Examen de Historia de la Filosofía PAU Baleares 2025 · Ordinaria

PART 1. Triau un, i només un, d’aquests dos textos.

Analitzau el text incloent en l’anàlisi aquests elements:

a) Context històric, social i cultural. (1 punt)

b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. (1 punt)

c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. (2 punts)

«Totes les idees, especialment les abstractes, són naturalment dèbils i obscures. La ment no té sinó un domini escàs sobre elles; tendeixen fàcilment a confondre’s amb altres idees semblants; i quan hem usat moltes vegades un mot qualsevol, encara que sense donar-li un significat precís, tendim a imaginar que té una idea determinada annexa. En canvi, totes les impressions, és a dir, tota sensació —bé externa, bé interna— és forta i vivaç: els límits entre elles es determinen amb més precisió, i tampoc és fàcil caure en error o equivocació respecte a elles. Per tant, si tenim la sospita que un terme filosòfic és usat sense significat o sense cap idea (com passa amb massa freqüència), no hem de fer res més que preguntar-nos de quina impressió es deriva la suposada idea; i si és impossible d’assignar-n’hi una, això serviria per confirmar la nostra sospita.»

D. Hume, Investigació sobre el coneixement humà

a)

Context històric, social i cultural. [1 punt]

b)

Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. [1 punt]

c)

Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. [2 punts]

PART 1. Triau un, i només un, d’aquests dos textos.

Analitzau el text incloent en l’anàlisi aquests elements:

a) Context històric, social i cultural. (1 punt)

b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. (1 punt)

c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. (2 punts)

«Totes tres activitats i les seves corresponents condicions estan íntimament connectades amb la condició més general de l'existència humana: naixement i mort, natalitat i mortalitat. El treball no assegura només la supervivència individual, sinó també la vida de l'espècie. L'obra i el seu producte, l'artefacte humà, donen una regla de permanència i durabilitat a la futilitat de la vida mortal i el caràcter efímer del temps humà. L'acció, per tal com s'engatja en la fundació i preservació dels cossos polítics, crea la condició per al record, és a dir, per a la història. El treball i l'obra, a l'igual de l'acció, també estan arrelats en la natalitat en la mesura que tenen la tasca de proveir i preservar el món de, així com també de preveure i comptar amb, la constant afluència de nouvinguts que hi neixen a la manera d'estrangers. Tanmateix, de totes tres, l'acció és la que té la connexió més estreta amb la condició humana de la natalitat; el nou inici inherent al fet de néixer es pot fer sentir en el món precisament perquè el nouvingut posseeix la capacitat de començar quelcom nou, és a dir, d'actuar.»

H. Arendt, La condició humana

a)

Context històric, social i cultural. [1 punt]

b)

Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. [1 punt]

c)

Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes. [2 punts]

PART 2. Preguntes

2.1. Reflexió crítica sobre un tema de la història de la filosofia en relació amb el tractament que alguns autors n'han fet (2 punts)

Tema: «La discussió ètica al voltant de la virtut en el món antic». Heu d'establir una relació amb algun autor de la història de la filosofia.

PART 2. Preguntes

2.3. Responeu una, i sols una, d'aquestes dues preguntes (2 punts)

a)

Comparau la concepció de les classes socials segons Marx amb alguna altra concepció de «classes socials» durant la història del pensament.

PART 2. Preguntes

2.3. Responeu una, i sols una, d'aquestes dues preguntes (2 punts)

b)

Comparau la concepció de l'acció política de Hannah Arendt amb alguna altra concepció de l'acció política de la història del pensament.