Examen de Lengua Catalana y Literatura II PAU Baleares 2026 · Extraordinaria

Bloc 1: Comunicació. Text periodístic

1. Posa un titular que reflecteixi el sentit del text. Raona'l (màxim 3 línies). (1 punt)

Bloc 1: Comunicació. Text periodístic

2. Determina i justifica l'estructura del text. (1 punt)

Bloc 1: Comunicació. Text periodístic

3. Creus que les normatives i el control sobre la possessió d'animals n'assegura la tinença responsable? Raona la resposta (de 175 a 200 paraules). (2 punts)

Bloc 2. Sociolingüística (3 punts)

Heu de triar i respondre només una de les quatre opcions.

a) Llegeix aquest fragment i identifica-hi tres trets dialectals que permetin saber de quina varietat geogràfica prové. [Argumenta la resposta]

Hui m’he alçat prou prompte perquè havia quedat amb els amics per a esmorzar al bar del cantó. Feia un oratge estrany: a primera hora pareixia que anava a ploure, però al final només ha fet quatre gotes i ja està. He agarrat la moto i he anat al bar; allí ja hi havia el Vicent i la Maria fent un cafè. Hem estat xerrant una bona estona, sobretot del treball. Després, he tornat a casa per a fer-me càrrec de les faenes: he escurat i he pegat una repassada amb la granera al menjador. La meua mare ha eixit un moment i m’ha deixat a càrrec del xiquet, que no parava de pegar colps amb la pilota per tot arreu. A mitjan vesprada hem anat al mercat a comprar verdures i, com sempre, hem trobat gent coneguda. Ara, que ja és de nit i per fi hi ha un poc de silenci a casa, aprofite per a escriure este trosset de diari i pensar en tot el que m’ha passat hui.

b)

Quins tipus de bilingüisme existeixen? Posa'n exemples (individual, territorial, social).

c)

Quines són les llengües oficials de la península Ibèrica i quin reconeixement legal tenen?

d)

Descriu quatre prejudicis que afectin el català i comenta per què són falsos o exagerats.

a)

Analitza aquest poema de Bartomeu Rosselló-Pòrcel en relació amb l'obra de l'autor i en relació amb el context en què es va publicar.

A MALLORCA, DURANT LA GUERRA CIVIL

Verdegen encara aquells camps

i duren aquelles arbredes

i damunt del mateix atzur

es retallen les meves muntanyes.

Allí les pedres invoquen sempre

la pluja difícil, la pluja blava

que ve de tu, cadena clara,

serra, plaer, claror meva!

Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls

i que em fa tremolar quan et recordo!

Ara els jardins hi són com músiques

i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.

El cor de la tardor ja s'hi marceix,

concertat amb fumeres delicades.

I les herbes es cremen a turons

de cacera, entre somnis de setembre

i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,

com en la nit les flames a la fosca.

Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Imitació del foc

b)

Compara el Modernisme i el Noucentisme. Indica en quins aspectes s'assemblen i quins elements els distancien.

c) Analitza aquest fragment de La Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda i comenta l'obra en relació amb el context històric en què es va publicar.

Quan el vals es va acabar la gent va començar a sortir. Jo vaig dir que havia perdut la Julieta i aquell noi va dir que ell havia perdut en Cintet i va dir, quan estarem ben sols, tota la gent desada a dintre de les cases i els carrers buits, vostè i jo ballarem un vals de punta a la plaça del Diamant... volta que volta... Colometa. Me'l vaig mirar molt amoïnada i li vaig dir que em deia Natàlia i quan li vaig dir que em deia Natàlia encara riu i va dir que jo només em podia dir un nom: Colometa. Va ser quan vaig arrencar a córrer i ell corria al meu darrera, no se m'espanti... ¿que no veu que no pot anar tota sola pels carrers, que me la robarien?... i em va agafar pel braç i em va aturar, ¿que no veu que me la robarien, Colometa? I la meva mare morta i jo aturada com una bleda i la cinta de goma a la cintura estrenyent, estrenyent, com si estigués lligada en una branqueta d'esparreguera amb un filferro.

I vaig tornar a córrer. I ell al meu darrera. Les botigues tancades amb la persiana de canaleta avall i els aparadors plens de coses quietes com ara tinters i assecants i postals i nines i roba desplegada i pots d'alumini i gèneres de punt... I vam sortir al carrer Gran, i jo amunt, i ell al meu darrera i tots dos corrent, i, al cap d'anys, encara de vegades ho explicava, la Colometa, el dia que la vaig conèixer a la plaça del Diamant, va arrencar a córrer i davant mateix de la parada del tramvia, ipataplaf! els enagos per terra.

Mercè Rodoreda, La plaça del diamant

d)

Quin és l'ús que fa Salvador Espriu de la mitologia en la seva poesia?