Part 2 - d · Historia de la Filosofía PAU Baleares Extraordinaria 2021

Explicau la teoria de la substància en Descartes.

Solución: En la metafísica cartesiana (*Meditacions metafísiques* i *Principis de la filosofia*), la substància es defineix com una realitat que existeix de tal manera que no necessita de cap altra cosa per existir. 1. Sentit estricte i sentit derivat: - En sentit estricte o absolut, només Déu és substància, ja que és l'únic ésser autosuficient i causa de si mateix (*causa sui*). - En sentit derivat, les coses creades que només depenen del concurs de Déu per existir també són anomenades substàncies. 2. Les tres substàncies i els seus atributs: - *Res cogitans* (substància pensant o ànima): substància finita; el seu atribut principal és el pensament (dubtar, entendre, voler, imaginar...). És immaterial, lliure i immortal. - *Res infinita* (Déu): substància infinita i perfecta; els seus atributs són la infinitud, perfecció, omnipotència i veracitat (que garanteix la veritat dels coneixements clars i distints). - *Res extensa* (món material o cossos): substància finita; el seu atribut principal és l'extensió espacial (longitud, amplada i profunditat). Es regeix per les lleis mecanicistes del moviment i la geometria. 3. Dualisme antropològic: l'ésser humà està format per la unió de dues substàncies radicalment heterogènies (*res cogitans* i *res extensa*), comunicades mitjançant la glàndula pineal.