Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment

I 0 flashcards i 7 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS AMPLIACIÓ DE FISIOLOGIA HUMANA Grau en Nutrició Humana i Dietètica Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts d'Ampliació de Fisiologia Humana: cicle ovàric, gestació, part, lactància, creixement, pubertat, menopausa i envelliment per a NHD a la UB.

APREN.AI Índex 1 Sistema reproductor femení i cicle menstrual Anatomia funcional del tracte reproductor femení El cicle ovàric i la maduració fol·licular Cicle endometrial i sincronització hormonal 2 Fecundació, implantació i fisiologia placentària Fecundació i cronologia del desenvolupament embrionari primerenc Implantació tardana, rescat del cos luti i paper de la hCG Organització de la placenta i barrera feto-placentària Funcions placentàries i transport de molècules Fisiologia de l'oxigenació fetal: hemoglobina fetal vs.

adulta 3 Endocrinologia i adaptacions maternes a l'embaràs Control endocrí de la gestació Augment de pes i distribució ponderal Metabolisme intermediari: fases anabòlica i catabòlica Adaptacions cardiovasculars, hematològiques i renals Adaptacions del tracte gastrointestinal 4 Desenvolupament fetal, part i transició neonatal Desenvolupament fetal i mecanismes cel·lulars Requeriments nutricionals i morfogènesi del tub neural Fisiologia del part: control endocrí i dinàmica mecànica Maduració pulmonar fetal i adaptacions respiratòries a la vida extrauterina 5 Lactància materna i fisiologia del lactant Anatomia funcional de la glàndula mamària Desenvolupament mamari i etapes de la lactància Control neuroendocrí del reflex de succió Composició: calostre i llet madura Adaptació metabòlica neonatal i teixit adipós bru Hiperbilirubinèmia fisiològica neonatal 6 Creixement infantil, valoració antropomètrica i pubertat Conceptes fonamentals i model bifàsic del creixement Avaluació antropomètrica i interpretació de corbes Control endocrí i dinàmica de la placa epifisària Fisiologia de la pubertat i diferenciació sexual Escala de Tanner per a l'avaluació puberal Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 1 7 Menopausa, envelliment i senescència cel·lular Transició endocrina femenina: perimenopausa i menopausa Impacte del dèficit hormonal: somatopausa, osteoporosi i sarcopènia Canvis fisiològics multisistèmics durant l'envelliment Mecanismes moleculars de la senescència i restricció calòrica 8 Resum per repassar Fisiologia de l'embaràs i placenta Part, transició neonatal i lactància Creixement, pubertat, menopausa i envelliment Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 2 1 Sistema reproductor femení i cicle menstrual EN ACABAR SABRÀS Identificar les estructures anatòmiques que formen el sistema reproductor femení i les seves funcions. Descriure les etapes de la fol·liculogènesi i les fases del cicle ovàric. Correlacionar les fases del cicle endometrial amb les variacions dels nivells d'estrògens i progesterona. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com sap l'endometri uterí en quin moment exacte ha d'engruixir-se i preparar-se per a rebre un embrió?

L'aparell reproductor femení permet la producció de gàmetes i acull el desenvolupament embrionari i fetal mitjançant canvis morfològics i funcionals periòdics altament coordinats. ESQUEMA Organització de la fisiologia reproductiva femenina Anatomia funcional del tracte reproductor femení L'aparell genital femení està format per òrgans interns (gònades i vies de conducció), glàndules auxiliars i estructures externes: Ovaris: gònades femenines constituïdes fonamentalment per teixit connectiu, encarregades de la gametogènesi i la síntesi hormonal.

Anatomia funcional Gònades, vies genitals i estructures auxiliars Òrgans interns Ovaris, trompes de Fal·lopi, úter i vagina Paret uterina Capa funcional endometrial i miometri muscular Cicles sincronitzats Cicle ovàric i cicle endometrial periòdics Cicle ovàric Fase fol·licular, ovulació i fase lútia Cicle uterí Fases menstrual, proliferativa i secretora Regulació hormonal Interacció d'eix hipòfisi-ovari mitjançant feedback Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 3 Trompes de Fal·lopi: conductes que comuniquen els ovaris amb l'úter; capturen l'oòcit alliberat i constitueixen el lloc fisiològic habitual de la fecundació.

Úter: òrgan buit que se situa inclinat sobre la bufeta urinària gràcies a diverses estructures de subjecció. La seva paret consta d'una capa muscular externa amb capacitat contràctil, el miometri, i d'una capa interna mucosa altament vascularitzada, l'endometri. L'úter rep i allotja el blastocist (vegeu «Fecundació, implantació i fisiologia placentària») i, en absència de gestació, origina el flux menstrual. Vagina: tub muscular de parets fines d'entre 8 i 10 cm de longitud que comunica l'úter amb l'exterior, serveix de conducte per a la sang menstrual i actua com a canal de part.

Glàndules vestibulars, vulva i glàndules mamàries: estructures accessòries implicades en la lubricació, protecció i posterior alletament. Diagrama anatòmic dels òrgans del sistema reproductor femení. COMPROVA-HO 2 Quines són les funcions principals de l'endometri i del miometri a la paret uterina? El cicle ovàric i la maduració fol·licular El fol·licle ovàric és la unitat funcional bàsica de l'ovari, formada per un oòcit primari envoltat per capes cel·lulars protectores. En cada període s'activen aproximadament uns 7 fol·licles, però habitualment només un completa la maduració mentre la resta involuciona.

Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 4 Esquema del desenvolupament fol·licular i fases del cicle ovàric. El cicle ovàric consta de tres fases successives: ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre el cos luti amb el cos albicans. El cos luti és un teixit glandular endocrí actiu que secreta progesterona i estrògens; el cos albicans és una cicatriu fibròtica residual completament inactiva que s'origina quan el cos luti degenera per manca d'implantació. Cicle endometrial i sincronització hormonal La durada mitjana d'un cicle reproductor femení és d'aproximadament 28 dies.

Els canvis estructurals a la capa funcional de l'endometri depenen estretament dels nivells dels esteroides ovàrics, coordinats per l'eix hipotàlem-hipòfisi: Fase fol·licular (dies 1 a 13): l'hormona fol·liculostimulant (FSH) promou la transició de fol·licle primordial a primari, secundari i finalment fol·licle madur o de Graaf. Durant aquest creixement augmenta la producció d'estrògens. 1 Ovulació (dia 14): un increment brusc i pic de l'hormona luteïnitzant (LH) desencadena el trencament de la paret fol·licular i l'expulsió de l'oòcit secundari cap a la trompa de Fal·lopi.

2 Fase lútia (dies 15 a 28): el fol·licle buit col·lapsa i s'omple inicialment de sang formant el cos hemorràgic, que ràpidament s'organitza en cos luti. Aquesta glàndula transitòria sintetitza progesterona, estrògens, relaxina i inhibina. Si no s'esdevé la gestació, involuciona fins a transformar-se en una cicatriu blanquinosa residual de teixit degenerat: el cos albicans.

3 Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 5 Fase uterina Interval temporal Fase ovàrica sincrònica Hormones predominants Esdeveniments endometrials Menstrual Dies 1 a 5 Fase fol·licular inicial Nivells basals baixos d'estrògens i progesterona Trencament i despreniment dels vasos sanguinis i de la capa funcional de l'endometri. Proliferativa Dies 6 a 14 Fase fol·licular avançada Estrògens (fol·liculars) Regeneració de la mucosa endometrial i proliferació d'arterioles i vènules.

Secretora Dies 15 a 28 Fase lútia Progesterona i estrògens (cos luti) Desenvolupament glandular per nodrir el blastocist si hi ha implantació; si degenera el cos luti, cau el suport hormonal i comença la menstruació. L'adenohipòfisi secreta gonadotropines (FSH i LH) sotmeses a retroalimentació, mentre que els estrògens i la progesterona regulen la maduració endometrial, el desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris i la preparació de les glàndules mamàries per a la lactància materna. COMPROVA-HO 3 Què passa fisiològicament a l'endometri si no es produeix la implantació de l'embrió durant la fase secretora?

IDEES CLAU L'aparell reproductor femení coordina les gònades (ovaris) amb un sistema de conductes format per trompes de Fal·lopi, úter i vagina. El cicle ovàric es divideix en fase fol·licular (estímul de FSH), ovulació (desencadenada pel pic de LH) i fase lútia. Després de l'ovulació, les restes del fol·licle passen de cos hemorràgic a cos luti endocrí i, si no hi ha fecundació, a cos albicans atròfic. El cicle endometrial comprèn la fase menstrual (descamació), la proliferativa (estrogènica) i la secretora (progestagènica per a la receptivitat).

La progesterona i els estrògens preparen el tracte genital per a la gestació, mantenen els caràcters sexuals secundaris i condicionen el teixit mamari. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. Quina hormona desencadena directament la ruptura del fol·licle madur i l'ovulació? 5. Quines estructures es formen consecutivament a l'ovari després de l'alliberament de l'oòcit? Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 6 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quina hormona adenohipofisària estimula directament el creixement fol·licular inicial? 7. Quin és el destí del cos luti si no s'esdevé la gestació? 8.

Quina fase endometrial coincideix temporalment amb la fase lútia ovàrica? 9. On té lloc de manera fisiològica habitual la fecundació? 2 Fecundació, implantació i fisiologia placentària EN ACABAR SABRÀS Descriure la cronologia des de la fecundació fins a la implantació endometrial del blastocist. Explicar el paper de la hCG en el manteniment del cos luti durant la gestació primerenca. Identificar els components de la barrera feto-placentària i la polaritat del sinciciotrofoblast. Distingir el comportament funcional de l'hemoglobina fetal (HbF) enfront de l'adulta (HbA).

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Com pot el fetus oxigenar els seus teixits a partir de la sang de la mare si les seves sangs mai es barregen directament? Fecundació i cronologia del desenvolupament embrionari primerenc La trobada entre el gàmeta femení i el masculí té lloc habitualment a les trompes de Fal·lopi aproximadament un dia després de l'ovulació. La fusió dels dos pronuclis dona lloc al zigot, la cèl·lula inicial diploide que reuneix la càrrega genètica d'ambdós progenitors. Poques hores després s'inicia una ràpida successió de divisions mitòtiques sense augment global del volum cel·lular.

Relaxina a) Hormona fol·liculostimulant b) Hormona luteïnitzant c) Progesterona d) Evoluciona a fol·licle madur a) Forma el cos hemorràgic b) Degenera en cos albicans c) Es converteix en miometri d) Fase menstrual a) Fase fol·licular b) Fase secretora c) Fase proliferativa d) A les trompes de Fal·lopi a) A la cavitat vaginal b) A l'estroma de l'ovari c) A l'endometri uterí d) Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 7 Cap al quart dia post-fecundació, el conjunt de blastòmers forma una estructura massissa anomenada mòrula. Entre el quart i el cinquè dia, aquesta massa s'organitza formant una cavitat interna fluida (el blastocel), donant lloc al blastocist.

En aquesta fase es distingeixen clarament dues poblacions cel·lulars: la massa cel·lular interna o embrioblast, que originarà l'embrió pròpiament dit, i una capa cel·lular perifèrica coneguda com a trofoblast, responsable d'interaccionar amb l'endometri matern. Esquema de la fecundació, divisions cel·lulars i implantació endometrial del blastocist. L'arribada a la cavitat uterina condueix a la nidació. La implantació del blastocist es produeix aproximadament al dia 6 post-fecundació. Durant aquest procés, el trofoblast penetra activament el teixit endometrial.

A mesura que l'embrió penetra, es produeix l'obliteració de la paret uterina, de manera que el blastocist queda completament inclòs dins el gruix endometrial mentre la llum de la cavitat de l'úter disminueix progressivament. PROCÉS Fases des de la fecundació fins a la implantació Fecundació Fusió gàmica a la trompa de Fal·lopi per formar el zigot. 1 Divisions cel·lulars Progrés de divisions mitòtiques sense augment de volum cel·lular. 2 Mòrula Massa esfèrica de blastòmers cap al dia 4. 3 Blastocist Diferenciació de massa cel·lular interna i trofoblast perifèric. 4 Implantació Adhesió i penetració activa a l'endometri cap al dia 6.

5 Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 8 DEFINICIÓ El blastocist és l'estadi del desenvolupament embrionari precoç (dies 4-6) format per una cavitat plena de líquid, una massa cel·lular interna que originarà els teixits de l'embrió i una capa externa o trofoblast que generarà les estructures extraembrionàries i la placenta. Des del punt de vista cronològic, la durada clínica d'una gestació a terme es calcula en 40 setmanes des de la data de l'última regla. Dins d'aquest còmput, la fase embrionària comprèn des de la segona fins a la setmana 8 de desenvolupament, període en què s'esbossa l'organogènesi i s'organitza la placenta.

A partir de la setmana 9 i fins al part, el producte de la concepció rep estrictament la consideració de fetus. COMPROVA-HO 11 A quin dia post-fecundació s'inicia la implantació i quina estructura cel·lular lidera la invasió? Implantació tardana, rescat del cos luti i paper de la hCG Entre els dies 8 i 13 post-fecundació, el blastocist ja es troba profundament allotjat a l'interior de l'estroma endometrial. En aquesta etapa es diferencia la cavitat amniòtica al voltant del disc embrionari.

Al mateix temps, el trofoblast prolifera i es divideix en dues capes funcionals: una interna de cèl·lules individuals mononucleades, el citotrofoblast, i una massa externa multinucleada sorgida per fusió cel·lular, el sinciciotrofoblast. Cap al dia 13 post-fecundació coincidiria de manera teòrica el final del cicle uterí estàndard, moment en què la caiguda hormonal provocaria la menstruació habitual (vegeu «Sistema reproductor femení i cicle menstrual»). En absència de senyalització embrionària, el cos luti involucionaria a cos albicans.

Tanmateix, per evitar la descamació de l'endometri, les cèl·lules trofoblàstiques comencen a sintetitzar i alliberar activament una hormona clau: la gonadotropina coriònica humana (hCG). PER RECORDAR-HO El terme tropina fa referència a l'estímul d'una altra glàndula perquè secreti alguna substància. Així, la gonadotropina coriònica humana estimula la gònada (cos luti ovàric) perquè mantingui la síntesi de progesterona i estrògens. La secreció primerenca de hCG és indispensable per mantenir actiu el cos luti durant les primeres setmanes de gestació. Gràcies a aquest suport, l'ovari continua secretant estrògens i progesterona, hormones que perpetuen la fase secretora endometrial.

Aquest ambient manté les glàndules endometrials actives, aportant glucogen i substàncies nutritives directament a l'embrió en creixement abans que la circulació placentària definitiva estigui completament establerta. COMPROVA-HO 12 Per què és fonamental l'aparició de la gonadotropina coriònica humana cap al dia 9-13 post- fecundació?

Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 9 Organització de la placenta i barrera feto-placentària La placenta és un òrgan d'origen mixt constituït per dos components anatòmics ben diferenciats: una porció fetal derivada del trofoblast, anomenada corion (a través de les vellositats coriòniques), i una porció materna aportada per l'endometri transformat, coneguda com a decídua basal. Aquesta arquitectura vascularitzada es connecta amb el fetus mitjançant el cordó umbilical, el qual conté dues artèries umbilicals i una vena umbilical. ERROR FREQÜENT Pensar que la sang de la mare i la sang del fetus es barregen físicament a l'espai intervellós.

La sang materna banya l'exterior de les vellositats coriòniques, però la circulació fetal roman tancada dins els seus propis capil·lars. Totes les substàncies han de travessar obligatòriament la barrera feto-placentària; no hi ha continuïtat vascular directa. L'intercanvi de gasos i substàncies té lloc a les vellositats coriòniques sense comunicació sanguínia oberta. L'espai intervellós s'omple de sang materna procedent de les arterioles endometrials, mentre que els capil·lars embrionaris transcorren per l'interior de la vellositat. L'estructura que separa ambdós compartiments rep el nom de barrera feto-placentària.

Diagrama de la barrera feto-placentària mostrant el sinciciotrofoblast i les seves membranes. L'element cel·lular més extern i determinant d'aquesta barrera és el sinciciotrofoblast, un epiteli continu sense límits intercel·lulars individuals que compta amb múltiples nuclis a conseqüència de la fusió de diverses cèl·lules precursores.

El sinciciotrofoblast presenta una clara polaritat cel·lular funcional dividida en dues membranes: Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 10 Membrana apical o microvellositària (MVM): és una superfície ondulada i coberta de microvellositats que està en contacte directe amb la sang materna de l'espai intervellós, augmentant dràsticament l'àrea disponible per a l'absorció. Membrana basolateral o basal (BM): orientada cap a l'estroma intern de la vellositat i en estreta proximitat amb l'endoteli dels capil·lars sanguinis fetals. COMPROVA-HO 13 Quines són les dues membranes que defineixen la polaritat del sinciciotrofoblast i on s'orienta cadascuna?

Funcions placentàries i transport de molècules La placenta actua com el pulmó, l'intestí, el ronyó i el sistema endocrí del fetus en desenvolupament. Les seves funcions bàsiques engloben: Funció respiratòria: bescanvi de gasos (oxigen i diòxid de carboni) per difusió simple entre la sang materna i la fetal. Funció de transferència de nutrients i excreció: transport de glucosa, aminoàcids, àcids grassos, minerals i vitamines, a més de la depuració i eliminació de residus metabòlics cap a la circulació materna.

Funció immunitària i de protecció: transferència passiva d'immunoglobulines maternes i acció de barrera davant de múltiples microorganismes patògens, si bé determinats virus tenen la capacitat de travessar-la. Funció endocrina i paracrina: síntesi d'hormones, citocines i factors de creixement essencials per al desenvolupament fetal i la maduració dels teixits. Esquema del transport molecular de nutrients a través de la barrera placentària. Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 11 El transport de nutrients no és homogeni ni passiu en la seva totalitat.

Per a la glucosa, la membrana apical disposa de transportadors específics de tipus GLUT que faciliten la seva entrada al sinciciotrofoblast, des d'on passarà posteriorment per la membrana basolateral fins a assolir els capil·lars del fetus. De la mateixa manera, la membrana conté transportadors d'aminoàcids i mecanismes per als lípids, on intervenen lipases de superfície i proteïnes d'unió a àcids grassos (FABPs) que els condueixen pel citoplasma sincicial cap a la sang fetal.

PROCÉS Ruta de pas de nutrients pel sinciciotrofoblast Funció placentària Mecanisme o elements implicats Exemples de substàncies transportades Respiratòria Difusió simple a través de la membrana cap al fetus, cap a la mare Nutritiva / Transport Transportadors de membrana (apical i basal) i proteïnes citosòliques Glucosa (GLUTs), aminoàcids, àcids grassos (FATPs, FABPs), ions Excretora Difusió i transport cap a la circulació materna Substàncies de rebuig del metabolisme embrionari Immunitària Transport selectiu i protecció mecànica Immunoglobulines maternes (protecció contra patògens) Endocrina Síntesi i secreció a ambdues circulacions hCG, citocines, factors de creixement gestacionals Fisiologia de l'oxigenació fetal: hemoglobina fetal vs.

adulta Tot i dependre exclusivament de la sang materna intervellosa per respirar, l'aportació d'oxigen al fetus és òptima i garanteix un metabolisme plenament aeròbic. Aquesta eficàcia s'aconsegueix gràcies a diverses adaptacions hematològiques fetals molt precises: Espai intervellós Sang materna banyant les microvellositats de la placenta. 1 Membrana apical (MVM) Captació per transportadors com GLUTs, FATPs o transportadors d'aminoàcids. 2 Citosol sincicial Intervenció de proteïnes intracel·lulars d'unió com les FABPs. 3 Membrana basal (BM) Sortida dels nutrients cap a l'estroma de la vellositat. 4 Capil·lar fetal Incorporació a la sang fetal cap a la vena umbilical.

5 O 2 CO 2 Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 12 COMPROVA-HO 14 Quina és la diferència funcional principal entre la HbF i la HbA respecte a l'oxigen? IDEES CLAU La implantació del blastocist comença aproximadament al dia 6 post-fecundació mitjançant la invasió endometrial per part del trofoblast. La secreció primerenca de hCG per part del trofoblast (dies 9-13) és indispensable per rescatar el cos luti i mantenir la producció d'estrògens i progesterona. La placenta té un origen mixt format pel corion fetal (vellositats coriòniques) i la decídua materna, sense que les dues sangs arribin mai a barrejar-se.

El sinciciotrofoblast constitueix la barrera epitelial polaritzada essencial, organitzada en una membrana apical amb microvellositats (MVM) i una membrana basolateral (BM). L'hemoglobina fetal (HbF) té una afinitat per l'oxigen superior a la de l'hemoglobina adulta (HbA), garantint una captació gasosa òptima per difusió simple. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Per què és impossible que hi hagi una barreja massiva de glòbuls vermells entre mare i fetus en una placenta sana? 16. A través de quins mecanismes cel·lulars creua la glucosa la barrera placentària des de la mare fins al fetus? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17.

En quin moment aproximat post-fecundació s'inicia la implantació del blastocist? Presència d'hemoglobina fetal (HbF): l'eritròcit fetal conté hemoglobina fetal (HbF), la qual presenta una afinitat superior per l'oxigen en comparació amb l'hemoglobina adulta materna (HbA). La corba de dissociació de l'oxigen per a la HbF està desplaçada cap a l'esquerra, cosa que li permet captar amb més rapidesa i avidesa a pressions parcials baixes ( ). 1 O 2 pO 2 Major concentració d'hemoglobina: la sang fetal conté una concentració absoluta d'hemoglobina més elevada que la sang de la mare, augmentant la capacitat total de transport d'oxigen per volum de sang.

2 Despesa cardíaca elevada: el fetus manté un volum minut elevat, assegurant una perfusió tissular ràpida i continuada. 3 Al dia 14 a) A la setmana 9 b) Al dia 6 c) Al dia 1 d) Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 13 18. Quina funció clau compleix la hCG secretada pel trofoblast cap als dies 9-13? 19. Com estan distribuïdes les membranes del sinciciotrofoblast respecte a les sangs materna i fetal? 20. Per què la HbF capta l'oxigen matern amb gran eficàcia? 3 Endocrinologia i adaptacions maternes a l'embaràs EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions endocrines de la hCG, el lactogen placentari, la relaxina, els estrògens i la progesterona.

Explicar el mecanisme pel qual la segona meitat de l'embaràs genera resistència perifèrica a la insulina i mobilització de greixos. Diferenciar la pseudoanèmia fisiològica per hemodilució de l'anèmia gestacional clínica ferropènica. Descriure les alteracions de la motilitat gastrointestinal i les adaptacions renals associades a la gestació. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Per què una dona embarassada pot presentar signes analítics d'anèmia malgrat estar sintetitzant més eritròcits que mai?

Control endocrí de la gestació Durant el cicle menstrual no fecundat, la regressió del cos luti provoca una caiguda dràstica d'estrògens i progesterona que desencadena la menstruació (vegeu «Sistema reproductor femení i cicle menstrual»).

Involucionar el cos luti a) Estimular la respiració fetal directa b) Rescatar el cos luti ovàric c) Induir el part de forma precoç d) Basolateral cap a espai intervellós, apical interna a) Apical cap a sang materna, basolateral cap a fetus b) Apical cap a sang fetal, basolateral cap a mare c) Ambdues membranes en contacte directe amb sang fetal d) Té menys afinitat per l'oxigen que l'adulta a) Només s'activa quan el fetus respira aire b) Presenta una afinitat superior a la HbA c) Realitza un transport per pinocitosi activa d) Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 14 Gràfica de fluctuació de les hormones hipofisàries i ovàriques durant el cicle ovàric.

Quan es produeix la implantació, el teixit embrionari pren el control endocrí per impedir aquesta pèrdua endometrial. La gonadotropina coriònica humana (hCG) és secretada pel trofoblast cap al dia 9-13 per rescatar el cos luti. La hCG senyalitza a l'ovari perquè mantingui la síntesi de progesterona i estrògens durant el primer terç de l'embaràs (aproximadament fins al tercer o quart mes). Posteriorment, la placenta assumeix plenament aquesta producció hormonal autònoma. Esquema de la transició en la secreció hormonal del cos luti a la placenta.

A mesura que avança l'embaràs, la placenta sintetitza un conjunt d'hormones essencials per coordinar el desenvolupament: Estrògens i progesterona: Mantenen l'endometri en condicions òptimes, indueixen la hipertròfia de l'úter, afavoreixen la distensió de la paret uterina i preparen les glàndules mamàries per a la futura Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 15 lactància. A més, els seus nivells elevats inhibeixen per retroalimentació negativa la secreció hipofisària de FSH i LH, bloquejant nous cicles ovàrics. Lactogen placentari humà (hPL): També anomenat somatomamotropina coriònica humana (hCS).

Estimula la síntesi de proteïnes, participa en la preparació del teixit mamari i reprograma el metabolisme energètic matern per prioritzar les demandes fetals. Relaxina: Incrementa la flexibilitat de la símfisi púbica (l'articulació cartilaginosa entre els ossos coxals) i estova el cèrvix uterí per facilitar la dilatació durant el part. COMPROVA-HO 22 Quina és la raó biològica per la qual els nivells d'hCG assoleixen el seu màxim durant el primer trimestre i després disminueixen? Augment de pes i distribució ponderal La durada clínica de la gestació és de 40 setmanes des de la data de l'última regla. Al llarg d'aquest període, el cos de la dona experimenta canvis anatòmics evidents.

El guany mitjà ponderal fisiològic al final de l'embaràs se situa al voltant d'11-12 kg. Aquest augment no es reparteix de manera homogènia al llarg del temps: Primer trimestre: Increment moderat, a l'entorn d'1,5 kg. Primera meitat (setmana 20): Guany acumulat proper als 4 kg. Segona meitat: Creixement de caràcter lineal, a un ritme aproximat de 350-450 g per setmana fins a completar el terme. Més d'un terç del pes total assolit al final de la gestació correspon estrictament a la unitat feto- placentària.

La massa es distribueix entre els components fetals, les estructures de suport i les reserves maternes pròpies: Estructura / Compartiment Setmana 10 Setmana 20 Setmana 30 Setmana 40 Fetus 5 g 300 g 1500 g 3300 g Placenta 20 g 170 g 430 g 650 g Líquid amniòtic 30 g 250 g 600 g 800 g Úter 135 g 585 g 820 g 1000 g Massa total feto-uterina 190 g 1305 g 3350 g 5750 g La resta del guany ponderal matern deriva del creixement del teixit de les mames, l'augment del volum sanguini i líquid extravascular, la retenció d'aigua cel·lular, el dipòsit de reserves grasses i la creació de noves proteïnes estructurals.

Per exemple, l'úter passa d'un pes pregestacional d'uns 70 g i una capacitat de menys de 10 mL fins a assolir 1000 g de teixit i un volum intern d'uns 5 L. COMPROVA-HO 23 Com es distribueix aproximadament el pes acumulat durant l'embaràs entre el fetus i la mare? Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 16 Metabolisme intermediari: fases anabòlica i catabòlica La gestació reorganitza profundament el metabolisme energètic en dues etapes funcionals ben diferenciades: una etapa primerenca d'emmagatzematge i una etapa tardana de mobilització ràpida cap al fetus. Esquema del metabolisme lipídic matern en la fase anabòlica i catabòlica.

PROCÉS Evolució metabòlica materna durant la gestació 1a meitat: estímul d'insulina Estrògens i progesterona augmenten la secreció i sensibilitat a insulina. 1 Fase anabòlica Síntesi de lípids i dipòsit de reserves per a la mare. 2 2a meitat: secreció d'hPL La placenta sintetitza altes concentracions de lactogen placentari. 3 Resistència a insulina Menor captació perifèrica materna de glucosa amb efecte diabetogènic. 4 Fase catabòlica Lipòlisi materna intensa per nodrir contínuament el fetus amb glucosa.

5 Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 17 Primera meitat de la gestació: fase anabòlica materna Durant les primeres vint setmanes, els estrògens i la progesterona promouen la hiperplàsia de les cèl·lules beta pancreàtiques. Això incrementa la secreció d'insulina i la sensibilitat perifèrica a aquesta hormona. Com a resultat, la mare es troba en fase anabòlica gestacional: augmenta la síntesi de glucogen hepàtic i muscular, s'estimula la lipogènesi i s'inhibeix la lipòlisi. La captació accelerada de glucosa pels teixits materns pot provocar episodis d'hipoglucèmia en dejú, fet directament relacionat amb les marejos i nàusees matinals típics de l'inici de l'embaràs.

Segona meitat de la gestació: fase catabòlica materna i efecte diabetogènic En el segon tram de la gestació, la placenta en creixement comença a abocar grans quantitats d'hPL al torrent circulatori. El lactogen placentari humà indueix resistència perifèrica a la insulina en els teixits materns. Això redueix la captació de glucosa per part del múscul i el teixit adipós de la mare, augmenta la gluconeogènesi hepàtica i manté nivells més alts de glucèmia circulant materns (efecte diabetogènic).

Paral·lelament, l'hPL activa una potent lipòlisi materna: s'alliberen àcids grassos lliures i es produeixen cossos cetònics que la mare empra com a combustible principal, preservant la glucosa i els aminoàcids perquè travessin lliurement la barrera cap al fetus.

Paràmetre Primera meitat (Anabolisme) Segona meitat (Catabolisme) Hormones dominants Estrògens, progesterona, insulina Lactogen placentari humà (hPL), insulina elevada Sensibilitat a la insulina Augmentada (alta utilització materna) Disminuïda (resistència perifèrica) Metabolisme lipídic Lipogènesi activa (dipòsit de greix) Lipòlisi activa (alliberament d'àcids grassos) Destí de la glucosa Emmagatzematge en teixits materns Estalvi matern per a transferència fetal contínua Estat glicèmic típic Tendència a hipoglucèmia en dejú Tendència a hiperglucèmia (efecte diabetogènic) Balanç proteic i requeriments nutricionals Al llarg de l'embaràs es dipositen aproximadament 1000 g de proteïna nova: uns 500 g es destinen a l'estructura del fetus i la placenta, i uns altres 500 g s'incorporen a l'úter, les mames i les proteïnes plasmàtiques i l'hemoglobina maternes.

Aquesta demanda genera un balanç nitrogenat positiu mantingut. Per atendre aquestes necessitats, la gestant requereix: Un suplement de +30 g de proteïna al dia. Cinc vegades més requeriments diaris de ferro per sostenir la síntesi d'hemoglobina. Aportació addicional d'àcid fòlic, fonamental per a l'eritropoesi i el tancament del tub neural de l'embrió. Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 18 COMPROVA-HO 24 Quin benefici biològic té per al fetus que la mare desenvolupi resistència a la insulina durant el tercer trimestre?

Adaptacions cardiovasculars, hematològiques i renals Per sostenir el metabolisme del fetus i garantir un intercanvi gasós òptim, el sistema circulatori matern experimenta canvis estructurals i volumètrics de gran rellevància. El volum sanguini matern augmenta entre un 25% i un 30% (un increment absolut de 1200 a 1500 mL). Aquesta hipervolèmia protegeix la mare davant la pèrdua de sang durant el part i permet que el flux sanguini uterí augmenti entre 8 i 10 vegades respecte a l'estat basal.

Tanmateix, els dos components de la sang creixen a ritmes dispars: Com que l'expansió del líquid plasmàtic supera amb escreix la producció de nous glòbuls vermells, es produeix un fenomen de dilució sanguínia. DEFINICIÓ La pseudoanèmia fisiològica és la disminució relativa de l'hematòcrit i de la concentració d'hemoglobina produïda per una hemodilució fisiològica, en la qual el volum plasmàtic s'expandeix en una proporció molt superior a la massa eritrocitària. Com a resultat d'aquesta hemodilució, la viscositat sanguínia disminueix, fet que redueix la resistència perifèrica i facilita la circulació placentària.

Pel que fa a la dinàmica cardiovascular, la despesa cardíaca augmenta, mentre que la pressió arterial sol disminuir durant la primera meitat de l'embaràs per tornar a elevar-se cap al tercer trimestre. A més, l'úter gràvid comprimeix els grans vasos abdominals, provocant una dificultat afegida en el retorn venós de les extremitats inferiors. ERROR FREQÜENT Confondre la pseudoanèmia fisiològica per hemodilució amb una anèmia ferropènica autèntica. Els valors de referència habituals d'hemoglobina en la dona no gestant són de 12 a 15 g/dL. En l'embarassada, a causa de la dilució plasmàtica normal, només es diagnostica anèmia patològica quan l'hemoglobina descendeix per sota d'11 g/dL.

Si no es coneix aquest límit clínic, es pot diagnosticar erròniament com a anèmica una dona amb adaptació circulatòria normal. Si la concentració d'hemoglobina cau per sota d'11 g/dL (o 11 g/100 mL), s'estableix el diagnòstic d'anèmia gestacional, causada majoritàriament per ferropènia o per carència d'àcid fòlic. L'anèmia durant la gestació comporta riscos clínics rellevants com part prematur, baix pes en néixer, pèrdua de capacitat aeròbica materna i menor resistència a processos infecciosos. Expansió del volum plasmàtic: Augmenta entre un 40% i un 60% per retenció hídrica. 1 Expansió de la massa eritrocitària: Augmenta entre un 20% i un 30% mitjançant l'estímul de l'eritropoesi.

2 Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 19 En l'àmbit renal, el sistema renina-angiotensina augmenta la seva activitat secretora. Aquest canvi promou la reabsorció tubular de sodi i la consegüent retenció de líquids, mecanisme necessari per sostenir l'increment del volum circulant. COMPROVA-HO 25 Quina conseqüència biomecànica té la disminució de la viscositat sanguínia durant l'embaràs?

Adaptacions del tracte gastrointestinal La motilitat digestiva experimenta una inhibició generalitzada durant l'embaràs mediada directament per l'acció relaxant de la progesterona sobre el múscul llis gastrointestinal: ESQUEMA Efectes de la progesterona en el tub digestiu Relaxació del càrdies i hipotonia esofàgica: La disminució del to muscular de l'esfínter esofàgic inferior afavoreix el reflux gastroesofàgic, provocant una sensació típica de cremor retroesternal (pirosi). Alentiment del buidament gàstric: La digestió es fa notablement més lenta, perllongant la presència d'aliments a l'estómac.

Prolongació del trànsit intestinal: En moure's més lentament el contingut fecal pel còlon, s'incrementa el temps disponible per a la reabsorció d'aigua, circumstància que indueix restrenyiment. Un cop superat el part i finalitzat el període de lactància, els paràmetres metabòlics, cardiovasculars i digestius de la mare retornen gairebé del tot als seus valors pregestacionals de base.

Hipotonia de musculatura llisa Acció directa relaxant de la progesterona Relaxació del càrdies Pèrdua de to de l'esfínter esofàgic inferior Reflux i pirosi Cremor retroesternal per ascens àcid Retard del buidament gàstric Evacuació d'aliments més perllongada Digestions lentes Sensació de plenitud gàstrica perllongada Alentiment del trànsit intestinal Trànsit còlic disminuït Restrenyiment Major reabsorció d'aigua fecal Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 20 IDEES CLAU La hCG trofoblàstica manté el cos luti durant el primer trimestre fins que la placenta produeix de manera autònoma suficients estrògens i progesterona.

El guany de pes mitjà al final de l'embaràs és d'11-12 kg, dels quals més d'un terç correspon a la unitat feto-placentària. La gestació transcorre per una fase anabòlica inicial de dipòsit lipídic i una fase catabòlica tardana caracteritzada per resistència a la insulina i lipòlisi materna induïdes pel lactogen placentari humà (hPL). El volum sanguini s'expandeix entre un 25% i un 30%, però el plasma augmenta molt més que els eritròcits, provocant una pseudoanèmia fisiològica per hemodilució. La progesterona relaxa la musculatura llisa digestiva, causant pirosi per reflux, buidament gàstric lent i restrenyiment. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26.

A partir de quin valor d'hemoglobina es diagnostica clínicament l'anèmia gestacional i per què no s'empra el llindar estàndard de 12 g/dL? 27. Com actua el lactogen placentari humà (hPL) sobre el metabolisme de carbohidrats i lípids durant la segona meitat de l'embaràs? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Quin és el paper fisiològic clau de la relaxina durant la gestació? 29. Quin patró temporal segueix el guany de pes durant l'embaràs? 30. Quin és el motiu principal de la pseudoanèmia fisiològica de la dona embarassada?

Augmentar la flexibilitat púbica a) Inhibir la motilitat digestiva b) Activar la síntesi de glucogen c) Disminuir el volum plasmàtic d) Increment exclusiu en l'última setmana a) Augment ràpid al primer trimestre b) Pèrdua de pes a les 20 setmanes c) Creixement lineal a la segona meitat d) Expansió plasmàtica superior a l'eritrocitària a) Destrucció massiva de glòbuls vermells b) Falta total d'eritropoesi materna c) Massa d'eritròcits que creix més que el plasma d) Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 21 31. Per quina causa apareix freqüentment pirosi i restrenyiment en la gestant?

4 Desenvolupament fetal, part i transició neonatal EN ACABAR SABRÀS Distingir els mecanismes cel·lulars de creixement fetal i les fases embrionària i fetal Explicar l'origen de l'espina bífida i el rol preventiu de l'àcid fòlic Diferenciar les contraccions de Braxton Hicks del treball de part actiu Descriure el bucle de retroalimentació de l'oxitocina en el part i els factors que desencadenen la respiració neonatal PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Per què els pulmons del fetus romanen col·lapsats i plens de líquid fins a l'instant exacte del naixement? Desenvolupament fetal i mecanismes cel·lulars La gestació humana dura entre 38 i 42 setmanes des de la fecundació.

Clínicament es divideix en dues grans etapes: el període embrionari, que abasta des de la fecundació fins a la setmana 8 (primer trimestre), i el període fetal, que comprèn des de la setmana 9 fins al moment del part (habitualment entre la 37 i la 42). En néixer, un nadó a terme sol presentar un pes mitjà d'entre 2.500 i 4.500 g i una alçada que ronda els 50 cm. Durant el primer trimestre es formen els òrgans interns incipients i es delimiten les diferents estructures corporals. Qualsevol carència nutricional o exposició ambiental pot condicionar el desenvolupament de l'embrió. Tot i això, en el moment de néixer, certs òrgans encara completen la seva maduració funcional.

Consum excessiu de proteïnes a) Augment de la secreció de renina b) Bloqueig complet del peristaltisme per hPL c) Acció relaxant de la progesterona d) Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 22 DEFINICIÓ El creixement i la conformació de l'organisme es basen en quatre processos cel·lulars fonamentals: Hiperplàsia: increment del nombre de cèl·lules mitjançant divisió cel·lular activa (predominant durant el primer trimestre). Hipertròfia: augment de la mida o volum de les cèl·lules individuals. Diferenciació: variacions morfològiques i funcionals entre cèl·lules d'un mateix llinatge que donen lloc a teixits especialitzats.

Morfogènesi: distribució organitzada de les cèl·lules a l'espai que modela la forma i estructura anatòmica dels òrgans. La diferenciació i la morfogènesi requereixen una expressió gènica espacialment coordinada per senyals de l'entorn cel·lular. En aquest creixement participen diverses vies de senyalització i factors de creixement, com ara els factors de creixement similars a la insulina (IGF), sintetitzats de manera predominant pel fetge fetal. Així mateix, l'endoteli vascular s'organitza en íntima connexió amb una densa xarxa capil·lar en expansió contínua.

Requeriments nutricionals i morfogènesi del tub neural El fetus empra la glucosa materna com a principal font d'energia per sostenir el seu metabolisme i la seva activitat basal. Cap a la fase final de l'embaràs, una fracció d'aquesta glucosa es reserva en forma de glucogen al fetge del fetus. En el tercer trimestre, la síntesi proteica s'intensifica notablement i consumeix entre el 15% i el 20% de la despesa energètica fetal, principalment per a l'acreció de teixit muscular i hepàtic.

Paral·lelament, es dipositen lípids: greix blanc, com a reservori energètic i aïllant, i greix bru, especialitzat en la producció de calor durant la fase neonatal primerenca (vegeu «Lactància materna i fisiologia del lactant»). Micronutrient o Vitamina Funció principal en el desenvolupament fetal Impacte del dèficit Àcid fòlic (Vit.

B ) Tancament del tub neural i formació del teixit nerviós Defectes del tub neural a l'encèfal (avortament) o a la medul·la espinal (espina bífida) Calci i fosfat Ossificació de l'esquelet fetal (especialment al tercer trimestre) Desmineralització òssia de la mare per preservar el fetus Ferro Síntesi d'hemoglobina i transport d'oxigen (dipòsit al 3r trimestre) Anèmia fetal i materna Vitamina B Formació d'eritròcits i metabolisme cel·lular Anèmia megaloblàstica Vitamina C Matriu extracel·lular, fibres de col·lagen i matriu òssia Defectes estructurals del teixit connectiu Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 23 Micronutrient o Vitamina Funció principal en el desenvolupament fetal Impacte del dèficit Vitamina D Absorció intestinal materna de calci i mineralització òssia Alteracions del creixement ossi fetal Vitamina K Síntesi dels factors de coagulació hepàtics Tendència a l'hemorràgia neonatal La formació del sistema nerviós central s'inicia molt aviat quan les làmines cel·lulars ectodèrmiques es pleguen per constituir la placa neural, que després s'enfonsa en el solc neural i es tanca formant el tub neural.

Els seus extrems s'engrosseixen de manera diferencial: la porció cefàlica o anterior donarà lloc a l'encèfal, mentre que la regió posterior conformarà la medul·la espinal. Esquema del tancament del tub neural i les vesícules encefàliques primàries. DEFINICIÓ L'espina bífida és una fallada del tancament del tub neural en la seva regió posterior. Com a conseqüència, estructures de la medul·la espinal o de les seves meninges sobresurten de la columna vertebral. Aquesta anomalia estructural pot desencadenar seqüeles com ara paràlisi o alteracions en la marxa, deformitats als peus i incontinència fecal o urinària.

Substàncies teratògenes com l'alcohol travessen lliurement la barrera placentària (vegeu «Fecundació, implantació i fisiologia placentària») per la seva liposolubilitat. Com que el fetge immadur del fetus no disposa de la dotació enzimàtica per metabolitzar-lo, l'etanol roman al torrent circulatori i altera el desenvolupament del teixit nerviós. Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 24 COMPROVA-HO 33 Quina relació té la pèrdua de calci matern al tercer trimestre amb les prioritats de distribució fetal?

Fisiologia del part: control endocrí i dinàmica mecànica El part és el conjunt de processos fisiològics que culminen amb l'expulsió del fetus i els seus annexos des de la cavitat uterina. Segons el moment en què es produeix, es classifica en part pre-terme (abans de la setmana 37), part a terme o eutòcic (entre les setmanes 37 i 42) i part post-terme (després de la setmana 42). A mesura que finalitza la gestació, la musculatura uterina (miometri) augmenta la seva excitabilitat gràcies a canvis mecànics i endocrins: Factors mecànics: distensió progressiva i intermitent de les fibres musculars pel creixement fetal.

El contacte i la pressió del fetus sobre el coll de l'úter (cèrvix) desencadenen reflexos neuroendocrins. Canvi de balanç estrògens/progesterona: al llarg de l'embaràs, la progesterona actua com a relaxant muscular. En apropar-se el part, la proporció d'estrògens augmenta respecte a la progesterona. Aquest desplaçament del quocient promou la contractilitat i indueix una expressió més gran de receptors d'oxitocina al miometri.

Cal diferenciar amb precisió l'activitat miometrial preparatòria del treball de part real: Característica Contraccions de Braxton Hicks Contraccions del treball de part Ritme i regularitat Esporàdiques, irregulars i impredictibles Rítmiques, progressivament més freqüents (cada 3-4 min) Intensitat i dolor Baixa intensitat, no doloroses Intensitat creixent i clarament doloroses Efecte cervical No produeixen dilatació del cèrvix Provoquen esborrament i dilatació cervical ( 2-3 cm) Objectiu funcional Acondicionament del miometri Expulsió del fetus i de la placenta Quan s'inicia el part, la pressió de la presentació fetal sobre els mecanoreceptors i pressoreceptors del cèrvix genera un patró que opera mitjançant un cicle de retroalimentació positiva.

Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 25 Diagrama del bucle de retroalimentació positiva de l'oxitocina en el part. PROCÉS Bucle de retroalimentació de l'oxitocina Els impulsos aferents procedents del coll uterí arriben a l'hipotàlem, el qual activa la neurohipòfisi perquè alliberi grans quantitats d'oxitocina al torrent circulatori. L'oxitocina viatja fins a l'úter i s'uneix als seus receptors específics, estimulant la contracció de les cèl·lules musculars llises del miometri. Aquesta contracció empeny el fetus amb més intensitat contra el coll uterí, amplificant la distensió cervical i generant nous impulsos per a una secreció encara més alta d'oxitocina.

Aquest bucle de retroalimentació només s'interromp quan el fetus és expulsat a l'exterior. Descens fetal El cap del fetus empeny contra el cèrvix 1 Distensió cervical Els pressoreceptors del coll uterí s'activen 2 Senyal hipotalàmic Transmissió d'impulsos nerviosos aferents cap a l'hipotàlem 3 Secreció d'oxitocina La neurohipòfisi allibera oxitocina a la circulació 4 Contracció miometrial L'úter es contrau amb més intensitat 5 Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 26 Esquema de les tres etapes del part: dilatació, expulsió i deslliurament.

PROCÉS Fases clíniques del part i puerperi immediat 1 Dilatació cervical Obertura del cèrvix impulsada per contraccions rítmiques 2 Expulsió fetal Sortida del nadó a través del canal del part 3 Deslliurament Despreniment i sortida completa de la placenta 4 Involució uterina Recuperació de la mida uterina durant 4- 5 setmanes El part transcorre en tres etapes clares: la dilatació del cèrvix, l'expulsió del nadó i el deslliurament (expulsió de la placenta i annexos). Després del part, durant les següents 4 o 5 setmanes, l'úter experimenta un procés d'involució anatòmica progressiva fins a recuperar la seva mida prèvia a la gestació.

COMPROVA-HO 34 Què trenca el cercle viciós de la retroalimentació positiva de l'oxitocina durant el part? Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 27 Maduració pulmonar fetal i adaptacions respiratòries a la vida extrauterina Al llarg del desenvolupament fetal es formen l'arbre bronquial i el llit vascular pulmonar. Tanmateix, durant la vida intrauterina l'epiteli alveolar secreta activament líquid, el qual omple completament la llum dels alvèols i bronquíols. La sang no s'oxigena als pulmons, sinó a través de la placenta (vegeu «Fecundació, implantació i fisiologia placentària»).

DEFINICIÓ El surfactant alveolar és una substància tensioactiva fonamental per reduir la tensió superficial en la interfície aire-líquid de l'alvèol. Impedeix el col·lapse alveolar al final de cada espiració i facilita l'obertura pulmonar amb menys esforç mecànic. La seva síntesi per part dels pneumòcits requereix l'acció madurativa dels glucocorticoides (com el cortisol). ERROR FREQÜENT Confondre les contraccions de Braxton Hicks amb l'inici del treball de part. Les contraccions de Braxton Hicks són indolores, irregulars i no modifiquen el cèrvix uterí. El treball de part requereix contraccions rítmiques freqüents (cada 3-4 minuts) acompanyades de dilatació cervical visible d'almenys 2-3 cm.

Durant el treball de part, les contraccions uterines indueixen una alliberació massiva de catecolamines fetals. Aquest estímul adrenèrgic atura la producció de líquid alveolar i afavoreix la seva reabsorció cap als vasos limfàtics i sanguinis pulmonars, buidant els alvèols abans del naixement. Immediatament després de néixer, el nadó efectua la seva primera respiració al cap de pocs segons, i la dinàmica ventilatòria es regularitza habitualment en el primer minut de vida.

Els factors que disparen aquesta primera inspiració inclouen: L'expansió d'aire i la caiguda de la resistència vascular pulmonar permeten l'obertura de la circulació pulmonar, transformant el patró fetal en circulació extrauterina definitiva. COMPROVA-HO 35 Quins són els dos estímuls principals que desencadenen la primera respiració del nounat? Asfíxia transitòria del part: el breu compromís del flux placentari durant les contraccions finals provoca una hipòxia lleugera acompanyada d'hipercàpnia (acumulació de CO ), la qual cosa estimula directament els quimioreceptors i el centre respiratori del bulb raquidi.

1 Canvis en els estímuls sensorials: el refredament sobtat per la diferència de temperatura ambiental i la nova estimulació tàctil activen la resposta respiratòria. 2 Generació d'alta pressió inspiratòria: la primera entrada d'aire requereix una pressió negativa molt intensa (superior a ) per vèncer la resistència de la via aèria, desplaçar el líquid residual i vèncer la tensió superficial inicial amb l'ajuda del surfactant pulmonar. 3 25 mmHg Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 28 IDEES CLAU El període embrionari comprèn fins a la setmana 8 de gestació, moment en què s'inicia el període fetal a partir de la setmana 9.

El dèficit d'àcid fòlic en fases inicials impedeix el tancament correcte del tub neural i dona lloc a malformacions com l'espina bífida. L'inici del part requereix una disminució de la influència inhibidora de la progesterona respecte als estrògens, augmentant la densitat de receptors d'oxitocina. El part opera mitjançant un sistema de retroalimentació positiva en què la distensió del cèrvix allibera oxitocina per intensificar les contraccions fins a l'expulsió. La primera inspiració extrauterina necessita una pressió subatmosfèrica superior a i la presència de surfactant alveolar estimulat per glucocorticoides. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36.

En quina etapa de la gestació i mitjançant quin procés cel·lular creix predominantment l'embrió durant el primer trimestre? 37. Com es distingeixen fisiològicament les contraccions de Braxton Hicks de les contraccions de part autèntiques? 38. Per què són determinants els glucocorticoides per a la transició respiratòria del nounat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. Quan comença formalment el període fetal durant la gestació? 40. Quina alteració pot produir una manca maternal d'àcid fòlic durant les primeres setmanes? 41. Quin tipus de regulació endocrina manté les contraccions durant la fase expulsiva del part?

25 mmHg A partir de la setmana 13 a) A partir de la setmana 4 b) A partir de la setmana 20 c) A partir de la setmana 9 d) Defecte del tub neural com espina bífida a) Manca de diferenciació del greix blanc b) Pèrdua completa de la contractilitat uterina c) Tancament precoç dels vasos pulmonars d) Bucle tancat per secreció de relaxina a) Retroalimentació positiva mitjançant oxitocina b) Retroalimentació negativa per progesterona c) Inhibició per catecolamines circulants d) Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 29 42. Quina pressió inspiratòria aproximada ha de generar el nounat per vèncer el col·lapse inicial dels alvèols?

5 Lactància materna i fisiologia del lactant EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions de la prolactina i de l'oxitocina en el reflex neuroendocrí de la lactància materna. Comparar les diferències nutricionals i immunològiques clau entre el calostre i la llet madura. Descriure el mecanisme de termogènesi del teixit adipós bru i l'origen de la hiperbilirubinèmia fisiològica neonatal. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Com pot el nounat generar calor corporal intensa per sobreviure si encara no té capacitat muscular de tremolar de fred?

Anatomia funcional de la glàndula mamària La glàndula mamària adulta està envoltada externament per teixit adipós i organitzada internament en unitats secretores denominades lòbuls. Cadascun d'aquests lòbuls agrupa múltiples alvèols, formats per cèl·lules epitelials secretores especialitzades a sintetitzar i secretar la llet cap a la llum alveolar mitjançant exocitosi i transport transcel·lular de nutrients procedents del plasma matern (aminoàcids, glucosa i sals). Al voltant de l'epiteli alveolar se situen les cèl·lules mioepitelials, cèl·lules contràctils que abracen l'alvèol i impulsen la llet cap als conductes galactòfors fins al mugró.

Superior a +50 mmHg a) Un valor neutre proper a 0 mmHg b) Més negativa que -25 mmHg c) Una pressió constant de -5 mmHg d) Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 30 Esquema de l'arquitectura alveolar mamària i les cèl·lules mioepitelials. Desenvolupament mamari i etapes de la lactància El desenvolupament funcional de la mama requereix una transició endocrina coordinada a través de tres fases fisiològiques consecutives: Fase mamogènica: proliferació alveolar i desenvolupament ductal estimulats pels estrògens i la progesterona durant la gestació (vegeu «Endocrinologia i adaptacions maternes a l'embaràs»).

La progesterona placentària bloqueja l'activitat secretora de la prolactina a nivell local, evitant la producció prematura de llet durant l'embaràs. Fase lactogènica: activació de la secreció làctia immediatament després del part. L'expulsió de la placenta provoca una caiguda sobtada de progesterona i estrògens, alliberant la prolactina del seu fre inhibidor perifèric. Fase galactopoiètica: manteniment continuat de la producció de llet materna, la qual depèn estretament de l'estímul mecànic regular que exerceix la succió neonatal. PROCÉS Fases del desenvolupament i secreció mamària 1 Mamogènesi gestacional Desenvolupament ductal i alveolar per estrògens i progesterona.

2 Part i desinhibició Expulsió placentària i davallada brusca de progesterona circulant. 3 Lactogènesi postpart La prolactina s'activa plenament i s'inicia la producció làctia. 4 Galactopoiesi contínua Manteniment de la producció regulat per la succió del nadó. Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 31 L'alletament matern afavoreix tant la salut del nadó (protecció immunològica, nutrició òptima i vincle afectiu) com la de la mare: redueix les hemorràgies postpart, accelera la involució uterina, facilita la recuperació ponderal i disminueix el risc futur de patir càncer d'ovari i de mama.

COMPROVA-HO 44 Per quina raó no hi ha secreció massiva de llet materna durant el tercer trimestre si la prolactina ja es troba alta a la sang? Control neuroendocrí del reflex de succió La succió del lactant activa mecanoceptors sensitius situats a l'arèola i el mugró. Aquests estímuls viatgen per vies nervioses aferents fins a l'hipotàlem matern, desencadenant una resposta hormonal coordinada mitjançant dos eixos simultanis: Diagrama del reflex neuroendocrí de succió, secreció i ejecció làctia. Prolactina (producció): la prolactina s'origina a l'adenohipòfisi en forma de pics secretors després de cada presa per induir la síntesi dels components làctics de la següent presa.

Oxitocina (ejecció): l'oxitocina s'allibera a la neurohipòfisi de forma immediata davant la succió, desencadenant la contracció de les cèl·lules mioepitelials i l'expulsió de la llet continguda als alvèols cap als conductes galactòfors. En absència de succió, els nivells de prolactina i oxitocina cauen ràpidament i la producció làctia s'atura de forma espontània. La producció mitjana de llet en una dona lactant és d'aproximadament 1,5 litres diaris.

Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 32 ERROR FREQÜENT Confondre l'origen i la funció de les dues hormones de la lactància costa punts: recorda que l'oxitocina procedeix de la neurohipòfisi i només genera l'ejecció mecànica (contracció mioepitelial), mentre que la prolactina s'allibera a l'adenohipòfisi i és l'única responsable de la síntesi o producció làctia. Composició: calostre i llet madura El primer fluid secretat poc abans del part i durant els primers dos o tres dies posteriors rep el nom de calostre. És una substància groguenca i espessa adaptada a la immaduresa del tracte digestiu i immunitari neonatal, que progressivament es transforma en llet madura.

Paràmetre / Component Calostre (dies 1-3) Llet materna madura Proteïnes totals (g/L) 27 g/L 9 g/L Fraccions proteiques principals IgG i IgA (elevada funció defensiva) Caseïnes (micel·les amb fosfat càlcic), lactalbúmina, lactoferrina, lisozim Greixos totals (g/L) 29 g/L 45 g/L (triglicèrids i àcids grassos essencials) Lactosa (g/L) 57 g/L 71 g/L Contingut calòric (kcal/100 mL) 54 kcal/100 mL 70 kcal/100 mL Calci (mg/L) 310 mg/L 330 mg/L Fòsfor (mg/L) 140 mg/L 150 mg/L Ferro (µg/L) 100 µg/L 500 µg/L El calostre és ric en immunoglobulines (principalment IgG i IgA) i baix en greixos en relació amb la llet madura.

Les caseïnes de la llet madura formen micel·les que transporten fosfat de calci per estabilitzar l'emulsió. La llet madura conté també cèl·lules vives com leucòcits, així com lactoferrina (bacteriostàtica) i lisozim protector. COMPROVA-HO 45 Quina diferència funcional justifica que el calostre contingui una concentració de proteïnes tres vegades superior a la de la llet madura? Adaptació metabòlica neonatal i teixit adipós bru En el moment del naixement, el nadó s'enfronta a un brusc cessament de l'aportació placentària contínua de glucosa. Les reserves pròpies de glucogen hepàtic, cardíac i muscular s'esgoten en unes 12 hores.

L'estrès del part, juntament amb la hipòxia transitòria, la hipoglucèmia i el fred ambiental, dispara l'alliberament de glucagó i catecolamines. Fisiologia del Desenvolupament: Embaràs a Envelliment 33 Vies de mobilització energètica i termogènesi en el període neonatal. Aquestes hormones activen la lipasa cel·lular, alliberant glicerol (utilitzat per a una lleu gluconeogènesi) i àcids grassos lliures. Aquests àcids grassos segueixen la -oxidació per generar cossos cetònics i energia ràpida (índex metabòlic basal del nadó: 55 kcal/kg; requeriments totals: 100-120 kcal/kg).

El nadó és especialment vulnerable a la pèrdua de calor corporal per la seva gran superfície d'intercanvi cutani, el baix aïllament de greix subcutani, un termòstat hipotalàmic immadur i la incapacitat de generar calor mitjançant calfreds. El teixit adipós bru pot representar prop del 5% de la massa corporal del nounat i és clau per a la termogènesi sense calfreds. Sota estimulació de les catecolamines, oxida àcids grassos per produir directament calor tèrmica en lloc de síntesi d'ATP, protegint el nounat contra la hipotèrmia greu.

Hiperbilirubinèmia fisiològica neonatal La icterícia fisiològica consisteix en una coloració groguenca de pell i mucoses que sol manifestar-se entre el segon i el tercer dia de vida. S'origina per una combinació de factors hematològics i hepàtics immadurs propis del període neonatal: β Hemòlisi fisiològica: l'eritròcit fetal ric en hemoglobina fetal té una vida mitjana més curta. L'hemoglobina fetal (HbF) té una afinitat superior per l'oxigen en comparació amb l'adulta (HbA) (vegeu «Fecundació,…