Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura

I 0 flashcards i 17 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS GESTIÓ I LIDERATGE INFERMER Grau en Infermeria Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Gestió i Lideratge Infermer: models de salut, SISCAT, procés administratiu, estils de lideratge, qualitat, EFQM i seguretat del pacient.

APREN.AI Índex Entorns sanitaris 1 Conceptes de salut, models i sistemes sanitaris Fonaments de la gestió i nivells de responsabilitat infermera Evolució conceptual de la salut i determinants poblacionals Models sanitaris comparats Components i funcions del sistema sanitari 2 Economia de la salut i avaluació econòmica Fonaments d'economia i la seva aplicació al sector sanitari Causes del creixement de la despesa sanitària i equitat social Avaluació clínica: eficàcia, efectivitat i eficiència El cost d'oportunitat en la gestió clínica 3 El Sistema Nacional de Salut espanyol Evolució històrica del sistema sanitari a Espanya La Llei General de Sanitat (Llei 14/1986) i l'estructura del SNS Fites de reforma: Informe Abril Martorell i Llei de Cohesió i Qualitat Cartera de serveis, copagament farmacèutic i evolució de la cobertura 4 El Sistema Sanitari de Catalunya i el SISCAT El model sanitari mixt català i la seva evolució històrica La Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya i la separació de funcions El SISCAT: integració i recursos del sistema sanitari Estructura territorial sanitària a Catalunya 5 Planificació en salut: El Pla de Salut de Catalunya El Pla de Salut com a eina directriu de la sanitat catalana Evolució històrica dels cicles de planificació sanitària Cas pràctic de programa intersectorial: el PAFES El cicle polític i el procediment d'elaboració del Pla de Salut El Pla de Salut de Catalunya 2016-2020: principis, reptes i estructura Eixos estratègics, línies d'acció i la transició 2021-2025 Conceptualització de la gestió 6 El procés administratiu en serveis sanitaris Fonaments de l'administració i la gestió en salut El procés administratiu: característiques i cicle de fases Paral·lelisme entre el procés de gestió i el Procés d'Atenció d'Infermeria (PAI) El rol de la infermeria en la gestió i el seu impacte pressupostari Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 1 Funcions, competències i marc legal Habilitats indispensables del gestor sanitari 7 Planificació: Estratègica, tàctica i mètodes d'anàlisi Fonaments de la planificació en serveis de salut Classificació dels tipus de planificació Les cinc etapes del procés de planificació Anàlisi estratègica: Matriu DAFO i metodologia CAME Tècniques de consens, presa de decisions i causa-efecte Mètodes de priorització (Hanlon) i control de programació (Gantt) 8 Organització dels serveis i models de provisió de cures Fonaments i fases del procés organitzatiu Fase d'estructuració: departamentalització i organigrames Fase de sistematització: normes, regles i protocols de treball Fase d'instal·lació i mesura de càrregues de treball Models de provisió de cures i rols d'infermeria avançada Definició del lloc de treball i processos de selecció Gestió dels serveis infermers 9 Direcció estratègica i identitat institucional La Direcció en el procés administratiu sanitari Funcions directives bàsiques segons l'enfocament clàssic El Pla Estratègic i els nivells d'estratègia sanitària Diagnòstic i formulació estratègica: Creuament DAFO-CAME Identitat institucional: Missió, Visió i Valors corporatius Estratègia de l'Oceà Blau (Blue Ocean) 10 Lideratge: Estils, competències i triangle virtuós Delimitació conceptual: poder, govern, gestió i lideratge El Triangle Virtuós del Lideratge i les competències personals Estils de lideratge: transformacional, transaccional i altres enfocaments 11 Comunicació assertiva, motivació i presa de decisions Comunicació en el lideratge infermer: assertivitat vs passivitat i agressivitat Tècniques clau de comunicació assertiva El procés de motivació laboral en salut Tipologia de recompenses i motivació per pertinença Teories clàssiques de la motivació: Maslow i McClelland Presa de decisions del líder: tipologia i impacte de l'estat d'ànim Avaluació,qualitat i seguretat 12 Gestió clínica i fonaments de la qualitat assistencial Gestió clínica: concepte, orígens i corresponsabilitat Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 2 La fase de control en el procés administratiu Evolució històrica de la qualitat en salut Fonaments de la qualitat i desmitificació de creences errònies Control de qualitat clàssic enfront de Qualitat Total El model tripartit d'Avedis Donabedian 13 Dimensions de la qualitat i indicadors de cures infermeres Dimensions de la qualitat assistencial Eines per assegurar la competència cientificotècnica Fonaments i classificació dels indicadors de qualitat Característiques metodològiques i fitxa tècnica de l'indicador Indicadors específics i reptes en cures infermeres 14 Millora contínua, eines de resolució i Model EFQM El Cicle PDCA com a eix de la millora contínua Mètodes per a la identificació i priorització de problemes Anàlisi causal i focalització d'esforços Tècnica Delphi: Consens i predicció d'experts El Model EFQM d'Excel·lència 15 Acreditació i certificació sanitària Marc general de l'avaluació externa de la qualitat La certificació sanitària: naturalesa i procés L'acreditació sanitària: orígens i estàndards òptims assolibles Fases del procés d'acreditació i la seva avaluació Objectius i models internacionals d'acreditació: El paper clau a Catalunya 16 Seguretat del pacient i anàlisi dels errors clínics Evolució històrica i impacte epidemiològic de la seguretat Marc estratègic i polítiques de seguretat clínica Taxonomia del risc clínic i tipologia d'esdeveniments El Model del formatge suís de James Reason i factors contribuents Enfocament de la persona versus enfocament del sistema 17 Bones pràctiques i notificació d'incidents Bones pràctiques clíniques basades en l'evidència Sistemes de notificació d'incidents: cultura no punitiva Classificació IPSEC del Departament de Salut Àrees crítiques d'aprenentatge i participació del pacient 18 Resum per repassar Sistemes, models i entorns sanitaris Procés administratiu, planificació i organització de cures Direcció, lideratge, comunicació i motivació Qualitat assistencial i seguretat del pacient Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 3 Cronologia legislativa i organitzativa sanitària Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 4 1 Conceptes de salut, models i sistemes sanitaris EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions administratives de la infermeria en els tres nivells organitzatius. Descriure l'evolució històrica del concepte de salut i els determinants que influeixen en les poblacions. Comparar els models sanitaris Bismarck, Beveridge i Liberal segons la seva font de finançament i cobertura. Identificar els quatre components bàsics i les funcions essencials d'un sistema sanitari.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què dos països europeus desenvolupats poden finançar els seus hospitals públics mitjançant mecanismes completament diferents? L'anàlisi dels entorns sanitaris requereix entendre com s'articulen les organitzacions de salut, des de la pràctica de les cures fins a l'estructura macroeconòmica dels països. La infermeria desenvolupa un paper fonamental en aquests entorns mitjançant l'aplicació sistemàtica de la gestió clínica i administrativa a diferents nivells organitzatius.

Entorns sanitaris 1 Conceptes de salut, models i sistemes sanitaris 2 Economia de la salut i avaluació econòmica 3 El Sistema Nacional de Salut espanyol 4 El Sistema Sanitari de Catalunya i el SISCAT 5 Planificació en salut: El Pla de Salut de Catalunya Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 5 ESQUEMA Estructura dels entorns i sistemes sanitaris Fonaments de la gestió i nivells de responsabilitat infermera La gestió és el procés de presa de decisions orientat a assolir els objectius de l'organització d'una manera eficaç i eficient, utilitzant tots els recursos disponibles a través de les fases de planificació, organització, direcció i control (per a aprofundir en aquest cicle administratiu, vegeu «Conceptualització de la gestió — El procés administratiu en serveis sanitaris»).

En l'àmbit professional, la disciplina infermera desplega simultàniament quatre funcions principals: assistencial, docent, investigadora i administradora. La funció administradora cerca l'ús òptim dels recursos perquè les cures s'executin de manera metòdica i amb els estàndards màxims de seguretat.

Les responsabilitats administratives de la infermeria s'estructuren en tres nivells d'actuació diferenciats: Nivell bàsic (infermera generalista o assistencial): Gestiona els recursos del seu lloc de treball immediat mitjançant la manipulació de la informació clínica del pacient, l'avaluació de l'estat de salut, la planificació i execució de cures, la mesura de resultats i la coordinació amb altres professionals de l'equip.

Gestió infermera Nivell bàsic, intermedi i direcció Nivell bàsic Gestió de cures i pacient individual Nivell intermedi Coordinació d'equips i unitats Nivell directiu Planificació estratègica i pressupostària Conceptes i determinants Evolució teòrica i factors condicionants Models sanitaris Bismarck, Beveridge i Liberal Model Bismarck Cotitzacions de la Seguretat Social Model Beveridge Impostos generals i accés universal Model Liberal Mercat privat i assegurances voluntàries Components del sistema Població, govern, asseguradores i proveïdors Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 6 Nivell intermedi (supervisora, coordinadora o gestora assistencial): Distribueix de manera eficient els recursos humans i materials d'una unitat o servei, supervisa el desenvolupament del personal i vetlla directament per la qualitat assistencial dispensada.

Nivell directiu (equips directius): Formula les línies estratègiques globals del departament d'infermeria. Assumeix les tasques més complexes de planificació, que inclouen la selecció i contractació de personal, l'elaboració i execució de pressupostos, el disseny estructural i el control de la qualitat institucional (vegeu «Gestió dels serveis infermers — Direcció estratègica i identitat institucional»). COMPROVA-HO 2 En quin nivell organitzatiu d'infermeria s'assumeix la responsabilitat d'elaborar i executar el pressupost departamental?

Evolució conceptual de la salut i determinants poblacionals La comprensió de la salut ha evolucionat des de la simple absència de processos patològics cap a un concepte holístic, dinàmic i adaptat als contextos sociopolítics. Diverses fites històriques han redefinit aquest marc conceptual: OMS (1946): Un estat de benestar físic, mental i social i no solament l'absència de malaltia. Reconeix la salut com un dret fonamental i una responsabilitat compartida tant individual com col·lectiva. Virginia Henderson (1971): Defineix la salut a partir de la capacitat de satisfer de manera autònoma les 14 necessitats humanes bàsiques, o bé amb suport extern quan no és possible per un mateix.

Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1976): A Perpinyà es defineix com una «manera de viure autònoma, solidària i joiosa», vinculant l'estat vital al context cultural i comunitari. Carta d'Ottawa (1986): Concep la salut com un procés de capacitació que permet a la població augmentar el control sobre els seus propis determinants de salut per poder millorar-los de forma sostinguda. Estableix com a prerequisits bàsics per a la salut: la pau, l'habitatge, l'educació, l'alimentació, els ingressos econòmics, un ecosistema estable, la sostenibilitat dels recursos, la justícia social i l'equitat.

En l'actualitat, la salut s'entén com la situació de persones i comunitats vinculada directament a la funcionalitat, la satisfacció vital i la qualitat de vida, adaptada contínuament al seu entorn. Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 7 Esquema dels determinants de salut que influeixen sobre l'individu. Els determinants de la salut són el conjunt de factors personals, socials, econòmics i ambientals que condicionen l'estat vital de les comunitats.

Es distribueixen en quatre grans grups: la biologia humana (genètica i envelliment), el medi ambient (entorn físic i condicions de vida), els estils de vida (hàbits d'alimentació, activitat física i consums) i el sistema sanitari (accés als serveis mèdics). Malgrat que la major part de la despesa pública es destina tradicionalment a l'assistència sanitària directa, els estils de vida i les condicions socioeconòmiques tenen un impacte molt més decisiu en la reducció de la mortalitat i el guany en anys de vida.

A Catalunya, les dades de l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) 2019/2020 revelen patrons clau sobre la distribució de la salut: Gairebé 8 de cada 10 individus a partir dels 15 anys declaren una percepció positiva del seu estat de salut. Aquesta percepció favorable empitjora a mesura que augmenta l'edat, així com en persones de classes socials desafavorides i en nivells d'instrucció bàsics. Els homes presenten taxes de percepció positiva superiors a les dones. Més de la meitat de la població d'entre 18 i 74 anys té excés de pes (33,7 % sobrepès i 17,0 % obesitat).

Tant l'excés de pes com els problemes crònics i el malestar emocional presenten un marcat gradient social, sent especialment acusats en dones de classes baixes. Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 8 COMPROVA-HO 3 Quins grups socials presenten pitjor autopercepció de salut i majors taxes de malalties cròniques segons l'ESCA? Models sanitaris comparats Un model sanitari és el conjunt de criteris d'origen ideològic i polític que configuren com l'Administració organitza i ofereix serveis a la ciutadania, mobilitzant recursos per garantir el dret a la salut.

Les diferències entre els models radiquen en el mètode de finançament, el tipus de cobertura i el grau d'intervenció estatal. ERROR FREQÜENT Confondre el finançament del Model Bismarck amb el del Model Beveridge. El Model Bismarck no es finança mitjançant impostos generals, sinó exclusivament amb cotitzacions socials obligatòries vinculades a la feina (repartides entre treballador i empresa) i gestionades per caixes d'assegurança. El finançament via pressupostos generals de l'Estat és la característica definitòria del Model Beveridge.

Criteri d'anàlisi Model Bismarck (Seguretat Social) Model Beveridge (Servei Nacional) Model Liberal (Privat) Finançament Quotes laborals obligatòries de treballadors i empresaris Impostos generals integrats als Pressupostos de l'Estat Pagament directe de l'usuari o primes a asseguradores privades Entitat gestora Caixes de Seguretat Social (entitats no governamentals) Administració pública (control directe del govern) Companyies asseguradores privades o mercat lliure Cobertura poblacional Cobertura lligada als treballadors cotitzants i beneficiaris Universal (accés lliure i equitatiu per a tota la ciutadania) Limitada segons la capacitat econòmica individual Contractació i provisió Fons que contracten hospitals i professionals públics/privats Xarxa de centres i proveïdors públics prioritàriament Lliure elecció segons l'oferta i la demanda de mercat A més d'aquests models purs, la majoria de sistemes sanitaris incorporen fórmules mixtes en què coexisteixen subsistemes públics i privats, amb diferents graus de descentralització territorial.

COMPROVA-HO 4 Quina és la diferència principal entre el Model Bismarck i el Model Beveridge pel que fa a la cobertura de la població? Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 9 Components i funcions del sistema sanitari Un sistema sanitari és l'entramat d'estructures organitzatives, centres i serveis que implementa les directrius establertes pel model sanitari per tal d'assolir nivells òptims de salut col·lectiva. Diagrama de les relacions entre components i funcions del sistema sanitari.

Tot sistema de salut s'estructura a partir de la interacció de quatre protagonistes principals: Per articular les relacions entre aquests quatre agents, el sistema desplega quatre funcions essencials: Finançament: Captació i assignació dels recursos econòmics a través d'impostos, cotitzacions a la seguretat social, primes d'assegurances privades o desemborsaments directes de butxaca. Regulació: Establiment del marc legal que defineix el dret a l'assistència, la cartera de serveis coberts, els barems de qualitat, les tarifes, el volum d'activitat i l'acreditació de professionals.

Gestió: Processos directius que planifiquen, coordinen i controlen tant el conjunt del sistema sanitari com cadascuna de les entitats proveïdores. La població (usuaris i beneficiaris): Representa el conjunt de destinataris de les intervencions de salut i defineix l'abast de la cobertura del sistema. 1 El govern: Estableix el marc normatiu i determina les fonts de finançament que sostindran els serveis mitjançant decisions polítiques. 2 L'asseguradora o entitat administradora: Òrgan rector encarregat de tutelar, supervisar i canalitzar els recursos financers cap als proveïdors assistencials.

3 Els proveïdors de serveis: Centres, hospitals i professionals que materialitzen l'oferta assistencial per donar resposta a la demanda existent. 4 Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 10 Utilització: Modalitat concreta en què la ciutadania accedeix i fa ús real de la cartera de serveis disponibles. En el marc de l'Estat espanyol i de Catalunya, aquestes funcions es concreten mitjançant estructures públiques específiques: la Llei General de Sanitat (vegeu «Entorns sanitaris — El Sistema Nacional de Salut espanyol») i el desplegament del CatSalut i la xarxa SISCAT (vegeu «Entorns sanitaris — El Sistema Sanitari de Catalunya i el SISCAT»).

Característica Sector públic Sector privat Font financera Pressupostos de l'Estat o fons de la Seguretat Social Pagament directe dels usuaris o assegurances privades Accessibilitat Àmplia i generalitzada Limitada a la capacitat de pagament Tipus d'atenció Protocol·litzada, orientada a la comunitat Individualitzada i personalitzada Enfocament assistencial Prevenció, promoció de la salut i curació Predomini de l'atenció curativa i tecnològica Centres principals Centres d'Atenció Primària i hospitals públics Clíniques i hospitals privats d'alta tecnologia COMPROVA-HO 5 Quines són les quatre funcions bàsiques que regeixen el funcionament d'un sistema de salut?

IDEES CLAU La infermeria desenvolupa la funció administradora en tres nivells: bàsic (recursos i pacient), intermedi (gestió d'unitats i equips) i directiu (planificació estratègica i pressupostos). El concepte de salut ha evolucionat d'un enfocament curatiu a una visió holística de benestar físic, mental, social i funcional. Els estils de vida i les condicions socials determinen la salut molt més que l'assistència sanitària, tal com reflecteixen les desigualtats de l'ESCA. El Model Beveridge es finança amb impostos generals i ofereix cobertura universal gestionada per l'Estat.

El Model Bismarck es finança exclusivament mitjançant cotitzacions laborals obligatòries gestionades per caixes de Seguretat Social. Tot sistema de salut es compon de població, govern, asseguradores i proveïdors, articulats mitjançant el finançament, la regulació, la gestió i la utilització. Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 11 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. En què es diferencia el finançament del Model Bismarck del Model Beveridge? 7. Quins són els quatre grans grups de determinants de la salut segons el model clàssic? 8. Quines diferències principals d'estat de salut descriu l'ESCA entre classes socials i gèneres?

ENTORNS SANITARIS 2 Economia de la salut i avaluació econòmica EN ACABAR SABRÀS Distingir els conceptes d'eficàcia, efectivitat i eficiència aplicats a l'avaluació clínica. Identificar els factors que provoquen l'increment sostingut de la despesa sanitària. Diferenciar els principis d'igualtat i equitat en la distribució de recursos de salut. Aplicar el concepte de cost d'oportunitat en la presa de decisions assistencials. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Si un fàrmac assoleix un 95 % d'èxit al laboratori, per què la seva taxa real de curació a la comunitat pot caure per sota del 5 %?

Fonaments d'economia i la seva aplicació al sector sanitari L'economia és la ciència social que analitza com la societat gestiona i assigna uns recursos escassos per produir béns i serveis amb els quals satisfer necessitats humanes il·limitades. Es ramifica tradicionalment en dos nivells d'estudi: Microeconomia: examina com prenen decisions les unitats individuals (les famílies i les empreses) i com interactuen en mercats concrets de béns i serveis. Macroeconomia: avalua el comportament global de l'economia d'un país o territori, analitzant magnituds agregades com l'ocupació, la renda nacional i les inversions.

Dins de l'activitat productiva, el sistema sanitari s'enquadra dins del sector terciari o de serveis. Aquest sector comprèn activitats que, sense elaborar productes materials directes, cobreixen necessitats individuals i col·lectives essencials, com l'educació, la banca, els transports i la salut. DEFINICIÓ L'economia de la salut és la branca econòmica que estudia la producció, distribució i consum de salut i d'atenció sanitària, cercant optimitzar l'assignació de recursos limitats per maximitzar el benestar social.

Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 12 Originada a la segona meitat del segle XX i consolidada a Espanya en les darreres dècades, l'economia de la salut reconeix que l'estat econòmic actua com a determinant de la salut poblacional (per aprofundir en els determinants, vegeu «Entorns sanitaris — Conceptes de salut, models i sistemes sanitaris»). Els economistes de la salut analitzen com transformar les decisions polítiques i de gestió en guanys efectius per a les persones.

Com a subdisciplina especialitzada, la farmacoeconomia s'encarrega de descriure i analitzar quantitativament els costos i resultats de les teràpies farmacològiques aplicades als sistemes sanitaris i a la societat. COMPROVA-HO 10 Quina diferència l'enfocament de la microeconomia del de la macroeconomia en la presa de decisions? Causes del creixement de la despesa sanitària i equitat social La despesa sanitària comprèn el conjunt de recursos financers, tant públics com privats, que un país destina a finançar els serveis d'atenció a la salut.

Aquest volum de despesa es compara habitualment respecte al Producte Interior Brut (PIB) —el valor dels béns i serveis produïts en un any— o la renda nacional. Durant els darrers decennis, la despesa sanitària ha experimentat un increment sostingut motivat per la confluència de tres fenòmens estructurals: CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Transició demogràfica Augment de la població envellida per major supervivència. Transició epidemiològica Major pes de patologies cròniques i cures continuades. Progrés tecnològic Noves teràpies i diagnòstics d'elevat cost financer. Creixement de la despesa sanitària Pressió pressupostària Increment notable dels recursos econòmics requerits pel sistema.

Necessitat d'eficiència i equitat Exigència d'avaluar costos, efectivitat i redistribució segons necessitats. Transició demogràfica: la millora de les condicions generals de vida ha prolongat la supervivència, comportant un envelliment progressiu de la piràmide poblacional. 1 Transició epidemiològica: l'envelliment de la població altera el patró de morbiditat, augmentant de manera notable la prevalença de malalties cròniques i processos degeneratius d'atenció perllongada.

2 Progrés tecnològic: la recerca biomèdica introdueix constantment noves opcions diagnòstiques i terapèutiques d'alta sofisticació; en oferir millors solucions tècniques però a un cost financer substancialment més elevat, pressiona a l'alça els pressupostos. 3 Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 13 A aquests tres eixos principals s'afegeixen altres factors inductors de cost: el creixement demogràfic absolut, el desenvolupament econòmic i social, la consolidació de sistemes de cobertura universal, la creixent hiperespecialització assistencial, l'augment dels equips de professionals i els legítims interessos de les indústries farmacèutica i d'electromedicina.

Aquesta escalada de costos obliga a debatre sobre l'assignació justa dels recursos públics. Cal distingir estrictament entre igualtat i equitat: Concepte Significat assistencial Objectiu operatiu Igualtat en salut Distribució homogènia d'un recurs (despesa per càpita, accés idèntic o mateixa utilització) independentment del perfil de cada col·lectiu. Tractar tothom exactament de la mateixa manera. Equitat en salut Assignació de recursos diferenciada segons la necessitat de cada persona per permetre que tothom assoleixi el seu màxim potencial sanitari. Compensar els desavantatges socials per reduir l'excés de morbimortalitat evitable.

Les desigualtats en salut s'originen en les diferències de classe social, gènere, ètnia o territori geogràfic. La literatura científica constata que la desigualtat social genera un excés de morbiditat i mortalitat sovint superior al dels factors de risc biològics convencionals, però evidencia també que aquestes bretxes es poden reduir mitjançant polítiques públiques redistributives adequades. COMPROVA-HO 11 Per què proporcionar exactament els mateixos recursos per càpita a tota la població no garanteix l'equitat en salut?

Avaluació clínica: eficàcia, efectivitat i eficiència La gestió clínica requereix utilitzar mètriques rigoroses per avaluar qualsevol intervenció sanitària, distingint tres conceptes fonamentals que sovint es confonen en la pràctica: L'eficàcia avalua els resultats d'una intervenció en condicions ideals o de laboratori (com en un assaig clínic controlat amb pacients rigorosament seleccionats i seguiment exhaustiu). Representa el grau d'assoliment dels objectius en un entorn perfecte: L'efectivitat avalua el resultat en condicions reals d'aplicació clínica, mesurant la probabilitat que un individu d'una població es beneficiï realment del procediment en el seu context quotidià.

L'eficiència relaciona el valor econòmic dels recursos emprats amb el benefici o resultats de salut obtinguts. Implica aconseguir el màxim impacte sanitari possible al menor cost admissible: Efic cia = a ˋ Resultats Objectius Efici ncia = e ˋ Resultats Recursos Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 14 Esquema comparatiu de fàrmacs amb eficàcia idèntica però efectivitat real divergent. Per entendre la pèrdua que es produeix en traslladar una tecnologia del laboratori a la realitat assistencial, analitzem dos exemples clínics basats en una cascada de factors: EXEMPLE Cas 1.

Tractament de la hipertensió arterial: En assaigs clínics sota condicions ideals, el fàrmac presenta una eficàcia del 95 %. No obstant això, en la pràctica assistencial habitual, la seva efectivitat real descendeix al 30,6 %. Aquesta distància es deu a tres factors de la pràctica clínica diària: 1. Precisió diagnòstica del metge (falsos positius que reben tractament sense necessitar-lo). 2. Prescripció correcta (adequació de la dosi i la pauta terapèutica als requeriments reals). 3. Adherència terapèutica (taxa d'observança del pacient prenent el fàrmac segons la pauta prescrita). Cas 2.

Tractament de la depressió: Davant d'un tractament antidepressiu amb una eficàcia teòrica del 95 %, observem la següent cascada en una població determinada: Diagnòstic correcte de casos nous: només el 10 % dels pacients reals són diagnosticats ( ). Prescripció del tractament correcte: s'aplica en el 80 % dels diagnosticats ( ). Compliment o compliment terapèutic: l'acaba completant el 50 % dels pacients tractats ( ). L'efectivitat real resultant és de només el 3,8 %. Si a continuació facilitem l'accés al centre, triem el medicament més assequible i reduïm efectes adversos al mínim cost possible, estarem maximitzant l'eficiència de la intervenció.

100 × 0,10 × 0,95 = 9,5 % 9,5 × 0,80 = 7,6 % 7,6 × 0,50 = 3,8 % Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 15 ERROR FREQÜENT Confondre eficàcia i efectivitat en una avaluació clínica. L'eficàcia descriu el potencial d'un tractament sota condicions controlades de laboratori. Mai no s'ha d'assumir que aquest percentatge es mantindrà a la pràctica habitual: problemes diagnòstics, errors de dosificació o un compliment terapèutic deficient redueixen dràsticament l'efectivitat real. COMPROVA-HO 12 Si dos fàrmacs tenen la mateixa eficàcia del 90 %, poden presentar taxes d'efectivitat dispars en la comunitat?

El cost d'oportunitat en la gestió clínica Atès que els recursos financers, materials i humans són estrictament limitats, qualsevol decisió sanitària comporta prioritzar unes accions per sobre d'unes altres. DEFINICIÓ El cost d'oportunitat és el valor del benefici que es deixa d'obtenir de la millor opció alternativa a la qual es renuncia en destinar uns recursos determinats a un ús concret. L'avaluació econòmica actua com la pedra angular de l'economia de la salut: compara com a mínim dues alternatives en termes de costos i guanys en salut (per exemple, finançar un programa de profilaxi preexposició o destinar aquests mateixos fons a atenció hospitalària reactiva).

Ignorar el cost d'oportunitat condueix a una gestió miop: gastar pressupost en intervencions poc efectives impedeix finançar altres estratègies que aportarien molts més anys de vida o benestar a la comunitat. COMPROVA-HO 13 Què representa el cost d'oportunitat en decidir la compra d'una nova màquina diagnòstica hospitalària? Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 16 IDEES CLAU L'economia de la salut analitza l'assignació de recursos limitats al sector sanitari per assolir la màxima eficiència i benestar social.

La transició demogràfica, la transició epidemiològica i la incorporació de tecnologia mèdica costosa són els tres motors principals de l'augment de la despesa sanitària. L'equitat en salut implica assignar recursos en funció de les necessitats específiques de cada grup per reduir les desigualtats socials evitables, diferenciant-se de la igualtat formal. L'eficàcia mesura el resultat teòric en condicions ideals, mentre que l'efectivitat avalua el rendiment real en la pràctica clínica després de considerar el diagnòstic, la prescripció i el compliment terapèutic. L'eficiència relaciona els recursos consumits amb els beneficis de salut aconseguits al menor cost possible.

El cost d'oportunitat reflecteix els beneficis als quals es renuncia en descartar la millor opció alternativa en prendre una decisió financera o clínica. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 14. Quins tres passos de la pràctica real expliquen que el tractament de la depressió passi d'una eficàcia teòrica del 95 % a una efectivitat del 3,8 %? 15. En què es diferencia l'enfocament de l'equitat respecte al de la igualtat en la distribució de la despesa sanitària per càpita? ENTORNS SANITARIS 3 El Sistema Nacional de Salut espanyol EN ACABAR SABRÀS Descriure la trajectòria històrica de les institucions sanitàries espanyoles des del segle XIX fins al 1986.

Identificar els principis fonamentals i l'estructura organitzativa fixats per la Llei General de Sanitat 14/1986. Distingir les categories de la cartera de serveis del SNS i les seves condicions de finançament o copagament. Comparar l'impacte en la cobertura ciutadana i estrangera del RDL 16/2012 respecte al RDL 7/2018. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 16 Com va passar la sanitat pública espanyola de protegir només els treballadors cotitzants a ser un dret de tota la població?

Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 17 Evolució històrica del sistema sanitari a Espanya La necessitat de supervivència i la preservació de la vida han constituït tradicionalment la base de l'agrupament social. Al llarg dels segles, la resposta institucional a la malaltia ha transitat des d'un enfocament caritatiu fins a la consolidació d'un dret ciutadà reconegut per la llei. Durant l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna, la pràctica curativa es formalitza amb el reconeixement de títols (físics, cirurgians, barbers), establint-se sovint sistemes d'iguales per atendre comunitats locals mitjançant pagaments periòdics.

No obstant això, la industrialització i l'aparició de la classe obrera fan imprescindible un marc regulador formal davant la vulnerabilitat dels treballadors. A mitjan segle XIX s'inicien les primeres estructures estatals: la Llei de Beneficència de 1849 supera la caritat privada dispersa, mentre que la Llei de Sanitat de 1855 introdueix criteris d'higiene pública i responsabilitat facultativa. La pressió dels moviments obrers culmina amb fites com la Comissió de Reformes Socials (1883), la Llei d'accidents de treball (1900) i la fundació de l'Institut Nacional de Previsió (INP) l'any 1908, entitat que gestionaria les assegurances socials a Espanya fins al 1978.

A la dècada de 1940 s'instaura l'Assegurança Obligatòria de Malaltia (SOE, 1942), de caràcter estrictament contributiu (vegeu «Entorns sanitaris — Conceptes de salut, models i sistemes sanitaris»). Posteriorment, la Llei de Bases de la Sanitat Nacional (1944), la Llei d'Hospitals (1962) i les Bases de la Seguretat Social de 1963 preparen el camí per a la Llei de Seguretat Social de 1966. Amb aquest marc, l'Estat assumeix el finançament, compra i provisió de serveis per als cotitzants, mantenint la beneficència per als no assegurats.

CRONOLOGIA Evolució legislativa del sistema de salut espanyol Amb la transició democràtica, el Reial Decret Llei 36/1978 dissol l'INP i reestructura la gestió institucional creant entitats especialitzades: l'INSALUD per a l'assistència sanitària, l'INSS per a prestacions econòmiques, l'IMSERSO per a serveis socials, l'INEM per a l'ocupació i la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS). Aquell mateix any, la Constitució Espanyola de 1978 consagra al seu article 43 el dret a la protecció de la salut per a tota la ciutadania, establint el deure dels poders públics d'organitzar i tutelar la salut col·lectiva.

1908 Creació de l'Institut Nacional de Previsió per gestionar assegurances socials obreres. 1978 Article 43 de la Constitució i creació de l'INSALUD pel RDL 36/1978. 1986 Promulgació de la LGS 14/1986: neix el Sistema Nacional de Salut. 2003 Llei de Cohesió i Qualitat un cop transferides totes les competències autonòmiques. 2012-2018 El RDL 16/2012 introdueix la condició d'assegurat; el RDL 7/2018 restaura l'accés universal.

Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 18 DEFINICIÓ L'article 43 de la Constitució Espanyola estableix el reconeixement del dret de tota la ciutadania a la protecció de la salut, atribuint als poders públics la responsabilitat d'organitzar i tutelar la salut pública mitjançant mesures preventives, prestacions i serveis necessaris. COMPROVA-HO 17 Quina transformació orgànica fonamental va establir el Reial Decret Llei 36/1978 respecte a l'atenció mèdica?

La Llei General de Sanitat (Llei 14/1986) i l'estructura del SNS La promulgació de la Llei 14/1986, de 25 d'abril, General de Sanitat (LGS) suposa la creació del Sistema Nacional de Salut (SNS) i el pas definitiu des d'un esquema d'assegurança laboral cap a un model de cobertura pública finançat majoritàriament per impostos (vegeu «Entorns sanitaris — Conceptes de salut, models i sistemes sanitaris»). Els principis rectors fixats per la LGS 14/1986 inclouen: Universalització del dret a l'atenció sanitària per a tots els ciutadans. Equitat en les condicions d'accés, sense discriminació social o econòmica. Finançament públic mitjançant impostos generals i gratuïtat en el punt d'atenció.

Atenció integral, integrant promoció, prevenció, curació i rehabilitació funcional. Descentralització política cap a les comunitats autònomes mitjançant la creació dels seus respectius serveis de salut. Participació comunitària dels ciutadans en la presa de decisions sanitàries. L'organització assistencial s'articula en dos graons complementaris: el primer nivell (Atenció Primària de Salut, estructurada en centres de salut i equips multidisciplinaris d'ABS) i el segon nivell (Atenció Especialitzada, prestada en hospitals i centres especialitzats).

Territorialment, es defineixen les Àrees de Salut, encarregades de la gestió unitària dels serveis d'un territori per a poblacions aproximades de 200.000 a 250.000 habitants. Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 19 Esquema de la Direcció d'Infermeria equiparada a la Direcció Mèdica. A nivell de gestió de centres, l'Ordre del Ministeri de Sanitat de 1985 va establir que la Direcció d'Infermeria se situés al mateix rang jeràrquic que la Direcció Mèdica i la Direcció Econòmica dins l'equip directiu hospitalari coordinat per la Gerència. Esquema de competències sanitàries entre Estat, Autonomies i Ajuntaments.

La distribució de competències divideix les responsabilitats entre l'Estat (legislació bàsica, coordinació general, alta inspecció, sanitat exterior i política de preus dels medicaments), les Comunitats Autònomes (planificació territorial, salut pública i gestió dels serveis assistencials) i les Corporacions Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 20 Locals (salubritat). El Consell Interterritorial del SNS actua com a espai de coordinació i consens entre l'administració central i les autonòmiques. COMPROVA-HO 18 Quins són els dos nivells assistencials establerts pel model organitzatiu de la LGS 14/1986?

Fites de reforma: Informe Abril Martorell i Llei de Cohesió i Qualitat Cinc anys després de la LGS, l'increment sostingut de la despesa i la necessitat d'adaptar la gestió condueixen a la creació d'una comissió d'experts que publica l'Informe Abril Martorell (1991). Aquest document proposa eines modernes de gestió: introduir la qualitat global, implicar el personal facultatiu en les decisions pressupostàries, fomentar la contractació externa de serveis i racionalitzar la prescripció farmacèutica. Durant la dècada de 1990 es culmina el canvi en el model de sosteniment econòmic.

Si fins al 1986 la despesa depenia de quotes laborals de la Seguretat Social, el 1989 l'aportació de l'Estat ja supera les cotitzacions. L'any 1999, mitjançant la Llei 49/1998, es consolida el finançament del SNS a través dels Pressupostos Generals de l'Estat, integrat en el sistema general de finançament de cada Comunitat Autònoma. Un cop transferides les competències sanitàries a totes les autonomies (procés iniciat el 1981 per Catalunya i culminat el 2001 per a la resta), s'aprova la Llei 16/2003, de Cohesió i Qualitat del SNS. Aquesta norma pretén evitar desigualtats interterritorials garantint: Un catàleg comú de prestacions per a tot l'Estat.

L'atenció sociosanitària i de salut mental de manera coordinada. El foment de la seguretat clínica, la creació de l'Agència de Qualitat i l'Observatori del SNS. Mecanismes de compensació financera territorial mitjançant fons de cohesió. COMPROVA-HO 19 Quin objectiu perseguien les propostes de l'Informe Abril Martorell de 1991? Cartera de serveis, copagament farmacèutic i evolució de la cobertura La cartera comuna de serveis del SNS s'estructura segons el tipus d'aportació econòmica requerida a l'usuari: Modalitat de cartera Contingut assistencial Règim econòmic de l'usuari Bàsica comuna Prevenció, diagnòstic, tractament, rehabilitació i transport sanitari urgent.

Completament gratuïta en el punt de prestació. Suplementària Prestació farmacèutica amb recepta, ortopròtesis, dietètics i transport no urgent programat. Subjecta a copagament o reemborsament segons normativa. Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 21 Modalitat de cartera Contingut assistencial Règim econòmic de l'usuari Accessòria Serveis o activitats no essencials de suport a patologies cròniques. Subjecta a participació o aportació de l'usuari. Complementària Tècniques o prestacions afegides de forma voluntària per cada Comunitat Autònoma. Finançada exclusivament per la comunitat que l'aprova.

Dins de les prestacions sanitàries habituals, queden expressament exclosos de la cartera de finançament públic tractaments com la cirurgia plàstica no reconstructiva, el tractament en balnearis, la psicoanàlisi i l'atenció dental general (mantenint-se només les extraccions i actuacions específiques). Pel que fa a la despesa farmacèutica ambulatòria, la Resolució de 2014 de la Direcció General de Cartera Bàsica va desenvolupar el model d'aportació progressiva segons els ingressos econòmics: Taula de percentatges i límits mensuals del copagament farmacèutic.

DEFINICIÓ El copagament farmacèutic és el sistema pel qual l'usuari assumeix un percentatge del cost del medicament receptat, calculat a partir del seu nivell de renda (tram IRPF) i de la seva condició laboral (actiu, pensionista o aturat de llarga durada). Així mateix, determinats tractaments per a malalties cròniques o neoplàsiques compten amb una aportació reduïda d'un 10% amb un topall màxim fixat per medicament. L'accés subjectiu a aquestes prestacions ha sofert canvis legals substancials els darrers anys.

L'any 2012, davant la crisi financera, s'aprova el Reial Decret Llei 16/2012, que vincula la cobertura a la «condició d'assegurat» (treballador d'alta, pensionista o perceptor de subsidi) o beneficiari associat. Aquesta mesura va excloure de la targeta sanitària els estrangers en situació administrativa irregular, limitant la seva atenció pública a tres supòsits: urgències per accident o malaltia greu fins a l'alta mèdica, atenció a l'embaràs, part i postpart, i atenció integral als menors d'edat.

Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 22 Per revertir aquesta fragmentació, el Reial Decret Llei 7/2018 va derogar la condició d'assegurat i va restablir la titularitat universal del dret a la protecció de la salut per a totes les persones que resideixen a l'Estat espanyol, amb càrrec directe a fons públics. ERROR FREQÜENT Confondre l'abast del RDL 16/2012 pensant que va retirar totalment l'assistència als immigrants sense permís de residència. La normativa mantenia l'atenció mèdica obligatòria en menors d'edat, atenció obstètrica (embaràs, part i postpart) i urgències greus fins a l'alta.

El restabliment complet de la cobertura ordinària es produeix l'any 2018 amb el RDL 7/2018. COMPROVA-HO 20 Quina diferència principal existeix entre la cartera bàsica de serveis i la cartera suplementària del SNS? IDEES CLAU La Llei General de Sanitat (Llei 14/1986) transforma l'antic model contributiu de Seguretat Social en un Sistema Nacional de Salut de caràcter universal finançat per impostos. L'article 43 de la Constitució Espanyola de 1978 estableix formalment el dret de tota la ciutadania a la protecció de la salut. L'atenció s'estructura en dos nivells coordinats: Atenció Primària de Salut i Atenció Especialitzada, organitzats territorialment en Àrees de Salut.

La cartera comuna de serveis distingeix prestacions bàsiques (gratuïtes), suplementàries (amb copagament com la farmàcia), accessòries i complementàries autonòmiques. El RDL 16/2012 va restringir l'atenció universal lligant-la a la «condició d'assegurat», situació corregida pel RDL 7/2018 que va restaurar l'accés universal. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 21. Quin organisme va assumir la gestió de l'assistència sanitària pública a Espanya després de la dissolució de l'INP el 1978? 22. En quins supòsits concrets garantia l'atenció sanitària pública el RDL 16/2012 als estrangers en situació irregular?

Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 23 ENTORNS SANITARIS 4 El Sistema Sanitari de Catalunya i el SISCAT EN ACABAR SABRÀS Distingir clarament els rols i funcions del Departament de Salut, el CatSalut i l'ICS. Explicar les característiques del model sanitari mixt català i la integració del SISCAT. Descriure l'organització territorial del sistema sanitari en regions, sectors i ABS. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 23 Per què a Catalunya un hospital gestionat per un consorci local o una fundació privada sense ànim de lucre pot atendre pacients de la sanitat pública gratuïtament?

El model sanitari mixt català i la seva evolució històrica El sistema sanitari de Catalunya té una configuració pròpia arrelada en la seva història. Es defineix com un model sanitari mixt, ja que aplega en una xarxa única d'ús públic dispositius de titularitat diversa. Aquesta estructura aprofita la llarga tradició d'entitats sense afany de lucre existents al territori, tals com mútues, fundacions beneficoassistencials, consorcis locals i institucions religioses, per prestar assistència a tota la ciutadania.

Aquest model es va forjar a través de diverses etapes legislatives i administratives: 1931-1934: Creació del Departament de Sanitat i Beneficència (1931), decret presidencial republicà d'estructuració de la sanitat catalana (1932) i Llei de Bases per a l'organització dels Serveis Sanitaris i Assistència Social (1934). 1979-1981: Disseny del primer Mapa Sanitari (1979) i recepció efectiva de les transferències estatals en matèria de sanitat cap a la Generalitat de Catalunya l'any 1981.

1981-1983: Inici de la gestió autonòmica, aprovació de la primera Ordre de Concerts i desplegament dels mecanismes d'acreditació de centres hospitalaris d'aguts per assegurar competències i qualitat assistencial. 1983: Promulgació de la Llei 12/1983, que va establir l'Institut Català de la Salut (ICS) com a entitat gestora dels centres heretats de la Seguretat Social. Diagrama de la transició funcional de l'INSALUD a l'Institut Català de la Salut.

Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 24 En la seva etapa inicial, l'ICS assumia conjuntament les responsabilitats que anteriorment exercia l'INSALUD a Catalunya: finançava, planificava i proveïa els serveis de forma centralitzada, a més de concertar prestacions amb entitats privades o municipals (vegeu «Entorns sanitaris — El Sistema Nacional de Salut espanyol»). També es va impulsar la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP) i la Reforma de l'Atenció Primària (RAP). COMPROVA-HO 24 Quina és la raó fonamental per la qual Catalunya va adoptar històricament un model sanitari mixt en lloc d'un model basat exclusivament en centres públics de nova construcció?

La Llei d'Ordenació Sanitària de Catalunya i la separació de funcions La promulgació de la Llei 15/1990 d'Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) va redefinir completament l'estructura del sistema mitjançant un principi clau: la separació entre la compra de serveis i la provisió sanitària. Aquesta transformació va reorganitzar els rols institucionals per garantir transparència, eficiència i millor resposta a les demandes de salut. Els principis essencials establerts per la LOSC comprenen: Cobertura pública universal i concepció integral de la salut. Descentralització operativa i sectorització de l'atenció primària i especialitzada.

Racionalització, eficàcia i equitat per superar desigualtats socials i territorials. Participació ciutadana a través dels consells de salut comunitaris i de direcció. Integració de serveis i control sanitari de l'entorn. Per materialitzar aquests principis, la LOSC va establir dos instruments rectors: el Servei Català de la Salut com a òrgan de gestió i assegurament, i el Pla de Salut de Catalunya com a marc estratègic de referència (vegeu «Entorns sanitaris — Planificació en salut: El Pla de Salut de Catalunya»).

PROCÉS Flux de finançament i compra de serveis a Catalunya 1 Parlament de Catalunya Aprova el pressupost sanitari global 2 Departament de Salut Fixa polítiques i el Pla de Salut 3 CatSalut Asseguradora pública que contracta l'assistència 4 Proveïdors del SISCAT ICS, consorcis i fundacions presten atenció clínica Amb aquesta divisió, l'assignació pressupostària prové del Parlament cap al Departament de Salut (que planifica i fixa les polítiques). El Departament transfereix els recursos al CatSalut, el qual actua com a asseguradora pública única contractant l'activitat als proveïdors segons objectius assistencials i necessitats de la població.

Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 25 Institució Paper principal Funcions destacades Departament de Salut Autoritat sanitària i planificació Planificació global, ordenació, inspecció i elaboració del Pla de Salut. Servei Català de la Salut (CatSalut) Assegurament i compra pública Garanteix la cobertura pública, gestiona el pressupost, contracta serveis i avalua resultats. Institut Català de la Salut (ICS) Proveïdor públic de serveis Gestiona la seva xarxa pròpia d'hospitals d'alta tecnologia i la majoria dels equips d'atenció primària.

Centres concertats i consorcis Proveïdors concertats de serveis Presten serveis assistencials en virtut de convenis i contractes-programa amb el CatSalut. ERROR FREQÜENT Confondre el CatSalut amb l'ICS és un dels errors més habituals en els exàmens. Recorda: el CatSalut no gestiona metges ni infermeres a peu de llit, sinó que és l'asseguradora pública que disposa del pressupost i compra l'atenció sanitària. Per la seva banda, l'ICS és una empresa pública proveïdora, és a dir, un dels agents que ven o presta aquests serveis clínics al CatSalut, competint i col·laborant amb altres proveïdors concertats.

COMPROVA-HO 25 Quina diferència funcional essencial va introduir la LOSC entre el CatSalut i l'ICS? El SISCAT: integració i recursos del sistema sanitari L'any 2000 es va constituir el SISCAT (Sistema Sanitari Integral d'Utilització Pública de Catalunya). L'objectiu principal d'aquesta xarxa integrada és agrupar tots els dispositius assistencials de cobertura pública en un marc únic d'actuació, optimitzant les infraestructures existents, evitant duplicitats innecessàries i assegurant la continuïtat assistencial.

El SISCAT aplega una xarxa diversa i extensa de recursos sanitaris: Atenció hospitalària: 68 centres hospitalaris d'aguts (hospitals de l'ICS, consorcis sanitaris, hospitals comarcals i centres privats concertats). Atenció primària: 434 centres d'atenció primària repartits arreu del territori. Atenció sociosanitària i salut mental: 102 centres d'internament sociosanitaris i 40 centres dedicats a la salut mental amb internament. Urgències i emergències: 428 ambulàncies de Suport Vital Bàsic (SVB) i Suport Vital Avançat (SVA), 4 helicòpters medicalitzats gestionats pel Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) i més de 900 ambulàncies de transport sanitari no urgent per a diàlisi o rehabilitació.

En el marc de la relació assistencial, el CatSalut i la ciutadania comparteixen deures i drets. Els usuaris tenen dret a la informació clínica, a l'accés equitatiu i a una assistència de qualitat, mentre que assumeixen el deure de responsabilitzar-se de la pròpia salut, seguir les indicacions mèdiques i utilitzar Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 26 racionalment els serveis. Paral·lelament, el CatSalut té el deure de garantir la sostenibilitat, l'accessibilitat i la cobertura universal, gaudint del dret de gestionar els fons públics i establir contractes vinculats a l'eficiència i la millora contínua.

COMPROVA-HO 26 Quina finalitat estratègica perseguia la creació del SISCAT l'any 2000? Estructura territorial sanitària a Catalunya L'organització dels serveis públics de salut a Catalunya es descentralitza geogràficament per aproximar la presa de decisions i la gestió a la realitat demogràfica i epidemiològica de cada zona. Aquesta articulació s'estructura en tres nivells jeràrquics principals: Esquema de l'ordenació territorial sanitària catalana en regions, sectors i ABS. Regions Sanitàries: Són les grans demarcacions territorials definides a partir de criteris geogràfics, socioeconòmics i de comunicació.

Catalunya es divideix en 7 regions sanitàries: Alt Pirineu i Aran, Lleida, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Catalunya Central, Girona i Barcelona. Aquesta darrera, per la seva densitat de població, se subdivideix en tres àmbits d'actuació: Barcelona Ciutat, Metropolitana Nord i Metropolitana Sud. 1 Sectors Sanitaris: Les 7 regions s'organitzen en 29 sectors sanitaris. La seva funció és coordinar els serveis d'atenció primària amb els d'atenció especialitzada hospitalària de la seva àrea d'influència. 2 Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 27 Mapa de la distribució geogràfica de les regions sanitàries a Catalunya.

Aquesta delimitació progressiva permet modular l'assignació de recursos segons la dispersió territorial o la càrrega de morbiditat, assegurant que qualsevol ciutadà disposi d'una porta d'entrada clara i propera al sistema de cures. COMPROVA-HO 27 En quins tres àmbits s'estructura excepcionalment la Regió Sanitària de Barcelona a causa del seu volum poblacional? IDEES CLAU El sistema sanitari català és un model mixt que integra entitats de titularitat diversa (públiques, consorcis, fundacions i mútues) en una única xarxa assistencial d'utilització pública.

La Llei 15/1990 (LOSC) va formalitzar la separació estructural entre la funció de finançament/compra de serveis i la funció de provisió assistencial. El CatSalut actua com a asseguradora pública única i compradora de serveis, mentre que l'ICS i la resta d'entitats concertades actuen com a proveïdors. Creat l'any 2000, el SISCAT agrupa tots els recursos assistencials (hospitals, CAPs, centres sociosanitaris i transport d'emergències) per assegurar la continuïtat assistencial. L'organització territorial s'articula jeràrquicament en 7 regions sanitàries, 29 sectors sanitaris i les Àrees Bàsiques de Salut (ABS).

Àrees Bàsiques de Salut (ABS): Constitueixen la unitat elemental del sistema sanitari, on es desenvolupa l'atenció primària de salut. Una ABS pot correspondre a barris o districtes en zones urbanes, o bé agrupar un o diversos municipis en entorns rurals, donant cobertura a través dels respectius Equips d'Atenció Primària (EAP). 3 Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 28 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28. Quin paper desenvolupa l'Institut Català de la Salut (ICS) dins de l'estructura del sistema de salut des de l'aprovació de la LOSC? 29. Com s'estructura de manera descendent la divisió territorial sanitària a Catalunya?

ENTORNS SANITARIS 5 Planificació en salut: El Pla de Salut de Catalunya EN ACABAR SABRÀS Distingir les cinc etapes històriques de la planificació sanitària a Catalunya des de 1979. Explicar la finalitat i indicadors d'èxit del programa intersectorial PAFES. Desglossar els 5 passos metodològics per a l'elaboració i aprovació del Pla de Salut. Estructurar els 4 eixos, 12 línies i 28 objectius de salut del Pla 2016-2020. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 30 Com pot un govern reduir l'impacte de les malalties cròniques actuant fora dels hospitals i centres d'atenció primària?

El Pla de Salut com a eina directriu de la sanitat catalana La Generalitat de Catalunya gestiona la sanitat pública articulant tres funcions clau: regulació, planificació i organització de serveis. Aquestes tasques es coordinen a través del Departament de Salut, l'Institut Català de la Salut (ICS) i el Servei Català de la Salut (CatSalut). Tal com s'ha analitzat a «Entorns sanitaris — El Sistema Sanitari de Catalunya i el SISCAT», la Llei 15/1990 d'Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) va fixar la separació de funcions. En aquest marc, el CatSalut actua com a asseguradora pública i compradora de serveis per a la ciutadania.

DEFINICIÓ El Pla de Salut de Catalunya és l'instrument estratègic suprem de planificació sanitària que fixa les prioritats, objectius i línies d'actuació del Govern per millorar l'estat de salut de la població catalana. Des de l'aprovació de la LOSC l'any 1990, s'han desenvolupat set cicles de planificació sanitària. Aquests cicles han reflectit una clara transformació: van néixer centrats en la provisió de serveis i han avançat cap a una visió holística orientada a la salut pública i la intersectorialitat.

Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 29 Període Denominació de l'etapa Plans de salut aprovats Durada del pla 1979- 1990 Transferència de competències de salut Cap pla formalitzat — 1991- 2001 Primers plans de salut (0) 1991, (1) 1993-1995, (2) 1996-1998, (3) 1999-2001 3 anys 2002- 2010 Consolidació de la planificació sanitària (4) 2002-2005, (5) 2006-2010 4 anys / 5 anys 2011- 2015 Orientació als serveis de salut (6) 2011-2015 5 anys 2016- 2020 Orientació als serveis i a la política de salut (7) 2016-2020 5 anys Evolució històrica dels cicles de planificació sanitària Durant el primer període (1979-1990) es van assumir les competències sanitàries i es va dissenyar el primer Mapa Sanitari.

Es van establir fites bàsiques com la reforma de l'atenció primària de salut l'any 1985 i la fundació de la Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública (XHUP). Així mateix, la Llei General de Sanitat estatal de 1986 va impulsar la creació dels Serveis de Salut Autònoms i l'exigència d'elaborar plans de salut. El segon període (1991-2001) va marcar el desplegament dels primers documents oficials sota el paraigua de la LOSC. Es va produir una transició conceptual: passar de la planificació basada en serveis a la planificació basada en objectius de salut, establint una coordinació bidireccional entre el Pla de Salut de Catalunya i els Plans de Salut Regionals focalitzats en prevenció i promoció.

Esquema de l'evolució normativa i articulació territorial dels plans de salut. En el tercer període (2002-2010) es va consolidar el model. Es va ampliar la vigència temporal dels plans i es va aprovar un nou Mapa Sanitari de Catalunya, incrementant la participació ciutadana i professional.

En aquesta etapa van sorgir 7 Plans directors específics per malaltia: Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 30 Oncologia Aparell circulatori Aparell respiratori Salut mental i addiccions Malalties reumàtiques i de l'aparell locomotor Immigració en l'àmbit de la salut Cronicitat El quart període (2011-2015) va situar els serveis sanitaris centrats en la persona i va prioritzar projectes assistencials aguts mitjançant codis d'emergència com Codi IAM, Codi Ictus, Codi Suïcidi, politraumatismes i sèpsia. A més, es van activar programes interdepartamentals: PINSAP: Pla interdepartamental i intersectorial de salut pública. COMSalut: Programa de salut comunitària.

PIAISS: Pla interdepartamental d'atenció i interacció social i sanitària. Programes transversals de seguretat dels pacients, renovació de l'acreditació hospitalària i acreditació de centres d'atenció primària. El cinquè període (2016-2020) va consolidar el pas definitiu cap a polítiques de salut transversals i sistèmiques, amb el compromís explícit de mitigar l'impacte dels determinants socials en la salut mitjançant accions intersectorials. CRONOLOGIA Evolució dels períodes de planificació sanitària a Catalunya COMPROVA-HO 31 Quina diferència metodològica clau separa la planificació sanitària de la dècada de 1990 respecte a la del període 2016-2020 a Catalunya?

1979-1990 Transferència de competències, reforma de l'atenció primària i primer mapa sanitari. 1991-2001 Aprovació de la LOSC i transició cap a objectius de salut i plans regionals. 2002-2010 Consolidació del model i creació de 7 plans directors monogràfics per patologies. 2011-2015 Codis d'emergència i programes interdepartamentals centrats en la persona. 2016-2020 Polítiques de salut transversals sobre determinants socials i salut en totes les polítiques. Gestió i Lideratge Infermer: Apunts i Resum de l'Assignatura 31 Cas pràctic de programa intersectorial: el PAFES El Pla d'Activitat Física, Esport i Salut (PAFES, o PAFS) representa un model d'intervenció interdepartamental d'èxit.

Es va iniciar com a prova pilot l'any 2005 i es va consolidar plenament el 2007. La seva meta fonamental és…