Ejercicio 3.c · Lengua Valenciana y Literatura II PAU Valencia Ordinaria 2025

TEXT

1 Diumenge, 2 de juny. — Aquesta tarda amb en Ramon hem anat al Rialto. Quan hem entrat ja estàvem

desavinguts i mentre ell comprava les entrades jo tenia ganes de plorar [...] Jo tenia ganes de plorar

perquè, en Ramon, me l'estimo i m'agrada quan fa aquella olor de quina el dia que va a casa del barber

a fer-se tallar els cabells, encara que m'agrada més quan els porta una mica llargs i sembla el Tarzan,

5 de perfil. Jo ja ho sé que em casaré, perquè soc maca, però vull casar-me amb ell. La mare sempre ho

diu que acabarà a la Guaiana amb tant mercat negre. Però no en deurà pas fer tota la vida i ell diu que

així ens podrem casar més de pressa. I potser té raó.

Ens hem assegut sense dir-nos res i la sala feia olor de zotal. Primer han fet les actualitats: ha sortit una

noia que patinava i després tot de bicicletes i després quatre o cinc senyors asseguts al voltant d'una

10 taula i aleshores ell s'ha posat a xiular i a picar de peus com si fos boig. El senyor que teníem davant

s'ha girat i han anat discutint fins a l'acabament. Després han fet una pel·lícula de ninots que no m'ha

agradat gens: hi sortien tot de vaques que enraonaven. A mitja part hem anat al bar a beure un Pampre

d'Or i hi ha trobat un amic que li ha preguntat si tenia paquets de Camel i mitges Nylon i ell li ha

contestat que la setmana entrant en tindrà perquè anirà a l'Havre. Jo pateixo molt quan és fora perquè

15 encara que no ho digui sempre penso que l'agafaran i que li posaran les manilles.

Per culpa del mercat negre no hem vist el començament i quan anàvem a seure tothom rondinava

perquè amb les soles de fusta faig molta fressa encara que camini a poc a poc. Els de la pel·lícula sí

que s'estimaven. Ja ho veig que nosaltres no ens estimem així. Hi havia una espia i un soldat i en

acabar els afusellaven tots dos. A les pel·lícules sempre és molt bonic perquè si els que s'estimen són

20 desgraciats, pateixes una mica perquè penses que tot anirà bé; però quan jo ho soc no ho sé mai si tot

anirà bé. I si alguna vegada acaba malament, com avui, tota la gent està trista i tothom pensa: quina

pena! Els dies que jo estic molt desesperada, com que ningú no ho sap, és pitjor. I si ho sabessin,

tothom riuria. Quan ha vingut el tros més trist ell m'ha posat el braç sobre l'espatlla i ja no hem estat

24 més enrabiats. Jo li he dit: —No vagis a l'Havre aquesta setmana—. I una senyora de darrera ha fet: —

Pst—.

Mercè Rodoreda, Tarda al cinema ( Vint-i-dos contes, dins Obres completes, I, Barcelona, 1984, Ed. 62, p. 213-215)

c) Amb 150 paraules i prenent com a referent el text de Mercè Rodoreda amb què s'inicia la prova, elabora una redacció similar pel que es refereix al tipus de text i al punt de vista. La redacció pot tenir una base real o inventada, i en qualsevol cas ha de reflexionar entorn de la relació o la distància que hi ha entre la vida real i les ficcions del cinema. [2 punts]