Ejercicio 11 - Proves d'audició i ototoxicitat · Fisiología y Fisiopatología I UB 2016

a. Descriviu de manera resumida en què es basen fisiològicament la prova de Rinne i la prova de Weber.

Solución: Prova de Rinne: compara la transmissió per via aèria enfront de la via òssia a la mateixa orella. En condicions normals (o pèrdues neurosensorials) la via aèria és més eficaç (Rinne positiu), mentre que en defectes de transmissió la via òssia se sent millor/més temps (Rinne negatiu). Prova de Weber: avalua la conducció òssia simultània recolzant el diapasó a la línia mitjana del crani. En condicions normals el so no lateralitza; en defectes de transmissió lateralitza a l'orella afectada, i en pèrdues neurosensorials lateralitza cap a l'orella sana.

b. Indiqueu quin tipus d'hipoacúsia manifesta el pacient, raonant la deducció diagnòstica a partir dels tests i indicant quina és l'estructura de l'oïda perjudicada pel fàrmac.

Solución: Tipus de dèficit: hipoacúsia de percepció o neurosensorial a l'orella dreta. Raonament: el llindar auditiu ha empitjorat de forma selectiva a la dreta (caiguda patològica de 30 dB). El fet que el Rinne continuï sent positiu descarta disfunció de transmissió timpànica. El test de Weber lateralitza clarament a l'orella sana (esquerra), confirmant fallada neurosensorial coclear dreta. Estructura perjudicada: cèl·lules ciliades de l'òrgan de Corti a la còclea de l'orella interna dreta.