Dret de la Persona UdG: apunts del 1r parcial amb test

Tema 1: El Dret civil i l'ordenament jurídic — Concepte, caràcters i distribució constitucional de competències

L'estudi del dret comença per la comprensió del paper central que té la persona en l'organització de la convivència social. Dins de l'ordenament jurídic, les relacions humanes s'estructuren a través de disciplines diverses que regulen tant l'exercici del poder col·lectiu com els vincles personals i patrimonials més quotidians.

1. Evolució històrica i concepte del Dret civil

El contingut del Dret civil no ha estat estàtic, sinó fruit d'una llarga evolució històrica:

• Dret romà: El ius civile era el dret propi i exclusiu dels ciutadans romans (cives), contraposat al ius gentium (aplicable als estrangers o no ciutadans) i al ius honorarium (introduït pels edictes dels pretors per suplir o corregir el dret estricte).
• Edat mitjana: A partir de la redescoberta del dret romà justinianeu al segle XI a Bolonya, el dret civil es va identificar amb el ius commune (el dret romà rebut), el qual coexistia de manera dialèctica amb el dret de l'Església (ius canonicum) i els drets particulars de caràcter local o feudal.
• Edat moderna i codificació: Amb la dissolució de l'ordre feudal i la formació dels estats nacionals, es va operar una clara fractura entre el dret públic i el privat. El dret civil va passar a ser el dret privat propi de cada comunitat política, cristal·litzant progressivament en cossos normatius sistemàtics anomenats codis civils.

Les matèries fonamentals que integren el Dret civil s'agrupen tradicionalment al voltant de quatre eixos: el dret de la persona (inici i fi de la personalitat, estat civil i capacitat d'obrar; vegeu «Tema 2: Persona i estat civil — Personalitat civil, capacitat, naixement i extinció»), el dret de família (matrimoni, filiació, potestats i règims econòmics matrimonials), el dret patrimonial (obligacions, contractes i drets reals o sobre els béns) i el dret successori (la destinació i liquidació del patrimoni de la persona després de la seva mort).

2. La dicotomia Dret públic i Dret privat

La distinció clàssica entre Dret públic i Dret privat respon a diferents criteris teòrics i funcionals que permeten ubicar la posició de cada subjecte i la finalitat de les normes en joc:

3. El Dret civil com a dret privat general i comú

Dins de l'esfera privada, el Dret civil ostenta una doble condició essencial:

• Dret privat general: Regula les relacions ordinàries de la vida quotidiana aplicables a tothom, a diferència dels drets especials (com el dret mercantil, aplicable als empresaris i actes de comerç, o el dret del treball, centrat en la relació laboral subordinada). Els drets especials tenen aplicació preferent per raó de la matèria o del subjecte, però el dret civil general actua com a marc de referència de fons.
• Dret comú i dret supletori: Conté les categories bàsiques (persona, contracte, prescripció, propietat) i els principis generals de tot l'ordenament. Per aquest motiu, quan un dret especial o una altra branca jurídica presenta un buit regulador, les normes del dret civil s'apliquen de manera supletòria general per colmatar la llacuna.

4. Eficàcia de les normes civils: dret imperatiu i dret dispositiu

Segons la incidència de la voluntat dels particulars sobre l'eficàcia del precepte, les normes civils es classifiquen en dues categories cabdals:

• Normes imperatives (ius cogens o dret necessari): S'imposen de manera ineludible sobre els destinataris, sense que aquests puguin alterar-ne el contingut, excloure'n l'aplicació ni pactar-hi en contra. Són característiques de l'estat civil, el dret de família indisponible i els límits institucionals dels contractes. Qualsevol pacte contrari a una norma imperativa és nul de ple dret.
• Normes dispositives (dret voluntari o supletori): Són preceptes que preveuen una solució legal per al cas que les parts no hagin manifestat cap voluntat en sentit diferent. Es basen en l'autonomia privada: els particulars poden modular, modificar o excloure la norma mitjançant pacte lliure. Només si guarden silenci o no han previst un extrem concret, la norma dispositiva entra a regir per integrar la relació.

5. La distribució de competències: l'article 149.1.8è i 149.3 de la Constitució

L'Estat espanyol no té un únic ordenament civil aplicable per igual arreu del territori. Coexisteixen històricament diferents ordenaments que deriven dels antics drets forals o especials que es van conservar mitjançant compilacions (Catalunya, Aragó, Navarra, País Basc, Illes Balears i Galícia).

L'article 149.1.8è de la Constitució espanyola estableix com a regla de partida que l'Estat té la competència civil exclusiva en matèria de legislació civil. No obstant això, la mateixa norma introdueix una salvaguarda constitucional decisiva: «sens perjudici de la conservació, modificació i desenvolupament per les comunitats autònomes dels drets civils, forals o especials, allí on existeixin».

El Tribunal Constitucional ha definit l'abast d'aquesta tríada competencial autonòmica:

1. Conservar: Mantenir en vigor les institucions contingudes en les compilacions o el dret propi vigent en el moment d'aprovar-se la Constitució de 1978.
2. Modificar: Reformar, adaptar o actualitzar les institucions ja existents per donar resposta als canvis socials.
3. Desenvolupar: Regular institucions noves o anar més enllà del text històric de la compilació, sempre que es mantingui una relació de connexió orgànica o material amb el sistema de dret civil propi preexistent.

Aquesta competència autonòmica troba un límit infranquejable en les matèries que l'art. 149.1.8è CE reserva de manera absoluta i indeclinable al legislador estatal:

6. La clàusula de supletorietat i l'articulació dels Codis civils

D'acord amb l'article 149.3 de la Constitució espanyola, el dret estatal és, en tot cas, supletori del dret de les comunitats autònomes. Tanmateix, la jurisprudència constitucional (SSTC 118/1996 i 61/1997) ha fixat que aquesta supletorietat estatal no constitueix un títol competencial autònom que permeti a l'Estat legislar sobre matèries exclusives autonòmiques amb la mera excusa de subministrar dret supletori.

En el pla codificador, l'ordenament estatal i l'autonòmic català s'estructuren mitjançant dos grans cossos legals que no tenen una relació de jerarquia, sinó de competència territorial i material:

• Codi Civil espanyol (1889): No recull la totalitat del dret civil aplicable a Espanya, ja que conviu amb nombroses lleis especials estatals (per exemple, en matèria d'arrendaments urbans o propietat horitzontal) i amb els drets civils autonòmics. S'aplica de forma directa a les comunitats de dret comú i de forma supletòria als territoris amb dret propi.
• Codi Civil de Catalunya (CCCat): Aprovat per diverses lleis successives del Parlament de Catalunya, constitueix el dret comú de Catalunya i s'organitza en sis llibres:
  • Llibre Primer: Disposicions preliminars (sistema de fonts i prescripció).
  • Llibre Segon: Persona i família (estat civil, matrimoni, filiació, potestat parental).
  • Llibre Tercer: Persones jurídiques (associacions i fundacions).
  • Llibre Quart: Successions (herències, testaments, pactes successoris).
  • Llibre Cinquè: Drets reals (propietat, possessions, drets sobre cosa aliena).
  • Llibre Sisè: Obligacions i contractes (vendes, arrendaments rústics i contractes especials).

El sistema de citació del Codi Civil de Catalunya utilitza una estructura de tres dígits separats per guió abans del número d'article: per exemple, l'article 234-1 correspon al Llibre Segon (2), Títol Tercer (3), Capítol Quart (4), article primer (1).

Idees clau

• El Dret civil és el dret privat general i comú que pren la persona abstractament considerada com a eix vertebrador de les seves institucions.
• El Dret públic tutela interessos col·lectius mitjançant normes imperatives i relacions de subordinació (ius imperii), mentre que el Dret privat tutela interessos particulars mitjançant relacions de coordinació i normes predominantment dispositives.
• L'art. 149.1.8è CE reserva a l'Estat la competència exclusiva civil, però salvaguarda la conservació, modificació i desenvolupament del dret civil foral o especial de les comunitats autònomes amb dret propi.
• L'art. 149.1.8è CE tanca sis reserves estatals absolutes i indeclinables: regles d'aplicació i eficàcia de les normes, formes de matrimoni, ordenació de registres públics, bases de les obligacions contractuals, conflictes de lleis i determinació de fonts (amb respecte al dret foral).
• Segons l'art. 149.3 CE, el dret estatal és supletori del dret autonòmic quan concorre un buit normatiu, sense que la supletorietat atorgui a l'Estat un títol competencial per legislar lliurement sobre matèries autonòmiques.
• El Codi Civil de Catalunya s'estructura en sis llibres que formen el dret civil comú català, amb un sistema de numeració intern que identifica llibre, títol, capítol i article.

Posa a prova el que has après

1. Quina matèria civil està reservada de manera exclusiva i absoluta a l'Estat segons l'art. 149.1.8è CE? — L'ordenació dels registres públics civils
2. Què implica que una norma de dret privat tingui caràcter dispositiu? — Que les parts poden alterar-la per pacte
3. Segons la doctrina constitucional, què habilita la facultat de 'desenvolupament' del dret civil foral? — Regular matèries connexes amb el dret propi
4. A quin llibre del Codi Civil de Catalunya es troba regulat el dret de successions? — Llibre Quart

Tema 1: El Dret civil i l'ordenament jurídic — La llei: vigència, eficàcia temporal i dret transitori

Dins del sistema de fonts de l'ordenament jurídic, la llei ocupa una posició de primacia absoluta. Els jutges i tribunals tenen el deure inexcusable de resoldre els assumptes atenent a les fonts establertes, entre les quals la norma escrita té caràcter preferent respecte a les fonts subsidiàries. Ara bé, perquè un text normatiu desplegui plenament la seva força d'obligar, ha de complir uns requisits formals d'existència, delimitar la seva relació amb altres normes territorials i definir amb exactitud l'abast temporal dels seus efectes.

Secció completa amb Premium

Idees clau

• na aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipis
• s nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempo
• s nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis
• quat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nost
• ctetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo
• tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet con

Tema 1: El Dret civil i l'ordenament jurídic — Interpretació, integració analògica i equitat

1. La interpretació de la norma jurídica

La interpretació jurídica és l'activitat intel·lectual dirigida a fixar el sentit, l'abast i el contingut regulador d'un precepte normatiu per a poder determinar la seva aplicabilitat a la realitat fàctica. La mera lectura d'una disposició mai no resulta suficient: tota norma requereix un judici interpretatiu previ per a esbrinar com incideix sobre un supòsit de fet concret.

Secció completa amb Premium

Idees clau

• na aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing
• s nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipi
• s nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nost
• quat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut
• ctetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea comm