Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS SOCIETAT, SALUT I BENESTAR Grau en Psicologia Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Societat, Salut i Benestar (Psicologia UB): globalització, sostenibilitat, Síndrome d'Ulisses, suport social i crisi identitària.

APREN.AI Índex 1 Globalització: Dimensions, Debats i Dinàmiques Territorials El debat teòric: radicals enfront d'escèptics Dimensions estructurals i transformació tecnològica Mecànica territorial: pressió ascendent, descendent i lateral Desigualtat global i la resposta proteccionista 2 Sostenibilitat Urbana, Mobilitat i Psicologia Ambiental Genealogia de la psicologia ambiental i reconeixement ecològic Qualitat de vida, dilema dels comuns i límits de l'acció Tematització urbana i vulnerabilitat residencial Ciutat sostenible i mobilitat urbana 3 Ecologisme Social, Consciència Planetària i Intel·ligència Ecològica La crisi ecològica com a crisi cultural i la bombolla economicista Transició de valors: del materialisme a la responsabilitat de Hans Jonas Fonaments filosòfics i polítics: del naturalisme a l'ecologia social Identitat social planetària i el sentit de doble interdependència Intel·ligència ecològica: fonaments etimològics i desenvolupament cognitiu 4 Psicopatologia del Procés Migratori i Síndromes Culturals Universalitat i evolució diferencial dels trastorns mentals Síndromes lligats a la cultura (Cultural Bound Syndromes) El dol migratori: dinàmica, tipologies i dimensions 5 La Síndrome d'Ulisses: Estrès Crònic, Quadre Clínic i Diagnòstic Diferencial Naturalesa de la Síndrome d'Ulisses Característiques dels estressors Quadre simptomatològic reactiu Diagnòstic diferencial Models d'intervenció psicosocial i transcultural 6 Suport Social Comunitari, Cultura Terapèutica i Crisi Identitària Contemporània Model biopsicosocial i dimensions del suport social Fases del grup de suport i evolució de la cultura terapèutica La depressió com a fatiga de ser un mateix i les sortides identitàries 7 Resum per repassar Globalització i dinàmiques territorials Sostenibilitat urbana i qualitat de vida Ecologisme, consciència i intel·ligència ecològica Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 1 Psicopatologia de la migració i dols La Síndrome d'Ulisses Suport social, cultura terapèutica i crisi del subjecte Cronologia essencial Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 2 1 Globalització: Dimensions, Debats i Dinàmiques Territorials EN ACABAR SABRÀS Distingir les diferències conceptuals entre la posició radical i l'escèptica sobre la globalització. Descriure com la transició tecnològica cap a satèl·lits va permetre la instantaneïtat dels fluxos financers. Identificar les direccions de les pressions territorials (ascendent, descendent i lateral) i les seves conseqüències. Analitzar la problemàtica de la desigualtat econòmica i els límits de la resposta proteccionista.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Tenen els governs actuals el mateix poder per controlar l'economia del seu país que tenien a mitjans del segle XX? La globalització és un fenomen complex que transforma les relacions socials, econòmiques i espacials a escala planetària. Lluny de ser un procés exclusivament comercial, modifica l'exercici del poder polític, l'accés a la tecnologia i la construcció de les identitats col·lectives. ESQUEMA Estructura del tema: Dimensions de la globalització El debat teòric: radicals enfront d'escèptics Davant l'abast dels canvis globals contemporanis, la teoria sociològica es divideix en dues grans perspectives: Debats i teories Radicals vs.

escèptics sobre el poder de l'estat Dimensions clau Àmbits econòmic, polític, tecnològic i cultural Vectors territorials Pressió cap amunt, cap avall i lateral Desigualtat i mercat Asimetries globals i fallada del proteccionisme Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 3 Perspectiva Tesi principal sobre l'Estat Paper del capital i del mercat Escèptics Defensen que les dinàmiques actuals no constitueixen una ruptura històrica profunda. L'estat-nació conserva la seva sobirania bàsica. Consideren que els fluxos econòmics continuen subjectes a les fronteres i a la regulació dels governs tradicionals.

Radicals Sostenen que els governs han perdut capacitat decisòria real davant les noves estructures supranacionals. El poder efectiu recau en grans corporacions globals i en capitals privats immensos capaços d'actuar per sobre de qualsevol frontera. La postura radical troba fonament en la capacitat d'acció dels mercats financers moderns. Amb un sol comandament telemàtic, les grans entitats operadores poden provocar desestabilitzacions financeres completes arreu del planeta mitjançant el transvasament sobtat de fons immensos. PER RECORDAR-HO Per als radicals, el mercat global ha desbordat la sobirania dels estats.

Per als escèptics, no vivim un canvi estructural real i els estats mantenen el control. COMPROVA-HO 2 Quina és la discrepància fonamental entre la visió radical i l'escèptica de la globalització? Dimensions estructurals i transformació tecnològica Reduir la globalització a un intercanvi de mercaderies és una anàlisi incompleta. Es tracta d'una dinàmica transversal que inclou quatre dimensions interdependents: Econòmica: Integració de mercats financers i mobilització de volums de capital gegantins en fraccions de segon. Tecnològica: Infraestructura digital que fa possible la transmissió immediata de dades a distància.

Política: Erosió de l'autonomia estatal clàssica i reordenació dels centres de decisió. Cultural: Difusió de patrons de vida compartits en combinació amb la reacció de cultures autòctones. L'eix motor d'aquesta metamorfosi és el salt en les xarxes de comunicació. A mitjan segle XX, el transport marítim regular i el correu postal eren els canals principals per transmetre informació entre continents, processos que requerien setmanes o mesos. La implantació dels satèl·lits de transmissió instantània i la comunicació electrònica ha esborrat les barreres temporals, permetent la interconnexió immediata a escala global.

Mecànica territorial: pressió ascendent, descendent i lateral La globalització no opera de manera homogènia, sinó que exerceix forces contraposades sobre els límits territorials de l'estat: Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 4 ESQUEMA Vectors de pressió territorial de la globalització Aquestes tres forces es manifesten en nivells territorials diferents: Pressió cap amunt (ascendent): Desplaça competències i facultats de control des dels estats cap a òrgans internacionals o xarxes globals de capital.

Pressió cap avall (descendent): En afeblir-se la centralitat de l'estat tradicional, provoca el ressorgiment d'identitats culturals locals i reivindicacions d'autogovern comunitari. Pressió lateral (transversal): La tecnologia facilita la creació de noves àrees econòmiques i culturals que creuen les fronteres estatals tradicionals, unint regions de diferents països. COMPROVA-HO 3 Com s'explica que la globalització estimuli alhora regions internacionals i identitats locals? Desigualtat global i la resposta proteccionista El funcionament d'aquest sistema genera efectes perversos profunds. El principal repte estructural és l'increment de la desigualtat socioeconòmica.

No obstant això, analitzar aquesta asimetria com un simple conflicte unidireccional on només s'atribueix la responsabilitat als rics simplifica una realitat molt més complexa. ERROR FREQÜENT Un error habitual d'examen és considerar el proteccionisme econòmic com la solució vàlida davant les desigualtats de la globalització. El model teòric exposa que tancar fronteres i aixecar barreres comercials constitueix un error de gravetat superior, ja que bloqueja les dinàmiques d'intercanvi global sense revertir els desequilibris estructurals subjacents.

Pressió cap amunt Pèrdua de sobirania cap a mercats i organismes globals Pressió cap avall Rebrot de reivindicacions i identitats culturals locals Pressió lateral Creació de noves regions transnacionals tecnològiques Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 5 IDEES CLAU Els radicals defensen que els governs han perdut sobirania davant els grans capitals globals, mentre que els escèptics minimitzen l'abast d'aquesta ruptura. La globalització abasta dimensions inseparables: l'econòmica, la tecnològica, la política i la cultural. El salt de les comunicacions marítimes i postals als satèl·lits electrònics instantanis constitueix el pilar tecnològic de la integració mundial.

La pressió escalar actua cap amunt (trasllat de poder a instàncies globals), cap avall (reafirmació d'identitats locals) i lateralment (creació de regions transnacionals). Tot i generar desigualtat social, el proteccionisme comercial no és una solució viable i representa una resposta errònia als reptes globals. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Segons la perspectiva radical, on resideix el poder determinant en el sistema globalitzat? 5. En què consisteix la pressió lateral que exerceix la globalització? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quina tesi caracteritza la postura radical respecte a la globalització? 7.

Quin canvi tecnològic ha estat clau per a la comunicació global instantània? 8. A quin fenomen dóna lloc la pressió descendent de la globalització? No hi ha hagut transformacions històriques rellevants. a) L'estat-nació reforça el seu poder regulador. b) Els governs perden capacitat davant grans capitals. c) El procés es limita a acords comercials puntuals. d) El correu marítim d'alta freqüència. a) La telegrafia òptica terrestre entre capitals. b) La xarxa postal transcontinental automatitzada. c) Els satèl·lits de transmissió electrònica d'informació. d) Al ressorgiment d'identitats culturals locals. a) A la creació de monedes regionals aïllades.

b) Al col·lapse dels sistemes telemàtics financers. c) A l'eliminació total de les administracions públiques. d) Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 6 9. Com valora el text el recurs al proteccionisme econòmic? 2 Sostenibilitat Urbana, Mobilitat i Psicologia Ambiental EN ACABAR SABRÀS Distingir el Benestar Econòmic Net (BEN) del Producte Nacional Brut (PNB) Comparar els indicadors objectius i subjectius de qualitat de vida Analitzar l'impacte de la tematització i l'exclusió residencial Definir els criteris d'Ecocity i mobilitat sostenible PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què un país amb un Producte Nacional Brut creixent podria estar empitjorant el seu benestar real?

La relació entre els éssers humans i el seu entorn físic constitueix l'eix central de la psicologia ambiental. Aquesta disciplina analitza la qualitat de vida urbana, la insalubritat i la degradació ecològica vinculades al model de desenvolupament contemporani. ESQUEMA Estructura de la sostenibilitat urbana i psicologia ambiental Com una solució equilibrada a la desigualtat. a) Com l'única eina eficaç de sobirania estatal. b) Com un model exclusiu de societats industrials. c) Com un error encara més gran que la crisi.

d) Psicologia Ambiental Urbana Relació entre individu, ciutat i sostenibilitat Institucions i Mesura EDRA/IAPS, UNESCO 1968 i càlcul del BEN Qualitat de Vida Indicadors objectius/subjectius i dilema dels comuns Transformació Urbana Tematització, exclusió i indefensió adquirida Model d'Ecocity i Mobilitat Ciutat sostenible, walkability i factors demogràfics Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 7 Genealogia de la psicologia ambiental i reconeixement ecològic L'estudi de la interacció persona-entorn es va consolidar a través d'organitzacions com l'Environmental Design Research Association (EDRA), la principal entitat nord-americana dedicada al disseny ambiental.

L'any 1981, EDRA es converteix en la IAPS (International Association for People- Environment Studies). Des d'aquest marc, la psicologia de l'arquitectura es concep com una via orientada a facilitar que les persones i els col·lectius socials construeixin la seva pròpia existència. En l'àmbit internacional, un punt d'inflexió clau va ser la Conferència de la UNESCO sobre la Biosfera, celebrada el 1968. En aquesta trobada van sorgir per primera vegada indicadors científics de contaminació ambiental, tot i que aquestes mètriques no van rebre una atenció política i social prioritària fins a la dècada de 1990.

DEFINICIÓ El Benestar Econòmic Net (BEN) és una mètrica econòmica i ecològica que es calcula restant al Producte Nacional Brut (PNB) els costos socials i els perjudicis mediambientals derivats de la producció. El BEN qüestiona la validesa del PNB com a mesura única de progrés humà: COMPROVA-HO 11 Per quina raó un augment del Producte Nacional Brut (PNB) pot no reflectir una millora real en el Benestar Econòmic Net (BEN)? Qualitat de vida, dilema dels comuns i límits de l'acció La cooperació i la implicació ciutadana són imprescindibles per fer possible una millora real de les condicions col·lectives de vida.

No obstant això, definir la qualitat de vida planteja reptes conceptuals notables: Bauer (1966): va establir la necessitat de diferenciar clarament entre els indicadors objectius (variables físiques, materials i econòmiques) i els indicadors subjectius (percepcions personals i valoració de la pròpia existència). Glatzer i Mohr (1987): van constatar correlacions sorprenentment baixes entre les condicions de vida mesurades objectivament i la satisfacció subjectiva manifestada pels individus.

Vlek (2002): a la conferència de la IAPS a la Corunya, va situar la qualitat de vida com un dels objectius centrals de l'existència humana, connectant els seus components amb el paradigma clàssic del dilema dels comuns. Aquest dilema reflecteix la contradicció entre els beneficis individuals immediats i la degradació dels recursos compartits a llarg termini. Uzzell i Moser (2006): van advertir que el concepte de qualitat de vida encara està insuficientment definit i van remarcar que no es pot limitar a analitzar l'entorn aïllat, sinó que ha d'incloure les xarxes de relacions de les persones amb aquest entorn.

BEN = PNB (Costos socials + Perjudicis mediambientals) Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 8 Autor(s) i any Aportació principal a la qualitat de vida Bauer (1966) Distinció metodològica entre indicadors objectius i indicadors subjectius. Glatzer i Mohr (1987) Constatació de baixes correlacions empíriques entre mesures objectives i subjectives. Vlek (2002) Vinculació de la qualitat de vida amb el dilema dels comuns i els recursos compartits. Uzzell i Moser (2006) Necessitat d'analitzar la relació activa individu-entorn i no només el medi físic. A més, la capacitat d'acció humana no és il·limitada.

Es troba condicionada per tres factors bàsics: COMPROVA-HO 12 Quina discrepància van detectar Glatzer i Mohr en comparar indicadors subjectius i objectius? Tematització urbana i vulnerabilitat residencial Les dinàmiques urbanes contemporànies han afavorit fenòmens com la tematització. Aquest procés consisteix a reinventar espais comunitaris i barris transformant-los en una mena de «parc temàtic» amb l'objectiu primordial d'obtenir rendiment econòmic. ERROR FREQÜENT És un error creure que la renovació o tematització dels espais urbans comporta automàticament millores per a tota la població resident.

Aquestes transformacions solen generar costos socials, impactes ambientals i l'expulsió de col·lectius que acaben vivint al carrer o en condicions infrahumanes, situació associada al concepte d'indefensió adquirida. Ciutat sostenible i mobilitat urbana Davant d'aquestes problemàtiques sorgeix el paradigma de la ciutat sostenible, definit per Roberta Capello com la capacitat de l'aglomeració urbana per garantir un desenvolupament ambiental benigne mitjançant iniciatives ambientals i energètiques explícites.

Segons Capello, aquest model persegueix l'equilibri entre el progrés material, la qualitat social i la conservació del medi ambient, permetent augmentar la complexitat funcional i la interacció interna sense que això impliqui elevar el consum de recursos. D'altra banda, Downton amplia aquesta noció a través del concepte d'Ecocity, subratllant que la ciutat ecològica no es pot restringir exclusivament als límits municipals, sinó que s'ha de planificar en termes metropolitans i regionals. El sostre que imposen els límits de recursos naturals del planeta. 1 La riquesa econòmica disponible en cada context. 2 La delimitació col·lectiva del que constitueix el mínim de supervivència.

3 Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 9 Dins d'aquest plantejament, la mobilitat sostenible i la walkability (caminabilitat o capacitat d'un entorn per ser recorregut a peu) estructuren dos eixos bàsics d'acció: La integració de noves tecnologies en les xarxes de transport (des del foment del transport col·lectiu fins a la introducció de vehicles híbrids). La capacitat de decisió i elecció de la ciutadania pel que fa a la forma de desplaçar-se.

En aquest àmbit destaquen dues aportacions teòriques fonamentals: Everett i Watson (1987): van enfocar el paper de la psicologia en la millora de la mobilitat analitzant els aspectes fisiològics, les variables personals i contextuals que actuen com a predictores de la conducta, els processos d'aprenentatge i les etapes del cicle vital. Rosenbloom (2001): va advertir que l'envelliment de la població en les societats occidentals pot comportar un increment dels nivells de contaminació degut als seus patrons i hàbits específics de mobilitat. COMPROVA-HO 13 Com defineix Downton l'abast territorial de l'Ecocity?

IDEES CLAU L'associació nord-americana EDRA va passar a constituir la IAPS el 1981 per aprofundir en les relacions persona-entorn. El Benestar Econòmic Net (BEN) corregeix el PNB deduint els costos socials i l'impacte mediambiental negatiu. Bauer va establir la distinció entre indicadors objectius i subjectius, mentre que Glatzer i Mohr en van demostrar la baixa correlació. Vlek va connectar la qualitat de vida urbana amb el dilema dels comuns, reflectint la tensió entre benefici individual i costos col·lectius. Segons Capello i Downton, la ciutat sostenible i l'Ecocity han de gestionar l'equilibri socioambiental des d'una escala no sols urbana sinó també metropolitana i regional.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 14. Quins tres factors delimiten la llibertat d'acció humana en relació amb el medi ambient? 15. Com descriuen Everett i Watson la intervenció de la psicologia en la mobilitat sostenible? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 16. En quin any es va transformar formalment l'associació EDRA en la IAPS? 1987 a) 2002 b) 1981 c) 1968 d) Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 10 17. Com es calcula el Benestar Econòmic Net (BEN)? 18. Quin autor va vincular la qualitat de vida urbana amb el dilema dels comuns? 19. Què va advertir Rosenbloom l'any 2001 sobre la demografia occidental?

3 Ecologisme Social, Consciència Planetària i Intel·ligència Ecològica EN ACABAR SABRÀS Distingir les causes culturals i perceptives de la crisi ecològica enfront del paradigma economicista dominant. Comparar les bases del naturalisme de Thoreau amb la crítica social i política de Murray Bookchin. Formular el principi de responsabilitat de Hans Jonas com a imperatiu ètic per a la sostenibilitat. Explicar el concepte d'identitat planetària mitjançant el sentit de doble interdependència i la intel·ligència ecològica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 20 És la destrucció ecològica un error tècnic de gestió o el resultat de com pensem i ens relacionem socialment?

La crisi ecològica com a crisi cultural i la bombolla economicista En el context de la societat de la informació i la globalització, el paper del moviment ecologista va més enllà de la simple reivindicació ambiental puntual. La seva funció central és transformar els codis culturals profunds, generant noves identitats i promovent estils de vida alternatius. Des d'aquesta perspectiva, la crisi ecològica no és un simple desajust tècnic o biofísic, sinó l'expressió visible a la biosfera d'una profunda crisi del model cultural: reflecteix com entenem la nostra posició al món i com estructurem els lligams socials.

Sumant el PNB i les despeses tecnològiques a) Dividint el PNB pel consum energètic b) Multiplicant els recursos naturals per la riquesa c) Restant del PNB els costos socials i ecològics d) Vlek a) Rosenbloom b) Bauer c) Downton d) El jovent abandonarà completament l'ús del vehicle privat a) Les ciutats petites generen més residus que les àrees metropolitanes b) L'envelliment poblacional pot elevar la contaminació pels seus hàbits c) La caminabilitat dependrà exclusivament dels vehicles híbrids d) Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 11 DEFINICIÓ La bombolla cognitiva és la representació mental hegemònica que percep l'economia com un circuit tancat, quantificable, abstracte i autosuficient, funcionant com si fos completament independent dels límits de la biosfera i de les veritables necessitats humanes.

Aquest aïllament perceptiu s'enforteix a través de l'imprinting cultural, una empremta matricial interioritzada des de la infància que consolida el conformisme cognitiu. Mitjançant mecanismes de normalització social, aquest marc cultural anul·la qualsevol dissidència o relat crític. Per això, una transició real no pot limitar-se a reformes superficials de gestió, sinó que exigeix una transformació estructural de la consciència col·lectiva. COMPROVA-HO 21 Per què la degradació ambiental s'ha d'interpretar fonamentalment com una fallida cultural i no pas merament tècnica?

Transició de valors: del materialisme a la responsabilitat de Hans Jonas Davant la visió reduccionista de l'economia clàssica, s'impulsa una transició cap a valors postmaterialistes. Aquest gir es manifesta en dos nivells progressius d'aprofundiment: La fonamentació ètica d'una comunitat orientada cap a la sostenibilitat requereix un principi d'actuació que garanteixi el futur col·lectiu. Hans Jonas va formular aquest imperatiu ètic per guiar l'acció en l'era tecnològica: Actua de manera que els efectes de la teva acció siguin compatibles amb la permanència d'una vida genuïnament humana a la Terra.

ERROR FREQÜENT És un error habitual atribuir l'origen de la crisi ecològica exclusivament a la tecnologia o a la manca de recursos. Per a autors com Jonas o Bookchin, la clau rau en el model ètic i en les relacions de dominació social, de manera que el canvi tècnic sense transformació de valors resulta del tot estèril. Fonaments filosòfics i polítics: del naturalisme a l'ecologia social Les arrels ideològiques de l'ecologisme contemporani es remunten al pensament naturalista. A la seva obra Walden (1854), Henry David Thoreau defensa que la natura constitueix l'origen primari de l'autoidentitat i del sentit vital de l'ésser humà.

Thoreau va proposar una existència basada en la Primer nivell (reducció del consum): disminució de l'afany possessiu de recursos tangibles i reorientació de l'interès cap a béns immaterials, comunitaris i relacionals. 1 Segon nivell (superació ontològica): transcendència del dualisme cartesià que separa la psique humana del món físic, bandejant el dogma que només allò material i mesurable té existència real. 2 Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 12 senzillesa voluntària com a camí per a la realització personal, oposant-se a l'afany acumulatiu de riquesa material.

Aquest plantejament va inaugurar el biocentrisme, una perspectiva que atorga valor intrínsec a totes les formes de vida, superant l'antropocentrisme clàssic. Dins els corrents crítics de la Nova Esquerra (New Left), Murray Bookchin va formular la teoria de l'ecologia social, desplaçant la mirada filosòfica cap a l'anàlisi de les estructures de poder polític i econòmic. Dimensió Naturalisme i Ecologia Profunda (Thoreau) Ecologia Social (Bookchin) Arrel del problema Pèrdua del contacte amb la natura i materialisme acumulatiu individual. Relacions jeràrquiques i dinàmiques de dominació entre persones. Proposta clau Vida austera i connexió íntima amb l'entorn natural (gir biocèntric).

Reestructuració social contra el model capitalista-estatista vigent. Visió de la natura Font d'autoidentitat i de sentit existencial bàsic. Espai sotmès a una dominació que reprodueix l'opressió intra-social. Bookchin subratlla que l'intent d'explotar i sotmetre la natura és una projecció directa de la dominació d'uns éssers humans sobre uns altres, dinàmica agreujada de forma crítica sota el capitalisme d'estat contemporani. COMPROVA-HO 22 Quina és la causa primària de la destrucció ambiental segons l'ecologia social de Murray Bookchin?

Identitat social planetària i el sentit de doble interdependència L'ecologisme planteja una transformació profunda en l'autopercepció de l'individu, fent emergir una nova identitat social planetària. Aquest concepte psicosocial defineix aquella part de l'autoconcepte d'una persona derivada del coneixement i la consciència de pertànyer tant a l'espècie humana com a la biosfera terrestre, acompanyada de la vàlua emocional i ètica lligada a aquest vincle.

Aquesta identitat s'articula mitjançant un reconeixement de doble interdependència, tal com es recull en marcs internacionals com el Preàmbul de la Declaració de Rio («La Terra, la nostra llar»): Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 13 ESQUEMA Pilars de la Identitat Social Planetària Interdependència intra-espècie: vinculació i solidaritat mútua entre tots els éssers humans com a integrants d'una mateixa comunitat social global. Interdependència biosfèrica: connexió vital indissoluble entre la humanitat i els ecosistemes globals, que inclou tant la diversitat biològica (altres espècies) com el medi inorgànic que en sosté la vida.

Intel·ligència ecològica: fonaments etimològics i desenvolupament cognitiu Per articular operativament aquesta nova consciència cal desenvolupar la intel·ligència ecològica. El terme intel·ligència deriva del llatí intelligentia, que significa literalment saber triar o saber llegir entre línies (triar la millor opció o comprendre l'interior de la realitat). La intel·ligència general és la facultat d'aprendre, comprendre i adaptar-se als canvis de l'entorn. Es nodreix del record passat i de la capacitat de projectar escenaris de futur per planificar, codificar informació i enfocar l'atenció.

DEFINICIÓ La intel·ligència ecològica és la capacitat de comprendre i percebre les connexions complexes existents entre les activitats humanes i els seus impactes en els sistemes socioambientals, permetent superar l'egocentrisme i fonamentar una sòlida identitat ecològica. Tot ésser humà disposa d'una inclinació biològica cap a la connexió amb l'entorn natural, però aquesta facultat pot quedar latent o atrofiar-se si no es cultiva conscientment a través de l'educació i la pràctica quotidiana. La pèrdua d'aquesta capacitat no respon a una fallida personal, sinó a l'abandonament d'una tradició cultural de contacte i cura.

En desenvolupar-se plenament, la intel·ligència ecològica ens integra en una xarxa comunitària i ètica on es reconeix la universalitat de la vulnerabilitat, el patiment, el fracàs i la mort. COMPROVA-HO 23 Quina relació estableix l'etimologia d'intel·ligència (intelligentia) amb la facultat ecològica? Interdependència Intra- humana Solidaritat i pertinença a una única comunitat d'espècie. Interdependència Biosfèrica Vincle orgànic i material amb tot l'ecosistema terrestre. Comunitat d'espècies vives Xarxes tròfiques i diversitat biològica compartida. Món inorgànic Sòl, aigua, atmosfera i cicles geoquímics bàsics.

Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 14 IDEES CLAU La crisi ambiental contemporània és el reflex en la biosfera d'una crisi profunda de model cultural i de valors. La bombolla cognitiva i l'imprinting cultural sostenen el conformisme vers una visió econòmica abstracta i aïllada dels límits físics de la Terra. El postmaterialisme requereix superar el dualisme entre la ment i el món, orientant l'acció cap a la responsabilitat ètica formulada per Hans Jonas. Mentre Thoreau va fonamentar el biocentrisme a Walden (1854), Bookchin situa l'arrel ecològica en les estructures socials de dominació i jerarquia.

La identitat social planetària es basa en la doble interdependència: la unitat de l'espècie humana i la subordinació compartida a la biosfera. La intel·ligència ecològica permet percebre els efectes sistèmics de l'acció humana i superar l'egocentrisme mitjançant la construcció d'una identitat ecològica. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 24. En què es distingeixen el primer i el segon sentit del postmaterialisme? 25. Com descriu Murray Bookchin el vincle entre dominació social i explotació de la natura? 26. Com es defineix la doble interdependència dins de la identitat social planetària? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 27.

Com defineix la teoria social la 'bombolla cognitiva' del paradigma dominant? 28. Quin any es va publicar l'obra Walden de Henry David Thoreau? 29. On situa l'ecologia social de Murray Bookchin l'arrel de la crisi mediambiental? Una manca d'informació tècnica sobre el reciclatge. a) Un sistema econòmic autosuficient separat de la biosfera. b) Un biaix individual sense cap arrel cultural. c) La subordinació de l'economia a les lleis biofísiques. d) 1890 a) 1854 b) 1968 c) 1972 d) En la manca de parcs naturals protegits. a) En la superpoblació biològica planetària. b) En el desenvolupament de la tecnologia digital. c) En les relacions de dominació entre persones.

d) Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 15 30. Quin és el significat etimològic bàsic del terme llatí intelligentia? 4 Psicopatologia del Procés Migratori i Síndromes Culturals EN ACABAR SABRÀS Distingir entre la incidència universal de la psicosi i els factors socioculturals que condicionen el seu pronòstic. Identificar les característiques clíniques de les síndromes específiques lligades a la cultura (Dhat, Amok i Koro). Explicar la dinàmica estructural i les tipologies del dol migratori segons el model d'Achotegui. Enumerar i descriure els 7 dols que experimenta la persona migrant en el seu procés d'adaptació.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 31 Per què un pacient amb esquizofrènia a una zona rural de Nigèria o de l'Índia es recupera amb més facilitat que un pacient atès a la ciutat de Copenhaguen? El desplaçament geogràfic i humà constitueix un canvi vital de gran intensitat psicològica. Lluny de considerar-se per si mateixa una patologia, l'experiència migratòria representa un factor d'estrès que posa a prova la capacitat adaptativa de l'individu davant de nous entorns socials i culturals. Acumular béns i recursos estratègics. a) Triar opcions o llegir l'interior. b) Dominar els elements del medi ambient. c) Memoritzar dades de forma sistemàtica.

d) Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 16 ESQUEMA Migracions i Salut Mental al Segle XXI Universalitat i evolució diferencial dels trastorns mentals Les grans patologies psiquiàtriques no són patrimoni exclusiu de cap cultura concreta. La recerca transcultural de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), desenvolupada mitjançant tres grans estudis internacionals entre els anys 70 i 80, va confirmar aquest fet.

En l'«Estudi pilot de l'esquizofrènia», que va fer seguiment d'entre 2 i 10 anys a 1.202 persones distribuïdes en 9 centres (Colòmbia, Dinamarca, Índia, Nigèria, Regne Unit, Unió Soviètica i EUA), es va constatar que la psicosi de tipus paranoide és la manifestació més comuna arreu del planeta. Aquestes investigacions (completades amb els estudis sobre «Avaluació i reducció de la incapacitat psíquica» en 520 subjectes i «Determinants de l'evolució de trastorns mentals» en 1.349 pacients) van demostrar que la incidència de la psicosi és d'1 per cada 10.000 habitants.

Les variacions entre països són mínimes: oscil·len en homes entre el 0,8 per 10.000 a l'Índia i l'1,7 al Regne Unit, i en dones entre el 0,5 a Dinamarca i l'1,4 a Moscou. Ara bé, mentre que la incidència d'inici és pràcticament idèntica, el pronòstic i l'evolució del trastorn presenten disparitats gegantines segons el context sociocultural. Sorprenentment, el curs clínic és molt més favorable en entorns tradicionals que en les societats occidentals industrialitzades.

Psicopatologia i Cultura Universalitat i variants Estudis OMS psicosi Incidència universal, evolució dispar Síndromes culturals Dhat, Amok i Koro Els 7 dols migratoris Procés parcial, recurrent i múltiple La Síndrome d'Ulisses Estrès límit i quadre clínic Intervenció i Suport Social Xarxes comunitàries i acompanyament Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 17 Context sociocultural Trets comunitaris i ambientals Pronòstic clínic de la psicosi Societats tradicionals (p. ex., Nigèria, Índia) Xarxa de família extensa que ofereix suport actiu, estil de vida comunitari simple i entorn conegut i protector.

Molt favorable: el 58% a Nigèria i el 54% a l'Índia van patir únicament un episodi aïllat sense cronificació. Grans ciutats occidentals del s. XXI (p. ex., Dinamarca) Xarxa familiar fràgil o aïllada, model social competitiu, alt grau d'anonimat i risc elevat d'exclusió social. Desfavorable: evolució crònica freqüent; a Dinamarca només el 6% dels pacients no es cronificaven. COMPROVA-HO 32 Per què una ciutat amb més recursos mèdics pot presentar un pitjor pronòstic per a l'esquizofrènia que una comunitat rural tradicional?

Síndromes lligats a la cultura (Cultural Bound Syndromes) Mentre determinats trastorns nuclears com la depressió (sovint associada a sentiments de culpa) o l'esquizofrènia tenen caràcter universal, certs patrons simptomàtics només tenen sentit i expressió clínica dins d'un marc cultural concret. DEFINICIÓ Els síndromes lligats a la cultura (cultural bound syndromes) són quadres simptomàtics específics d'unes determinades cultures, configurats per les seves particulars concepcions del cos, la moral, els tabús i la salut.

Entre els més rellevants documentats en la pràctica transcultural destaquen: Dhat: síndrome freqüent en poblacions asiàtiques (i el més detectat a l'Estat espanyol amb la immigració d'aquest origen). Es caracteritza per un quadre depressiu i queixes hipocondríaques derivades de la creença que s'estan perdent reserves vitals de semen, especialment mitjançant la masturbació o emissions nocturnes involuntàries. Amok: episodi sobtat i violent caracteritzat per una fúria cega i atacs indiscriminats contra persones o objectes de l'entorn proper, acompanyat posteriorment d'un estat d'amnèsia o esgotament.

Koro: angoixa intensa en què l'afectat creu fermament que el seu òrgan viril s'està retraient cap a l'interior de la cavitat abdominal fins a desaparèixer, fet que percep com una amenaça mortal imminent. Cal esmentar que en societats occidentals també es reconeixen manifestacions molt modulades per la pressió cultural, com ara l'anorèxia mental. Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 18 ERROR FREQÜENT El principal error a l'examen és considerar els síndromes lligats a la cultura com a invencions fictícies o com a deliris psicòtics ordinaris. Es tracta de respostes d'angoixa reals que utilitzen l'imaginari simbòlic de la comunitat d'origen per canalitzar el malestar psíquic.

COMPROVA-HO 33 Quina és la manifestació central de la síndrome de Dhat i per què adquireix importància a l'Estat espanyol? El dol migratori: dinàmica, tipologies i dimensions Qualsevol procés de canvi vital comporta reajustaments psíquics profunds. En termes psicològics, l'estrès representa la desproporció entre les exigències del medi i les capacitats del subjecte per respondre-hi (McGrath), configurant una relació que desborda els recursos de la persona i amenaça el seu equilibri (Lazarus i Folkman). Quan aquesta vivència implica pèrdues de vincles primordials, es desencadena el dol.

DEFINICIÓ Segons Joseba Achotegui, el dol és el procés de reestructuració de la personalitat que s'activa davant la pèrdua d'un element significatiu per al subjecte, actuant com un estrès intens i mantingut en el temps. Achotegui classifica el dol en tres modalitats essencials segons la seva resolució: PER RECORDAR-HO Cal distingir clarament el dol extrem del patològic: el dol extrem no és una malaltia mental intrínseca, sinó una reacció comprensible davant d'estressors externs aclaparadors que bloquegen qualsevol mecanisme adaptatiu ordinari (vegeu «La Síndrome d'Ulisses: Estrès Crònic, Quadre Clínic i Diagnòstic Diferencial»).

El dol migratori presenta característiques estructurals pròpies que el diferencien d'un dol convencional per defunció: Parcial: el país d'origen o la família no moren ni desapareixen físicament; es produeix una separació, no pas una extinció irreversible. Dol simple: el procés d'elaboració es desenvolupa de manera fluida dins d'uns límits temporals i emocionals assumibles pel subjecte. 1 Dol complicat: apareixen obstacles greus, bloquejos o retards que en dificulten la integració, augmentant el malestar emocional. 2 Dol extrem: es produeix quan les condicions externes són d'una hostilitat tan desmesurada que el dol no pot ser elaborat psíquicament.

3 Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 19 Recurrent: és un procés que revifa amb els viatges, les trucades o els retorns temporals («l'home amb dos rellotges», que viu simultàniament l'aquí i l'allà). Múltiple: no es perd un únic vincle, sinó una gran varietat de referents vitals al mateix temps. D'intensitat variable: depèn de l'edat, les vivències infantils arrelades, les condicions de partida i l'acollida de la societat receptora.

Altres trets singulars: mobilitza defenses psicològiques i biaixos en el processament informatiu; desencadena regressions i ambivalències afectives; comporta canvis estructurals en la identitat; travessa diferents fases adaptatives; afecta tant els qui emigren com els autòctons i els qui romanen a l'origen; té abast transgeneracional i fa que el retorn es converteixi, de fet, en una nova migració.

ESQUEMA Els 7 dols de la migració segons Achotegui Els 7 dols clàssics de la migració Aquesta vivència múltiple descrita per Achotegui s'articula a través de set fronts simultanis de pèrdua que la persona ha de refer: La família i els éssers estimats: separació de la xarxa de suport afectiu primordial, que pot derivar en ruptures o distanciament. La llengua: pèrdua del vehicle d'expressió matern i esforç cognitiu constant per comunicar-se en un codi estranger.

Família Pèrdua d'éssers estimats i xarxa primària Llengua Vehicle d'expressió materna Cultura Costums, codis i valors compartits Terra Paisatge, clima i entorn geogràfic Estatus social Desclassament i pèrdua de reconeixement Grup de pertinença Comunitat i exposició a prejudicis Integritat física Risc físic, viatge, màfies i indefensió Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 20 La cultura: pèrdua dels costums, valors, codis socials compartits i maneres conegudes d'interpretar la realitat. La terra: trencament amb el paisatge, el clima, les olors, els colors i l'ambient geogràfic originari.

L'estatus social: desclassament professional o laboral; molt sovint es passa d'una posició reconeguda al propi país a l'ocupació en llocs precaris i subalterns. El contacte amb el grup de pertinença: pèrdua del sentiment de comunitat d'iguals i exposició als prejudicis, el rebuig o la discriminació de la societat receptora. La integritat física: riscos derivats de travessies perilloses, violència de màfies, indefensió jurídica (manca de papers) i condicions d'habitatge o feina insalubres. COMPROVA-HO 34 Per què es diu que el dol migratori té un caràcter «parcial» i «recurrent» alhora?

IDEES CLAU La incidència inicial de la psicosi és universal a escala global, situant-se aproximadament en 1 cas per cada 10.000 habitants. El pronòstic de la psicosi és substancialment millor en societats tradicionals que en les societats occidentals industrialitzades, gràcies a la protecció comunitària i de la família extensa. Els síndromes lligats a la cultura (com el Dhat, l'Amok o el Koro) expressen el patiment psíquic a través dels codis simbòlics de cada grup cultural. El dol migratori es caracteritza per ser parcial, recurrent, múltiple i d'intensitat variable, diferenciant-se netament del dol per pèrdua física irreversible.

Achotegui descriu 7 dols clàssics en la migració: família, llengua, cultura, terra, estatus social, grup de pertinença i integritat física. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 35. Quines diferències principals van registrar els estudis de l'OMS respecte a la cronificació de l'esquizofrènia a Nigèria en comparació amb Dinamarca? 36. Quins tres tipus de dol distingeix Achotegui segons el nivell d'elaboració psíquica? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 37. Quina taxa d'incidència anual de psicosi va establir l'OMS a escala mundial?

1 cas per cada 10.000 habitants a) 1 cas per cada 1.000 habitants b) 1 cas per cada 100.000 habitants c) 1 cas per cada 100 habitants d) Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 21 38. Quin factor afavoreix el bon pronòstic de la psicosi en societats tradicionals? 39. En què consisteix la síndrome lligada a la cultura coneguda com a Dhat? 40. Què significa que el dol migratori sigui de caràcter «parcial»? 5 La Síndrome d'Ulisses: Estrès Crònic, Quadre Clínic i Diagnòstic Diferencial EN ACABAR SABRÀS Diferenciar la Síndrome d'Ulisses d'un trastorn psiquiàtric primari. Identificar les quatre àrees simptomàtiques del quadre clínic.

Establir el diagnòstic diferencial respecte a la depressió major, el trastorn adaptatiu i el TEPT. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 41 Pot una persona presentar plor intens, desorientació i migranyes sense patir cap malaltia mental? Naturalesa de la Síndrome d'Ulisses La Síndrome d'Ulisses, coneguda tècnicament com la síndrome de l'immigrant amb estrès crònic i múltiple, constitueix una variant extrema del dol migratori (vegeu «Psicopatologia del Procés Migratori i Síndromes Culturals»). Lluny de constituir una patologia psiquiàtrica o un quadre assimilable a la psicosi, es tracta d'una reacció d'estrès límit davant de situacions vitals caracteritzades per la desprotecció i la manca de recursos.

La metàfora homèrica reflecteix la travessia de l'heroi grec davant de perills extrems i soledat forçada. Davant del ciclop Polifem, Ulisses es veu obligat a identificar-se com a «Ningú» per sobreviure.

Així mateix, moltes persones migrades han de fer-se invisibles i viure sense drets ni reconeixement Hospitalitzacions psiquiàtriques precoces a) Un model social basat en la competència b) La xarxa de suport de família extensa c) Tractaments farmacològics més potents d) Aïllament social voluntari per vergonya a) Episodis de fúria cega contra tothom b) Temor a la retracció de l'òrgan viril c) Depressió hipocondríaca per pèrdua de semen d) Que implica separació però no desaparició física a) Que dura molt pocs mesos en resolució b) Que només afecta una part dels immigrants c) Que únicament abasta l'estatus econòmic d) Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 22 administratiu, fet que amenaça la seva identitat bàsica i el seu benestar psicològic.

DEFINICIÓ La Síndrome d'Ulisses és una resposta d'estrès extrem i sostingut generada per un context de supervivència límit, i no pas un trastorn mental intern ni una malaltia psiquiàtrica pròpiament dita. Característiques dels estressors Els factors d'estrès en aquesta síndrome tenen trets singulars que sobrepassen els mecanismes ordinaris d'adaptació: Multiplicitat: Els estressors no se sumen de forma aritmètica sinó que es potencien mútuament. Cronicitat: Es mantenen durant mesos o anys sense resolució immediata. Gran intensitat: Afecten tots els àmbits bàsics de la vida quotidiana.

Dèficit d'ajut social: Es pateix un aïllament profund provocat per la manca de xarxa i el desconeixement sanitari. Afectació del vincle: La separació forçada dels éssers estimats activa l'angoixa d'abandonament i colpeja l'instint bàsic d'aferrament. A aquests factors s'afegeixen la soledat forçada, el fracàs dels objectius migratoris malgrat l'esforç, les amenaces vinculades al viatge, la por a les màfies i la manca absoluta de seguretat jurídica.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Soledat forçada Ruptura del vincle afectiu i familiar Lluita per sobreviure Manca d'oportunitats i absència de drets Perills del viatge Amenaces de màfies i indefensió legal Gènesi de la Síndrome d'Ulisses Quadre reactiu múltiple Símptomes depressius, ansiosos, somàtics i confusió Preservació funcional Manteniment de la capacitat de lluita COMPROVA-HO 42 Per què la multiplicitat d'estressors té un impacte tan devastador en la Síndrome d'Ulisses?

Quadre simptomatològic reactiu La simptomatologia de la síndrome s'estructura en quatre grans àrees reactives ben delimitades: Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 23 Àrea simptomatològica Símptomes característics Particularitats diagnòstiques Depressiva Tristesa profunda, plor freqüent, dolor moral. Absència d'apatia i sense idees de mort autodirigides. Ansietat Tensió psicofísica, irritabilitat, nerviosisme, pensaments recurrents. Lligada a la incertesa diària i a les amenaces reals de supervivència. Somatització Cefalees, migranyes, fatiga persistent, molèsties osteomusculars, insomni. Expressió corporal de la sobrecàrrega emocional sense lesió orgànica primària.

Confusió Desorientació temporal i espacial, fallades de memòria, despersonalització, desrealització. Reaccions dissociatives reactives a l'estrès sostingut. Cal tenir en compte les interpretacions etiològiques culturals del malestar. En moltes ocasions, les manifestacions somàtiques i emocionals s'atribueixen a fenòmens externs com ara la bruixeria, la màgia o el «mal d'ull». El professional no ha de jutjar aquestes creences com a idees delirants o psicòtiques, sinó com a sistemes culturals d'explicació del patiment. COMPROVA-HO 43 Quina diferència fonamental hi ha entre els símptomes depressius de la Síndrome d'Ulisses i els d'una depressió major?

Diagnòstic diferencial Distingir la Síndrome d'Ulisses d'altres entitats clíniques és fonamental per evitar la psiquiatrització innecessària d'una resposta adaptativa a un context hostil. Trastorn Trets diferencials respecte a la Síndrome d'Ulisses Trastorn depressiu major La persona amb depressió clàssica mostra apatia severa, inhibició motora, aïllament i desitjos de mort. En la Síndrome d'Ulisses es manté la proactivitat, les escales de Hamilton de depressió i ansietat solen puntuar per sota del llindar clínic i el quadre remet clarament en disminuir els estressors ambientals. La tristesa respon a un sentiment de desolació davant de la realitat externa.

Trastorn adaptatiu El trastorn adaptatiu implica una resposta desproporcionada que supera allò esperable davant de l'estressor, amb deteriorament acusat laboral i social. En la Síndrome d'Ulisses, la resposta és completament congruent i proporcional a una situació inhumana i límit. Trastorn per estrès posttraumàtic (TEPT) El TEPT requereix pensaments intrusius del trauma, conductes d'evitació acusades, apatia i baixa autoestima. En la Síndrome d'Ulisses la lluita és present i quotidiana, sense les intrusions ni l'embotament típics del TEPT.

Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 24 ERROR FREQÜENT Confondre la Síndrome d'Ulisses amb una depressió major o un TEPT porta a prescriure fàrmacs inadequats. La persona manté la capacitat de lluitar i no pateix un dèficit intrínsec; situar el problema en el camp mèdic oculta que la causa primària és la precarietat social extrema. Paral·lelament, l'alcoholisme és sovint un trastorn greument infradiagnosticat entre la població migrada. Amb freqüència s'infravalora com a conducta cultural normalitzada i no com a patologia addictiva, tot i associar-se a accidents, agressions i violència de gènere.

ESQUEMA Quadre clínic de la Síndrome d'Ulisses Models d'intervenció psicosocial i transcultural La Síndrome d'Ulisses se situa a l'avantsala del trastorn mental, per la qual cosa pertany a l'àmbit de la prevenció i requereix el suport de treballadors socials, educadors i infermeria. La intervenció es divideix en dues vies fonamentals: La intervenció inclou la contenció emocional per trencar la marginació i forjar una aliança de confiança professional-pacient, així com la psicoeducació (entrenament en habilitats socials i pautes d'higiene del son).

Finalment, en cas de requerir suport psicofarmacològic, cal considerar les variacions en el farmacometabolisme entre grups poblacionals per ajustar la dosificació de manera individualitzada. Simptomatologia d'Ulisses Quatre dimensions reactives principals Àrea depressiva Tristesa i plor sense apatia Àrea d'ansietat Tensió i pensaments recurrents Àrea somàtica Cefalea, migranya i insomni Àrea de confusió Desorientació i desrealització Intervenció directa: Orientada a modificar i reduir les causes estructurals i els factors ambientals que generen l'estrès (suport jurídic, habitatge, regularització).

1 Intervenció indirecta: Adreçada a potenciar les capacitats del subjecte perquè toleri i gestioni millor les tensions de l'entorn. 2 Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 25 IDEES CLAU La Síndrome d'Ulisses és una variant extrema de dol migratori reactiva a l'estrès límit, no una malaltia mental primària. Els estressors es caracteritzen per multiplicitat amb efecte potenciador, cronicitat, gran intensitat, dèficit de suport i afectació de l'aferrament. La simptomatologia s'agrupa en quatre àrees: depressiva, ansietat, somatització i confusió. Es diferencia de la depressió major pel manteniment de la proactivitat i l'absència d'apatia o d'idees suïcides autodirigides.

L'abordatge prioritari és psicosocial i preventiu, combinant intervenció directa sobre l'entorn amb psicoeducació i contenció emocional. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 44. En quina circumstància millora de manera acusada la simptomatologia de la Síndrome d'Ulisses? 45. Com es distingeix el trastorn adaptatiu de la resposta observada en la Síndrome d'Ulisses segons el concepte de proporcionalitat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 46. Quina característica clínica descarta una depressió major clàssica en la Síndrome d'Ulisses? 47. Què passa amb la concurrència de diversos estressors en la Síndrome d'Ulisses? 48.

Com es defineix la intervenció directa des de la perspectiva psicosocial? Nerviosisme i plor recurrent a) Manteniment de la proactivitat b) Sensació de desorientació temporal c) Presència de cefalea tensional d) Es potencien multiplicant el seu efecte a) S'anul·len entre ells progressivament b) Provoquen sempre brots psicòtics c) Es redueixen de manera automàtica d) Receptar psicofàrmacs a dosis elevades a) Ensenyar tècniques de son profund b) Treballar l'acceptació resignada del dol c) Modificar les causes externes de l'estrès d) Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 26 49. Per què sol quedar infradiagnosticat l'alcoholisme en aquest context?

6 Suport Social Comunitari, Cultura Terapèutica i Crisi Identitària Contemporània EN ACABAR SABRÀS Distingir les dimensions estructural i funcional del suport social segons el model biopsicosocial. Identificar les quatre fases evolutives d'un grup com a sistema d'assistència comunitària. Analitzar la genealogia de la cultura terapèutica d'Eva Illouz i la seva patologització de la vida no realitzada. Explicar la depressió com a conflicte d'insuficiència segons Alain Ehrenberg i comparar les seves sortides identitàries. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 50 Per què en una societat amb més llibertat individual que mai la depressió s'ha convertit en el malestar més estès?

La comprensió de la salut contemporània exigeix analitzar la interacció entre les xarxes comunitàries i les transformacions culturals de la subjectivitat. Les estructures de suport col·lectiu actuen com a moduladors essencials del benestar en un context social marcat per l'exigència d'èxit personal continuat.

Perquè desapareix amb la psicoeducació a) Perquè no produeix cap deteriorament físic b) Perquè s'atribueix erròniament a trets culturals c) Perquè no es considera trastorn mental d) Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 27 ESQUEMA Estructura del tema: Canvi social, salut i identitats Model biopsicosocial i dimensions del suport social La salut integra tres components essencials: la dimensió cognitiva o d'autopercepció, la dimensió objectiva o orgànica (mesurable empíricament) i la dimensió adaptativa.

Des del model biopsicosocial, els nivells biològic, psicològic i social presenten una rellevància equivalent; qualsevol alteració en un d'aquests estrats repercuteix globalment en l'organisme. Aquest marc incorpora el principi d'autoregulació, segons el qual cada sistema tendeix de manera natural cap al reequilibri funcional intern. La recerca contemporània fonamenta el suport social en evidències contrastades: la sociabilitat afavoreix la supervivència tant en humans com en animals, els processos cognitius determinen la interpretació de l'ajuda rebuda (Gobb) i l'assistència informal comunitària requereix una sistematització precisa (Caplan).

Segons González i Barrull (1998), l'absència d'ajut exterior genera carències personals greus en dues dimensions centrals: Dimensió Naturalesa Característiques principals Estructural Quantitativa Descriu les xarxes socials i les condicions objectives que configuren el procés d'acompanyament. Funcional Qualitativa Avalua en quin grau les relacions satisfan necessitats reals mitjançant els efectes de l'ajuda. Nan Lin subdivideix les funcions del suport funcional en dues categories bàsiques: la funció instrumental (enllaços orientats a assolir fites pràctiques o objectius concrets) i la funció expressiva (vincles adreçats a satisfer requeriments afectius i d'afiliació).

Aquestes xarxes s'estructuren en tres nivells d'accés: Macronivell: integració i participació en el teixit comunitari ampli. Mesonivell: vincles personals i xarxes associatives intermèdies. Micronivell: relacions íntimes i nuclis de màxima confiança.

Canvi social i identitats Relació entre suport social, subjectivitat i benestar Suport social col·lectiu Model biopsicosocial i fases del grup Cultura terapèutica Genealogia de l'autorealització (Illouz) Fatiga de ser un mateix Depressió per insuficiència (Ehrenberg) Respostes identitàries Replegament versus conversió Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 28 L'existència de suport social mostra una relació positiva amb la integritat física i facilita la resolució de situacions crítiques, com ara els trencaments de parella (Gottlieb).

En l'àmbit d'intervenció grupal s'activen mecanismes terapèutics diversos: confidencialitat, universalitat, altruisme, reestructuració de la vivència familiar, aprenentatge social, modelatge de conductes, autocoixement, cohesió, suposats existencials i catarsi (l'expressió oberta d'emocions retingudes). COMPROVA-HO 51 Quina diferència funcional existeix entre l'ajuda instrumental i l'expressiva segons Nan Lin?

Fases del grup de suport i evolució de la cultura terapèutica El funcionament d'un grup com a sistema d'assistència evoluciona al llarg de quatre etapes seqüencials necessàries per consolidar els canvis: Aquest recurs col·lectiu conviu amb la mutació cultural contemporània (Bajoit, 2011), impulsada per canvis profunds en l'ordre tecnològic, econòmic, internacional, polític intern, contractual i en els models de socialització. Eva Illouz (2007) analitza la genealogia de la cultura terapèutica i rastreja la narrativa de l'autorealització des de l'esperit d'autoajuda de S.

Smiles (1895) —on la força de voluntat individual determina l'èxit— fins a les revisions psicoanalítiques (Adler, Fromm, Horney, Ellis) que abandonen el determinisme freudià per defensar un «jo» capaç de construir el seu propi destí. La consolidació definitiva arriba amb la psicologia humanista de Carl Rogers i Abraham Maslow. Rogers sosté que la tendència innata de l'ésser humà s'orienta a la salut i que el creixement exigeix respecte incondicional cap a un mateix. Per la seva banda, Maslow assenyala que la por a l'èxit impedeix assolir la plenitud. Tanmateix, aquesta exaltació produeix una conseqüència no desitjada: es patologitza la vida no realitzada.

Aquells individus que no compleixen els estàndards d'autorealització passen a ser definits com a subjectes clínics que necessiten tractament continuat. ERROR FREQÜENT Confondre la crítica sociològica d'Eva Illouz amb una desqualificació genèrica de la psicoteràpia. Illouz no refusa les eines clíniques, sinó que descriu com el discurs terapèutic ha transformat el patiment quotidià en una mancança d'autorealització de responsabilitat purament individual. Fase d'acollida: recepció dels nous membres, establiment d'un marc de seguretat i foment de la confiança inicial. 1 Fase de suport: intercanvi d'experiències personals, manifestació expressiva i reforç de la cohesió interna.

2 Fase de canvi: revisió de conductes, aprenentatge de noves pautes i adquisició d'habilitats d'afrontament. 3 Fase d'autogestió: consolidació de l'autonomia grupal i manteniment dels avenços sense dependència contínua de guies externs. 4 Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 29 COMPROVA-HO 52 Quin efecte paradoxal va tenir l'ideal humanista d'autorealització sobre la percepció del malestar comú? La depressió com a fatiga de ser un mateix i les sortides identitàries El sociòleg Alain Ehrenberg (2000) argumenta que la depressió és la patologia distintiva de la modernitat tardana.

Fins a la dècada de 1970 constituïa un símptoma secundari; avui dia representa un trastorn psiquiàtric predominant al costat de l'ansietat. La transició històrica clau és el pas d'un model disciplinari —basat en prohibicions, jerarquies d'autoritat, conformitat de classe i gènere, i culpa pel trencament de la norma— cap a un model centrat en la responsabilitat i la iniciativa personal. Davant l'obligació de triomfar per mèrit propi, la depressió es manifesta com una patologia de la insuficiència: el subjecte deprimit es percep incapaç d'estar a l'altura de les expectatives.

Hipòtesi d'Ehrenberg Fonament teòric Primera hipòtesi La depressió reflecteix la nostra societat perquè la norma col·lectiva ja no es basa en la disciplina i la culpabilitat, sinó en la iniciativa individual i l'èxit propi. Segona hipòtesi L'extensió de la depressió prové del declivi de la referència al conflicte interior (model freudià del segle XIX) en favor de la gestió del rendiment personal. La crisi del vincle social sorgeix de fractures simultànies en tres dimensions: l'esfera familiar i de parella, el món laboral i l'àmbit ideològic. La pressió contínua per «ser un mateix» genera el patiment per mancança que Ehrenberg descriu com «patir d'un mateix».

Aquestes ruptures desestabilitzen l'autoestima i la definició subjectiva prèvia. Enfront d'aquest col·lapse apareixen dues vies d'afrontament: Estratègia Mecanismes i riscos Potencialitats Replegament sobre si mateix Perill de tancament en identitats primordials o fugida del «jo» mitjançant l'oblit del nosaltres col·lectiu i la cerca de culpables externs. Pot obrir una oportunitat per crear vincles socials nous i formular un desig renovat de si. Conversió identitària Requereix la mediació entre l'antic i el nou jo mitjançant un altre generalitzat, la trobada amb referents significatius i la formació contínua.

Permet transformar la subjectivitat i adaptar-se als nous contextos sense perdre la continuïtat biogràfica. COMPROVA-HO 53 Per què Ehrenberg vincula la depressió al declivi de la societat disciplinària? Apunts de Societat, Salut i Benestar: Temari i Resums 30 IDEES CLAU El model biopsicosocial considera la salut com un…