Part c - Opció B c.2 · Artes Escénicas PAU Baleares Extraordinaria 2021

c.2) El neoclassicisme. Característiques. El retorn a les formes clàssiques.

Solución: Desenvolupament teòric sobre el neoclassicisme teatral: 1. Context històric i estètic: - Moviment estètic i cultural sorgit durant la Il·lustració (segle XVIII), amb precedents directes en el Classicisme francès del segle XVII (Corneille, Racine, Molière). - Reacció contra els excessos expressius, la desmesura i les llibertats formals del Barroc i el teatre popular anterior. 2. El retorn a les formes clàssiques: - Recuperació rigorosa i racionalista dels preceptes de la *Poètica* d'Aristòtil i l'*Epístola als Pisons* d'Horaci. - Regla de les tres unitats: - *Unitat d'acció:* una única trama principal clara i lineal, sense subtrames secundàries disperses. - *Unitat de temps:* l'acció dramàtica ha de transcórrer en un màxim de 24 hores (idealment en el mateix temps de la representació). - *Unitat de lloc:* un únic espai o escenari durant tota l'obra (una sala de palau, una plaça). - Separació estricta de gèneres: prohibició de barrejar tragèdia i comèdia (rebuig absolut de la tragicomèdia barroca), així com de barrejar vers i prosa o elements sublims amb grollers. 3. Característiques dramatúrgiques fonamentals: - La raó i l'ordre: predomini de la claredat, la simetria, l'equilibri i la moderació per damunt de la passió desbordada. - Versemblança (*vraisemblance*): les situacions, accions i reaccions han de ser creïbles, rebutjant miracles, elements fantàstics o casualitats inversemblants. - Decòrum (*bienséance*): respecte a les normes morals i socials de bona conducta; la violència, morts o actes sagnants no es mostren en escena sinó que s'expliquen mitjançant relats de personatges testimonis. - Finalitat didàctica i moralitzadora: concepte de l'art com a eina educadora de la societat («ensenyar delectant», *prodesse et delectare*). El teatre ha de premiar la virtut i castigar el vici o la ignorància. - Autors destacats: a França (Corneille, Racine, Molière, Voltaire); a Espanya (Leandro Fernández de Moratín amb *El sí de las niñas*); a Itàlia (Goldoni en la reforma de la comèdia).