Introducció a la Ciència Política: Conceptes Clau i Sistemes Polítics

I 15 flashcards i 35 preguntes més al document.

Text del document

INTRO: Que és la política? - La política tracta de la decisió, algú pren decisions. Darrere de cada decisió política algú ha pres una decisió. Tots els conceptes estan al voltant de la decisió. El problema polític, és que qui agafa una decisió no te eines polítiques per poder tirar endavant la decisió s'han de tenir recursos per decidir - Quin té capacitat de decidir, té poder, però el poder s'ocupa no es té. Posició de poder - Que és la polis, organització política on els ciutadans prenen decisions col·lectives CIENTIFICA ?? Coneixement científic, no hay conocimiento sin interes.

El coneixement científic és mesurable Paradigma: petita fàbrica de coneixement que no invalida altres coneixements. Heuristica, conjunt de problemes no consolidats en un nucli gran Com més senzill sigui l'explicació, allò serà el resultat El progrés històric no és lineal, hi ha comunitats que no li interessa avançar Política Per Aristòtil, la política perfecciona la societat. La nació pot ser vista com una societat imaginada.

Polis = preocupació d'Aristòtil, elabora l'antropologia política, els ciutadans participen Som animals polítics, el que ens diferencia dels animals són els logos ARISTÒTIL Política com accés a la paraula - Isegoria (tots podem parlar) - Isonomia (considerat igual a la llei) - Isokratia (tots els vots tenen el mateix valor La tecnologia ens muta, gran part de la nostra capacitat dependrà de les màquines Decisions polítiques i moral: Les decisions polítiques no es poden valorar moralment fins que ja han estat preses, ja que són les decisions les que afecten la moral. Democràcia liberal: Es basa en principis com la separació de poders, eleccions periòdiques i drets fonamentals.

QUE ÉS EL PODER POLÍTIC important El poder es la capacitat que te A per fer que B faci X tan si vol com si no Relació i micro: El poder és relacional i es manifesta clarament en espais reduïts amb autoritat legítima. El poder requereix una interiorització i exteriorització. Tilly: Quan no hi ha capital, hi ha coacció, i viceversa. La societat es construeix en aquesta relació. Construcció social: Allò que es creu com a real, és real segons les seves conseqüències. També si es fa creure les conseqüències, es pot crear una realitat i obtenir un benefici FOUCAUT: - El poder no té un lloc - És una relació que pot dirigir accions.

- Històricament, el poder es governava mitjançant la coacció i l'extracció de recursos.

- EL PODER ES UNA POSICION DAHL: COMO NO CORROMPER EL PODER - limitar mandatos - dividir el poder - Antiga Grècia = sorteig per ser jutges - No votar al polític que no ha fet el que ha promès important El poder és la capacitat que té A per fer que B faci X tant si vol com si no Max weber: Estat és la comunitat humana que reivindica per a si amb èxit el monopoli de la violència física legítima en un territori determinat Només pot existir una forma de poder si ha de ser sobre algú CNT: ANARQUIA ÉS ORDRE SENSE AUTORITAT, L'EDUCACIÓ ENS PREPARA PER MANTENIR AQUEST PODER CONCEPTE D'AGÈNCIA: Qui o que fa que quan com Heteronomia: és quan l'agència política està fora de subjecte polític Anomia: Absència de norma Autonomia: La comunitat es dota de normes per si mateixa.

Anarquia No és autonomia; implica la destrucció de les relacions de poder ON HI HA UN CONTRACONFLICTE HI HA UNA NECESSITAT Legalitat, Legitimitat i força de llei Legalitat= El que es pot fer i el que no Legítim: allò que és reconegut per exercir el poder, LEGÍTIM ÉS ALLÒ QUE LA GENT ES PENSA QUE ÉS LEGÍTIM Força de llei: fa que una llei sigui legítima i efectiva, apareix la violència com a element de la legalitat L'ESTAT QUE ES L'estat és una comunitat humana que reivindica amb èxit el monopoli de la violència física legitima en un territori determinat.

Els elements d'un estat són el monopoli, legítim, violència, física Sobirania: Capacitat de decidir sobre la distinció entre legal i il·legal. L'Estat és l'agència política de la sobirania. GENEALOGIA DE L'ESTAT?

ESTAT-RÈGIM-SISTEMA explicar el estado moderno y el estado nacion Estat Nacio: un estat legitimitat en la idea de nació , Nació com un concepte de reacció a la invasió francesa Procés de formació de L'estat: State Building = consolida l'estat modern 1618 - 1648: Consolidació d'Estat Modern: La gent creu en el rei, el consideren legítim l'edat mitjana acaba amb el trencament de la religió La formació de l'estat va per 5 guies - Intensiva coerció: Guerra matarlos a todos y hacer un estado - Via intensiva en capital - Si la gent creu en els mites, actuen en conseqüència - Lògica Hibrida (via coerció capitalitzada) Estat: Aquelles institucions que s'han organitzat com un monopoli.

Però l'interior de l'estat en qualsevol cosa menys un monòlit únic, dins de l'estat hi ha institucions sense congruència per veure com incidir el poder Règim polític: Actors, procediments i valors que estructuren la política (partits, sindicats). Sistema: És la totalitat dels fenòmens polítics= Incorpora les institucions, valors… Dins del sistema estan els antisistemes… Molts aspectes socials estan en las dinamiques sistemiques y fora del regim politic L'Estat es desenvolupa com un mecanisme de control per gestionar la complexitat social i els conflictes, Aquesta evolució implica la relació entre el poder i l'individu, així com la creació de drets que legitimen ideològicament l'Estat.

Actualment, la majoria dels estats es configuren amb els poders legislatiu, executiu i judicial. Max Weber defineix l'Estat com la comunitat humana que reivindica amb èxit el monopoli de la violència física legítima en un territori determinat. Aquesta definició destaca quatre aspectes clau: la política com a àmbit diferenciat, el monopoli exclusiu de la coacció, la capacitat d'exercir violència física legítima i l'existència d'un territori delimitat.

Pel que fa a les teories sobre com hauria de ser un estat, Hobbes defensa un estat fort i autoritari per controlar la naturalesa violenta de l'ésser humà, mentre que Maquiavel aposta per un líder fort i carismàtic, però diferenciant la sobirania del cos social. Un estat viable ha de complir quatre dimensions: ser una comunitat nacional sobirana (estat nacional), sotmetre tothom a les mateixes lleis (estat de dret), garantir la participació ciutadana mitjançant el vot (estat democràtic) i assegurar el benestar de la població (estat de benestar).

Un règim polític és el conjunt d'actors, procediments i valors que estructuren el sistema polític d'un estat, determinant com s'exerceix el poder, s'administren els recursos i s'imparteix justícia. Hi ha diversos tipus de règims polítics segons qui exerceixi el poder. Poden ser democràtics, monàrquics, dictatorials, teocràtics, anàrquics, autocràtics, oligàrquics o republicans. La principal diferència rau en el subjecte que pren les decisions: pot ser un únic individu, un petit grup o la totalitat de la població, amb variacions segons cada règim.

En política, un sistema es refereix al conjunt de fenòmens polítics fora de l'Estat i el règim, però que influeixen en la dinàmica del poder i la societat. Inclou agents, institucions, organitzacions, actituds, ideals i valors que poden mantenir o modificar l'ordre polític existent. Dins d'aquest sistema també s'inclou l'antisistema, com la contracultura, l'anarcosindicalisme i associacions oposades a l'ordre establert. QUE ÉS Y QUE NO ÉS LA NACIÓ La gent són persones en nació com un conjunt per llengua, història, territori.

La nació es pot identificar, hi han trets Rena: La nació és el peblecit de tots els dies, cada dia cada comunitat te una voluntat col·lectiva de ser nació Nació determina d'on és una persona En England, Nation esta lligat a Country El que no explica l'estat Nacional es quantes nacions hi ha Estat nacional: Estat genera 1 idea de Nació i una sola Nació La nació és una comunitat imaginada, otro autor diu que perquè hi hagi nació ha d'haver-hi un sistema de comunicació DIFERENTS ESTATS Estat dret: Estat modern, assolir que tothom està sota una mateixa regla, igualacio llibertat, Estat Nacional: S'imagina com una comunitat que s'ortogen el dret Estat democràtic: s'organitza democratitzant, perquè la nació sigui …

= votació Estat benestar: Assegura que hi ha la possibilitat material de regular els altres tres estats Si alguns d'aquests 4 estats no funciona, la resta no funcionara Estat espanyol: Funciona com un estat unitari descentralitzat, on el poder central manté el monopoli de la sobirania, però delega certes competències a les comunitats autònomes. Aquest model permet autonomia legislativa i executiva a nivell regional, especialment en matèries com educació, salut i cultura. Tanmateix, l'estat central conserva el control en àmbits com la defensa i la política exterior.

Aquesta descentralització genera tensions polítiques, especialment en regions amb forts moviments nacionalistes com Catalunya i el País Basc. DIA OTRO Democràcia com a règim polític La democràcia és un tipus de règim polític que representa el poder del poble. Requereix una sèrie de condicions institucionals per al seu funcionament. Concepcions bàsiques: Agora: espai públic de deliberació política. Demoi: Constitució formal, estructura jurídica i normativa. Oikoi: Constitució material, condicions econòmiques i socials. Conjunt de relacions de poder efectives a la societat, que poden o no influir en el funcionament de la constitució formal.

Orígens històrics de la democràcia La democràcia té el seu origen a l'antiga Grècia. Soló és considerat un dels primers legisladors que organitza aquest sistema polític. Les polis gregues havien de ser autosuficients, autònomes i capaces de dotar-se del seu propi nomos (llei). Exclusions socials: Dones Esclaus Altres figures socials marginades Aquestes figures no eren considerades part del cos polític. Principis fonamentals de la democràcia grega: Isonomia: Igualtat de tots davant la llei. Isegoria: Tothom pot participar i expressar-se lliurement en l'espai públic. Isokratia: Tothom té la mateixa part del poder, sense privilegis.

Democràcia a Roma: Els romans van adoptar una constitució mixta que combinava elements democràtics, aristocràtics i monàrquics. Exemples històrics: Landesgemeinde: Democràcia més antiga documentada a Suïssa. Les formes de democràcia han evolucionat al llarg del temps i sovint han estat influenciades per les guerres. Evolució moderna de la democràcia: Estats Units després de la independència: President Senat Congrés Tot i basar-se en We the People, la influència religiosa també hi és present. Importància de la representació: La representació política és crucial perquè atorga legitimitat al sistema polític.

Espinoza argumenta que la democràcia és un procés en constant evolució i mai es pot considerar completament finalitzat. Tipologies de democràcia: Democràcia participativa Democràcia deliberativa Democràcia decisòria El triangle democràtic: Cada punta del triangle representa un d'aquests conceptes. Un règim polític ideal seria aquell que es troba equilibrat al centre del triangle. DEMOCRÀCIES: DUES MODALITATS Democràcia consociativa: Proporcionalitat Multipartidisme Coalicions Democràcia Westminster: Manca de proporcionalitat Llei que afavoreix el bipartidisme Mecanismes de participació i control (ex: EUA) Executiu monocolor Aquestes democràcies necessiten molts actors per governar.

El model espanyol es troba en un punt intermedi.

Pateman: Democràcia participativa Recuperar la democràcia d'Atenes i integrar-la al sistema modern mitjançant polítiques públiques a nivell local La federalització implica una desconcentració del poder polític des d'un únic lloc Sigui quina sigui la decisió, sovint descontenta ambdues parts Models històrics: Huntington i Tilly: Enfocament diacrònic de la democràcia Al segle XIX només hi havia 22 règims democràtics Al segle XX, la democràcia esdevé una forma de govern global Tilly: No s'han de mirar les democràcies només en termes de règims polítics o constitucions La democràcia és el resultat de tensions polítiques Huntington: Després de la caiguda del mur de Berlín, es resol un debat entre els models estructuralistes i funcionalistes de desenvolupament La modernització condueix a la democràcia Lleialtat, Èxit i Protesta: Lleialtat Èxit: Qui marxa Protesta Context espanyol: El desenvolupament econòmic durant el franquisme provoca un augment de la classe mitjana Blocs polítics: Radicals Reformers Softliners Hardliners Els reformers i els softliners constitueixen el bloc constitucional.

Si aconsegueixen suport del règim: democràcia Si aconsegueixen oposició al règim: ruptura Huntington (1969): Franco nomena Juan Carlos hereu al tron Context internacional: Els cossos polítics canvien, cosa que provoca canvis interns Nova democratització: Nombre de països que es democratitzen superior als que deixen de ser-ho La democràcia es democratitza. —------------------------------------------------------- Constitució formal: És la constitució escrita, com la de l'Espanya del 78, un text que actua com a llei de lleis. Constitució material: Conjunt de relacions de poder efectives a la societat, que poden o no influir en el funcionament de la constitució formal.

Sistemes formals: Com l'espanyol, amb lleis extenses i ben definides. Democràcia i opinió pública: Sense opinió pública no pot existir una democràcia. La dissociació entre esfera pública i privada s'ha diluït amb les xarxes socials, com Twitter, que penetra l'esfera pública. Estat de Dret: Estableix marcs jurídics per protegir drets. No es permeten opinions racistes o sexistes que causin prejudici (ex: dir que un immigrant roba). Canvis i transformacions: Les eines informatives han transformat l'estructura de l'Estat de Dret. Els canvis en la constitució material sorgeixen de noves formes de comunicació.

Catalunya i les esferes públiques: Dues esferes públiques: catalanoparlants i castellanoparlants. No hi ha normativa clara per regular plataformes com Twitter. Anocràcia: Fenomen on s'esborren els límits entre democràcia i autocràcia. Inicialment, estava clar el pas d'una autocràcia a una democràcia, però ara la transició pot quedar a mitges. Qualitat democràtica: Països petits tendeixen a tenir una democràcia de més qualitat, tot i que hi ha excepcions. Onades de democratització: Saber identificar les diferents onades de democratització al llarg de la història. Demos i vot: La democràcia formal ha de definir qui forma part del demos, qui pot votar.

Actualment, no cal un alt nivell d'estudis per votar, però abans calia ser alfabetitzat. Generació post-alfabètica: Persones capaces de transmetre contingut sense dominar plenament l'escriptura. Participació institucional:-------------------------- Directa: Referèndums vinculants i no vinculants. Institucions legislatives populars. Recalls. Indirecta: Eleccions i sistemes electorals. Participació directa: Inspirada en la democràcia clàssica d'Atenes. A Espanya, els referèndums no són vinculants. A Veneçuela, el poble pot decidir enmig d'una candidatura. ILPS (Iniciatives Legislatives Populars): El poble formula un problema i n'ha de proposar la solució.

Sovint, els sistemes polítics posen dificultats per tirar-les endavant. Escala de democràcia: La democràcia opera en una força entre 1 i 2, amb diferents graus de participació. Sistemes electorals: Indirecta: Votem diputats que trien el president. Nohlen: Les qüestions electorals són qüestions de poder. Tipus de votació: Vot majoritari: Afavoreix el bipartidisme (ex: Westminster). Vot proporcional: Afavoreix multipartidisme i democràcies consociatives. Factors correctors: llindar mínim del 3% o 5% per accedir a la representació. Valor desigual del vot: Ex: A Lleida es requereixen menys vots per ser diputat que a Barcelona. Tres nivells de votació: 1.

Polity: Votació sobre la comunitat política (referèndums, no recomanables). 2. Politics: Eleccions dels partits polítics. 3. Policy: Votació sobre polítiques públiques (ex: a Barcelona es poden votar diverses polítiques públiques).

CONTENTIONS POLITIES I ACCIÓ COL·LECTIVA Contentions polities: Fenòmens polítics no institucionalitzats Entrada al mainstream: reconeixement acadèmic Acció col·lectiva: Històricament, no es reconeixia com política Gabriel Tarde i Gustave Le Bon: Protestes com a manca de política Zolberg: "Movement of madness" - participació irracional en col·lectius Anàlisi històrica: Anys 60: Emergència de moviments col·lectius Sociologia històrica: Estudis de llarg termini Limita l'explicació de dinàmiques contemporànies Estructura d'oportunitat política: Canvis en l'estructura formal de l'Estat que afavoreixen l'acció col·lectiva Variables clau: Unitat de les elits: La manca d'unitat genera acció col·lectiva Disposar d'aliats polítics Obertura formal a les institucions (ex: eleccions) Enfocaments de mig terme: Individualisme metodològic: Càlcul intern en la dinàmica política Acció individual: Comportament fractal Repressió estatal pot augmentar el suport Escalada de la campanya: cicle de protesta Mobilització de recursos: Necessitat de recursos financers per a mobilitzar Les onades de mobilització a Espanya són creixents Anàlisi de discurs: No es mobilitza només per condicions reals Els moviments socials construeixen la discriminació mitjançant el discurs polític —----------- ESTRUCTURA D'OPORTUNITAT POLÍTICA: El concepte fa referència a les condicions contextuals que determinen quan i com es mobilitzen col·lectius socials.

Els estudiants es manifesten per València però no per l'habitatge, que podria considerar-se més rellevant. Això es deu al fet que la percepció de la gravetat d'un problema i l'existència de canals de protesta disponibles afecten la mobilització. PROCESSOS POLÍTICS I CICLES DE PROTESTA: Un cicle de protesta es desenvolupa a mesura que un moviment social evoluciona en el temps. Normalment, comença amb accions individuals, segueix amb la formació de campanyes organitzades i, si persisteix, es transforma en un cicle de mobilitzacions més ampli.

MOBILITZACIÓ DE RECURSOS: El model de mobilització de recursos destaca la importància dels recursos materials, humans i organitzatius per l'èxit d'un moviment social. Un perfil important és l'Early Rider, l'activista experimentat que domina les tàctiques de mobilització col·lectiva. ORIGEN DE LA BANDERA VERMELLA: Històricament, la bandera vermella s'ha associat amb les revolucions obreres i les lluites socials. Un dels seus primers usos coneguts es remunta al poble romà, que protestava contra l'església per la imposició de tributs. Cada color i símbol en una bandera té un significat polític específic. TIPUS D'ACCIÓ COL·LECTIVA I COSTOS: Les accions col·lectives tenen costos variables.

En general, les accions amb costos baixos (com compartir informació) són més freqüents. No actuar també pot generar reaccions en contra de l'Estat. L'èxit de la mobilització està lligat al suport massiu. DISCURSOS TRÀGICS I NEGOCIACIÓ: Els discursos tràgics, que subratllen la gravetat d'una situació, són efectius per captar l'atenció inicialment, però no sostenibles a llarg termini. Amb l'evolució d'un cicle de protesta, sorgeix un moment per negociar i redefinir estratègies. ANÀLISI DEL DISCURS: El discurs polític es construeix a partir d'una realitat percebuda i la interpretació que en fa qui emet el missatge. TED R.

GURR: El conflicte polític i social no neix únicament d'un greuge col·lectiu, sinó que cal una construcció activa de narratives que articulin les demandes. MARX: Distingia entre: Classe en si: Conjunt d'individus en la mateixa situació econòmica. Classe per si: Quan aquests individus prenen consciència col·lectiva i s'organitzen políticament. PER QUÈ HI HA MOVIMENTS D'UNA COSA I NO D'ALTRE? = Snow Benford: Analisi de Frames MIRAR MAD MEN goffman: les idees són anteriors al discurs. el que fa el emisor del discurs, es activar certes imatges 1 rostre: públic 2 rostro: amics familia..

3 rostro: el q nomes jo se Allò que som, allò que projectem El que fa un frame es activar un recurs existent per posar en marxa a la gent. Hi ha un marcs socials disponibles en la societat que podem activar. El frame respon a que esta pasant, ex: quan m'aixeco em pregunto que esta pasant.despres es pregunta qeu va a pasar, que sera el que pasará, un altre pronostic es que puc fer en les sectes el que fan es que no pogui haver unitat de rostre 4 tipus d'alineament de marcs/frames 1. frame bridging: gent amb la que concorda totalment amb una altre persona, enamorament discursiu.

Un discurs pot ser complexe, pero si esta empaquetat de manera que l'altre persona ho pot entendre llavors es dona el frame bridging. Algu ha posat paraules on allo que volia dir Si jo tinc un frame i no soc capaç de donar resposta 2. Frame Extension: buscar la manera de cooptar e el seu propi discurs altres elements d'altres discurs 3. Frame Aplification: Es quan tu, incorpores elements al teu discurs, i el que fas es amplificar el que tu deies que ja tenies una solucio. Si vols fer creure que ets d'esquerres, has d'enfatitzar en un element originari antifranquista 4.

Frame Transformation: La de les sectes, gent que de un dia al altre cambia radicalment de discurs AGÈNCIA POLÍTICA: L'agència política fa referència al qui o què pren decisions i impulsa accions en l'àmbit polític. Es pot analitzar a partir de les preguntes: Què es fa? Quan es fa? Com es fa? On es fa? L'agència política entra en joc quan els actors polítics exerceixen influència o prenen decisions en el context d'un determinat sistema polític. 3 MODALITATS D'AGÈNCIA POLÍTICA: Cada modalitat d'agència política es pot combinar amb les altres, creant dinàmiques complexes. 1. Notables: Els notables són figures destacades amb un pes polític específic.

Tenen una xarxa de relacions personals influents i accés a recursos que no són universals. Solen tenir una situació privilegiada i un vincle directe amb l'elector. Exerceixen influència a través d'un sistema de votació conegut com a "encasillado", on el control del vot és directe i personal. Disposen d'una seguretat dins del sistema polític gràcies a la seva posició. 2. Partits: Són organitzacions polítiques formals que estructuren i canalitzen grans masses de població. Els partits són tancats en comparació amb els moviments socials. Evolucionen amb el temps i adapten les seves estructures segons les necessitats polítiques i socials.

El Parteienstaat (estat dels partits) emergeix després de la Segona Guerra Mundial, transformant l'agència dels notables i dels moviments. 3. Moviments: Són espais més oberts i flexibles que els partits. Les organitzacions de moviments poden convocar accions col·lectives (com manifestacions), però la participació depèn de la voluntat individual. Els moviments socials del 1960 tenen un gran impacte, forçant els partits a repensar les seves estructures. TRANSFORMACIONS ENTRE MODALITATS: Notables en el Partit: Es relaciona amb la llei de ferro de l'oligarquia de Michels, on afirma que les organitzacions tendeixen inevitablement a la concentració del poder en mans d'una elit.

Partit en el Moviment: Moviments socials que acaben sent absorbits o institucionalitzats pels partits polítics. SUBSUNCIÓ: El terme subsunició sembla fer referència al procés mitjançant el qual un actor o idea queda absorbida o subordinada a una estructura política més gran, com quan un moviment és cooptat per un partit polític. RÈGIMS POLÍTICS I EVOLUCIÓ HISTÒRICA: Els règims polítics històricament s'han basat més en figures notables. Amb el pas del segle XVII al XIX, els moviments socials guanyen importància i comença a haver-hi una tensió entre l'agència notable i l'expansió de la participació col·lectiva.

CONTRAMOVIMENTS: Els contramoviments sorgeixen com a resposta reactiva a moviments socials existents. NOTABLES, PARTITS I MOVIMENTS EN RELACIÓ AMB LES IDEOLOGIES ECONÒMIQUES: Notables (Lliberalisme Clàssic) Partits (Parteienstaat) (Ordoliberalisme) Moviments (Neoliberalisme) Aquest esquema mostra com l'evolució política ha passat de figures notables amb poder individual, a la institucionalització dels partits polítics i l'aparició de moviments col·lectius en respostes als canvis econòmics i socials. Expansió del sufragi: A mesura que el sistema notable esdevenia insuficient per gestionar les demandes socials, es va ampliar el dret a vot.

LLIBERALISME CLÀSSIC (John Locke): Defensa la capacitat de la burgesia per acumular capital, afavorint el desenvolupament econòmic individual. Limita la intervenció de l'Estat per garantir la propietat privada i la llibertat econòmica. ORDOLIBERALISME: Model institucional que integra el moviment obrer dins del sistema polític. Segons la posició i integració dels treballadors, es poden donar diferents règims polítics. Es considera un dels sistemes més legítims de la història, especialment durant l'any 1972. El Parteienstaat forma part d'aquest model, institucionalitzant els partits per donar una legitimitat que abans no tenien.

Va propiciar 30 anys d'estabilitat i creixement econòmic després de la Segona Guerra Mundial. NEOLIBERALISME: Sorgit com a reacció a l'ordoliberalisme, impulsat per teories econòmiques que prioritzaven l'eficiència del mercat per sobre de la regulació estatal. Va guanyar presència mediàtica, presentant-se com una alternativa més eficient al socialisme. No obstant, aquest model va col·lapsar i es va veure obligat a adaptar-se a les noves condicions socials i polítiques. NECROLIBERALISME (aportació Raimundo): Fase actual del neoliberalisme on encara busca legitimitat, però la seva crisi pot suposar un canvi de paradigma polític.

DUVERGER I EL SISTEMA ELECTORAL: Maurice Duverger sosté que el sistema electoral tendeix al bipartidisme, on la massa ciutadana és integrada dins de partits amb poca o cap ideologia definida. Relacionat amb la tesi de Daniel Bell sobre el final de les ideologies, tot i que aquesta idea és qüestionable, ja que les ideologies persisteixen però de forma més invisible i interioritzada. SARTORI I LA CORRECCIÓ A DUVERGER: Giovanni Sartori argumenta que el sistema de partits depèn de la dimensió del partit i de les competències polítiques. Sosté que cada vegada hi haurà més partits competint en igualtat de condicions.

ROKKAN I CLEAVAGES (DIVISIONS POLÍTIQUES): Els partits polítics s'organitzen de manera transversal i tenen la tasca de reconèixer la voluntat general. Aquest procés té un efecte de rerepartida, no és només un enfocament estricte sinó que inclou tensions internes dins del sistema. Rokkan i Cleavages expliquen com aquestes divisions o fractures estructurals en la societat (ex: religió, classe social, centre-perifèria) influeixen en la configuració dels partits polítics. INPUTS DEL SISTEMA POLÍTIC: De facto: Funcionament pràctic del sistema polític. De iure: Normes legals, com la regla de superar el 5% dels vots per obtenir representació parlamentària.

Aquests inputs configuren el sistema de partits i determinen la representació parlamentària, d'on deriva el sistema de govern actual. Les línies de fractura són tensions internes. Ex: La dreta pot voler limitar certes expressions democràtiques. FORMACIÓ DELS GOVERNS I SISTEMA DE PARTITS: El sistema de partits influeix directament en la formació dels governs. Teoria de la Coalició Guanyadora Mínima (Minimal Winning Coalition): En un sistema institucional amb actors racionals, els partits polítics tendeixen a formar coalicions només amb la meitat +1 dels vots, buscant el mínim necessari per governar.

Exemple català: El PSC, si no pacta amb altres forces d'esquerra, no podria assolir una majoria. Un bipartit amb més vots és preferible a un tripartit amb menys. Objectiu: "Menys partits, més poder per repartir." TIT FOR TAT (RETRIBUCIÓ SIMÈTRICA): Principi de reciprocitat: "Si tu em dones un cop, jo et torno un cop." En política, es basa en respondre de manera proporcional a les accions dels adversaris per evitar que un actor obtingui avantatge unilateral. CRISI DE RÈGIM I TIPUS D'OPOSICIÓ: Quan un país afronta una crisi de règim, poden sorgir tres tipus d'oposició: Lleial al règim: Accepta les regles del joc democràtic establert. Deslleial: Rebutja les institucions del règim.

(Ex: Junts per Catalunya en certs moments). Semilleial: Ambigua, participa del sistema però manté una doble posició. (Ex: El PNB amb una bicefàlia on el president del partit està fora de les institucions mentre el president d'Euskadi hi està integrat). EVOLUCIÓ HISTÒRICA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ I LA SEVA INFLUÈNCIA: 1440: La impremta Es publica la Bíblia, fet revolucionari, ja que permet difondre idees sense necessitat del control eclesiàstic ni el llatí. Apareix una nova cultura popular que genera tensions socials, especialment entre les classes baixes. 1789: La premsa escrita Els primers periòdics comencen a difondre informació a gran escala.

1871: La fotografia a la premsa Primera inclusió de fotografies als diaris. La classe obrera veu representat el repertori d'acció col·lectiva a través de les imatges. El cinema i la manipulació de la memòria El cinema té la capacitat de produir imatges que poden crear una memòria falsa o distorsionar la percepció de la realitat. 1936: La ràdio Impacte massiu: la ràdio porta una veu viva directament a les cases. 1968: La televisió i els moviments socials La cobertura de la Guerra del Vietnam i altres conflictes socials arriba a les llars, amplificant la consciència pública i la mobilització social.

TRANSFORMACIÓ CONTINUA DELS MITJANS: Els mitjans de comunicació mai desapareixen, sinó que es transformen amb el temps. 1977: La ràdio lliure (Radioliche) Innovació important: la connexió del telèfon amb el micròfon per fer debats en directe. Relació entre tecnologia i moviments socials: Hi ha una correlació entre l'aparició de noves tecnologies i l'activació de cicles de protesta i moviments socials. Els mitjans no només reflecteixen la societat, sinó que la modulen i amplifiquen. MOVIMENTS SOCIALS I MITJANS DE COMUNICACIÓ: Els moviments socials són hereus de la tradició i tenen la capacitat d'irrompre en l'esfera privada a través dels mitjans de comunicació.

La tecnologia moderna ha reduït l'espai per l'acció col·lectiva clàssica, ja que la informació es controla i difon de manera centralitzada. CULTURA POLÍTICA I VALORS: Quan parlem de cultura política, ens referim als aspectes immaterials d'un sistema social. Dues aproximacions al concepte de cultura política: Visió politològica: Analitza els valors com a elements fixos i quantificables en l'anàlisi del comportament polític. Visió sociològica: Examina com aquests valors operen dins les estructures socials i influeixen en les relacions i pràctiques col·lectives. DEFINICIÓ I FUNCIÓ DELS VALORS: Què és un valor? Un valor és un principi o creença que guia les prioritats i decisions.

Els valors no són absoluts, sinó relatius i correlacionats entre si dins d'un sistema de valors. Funcions dels valors: Generen sistemes de valors: Cada societat construeix un conjunt de valors interconnectats. Estableixen prioritats: Defineixen què es considera important o desitjable. Proporcionen legitimitat: La cultura i els valors contribueixen a la legitimitat política i social. Generen preferències i prioritats: Aquestes poden variar segons les circumstàncies socials i polítiques. Relació entre valor, preferència i conducta: Valor Preferència Conducta: Els valors informen les preferències, que alhora determinen la conducta.

Exemple: En la sèrie "Miércoles", es representen valors que prioritzen el mal, demostrant que els valors morals no són els mateixos que els valors polítics. ALMOND I VERBA: TIPUS DE CULTURA POLÍTICA: Gabriel Almond i Sidney Verba van ser pioners en l'estudi de la cultura política des d'una perspectiva científica. Van identificar tres tipus principals de cultura política: 1. Cultura parroquial: Predomina en societats tradicionals amb una forta dependència dels valors comunitaris rígids. Els valors es reprodueixen a través d'un sistema tancat i poc flexible. Hi ha pocs valors, però molt forts i dominants. 2. Cultura de súbdit: Es basa en l'obediència i la submissió a l'autoritat.

No promou la participació activa en la política. Exemple: el franquisme o el sector Opus Dei durant el règim franquista. 3. Cultura cívica: Es fonamenta en el pluralisme de valors. Accepta un nucli comú de valors compartits, com la tolerància i el respecte a la diversitat. És la base de les democràcies modernes, on es respecta la pluralitat d'opinions i creences. CRISI DELS SISTEMES DE VALORS TRADICIONALS: Els sistemes de valors tradicionals estan actualment en crisi. Actualment, predomina un sistema de valors democràtic, basat en el consentiment obligatori i el reconeixement de la pluralitat. Conseqüència política: Un sistema de valors asimètric pot portar a la desobediència civil.

Si desobeir una ordre injusta implica quedar lliure de càstig, es planteja un problema polític i de legitimitat. MOVIMENTS SOCIALS I SISTEMES DE VALORS: Els moviments socials tenen un impacte directe en el sistema de valors d'una societat. Són actes de desobediència civil perquè qüestionen valors establerts i desafien l'autoritat. Sovint, aquests moviments neixen de situacions tràgiques on els sistemes de valors han fallat. RONALD INGLEHART I ELS VALORS POSTMATERIALS: Ronald Inglehart va introduir el concepte de valors postmaterials. Els valors de les societats modernes canvien a mesura que es satisfan les necessitats materials bàsiques.

Exemple: Un cop cobertes necessitats com la seguretat econòmica, apareixen valors nous com: La qualitat de vida. La llibertat d'expressió. Els drets individuals i la sostenibilitat. TRANSFORMACIÓ DELS SISTEMES DE VALORS: El canvi de valors genera una fragmentació en les societats contemporànies. Crisi del background comú: Els sistemes democràtics es tornen més difícils de sostenir perquè s'han perdut els valors compartits que abans garantien estabilitat. Tot i les crisis econòmiques, no hi ha una involució cap a valors més tradicionals, sinó una diversificació dels valors socials.

FRAME ANALYSIS (Anàlisi de marc) L'anàlisi de marc estudia com es construeixen les narratives polítiques i socials a través de valors i percepcions al llarg del temps. Percepció del temps i el canvi: La percepció del canvi social es construeix a través de valoracions successives al llarg del temps. Ex: Ha augmentat la valoració de la Constitució amb el temps. EVOLUCIÓ DELS VALORS I SISTEMES POLÍTICS: Anys 60: Creixement dels valors postmaterials (Maslow). A mesura que els països es desenvolupen econòmicament, es generen valors més enfocats en l'autorrealització i drets individuals. Els països amb més riquesa tenen una producció de valors postmaterials més consolidada.

Espanya i el gap de valors: Hi ha un gap (bretxa) entre valors tradicionals i postmaterials. Espanya adopta valors conservadors a canvi de garantir millors condicions materials. IDENTITAT NACIONAL I DIFERÈNCIES HISTÒRIQUES: Problema clàssic: Hi ha persones que no s'identifiquen plenament amb el seu país. Monarquia vs República: La monarquia té un background menys definit en territoris que es perceben com a menys espanyols. La República es percep més clarament com un símbol alternatiu a la monarquia en algunes zones. L'ANÀLISI DE MARC COM A MÈTODE EMPÍRIC: Dades d'enquestes: S'utilitzen enquestes per analitzar la cultura política.

No prediuen el futur però ajuden a crear una cartografia de les percepcions i valors socials. Cultura política i frames: Una cultura política es pot entendre com un conjunt de frames o marcs narratius compartits. Els frames organitzen la percepció de la realitat social i política. ELEMENTS CLAU EN L'ANÀLISI DE FRAME: 1. Diagnòstic: Identificar quin és el problema actual. Es busca l'origen i la naturalesa del problema. 2. Pronòstic: Predir què pot passar si no es prenen accions. Exemple: Si no es millora la representació política, pot augmentar el descontentament social. 3. Motivació: Com es pot actuar per solucionar el problema.

Qui són les figures o actors polítics rellevants en aquest procés? CARACTERÍSTIQUES DELS FRAMES: Instantanis: Són representacions ràpides de la realitat. Simplificats: Redueixen la complexitat d'un problema. Adaptatius: Es poden modificar i reinterpretar segons el context polític i social. Personalització: Posar cara, nom i cognom a un problema mobilitza més la societat. Què és una ideologia? Una ideologia és un conjunt de valors, creences i principis que orienten la manera de percebre i actuar en la societat. Distintiu clau: La consistència. Una ideologia és consistent quan manté una lògica interna estable.

Consistent Coherent: Una ideologia consistent manté una estructura i un discurs estable, però no sempre és lògicament coherent o objectivament racional. La realitat social és complexa i fragmentada, per tant, no pot ser totalment coherent. Ideologia i Pràctica Social Un argument o discurs ideològic pot operar en la societat si manté consistència. Les ideologies serveixen per donar sentit i estructura a la realitat social, tot i que no necessàriament expliquen la totalitat de la complexitat del món real. Metàfora de la Massa Cultural: La realitat es compara amb una massa informe de marc cultural ideològic. La societat està plena de valors, creences i influències culturals fragmentades.

Les ideologies ajuden a donar forma i sentit a aquesta massa desordenada. El Rol dels Memes en la Ideologia: Els memes (en el sentit cultural, no només humorístic) també poden transmetre valors i idees ideològiques. Funcionen com unitats mínimes de transmissió cultural que ajuden a difondre idees de manera senzilla i efectiva. Per què opera la ideologia? Motiu principal: Perquè existeix una sèrie de valors que donen sentit a les accions i creences. Les ideologies actuen com a marcs d'interpretació de la realitat social. Democràcia i Ideologies: La democràcia no és un espai neutral, sinó un conflicte de ideologies.

Diferents sistemes de valors competeixen per establir quina visió del món predominarà en l'esfera pública i política. Daniel Bell i Lyotard: El fracàs dels metarelats Daniel Bell va teoritzar sobre la fi de les ideologies, idea que Lyotard continua i amplia. Jean-François Lyotard: A La condició postmoderna, argumenta que la modernitat fracassa en mantenir la relació entre relats (narratives específiques) i metarelats (grans narratives explicatives totals). Per què funcionen les ideologies? Les ideologies operen perquè creen metarelats, grans històries que donen sentit global a la realitat. Exemples de metarelats ideològics: Cristianisme: Paradís Pecat original Redempció Apocalipsi Paradís.

Marxisme: Comunisme primitiu Acumulació de capital Lluita de classes Revolució Socialisme. Nazisme: Narrativa de raça ària superior i purificació nacional. Lyotard i la Crisi del Metarelat A partir de finals dels anys 60, la relació entre relat i metarelat comença a fallar. Els grans metarelats perden força explicativa i fracturen la seva capacitat de donar sentit total a la realitat. L'Església, per exemple, ha d'intentar reestructurar-se per mantenir la seva rellevància ideològica.

Modernitat i Racionalisme: L'origen de la ideologia La modernitat marca l'inici de la confiança en la raó com a fonament del poder polític: Maquiavel, Hobbes i Spinoza introdueixen la idea que el poder es pot comprendre racionalment. Però amb la modernitat també arriba la pèrdua de fe en les ideologies. Què fa forta una ideologia? Una ideologia és més forta com més possibilitats té de reinterpretació i adaptació. L'objectiu final d'una ideologia és esdevenir un ideosistema, una estructura de pensament consistent: Matriu bàsica: Un conjunt d'idees fonamentals inqüestionables. Construccions derivades: A partir de la matriu, es desenvolupen conceptes i aplicacions diverses.

Exterior Constitutiu i Identitat: De vegades, les ideologies es reforcen per la presència d'un "exterior constitutiu": Exterior: Espanya. Interior: Catalunya. La presència d'un "altre" ajuda a definir la pròpia identitat i justificar el marc ideològic. Lenin i l'Estat: Lenin: "Quan hi hagi llibertat no hi haurà Estat, i mentre hi hagi Estat no hi haurà llibertat." Reflexiona sobre la contradicció entre autoritat estatal i llibertat individual en un sistema polític. Aparició dels "-ismes": Amb la consolidació dels Estats moderns apareixen les ideologies sistematitzades, sovint resumides en -ismes: Socialisme, Liberalism, Comunisme, Feixisme, etc.