Historia de la Cultura Escolar: Definición, Ámbitos y Fuentes

Y 7 flashcards y 14 preguntas más en el documento.

Texto del documento

1. DEFINICIÓ, ÀMBITS I FONTS PER UNA HISTÒRIA DE LA CULTURA ESCOLAR ÍNDEX 1. Història i historiografia. 1.1 Definicions. 1.2 La cientificitat de la historiografia. 1.3 Evolució epistemològica. 1.4 Investigació historiogràfica en l'actualitat. 2. La història de l'educació. 3. La història de l'escola. 3.1 Gir historiogràfic. 3.2 Cultura escolar. 3.3 Identitat docent. 4. Fonts d'investigació. 5. Cultura material i pràctiques escolars. DEFINICIONS Història Són els fets que han ocorregut en el passat de la humanitat. Historiografia Ciència que té com a objectiu analitzar, comprendre i explicar les activitats de les societats humanes al llarg del temps (disciplina que estudia la història).

Quins fets es trien per a incloure en la memòria històrica i quins no? Quin és el subjecte històric? -Història cultural -Història social -Història econòmica… Dimensions del temps històric Present Passat: Des del present interactuem amb el passat en analitzar-lo Futur: Des del present imaginem i construïm el futur HISTORIOGRAFIA Es fonamenta en la descripció dels fets del passat, la interpretació dels mateixos (coneixement) i la investigació i comunicació d'aquests. La cientificitat de la historiografia (és a dir, el seu caràcter científic) es fonamenta en el rigor del seu estudi juntament amb les opinions (narracions) de les investigacions.

Com a disciplina científica està subjecta a canvis epistemològics. És asèptica la nostra mirada al passat o, per contra, la condicionem des de la nostra perspectiva del present? Els historiadors i les historiadores interactuen amb l'objecte d'estudi i el sotmeten a crítica. Els seus resultats pretenen ser verídics, però com tot resultat científic, no es pot oblidar que és provisional i que sempre està sotmés a la crítica contínua. Igual que a les pseudocienciències i negacionismes?

Problema de la ciència enfront de les pseudociències i negacionismes (que plantegen qüestions categòriques) LA CIENTIFICITAT DE LA HISTORIOGRAFIA Epistemologia: Com es construeix el coneixement científic, amb quins mètodes, quina és la seua validesa, on estan els seus límits. La historiografia està subjecta als canvis epistemològics: al llarg dels segles l'estudi de la història ha evolucionat. Èpica: la narració de fets llegendaris o ficticis, gestes d'herois, on es mescla la realitat amb la ficción. Cronologia: descripció ordenada temporalment dels successos de la historia.

Causalitat positivista: la història és el resultat d'uns successos objectius i observables que determinen la seua evolució. Materialisme històric: la voluntat humana no determina la història, sinó que són les relacions econòmiques i els modes de producció de la societat com deien Marx i Engels. Idealisme: la història és el progrés de la consciència de la llibertat, amb Hegel, o la fi de la història havia de ser la llibertat humana amb Kant. L'EPISTEMOLOGIA DE LA HISTORIOGRAFIA Única ciència monolítica, construïda pels vencedors, patriarcal i els protagonistes eren homes europeus blancs amb un esperit colonialista.

Fragmentació en una multiplicitat d'històries que s'analitzen des de diverses perspectives i sensibilitats. INVESTIGACIÓ HISTORIOGRÁFICA EN L'ACTUALITAT Exemple: investigació històrica des de perspectiva de gènere Història social Història económica Història cultural Història de les dones Microhistòria Història de l'educació… ABANS ARA És, alhora, camp d'investigació i disciplina acadèmica (forma part de diversos plans d'estudis). El seu objecte d'estudi és investigar i explicar com s'originen els elements educatius, el seu significat i com s'interrelacionen. Quin és el seu objecte material i el seu objecte formal?

LA HISTÒRIA DE L'EDUCACIÓ Objecte material: allò de què tracta la disciplina (per exemple, l'ésser humà en la psicologia o en medicina) Objecte formal: perspectiva amb el qual es tracta l'objecte material (els objectes materials eren idèntics en medicina i en psicologia, però els objectes formals canviarien: psicologia seria des de la perspectiva de la ment i medicina seria des de la perspectiva del cos o la biologia) Des de la perspectiva del seu transcurs històric La La La La re re re rea a a al l l li i i it t t ta a a at t t t ed ed ed edu u u ucat cat cat cati i i iv v v va a a a LA HISTÒRIA DE L'ESCOLA És part de la història de l'educació.

Se centra en l'anàlisi de tots els elements que componen l'escola: professorat i alumnat, currículum, història material de l'escola, legislació, teories i corrents pedagògics. El seu objectiu és reflexionar sobre la institució escolar contemporània des del present, interactuant amb el passat i projectant-nos cap al futur. La història de l'escola juga un paper fonamental en la construcció del perfil identitari del docent, construït sobre la reflexió de la seua pròpia pràctica. LA HISTÒRIA DE L'ESCOLA. GIR HISTORIOGRÀFIC Anàlisi de les teories educatives i els discursos filosòfics. Pràctiques escolars. Els anàlisis etnogràfics. La reivindicació de la memoria. Altres plantejaments hermenèutics.

Gir historiogràfic (enfront del teoricista) de l'anàlisi de la "cultura escolar", com a fonament per a construir el perfil identitari i competencial dels i de les mestres Des dels anys 70 del segle XX la Història de l'Escola va passant de l'anàlisi de les teories educatives i els discursos filosòfics a la preocupació per les pràctiques escolars, les anàlisis etnogràfiques, la reivindicació de la memòria i altres plantejaments hermenèutics. Etnografia: estudi descriptiu de la cultura popular (RAE).

Des del punt de vista científic, és una investigació centrada en un grup de persones en un període de temps definit i en el qual s'usen mètodes com l'observació participant i les entrevistes cara a cara (antropologia). A quines fonts podem recórrer per a fer una etnografia del passat? Hermenèutica: originalment, interpretació dels textos sagrats. Des d'un punt de vista més general, interpretació dels textos. Des del punt de vista filosòfic, es parla del gir hermenèutic de la filosofia en el segle XX amb autors com Gadamer o Heidegger.

participàció LA HISTÒRIA DE L'ESCOLA.CULTURA ESCOLAR La cultura escolar és una manera de fer història de l'escola que ens acosta a la realitat escolar d'uns altres temps i que ens permet reflexionar sobre la nostra pràctica i la nostra pròpia identitat com a docents. La cultura escolar està conformada per tres eixos: Teòric: Les teories pedagògiques que orienten l'ideari d'innovacions a traslladar a l'escola. Legal: Els aspectes legals i prescripcions burocràtiques a seguir. Pragmàtic: La pròpia práctica estudiada a través de registres empírics del gremi que materialitzen el que succeeix a les aules. Quaderns, programacions, en l'actualitat registres TIC…

"La història dels objectes és la història dels modes d'actuar de les escoles, dels diferents projectes educatius" (Sanchetto, 1986) LA HISTÒRIA DE L'ESCOLA. CULTURA ESCOLAR A vegades aquests tres eixos estan molt alineats (per exemple, en la pedagogia il·lusionada de la Segona República, com diu López (2023) i, en uns altres, un d'ells preval sobre els altres, la qual cosa fa que un plantejament fracasse (per exemple, si hi ha alineació entre legisladors i teories pedagògiques, però no hi ha implicació per part dels docents). L'estudi de la cultura escolar ens permet reflexionar sobre la nostra pràctica i la nostra pròpia identitat com a docents.

Com s'ha dit anteriorment en les tres dimensions de la història, si analitzem el passat des del present, estem obligats a entendre les claus del present i, al mateix temps, estem projectant- nos cap al futur. El relat històric connecta els tres eixos i, al mateix temps, ens obliga a reflexionar constantment sobre la nostra pràctica i realitat docent actual. "La història és l'espill de la realitat passada en el qual el present mira per a aprendre alguna cosa sobre el seu futur" (Rüsen, 1992) LA HISTÒRIA DE L'ESCOLA.

IDENTITAT DOCENT L'estudi de la cultura escolar des dels seus tres eixos (teòric, legal i pragmàtic) ajuda al futur docent a fer-se una representació de si mateix com a professional, a generar una identitat com a docent. Memòria i identitat són codependents (Castany, 2011), amb el que el seu estudi és fonamental per a construir aquesta identitat que, d'altra banda, es construeix i reconstrueix al llarg de la vida del docent (des dels seus primers records, evolucionant amb els estudis posteriorment, les pràctiques i la pròpia pràctica docent).

La Història de l'Escola convida a reflexionar sobre aquests aspectes per a ajudar al fet que cada futur docent construïsca la seua pròpia identitat com a docent.

FONTS D'INVESTIGACIÓ Generals (guies, manuals, monografies, antologies, revistes, legislació…) Orals Iconogràfiques (dibuixos, pintures, mapes, fotografies, audiovisual…) Materials (objectes materials) Electròniques (publicacions, biblioteques, arxius i filmoteques) Exposicions Museus pedagògics Centres de documentació Centres de patrimoni Cultures escolars Teórica (teories, corrents, metodologies…) Legal (lleis, disposicions, decrets…) Material (realitat, pràctica, costums…) Part práctica Propostes d'organització escolar - Escola unitària Escola graduada L'espai escolar és un element bàsic de la configuració de l'escola.

L'espaci escolar educa i te una dimensió educativa Tres paràmetres d'estudi: Descripció d'edificis o locals destinats a escoles. Distribució d'espais en l'interior dels centres docents. Ús i distribució de l'espai en l'aula. La cultura material de l'escola implica que... Implica canvis en els edificis, espais i distribució de les aules Propostes d'organització escolar (edificis) Condicions dels locals escolars durant el segle XIX i inicis del XX: Vivendes familiars adaptades a les funcions de la casa del mestre i aula. Al costat d'altres dependències municipals (presons, mercats...) Amb condicions higièniques deficients (falta de sol, aire, llum...) i pedagògiques.

Propostes d'organització escolar (edificis) A l'inicis del segle XX, la ILE demanarà una escola: Senzilla, sana i alegre. Amb bones condicions higièniques. Amb espaci considerable per al camp, jardí, jocs i treballs i a l'aire lliure. Amb aules de grans finestres, que permeten una bona iluminació i una correcta ventilació. Amb un material apropiat, abundant i econòmic, preferiblement preparat per la pròpia escola i els alumnes. Institució lliure d'ensenyament Propostes d'organització escolar (edificis) ESCOLES A L'AIRE LLIURE: al costat d'una zona verda amb un model educatiu actiu, atractiu, saludable i obert al medi; combinant el joc amb la investigació i l'activitat infantil.

Consideren la natura i la vida escolar a l'aire lliure un mitjà de salut i una font de coneixement i recursos didàctics Institucionistes, Escola del Bosc, Escola del Mar, Parc de Guinardó (Barcelona), Escola-Jardí Altamira (Alicante) Inicios de siglo XX Propostes d'organització escolar (espais) L'ESCOLA GRADUADA Varies aules separades cada una amb els seus respectius docents, on l'alumnat era agrupat en classes lo més homogénies posible. Ensenyança simultània. Programa de continguts i tasques comuns baix els principis d'unitat i gradació progressiva. Edificis específics. Amb sis seccions o aules per xiquets de primària (obligatorietat escolar per llei).

Disposició lineal simple en forma de U o L. Enfocament higiènic. Entorn urbà. Escolarització de masses. Model normalitzador. tot son canvis de l'escola Propostes d'organització escolar (espais) Durant el segle XIX i part del XX els criteris predominants foren de caràcter económic: la falta de recursos obligava a distribucions espacials antipedagògiques que repercutien en la falta d'assistència i aprenentatge de l'alumnat. Propostes d'organització escolar (espais) La IIª República va procurar una distribució dels espais que responguera a les necesitats pedagògiques, higièniques i socials. Els edificis projectats reservaven espais per a cantines, biblioteques, patis, enfermería...

Propostes d'organització escolar (aules) En la pedagogía tradicional, el control per part del mestre es facilita per una distribució de l'espai que no permet la mobilitat de l'alumnat i el distribueix mirant cara al professor, que, des de la tarima pot exercir la vigilància. L'escola activa, que facilita el treball en grup i cooperatiu, requereix de mobiliari que permeta una distribució flexible segons les trasques a desenvolupar. Entenen els espais i la distribució de les aules de forma diferent Propostes d'organització escolar - Escola segregada Escola mixta Escola coeducativa Escola segregada: Educació diferenciada.

Arguments : Psicològics: Es necesari desenvolupar la personalitat segons la manera particular de cada sexe. Feminitzar al home o masculinitzar a la dona, es desnaturalitzar les seues qualitats. Diferent ritme de creixement físic i psíquic de xiquets i xiquetes. Pedagògics: No disminuir el nivell de l'ensenyament. Cada país ha d'adoptar els models pedagògicos d'acord amb la seua idiosincrasia. S'eviten problemes de disciplina a l'aula. Socials: Distintes misions en la vida per als homes i les dones. Els ensenyaments propis per ser mestreses de casa no fomenten en les dones sentiments d'indepèndencia econòmica respecte a l'home. Morals: S'evita el perill de que s'estableixen relacions íntimes.

Es manté el romanticisme que implica el desconeixement de l'altre sexe. Junts a l'aula pero el currículum diferent per a xics i xiques Propostes d'organització escolar Escola mixta: Model educatiu en el qual conviuen en un mateix escenari escolar alumnes de diferent identitat de gènere sense qüestionar l'ordre simbòlic masculí ni incorporar els sabers i les expectatives de les dones. Compartir espais, però amb educació diferenciada: es mantenen les pràctiques diferenciades. No s'analitzen, ni es revisen, ni es tracten de transformar-se els models masculins i femenins. Propostes d'organització escolar Escola coeducativa: Pedagogía integradora.

Arguments a favor: Psicològics: Les diferències psicológiques entre distintes clases socials són majors que les que es donen per raó del sexe. El tracte mutu i la educació contribuixen a que es complete allò que te de diferent cada sexe i a que s'adquirixen de manera recíproca qualitats i virtuts de l'altre sexe. Pedagògics: És el métode natural: ni en la familia, ni en la societat existeix separació. Si l'escola és vida, igual ha d'ocòrrer en l'escola. S'eduquen els sentiments. S'afavoreix l'ordre i la disciplina. Morals: El trate de companys afavoreix el coneixement mutu i unes relacions afectives positives.

Cívics i socials: Més oportunitats per satisfer la vocació, independentment de les qualitats femenines o masculines de cadascú. També per contribuir a l'emancipació de les dones a través de la instrucció. Materials Manuals escolars Lliçons de coses Materials Quaderns escolars Enciclopèdies Materials Unitats didàctiques Fitxes de treball Llibres de text La funció social de l'escola l'escola extén la seua acció a la societat, organitzant organismes de protecció social: Mutualitat escolars per fomentar l'estalvi personal i colectiu i la previsió del futur. Vedats (cotos) escolars: xicotetes explotacions agrícoles en camps prop de l'escola.

Els seus productes es venien i els beneficis s'ingresaven en els contes dels mutualistes. Había una función social de la escuela que incluía en diferentes épocas las mutualidades escolares y vedats escolars. (como una seguridad social pequeña a nivel de escuela) La funció social de l'escola Colònies: desenvolupament harmonic del cos i de l'esperit infantil i la seua educació a l'estiu, en contacte directe amb la natura. Enfocament integral. Conforme evoluciona la higiene escolar, surgen "campamentos" para los estudiantes La funció social de l'escola Cantines, ropers escolars, biblioteques…