Examen de Introducción a la Economía UDG 2018 · Juny

Examen de Introducción a la Economía de la UDG (Grado en Economía) 2018, Juny: 10 problemas con solución. Hazlo online con corrección al momento.

Temas del examen: Model renda-despesa, multiplicador i política fiscal · Diner, sistema bancari i política monetària · Models IS-LM i oferta i demanda agregades · Creixement econòmic i cicles econòmics · Mercat de treball, atur i llei d'Okun · Economia oberta: tipus de canvi i sector exterior

Pregunta 1 · Creixement econòmic i cicles econòmics

Pregunta 1 (1 punt). Creixement econòmic de l'Índia i convergència amb els EUA

A finals de l'any 2001 el PIB per càpita de l'Índia se situava en 472 dòlars anuals, mentre que 15 anys més tard, a finals de 2016, assolia els 1.717 dòlars.

a)

Quin ha estat el creixement anual mitjà (taxa de creixement) experimentat per la renda per càpita de l'Índia al llarg d'aquest període?

%

b)

Suposant que l'economia índia mantingui un ritme de creixement que superi en 5 punts percentuals anuals (un 5% més) al dels Estats Units, en quin any igualarà el nivell de vida nord-americà si el PIB per càpita dels EUA l'any 2016 era de 57.467 dòlars?

Pregunta 2 · Economia oberta: tipus de canvi i sector exterior

Pregunta 2 (1 punt). Relacions i identitats de la comptabilitat nacional

Considera les següents dades d'una economia extretes de la comptabilitat nacional:

Renda nacional (YY): 1.150

Renda disponible (YDYD): 1.000

Consum privat (CC): 800

Transferències del sector públic (TRTR): 80

Dèficit/superàvit públic (T−G−TRT - G - TR): -100

Saldo exterior o exportacions netes (X−MX - M): -140

a)

Dedueix el valor dels impostos (TT), de la despesa pública (GG), de la inversió privada (II) i de l'estalvi privat (SS).

b)

Interpreta els resultats obtinguts mitjançant la identitat macroeconòmica fonamental. Ha invertit aquesta economia a l'exterior o ha rebut finançament procedent de l'exterior?

Pregunta 3 · Economia oberta: tipus de canvi i sector exterior

Pregunta 3 (1 punt). Paritat del Poder Adquisitiu i índex Big Mac

El preu d'una hamburguesa Big-Mac a Suïssa és de 8,81 francs suïssos (CHF), mentre que el mateix producte costa 4,20 dòlars (USD) als Estats Units. El tipus de canvi nominal observat al mercat és de 0,96 CHF per cada dòlar nord-americà.

a.

A partir de la teoria de la Paritat del Poder Adquisitiu (PPA), justifica quina de les dues divises es troba sobrevalorada i quina infravalorada en el mercat.

b.

Si els preus de l'hamburguesa a cada país es mantenen invariables, quin hauria de ser el tipus de canvi nominal d'equilibri d'acord amb la PPA?

Pregunta 4 · Diner, sistema bancari i política monetària

Pregunta 4 (1 punt). Evolució de la inflació i política monetària del BCE

A la vista del gràfic adjunt que reflecteix l'evolució de la taxa d'inflació a la zona euro:

a)

Quina política monetària respecte al tipus d'interès oficial seria previsible per part del Banc Central Europeu en els darrers períodes mostrats? Justifica la teva resposta.

b)

A més de la inflació, quina altra gran variable macroeconòmica té en compte el banc central a l'hora d'establir els tipus d'interès? Justifica-ho.

Pregunta 5 · Model renda-despesa, multiplicador i política fiscal

Pregunta 5 (1 punt). Model renda-despesa i efectivitat de la política fiscal

Es presenten les següents relacions de comportament i magnituds d'una economia oberta:

Funció de consum: C=140+0,75YDC = 140 + 0{,}75YD

Despesa pública: G=150G = 150

Inversió autònoma: I=120I = 120

Impostos: T=0,12YT = 0{,}12Y

Transferències: TR=60TR = 60

Exportacions: X=20X = 20

Importacions: M=0,06YM = 0{,}06Y

a)

Calcula el multiplicador de la despesa autònoma i el nivell de renda nacional d'equilibri.

b)

En quina quantia hauria d'incrementar-se la despesa pública per assolir la plena ocupació si el nivell de producció potencial és de Yp=1.300Y_p = 1.300?

c)

Sense necessitat de fer càlculs numèrics, s'aconseguiria el mateix nivell d'impacte sobre la renda augmentant les transferències en la mateixa quantitat determinada a l'apartat b? Raona la resposta.

No

Sí

Pregunta 6 · Models IS-LM i oferta i demanda agregades

Pregunta 6 (1 punt). Model IS-LM, saldo pressupostari i efecte expulsió

Una economia ve descrita per les funcions i paràmetres següents:

Consum: C=150+0,8YDC = 150 + 0{,}8YD

Inversió: I=300−10iI = 300 - 10i

Despesa pública: G=250G = 250

Tipus impositiu: t=0,25t = 0{,}25

Oferta monetària nominal: Ms=1.200M^s = 1.200

Nivell de preus: P=1P = 1

Demanda de diner: Ld=0,75Y−6,25iL^d = 0{,}75Y - 6{,}25i

Renda potencial: Yp=1.900Y_p = 1.900

a)

Troba els valors d'equilibri conjunt de la renda (YY) i del tipus d'interès (ii). Argumenta si la política pressupostària executada pel govern té un caràcter expansiu o contractiu.

%

Expansiu

Contractiu

b)

Explica detalladament el mecanisme conegut com a efecte expulsió o crowding-out mitjançant un exemple, recolzant-te en una representació gràfica del model IS-LM.

Pregunta 7 · Mercat de treball, atur i llei d'Okun

Pregunta 7 (1 punt). Mesura i tipologies de la taxa d'atur

Respon a les següents qüestions relatives al mercat de treball:

a.

Com es defineix i com es calcula formalment la taxa d'atur d'una economia?

b.

Defineix amb precisió els conceptes d'atur friccional, atur estructural i atur cíclic.

c.

Indica quin o quins dels components anteriors conformen la taxa natural d'atur.

Pregunta 8 · Diner, sistema bancari i política monetària

Pregunta 8 (1 punt). Operacions de mercat obert i multiplicador monetari

Partim d'una situació d'equilibri en el mercat monetari caracteritzada pels coeficients següents: coeficient d'efectiu en mans del públic e=0,12e = 0{,}12 i coeficient de reserves bancàries r=0,08r = 0{,}08.

Suposa que el Banc Central executa una operació de mercat obert consistent en la venda de títols (bons) per valor de 150 unitats monetàries. Analitza els efectes d'aquesta mesura sobre el mercat de diner, indicant clarament l'impacte numèric sobre les diferents magnituds monetàries.

1.

2.

3.

4.

Pregunta 9 · Diner, sistema bancari i política monetària

Pregunta 9 (1 punt). Teoria quantitativa del diner i inflació comparada

Dos països presenten exactament la mateixa taxa de creixement de la seva producció real. No obstant això, en els darrers anys el país A ha dut a terme una política monetària altament expansiva, incrementant la quantitat de diner a un ritme del 7% anual, mentre que el país B ha augmentat la seva oferta monetària només a un ritme del 3% anual.

Què és d'esperar que passi amb el nivell de preus d'aquestes dues economies? En quina teoria econòmica et bases per justificar la teva resposta?

Pregunta 10 · Models IS-LM i oferta i demanda agregades

Pregunta 10 (1 punt). Efectes de la política fiscal expansiva en el marc OA-DA

Indica tres exemples concrets d'actuació de política fiscal expansiva i analitza de forma detallada els seus efectes sobre el nivell de renda i sobre el nivell general de preus en el marc del model d'Oferta Agregada - Demanda Agregada (OA-DA), tant a curt/mitjà termini com a llarg termini.

También puedes estudiar por temas

Practica un tema con ejercicios de los exámenes de todos los años, mezclados.

Ver los 10 temas

Otras convocatorias de 2018

Examen parcial abril 2018 (2018)