Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ A L'ECONOMIA Grau en Economia Universitat de Girona AprenAI 2026-2027 Apunts d'Introducció a l'Economia (UdG): FPP, oferta i demanda, controls de preus, impostos, elasticitats i teoria del consumidor amb descomposició de Hicks.

APREN.AI Índex 1 Frontera de possibilitats de producció i comerç internacional Fonaments de la Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) Rendiments i geometria de la FPP Avantatge absolut, comparatiu i relació real d'intercanvi 2 El funcionament del mercat: demanda, oferta i equilibri La demanda: determinants i desplaçaments Comportament davant canvis en l'entorn del consumidor L'oferta i l'equilibri de mercat 3 Intervenció del sector públic: controls de preus i fiscalitat Desequilibris de mercat: excés d'oferta i excés de demanda Polítiques de regulació de preus Impostos a la producció i la seva incidència econòmica 4 Elasticitats de la demanda i la despesa total Definició i formulació de l'elasticitat Tipologies d'elasticitats en la demanda Casos extrems i funcions lineals Relació entre l'elasticitat-preu i la despesa total 5 Teoria del consumidor: restricció pressupostària i elecció òptima La restricció pressupostària Preferències i cistella òptima Descomposició de l'efecte total: efecte substitució i efecte renda 6 Formulari Frontera de possibilitats de producció i comerç Equilibri de mercat i controls de preus Fiscalitat i incidència impositiva Elasticitats i despesa total Teoria del consumidor Errors típics Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 1 1 Frontera de possibilitats de producció i comerç internacional EN ACABAR SABRÀS Diferenciar assignacions eficients, ineficients i impossibles en una FPP. Relacionar la concavitat de la FPP amb el tipus de rendiments dels factors. Calcular preus relatius i la Relació Real d'Intercanvi entre dos béns. Distingir l'avantatge absolut de l'avantatge comparatiu en el comerç. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un país que produeix de tot més ràpid que els seus veïns encara obté beneficis del comerç exterior?

Fonaments de la Frontera de Possibilitats de Producció (FPP) L'activitat productiva transforma recursos en béns i serveis finals. Els factors productius bàsics o inputs comprenen el treball (L), el capital (K) i la terra (R), gestionats sota un determinat estat de la tecnologia, entesa com la manera de combinar aquests recursos. En l'anàlisi de la Frontera de Possibilitats de Producció (FPP), s'assumeix la condició de ceteris paribus, mantenint fixats els recursos totals disponibles. La FPP delimita les combinacions màximes de béns i serveis que una economia pot generar amb els factors donats.

Aquesta línia divideix l'espai en punts eficients (situats sobre la mateixa frontera), ineficients (a l'interior, on no s'aprofiten tots els recursos) i combinacions no factibles o no viables (fora de la frontera). Qualsevol increment o canvi en els recursos fixos, així com un progrés en la tecnologia disponible, desplaça la FPP cap a l'exterior. DEFINICIÓ El cost d'oportunitat representa el valor d'allò a què es renuncia per prendre una decisió econòmica, mesurat com les unitats addicionals a les quals es renuncia d'un bé per obtenir-ne més d'un altre.

Rendiments i geometria de la FPP La relació entre l'augment d'un factor productiu (mantenint la resta constants) i la producció defineix la naturalesa dels rendiments i determina la curvatura geomètrica de la FPP: Rendiments marginals Comportament del cost d'oportunitat Forma de la FPP Decreixents Cost d'oportunitat creixent Còncava respecte a l'origen Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 2 Rendiments marginals Comportament del cost d'oportunitat Forma de la FPP Constants Cost d'oportunitat constant Lineal (recta decreixent) Creixents Cost d'oportunitat decreixent Convexa respecte a l'origen (molt poc comú) Gràfica de les geometries de la FPP segons els rendiments dels factors.

COMPROVA-HO 2 Què significa econòmicament que una FPP sigui còncava respecte a l'origen? Avantatge absolut, comparatiu i relació real d'intercanvi L'anàlisi del comerç internacional descansa en dos conceptes clau d'eficiència relativa entre països o productors: Avantatge absolut: un país en té sobre un altre quan requereix una quantitat menor de recursos per produir una mateixa quantitat de bé, o quan amb un volum idèntic de factors obté més producció. Avantatge comparatiu: un país en disposa quan suporta uns costos d'oportunitat inferiors en l'elaboració d'un producte concret.

Mitjançant l'especialització en el bé on s'ostenta l'avantatge comparatiu, les nacions poden establir acords comercials que eleven el nivell de benestar conjunt. Les condicions d'aquest intercanvi vénen dictades per la relació real d'intercanvi (RRI), que és la taxa o preu relatiu a què s'intercanvia un producte per un altre: La RRI del bé pel bé reflecteix la quantitat exacta del bé a la qual cal renunciar per adquirir una unitat addicional del bé . RRI = x Δx Δy x y y x Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 3 EXEMPLE Si el preu nominal de les maduixes és el triple que el de les taronges, el preu relatiu és: taronges per quilo de maduixes.

Per aconseguir un quilo de maduixes s'ha de renunciar a 3 quilos de taronges. ERROR FREQÜENT Confondre avantatge absolut amb avantatge comparatiu. Un país pot posseir avantatge absolut en tots els productes, però la base de l'especialització beneficiosa rau exclusivament en l'avantatge comparatiu (el menor cost d'oportunitat). PROCÉS Especialització i guanys del comerç internacional IDEES CLAU La FPP descriu les combinacions màximes factibles de producció sota tecnologia i recursos fixats (ceteris paribus). Els rendiments decreixents d'un factor provoquen costos d'oportunitat creixents i una FPP amb perfil còncau.

L'avantatge absolut avalua la productivitat directa d'inputs, mentre que el comparatiu es basa en el cost d'oportunitat menor. La Relació Real d'Intercanvi (RRI) mesura el preu relatiu d'un bé en termes d'un altre. = P taronges P maduixes 3 Cost d'oportunitat Càlcul de la renúncia relativa de béns 1 Avantatge comparatiu Identificació de l'àrea de menor cost 2 Especialització Concentració productiva en el bé més eficient 3 Intercanvi mutu Comerç mitjançant la relació real acordada 4 Augment del benestar Consum fora de la FPP inicial 5 Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 4 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3.

En quina circumstància la FPP pren la forma d'una línia recta amb pendent constant? 4. Com es defineix formalment la Relació Real d'Intercanvi per al bé x en termes de y? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Què representa un punt situat estrictament per sota de la corba de la FPP? 6. Quin tipus de rendiments generen una FPP còncava respecte a l'origen? 7. Com s'identifica que un país té avantatge comparatiu en un bé? 8. Si el preu de les maduixes triplica el de les taronges, quantes taronges val 1 kg de maduixes? 2 El funcionament del mercat: demanda, oferta i equilibri EN ACABAR SABRÀS Distingir moviments al llarg de la corba de demanda dels seus desplaçaments.

Classificar els béns segons la relació amb el preu propi, la renda i altres béns. Determinar la condició analítica de buidatge i equilibri de mercat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per què quan puja el preu d'un producte la gent en compra menys, però si es posa de moda en compra més encara que sigui car?

Un creixement de la tecnologia a) Una producció tècnicament impossible b) Una assignació ineficient de recursos c) El màxim potencial econòmic d) Rendiments marginals creixents a) Rendiments marginals decreixents b) Rendiments marginals constants c) Rendiments d'escala infinits d) Fa servir menys mà d'obra a) Fixa preus nominals alts b) Té un cost d'oportunitat menor c) Produeix més unitats totals d) 0,33 taronges a) 3 taronges b) 6 taronges c) 1 taronja d) Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 5 La demanda: determinants i desplaçaments La demanda individual expressa el volum d'un bé o servei que un consumidor desitja adquirir a cada nivell de preu.

La suma horitzontal de totes les quantitats que demanen els individus en tractar-se de béns privats compon la demanda agregada o de mercat. La decisió d'adquirir un producte depèn d'un conjunt de factors: El preu del propi bé ( ). El preu dels béns substitutius ( ) i béns complementaris ( ). La renda disponible ( ) del comprador. Les preferències, gustos personals i modes. La qualitat objectiva i percebuda. Les expectatives futures del consumidor. Sota condició de ceteris paribus, la corba de demanda aïlla exclusivament la relació entre el preu propi i la quantitat demandada: Gràfica de la reducció de quantitat demandada en encarir-se el preu.

En un bé ordinari, la quantitat demandada varia en sentit contrari al preu ( < 0), com en funcions tipus amb . En canvi, en un bé Giffen (associat a béns inferiors i aliments bàsics) la relació és positiva: a major preu, creix la quantitat. PER RECORDAR-HO Un canvi en el preu propi implica un moviment al llarg de la corba de demanda. Qualsevol modificació en altres determinants ( , gustos o expectatives) provoca un desplaçament sencer de la corba cap a la dreta (augment) o cap a l'esquerra (disminució).

p P s P c R i Δp Δq q = a bp a, b > 0 P , P , R s c i Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 6 Comportament davant canvis en l'entorn del consumidor Les alteracions en les variables de context afecten la posició de la corba: Béns substitutius: si augmenta el preu de la margarina, puja la quantitat demandada de mantega (desplaçament a la dreta). Varien en el mateix sentit. Béns complementaris: si puja el preu de la pintura, es redueix la demanda de pinzells (desplaçament a l'esquerra). Preu d'un i demanda de l'altre van en sentit oposat. Renda disponible: en un bé normal (o de luxe), més ingressos eleven el consum; en un bé inferior, més renda en redueix la quantitat demanada.

Preferències: quan un producte entra en tendència, la corba es desplaça a la dreta; si passa de moda, retrocedeix a l'esquerra. COMPROVA-HO 10 Què passa amb la corba de demanda de cafè si s'encareix dràsticament el sucre (bé complementari)? L'oferta i l'equilibri de mercat La quantitat ofertada és el total que un productor elabora i posa a la venda. Els seus determinants fonamentals són el preu del propi bé ( ), el preu dels inputs ( ), la tecnologia o procés productiu (T), la legislació vigent (L) i les expectatives de l'empresa.

Mantenint constants els altres factors, la quantitat ofertada té una relació positiva amb el preu del bé: a més preu, major és la quantitat que els productors estan disposats a subministrar. Gràfica de la relació directa entre preu i quantitat ofertada. L'equilibri de mercat s'obté en la parella on la intenció de compra i la de venda coincideixen exactament, de manera que el mercat es buida: p P inputs (p , q ) Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 7 ERROR FREQÜENT Confondre un augment de la demanda amb un augment de la quantitat demandada. Si el preu cau, augmenta la «quantitat demandada» (moviment sobre la mateixa corba).

Si puja la renda dels consumidors, augmenta la «demanda» (tota la corba es desplaça). ESQUEMA Classificació de béns segons demanda i paràmetres IDEES CLAU La demanda agregada és la suma horitzontal de les corbes de demanda individuals dels béns privats. El preu propi genera moviments al llarg de la corba; la renda, gustos i béns relacionats produeixen desplaçaments. L'oferta presenta pendent positiu respecte al preu propi en condicions normals de mercat. L'equilibri competitiu buida el mercat quan la quantitat oferta iguala la quantitat demanada: (p^*) = (p^*). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Què diferencia la resposta d'un bé ordinari de la d'un bé Giffen davant l'augment del seu preu? 12.

Com influeix l'encariment d'un input bàsic sobre la corba d'oferta del bé final? q (p ) = o q (p ) d Segons el preu propi Sentit de la variació Bé ordinari Relació inversa (q baixa quan p puja) Bé Giffen Relació directa (q puja quan p puja) Segons la renda Efecte del poder adquisitiu Bé normal / luxe Consum creixent amb la renda Bé inferior Consum decreixent amb la renda Segons béns relacionats Efecte de preus externs Béns substitutius Variació en el mateix sentit Béns complementaris Variació en sentit oposat qo qd Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 8 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13.

Quin efecte té un increment en el preu propi d'un bé ordinari? 14. Si dos béns són substitutius, què passa quan s'encareix el primer? 15. Quin tipus de bé experimenta una caiguda en la demanda quan augmenta la renda? 16. Com es defineix la condició matemàtica de mercat en equilibri? 3 Intervenció del sector públic: controls de preus i fiscalitat EN ACABAR SABRÀS Analitzar els excessos d'oferta i demanda provocats per preus allunyats de l'equilibri. Determinar les condicions perquè un preu mínim o màxim tingui efecte real. Calcular la incidència fiscal i la bretxa de preus d'un impost sobre la producció.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Per què fixar un límit màxim al preu del lloguer pot reduir el nombre de pisos disponibles al mercat?

Desequilibris de mercat: excés d'oferta i excés de demanda Quan el preu de mercat s'allunya del punt d'equilibri , el mercat deixa d'estar buit i apareixen desequilibris estructurals: Moviment al llarg de la corba reduint la quantitat a) Un increment en la quantitat demanada b) Desplaçament de la corba a l'esquerra c) Desplaçament de la corba a la dreta d) Creix la demanda del segon bé a) No canvia la demanda de cap bé b) Cau l'oferta del segon bé c) Disminueix la demanda del segon bé d) Bé normal a) Bé inferior b) Bé de luxe c) Bé complementari d) (p) > (p) a) qo qd p = 0 b) (p*) = (p*) c) qo qd (p) - (p) > 0 d) qd qo p Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 9 Nivell de preu Relació entre quantitats Tipus de desequilibri Ajust de mercat Preu superior ( ) Excés d'oferta (estoc sobrant) Pressió a la baixa del preu cap a Preu inferior ( ) Excés de demanda (escassetat) Pressió a l'alça del preu cap a Gràfica dels desequilibris per preus fixats fora del punt d'equilibri.

Polítiques de regulació de preus Els governs poden intervenir regulant directament els preus d'intercanvi mitjançant límits legals: Fixació d'un preu mínim S'implanta amb la intenció de protegir les rendes dels productors (com en el cas dels agricultors). Perquè tingui efectes reals sobre el mercat, s'ha d'establir estrictament per sobre del preu d'equilibri ( ). Si es fixés per sota, el mercat continuaria operant a i la norma seria inefectiva. > p ˉ p q ( ) > o p ˉ q ( ) d p ˉ p < p ˉ p q ( ) > d p ˉ q ( ) o p ˉ p p > m n ı ˊ p p Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 10 Gràfica de l'excés d'oferta creat per un preu mínim efectiu.

Amb un preu mínim operatiu, es genera un excés d'oferta persistent. La quantitat realment transaccionada cau fins a la quantitat que els compradors accepten a aquest preu elevat: . Fixació d'un preu màxim Es dissenya per afavorir el poder adquisitiu dels consumidors. Només és rellevant i té efectes si se situa per sota del preu d'equilibri ( ). Quan és superior a , no té cap impacte efectiu. q = m n ı ˊ q (p ) d m n ı ˊ p < m x a ˋ p p Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 11 Gràfica de l'escassetat derivada d'un preu màxim inferior a l'equilibri. Aquest topall provoca un excés de demanda (escassetat de producte).

La quantitat que finalment s'intercanvia es contreu fins al màxim que les empreses estan disposades a produir: . COMPROVA-HO 18 Quin volum s'acaba intercanviant al mercat quan s'introdueix un preu màxim efectiu? Impostos a la producció i la seva incidència econòmica La introducció d'un impost per unitat produïda ( ) crea una escletxa fiscal entre el preu que desemborsen els compradors ( ) i el preu net que acaben rebent els venedors ( ): q = m x a ˋ q (p ) o m x a ˋ t p t d p t s p t d p = t s t Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 12 Gràfica de la bretxa fiscal generada per un impost a la producció.

Com a resultat directe de la càrrega fiscal, s'assoleix una nova quantitat d'equilibri reduïda ( ). Els preus es reordenen seguint la relació: p_t^s < p^* < p_t^d. Per la seva banda, els subsidis operen matemàticament com a impostos negatius. Repartiment de la càrrega impositiva La càrrega tributària no recau necessàriament al 100% sobre els consumidors en entorns competitius. La proporció que assumeix cada part es desglossa mitjançant les fórmules d'incidència: Part traslladada als consumidors: Part assumida pels productors: ERROR FREQÜENT Creure que qui ingressa físicament l'impost a l'administració suporta tot el seu cost.

L'evidència econòmica demostra que la part més inelàstica del mercat és qui assumeix sempre una proporció superior de la càrrega fiscal. q < t q × t p p t d 100 × t p p t s 100 Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 13 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Límit per sota d'equilibri Fixació legal obligatòria p_màx < p* Efectes de la fixació d'un preu màxim efectiu Excés de demanda Desitjos de compra superiors a l'oferta Contracció d'intercanvi La quantitat es limita a q^o(p_màx) IDEES CLAU Un preu per sobre de l'equilibri produeix excés d'oferta; un preu inferior genera excés de demanda. Els preus mínims només tenen efecte si es fixen per sobre de p^*; els màxims han de situar-se per sota.

Un impost unitari redueix la quantitat transaccionada i obre una bretxa fiscal: - = t. La incidència efectiva d'un impost recau amb més pes sobre el costat del mercat més rígid o inelàstic. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Què ocorre si el govern aprova un preu mínim legal situat per sota del preu d'equilibri de mercat? 20. De què depèn que un impost sigui suportat principalment pels compradors o pels productors? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quan té efecte pràctic sobre el mercat un preu mínim fixat pel govern? 22. Quin desequilibri produeix un preu màxim efectiu? 23.

Quina relació guarda la quantitat negociada sota un impost ( *) respecte a l'original (q*)? p t d p t s Quan és superior a p* a) Quan és inferior a p* b) Només si p* és zero c) Quan iguala exactament p* d) Acumulació d'estocs a) Excés d'oferta b) Excés de demanda c) Sobreproducció d) q t * = 2 q* a) q t * > q* b) q t * = q* c) q t * < q* d) q t Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 14 24. Quina part del mercat assumeix la proporció més elevada d'un nou impost? 4 Elasticitats de la demanda i la despesa total EN ACABAR SABRÀS Calcular analíticament l'elasticitat puntual d'una funció mitjançant derivades. Classificar els béns mitjançant les elasticitats preu, creuada i renda.

Avaluar l'impacte d'estratègies de preus sobre la despesa total o els ingressos. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Per què als venedors de benzina els convé apujar els preus per guanyar més, mentre que un restaurant podria perdre clients? Definició i formulació de l'elasticitat La elasticitat avalua la sensibilitat relativa d'una funció econòmica davant les variacions en una de les seves variables explicatives. Constitueix una mesura adimensional (no té unitats): Segons el seu valor absolut, la resposta es classifica en tres categories principals: Elàstica ( ): la variable reacciona de forma més que proporcional davant el canvi. Inelàstica ( ): la reacció és menys que proporcional.

Unitària ( ): la variació percentual és exactament idèntica en ambdues magnituds. Comparant dues situacions o funcions, es diu que aquella amb una elasticitat més alta és més sensible (més elàstica), mentre que l'altra és més inelàstica.

Tipologies d'elasticitats en la demanda Segons la variable que s'analitzi respecte a la quantitat, es distingeixen: Tipus d'elasticitat Signe del resultat Interpretació econòmica Elasticitat-preu Béns ordinaris (relació inversa) Béns Giffen (relació directa) Sempre els consumidors al 100% a) La part que demana subvencions b) La part més inelàstica c) La part més elàstica d) E = x 1 f = %Δx 1 %Δf f (x ) × 1 f(x ) 1 x 1 E > 1 E < 1 E = 1 E < p 0 E > p 0 Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 15 Tipus d'elasticitat Signe del resultat Interpretació econòmica Elasticitat creuada Béns substitutius (es desplacen junts) Béns complementaris (sentits contraris) Elasticitat-renda Béns normals (augmenta amb els ingressos) Béns inferiors (disminueix en créixer la renda) COMPROVA-HO 26 Què indica que l'elasticitat creuada entre dos béns tingui valor negatiu?

Casos extrems i funcions lineals Hi ha configuracions especials d'oferta i demanda d'acord amb la seva rigidesa: Perfectament inelàstica: corba totalment vertical. La quantitat no varia en absolut davant cap oscil·lació del preu. Perfectament elàstica: corba totalment horitzontal. Els agents només estan disposats a comprar o vendre a un únic preu determinat. Gràfica de les situacions de demanda i oferta perfectament inelàstica i perfectament elàstica. PER RECORDAR-HO En una corba de demanda lineal ( ), el pendent és constant al llarg de tota la recta, però l'elasticitat no és constant, ja que varia en cada punt segons el quocient .

Relació entre l'elasticitat-preu i la despesa total La despesa total dels consumidors coincideix amb els ingressos totals dels productors i es defineix pel producte del preu per la quantitat: . La variació en la despesa ( ) davant un augment del preu depèn estricament de l'elasticitat: E > xy 0 E < xy 0 E > R 0 E < R 0 y = mx + n y x Despesa = p × q (p) d Δp Δg Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 16 Esquema de l'efecte de l'alça de preus sobre la despesa segons l'elasticitat. Demanda elàstica ( ): un encariment redueix la despesa total ( ), ja que la gran caiguda en la quantitat supera l'alça del preu. Demanda amb elasticitat unitària ( ): la despesa roman inalterada ( ).

Demanda inelàstica ( ): una pujada de preu incrementa la despesa total ( ), gràcies al fet que la demanda es redueix molt lleugerament. ERROR FREQÜENT Identificar el pendent d'una recta amb la seva elasticitat. En una demanda lineal, el pendent és idèntic en qualsevol tram, mentre que l'elasticitat canvia des de valors infinits a dalt fins a zero a l'extrem inferior.

PROCÉS Impacte d'una pujada de preu sobre la despesa total 1 Augment de preu El preu de venda s'incrementa 2 Verificació d'elasticitat Determinació de si E > 1, E = 1 o E < 1 3 Tram elàstic (E > 1) Gran caiguda de demanda: despesa baixa 4 Tram inelàstic (E < 1) Poca caiguda de demanda: despesa puja IDEES CLAU L'elasticitat és adimensional i mesura la sensibilitat percentual d'una variable respecte a una altra. L'elasticitat creuada positiva senyala béns substituts; si és negativa, es tracta de béns complementaris. Una corba de demanda lineal té pendent constant però elasticitat variable en cada punt.

Si la demanda és inelàstica, incrementar el preu augmenta l'ingrés dels venedors i la despesa dels consumidors. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Com canvia la despesa d'un consumidor si augmenta el preu d'un bé amb demanda altament elàstica? 28. Quina forma geomètrica presenta una funció de demanda perfectament inelàstica? E > 1 < Δp Δg 0 E = 1 = Δp Δg 0 E < 1 > Δp Δg 0 Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 17 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Com és la reacció de la demanda si l'elasticitat-preu és inferior a 1 en valor absolut? 30. Quin valor pren l'elasticitat creuada en els béns substitutius? 31.

Què succeeix amb l'elasticitat al llarg d'una corba de demanda lineal? 32. Per a maximitzar ingressos amb demanda inelàstica, què convé fer amb el preu? 5 Teoria del consumidor: restricció pressupostària i elecció òptima EN ACABAR SABRÀS Formular i representar gràficament la restricció pressupostària d'un consumidor. Identificar la cistella òptima mitjançant la tangència amb les corbes d'indiferència. Descompondre un canvi en el consum en els seus components d'efecte substitució i efecte renda segons Hicks. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 33 Si et doblen el sou però tots els preus de les coses també es dupliquen exactament, pots comprar més coses?

La restricció pressupostària La teoria del consumidor analitza com els individus assignen els seus recursos escassos entre diferents cistelles de consum. La restricció pressupostària estableix que la despesa efectuada en els béns no pot excedir la renda ( ) de què disposa el subjecte, delimitant el seu poder adquisitiu.

Per a un model estàndard de dos productes, l'equació de la recta de balanç és: Totalment plana a) Inelàstica o rígida b) Nul·la en tot el rang c) Molt sensible d) Menor que zero a) Menor que -1 b) Major que zero c) Igual a zero d) És sempre igual a zero a) És constant arreu b) És sempre unitària c) Canvia al llarg de la recta d) Aumentar el preu a) Mantenir-lo en zero b) Abaixar-lo dràsticament c) Fixar-lo per sota del cost d) R Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 18 Aquesta expressió conté totes les cistelles que esgoten íntegrament la renda disponible. Els talls amb els eixos representen el consum màxim si es gasta tot en un únic bé: (quan ) i (quan ).

L'espai per sota de la línia correspon a cistelles factibles on no s'esgota la renda, mentre que els punts per sobre són inassolibles. Gràfica de la recta pressupostària i zones de factibilitat de consum. Alteracions en la recta pressupostària La posició de la recta de balanç reacciona als paràmetres d'ingrés i preus: Canvis en la renda amb preus constants: si la renda puja, la recta es desplaça en paral·lel cap a la dreta; si baixa, es desplaça en paral·lel a l'esquerra. El pendent no canvia. Canvis en el preu d'un bé: si baixa el preu del bé 1 ( ), l'extrem sobre l'eix d'abscisses ( ) es desplaça cap a la dreta fent la recta menys inclinada, mentre el tall vertical roman inalterat.

P x + 1 1 P x = 2 2 R x = 1 P 1 R x = 2 0 x = 2 P 2 R x = 1 0 P 2 P 1 P 1 P 1 R Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 19 Gràfica dels desplaçaments paral·lels de la recta de balanç per canvis en la renda. Gràfica del gir de la recta de balanç per reducció del preu del bé 1. COMPROVA-HO 34 Quin efecte geomètric sobre la recta de balanç produeix un augment idèntic en el preu dels dos béns si la renda es manté fixa? Preferències i cistella òptima La satisfacció o benestar del consumidor es modela mitjançant corbes d'indiferència. Cada corba uneix cistelles que generen idèntic nivell d'utilitat. Les corbes més allunyades de l'origen expressen nivells més elevats de felicitat.

L'elecció del consumidor consisteix a assolir la corba d'indiferència més alta possible dins del conjunt de cistelles factibles. La solució òptima té lloc exactament en el punt de tangència entre la recta de balanç i una corba d'indiferència, on el pendent de la corba iguala el preu relatiu - . P 2 P 1 Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 20 Gràfica de la cistella òptima com a tangència entre indiferència i balanç.

Descomposició de l'efecte total: efecte substitució i efecte renda Quan el preu d'un bé s'altera, l'impacte total sobre la quantitat demandada es descompon en dos efectes independents segons el mètode de Hicks (mantenint el benestar o la utilitat constant sobre una recta pressupostària fictícia): Efecte substitució: reflexa l'encariment o abaratiment relatiu del bé respecte a l'altre, mantenint la utilitat i la renda real constants. Sempre té signe negatiu: es redueix el consum del producte encarit per desplaçar-se cap al més barat, transcorrent com un moviment sobre la mateixa corba d'indiferència.

1 Efecte renda: mesura la variació en la quantitat ocasionada per la pèrdua o guany de poder adquisitiu real fruit del canvi de preu. Representa el pas a una nova corba d'indiferència. 2 Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 21 Gràfica de la descomposició entre efecte substitució i efecte renda. Aquesta eina analítica explica fenòmens com la paradoxa de Giffen: si en un bé inferior l'efecte renda de signe contrari és prou fort per a sobrepassar l'efecte substitució negatiu, la demanda global creixerà quan el preu augmenti. ERROR FREQÜENT Pensar que l'efecte substitució pot ser positiu.

L'efecte substitució sempre té sentit oposat a la variació de preus (si puja el preu relatiu, el consum d'aquest bé disminueix invariablement sota compensació de renda hicksiana). PROCÉS Descomposició de Hicks davant una alteració de preus 1 Canvi de preu Modificació dels preus relatius del mercat 2 Efecte substitució Canvi sobre la mateixa corba amb nova inclinació 3 Efecte renda Salt a la nova corba per variació de poder adquisitiu 4 Efecte total Ajust global final de la demanda del bé Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 22 IDEES CLAU La recta de balanç P1*x1 + P2*x2 = R limita les cistelles consumibles segons la renda i els preus.

Un canvi de renda mou la recta de balanç en paral·lel; un canvi de preu propi en modifica el pendent. L'òptim del consumidor es troba en la tangència de la corba d'indiferència amb la recta de balanç. La variació total de consum es desglossa en efecte substitució (sempre negatiu sobre la mateixa corba) i efecte renda. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 35. Com actua la compensació de renda en el criteri de Hicks durant una anàlisi de descomposició? 36. Quina condició geomètrica defineix formalment la cistella escollida pel consumidor racional? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 37. Quin és el pendent de la recta pressupostària clàssica de dos béns? 38.

Com es desplaça la recta de balanç si la renda del subjecte augmenta? 39. Com és sempre el signe de l'efecte substitució davant un augment del preu propi? 40. Què expressa una corba d'indiferència?

P1 * P2 a) - P1 / P2 b) R / P1 c) - P2 / P1 d) En paral·lel cap a la dreta a) Gira sobre l'eix vertical b) En paral·lel cap a l'esquerra c) Gira sobre l'eix horitzontal d) Positiu a) Negatiu b) Depèn de la renda c) Nul d) El cost de producció d'una empresa a) Cistelles que donen el mateix nivell de benestar b) Diferents combinacions de preus de mercat c) Els beneficis obtinguts per l'Estat d) Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 23 6 Formulari Frontera de possibilitats de producció i comerç Fórmula o procediment Què significa cada símbol Quan s'utilitza : relació real d'intercanvi del bé ; : unitats a què es renuncia del bé ; : unitats obtingudes del bé .

Per calcular la taxa de canvi real o preu relatiu d'un bé respecte d'un altre en comerç internacional. Identificació de l'avantatge comparatiu: calcular el cost d'oportunitat de cada bé comparar entre països especialitzar el país en el bé amb menor cost d'oportunitat. Cost d'oportunitat: quantitat del bé secundari sacrificada per unitat del bé primari. Per determinar el patró òptim d'especialització comercial i guany de benestar mutu. Equilibri de mercat i controls de preus Fórmula o procediment Què significa cada símbol Quan s'utilitza : preu d'equilibri; : quantitat oferta; : quantitat demandada. Condició de buidatge de mercat competitiu per trobar la parella d'equilibri .

amb : límit mínim legal; : quantitat transaccionada; genera excés d'oferta: . Per analitzar els efectes d'un preu mínim efectiu destinat a protegir productors. amb : límit màxim legal; : quantitat transaccionada; genera excés de demanda: . Per avaluar l'impacte i l'escassetat d'un preu màxim efectiu destinat als consumidors. Fiscalitat i incidència impositiva Fórmula o procediment Què significa cada símbol Quan s'utilitza : preu pagat pel consumidor; : preu net rebut pel productor; : impost unitari. Per determinar la bretxa fiscal generada per un impost sobre la producció. : preu original d'equilibri; : nou preu del comprador.

Càlcul del percentatge de la càrrega impositiva traslladada als consumidors. : preu original d'equilibri; : preu net percebut pel venedor. Càlcul de la proporció de l'impost absorbida directament pels productors.

RRI = x Δx Δy RRIx x Δy y Δx x q (p ) = o q (p ) d p qo qd (p , q ) q = m n ı ˊ q (p ) d m n ı ˊ p > m n ı ˊ p p m n ı ˊ q m n ı ˊ q (p ) o m n ı ˊ q (p ) d m n ı ˊ q = m x a ˋ q (p ) o m x a ˋ p < m x a ˋ p p m x a ˋ q m x a ˋ q (p ) d m x a ˋ q (p ) o m x a ˋ p t d p = t s t p t d p t s t %t = cons × t p p t d 100 p p t d %t = prod × t p p t s 100 p p t s Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 24 Elasticitats i despesa total Fórmula o procediment Què significa cada símbol Quan s'utilitza : coeficient d'elasticitat puntual; : derivada de la funció respecte de la variable. Fórmula general per calcular la sensibilitat puntual de qualsevol funció econòmica.

: preu unitari; : volum demanat (coincideix amb l'ingrés dels venedors). Mesura del volum monetari total transaccionat al mercat. Efecte sobre la despesa davant : si ; si ; si . : elasticitat-preu de la demanda en valor absolut; : variació marginal de la despesa total. Per avaluar si apujar el preu incrementarà o reduirà els ingressos i la despesa total. Teoria del consumidor Fórmula o procediment Què significa cada símbol Quan s'utilitza : preus dels béns; : quantitats consumides; : renda total disponible. Equació de la recta de balanç que limita les cistelles de consum assequibles. Punts de tall als eixos: (quan ) i (quan ); pendent: . : consum màxim factible dedicant tota la renda al bé .

Per dibuixar la recta pressupostària i analitzar girs per canvis de preus o desplaçaments per canvis de renda. Descomposició de Hicks: mantenir utilitat constant amb recta fictícia paral·lela a la final moviment sobre la corba inicial (Efecte Substitució, ) salt a la nova corba d'indiferència (Efecte Renda, ). : variació per preus relatius; : variació per alteració del poder adquisitiu real. Per desglossar analíticament l'impacte total d'una variació de preu sobre la quantitat demandada. Errors típics Error freqüent Correcció econòmica Creure que un país amb avantatge absolut en tot no guanya amb el comerç.

L'especialització depèn exclusivament de l'avantatge comparatiu (menor cost d'oportunitat), no de l'absolut. Assumir que qualsevol preu fixat pel govern modifica el mercat. Un preu mínim només és efectiu si se situa per sobre de ; un preu màxim només té efecte si està per sota de .

E = x 1 f = %Δx 1 %Δf f (x ) × 1 f(x ) 1 x 1 E x 1 f f (x ) 1 Despesa = p × q (p) d p q (p) d Δp > 0 E > 1 < Δp Δg 0 E = 1 = Δp Δg 0 E < 1 > Δp Δg 0 E Δg/Δp P x + 1 1 P x = 2 2 R P , P 1 2 x , x 1 2 R x = 1 P 1 R x = 2 0 x = 2 P 2 R x = 1 0 P 2 P 1 R/P i i ES < 0 ER ES ER p p Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 25 Error freqüent Correcció econòmica Suposar que els consumidors sempre paguen la totalitat d'un impost. La càrrega fiscal es reparteix segons l'elasticitat: la part més inelàstica n'assumeix la proporció més gran. Confondre el pendent constant amb l'elasticitat constant en demandes lineals.

En una recta de demanda el pendent és idèntic arreu, però l'elasticitat varia continuament en cada coordenada. Assignar signe positiu a l'efecte substitució. L'efecte substitució és sempre estrictament negatiu respecte a la direcció del preu relatiu. Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 26 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè el benefici comercial no depèn de la productivitat absoluta, sinó dels costos d'oportunitat relatius entre béns. 2. Significa que els rendiments són decreixents i, per tant, el cost d'oportunitat de produir unitats addicionals del bé augmenta progressivament. 3.

Quan els rendiments dels factors són constants, la qual cosa implica que el cost d'oportunitat de transferir recursos d'un bé a un altre no varia. 4. Com el quocient entre les unitats cedides del bé i les unitats obtingudes del bé : . 5. c) Una assignació ineficient de recursos. Els punts sota la corba són factibles però ineficients, ja que queden recursos ociosos o mal utilitzats. 6. b) Rendiments marginals decreixents. Els rendiments decreixents d'un factor fan que el cost d'oportunitat augmenti, donant forma còncava a la FPP. 7. c) Té un cost d'oportunitat menor. L'avantatge comparatiu es defineix estrictament per la minimització del cost d'oportunitat en la producció. 8. b) 3 taronges.

El preu relatiu és 3 unitats del bé denominador per unitat del bé numerador. 9. Perquè el preu mou el punt sobre la mateixa corba, mentre que la moda trasllada tota la disposició a pagar cap a la dreta. 10. La corba de demanda de cafè es desplaçarà cap a l'esquerra, reduint la quantitat demandada a qualsevol nivell de preu. 11. En el bé ordinari la quantitat demandada disminueix, mentre que en el bé Giffen la quantitat demandada augmenta en la mateixa direcció que el preu. 12. Desplaça tota la corba d'oferta cap a l'esquerra, ja que el cost de produir cada unitat s'ha incrementat. 13. a) Moviment al llarg de la corba reduint la quantitat.

La variació del preu propi genera un desplaçament al llarg de la corba existent, no un trasllat d'aquesta. 14. a) Creix la demanda del segon bé. Com que es poden reemplaçar, l'encariment d'un desplaça els consumidors cap a l'altre bé. 15. b) Bé inferior. Els béns inferiors són aquells el consum dels quals es redueix quan millora el poder adquisitiu. 16. c) (p*) = (p*). En el preu d'equilibri, la quantitat que els oferents porten al mercat iguala la quantitat que els demandants volen comprar. 17. Perquè els propietaris redueixen la quantitat oferta davant una rendibilitat menor, generant excés de demanda i escassetat. 18.

S'intercanvia exactament la quantitat oferta pels productors a aquest preu màxim: , generant-se escassetat respecte a la demanda. 19. La mesura no té cap efecte pràctic, ja que compradors i venedors continuaran transaccionant al preu d'equilibri superior. 20. Depèn de les elasticitats relatives: la part que presenti una corba més inelàstica absorbirà un percentatge més alt de la càrrega. 21. a) Quan és superior a p*. Si és inferior al preu d'equilibri, el mercat opera naturalment a p* sense que la restricció actuï. y x RRI = x Δx Δy qo qd q = m x a ˋ q (p ) o m x a ˋ Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 27 22. c) Excés de demanda.

En abaratir-se per sota d'equilibri, la quantitat demandada supera l'oferta dels productors. 23. d) * < q*. L'impost incrementa el cost d'intercanvi, contraient la quantitat final d'equilibri. 24. c) La part més inelàstica. L'agent amb menor capacitat de reacció o adaptació (més inelàstic) suporta el cost fiscal més gran. 25. Perquè la benzina té una demanda inelàstica (pocs substituts), mentre que el restaurant s'enfronta a una demanda elàstica. 26. Indica que són béns complementaris: quan s'encareix l'un, cau la quantitat demanada de l'altre. 27. La despesa disminueix perquè la contracció percentual de la quantitat comprada és superior a l'alça percentual del preu. 28.

Presenta una línia completament vertical paral·lela a l'eix de preus. 29. b) Inelàstica o rígida. Un valor absolut menor que 1 denota poca variació percentual en quantitat davant canvis de preu. 30. c) Major que zero. En pujar el preu de l'altre bé, augmenta el consum del bé analitzat (signe positiu). 31. d) Canvia al llarg de la recta. Tot i que el pendent és constant, el quocient p/q varia a cada coordenada de la recta. 32. a) Aumentar el preu. En béns inelàstics, en pujar el preu la quantitat venuda cau molt poc i els ingressos totals s'eleven. 33. No, perquè la teva renda real i el pendent de la recta pressupostària es mantenen exactament iguals. 34.

La recta es desplaça en paral·lel cap a l'esquerra, ja que el pendent relatiu es manté però es redueixen els valors màxims assolibles de consum. 35. Consisteix a sostreure o afegir la renda fictícia necessària perquè l'individu es mantingui en el mateix nivell d'utilitat que la cistella inicial. 36. El punt de tangència entre la recta pressupostària i la corba d'indiferència més allunyada possible de l'origen. 37. b) - P1 / P2. El pendent relatiu de la recta de balanç respon a la ràtio negativa dels preus: -P1/P2. 38. a) En paral·lel cap a la dreta. Com que els preus no han variat, el pendent és el mateix i la línia es trasllada en paral·lel cap a fora. 39. b) Negatiu.

L'efecte substitució sempre és negatiu: en encarir-se el bé es redueix la quantitat consumida d'aquest. 40. b) Cistelles que donen el mateix nivell de benestar. Per definició, qualsevol parella de punts sobre una mateixa corba d'indiferència reporta idèntica utilitat al consumidor. q t Apunts d'Introducció a l'Economia: Teoria i Exercicis 28