Ejercicio Model A - 1 (Imatge 1) · Fundamentos Artísticos PAU Baleares Extraordinaria 2022

Comenta l'obra, situa-la en un context historicoartístic i/o moviment artístic.

Solución: Identificació i fitxa tècnica: - Títol: *Retrat de Madame Matisse* (conegut popularment com *La ratlla verda* o *La raia verda*). - Autor: Henri Matisse (1869-1954). - Cronologia: 1905. - Tècnica i suport: Oli i témpera sobre tela (40,5 × 32,5 cm). - Ubicació actual: Statens Museum for Kunst, Copenhaguen. Anàlisi formal i estilística: - El color com a element protagonista: Ús del color pur, antinaturalista i expressiu. Destaca la gruixuda franja de color verd oliva que divideix verticalment el rostre d'Amélie Matisse, des de la línia dels cabells fins a la barbeta, servint com a delimitació entre la zona de llum i la d'ombra sense recórrer al clarobscur tradicional. - Contrastos cromàtics: Contrast violent entre tons càlids i freds, i ús de colors complementaris: verds i vermells al fons i rostre, violetes i grocs ocre a la pell. - Dibuix i composició: Dibuix simplificat i sintetitzat, amb línies fosques que contornegen algunes formes. La figura està en primer terme sobre un fons dividit en plans cromàtics plans (vermell, verd fosc i lila), eliminant la perspectiva clàssica i accentuant la bidimensionalitat del llenç. - Pinzellada: Enèrgica, directa, visible i pastosa, que transmet espontaneïtat i força vital. Context historicoartístic i moviment: - Fauvisme (1904-1908): És una de les obres clau del fauvisme, moviment sorgit a París arran de la cèlebre exposició al Saló de Tardor de 1905, on el crític Louis Vauxcelles va batejar el grup com a *fauves* («bèsties ferotges») per la violència del color. - Influències: Rep la influència del postimpressionisme de Vincent van Gogh i Paul Gauguin en l'autonomia del color, de Paul Cézanne en l'estructura dels plans i de l'estampa japonesa en la síntesi lineal. - Significació: Suposa la ruptura definitiva amb el mimetisme renaixentista i l'impressionisme; el color ja no descriu la realitat física o la llum fugaç, sinó l'emoció, la impressió subjectiva de l'artista i l'estructura autònoma de la pintura.