Apunts de Diferències Individuals | Grau de Psicologia UB

I 0 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS DIFERÈNCIES INDIVIDUALS Grau en Psicologia Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Diferències Individuals (UB): models d'intel·ligència (factor g, PMA, triàrquica), personalitat PEN, efecte Flynn i mètodes psicomètrics. APREN.AI Índex 1 Introducció i unitats bàsiques d'anàlisi de les diferències individuals 1. Naturalesa, història i aplicacions de la disciplina 2. Conceptes bàsics i nivells de variabilitat 3. Models causals del comportament i el debat persona-situació 4. Unitats bàsiques d'anàlisi: tret, hàbit, estat i tipus 5. Operacionalització: de constructes a indicadors 2 Metodologia de mesura, psicometria i anàlisi factorial Enfocament idiogràfic vs.

nomotètic i fonts de dades Estandardització: distribució normal, puntuacions z i QI Mètode experimental vs. mètode correlacional: el coeficient de Pearson Propietats psicomètriques de les dades: objectivitat, fiabilitat i validesa Anàlisi factorial: naturalesa, procediment i limitacions 3 El concepte d'intel·ligència i les seves bases bio-cognitives 1. Delimitació conceptual: capacitat, habilitat, competència i rendiment 2. Teories sobre la intel·ligència: concepcions implícites i fites històriques 3. Facetes de la intel·ligència segons Hebb i Vernon 4. Evolució psicomètrica de la mesura: de l'Edat Mental al QI de desviació 5. Bases biològiques i cognitives de la intel·ligència 6.

La Teoria de la Integració Parieto-Frontal (P-FIT) 4 Models estructurals factorials de la intel·ligència Fonaments de l'anàlisi factorial i models inicials El debat clàssic: Spearman vs.

Thurstone Valor predictiu del factor g Models jeràrquics moderns: Cattell i Carroll 5 Models alternatius de la intel·ligència: Gardner, Sternberg i intel·ligència emocional La teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner La teoria triàrquica de la intel·ligència de Sternberg Intel·ligència emocional: models d'habilitat i models mixtos 6 Desenvolupament ontogenètic i secular de la intel·ligència Estabilitat temporal i mètodes d'investigació evolutiva Trajectòries cognitives i l'Estudi Longitudinal de Seattle L'increment secular: L'efecte Flynn Hipòtesis explicatives de l'efecte secular Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 1 7 Diferències de grup en capacitats cognitives: sexe i gènere Delimitació conceptual: sexe, identitat i rols de gènere Mètrica psicomètrica: metanàlisi i mida de l'efecte Diferències de sexe en QI general i la hipòtesi de la variabilitat Aptituds cognitives específiques i dades internacionals La hipòtesi de la similitud de gènere de Janet Hyde Interpretacions causals: models explicatius i crítica al neurosexisme 8 Temperament i models biològic-factorials de la personalitat 1.

Concepte integrat de personalitat i els seus components 2. El temperament infantil i la seva estabilitat longitudinal 3. Antecedents històrics: teories humorals i tipologies constitucionals 4. El model biològic-factorial PEN de Hans J. Eysenck 5. El model psicobiològic de Marvin Zuckerman 9 Resum per repassar Unitats d'anàlisi i mètodes de mesura Models estructurals i teories de la intel·ligència Desenvolupament, cicle vital i diferències de grup Temperament i models biològic-factorials Cronologia de les fites clau Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 2 1 Introducció i unitats bàsiques d'anàlisi de les diferències individuals EN ACABAR SABRÀS Distingir els nivells de variabilitat interindividual, intergrupal i intraindividual. Explicar el model funcional E-O-R i l'aproximació interaccionista davant el debat persona- situació. Diferenciar les unitats d'anàlisi bàsiques: tret, hàbit, estat i tipus. Operacionalitzar un constructe teòric en indicadors observables i variables mesurables.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què dues persones reaccionen de manera completament diferent davant el mateix succés estressant? La Psicologia Diferencial (PD) o psicologia de les diferències individuals investiga la variabilitat del comportament humà entre persones per explicar-la, controlar-la i predir-la tant en l'àmbit científic com en l'aplicat. ESQUEMA Estructura de la Psicologia de les Diferències Individuals 1. Naturalesa, història i aplicacions de la disciplina L'estudi científic de la diversitat psicològica aborda tres grans dominis del funcionament humà: la cognició (intel·ligència i capacitats), l'emoció (afecte i temperament) i la motivació (interessos i objectius).

Psicologia Diferencial Estudi de la variabilitat Nivells de variabilitat Interindividual, grupal i intraindividual Models causals Model E-O-R i debat persona- situació Unitats d'anàlisi Tret, estat, hàbit i tipus Operacionalització De constructes a indicadors i variables Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 3 Esquema dels dominis de funcionament humà: cognició, emoció i motivació. En el terreny pràctic, la PD permet ajustar les persones als seus llocs de treball, afavorir l'adaptació individual i orientar les eleccions personals.

Es relaciona estretament amb la psicologia del treball, educativa, social, clínica, la metodologia de les ciències del comportament, la genètica i la neurociència, a més de la psicologia forense, l'ergonomia i la neuropsicologia. Un principi rector diferencia claredat ètica i anàlisi científica: «diferències sí, desigualtats no». La igualtat suposa donar a tothom el mateix recurs, mentre que la justícia implica atorgar a cadascú el nombre necessari de recursos segons els seus requeriments. L'evolució històrica de la Psicologia Diferencial comprèn quatre períodes claus: 1850-1910 (Sorgiment i constitució): etapa impulsada per J. M.

Cattell, centrada en les primeres mesures de temps de reacció i funcions sensorials. 1910-1950 (Desenvolupament i delimitació): liderada per L. Terman, amb l'expansió de les proves col·lectives d'intel·ligència i el refinament psicomètric. 1950-1980 (Diversificació): etapa marcada per H. J. Eysenck, qui va articular teories biològiques de la personalitat. 1980-actualitat (Crisi i re-interès): període de revifalla contemporània encapçalat per autors com I. Deary, combinant genètica conductual i neurociència cognitiva. COMPROVA-HO 2 Quina diferència conceptual estableix la disciplina entre igualtat i justícia aplicada a les diferències individuals? 2.

Conceptes bàsics i nivells de variabilitat Per delimitar les unitats d'anàlisi cal definir amb rigor cinc conceptes clau: Espècie: conjunt de poblacions d'individus capaços de reproduir-se entre si. Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 4 Població: col·lectiu d'individus d'una mateixa espècie que comparteixen un ecosistema determinat. Individu: conjunt organitzat amb característiques pròpies. És alhora indivisible (organisme amb propietats específiques i emergents, superant el dualisme ment-cos cartesià) i únic (singularitat identitària irrepetible). Persona: terme aplicat específicament a l'individu de l'espècie humana.

Personalitat: conjunt de patrons i característiques psicològiques individualitzadores que defineixen una persona. Aquestes característiques diferencials poden ser biològiques (sexe, alçada, pes), psicològiques (creences, actituds, capacitats, trets de personalitat) o socials (nivell socioeconòmic, hàbitat, ocupació). Els atributs o dimensions psicològiques són característiques comunes a tots els membres d'una població que varien de forma quantitativa entre un màxim i un mínim. La variació humana s'estructura en tres nivells: COMPROVA-HO 3 En què es diferencia un canvi intraindividual d'una diferència intraindividual transitòria? 3.

Models causals del comportament i el debat persona-situació L'explicació de la conducta humana s'articula a partir del model funcional clàssic E-O-R (Estímul - Organisme - Resposta): E (Estímul): antecedents interns, externs o autogenerats, siguin simples o complexos. O (Organisme): disposicions internes, operacions cognitives, estats d'ànim i característiques estables de personalitat. R (Resposta): manifestacions conductuals conseqüents, ja siguin respostes verbals o patrons psicofisiològics observables.

Davant d'un fenomen social com l'atur, la teoria disposicional responsabilitza les característiques internes de l'individu (manca de motivació, dèficit de responsabilitat, baix nivell d'estudis), mentre que la teoria situacional atribueix el pes a factors de l'entorn extern (dèficit pressupostari, crisi econòmica, dinàmiques laborals estructurals). Variabilitat interindividual: diferències observades entre persones diferents en un mateix moment temporal i dins una mateixa població. La seva distribució sol seguir la corba normal, establint punts de tall per distingir la població general dels grups extrems.

1 Variabilitat intergrupal: diferències entre grups d'individus definits per variables com el sexe, l'edat o l'estrat socioeconòmic. Aquesta anàlisi compara mitjanes i variàncies de diferents subpoblacions. 2 Variabilitat intraindividual: canvis observats dins del mateix individu al llarg del temps. Cal distingir entre els canvis intraindividuals deguts a la maduració o desenvolupament (com l'augment de rendiment cognitiu de la infantesa a l'edat adulta) i les diferències intraindividuals transitòries produïdes per estats circumstancials (per exemple, un descens temporal de concentració causat per un malestar emocional agut).

3 Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 5 Diagrama de les explicacions disposicionals versus situacionals de la conducta. L'experiment de la presó de Stanford (1971), dirigit per P. Zimbardo, va posar a prova l'impacte de les forces contextuals sobre els subjectes. La conclusió actual rebutja els extrems: l'interaccionisme estableix que el comportament observable resulta d'un bucle dinàmic continu entre les característiques estables de la persona (O) i les exigències específiques de la situació ambiental (E). 4.

Unitats bàsiques d'anàlisi: tret, hàbit, estat i tipus Per analitzar la conducta es distingeixen quatre conceptes organitzatius essencials: Unitat Nivell d'observació Estabilitat temporal Consistència situacional Exemple representatiu Tret Constructe latent (teòric) Alta (estable al llarg del temps) Trans-situacional (general) Responsabilitat, Extraversió Hàbit Conducta directament observable Modificable (apresa) Especificitat situacional alta Puntualitat a classe, rentar-se les mans Estat Procés transitori en l'organisme Baixa (fluctuant, curta durada) Evocat per situacions específiques Ansietat davant un examen, ira reactiva Tipus Categoria qualitativa discreta Classificatòria / estructural Globalitzadora d'atributs Classificacions tipològiques personals Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 6 Model causal de la interacció entre situacions, trets, estats i hàbits.

DEFINICIÓ DE TRET SEGONS COSTA I MCCRAE (1995) Una dimensió de diferències individuals en les tendències a mostrar patrons consistents de pensaments, sentiments i accions. Els trets tenen quatre propietats fonamentals: universalitat en l'espècie, amplitud d'efectes (impacten cognicions, emocions i motivacions), consistència trans-situacional i estabilitat temporal. Es defineixen en dos nivells: ontològic (atribut psicològic disposicional real intern) i operacional (variable mesurable de forma indirecta mitjançant instruments psicomètrics; per al seu tractament matemàtic, vegeu «Metodologia de mesura, psicometria i anàlisi factorial»).

Es poden classificar segons la seva jerarquia (amplis com la responsabilitat o específics com l'optimisme) i segons la seva naturalesa (cognitius com la intel·ligència, emocionals com l'ansietat o mixtos com la creativitat). ERROR FREQÜENT Confondre un tret amb un estat. El tret és una propensió disposicional permanent que no s'observa directament; l'estat és una activació psicofisiològica transitòria provocada per un context concret. Algú amb un alt tret de neuroticisme pot trobar-se en un estat de calma si no hi ha estímuls estressants.

D'altra banda, mentre que els trets s'avaluen de manera dimensional i quantitativa (comparant les propietats d'un individu sobre una línia contínua respecte als altres), els tipus divideixen els subjectes en categories dicotòmiques o qualitatives discretes. 5. Operacionalització: de constructes a indicadors La conducta observable no mostra de manera directa les propietats de la ment. Per investigar científicament una variable interna com la por o l'extraversió, cal un procés d'operacionalització: Constructe hipotètic: concepte teòric abstracte no directament visible (per exemple, la por, la intel·ligència o l'hostilitat).

Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 7 Indicadors observables: manifestacions conductuals, motores o fisiològiques directament mesurables que reflecteixen el constructe (com sudoració, crits, tremolor o agitació motora). Variables: quantificació numèrica d'aquests indicadors mitjançant escales que permeten l'anàlisi empírica en diferències individuals. COMPROVA-HO 4 Quina relació hi ha entre un constructe hipotètic i un indicador observable segons el model d'operacionalització? IDEES CLAU La Psicologia Diferencial estudia la variabilitat interindividual, intergrupal i intraindividual del comportament per descriure'l, explicar-lo i pronosticar-lo.

L'enfocament interaccionista resol el debat persona-situació integrant l'organisme intern (O) i les demandes de l'ambient (E) en el determinisme de la conducta (R). Els trets són disposicions latents estables i universals, a diferència dels hàbits que són conductes apreses i específiques. Els estats psicològics són respostes transitòries evocades per situacions particulars, no propietats permanents com els trets. L'operacionalització permet transformar constructes hipotètics no observables en indicadors conductuals i variables mesurables. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Per què els hàbits presenten alta especificitat situacional en contrast amb la consistència trans-situacional dels trets? 6.

Quina és la diferència principal entre l'enfocament disposicional i el situacional a l'hora d'analitzar una problemàtica conductual? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Com es defineix un tret psicològic segons Costa i McCrae? Una dimensió de tendències consistents a) Una reacció transitòria davant un perill b) Un hàbit observable i fàcilment modificable c) Una categoria estricta i qualitativa d) Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 8 8. Quin autor va impulsar l'etapa de sorgiment formal de la Psicologia Diferencial entre 1850 i 1910? 9. Què representa la lletra O en el model causal E-O-R? 10.

Què diferencia una variable d'un constructe teòric? 2 Metodologia de mesura, psicometria i anàlisi factorial EN ACABAR SABRÀS Distingir entre els enfocaments idiogràfic i nomotètic i les principals fonts d'informació. Calcular i interpretar puntuacions estandarditzades z i les seves equivalències percentils. Diferenciar les dues disciplines de Cronbach i argumentar la separació entre correlació i causalitat. Definir les propietats psicomètriques d'un instrument i descriure els fonaments de l'anàlisi factorial. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Si una persona treu un zero en un qüestionari d'autoestima, vol dir realment que no té gens d'autoestima? Enfocament idiogràfic vs.

nomotètic i fonts de dades La psicologia de les diferències individuals pretén analitzar per què les persones divergeixen en patrons de conducta, pensament i afecte. Per assolir aquesta meta cal operativitzar: assignar xifres a característiques o fenòmens específics per transformar-los en variables mesurables, ja siguin contínues (com l'alçada o l'edat) o discretes (com el sexe biològic o nivells ordinals de satisfacció). Les escales de mesura habituals inclouen la nominal, l'ordinal, l'interval i la raó. Davant l'estudi d'aquests trets sorgeixen dues aproximacions generals de recerca: J. M. Cattell a) L. Terman b) H. J. Eysenck c) I.

Deary d) La influència de l'entorn circumdant a) L'estímul antecedent que inicia l'acció b) Les variables disposicionals de l'organisme c) L'efecte final o la resposta d) La variable és la quantificació de l'indicador a) La variable només s'aplica a tipologies b) No hi ha cap diferència empírica c) El constructe és directament observable d) Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 9 Criteri Enfocament idiogràfic Enfocament nomotètic Objectiu primordial Comprensió profunda de la singularitat Identificació de patrons i unitats comunes Mètodes i dades Qualitatius (diaris personals, entrevistes) Quantitatius (qüestionaris estandarditzats, tests) Principal avantatge Visió exhaustiva del subjecte concret Possibilitat de comparació i generalització Límit metodològic Resultats difícilment generalitzables Pèrdua del detall individual exclusiu Mentre que l'enfocament idiogràfic busca la singularitat irrepetible, l'enfocament nomotètic estableix lleis generals mitjançant dimensions compartides.

Per nodrir aquest marc s'utilitzen quatre fonts bàsiques d'informació: Esquema d'ítem tipus autoinforme amb escala de resposta graduada. Autoinformes: qüestionaris on l'individu respon sobre les seves pròpies reaccions en diferents escenaris mitjançant escales graduades. Assumeixen que les respostes són comparables, que l'avaluat es coneix i que vol transmetre informació veraç. Heteroinformes: valoracions aportades per terceres persones de l'entorn (pares, professors, amics). Aporten una perspectiva externa, tot i que solen comportar un cost superior i comparteixen biaixos d'observació amb els autoinformes.

Observacions directes: mesura deliberada de la intensitat i freqüència de conductes associades a un tret en entorns naturals o de laboratori (com una sessió de prova psicomètrica). Biodata: registres objectius de vida com a marcadors indirectes d'un tret (factures telefòniques per aproximar la sociabilitat, multes de trànsit com a índex de manca de cura o l'estat de l'habitació per valorar l'organització). COMPROVA-HO 12 Quina condició prèvia exigeix la utilització d'autoinformes per mesurar trets de conducta? Estandardització: distribució normal, puntuacions z i QI La mesura en psicologia rarament disposa d'un zero absolut o origen natural.

Un resultat directe de zero no equival a una absència total de tret ni permet establir comparacions directes entre instruments diferents. Per aquest motiu cal recórrer a l'estandardització, que situa les puntuacions en un marc de referència compartit basat en la distribució normal. Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 10 DEFINICIÓ La puntuació z és una mesura estandarditzada relativa que expressa la distància d'una observació respecte de la mitjana del seu grup de referència en unitats de desviació típica: La distribució de puntuacions típiques té una mitjana de 0 i una desviació típica de 1.

En una corba gaussiana regular, aproximadament el 68,2% de la població se situa dins l'interval de (34,1% a cada banda de la mitjana). L'interval de acull el 95,4% dels subjectes (13,6% addicional entre 1 i 2 desviacions típiques a cada extrem). Només un 2,3% aproximat supera les 2 desviacions típiques positives. EXEMPLE Si una persona obté un quocient intel·lectual de 130 i sabem que l'escala té una mitjana poblacional de 100 i una desviació típica de 15, la seva transformació és: Aquesta puntuació de indica que supera el 97,7% del seu grup de referència (el 50% per sota de la mitjana més el 47,7% comprès entre la mitjana i +2 desviacions típiques).

Si una altra persona obté una puntuació directa de 125 ( ) i una tercera té , podem certificar que la primera mostra un rendiment superior respecte al barem. COMPROVA-HO 13 Si una persona presenta una puntuació de z = -1 en un tret amb distribució normal, quin percentatge de subjectes queda per sota d'ella? Mètode experimental vs. mètode correlacional: el coeficient de Pearson L'any 1957, Lee Cronbach va formalitzar l'existència de dues grans tradicions metodològiques de la psicologia científica: l'experimental i la correlacional.

z = DT x x ˉ z (mitjana) ± x ˉ 1 DT ± x ˉ 2 DT z = = 15 130 100 +2 z = +2 z = 1,67 z = 1,3 Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 11 Taula comparativa entre les tradicions experimental i correlacional segons Cronbach.

Característica Tradició experimental Tradició correlacional Mètode d'observació Observació artificial amb manipulació controlada Observació natural i registre directe de la variància Infern analítica Relacions de causalitat directa Covariació, associació i correlació Tipus d'anàlisi Univariant Multivariant Precursors i àrees Wilhelm Wundt, Ivan Pavlov (aprenentatge) Francis Galton, Charles Spearman (intel·ligència) El grau d'associació lineal entre dues variables s'avalua mitjançant el coeficient de correlació de Pearson ( ), el qual oscil·la entre -1 i +1 (on el valor 0 assenyala independència funcional lineal).

Un valor positiu descriu una tendència concordant, mentre que un valor negatiu indica una correspondència inversa. r Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 12 Diagrama de covariació entre dues variables originada per una causa comuna.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Acció causal de X La variable X produeix un canvi en la variable Y Acció causal de Y La variable Y genera el canvi en la variable X Tercera variable comuna Un factor subjacent no observat afecta X i Y alhora Causalitat recíproca Ambdues variables s'influeixen mútuament en el temps Possibles orígens de la correlació observada Associació estadística Aparició conjunta de valors mesurats sense indicar causalitat directa ERROR FREQÜENT Confondre covariació amb causalitat. Una correlació elevada mai demostra per si mateixa que una variable produeixi l'altra.

Pot ocórrer que una variable en provoqui una altra, que hi hagi reciprocitat o que totes dues depenguin d'un factor comú no observat. La causalitat exigeix una seqüència temporal (causa abans d'efecte) i contrastos mitjançant manipulació controlada. COMPROVA-HO 14 Quines condicions bàsiques es requereixen per poder atribuir causalitat i no pas una simple correlació?

Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 13 Propietats psicomètriques de les dades: objectivitat, fiabilitat i validesa Perquè les dades obtingudes en psicologia diferencial tinguin rigor científic han de satisfer tres propietats formals: COMPROVA-HO 15 En què es diferencien la consistència interna i la fiabilitat test-retest d'un instrument? Anàlisi factorial: naturalesa, procediment i limitacions L'anàlisi factorial és una tècnica matemàtica multivariant destinada a reduir grans matrius de correlacions entre múltiples variables manifestes (patents) a un nombre restringit de dimensions no observables anomenades variables latents o factors comuns.

Objectivitat i agregació: les mesures no han de dependre de l'avaluador. S'apliquen els mateixos enunciats i opcions uniformes a tots els examinats. La tècnica de l'agregació consisteix a sumar o promediar múltiples reactius que apunten al mateix tret: això contraresta els biaixos específics de cada ítem aïllat i aïlla el constructe comú. 1 Fiabilitat: avalua la precisió i estabilitat d'un instrument davant l'error de mesura. Consistència interna: concordança entre els diversos reactius que integren una mateixa escala. Com més forta sigui la covariació recíproca entre els ítems, millor serà l'estimació del tret subjacent.

Fiabilitat interjutges: acord entre diversos avaluadors independents que observen el mateix fenomen. Fiabilitat test-retest: correlació entre dues administracions del mateix test separades per un breu interval temporal, descartant oscil·lacions atzaroses puntuals. 2 Validesa: grau en què l'eina mesura de debò la dimensió teòrica que diu analitzar. Validesa de contingut: garanteix que el repertori d'ítems cobreixi el constructe d'una manera representativa, exhaustiva i pertinent. Validesa de criteri: comprova l'eficàcia del test per predir un criteri concret extern (com ara les qualificacions acadèmiques o l'eficiència professional).

3 Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 14 ESQUEMA Estructura jeràrquica factorial Els components bàsics de la seva lògica operativa inclouen: Variables manifestes vs. latents: les primeres són les respostes directes registrades (ítems, tests), mentre que les segones són constructes teòrics inferits que expliquen per què aquelles covarien. Estructura jeràrquica: els factors de primer ordre agrupen directament les variables manifestes; aquests factors, al seu torn, poden correlacionar entre si donant lloc a factors d'ordre superior (segon o tercer ordre). Anàlisi exploratòria vs.

confirmatòria: l'exploratòria busca descobrir agrupacions subjacents sense hipòtesis prèvies rígides, mentre que la confirmatòria contrasta si una estructura teòrica proposada s'ajusta empíricament a les dades. L'anàlisi factorial identifica agrupacions matemàtiques, però no assigna noms automàticament als factors ni descobreix per si sola relacions funcionals causals. A més, presenta decisions metodològiques subjectes a controvèrsia: Selecció de variables: qualsevol dimensió que no hagi estat inclosa d'origen no podrà emergir en el model final. Representativitat de la mostra: el perfil dels subjectes condiciona l'amplitud de les correlacions.

Mètode d'extracció i retenció de factors: la decisió sobre quants factors cal conservar pot variar el model teòric resultant. Mètode de rotació factorial: rotar els eixos de manera ortogonal (factors independents) o obliqua (factors correlacionats) modifica la distribució de les càrregues factorials i la seva interpretació conceptual. COMPROVA-HO 16 Quina limitació conceptual presenta l'anàlisi factorial pel que fa a la denominació dels factors obtinguts?

Factor d'ordre superior Dimensió teòrica més abstracta i general Factor primari 1 Dimensió latent de primer ordre Variables manifestes F1 Ítems o tests associats directament al factor 1 Factor primari 2 Segona dimensió latent de primer ordre Variables manifestes F2 Ítems o tests associats directament al factor 2 Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 15 IDEES CLAU L'enfocament nomotètic se centra en la cerca de lleis universals i comparables entre individus, en contrast amb la visió particularista de l'enfocament idiogràfic. L'estandardització mitjançant puntuacions típiques permet interpretar mesures relatives quan no hi ha un zero absolut.

Cronbach va dividir la psicologia científica en dues branques: l'experimental (centrada en la causalitat i el control) i la correlacional (orientada a l'estudi de la variància natural). La presència d'una forta correlació no demostra causalitat, ja que la covariació pot respondre a terceres variables no mesurades o a efectes recíprocs. L'anàlisi factorial redueix un gran volum de variables manifestes a pocs factors latents explicatius, tot i que no determina relacions funcionals causals. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. ¿Quina és la funció de la tècnica d'agregació en l'avaluació de la personalitat o capacitats? 18. ¿Com es calcula una puntuació estàndard a partir d'una dada directa? 19.

¿Quines decisions operatives poden provocar discrepàncies entre diferents models factorials? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 20. Quin és l'objectiu de l'enfocament nomotètic en psicologia diferencial? 21. Quins són els paràmetres d'una escala de puntuació estàndard z? 22. Segons Cronbach (1957), quin és l'objecte clau de la tradició correlacional?

z z Substituir l'ús de qüestionaris estandarditzats a) Eliminar les anàlisis estadístiques multivariants b) Trobar dimensions comunes entre subjectes c) Comprendre la singularitat única individual d) Mitjana 100 i desviació típica 15 a) Mitjana 10 i desviació típica 2 b) Mitjana 0 i desviació típica 1 c) Mitjana 50 i desviació típica 10 d) La recerca de causalitats en laboratoris artificials a) L'observació i anàlisi de la covariació natural b) La manipulació rigorosa de variables independents c) L'aplicació exclusiva d'enfocaments idiogràfics d) Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 16 23. Què expressa una variable latent en una anàlisi factorial?

3 El concepte d'intel·ligència i les seves bases bio- cognitives EN ACABAR SABRÀS Distingir amb precisió entre capacitat, habilitat, competència i rendiment. Explicar l'avenç psicomètric des del càlcul de Stern fins al quocient de desviació de Wechsler. Relacionar la hipòtesi de l'eficiència neuronal amb les diferències de rendiment intel·lectual. Descriure el circuit de quatre fases de la Teoria de la Integració Parieto-Frontal (P-FIT). PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 24 Per què un cervell que gasta menys glucosa durant un examen complex pot correspondre a una persona amb més capacitat intel·lectual?

L'estudi científic de les capacitats humanes distingeix entre el potencial innat, la destresa adquirida i la resolució eficaç dels reptes de l'entorn. Aquesta anàlisi connecta directament amb la comprensió de la variabilitat interindividual en el rendiment cognitiu (vegeu «Introducció i unitats bàsiques d'anàlisi de les diferències individuals»).

ESQUEMA Estructura de l'estudi de la intel·ligència i les seves bases Una resposta concreta anotada a un qüestionari a) El grau de biaix causat per l'avaluador b) Un constructe teòric deduït de variables manifestes c) L'error aleatori associat a la prova d) Intel·ligència Bases conceptuals, mesura i circuits bio-cognitius Diferenciació Conceptual Capacitat, habilitat, competència i execució Mesura Psicomètrica Edat mental, QI clàssic i QI de desviació Bases Biològiques Volum, teixits, eficiència neuronal i model P-FIT Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 17 1.

Delimitació conceptual: capacitat, habilitat, competència i rendiment Per evitar confusions habituals en l'avaluació psicològica, cal separar clarament quatre nivells operatius: Capacitat o aptitud: potencialitat estable per desenvolupar una conducta adaptativa. Constitueix un atribut psicològic disposicional que explica per què dues persones amb la mateixa formació assoleixen fites diferents. Habilitat o destresa: desenvolupament d'una aptitud mitjançant la pràctica deliberada en una tasca concreta. Competència: integració experta d'habilitats que possibilita una execució d'excel·lència davant de demandes complexes.

Rendiment o execució: resultat empíric mesurable (com els encerts o el temps invertit) obtingut en resoldre una tasca o un examen concret.

Nivell Definició bàsica Influència formativa Com s'observa Capacitat / Aptitud Potencial disposicional i atribut constant Baixa (base biològica àmplia) Inferida com a variable latent Habilitat / Destresa Aptitud aplicada i entrenada a una tasca Mitjana (requereix pràctica) Rendiment inicial en tasques específiques Competència Domini excel·lent d'habilitats articulades Alta (educació i context intensius) Resolució experta professional o pràctica Rendiment / Execució Nivell operatiu final o fita aconseguida Molt alta (depèn de la tasca i la situació) Puntuació directa, percentatge d'èxit o TR Aquesta gradació reflecteix el pas des del potencial pur, aliè a l'educació reglada, fins a l'execució directa d'una prova com un examen o una prova de coneixements.

COMPROVA-HO 25 Quina diferència principal hi ha entre una aptitud i el rendiment observable? 2. Teories sobre la intel·ligència: concepcions implícites i fites històriques Les teories implícites són les idees intuïtives que la ciutadania manté sobre què és ser intel·ligent. L'estudi pioner de Sternberg et al. (1981) va comparar 478 persones no expertes amb 140 experts. La coincidència en els trets definitoris va oscil·lar entre el 64 % i el 81 %. Ambdós col·lectius van destacar la capacitat de pensar lògicament, tenir sentit comú, la ment oberta i l'eficiència, mentre van associar la no-intel·ligència a l'apatia, la deshonestedat, la dependència i la intolerància.

En contrast, les teories explícites es basen en hipòtesis contrastades mitjançant proves formals. En aquestes teories científiques, el pes de factors culturals específics disminueix per prioritzar processos d'aprenentatge, raonament i velocitat cognitiva. Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 18 Històricament, l'interès per la intel·ligència arrenca amb la seva etimologia llatina: Ciceró va emprar el terme unint inter (entre) i legere (escollir o llegir), definint-la com la facultat de triar entre diverses opcions i enllaçar el coneixement amb el raonament.

Al segle XVI, el metge Juan Huarte de San Juan va publicar Examen de ingenios para las ciencias (1575), obra fundacional de la disciplina on distingia entre perfils pràctics i teòrics, plantejant que calia fer coincidir el potencial individual amb les exigències de cada àmbit del saber. En l'àmbit contemporani, Andrés-Pueyo (1997) defineix la intel·ligència com la capacitat de generar informació nova a partir de la informació de l'exterior i del coneixement emmagatzemat a la memòria.

Posteriorment, Andrés-Pueyo i Colom (1999) la van descriure com una aptitud mental general útil per raonar, planificar, pensar de manera abstracta, comprendre idees complexes i aprendre amb rapidesa de l'experiència. DEFINICIÓ Segons el consens de l'American Psychological Association (APA, 1996), la intel·ligència és una capacitat general separable del coneixement adquirit, mesurable mitjançant tests estandarditzats i distribuïda de manera normal a la població general, amb una heretabilitat compresa entre 0,40 i 0,80.

L'informe de consens de l'APA (1996) va establir punts clau per tancar polèmiques clàssiques: Els tests no contenen biaixos d'origen intrínsec que n'invalidin l'estructura, i avaluen la mateixa variable subjacent. Un QI elevat constitueix un avantatge social manifest que creix davant de situacions d'alta complexitat intel·lectual. L'ambient familiar i educatiu incideix en el desenvolupament; de fet, els germans biològics criats junts difereixen habitualment en uns 12 punts de QI. No hi ha procediments coneguts que n'elevin la capacitat de manera artificial i permanent, però les diferències genètiques no són irremeiables. 3.

Facetes de la intel·ligència segons Hebb i Vernon La formulació de Donald Hebb i Philip Vernon organitza la intel·ligència en tres nivells concèntrics complementaris que culminen en l'execució quotidiana: Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 19 Esquema concèntric de les facetes de la intel·ligència segons Hebb i Vernon. COMPROVA-HO 26 Quina diferència estableixen Hebb i Vernon entre la intel·ligència A i la intel·ligència B? 4.

Evolució psicomètrica de la mesura: de l'Edat Mental al QI de desviació L'avaluació empírica de la intel·ligència ha evolucionat des de tasques psicofísiques elementals fins a distribucions poblacionals relatives: Taquistoscopi gravitacional de James McKeen Cattell (aprox. 1880): intent inicial per captar la capacitat mental a través de processos sensorials bàsics i temps de reacció a estímuls visuals breus. Intel·ligència A (Natural o biològica): disposició innata i potencial de base sustentat per la fisiologia, la bioquímica i la càrrega genètica individual. Representa el factor g basal (vegeu «Models estructurals factorials de la intel·ligència»).

1 Intel·ligència B (Psicomètrica o acadèmica): mesura estandarditzada reflectida pel quocient intel·lectual (QI). Aquesta faceta expressa la interacció de la base biològica amb l'estatus socioeconòmic (SES), el nucli familiar i l'escolarització formal. 2 Intel·ligència C (Social o pràctica): manifestació observable de la ment davant de l'entorn real. S'hi sumen les estratègies individuals, la personalitat, l'estat de salut, la motivació i hàbits d'estil de vida. 3 Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 20 Escala de Binet-Simon (1905) i el concepte d'Edat Mental (EM): Alfred Binet va ordenar tasques d'acord amb l'edat a la qual un infant típic les resolia amb èxit.

L'edat mental reflectia el nivell maduratiu independentment de l'edat real. Quocient Intel·lectual clàssic de William Stern (1912): Stern va formular una raó aritmètica per comparar directament l'avançament o retard respecte al grup d'edat: ERROR FREQÜENT Un error greu és calcular el quocient intel·lectual clàssic d'adults mitjançant la fórmula de Stern. Atès que el desenvolupament cognitiu s'estabilitza mentre l'edat cronològica continua sumant anys de vida, el càlcul donaria una baixada sistemàtica i artificial del QI en edats adultes. Per solucionar-ho, s'utilitza exclusivament el QI de desviació.

QI de desviació de David Wechsler (anys 30): Wechsler va substituir la ràtio edat mental / cronològica per una transformació estadística basada en la distribució normal, comparant l'individu amb el seu grup d'edat de referència. El QI de desviació adopta per definició una distribució amb mitjana 100 i desviació típica 15, vinculant- se amb les puntuacions z (on correspon a 100 i equival a 115; vegeu «Metodologia de mesura, psicometria i anàlisi factorial»): Gràfica de la corba normal del QI de desviació de Wechsler.

QI = × Edat Cronol gica o ˋ Edat Mental 100 z = 0 z = +1 QI = 100 + 15 × z Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 21 Seguint aquesta corba normal, el 68 % de la població se situa entre els valors 85 i 115, i el 95 % entre 70 i 130. Clínicament, les puntuacions inferiors a 70 s'associen amb discapacitat intel·lectual (antigament delimitada en categories com debilitat mental o retard lleuger, moderat i profund), mentre que els registres superiors a 130 defineixen la sobredotació i les altes capacitats.

Els tests actuals com les escales de Wechsler (per exemple, el WAIS) agrupen proves verbals i manipulatives (vocabularia, matrius, cubs, cerca de símbols), correlacionant fortament amb el rendiment acadèmic. Segons Chamorro-Premuzic (2007), la correlació entre QI i èxit acadèmic és màxima a primària ( ), moderada a secundària ( ) i es redueix progressivament a la universitat ( ) i al postgrau ( ), degut a la progressiva homogeneïtzació de les mostres en nivells educatius superiors. COMPROVA-HO 27 Quina puntuació en l'escala de QI de Wechsler rep una persona amb una puntuació estàndard de z = +2? 5.

Bases biològiques i cognitives de la intel·ligència Les recerques sobre els correlats neuroanatòmics i psicobiològics indiquen que les diferències individuals responen a característiques estructurals i funcionals del sistema nerviós: Volum i forma cerebral: el volum cerebral presenta una correlació positiva moderada amb la capacitat cognitiva general. Un cervell més gran allotja un major nombre de neurones i connexions. Substrats tissulars: la matèria grisa aporta capacitat de computació o processament neuronal, mentre que la matèria blanca regula la integritat estructural dels fascicles i la velocitat de transmissió axònica. Gruix cortical: s'associa de manera consistent amb el factor g.

Mostra un desenvolupament cortical més perllongat i dinàmic durant l'etapa infanto-juvenil en individus amb alta capacitat. Eficiència neuronal elèctrica: els cervells amb una capacitat cognitiva més alta mostren una despesa energètica menor (menor consum de glucosa) davant de reptes intel·lectuals coneguts, responent amb menys consum i major focalització cortical.

En el pla cognitiu, els subjectes amb nivells alts de QI presenten temps de reacció (TR) més curts i més homogenis (menor variabilitat intraindividual en les respostes), cometen menys fallades sinàptiques en transmetre informació i exhibeixen una rapidesa superior durant els primers 150 mil·lisegons del processament visual sensorial. 6. La Teoria de la Integració Parieto-Frontal (P-FIT) Formulada per Richard J. Haier i Rex E.

Jung (amb aportacions de Roberto Colom), la Teoria de la Integració Parieto-Frontal (P-FIT) proposa una xarxa interconnectada de regions corticals distribuïdes que constitueix la base neuroanatòmica de la intel·ligència general: r = xy 0,70 r = xy 0,50 r = xy 0,40 r = xy 0,30 Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 22 Esquema del circuit neuroanatòmic del model d'integració parieto-frontal (P-FIT).

PROCÉS Seqüència de processament en el model P-FIT 1 Etapa 1: Sensorial Processament occipito-temporal bàsic de la informació visual i auditiva 2 Etapa 2: Abstracció Integració estructural i conceptualització al lòbul parietal 3 Etapa 3: Selecció Comprovació d'hipòtesis i selecció de respostes al còrtex prefrontal 4 Etapa 4: Monitoratge Supervisió atencional de l'acció a l'escorça cingulada anterior El model P-FIT descriu una seqüència de processament en quatre etapes funcionals interconnectades per fascicles de matèria blanca: Processament sensorial inicial (Etapa 1): les estructures temporals i occipitals (com les àrees de Brodmann 18, 19 i el gir fusiforme) reben, depuren i processen la informació perceptiva bàsica (visual o auditiva).

1 Simbolisme i abstracció (Etapa 2): l'escorça parietal inferior i superior (àrees 7, 39, 40) sintetitza, integra i conceptualitza les dades perceptives, donant pas a representacions abstractes. 2 Comprovació d'hipòtesis i selecció (Etapa 3): les regions de l'escorça prefrontal (àrees dorsolaterals i ventrolaterals 9, 10, 45, 46, 47) avaluen les possibles solucions, comparen alternatives, seleccionen la resposta pertinent i bloquegen respostes inadequades mitjançant control inhibitori. 3 Execució i monitoratge de la resposta (Etapa 4): l'escorça cingulada anterior (àrea 32) supervisa l'acció, modula el control atencional i engega la correcció d'errors si l'execució falla.

4 Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 23 Com demostren els estudis neuroestructurals, quan es controla estadísticament el factor g general, les diferències anatòmiques associades a aptituds específiques es redueixen notablement, fet que reforça la implicació d'aquesta xarxa parieto-frontal integrada en el raonament humà. IDEES CLAU La capacitat és un potencial disposicional constant, l'habilitat sorgeix del seu entrenament en tasques concretes, i el rendiment és el resultat observable mesurat. El consens de l'APA (1996) estableix que la intel·ligència és una aptitud general amb una heretabilitat d'entre 0,40 i 0,80 que es distribueix de forma normal a la població.

Hebb i Vernon divideixen la intel·ligència en tres nivells concèntrics: biològica (A), psicomètrica mesurada pel QI (B) i pràctica adaptada al context social (C). El QI de desviació de Wechsler substitueix la ràtio de Binet i Stern situant la distribució en una mitjana de 100 i una desviació típica de 15. La hipòtesi de l'eficiència neuronal indica que un cervell més intel·ligent empra menys despesa energètica davant la resolució d'un repte cognitiu. El model P-FIT d'Haier i Jung descriu que la intel·ligència depèn d'un circuit integrat entre l'escorça temporal-occipital, parietal i prefrontal. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28.

Per què el quocient intel·lectual clàssic basat en l'edat mental resulta inadequat en avaluar persones adultes? 29. En què consisteix la hipòtesi de l'eficiència neuronal en relació amb les diferències individuals en QI? 30. Quines regions cerebrals i en quin ordre interactuen segons les etapes del model P-FIT? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 31. Com es defineix una capacitat o aptitud en comparació amb una habilitat? 32. Quin valor de desviació típica té el QI de desviació establert per David Wechsler?

Com un potencial constant de base a) Com un resultat observable puntual b) Com una destresa adquirida exclusivament c) Com l'èxit obtingut en exàmens d) 1 punt a) 10 punts b) 15 punts c) 20 punts d) Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 24 33. Què representa la Intel·ligència B segons el model de Hebb i Vernon? 34. Quins autors van formular el model neurocognitiu de la integració parieto-frontal (P-FIT)? 4 Models estructurals factorials de la intel·ligència EN ACABAR SABRÀS Distingir el model bifactorial de Spearman del model d'aptituds mentals primàries de Thurstone. Explicar com les rotacions obliqües permeten integrar les aptituds primàries en un factor g superior.

Diferenciar els conceptes d'intel·ligència fluïda (Gf) i cristal·litzada (Gc) en el model de Cattell. Descriure l'organització dels tres estrats psicomètrics proposats per Carroll. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 35 Com és possible que una persona amb gran agilitat lògica pugui fallar preguntes d'un test cultural que un individu de la seva mateixa edat respon sense dificultat? Fonaments de l'anàlisi factorial i models inicials L'estudi psicomètric de la intel·ligència busca identificar quines dimensions bàsiques expliquen el rendiment intel·lectual humà.

Mitjançant l'anàlisi factorial (vegeu «Metodologia de mesura, psicometria i anàlisi factorial»), es redueixen les correlacions entre nombroses variables observades o manifestes (com el resultat en tests diversos) a un conjunt reduït de variables latents no directament observables, que actuen com a causa comuna d'aquesta covariació. La personalitat i motivació externa a) La base fisiològica i genètica b) L'èxit professional diari assolit c) L'estimació psicomètrica obtinguda per tests d) Wechsler i Sternberg a) Hebb i Vernon b) Haier i Jung c) Binet i Simon d) Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 25 Esquema de relacions causals entre variables observades i latents.

Dues variables poden correlacionar positivament perquè una causa l'altra, o bé perquè totes dues depenen d'una variable latent subjacent. Per exemple, la correlació entre rendiment acadèmic i quocient intel·lectual s'explica en gran part per la influència d'un factor intel·lectual comú. Tanmateix, l'anàlisi factorial presenta limitacions metodològiques que han generat controvèrsies històriques: els factors obtinguts depenen del nombre de variables analitzades, de la representativitat de la mostra, del mètode d'extracció emprat, del criteri per decidir el nombre de factors i del mètode de rotació escollit. Diagrama de l'estructura jeràrquica de factors d'ordre superior.

Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 26 Segons la manera d'organitzar aquests factors latents, distingim entre models unifactorials, models multifactorials independents i models jeràrquics de diferents ordres. En aquests últims, els tests alimenten factors primaris o de primer ordre, els quals correlacionen entre si per formar factors de segon ordre i, finalment, un factor general d'ordre superior. COMPROVA-HO 36 Per què una anàlisi factorial no pot identificar una capacitat concreta si no s'ha inclòs cap prova que la mesuri? El debat clàssic: Spearman vs.

Thurstone Charles Spearman va formular el 1904 la teoria bifactorial de la intel·ligència a partir de l'anàlisi de components i de la correlació múltiple positiva observada sistemàticament entre tasques cognitives dispars (com proves escolars i tasques de discriminació perceptiva). Segons Spearman, qualsevol execució intel·lectual depèn de dos components: Factor general (g): una energia mental transversal compartida per totes les tasques cognitives. Factors específics (s): components particulars i exclusius requerits per a cada tipus de tasca concreta (visual, verbal o numèrica).

En canvi, Louis Leon Thurstone va rebutjar la necessitat d'un factor general unitari i va proposar el 1938 la teoria de les aptituds mentals primàries (PMA). Mitjançant l'anàlisi factorial amb rotacions ortogonals o independents, Thurstone va defensar que la intel·ligència s'estructura en un ventall de dimensions diferenciades. Tot i que inicialment va aïllar més dimensions, va identificar clarament 7 factors primaris principals: Aptitud mental primària Descripció funcional V (Comprensió verbal) Capacitat per entendre idees expressades en paraules i textos. W (Fluïdesa verbal) Rapidesa en l'evocació i producció de paraules. N (Numèrica) Agilitat i precisió en el càlcul matemàtic bàsic.

S (Espacial) Visualització, orientació i manipulació mental d'objectes en l'espai. M (Memòria) Retenció i evocació de continguts associatius o immediats. P (Velocitat perceptiva) Rapidesa per detectar i comparar estímuls o patrons visuals. R (Raonament inductiu) Capacitat per trobar regles generals a partir d'exemples concrets. La síntesi factorial d'Eysenck va resoldre aquesta aparent contradicció: en aplicar rotacions obliqües (que permeten que els factors correlacionin entre si) a les dades de Thurstone, es comprova que les set aptituds primàries presenten correlacions mútues positives.

Aquesta covariació compartida condueix forçosament a l'extracció d'un factor g d'ordre superior que explica per què les diverses aptituds primàries tendeixen a moure's en la mateixa direcció. Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 27 ERROR FREQÜENT Confondre el mètode de rotació amb l'existència real del factor general. Una rotació ortogonal (com la que defensava inicialment Thurstone) força matemàticament que els factors no correlacionin, mentre que una rotació obliqua permet observar la relació empírica real entre ells, fent emergir el factor g superior.

COMPROVA-HO 37 Quina evidència matemàtica va permetre reconciliar el model multiaptitudinal de Thurstone amb el factor g de Spearman? Valor predictiu del factor g Lluny de ser un mer artefacte de càlcul, el factor presenta una sòlida validesa externa predint resultats vitals crucials. Les persones amb puntuacions més altes en mostren un rendiment laboral superior, aprenen més de pressa durant la formació i relacionen la informació de manera més eficient. Així mateix, el factor s'associa de manera consistent amb la salut i una major longevitat.

Aquesta relació es produeix tant directament com a través de diverses vies mediadores del comportament: Diagrama de les vies mediadores de g sobre la longevitat. Millor autocura i adquisició d'hàbits beneficiosos. Prevenció i anticipació de situacions de risc vital o accidents. Major capacitat per comprendre i complir correctament els tractaments mèdics.

g g g Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 28 CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Capacitat de comprensió Millor compliment i seguiment de tractaments mèdics Gestió del risc Anticipació i prevenció eficaç d'accidents laborals i personals Impacte del factor g en resultats vitals Major longevitat Augment de l'esperança i qualitat de vida Èxit laboral Rendiment elevat i aprenentatge més ràpid en feines complexes COMPROVA-HO 38 A través de quines vies conductuals influeix el factor g en l'esperança de vida segons els models estructurals?

Models jeràrquics moderns: Cattell i Carroll Com a antecedent teòric, Donald Hebb va argumentar el 1941 que el desenvolupament intel·lectual prové de dues fonts diferents: d'una banda, el potencial intel·lectual directe derivat de la maduració biològica i neural (que assoleix el seu màxim cap a l'adolescència i després decau lentament); de l'altra, les modificacions qualitatives de la percepció i la conducta resultants de l'aprenentatge i l'experiència, concebudes com el producte acumulat del primer factor. Recollint aquesta distinció i aplicant anàlisi factorial obliqua i jeràrquica, Raymond B.

Cattell (1971) va desglossar el factor en factors de segon ordre: Intel·ligència fluïda (Gf): capacitat de raonament pur independent de la cultura, útil per resoldre problemes abstractes nous, realitzar inferències o induccions i gestionar la memòria de treball de forma flexible i ràpida. Intel·ligència cristal·litzada (Gc): coneixements i habilitats adquirits mitjançant l'educació i l'entorn sociocultural, que es reflecteixen en el vocabulari, la comprensió verbal, el càlcul i les competències socials. Visualització general (Gv): destresa en rotació mental d'estímuls, tancament perceptiu de figures i orientació en l'espai.

Rapidesa cognitiva (Gs): velocitat en l'execució de tasques rutinàries i facilitat per realitzar operacions mentals àgils. Fluïdesa general o recuperació (R): capacitat d'evocar fàcilment idees emmagatzemades, associacions remotes i record general. Finalment, John B. Carroll (1993) va establir la teoria dels tres estrats, una integració exhaustiva basada en la reanàlisi psicomètrica de més de 400 bases de dades clàssiques: g Estrat I (específic): inclou nombroses aptituds primàries molt concretes (equivalents a les proves o subfactors específics de rendiment).

1 Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 29 ESQUEMA Model dels tres estrats de Carroll IDEES CLAU L'anàlisi factorial redueix múltiples variables observades a variables latents explicatives. Spearman (1904) va proposar un model bifactorial integrat pel factor general ( ) i factors específics ( ). Thurstone (1938) va formular 7 aptituds mentals primàries (PMA: V, W, N, S, M, P, R). Eysenck va demostrar que la correlació obliqua entre les aptituds primàries fa convergir el model de Thurstone en un factor superior. Cattell (1971) va dividir en factors de segon ordre, principalment intel·ligència fluïda (Gf) i cristal·litzada (Gc).

Carroll (1993) va unificar els models en tres estrats: aptituds específiques (I), capacitats àmplies (II) i el factor general (III). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 39. En què es distingeix conceptualment la intel·ligència fluïda (Gf) de la cristal·litzada (Gc) segons Cattell? 40. Com s'organitzen els tres nivells cognitius de la teoria d'estrats de John B. Carroll (1993)? Estrat II (ampli): integrat per factors amplis de segon ordre, dominats fonamentalment per la intel·ligència fluïda (2F) i la cristal·litzada (2C), juntament amb memòria (2Y), visualització (2V), capacitat de recuperació (2U), rapidesa cognitiva (2R), temps de decisió (2T) i percepció sensorial (2S).

2 Estrat III (general): ocupat exclusivament pel factor g general (3G) en la cúspide, que resumeix i articula la variància comuna de tots els estrats inferiors. 3 Factor g (Estrat III) Capacitat intel·lectual general superior Intel·ligència fluïda (Gf) Estrat II: Raonament abstracte Intel·ligència cristal·litzada (Gc) Estrat II: Coneixement sociocultural Aptituds primàries (Estrat I) Habilitats concretes com vocabulari o càlcul g s g g g Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 30 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 41. Quin tipus de tasques avaluen principalment la intel·ligència fluïda (Gf)? 42.

Com va aconseguir Eysenck trobar el factor g a partir de les dades de Thurstone? 43. Quin component ocupa la cúspide (estrat III) en el model estructural de Carroll? 44. Segons Donald Hebb (1941), quin patró evolutiu segueix el potencial intel·lectual directe biològic? 5 Models alternatius de la intel·ligència: Gardner, Sternberg i intel·ligència emocional EN ACABAR SABRÀS Distingir les vuit capacitats de la teoria de Gardner i exposar les seves crítiques psicomètriques. Analitzar les tres subteories de la intel·ligència triàrquica de Sternberg i la funció del coneixement tàcit. Comparar el model d'habilitat de Salovey i Mayer amb el model mixt de Goleman.

Diferenciar les eines de rendiment màxim (MSCEIT) dels autoinformes (TMMS, TEIQue) en la mesura de la intel·ligència emocional. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 45 Per què un alt rendiment acadèmic en proves de QI no garanteix l'èxit a l'hora de resoldre problemes de la vida quotidiana?

Sèries de raonament lliures de cultura a) Coneixements culturals i escolars b) Operacions aritmètiques apreses prèviament c) Definició de termes i vocabulari d) Eliminant els tests que no funcionaven a) Afegint proves motores i sensorials b) Avaluant mostres clíniques de pacients c) Emprant mètodes de rotació obliqua d) La velocitat de processament mental a) La intel·ligència cristal·litzada b) El factor general g c) La capacitat de visualització espacial d) Assoleix el pic a l'adolescència i decau a) S'inicia únicament després de l'adolescència b) Creix de manera constant tota la vida c) Depèn en exclusiva de l'educació rebuda d) Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 31 A partir de la dècada de 1970, els enfocaments psicomètrics clàssics basats estrictament en el quocient d'intel·ligència i en l'anàlisi psicomètrica tradicional van rebre nombroses objeccions.

Davant la rigidesa dels tests acadèmics, van emergir models múltiples no-factorials que buscaven ampliar l'estudi de la ment cap a contextos reals, el comportament adaptatiu i les emocions. Aquestes perspectives sostenen que l'eficàcia individual requereix competències que van més enllà dels problemes escolars abstractes. Esquema cronològic de la crisi psicomètrica i l'aparició de models alternatius. Un antecedent clau d'aquesta obertura va ser la noció d'intel·ligència social formulada inicialment per Edward Thorndike. Thorndike la va descriure com la capacitat per comprendre els altres, sintonitzar amb el seu estat i establir relacions socials òptimes.

Segons els seus prototips, la persona socialment intel·ligent mostra trets funcionals clars: sap admetre errors, manifesta interessos diversos i curiositat, és puntual a les cites, pensa abans d'actuar o de parlar, jutja sense prejudicis, exhibeix sensibilitat i empatia davant els problemes aliens, i manté una actitud franca i honesta envers si mateixa i els seus semblants. Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 32 Diagrama dels diferents nivells conceptuals de les capacitats mentals i rendiment.

La teoria de les intel·ligències múltiples de Gardner Howard Gardner va proposar l'any 1983 la seva teoria de les intel·ligències múltiples, qüestionant l'existència d'un únic factor cognitiu unificat. Gardner va establir inicialment vuit capacitats autònomes i diferenciades, cadascuna amb els seus propis patrons operatius: Intel·ligència lingüística: destresa per emprar els codis del llenguatge en la seva màxima expressió (lectura, escriptura, expressió verbal i jocs de paraules com mots encreuats). Intel·ligència lògico-matemàtica: implicada en el raonament analític, tant inductiu com deductiu, l'operativa numèrica, la gestió econòmica i la resolució de problemes lògics.

Intel·ligència espacial: habilitat per manipular volums, reconèixer patrons en l'espai i executar processos de representació i visualització tridimensional. Intel·ligència musical: aptitud per a l'apreciació estètica musical, el cant, la composició instrumental, i la discriminació de tons, timbres i ritmes. Intel·ligència corporal-cinestèsica: control precís del cos i domini psicomotriu subtil orientat a activitats físiques, esportives i manuals. Intel·ligència interpersonal: capacitat per captar estats d'ànim, intencions, desitjos i conductes de les altres persones mitjançant la comunicació i l'empatia.

Intel·ligència intrapersonal: facultat reflexiva que permet accedir als propis sentiments, emocions internes, motivacions i limitacions personals. Intel·ligència naturalista: capacitat de reconeixement, categorització i sensibilitat envers els éssers vius i els components del medi natural. Addicionalment, Gardner va plantejar com a hipòtesi una novena facultat: la intel·ligència existencial, entesa com la inclinació i aptitud per reflexionar sobre qüestions transcendentals com la vida, la mort i el sentit de la pròpia existència, estretament lligada a la filosofia i a la transcendència.

Apunts de Diferències Individuals " Grau de Psicologia UB 33 Aquesta proposta ha tingut una notable repercussió en l'àmbit docent mitjançant projectes pedagògics integradors. Per exemple, en una activitat escolar centrada a elaborar una pizza cel·lular, s'estimulen simultàniament diverses àrees: la cinestèsica en pastar la massa, la naturalista en la selecció dels ingredients biològics, la visual-espacial en la distribució dels orgànuls cel·lulars, la interpersonal en el treball en equips cooperatius, la intrapersonal en triar receptes preferides, la matemàtica en…