Part 1 - Text d'Aristòtil · Historia de la Filosofía PAU Baleares Extraordinaria 2025

a) Context històric, social i cultural. (1 punt)

Solución: Situació cronològica exacta d'Aristòtil (segle IV aC, Grècia clàssica, expansió macedònica i crisi de la polis atenenca), marc cultural i intel·lectual (deixeble de Plató a l'Acadèmia, fundació del Liceu) i vinculació de la seva obra ètico-política amb el context històric de la polis grega.

b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. (1 punt)

Solución: Tema: Ètica aristotèlica (la definició de la virtut moral / ètica). Tesi: La virtut és un hàbit electiu que consisteix en un terme mitjà relatiu a nosaltres, determinat per la raó i per la prudència, situat entre dos vicis (per excés i per defecte), i que assoleix la màxima excel·lència (un extrem) des del punt de vista del bé.

c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. (2 punts)

Solución: Exposició de les idees del text: 1. Naturalesa de la virtut com a «hàbit electiu»: s'adquireix per la pràctica i la repetició (costum) i requereix deliberació i voluntat. 2. «Terme mitjà relatiu a nosaltres»: no és una mitjana aritmètica abstracta, sinó proporcionada a la situació particular de l'individu. 3. Criteri racional i la figura de l'home prudent (*phrónimos*): la virtut requereix la prudència (*phrónesis*) per saber aplicar la raó en la praxi. 4. Contraposició entre virtut i vici: el vici es caracteritza per l'excés o el defecte tant en les passions com en les accions (ex. el coratge entre la covardia i la temeritat). 5. Paradoxa final (essència vs. valor): ontològicament la virtut és un terme mitjà (equilibri), però des del punt de vista de la perfecció i del bé és un cim o un extrem d'excel·lència (*areté*).