Examen de Introducció a l’Economia UDG 2018 · Juny

Pregunta 1 (1 punt). Creixement del PIB per càpita

A finals de l'any 2001, la renda per habitant de l'Índia se situava en 472 dòlars anuals, mentre que cap a les acaballes de 2016 (passats 15 anys) assolia els 1.717 dòlars.

a.

Quin ha estat el ritme mitjà anual de creixement d'aquesta magnitud durant el període?

b.

Suposant que l'economia de l'Índia mantingui un creixement anual que superi en un 5% el dels Estats Units, en quin any igualarà el nivell de vida nord-americà si el PIB per càpita d'aquests últims l'any 2016 era de 57.467 dòlars?

Pregunta 2 (1 punt). Renda d'equilibri i identitats macroeconòmiques

A partir del registre de comptes nacionals es presenten les magnituds següents: renda d'equilibri $Y^e = 1.150$; renda disponible $YD = 1.000$; consum privat $C = 800$; transferències públiques $TR = 80$; dèficit públic $T - G - TR = -100$; i saldo comercial exterior $X - M = -140$.

a.

Determineu el volum corresponent a la recaptació impositiva ($T$), la despesa del sector públic ($G$), la inversió interior ($I$) i l'estalvi privat ($S$).

b.

Analitzeu el significat econòmic d'aquests resultats mitjançant la identitat bàsica de l'estalvi i la inversió. Concretament, esbrineu si aquest país ha estat prestador o receptor net de finançament de la resta del món.

Pregunta 3 (1 punt). Paritat del Poder Adquisitiu (Big Mac)

El preu d'un menú Big Mac a Suïssa és de 8,81 francs suïssos (CHF), mentre que als Estats Units té un cost de 4,20 dòlars (USD). El tipus de canvi de mercat vigent s'estableix en 0,96 CHF per cada 1 USD.

a.

Raoneu quina de les dues divises es troba sobrevalorada segons el criteri de la Paritat del Poder Adquisitiu (PPA).

b.

Si els preus interns romanguessin sense variació, quin hauria de ser el tipus de canvi nominal que equilibraria el poder de compra segons aquesta teoria?

CHF/USD

Pregunta 4 (1 punt). Política monetària del Banc Central Europeu

Atesa l'evolució temporal de la inflació de la zona euro il·lustrada en el gràfic adjunt, quina resposta de política monetària caldria esperar per part del Banc Central Europeu pel que fa als tipus d'interès oficials? A banda de la taxa d'inflació, quina altra variable clau considerarà la institució monetària a l'hora de determinar aquests tipus? Raoneu la resposta.

1.

Resposta de política monetària esperada (augmentar o reduir els tipus d'interès oficials):

2.

Altra variable clau que considerarà el BCE (segons la regla de Taylor):

3.

Raonament de la resposta:

Pregunta 5 (1 punt). Model de renda-despesa i multiplicador

Considerant un model de determinació de la renda descrit per les relacions de comportament i macromagnituds següents: funció de consum privat $C = 140 + 0,75Y_d$; despesa pública $G = 150$; inversió agregada $I = 120$; funció impositiva $T = 0,12Y$; transferències públiques $TR = 60$; exportacions $X = 20$; i importacions $M = 0,06Y$.

a)

Calculeu el valor del multiplicador de la despesa autònoma i el nivell de renda d'equilibri de l'economia.

b)

Quant hauria d'augmentar la despesa pública ($\Delta G$) per assolir la renda de plena ocupació si aquesta és de $Y_p = 1.300$? (Considereu també el cas alternatiu plantejat a la pauta on $Y_p = 1.200$).

c)

Sense necessitat de formular nous càlculs numèrics complets, argumenteu si s'arribaria al mateix nivell de renda augmentant les transferències en la mateixa quantia que la despesa pública trobada a l'apartat anterior.

Pregunta 6 (1 punt). Equilibri IS-LM i efecte expulsió

Sigui una economia descrita per les funcions macroeconòmiques següents: funció de consum $C = 150 + 0{,}8Y_d$; inversió privada $I = 300 - 10i$; despesa pública $G = 250$; tipus impositiu proporcional $t = 0{,}25$; oferta monetària nominal $M^s = 1.200$; nivell de preus $P = 1$; demanda de saldos reals $L^d = 0{,}75Y - 6{,}25i$; i nivell de producció de plena ocupació $Y_p = 1.900$.

a)

Obtingueu el nivell de renda i el tipus d'interès d'equilibri conjunt dels mercats de béns i diners. Discutiu si la política fiscal implementada pel govern és expansiva o contractiva en funció del saldo pressupostari de plena ocupació.

Expansiva

Contractiva

b)

Expliqueu el mecanisme teòric de l'efecte expulsió o crowding-out mitjançant un exemple clar i ajudeu-vos d'un esquema gràfic.

Pregunta 7 (1 punt). Mesura de l'atur i tipologies

Com es defineix i es calcula analíticament la taxa d'atur d'una economia? Definiu de forma precisa els conceptes d'atur friccional, atur estructural i atur cíclic, i assenyaleu clarament quins d'ells formen part de la taxa natural d'atur.

a)

b)

c)

Atur friccional Atur estructural Atur cíclic

Pregunta 8 (1 punt). Multiplicador monetari i operacions de mercat obert

Partint d'una situació d'equilibri al mercat monetari amb una ràtio d'efectiu en mans del públic sobre dipòsits $e = 0{,}12$ i un coeficient de reserves bancàries $r = 0{,}08$:

Suposeu que el Banc Central executa una operació de mercat obert. Analitzeu els efectes sobre l'oferta monetària considerant els dos supòsits analitzats:

a)

b)

Pregunta 9 (1 punt). Teoria quantitativa del diner i inflació

Dos països presenten una mateixa taxa de creixement de la seva producció real, però al llarg dels darrers exercicis el país A ha aplicat una política monetària molt expansiva (amb un increment anual de la quantitat de diner del 7%), mentre que el país B ha fet créixer la seva oferta monetària a un ritme moderat del 3% anual.

Què és d'esperar que passi amb el nivell general de preus d'ambdues economies? Formuleu l'equació quantitativa del diner, deduïu les taxes de variació corresponents i justifiqueu les conclusions teòriques que se'n deriven.

a)

b)

Pregunta 10 (1 punt). Política fiscal en el model OA-DA

Esmenteu tres instruments o mesures que pugui prendre un govern per dur a terme una política fiscal contractiva (o expansiva). A continuació, analitzeu detalladament quins efectes genera sobre el nivell de producció ($Y$) i el nivell de preus ($P$) en el marc del model d'Oferta Agregada - Demanda Agregada (OA-DA), distingint entre el curt termini i el llarg termini.

1.

2.

3.