Banc de preguntes d'examen resoltes: Psicometria (1r Parcial)

1. Preguntes 1-10. Fonaments de la mesura psicològica

Respon a les qüestions següents relatives als conceptes bàsics de la psicometria:

a.

Què s'entén conceptualment per ítem en una prova psicomètrica?

b.

Quina diferència conceptual existeix entre ítem i pregunta? Argumenta-ho.

c.

Quina finalitat té l'estandardització de condicions en psicometria?

d.

Diferencia els camps d'actuació de l'Estadística, la Psicometria i l'Avaluació Psicològica.

e.

Enumera tres avantatges i tres inconvenients o limitacions de la mesura en psicologia.

f.

Argumenta per què la facilitat d'anàlisi constitueix un avantatge clau de la mesura psicomètrica.

g.

Explica en què consisteix la limitació del caràcter indirecte de la mesura psicològica.

h.

Per quina raó l'objectivitat es considera un avantatge fonamental en psicometria?

i.

Per què es considera la relativitat un motiu de crítica o limitació de la mesura psicològica?

j.

Menciona cinc crítiques o riscos habituals atribuïts a la psicometria.

2. Preguntes 11-20. Aplicacions, dimensionalitat, fiabilitat i validesa

Respon a les preguntes següents sobre l'àmbit d'aplicació i les propietats psicomètriques bàsiques:

a.

Quins són els principals àmbits d'aplicació professional de la mesura en psicologia?

b.

Quina és la discrepància fonamental entre la definició de mesura en psicologia i en les ciències físiques?

c.

Què implica afirmar que la mesura psicològica és probabilística? Il·lustra-ho amb un exemple.

d.

Quins són els components essencials de la mesura segons la definició clàssica de Nunnally?

e.

A què fa referència la dimensionalitat d'un instrument de mesura?

f.

En què consisteix la fiabilitat d'un test psicològic?

g.

Com es defineix la precisió d'un instrument en el context de la fiabilitat?

h.

Què significa que la mesura en psicologia és de caràcter relatiu? Posa un exemple aclaridor.

i.

Què comporta que un test sigui vàlid?

j.

Pot un test psicològic tenir baixa validesa i una alta fiabilitat? Raona la resposta.

3. Preguntes 21-30. Caràcter mètric, biaix i tests TRC vs. TNG

Analitza les relacions psicomètriques següents:

a)

Pot un instrument psicomètric presentar una baixa unidimensionalitat i ser altament fiable? Raona-ho.

b)

És possible que un test tingui baixa fiabilitat i mantingui una alta validesa? Justifica-ho.

c)

Què s'entén pel caràcter mètric d'un test?

d)

Quines conseqüències comporta l'absència de caràcter mètric en les puntuacions d'un test?

e)

Indica les semblances principals entre fiabilitat i validesa.

f)

Quines diferències conceptuals existeixen entre unidimensionalitat i fiabilitat?

g)

Proposa un exemple pràctic de presència de biaix en un test de rendiment matemàtic.

h)

En què consisteix el biaix en un instrument de mesura?

i)

A quines propietats d'un test afecten principalment les escales de mesura utilitzades?

j)

Un qüestionari d'estat d'ansietat se sol dissenyar habitualment com un TRC o com un TNG? Justifica l'elecció.

4. Preguntes 31-44. Formats de test, barems, distribucions i escales de mesura

Resol les preguntes teòriques i interpretatives següents:

a)

Defineix el concepte de test adaptatiu.

b)

Quins són els dos trets o elements diferencials d'un test adaptatiu computeritzat?

c)

Descriu les característiques fonamentals d'un Test Referit al Criteri (TRC).

d)

Descriu les característiques fonamentals d'un Test de Norma de Grup (TNG).

e)

Quines dues grans estratègies d'aplicació de tests existeixen segons el disseny d'administració?

f)

Aplica barems tant el TNG com el TRC? Raona la resposta.

g)

Les Proves d'Accés a la Universitat (PAU) són un test de norma de grup o referit al criteri? Justifica-ho.

h)

Com s'espera que sigui la distribució de puntuacions en un TRC i en un TNG en relació amb la distribució normal? Afegeix el suport gràfic pertinent.

Distribució asimètrica negativa en TRC

Distribució simètrica normal en TNG

i)

Indica les dues diferències cabdals entre un TNG i un TRC.

j)

Quins estadístics són admissibles en una escala de mesura nominal? Raona la resposta.

k)

Quins estadístics resulten admissibles en una escala ordinal? Raona la resposta.

l)

Quins estadístics es consideren admissibles en una escala d'interval? Justifica-ho.

m)

En un test psicomètric estàndard, quina és la representació estadística de la unitat de mesura i del valor «zero»? Il·lustra-ho gràficament.

n)

A quina escala de mesura pertanyen les puntuacions d'un TNG que no s'ajusta a la distribució normal? Argumenta-ho.

5. Preguntes 45-58. Formats d'ítem i construcció de tests

Contesta a les qüestions següents relatives a l'elaboració i fases de construcció d'un test psicomètric:

a)

Quins són els principals formats d'ítem utilitzats en la creació de tests?

b)

Descriu les característiques bàsiques del format d'ítems tipus escala de valoració ( rating scales).

c)

Quins criteris s'utilitzen habitualment per classificar els tests psicomètrics?

d)

Amb quina qualitat mètrica es relacionen directament els barems d'un instrument?

e)

Quina és la utilitat pràctica fonamental dels barems en un test?

f)

Esmenta quatre problemes o inconvenients habituals associats a l'ús de barems.

g)

Quines condicions bàsiques han de reunir els barems d'un test per utilitzar-los amb seguretat diagnòstica?

h)

Indica tres objectius bàsics de la primera etapa (conceptualització) del procés clàssic de construcció d'un TNG.

i)

Indica tres objectius centrals de la segona etapa (elaboració o disseny) de construcció d'un TNG.

j)

Indica tres objectius de la tercera etapa (objectivització) de la construcció d'un TNG.

k)

Indica tres objectius de la quarta etapa (tipificació) del procés de construcció d'un TNG.

l)

Esmenta tres aspectes fonamentals a regular en l'estandardització de les condicions d'administració d'un TNG.

m)

Quina funció té el grup normatiu en psicometria?

n)

Quants grups normatius necessita tenir un test? Raona la resposta en funció de la tipologia de l'instrument.

6. Preguntes 59-65. Classificació APA, polaritat i redacció d'ítems

Aborda les directrius i bones pràctiques en l'elaboració d'ítems:

a)

En quins criteris es basa la classificació APA dels tests en nivells A, B i C? Detalla les competències de cada nivell.

b)

Els tests psicomètrics d'intel·ligència necessiten fer ús de grups normatius i barems? Argumenta la resposta.

c)

Els exàmens acadèmics universitaris utilitzen grups normatius i barems? Raona-ho.

d)

Per quina raó tècnica es duu a terme la inversió de puntuacions en ítems amb polaritat invertida (-)?

e)

En quina tipologia de tests és altament recomanable incorporar ítems amb polaritats oposades (+ i -)?

f)

Redacta tres ítems per a una escala Likert sobre «actitud envers la vacunació obligatòria», cadascun amb un error habitual de redacció clarament identificat.

g)

Redacta tres ítems d'opció múltiple sobre coneixements de psicometria, cadascun amb un defecte tècnic de redacció habitual i amb una única opció correcta.

Preguntes 66-75. Vector descriptor d'ítem, auditoria i mètodes d'anàlisi

Respon a les qüestions següents sobre el control de qualitat i anàlisi psicomètrica d'ítems:

a)

En què consisteix el Vector Descriptor d'Ítem (VDI)?

b)

Quina és la finalitat pràctica d'utilitzar el VDI?

c)

En què consisteix l'anàlisi d'ítems d'una prova?

d)

Què s'entén per auditoria de tests?

e)

Quina diferència hi ha entre una auditoria de tests preventiva i una de reactiva?

f)

Quines diferències hi ha entre una auditoria qualitativa i una auditoria quantitativa d'un test?

g)

Amb quina propietat psicomètrica s'associa directament l'anàlisi clàssica d'ítems?

h)

Què implica realitzar una anàlisi d'ítems seguint el model sumatiu clàssic?

i)

Quines diferències existeixen entre l'anàlisi d'ítems mitjançant el model sumatiu, l'Anàlisi Factorial i l'Anàlisi de Components Principals?

j)

Quins són els principals indicadors estadístics emprats en l'anàlisi clàssica d'ítems?

Preguntes 76-86. Propietats mètriques dels ítems

Resol les preguntes teòriques relatives a les propietats estadístiques dels ítems:

a)

Explica el concepte de dificultat d'un ítem i especifica en quines proves s'aplica.

b)

Defineix el concepte de discriminació d'un ítem i en quins instruments és aplicable.

c)

Enumera tres diferències notables entre dificultat i discriminació d'un ítem.

d)

Assenyala tres diferències fonamentals entre la dificultat i la variància d'un ítem.

e)

Esmenta tres semblances entre la dificultat i la discriminació d'un ítem.

f)

Cita tres punts en comú entre la dificultat i la variància d'un ítem.

g)

Quina relació matemàtica i pràctica vincula la variància amb la discriminació d'un ítem?

h)

Entre quins valors oscil·la l'índex de dificultat d'un ítem segons la seva tipologia de resposta? Raona-ho.

i)

Entre quins valors extrems oscil·la la variància d'un ítem dicotòmic i d'un ítem graduat? Argumenta per què.

j)

En quin rang de valors es mouen els diferents coeficients de discriminació d'ítem habituals?

k)

Si l'anàlisi d'ítems posa de manifest que una prova no és unidimensional, quin comportament presentaran els valors de dificultat, variància i discriminació dels ítems?

9. Preguntes 87-98. Grups extrems i distribucions d'ítems

Resol les qüestions següents sobre el mètode de grups extrems i la variabilitat:

a.

Quina finalitat persegueix el mètode de grups extrems en l'anàlisi d'ítems?

b.

A quina qualitat mètrica s'associa aquest procediment?

c.

Quines diferències principals hi ha entre el mètode de grups extrems i el mètode correlacional per avaluar la discriminació?

d.

Quins inconvenients metodològics presenta el mètode de grups extrems?

e.

Si un TNG és estrictament unidimensional, quin rang de dificultats ($p$) és esperable trobar en els seus ítems?

f.

En un ítem d'escala Likert de 5 alternatives es recullen les freqüències següents: Opció 1: 40%, Opció 2: 10%, Opció 3: 0%, Opció 4: 10%, Opció 5: 40%. Com valores el disseny d'aquest reactiu? Està ben dissenyat? Justifica-ho.

g.

En un ítem d'examen amb 5 alternatives de resposta es recullen aquestes freqüències: A: 20%, B: 30% (opció correcta), C: 30%, D: 10%, E: 10%. Com valores la qualitat d'aquest ítem i dels seus distractors?

h.

Quins són els millors valors de dificultat ($p$) per a ítems dicotòmics en un TNG? Raona la resposta.

i.

Quina és la relació idònia esperada entre dificultat, variància i poder discriminatiu en el model de norma de grup?

j.

Pot un ítem presentar baixa variància i alhora una alta discriminació? Argumenta la resposta.

k.

Representa gràficament la distribució de freqüències d'un ítem tipus Likert de 6 graus de resposta amb $N = 600$ que assoleix la màxima variància possible mantenint la mateixa mitjana que un ítem amb variància 0.

l.

Un ítem d'escala Likert de 5 graus presenta una variància de $S^2 = 0.3$. Quina valoració mètrica es dedueix del seu funcionament?

10. Preguntes 99-113. Relacions de variància i coeficients de discriminació

Resol els problemes i preguntes relacionats amb els coeficients mètrics:

a.

Dibuixa esquemàticament el diagrama de barres d'un ítem tipus Likert de 7 graus que resulti molt difícil i d'un que resulti molt fàcil.

b.

Pot un ítem arribar a tenir una variància per sota de 0.05? Raona la resposta.

c.

Pot un ítem d'escala graduada superar una variància de 1.96? Argumenta-ho.

d.

Pot un ítem de puntuació dicotòmica presentar una variància inferior a 0.05? Justifica-ho.

e.

Representa en un gràfic cartes XY la relació teòrica existent entre la dificultat ($p$) i la variància ($S^2$) en ítems dicotòmics.

f.

Quina discriminació tindrà un ítem graduat amb una dificultat mitjana de $p = 1$?

g.

Quines conseqüències té per a un ítem que les seves opcions distractores no tinguin un atractiu homogeni?

h.

Quina variància tindrà un ítem amb un índex de dificultat $p = 3$?

i.

Assenyala dues semblances i dues diferències clau entre els coeficients de discriminació biserial ($r_b$) i biserial puntual ($r_{bp}$).

j.

Quan es calcula la discriminació mitjançant correlació en ítems graduats, quins coeficients s'utilitzen i segons quins criteris?

k.

Quan resulta preferible emprar el coeficient $r$ de Spearman en lloc de la $r$ de Pearson?

l.

Entre quins valors extrems oscil·la el coeficient de correlació de Pearson?

m.

Quin coeficient o indicador s'empra en el mètode de Grups Extrems?

n.

Com s'interpreta un ítem que presenta un índex de discriminació $d = 0.05$?

o.

Com s'interpreta un ítem amb un coeficient de discriminació $r = 0.25$?

11 Preguntes 114-126. Discriminació corregida, mapa d'ítems i perfils d'ítem

Respon a les següents qüestions sobre índexs corregits i anàlisi gràfica de perfils:

a.

Quina diferència metodològica hi ha entre la discriminació directa i la discriminació corregida?

b.

Pot la discriminació corregida arribar a ser superior a la no corregida? Argumenta-ho.

c.

Què implica el fet que la discriminació corregida d'un ítem sigui significativament inferior a la no corregida?

d.

Quines dues dimensions defineixen els eixos d'un mapa d'ítems típic?

e.

Com s'espera que sigui la distribució de punts en el mapa d'ítems d'una prova que funciona òptimament?

f.

Si una alternativa de resposta errònia d'un ítem té una discriminació inferior a la de l'alternativa correcta, què cal fer amb aquest reactiu?

g.

Si la taxa d'omissió té una discriminació idèntica a la de l'alternativa correcta, com cal actuar?

h.

Què és un perfil d'ítem i quina utilitat ofereix en psicometria?

i.

Com és el traçat esperat en el gràfic de perfils complet d'un ítem d'opció múltiple de bon funcionament?

j.

Com s'interpreta el funcionament d'un ítem d'examen el perfil del qual mostra un creixement suau?

k.

Què indica el perfil d'un ítem quan la seva línia resulta completament plana?

l.

Què expressa que el perfil d'un ítem es trobi exactament centrat? És aquest un resultat desitjable?

12. Preguntes 127-138. Puntuació ponderada, coherència de respostes i cicle d'anàlisi

Resol les darreres qüestions relatives a sistemes de correcció i avaluació d'anomalies:

a.

Quina aportació d'informació proporciona la Puntuació Ponderada respecte a la directa?

b.

Pot la puntuació ponderada resultar numèricament superior a la puntuació directa? Raona la resposta.

c.

En quin interval de valors numèrics es mou la Puntuació Ponderada d'un test?

d.

Com s'interpreta una correlació feble ($r = 0.25$) entre la puntuació directa i la puntuació ponderada d'un mateix instrument?

e.

En quins tests és recomanable aplicar la Puntuació Ponderada?

f.

Quin efecte té sobre la puntuació ponderada el fet que tots els ítems de la prova tinguin un índex de discriminació idèntic?

g.

Quina deducció psicomètrica s'extreu si dues persones amb la mateixa puntuació directa obtenen puntuacions ponderades marcadament diferents?

h.

Què és un patró anòmal de resposta (PAR)? Posa'n un exemple il·lustratiu.

i.

Què s'entén per coherència del patró de respostes d'un examinat?

j.

Quin impacte produeix la presència de patrons anòmals de resposta sobre l'anàlisi d'ítems?

k.

Quina seqüència metodològica o cicle segueix el procés global d'anàlisi d'ítems?

l.

Quina finalitat té comparar el Vector Descriptor d'Ítems previ amb el post-anàlisi?

13. Preguntes especials A-G. Temes d'integració psicomètrica

Desenvolupa de manera integrada els continguts teòrics i metodològics sol·licitats a les qüestions globals següents:

a.

Tema A: Esquematitza i descriu detalladament les fases del procés clàssic de construcció d'un test psicomètric de norma de grup (TNG).

b.

Tema C: Exposa un esquema sintètic amb les propietats mètriques i operatives de les quatre escales de mesura (nominal, ordinal, interval i raó).

c.

Tema D: Elabora un esquema classificatori dels principals formats d'ítem emprats en proves psicomètriques, destacant-ne els punts forts i febles.

d.

Tema X: Proposa un esquema taxonòmic sobre la tipologia general de tests psicomètrics atenent a múltiples eixos de classificació.

13. Preguntes especials A-G. Temes d'integració psicomètrica

Desenvolupa de manera integrada els continguts teòrics i metodològics sol·licitats a les qüestions globals següents:

e.

Tema E: Descriu sistemàticament el procés i cicle metodològic d'anàlisi d'ítems en una prova d'avaluació.

f.

Tema F: Desenvolupa els procediments teòrics i estadístics per al càlcul de la discriminació d'un ítem.

g.

Tema G: Descriu la funció i utilitats pràctiques del mapa d'ítems i dels gràfics de perfils de resposta.