Formulació, dissolucions i estequiometria | Química UB

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS QUÍMICA APLICADA I Grau en Química Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Química Aplicada I: formulació inorgànica i orgànica, càlculs de concentració i dilucions, reactiu limitant i estequiometria de reaccions.

APREN.AI Índex 1 Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica Espècies i compostos inorgànics singulars Nomenclatura orgànica i grups funcionals 2 Dissolucions: concentració i preparació al laboratori Paràmetres de saturació i solubilitat Unitats de mesura de la concentració Mètodes de preparació al laboratori 3 Reaccions químiques i càlculs estequiomètrics Tipologies de reaccions químiques Ajust d'equacions i determinació de fórmules Reactiu limitant i rendiment de reacció 4 Formulari per repassar Formulació i nomenclatura Dissolucions i concentració Estequiometria, reactiu limitant i rendiment Errors típics Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Formulació, dissolucions i estequiometria " Química UB 1 1 Formulació i nomenclatura inorgànica i orgànica EN ACABAR SABRÀS Identificar les fórmules i noms específics d'espècies inorgàniques complexes i ions poliatòmics. Reconèixer les estructures i denominacions comunes de compostos orgànics fonamentals. Determinar el sufix o prefix corresponent a cada grup funcional orgànic segons la seva prioritat. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què el catió de mercuri(I) mai s'escriu com a Hg en fórmules químiques?

La nomenclatura química permet identificar de manera unívoca les espècies químiques mitjançant regles sistemàtiques i noms tradicionals acceptats.

Espècies i compostos inorgànics singulars Hi ha ions i compostos binaris o ternaris que presenten designacions pròpies obligatòries: Fórmula Nom sistemàtic / comú Fórmula Nom sistemàtic / comú , , Protó, deuteró, tritó , Oxoni, amoni Hidroxilamoni , , Fosfoni, arsoni, estiboni , Sulfinil, sulfonil , Nitrosil, nitril , Cromil, uranil(VI) , , , Òxid, peròxid, hiperòxid, ozònid , , Triiodur, disulfur, hidrogensulfur , , , Azidur, amidur, imidur, cianur , , Borà, silà, germà , Estannà, plumbà , , Fosfà, arsà, estibà , , Oxidà, azà, diazà Per a compostos més complexos com sals o òxids múltiples, s'utilitzen regles específiques d'ordre alfabètic i prefixos multiplicadors: Òxids i hidròxids dobles o triples: S'anomenen ordenant els cations alfabèticament.

Per exemple, és l'heptaòxid (doble) de dialumini i tetracalci, i és el tetrahidròxid tetraòxid (triple) d'alumini, liti i dimanganès. Oxoàcids especials: El prefix meta- indica condensació elemental simple ; un diàcid s'obté condensant dues molècules amb pèrdua d'aigua ; i un tioàcid substitueix H+ D+ T+ H O 3 + NH 4 + NH OH 3 + P H 4 + AsH 4 + SbH 4 + SO2+ SO 2 2+ NO+ NO 2 + CrO 2 2+ U O 2 2+ O2 O 2 2 O 2 O 3 I 3 S 2 2 HS N 3 NH 2 NH2 CN BH 3 SiH 4 GeH 4 SnH 4 P bH 4 P H 3 AsH 3 SbH 3 H O 2 NH 3 N H 2 4 Al Ca O 2 4 7 AlLiMn O (OH) 2 4 4 (H X O) a b n 2(H X O ) a b c H O 2 Formulació, dissolucions i estequiometria " Química UB 2 un oxigen per sofre.

Alguns exemples singulars inclouen l'àcid peroxomonosulfúric ( ), l'àcid ditiònic ( ) i l'àcid ciànic (HNCO). Pels àcids del fòsfor destaquen l'àcid fosforós o fosfònic ( ) i l'àcid hipofosforós o fosfínic ( ). Sals àcides, bàsiques i dobles: Les sals àcides conserven hidrògens ( : dihidrogenfosfat de calci); les bàsiques incorporen o ( : hidroxiclorur de magnesi; LaFO: oxifluorur de lantani); i les dobles combinen anions i cations per ordre alfabètic amb prefixos bis, tris, com el (bis(selenat) de crom i rubidi). Sals hidratades: S'indica la proporció d'aigua coordinada, com el carbonat de sodi—aigua (1/10) per a .

ERROR FREQÜENT El dímer de mercuri(I) té naturalesa poliatòmica i sempre s'escriu com a , mai com a monòmer . COMPROVA-HO 2 Quina és la diferència principal entre l'anió azidur i l'anió amidur pel que fa a fórmula i càrrega? Nomenclatura orgànica i grups funcionals La química orgànica fa servir una sèrie de noms comuns obligatoris de conèixer: Compostos base: Cloroform ( ), etilè ( ), acetilè ( ), formaldehid ( ), acetaldehid ( ) i acetonitril ( ). Derivats aromàtics i condensats: Toluè ( ), fenol ( ), anilina ( ), estirè ( ), benzaldehid ( ), alcohol benzílic ( ), àcid benzoic ( ), naftalè i antracè.

Àcids i heterocicles: Àcid acètic ( ), àcid fòrmic (HCOOH), àcid acrílic ( ), àcid oxàlic (HOOC-COOH), àcid salicílic (àcid 2-hidroxibenzoic), àcid ftàlic (àcid benzè-1,2-dicarboxílic) i tetrahidrofurà. Radicals alquil habituals: Isopropil ( ), isobutil ( ), secbutil ( ), tercbutil ( ), vinil ( ) i al·lil ( ). Grup funcional Sufix principal Prefix com a substituent Àcid carboxílic (-COOH) àcid ...-oic carboxi- Anhidre ( ) anhídric ...-oic — Èster (-COOR') -oat de ...

alcoxicarbonil- Amida ( ) -amida carbamoïl- Nitril ( ) -nitril ciano- Aldehid ( ) -al / -carbaldehid formil- Cetona ( ) -ona oxo- H SO 2 5 H S O 2 2 6 H P HO 2 3 HP H O 2 2 Ca(H P O ) 2 4 2 O2 OH MgCl(OH) CrRb(SeO ) 4 2 Na CO × 2 3 10H O 2 Hg 2 2+ Hg+ CHCl 3 CH = 2 CH 2 CH CH CH O 2 CH -CHO 3 CH -CN 3 C H -CH 6 5 3 C H -OH 6 5 C H -NH 6 5 2 C H -CH = 6 5 CH 2 C H -CHO 6 5 C H -CH OH 6 5 2 C H -COOH 6 5 CH COOH 3 CH = 2 CH-COOH -CH(CH ) 3 2 -CH -CH(CH ) 2 3 2 -CH(CH )-CH -CH 3 2 3 -C(CH ) 3 3 -CH = CH 2 -CH -CH = 2 CH 2 R-CO-O-CO-R -CONH 2 -C N -CHO -CO- Formulació, dissolucions i estequiometria " Química UB 3 Grup funcional Sufix principal Prefix com a substituent Alcohol ( ) -ol hidroxi- Amina ( , , ) -amina amino- Èter ( ) ...-oxi- / ...

èter alcoxi- Quan existeixen múltiples cadenes o branques idèntiques complexes s'utilitzen els prefixos multiplicadors bis, tris, tetrakis o pentakis. Per establir l'ordre alfabètic dels substituents, els prefixos simples de quantitat (di-, tri-) no es tenen en compte. IDEES CLAU Determinades espècies inorgàniques tenen denominacions particulars com oxoni, hidroxilamoni o sulfinil. El dímer de mercuri(I) és sempre poliatòmic: . En la nomenclatura de sals dobles o àcids múltiples, els anions i cations s'ordenen alfabèticament. La prioritat dels grups orgànics determina si s'anomenen com a sufix principal o prefix com a substituent. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quin nom rep el catió ? 4.

Com s'anomena el grup quan actua com a substituent secundari? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Com s'escriu correctament l'ió mercuri(I) en dissolució aquosa? 6. Quin és el prefix de substituent d'una amida quan no és grup principal? 7. Quin nom comú correspon al compost CH CH? -OH -NH 2 -NHR -NR 2 R-O-R Hg 2 2+ NH OH 3 + CHO Hg a) Hg ² b) Hg c) Hg² d) Amino a) Carbamoïl b) Carboxi c) Formil d) Acetona a) Propilè b) Acetilè c) Etilè d) Formulació, dissolucions i estequiometria " Química UB 4 8. Com s'anomena la sal hidratada Na CO · 10 H O?

2 Dissolucions: concentració i preparació al laboratori EN ACABAR SABRÀS Calcular concentracions químiques en percentatge en massa, ppm, fracció molar, molaritat i molalitat. Aplicar la conservació de la quantitat de matèria en procediments de dilució de solucions. Descriure les etapes experimentals per preparar solucions per pesada directa o dilució. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per què afegir aigua a un suc no en modifica la quantitat total de sucre continguda? Una dissolució és una barreja homogènia formada per dues o més substàncies químiques, on el component majoritari s'anomena dissolvent i els components minoritaris són els soluts.

Paràmetres de saturació i solubilitat La quantitat de solut que pot dissoldre's està acotada per propietats físiques del sistema: Solubilitat: Màxima massa de solut soluble en una quantitat fixa de dissolvent a una temperatura donada. Solució saturada: Conté la màxima quantitat possible de solut en equilibri. Solució sobresaturada: Conté més quantitat de solut dissolt que la indicada pel límit de saturació. Miscibilitat: Capacitat inherent que presenten dos líquids per barrejar-se homogèniament.

Unitats de mesura de la concentració La concentració reflecteix la proporció relativa entre solut i dissolució o dissolvent: Unitat Fórmula d'expressió Unitats típiques Tant per cent en massa ( ) g solut / 100 g dissolució Tant per cent en volum ( ) mL solut / 100 mL dissolució Carbonat sòdic aquós a) Decahidrat sòdic b) Òxid de sodi hidratat c) Carbonat de sodi—aigua (1/10) d) % m/m % = massa dissolucio ˊ massa solut 100 % v/v % = volum dissolucio ˊ volum solut 100 Formulació, dissolucions i estequiometria " Química UB 5 Unitat Fórmula d'expressió Unitats típiques Parts per milió (ppm) mg / kg Parts per bilió (ppb) g / kg Concentració en massa g / L Molaritat ( ) mol / L Molalitat ( ) mol / kg Fracció molar ( ) Adimensional PER RECORDAR-HO La densitat d'una dissolució ( ) no és una mesura de concentració en si mateixa, i el seu valor depèn directament de la temperatura perquè el volum varia per dilatació tèrmica.

COMPROVA-HO 10 Quina diferència fonamental hi ha entre el denominador de la molaritat i el de la molalitat? Mètodes de preparació al laboratori La preparació precisa de dissolucions requereix material aforat específic. ppm = kg dissolucio ˊ mg solut ppb = kg dissolucio ˊ μg solut μ [massa] = volum dissolucio ˊ massa solut M M = litres dissolucio ˊ mols solut m m = kg dissolvent mols solut X i X = i (0 n total n i X i 1; X = i 1) ρ = volum dissolucio ˊ massa dissolucio ˊ Formulació, dissolucions i estequiometria " Química UB 6 Esquema del procés de dilució conservant el nombre de mols transferits.

PROCÉS Procediment de preparació d'una dissolució per pesada 1 Pesada del solut Mesura exacta de la massa en balança 2 Transferència al matràs S'introdueix el solut al matràs aforat 3 Dissolució parcial Addició de dissolvent i agitació 4 Enràs final Addició de dissolvent fins a la línia d'aforament IDEES CLAU La solubilitat marca la quantitat màxima de solut contingut en equilibri a una temperatura fixa. La molalitat es calcula per massa de dissolvent i no depèn de la dilatació tèrmica, a diferència de la molaritat. En una dilució, la massa i els mols de solut transferits es mantenen invariables: .

L'aforament final al laboratori s'executa sempre en matràs aforat afegint dissolvent fins a la marca d'enràs. Preparació directa per pesada: Es pesa el solut amb precisió i es transfereix a un matràs aforat d'un volum conegut. S'afegeix una fracció del dissolvent i s'agita enèrgicament fins a completar la dissolució. Finalment, s'afegeix dissolvent suplementari fins a enrasar exactament la marca d'aforament del coll del matràs.

1 Preparació per dilució d'una solució concentrada mare: El nombre de mols continguts en el volum transferit es manté constant en el volum final diluït: Es pipeteja el volum calculat de la solució mare amb una pipeta aforada, s'aboca dins el matràs aforat buit i s'enrasa amb dissolvent. 2 C con V = con C dil V dil C V = 1 1 C V 2 2 Formulació, dissolucions i estequiometria " Química UB 7 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Com es defineix la fracció molar d'un component en una barreja? 12. Quin material volumètric s'utilitza per mesurar amb precisió el volum de solució mare en una dilució? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13.

Quina unitat de concentració relaciona els mols de solut amb els quilograms de dissolvent pur? 14. Quina magnitud varia amb la temperatura degut a canvis de volum? 15. A quant equival 1 part per bilió (ppb)? 16. Quina relació matemàtica governa qualsevol procés de dilució? 3 Reaccions químiques i càlculs estequiomètrics EN ACABAR SABRÀS Classificar reaccions químiques en àcid-base, redox i de precipitació. Ajustar equacions químiques garantint la conservació de massa i de càrrega. Identificar el reactiu limitant i calcular el rendiment percentual d'una reacció química.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Per què en una reacció de combustió s'atura la flama si s'esgota l'oxigen tot i quedar molt de combustible? Concentració en massa a) Fracció molar b) Molalitat c) Molaritat d) Fracció molar a) Percentatge en massa b) Molalitat c) Molaritat d) 1 µg / kg a) 1 g / kg b) 1 mg / L c) 1 mg / kg d) C_con / V_con = C_dil / V_dil a) C_con · V_dil = C_dil · V_con b) C_con · V_con = C_dil · V_dil c) C_con + V_con = C_dil + V_dil d) Formulació, dissolucions i estequiometria " Química UB 8 Una reacció química és una transformació de la matèria on els reactius es converteixen en productes amb propietats diferents, acompanyada d'absorció o alliberament d'energia.

L'equació química ha d'estar ajustada per complir la llei de conservació de la massa i de la càrrega. Tipologies de reaccions químiques Àcid-base: Un àcid cedeix protons ( ) i una base cedeix ions hidròxid ( ) segons la definició en medi aquós. Poden ser forts (dissociació total) o febles (dissociació parcial), i monopròtics o polipròtics / polibàsics. Una espècie amfòtera pot alliberar tant com . Neutralització: Interacció entre un àcid i una base per generar aigua i una sal: Hidròlisi i desplaçament: La reacció d'un ió procedent d'un àcid o base feble amb aigua genera l'espècie neutra conjugada i allibera ions o .

El desplaçament té lloc quan un àcid o base fort reacciona amb la sal d'un compost feble per alliberar-lo. Redox: Transferència d'electrons entre espècies. L'oxidació implica pèrdua d'electrons i la reducció guany d'electrons. L'oxidant redueix el seu estat oxidant l'altra espècie, i el reductor s'oxida tot reduint l'altra. Precipitació: Unió d'ions en dissolució per donar un sòlid insoluble anomenat precipitat, indicat mitjançant una fletxa cap avall ( ) o el símbol : Esquema de parell àcid-base conjugat en la reacció de HCl amb amoníac. COMPROVA-HO 18 En una reacció redox, quin paper juga l'espècie reductora respecte als electrons?

Ajust d'equacions i determinació de fórmules L'ajust d'equacions químiques es pot fer per tempteig o mitjançant sistemes d'equacions lineals per a cada element. En el mètode de l'ió-electró per a reaccions redox, s'ajusten les semireaccions garantint tant el balanç de matèria com el balanç de càrrega afegint electrons a la banda més positiva.

Per calcular fórmules a partir de la composició en massa: H+ OH H+ OH cid + a ˋ base sal i nica + o ˋ H O 2 H+ OH (s) Ag + + Cl AgCl Formulació, dissolucions i estequiometria " Química UB 9 ERROR FREQÜENT En reaccions amb quantitats no estequiomètriques, el càlcul teòric de producte format ha de basar-se estrictament en el reactiu limitant (el que produeix menys quantitat de producte segons l'estequiometria), mai en el reactiu en excés. Reactiu limitant i rendiment de reacció El reactiu limitant és aquell que s'esgota primer i limita la formació màxima de producte. Els altres reactius queden en excés.

El rendiment químic avalua l'eficiència real d'un procés experimental comparant la quantitat recollida amb la calculada sobre el paper: Així mateix, la fracció màssica individual d'un àtom en qualsevol compost o mostra es determina per la composició percentual: PROCÉS Càlcul de la fórmula empírica pas a pas 1 Massa dels elements Determinar grams de cada àtom en la mostra 2 Càlcul de mols Dividir la massa entre la massa atòmica 3 Normalització Dividir tots els valors pel mínim nombre de mols 4 Relació entera Obtenció dels subíndexs de la fórmula empírica Fórmula empírica: Es calcula el nombre de mols dividint la massa de cada element pel seu pes atòmic ( ).

Posteriorment es divideixen tots els valors pel nombre de mols més petit per obtenir coeficients enters senzills. 1 n = m/M Fórmula molecular: S'obté dividint la massa molar real del compost per la massa de la unitat empírica: 2 Factor = M f rmula emp rica o ˊ ı ˊ M compost Rendiment (%) = Quantitat te rica m xima o ˋ a ˋ Quantitat obtinguda 100 % massa de l'element = massa total mostra massa element 100 Formulació, dissolucions i estequiometria " Química UB 10 IDEES CLAU Una equació química ha de complir estrictament la conservació de la matèria i de la càrrega elèctrica. L'oxidació és la pèrdua d'electrons mentre que la reducció consisteix en el seu guany.

La fórmula empírica és la relació mínima sencera d'àtoms, deduïda dividint pel menor nombre de mols. El reactiu limitant és l'espècie que s'esgota totalment i condiciona la quantitat màxima de producte. El rendiment percentual compara el producte realment obtingut en el laboratori amb el teòric calculat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Què distingeix una substància amfòtera? 20. Com es determina quin reactiu és el limitant entre diversos reactius inicials? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Com es defineix el procés d'oxidació? 22. Quin símbol acompanya un producte en una reacció de precipitació? 23.

Com es calcula el factor per passar de fórmula empírica a molecular? 24. Quin reactiu determina la quantitat teòrica màxima de producte que es pot formar?

Pèrdua d'electrons a) Guany de protons b) Guany d'electrons c) Pèrdua d'oxigen d) Una fletxa ascendent a) (g) b) (aq) c) Una fletxa descendent d) Massa total · 100 a) Massa empírica / massa molecular b) Mols de solut / volum c) Massa molecular / massa empírica d) El reactiu limitant a) El catalitzador b) El dissolvent c) El reactiu en excés d) Formulació, dissolucions i estequiometria " Química UB 11 4 Formulari per repassar Formulació i nomenclatura Procediment o regla Significat dels components Quan s'utilitza Òxids i hidròxids mixts Anions i cations ordenats alfabèticament amb prefixos numerals (di-, tri-, tetra-) Òxids i hidròxids dobles o triples ( , ) Condensació d'oxoàcids: Duplicació de la molècula base i pèrdua d'una molècula d'aigua Obtenció de diàcids (ex.

àcid ditiònic ) Sals dobles i triples 1r: anions per ordre alfabètic 2n: cations per ordre alfabètic (prefixos bis-, tris-) Sals amb múltiples cations o anions ( ) Sals hidratades: Nom de la sal anhidra seguit de «aigua (proporció 1/n)» Compostos sòlids amb aigua d'hidratació ( ) Dissolucions i concentració Fórmula o procediment Significat dels símbols Quan s'utilitza : massa de solut; : massa total Percentatge ponderal en massa ( ) mg de solut per quilogram de dissolució Concentracions molt diluïdes de solut per quilogram de dissolució Nivells de traces en grams; en litres Concentració en massa (g/L) : mols de solut; : litres totals Molaritat d'una dissolució : mols de solut; massa exclusiva de dissolvent en kg Molalitat (invariant amb la temperatura) : mols del component ; : mols totals Fracció molar de mescles ( ) Al Ca O 2 4 7 AlLiM n O (OH) 2 4 4 2(H X O ) a b c H O 2 H S O 2 2 6 CrRb(SeO ) 4 2 Sal n H O 2 Na CO 2 3 10 H O 2 % massa = m dissolucio ˊ m solut 100 m solut m dissolucio ˊ % m/m ppm = kg dissolucio ˊ mg solut ppb = kg dissolucio ˊ μg solut μg [massa] = V dissolucio ˊ m solut m solut V dissolucio ˊ M = V (L) dissolucio ˊ n solut n solut V m = m (kg) dissolvent n solut n solut X = i (0 n total n i X i 1) n i i n total X = i 1 Formulació, dissolucions i estequiometria " Química UB 12 Fórmula o procediment Significat dels símbols Quan s'utilitza : concentració; : volum de cada solució Dilució de solucions mare Pesada transferència al matràs dissolució parcial enràs Procediment experimental de laboratori Preparació directa d'una solució de molaritat coneguda Estequiometria, reactiu limitant i rendiment Fórmula o procediment Significat dels símbols Quan s'utilitza divisió pel mínim de mols coeficients enters : massa en grams; : massa atòmica de cada element Determinació de la fórmula empírica : massa molar real; : massa de la unitat mínima Obtenció de la fórmula molecular Càlcul de mols de producte teòrics per a cada reactiu El reactiu que produeix la menor quantitat s'esgota primer Identificació del reactiu limitant Quantitat obtinguda real vs.

quantitat màxima segons el reactiu limitant Càlcul de l'eficiència d'una reacció química : massa de l'àtom; : massa total del compost Composició percentual de la massa Errors típics Mercuri(I): Existeix sempre com a dímer poliatòmic , mai com a . Molalitat vs. molaritat: El denominador de la molalitat són els quilograms purs de dissolvent, mentre que la molaritat divideix pel volum total de dissolució (i varia amb la temperatura). Densitat: La densitat ( ) no és una unitat de concentració pròpiament dita; depèn de la temperatura a causa de la dilatació del volum.

Càlculs teòrics de producte: S'han de basar exclusivament en els mols del reactiu limitant, ignorant les quantitats dels reactius en excés. C con V = con C dil V dil C V n = M m m M Factor = M f rmula emp rica o ˊ ı ˊ M compost Mcompost Mf rmula emp rica o ˊ ı ˊ Rendiment (%) = Quantitat te rica m xima o ˋ a ˋ Quantitat obtinguda 100 % massa element = m mostra m element 100 melement m mostra Hg 2 2+ Hg+ ρ = m/V Formulació, dissolucions i estequiometria " Química UB 13 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè els dos àtoms de mercuri s'enllacen entre si formant el dímer poliatòmic Hg ² . 2.

L'azidur té fórmula amb tres àtoms de nitrogen i càrrega -1, mentre que l'amidur és amb un sol nitrogen lligat a dos hidrògens. 3. Catió hidroxilamoni. 4. Prefix formil- (o oxo- segons el context de cadena). 5. b) Hg ² . El catió mercuri(I) forma una espècie diatòmica estable amb càrrega +2. 6. b) Carbamoïl. El grup -CONH com a substituent s'anomena carbamoïl. 7. c) Acetilè. L'etí amb triple enllaç s'anomena tradicionalment acetilè. 8. d) Carbonat de sodi—aigua (1/10). La proporció estequiomètrica de l'aigua s'indica com a proporció (1/10). 9. Perquè en diluir s'incrementa el volum de dissolvent però la massa i els mols de solut continuen sent exactament els mateixos. 10.

La molaritat utilitza litres de dissolució total, mentre que la molalitat utilitza quilograms exclusius de dissolvent pur. 11. És el quocient entre els mols d'aquell component i el sumatori total de mols de la dissolució ( ). 12. Una pipeta aforada. 13. c) Molalitat. La molalitat divideix estrictament els mols de solut entre els kg de dissolvent. 14. d) Molaritat. El volum s'expandeix o contreu amb la temperatura, modificant la molaritat. 15. a) 1 µg / kg. La concentració en ppb es defineix com a micrograms de solut per quilogram de dissolució. 16. c) C_con · V_con = C_dil · V_dil. El nombre de mols no canvia en afegir dissolvent: C V = C V . 17.

Perquè l'oxigen actua com a reactiu limitant i quan s'acaba no es pot seguir produint la transformació química. 18. L'espècie reductora cedeix electrons (s'oxida) provocant la reducció de l'altra espècie. 19. Pot actuar tant cedint protons com cedint ions hidròxid segons el medi. 20. Es calcula la quantitat de producte que pot generar cadascun d'ells de manera independent; el reactiu que genera la menor quantitat és el limitant. 21. a) Pèrdua d'electrons. Oxidar-se implica cedir o perdre electrons cap a un oxidant. 22. d) Una fletxa descendent . El precipitat sòlid insoluble se sol assenyalar amb una fletxa vertical descendent o amb (s). 23. d) Massa molecular / massa empírica.

El quocient de la massa molar del compost entre la de la fórmula empírica dona el nombre d'unitats. 24. a) El reactiu limitant. El reactiu limitant és el que es consumeix abans i atura la reacció. N 3 NH 2 n /n i T H+ OH Formulació, dissolucions i estequiometria " Química UB 14