Part 3 - d · Historia de la Filosofía PAU Baleares Extraordinaria 2022

Comparau la teoria ètica de Kant amb la teoria ètica de Plató.

Solución: Segons els criteris oficials d'avaluació (Part 3): - Mostrar un coneixement teòric sòlid de l'ètica platònica i l'ètica kantiana (1 punt). - Establir i explicar les relacions de semblança i diferència entre ambdues teories (1 punt). - Ordre expositiu, claredat i precisió en l'exposició (0,5 punts). Eixos principals de comparació: 1. Tipus d'ètica (Material vs. Formal): - *Plató* proposa una ètica material, teleològica i de caràcter eudemonista: les accions són bones si s'orienten cap a un fi suprem, que és la Idea del Bé i la felicitat entesa com a harmonia interna de l'ànima (intel·lectualisme moral: qui coneix el Bé actua bé). - *Kant* rebutja totes les ètiques materials (considerant-les heterònomes i hipotètiques) i proposa una ètica formal i deontològica: la moralitat no depèn de les conseqüències, objectes o fins de l'acció, sinó de la forma de la màxima o voluntat, és a dir, d'actuar per pur deure respecte a la llei moral expressada en l'imperatiu categòric. 2. Autonomia vs. Heteronomia / Fonamentació ontològica: - En Plató, el Bé és una entitat ontològica transcendent i objectiva externa al subjecte (Idea suprema que presideix el Món Intel·ligible), per la qual cosa l'ètica depèn de la metafísica/epistemologia. - En Kant, la moralitat és autònoma: la llei moral emana de la mateixa raó pràctica pura del subjecte. La dignitat humana rau precisament en l'autonomia de la voluntat que s'autoimposa el deure moral. 3. El paper de la raó: - Ambdós atorguen a la raó un paper rector clau sobre les inclinacions i els desitjos sensibles. Per a Plató, la part racional de l'ànima ha de governar la irascible i la concupiscible per assolir la virtut de la justícia. Per a Kant, la raó pràctica és l'única que ha de dictar el deure al marge de qualsevol inclinació empírica o desig.