Apunts de Sociologia de l'Educació | Grau Primària UB

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS SOCIOLOGIA DE L'EDUCACIÓ: CANVIS SOCIALS, EDUCATIUS I MULTICULTURALITAT Grau en Educació Primària Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Sociologia de l'Educació (UB): teories reproductives i de transformació, evolució de lleis escolars, desigualtat i diversitat cultural.

APREN.AI Índex 1 Paradigmes sociològics: de la reproducció a la transformació escolar Precursors clàssics de la sociologia educativa L'Informe Coleman i les lectures de la desigualtat Teories de la reproducció: Bourdieu, Bowles i Gintis El currículum ocult i la manca de neutralitat curricular Teories de la resistència i de la transformació 2 Cultura, socialització i construcció social de la realitat Cultura i biaixos de mirada cultural La construcció social de la realitat Fases del procés de socialització L'enfocament estructural-funcionalista de Parsons 3 Evolució històrica i legislativa del sistema educatiu espanyol De l'Antic Règim al model liberal: Cadis i la Llei Moyano La Segona República i els moviments de renovació pedagògica El marc democràtic: de la Llei General d'Educació a la LOMLOE 4 Desigualtats socials, condicionants del rendiment i fracàs escolar Eixos estructurals i moments de la desigualtat educativa Condicionants externs i interns del rendiment Posicionaments ideològics davant les desigualtats escolars Fracàs escolar i abandonament educatiu prematur 5 Societat del coneixement, bretxa digital i gestió de la diversitat cultural Transformacions estructurals: de la societat industrial a la postindustrial La societat del coneixement i els nous reptes escolars Bretxa digital, perspectiva ecosocial i privacitat infantil Models de gestió de la diversitat cultural i marc català 6 Resum per repassar Teories sociològiques de l'educació Socialització, cultura i sistema social Desigualtats, rendiment i fracàs escolar Societat del coneixement i diversitat cultural Cronologia i evolució legislativa a Espanya Solucions de les preguntes de repàs Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 1 Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 2 1 Paradigmes sociològics: de la reproducció a la transformació escolar EN ACABAR SABRÀS Distingir els enfocaments reproductivista, resistent i transformador de l'educació. Identificar les formes de capital i el concepte d'habitus segons Pierre Bourdieu. Explicar com el currículum ocult i la teoria de la correspondència perpetuen la desigualtat social. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 És l'escola un ascensor social neutre que garanteix les mateixes oportunitats a tothom?

La sociologia de l'educació analitza com les institucions escolars interactuen amb l'estructura social, oscil·lant entre la conservació de l'ordre vigent i la capacitat d'emancipació col·lectiva. ESQUEMA Paradigmes de la sociologia de l'educació Precursors clàssics de la sociologia educativa El pensament sociològic clàssic va establir les bases sobre la funció de l'ensenyament en relació amb l'ordre i el canvi social: Émile Durkheim: concep l'educació com una eina d'integració que inculca valors comuns i garanteix la cohesió social adaptant cada generació a les necessitats de la societat.

Teories de la reproducció Conservació de l'ordre vigent Pierre Bourdieu Habitus, capitals i violència simbòlica Bowles i Gintis Correspondència entre escola i feina Teories de la resistència Resposta activa de l'alumnat Paul Willis Cultures contraescolars obreres Michael Apple Crítica ideològica del currículum Teories de la transformació Emancipació i canvi social Paulo Freire Acció dialògica i consciència Henry Giroux Docents intel·lectuals transformadors Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 3 Karl Marx: sosté que l'escola reflecteix les desigualtats de classe del capitalisme; per contrarestar- ho, proposa una formació pública, laica i basada en valors d'igualtat.

Max Weber: analitza la racionalització institucional i defensa un model educatiu alliberat de la rigidesa i el control burocràtic. L'Informe Coleman i les lectures de la desigualtat L'any 1966 es va publicar als Estats Units l'estudi conegut com a Informe Coleman, fruit de l'encàrrec derivat de la Civil Rights Act de 1964. La investigació va concloure que la millora dels recursos escolars no reduïa per si sola la bretxa formativa, ja que el rendiment depèn principalment del context sociofamiliar de l'estudiant. Aquesta troballa va generar dues interpretacions oposades: Lectura conservadora: considerava inútils les reformes institucionals i justificava frenar la inversió pública en educació.

Lectura progressista: assenyalava que l'escola reprodueix la desigualtat externa i que calen transformacions socials i familiars estructurals acompanyades de millores escolars. COMPROVA-HO 2 Quina va ser la conclusió principal de l'Informe Coleman respecte a l'èxit acadèmic? Teories de la reproducció: Bourdieu, Bowles i Gintis Davant la visió que l'escola ofereix oportunitats idèntiques a tothom, el model reproductivista argumenta que el sistema educatiu legitima les jerarquies preexistents. DEFINICIÓ El habitus de Pierre Bourdieu és el sistema d'esquemes mentals, gustos i disposicions adquirits en l'entorn familiar segons la posició social d'origen.

Pierre Bourdieu divideix l'espai social en diversos camps (educatiu, polític, artístic i científic) on els agents competeixen segons el seu volum de recursos: Capital econòmic: béns materials i patrimoni financer. Capital social: xarxa de relacions, contactes i prestigi comunitari. Capital cultural: sabers, competències i béns culturals interioritzats. Capital simbòlic: reconeixement formal, títols i diplomatures. Quan l'escola exigeix un capital cultural propi de les classes altes com si fos universal, comet violència simbòlica, imposant continguts que penalitzen els qui no comparteixen aquest habitus familiar.

D'altra banda, la teoria de la correspondència formulada per Samuel Bowles i Herbert Gintis explica que les pautes de conducta exigides als diferents nivells educatius preparen per a l'escalafó laboral: Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 4 Nivell educatiu Tret premiat a l'escola Funció en el mercat de treball Nivells inferiors Submissió i obediència a normes externes Treball manual sota supervisió directa Nivell mitjà Serietat, fiabilitat i compliment de tasques Treball tècnic o administratiu pautat Nivell superior Iniciativa, autonomia i normes interioritzades Tasques directives i de presa de decisions El currículum ocult i la manca de neutralitat curricular El currículum acadèmic no és neutral, sinó que respon a una tria de poders i prioritats.

A més dels continguts formals, existeix un mecanisme implícit de transmissió ideològica. DEFINICIÓ El currículum ocult comprèn el conjunt de valors, expectatives i pautes de comportament transmesos sense explicitar a través de pràctiques quotidianes i comunicacions no verbals. Aquest corrent implícit es manifesta quan s'omet la història de minories o dones, en l'organització dels horaris i en les expectatives docents. Dins de l'aula inclusiva, cal evitar biaixos com l'efecte Pigmalió (vegeu «Desigualtats socials, condicionants del rendiment i fracàs escolar»). COMPROVA-HO 3 Què transmet el currículum ocult a diferència del currículum oficial?

Teories de la resistència i de la transformació Com a resposta al caràcter determinista del reproductivisme, diversos autors defensen que els subjectes actuen i poden trencar la submissió: Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 5 Esquema sobre la teoria crítica del currículum de Michael Apple Paulo Freire: proposa l'acció dialògica, basada en una relació horitzontal entre educador i alumne que parteix de l'experiència vital per generar consciència crítica i alliberament. Jürgen Habermas: mitjançant la teoria de l'acció comunicativa, sosté que el pensament sorgeix de la comunicació i que el diàleg reflexiu capacita per superar estructures de dominació.

Michael Apple: analitza les ideologies ocultes del currículum i reivindica l'escola democràtica, compromesa amb el bé comú i el pensament emancipador. Paul Willis: a Learning to Labour, estudia com els fills de classe obrera generen cultures contraescolars que qüestionen l'acadèmia. Henry Giroux: planteja el professorat com a intel·lectuals transformadors que desafien pràctiques repressives i promouen el canvi democràtic davant models passius. Zygmunt Bauman: aborda l'educació líquida, subratllant que en un món de canvi continu l'aprenentatge ha de ser un procés flexible durant tota la vida. ERROR FREQÜENT Interpretar la resistència escolar com una sortida d'èxit social.

Segons Paul Willis, l'actitud contraescolar dels nois obrers rebutja l'autoritat però condueix directament a l'abandonament formatiu, consolidant la seva inserció en feines manuals subordinades i reforçant la reproducció de classe.

Enfocament Visió de l'alumnat Paper de la institució Reproducció (Bourdieu, Bowles i Gintis) Receptors passius de capitals i disciplina Mecanisme d'estratificació social Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 6 Enfocament Visió de l'alumnat Paper de la institució Resistència (Apple, Willis) Subjectes actius que creen subcultures Espai de conflicte ideològic i contrahegemonia Transformació (Freire, Giroux, Habermas) Agents crítics amb capacitat d'emancipació Eina de democratització i canvi comunitari COMPROVA-HO 4 Quina contradicció descriu Paul Willis sobre les cultures contraescolars?

IDEES CLAU L'Informe Coleman (1966) va revelar el pes determinant de l'entorn sociofamiliar sobre el rendiment educatiu. Bourdieu explica la reproducció mitjançant la desigual distribució de capitals i la imposició de l'habitus de les classes dominants com a violència simbòlica. Bowles i Gintis demostren que l'escola premia l'obediència o l'autonomia segons el nivell educatiu per nodrir la jerarquia laboral. El currículum ocult transmet normes, creences i ideologies no explicitades en el programa oficial. La resistència cultural estudiantil (Willis) no sempre trenca la desigualtat, sinó que pot consolidar la reproducció de classe.

Freire, Habermas i Giroux reivindiquen l'acció dialògica i els docents com a intel·lectuals transformadors per democratitzar la societat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. En què consisteix la teoria de la correspondència de Bowles i Gintis? 6. Per què Paul Willis afirma que la resistència escolar no garanteix la mobilitat social? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quin factor va assenyalar l'Informe Coleman com a principal determinant de l'èxit acadèmic? La formació tecnològica del professorat a) La despesa econòmica per aula b) El context sociofamiliar de l'alumnat c) El nombre d'hores lectives d) Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 7 8.

Què defineix el concepte d'habitus segons Pierre Bourdieu? 9. Segons Bowles i Gintis, quina conducta es premia principalment als nivells educatius inferiors? 10. Com defineix Henry Giroux la figura del professorat compromès amb la democràcia? 2 Cultura, socialització i construcció social de la realitat EN ACABAR SABRÀS Distingir entre etnocentrisme, etnocentrisme invertit i relativisme cultural. Explicar la relació entre realitat objectiva i realitat subjectiva segons Berger i Luckmann. Diferenciar les etapes de la socialització primària, secundària i terciària. Identificar els quatre subsistemes de Parsons i el paper socialitzador de l'escola.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Com aprenem a ser membres d'una societat: venim programats genèticament o interioritzem el món que ens envolta? Cultura i biaixos de mirada cultural El debat clàssic sobre el comportament humà confronta el determinisme genètic amb el pes del medi. La sociologia sosté que, tot i existir condicionants biològics de base, l'ésser humà és fonamentalment social: el context ambiental i cultural modela la identitat i la conducta individual. DEFINICIÓ La cultura és el conjunt compartit d'hàbits, costums, valors, actituds i patrons de conducta que es transmeten entre generacions dins d'una estructura social determinada.

Coexisteixen múltiples manifestacions culturals en un mateix espai.

Una acumulació estricta de diners a) Disposicions i esquemes mentals interioritzats b) El certificat oficial obtingut a secundària c) La rebel·lió oberta contra les aules d) L'autogestió dels processos d'avaluació a) L'assumpció de rols directius b) La submissió i l'obediència reglada c) La llibertat creativa i crítica d) Gestors burocràtics del currículum a) Intel·lectuals transformadors b) Instructors de disciplines tècniques c) Avaluadors neutrals de contingut d) Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 8 Davant la diversitat cultural s'adopten diferents postures valoratives: Etnocentrisme: valorar o jutjar cultures alienes prenent com a patró exclusiu la pròpia cultura, considerant-la superior.

Etnocentrisme invertit: percepció de la pròpia cultura com a inferior respecte a una altra, fenomen freqüent en societats que han patit processos de colonització. Relativisme cultural: comprensió de cada manifestació cultural com a vàlida segons el seu propi marc, establint límits ètics davant vulneracions humanes greus. COMPROVA-HO 12 En què es diferencien l'etnocentrisme directe i l'invertit?

La construcció social de la realitat Segons Peter Berger i Thomas Luckmann, la realitat no és un fet purament natural, sinó el resultat d'una construcció social articulada en dues dimensions complementàries: Dimensió Definició i característiques Manifestació concreta Realitat objectiva Ordre social extern preexistent a la persona, institucionalitzat i consolidat al marge dels subjectes particulars. Institucions socials, escoles, lleis i estructures burocràtiques. Realitat subjectiva Apropiació individual d'aquest ordre mitjançant la interiorització de significats, hàbits i actituds. Maneres individuals de pensar, sentir, valorar i comportar-se.

La socialització constitueix precisament el procés pel qual la realitat objectiva es transforma en realitat subjectiva per mitjà de l'aprenentatge en un context social determinat. Fases del procés de socialització La inserció sociocultural es desplega de manera continuada al llarg de la vida mitjançant diverses etapes seqüencials: PROCÉS Fases de la socialització al llarg de la vida 1 Socialització primària Infantesa (fins a 6-7 anys), forta càrrega afectiva amb la família. 2 Socialització secundària Escola i institucions, rols específics amb menor vincle emocional. 3 Socialització terciària Resocialització davant nous entorns o transformacions culturals profundes.

Socialització primària: s'inicia durant la primera infantesa i culmina cap als 6-7 anys. Es caracteritza per una intensa adhesió afectiva i la identificació amb els referents familiars o tutors. L'infant interioritza conductes i normes bàsiques, passant de regles puntuals a pautes generals de comportament moral i convivència. 1 Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 9 ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre la socialització secundària amb l'etapa educativa de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO). La socialització secundària comença ja en l'educació primària i abasta qualsevol procés d'adquisició de rols institucionals d'adultesa, fins i tot laboral.

COMPROVA-HO 13 Quina és la diferència afectiva clau entre la socialització primària i la secundària? L'enfocament estructural-funcionalista de Parsons Des de la perspectiva estructural-funcionalista, la societat opera de manera anàloga a un organisme integrat per peces interdependents. Talcott Parsons planteja que el sistema social es manté estable gràcies a l'acció concertada de quatre grans subsistemes: Econòmic: gestió de la producció i adaptació material al medi. Polític: fixació d'objectius col·lectius i governança. Comunitari: integració dels individus i cohesió interna. Socialitzador: preservació i transmissió de les pautes culturals compartides.

A mesura que les societats guanyen complexitat, sorgeixen institucions encarregades d'assegurar aquest equilibri. En aquest marc, la funció primordial de l'escola consisteix a socialitzar els individus per adaptar-los a la vida col·lectiva i capacitar-los per exercir un rol actiu en l'estructura social i laboral. IDEES CLAU La cultura engloba els valors, hàbits i actituds transmesos socialment, condicionant el desenvolupament per sobre del determinisme biològic. L'etnocentrisme situa la pròpia cultura com a mesura superior, mentre que el relativisme cultural reconeix el valor intern de cada societat dins de límits ètics.

Berger i Luckmann divideixen la realitat en objectiva (institucions consolidades) i subjectiva (interiorització individual d'aquest ordre). La socialització primària requereix una càrrega afectiva intensa amb la família fins als 6-7 anys, a diferència de la secundària, de caràcter institucional i funcional. Per a Talcott Parsons, l'escola garanteix l'estabilitat social integrant els membres i preservant les pautes normatives del sistema. Socialització secundària: incorporació a nous àmbits institucionals que exigeixen l'aprenentatge de llenguatges específics i rols professionals o comunitaris.

La càrrega afectiva és menor i el vincle es formalitza a través de l'escola, el grup d'iguals i el mercat laboral. 2 Socialització terciària (o resocialització): adaptació a nous patrons culturals quan la persona canvia de context geogràfic o experimenta transformacions socials profundes, desaprenent pautes prèvies per integrar marcs normatius diferents. 3 Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 10 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 14. Com descriuen Peter Berger i Thomas Luckmann la relació entre realitat objectiva i subjectiva? 15. En quina situació s'activa un procés de socialització terciària o resocialització? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 16.

Com es defineix l'etnocentrisme invertit? 17. Quin tret defineix la socialització primària segons la teoria sociològica? 18. Quina funció assigna Parsons al subsistema socialitzador en el model estructural- funcionalista? 19. Segons Berger i Luckmann, quina entitat pertany a la realitat objectiva?

Jutjar altres pobles des de la superioritat pròpia a) Assumir institucions externes com a subjectives b) Considerar inferior la pròpia cultura davant d'altres c) Comprendre totes les cultures sense límits d) Llenguatge especialitzat de tipus laboral a) Començament exclusiu a partir de l'adolescència b) Forte càrrega afectiva i vincle familiar c) Absència de càrrega emocional en l'aprenentatge d) Preservar i transmetre les pautes culturals a) Eliminar la divisió tècnica del treball b) Administrar els recursos monetaris de l'Estat c) Fomentar exclusivament el determinisme biològic d) L'escola com a institució consolidada a) La identificació emocional amb la mare b) La manera íntima de percebre un sentiment c) L'opinió individual sobre una norma d) Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 11 3 Evolució històrica i legislativa del sistema educatiu espanyol EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques del model educatiu de l'Antic Règim respecte al model liberal.

Explicar l'abast i la durada de la Llei Moyano de 1857. Diferenciar les aportacions pedagògiques de la Segona República i l'Escola Nova. Comparar els principis de les principals lleis educatives democràtiques (LODE, LOGSE i LOMLOE). PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 20 Com pot una llei escolar de mitjan segle XIX continuar marcant la xarxa educativa actual? De l'Antic Règim al model liberal: Cadis i la Llei Moyano Un sistema educatiu s'entén com una xarxa coordinada d'institucions, docents i alumnat orientada a la transmissió de coneixements i pautes socials sota un marc administratiu comú. Aquesta configuració no ha existit sempre.

Durant l'Antic Règim feudal, l'accés a l'ensenyament constituïa un privilegi estamental. Les institucions formatives privades acollien les elits, mentre que l'Església monopolitzava la instrucció, prioritzant les zones rurals per assegurar la submissió ideològica mitjançant la justificació de l'ordre diví. La majoria popular restava exclosa o limitada a nocions bàsiques de lectoescriptura per neutralitzar possibles revoltes. La transició liberal impulsada per la burgesia va transformar la concepció de la formació. La Constitució de les Corts de Cadis de 1812 va proclamar la igualtat jurídica i va declarar la instrucció un dret i un bé comú, proposant plans generals i escoles a cada municipi.

No obstant això, la desigualtat persistia: cap al 1860, l'analfabetisme arribava al 65 % en homes i al 85 % en dones. La consolidació legislativa va arribar amb la Llei Moyano de 1857 (reafirmada durant la Restauració el 1875). Aquesta norma va crear una xarxa centralitzada i va fixar l'obligatorietat de l'ensenyament entre els 6 i els 9 anys. A més, va instaurar un sistema dual que combinava centres públics i privats, i va establir una diferenciació curricular estricta: mentre els continguts masculins s'orientaven a la vida pública, els femenins es restringien a l'àmbit domèstic. ERROR FREQÜENT No confongueu l'origen de la Llei Moyano amb la Restauració borbònica.

Encara que va estructurar el sistema educatiu d'aquest període des de 1875, la llei va ser aprovada originàriament l'any 1857. COMPROVA-HO 21 Quina contradicció central presentava el currículum de la Llei Moyano respecte a la igualtat de gènere? Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 12 La Segona República i els moviments de renovació pedagògica La Segona República (1931) va plantejar una ruptura radical amb la tradició confessional i classista mitjançant el projecte d'escola única, que defensava una educació pública, laica, obligatòria i universal per garantir la igualtat real d'oportunitats.

Enfront de les mancances heretades —amb taxes d'analfabetisme del 24 % en homes i el 40 % en dones el 1930—, el govern republicà va iniciar un ambiciós pla de construcció per cobrir el dèficit d'aproximadament 27.000 escoles, fomentant la coeducació i dignificant la professió docent. Paral·lelament, els corrents de l'Escola Nova van promoure metodologies actives alternatives als mètodes tradicionals basats en la memorització i el càstig: L'Escola Moderna: impulsada per Francesc Ferrer i Guàrdia, va proposar un model llibertari, científic i laic, sense programes rígids ni exàmens, centrat en la resolució cooperativa de conflictes i el protagonisme de l'alumnat.

L'Escola del Mar: fundada a la platja de la Barceloneta, va aplicar aquests principis a l'aire lliure mitjançant el treball cooperatiu, assemblees d'estudiants i una estreta vinculació comunitària. Fotografia de Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog i fundador de l'Escola Moderna. Fotografia de John Dewey, teòric destacat de la pedagogia activa internacional. Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 13 COMPROVA-HO 22 Què significava el principi republicà d'escola única? El marc democràtic: de la Llei General d'Educació a la LOMLOE El final del règim de la Llei Moyano va tenir lloc amb la Llei General d'Educació (LGE) de 1970.

Aquesta reforma va instaurar l'Ensenyament General Bàsic (EGB), que va estendre l'escolarització obligatòria i gratuïta des dels 6 fins als 14 anys. Després de la Constitució de 1978, la LODE (1985) va introduir el model d'escola comunitària, garantint la participació de famílies, professorat i entorn en la gestió dels centres escolars. L'any 1990, la LOGSE va establir el concepte d'ensenyament comprensiu, assegurant un currículum unificat fins als 16 anys per atenuar les desigualtats socials d'origen.

Les reformes posteriors van reflectir tensions ideològiques constants: la LOCE (2002), la LOE (2006, orientada a les competències) i la LOMCE (2013), que va reforçar les proves estandarditzades i els requeriments de mercat. Finalment, la LOMLOE (2020) prioritza la inclusió, la coeducació, la personalització docent i l'enfocament competencial.

CRONOLOGIA Evolució legislativa de l'educació a Espanya Llei Any Franja obligatòria Principi pedagògic clau Llei Moyano 1857 6 a 9 anys Centralització i dualitat públic/privat LGE 1970 6 a 14 anys (EGB) Unificació bàsica i fi del marc Moyano LODE 1985 6 a 14 anys Escola comunitària i gestió participativa LOGSE 1990 6 a 16 anys (ESO) Comprensivitat i currículum comú LOMLOE 2020 6 a 16 anys Equitat, coeducació i competències COMPROVA-HO 23 En què es distingeix l'enfocament de la LODE del model de la LOGSE? 1857 Llei Moyano: obligatorietat de 6 a 9 anys i sistema dual. 1931 II República: model d'escola única, pública, laica i coeducativa.

1970 LGE: creació de l'EGB obligatòria dels 6 als 14 anys. 1985 LODE: participació democràtica de famílies i escola comunitària. 1990 LOGSE: ensenyament comprensiu unificat fins als 16 anys. 2020 LOMLOE: reforç de la inclusió, coeducació i competències. Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 14 IDEES CLAU A l'Antic Règim l'educació era un privilegi estamental gestionat per l'Església, fins que el liberalisme de Cadis (1812) la va definir com a dret comú. La Llei Moyano de 1857 va fixar l'obligatorietat de 6 a 9 anys, establint un model centralitzat, dual i amb segregació de gènere.

La Segona República va promoure l'escola única, pública i laica, acompanyada d'iniciatives renovadores com l'Escola Moderna i l'Escola del Mar. La Llei General d'Educació de 1970 va crear l'EGB (6 a 14 anys), posant fi a més d'un segle de vigència de la Llei Moyano. La democràcia va portar la participació comunitària amb la LODE (1985), la comprensivitat curricular fins als 16 anys amb la LOGSE (1990) i el model competencial i inclusiu amb la LOMLOE (2020). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 24. Quin paper va tenir la Llei Moyano en la configuració del model educatiu espanyol? 25. Quina finalitat perseguia el model d'ensenyament comprensiu introduït per la LOGSE? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 26. Quin marc d'edats obligatòries va establir la Llei Moyano de 1857? 27. Quin pedagog va fundar l'Escola Moderna a Catalunya? 28. Quina fita va marcar la Llei General d'Educació (LGE) el 1970? 29. Quin va ser el principi definitori de la LODE de 1985?

Dels 6 als 12 anys a) Dels 6 als 9 anys b) Dels 6 als 14 anys c) Dels 6 als 16 anys d) Isabel Celaá a) John Dewey b) Claudio Moyano c) Francesc Ferrer i Guàrdia d) El currículum competencial de la LOMLOE a) L'escola comprensiva fins als 16 anys b) La instauració de l'escola única republicana c) La creació de l'EGB dels 6 als 14 anys d) L'eliminació definitiva de la concertació privada a) L'escola comunitària i la participació democràtica b) La segregació curricular per raó de sexe c) La tornada a les proves de revàlida d) Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 15 4 Desigualtats socials, condicionants del rendiment i fracàs escolar EN ACABAR SABRÀS Distingir els eixos de desigualtat social i els moments en què afecten l'escolarització Analitzar l'impacte dels condicionants externs i interns en el rendiment acadèmic Diferenciar els conceptes de fracàs escolar i abandonament escolar prematur PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 30 Tractar tots els alumnes exactament de la mateixa manera garanteix la justícia educativa a l'aula?

Eixos estructurals i moments de la desigualtat educativa La societat organitza els individus en una jerarquia de posicions segons els recursos econòmics, culturals i la capacitat d'influència. L'origen d'aquestes asimetries respon a quatre eixos estructurals de desigualtat: l'edat, el sexe, l'ètnia i la classe social. Aquest darrer eix s'articula mitjançant la divisió del treball i el valor econòmic o simbòlic assignat a cada professió. En l'àmbit escolar, aquestes fractures socials es manifesten en tres moments clau: Accés: fins al segle XX l'escolarització no fou universal.

La gratuïtat formal va obrir les aules a tothom, però persisteixen despeses derivades (menjador, material, activitats) i una forta presència de centres privats que perpetuen la segregació. Procés: la convivència escolar reprodueix barreres culturals. L'escola sovint premia pautes de comportament pròpies de les classes dominants, de manera que l'alumnat de classes desafavorides parteix d'una situació de desavantatge. Resultat: les diferències es tradueixen en trajectòries acadèmiques desiguals, taxes dispars de certificació i nivells asimètrics d'èxit escolar.

Moment educatiu Barrera principal Manifestació habitual Accés Barreres econòmiques i xarxa escolar dual Costos indirectes i segregació entre pública i privada Procés Distància cultural i pràctica pedagògica Desfasament de codis i prejudicis docents Resultat Avaluació no compensatòria Obtenció desigual de títols i trajectòries truncades COMPROVA-HO 31 Per què la gratuïtat de la matrícula no garanteix plenament la igualtat en l'accés educatiu? Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 16 Condicionants externs i interns del rendiment Els factors externs al centre condicionen entre un 60 % i un 70 % dels resultats escolars.

La pobresa infantil primerenca afecta el desenvolupament neuronal, la capacitat de concentració i l'autoestima. Les carències materials i l'estigma social augmenten el risc de repetició de curs. L'economista James Heckman demostra amb la seva teoria que invertir en la primera infància genera un rendiment anual molt elevat per a la societat. Esquema sobre la rendibilitat del capital humà segons James Heckman. Dins del centre educatiu, el rendiment depèn de condicionants interns: l'organització de l'aula, la formació del professorat i les dinàmiques relacionals.

En aquest espai actua l'efecte Pigmalió: les expectatives del docent sobre un alumne modifiquen el seu tracte i acaben modificant el seu rendiment real com una profecia autocomplerta. DEFINICIÓ L'efecte Pigmalió descriu la profecia autocomplerta segons la qual les expectatives del professorat condicionen el rendiment i desenvolupament de l'alumnat, tant en sentit positiu com negatiu. Així mateix, la sociologia de l'educació descriu com les institucions utilitzen formes lingüístiques pròpies de les classes benestants. El contrast entre el codi de l'escola i el de la llar genera un desfasament sociocultural en l'alumnat procedent de classes populars.

Codi elaborat: propi de les classes mitjanes i altes. És un llenguatge formal, abstracte i universalista que coincideix amb el llenguatge acadèmic de l'escola. Codi restringit: habitual en les classes populars. Empra expressions dependents del context immediat i significats implícits, fet que xoca amb les exigències formals de l'aula. Davant d'aquesta realitat, cal diferenciar la simple igualtat formal de la justícia curricular o equitat: oferir exactament el mateix a perfils diferents consolida les asimetries d'origen. Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 17 Il·lustració sobre la diferència entre igualtat formal i equitat.

ERROR FREQÜENT Confondre igualtat formal amb equitat. Aplicar un currículum idèntic i una avaluació uniforme sense atendre les circumstàncies de partida penalitza els sectors vulnerables; l'equitat exigeix adaptar recursos i metodologies a cada necessitat. COMPROVA-HO 32 Quina conseqüència té a l'aula la diferència entre el codi restringit i el codi elaborat? Posicionaments ideològics davant les desigualtats escolars Les respostes polítiques a les asimetries educatives varien segons la ideologia de fons.

La següent taula sintetitza les quatre perspectives principals: Perspectiva Visió de la desigualtat Model escolar defensat Liberal Conseqüència legítima de la llibertat individual i la competència Mínima intervenció estatal, primacia de l'escola privada i mercat Conservadora Diferenciació natural basada en el talent, l'esforç i la jerarquia Escola selectiva, dualitat pública-privada i paper de la tradició/religió Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 18 Perspectiva Visió de la desigualtat Model escolar defensat Socialdemòcrata Fruit d'estructures socials injustes que l'Estat ha de corregir Escola pública, comprensiva, inclusiva i compensatòria Igualitària Injustícia estructural que cal erradicar completament Educació com a eina de transformació radical i models comunitaris Fracàs escolar i abandonament educatiu prematur Cal distingir amb precisió dos conceptes que sovint es confonen a l'hora d'avaluar les disfuncions del sistema educatiu: Fracàs escolar: situació de l'alumnat que no assoleix les titulacions bàsiques obligatòries o que les obté amb greus mancances formals (o després de múltiples repeticions).

Reflecteix la incapacitat de la institució per atendre la diversitat. Abandonament escolar prematur: indicador estadístic que mesura el percentatge de joves d'entre 18 i 24 anys que només tenen l'educació secundària obligatòria i no continuen cap tipus d'estudi posterior. El fracàs respon a una combinació de factors. Des de la perspectiva psicològica, autors com Álvaro Marchesi destaquen la influència de la maduresa emocional, la motivació i les altes capacitats no gestionades.

Des de la vessant sociocultural, intervenen les condicions materials de les famílies (com la sobrecàrrega de les llars monoparentals), la rigidesa del mercat de treball i la capacitat del centre per atendre la diversitat cultural mitjançant recursos suficients. COMPROVA-HO 33 Quina diferència tècnica hi ha entre el fracàs escolar i l'abandonament escolar prematur? IDEES CLAU Els eixos estructurals de desigualtat (edat, sexe, ètnia i classe social) es reflecteixen en l'accés, el procés i el resultat acadèmic. Els condicionants externs determinen la major part del rendiment, i la inversió primerenca és la mesura més eficient segons la teoria del capital humà de James Heckman.

L'efecte Pigmalió mostra com les expectatives docents condicionen de manera inconscient el progrés de l'alumnat. La teoria dels codis sociolingüístics explica el desfasament sociocultural a partir del xoc entre el codi elaborat de l'escola i el codi restringit de les classes populars. El fracàs escolar mesura la manca de titulació obligatòria o el pas precari per l'ESO, mentre que l'abandonament escolar prematur computa la població de 18 a 24 anys sense estudis postobligatoris. Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 19 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 34. En què consisteix la diferència funcional entre el codi elaborat i el codi restringit en l'àmbit escolar? 35.

Per què James Heckman defensa la inversió pública en les primeres etapes del desenvolupament infantil? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 36. Què descriu l'efecte Pigmalió en la dinàmica d'aula? 37. Quin grup social utilitza predominantment el codi elaborat a l'escola? 38. Com es defineix tècnicament l'abandonament escolar prematur? 39. Quin posicionament polític defensa una escola comprensiva i compensatòria contra la desigualtat?

L'abandonament dels estudis als 18 anys a) La influència de les expectatives docents en l'alumne b) La manca de recursos materials a la família c) El desfasament lingüístic de l'alumnat vulnerable d) Les classes dominants i mitjanes a) Els col·lectius de llars monoparentals b) L'alumnat en risc d'abandonament c) Les comunitats obreres tradicionals d) Mostrar desmotivació en el període d'escolarització obligatòria a) Repetir un curs durant l'educació primària b) No obtenir el títol de graduat en ESO c) Deixar els estudis entre 18 i 24 anys amb ESO d) Perspectiva conservadora a) Perspectiva socialdemòcrata b) Perspectiva liberal c) Perspectiva corporativista d) Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 20 5 Societat del coneixement, bretxa digital i gestió de la diversitat cultural EN ACABAR SABRÀS Distingir els canvis estructurals entre la societat industrial i la societat postindustrial.

Analitzar la influència de la bretxa digital i els debats crítics sobre privacitat i sostenibilitat. Diferenciar els models d'acollida assimilacionista, multicultural i intercultural a l'escola. Identificar les eines del model català d'atenció a la diversitat com la CAD i les Aules d'Acollida. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 40 Per què tenir un ordinador a casa no garanteix superar la desigualtat tecnològica a l'escola? Transformacions estructurals: de la societat industrial a la postindustrial L'escola no funciona com una institució aïllada, sinó que manté una relació bidireccional amb l'estructura social.

Durant la segona meitat del segle XX, el model industrial es fonamentava en el sector secundari, l'estabilitat d'una feina per a tota la vida, la família nuclear patriarcal i una forta cobertura de l'Estat del benestar. Esquema comparatiu entre la societat industrial i la postindustrial. A partir de la dècada de 1980, el pas cap a la societat postindustrial transforma aquest panorama mitjançant la segmentació i precarització laboral, la dualització social, la diversificació dels nuclis familiars (monoparentals o reconstituïts) i una creixent heterogeneïtat comunitària accentuada pels fluxos migratoris dels anys noranta.

Davant d'aquest escenari canviant, des de l'any 2006 les administracions prioritzen la revalorització dels estudis de formació professional i, cap a l'any 2022, es tramiten mesures com la reducció de ràtios a vint alumnes per grup per afavorir l'atenció individualitzada.

Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 21 Àmbit Societat industrial Societat postindustrial Base econòmica Producció material, carbó, petroli i fàbriques Serveis, gestió de la informació i tecnologia Treball i ocupació Plena ocupació i trajectòries laborals estables Atur creixent, flexibilitat i precarietat laboral Model familiar Predomini de la família nuclear patriarcal Diversificació estructural (monoparentals, reconstituïdes) Estructura social Classes establertes (baixa, mitjana i alta) Tendència a la dualització i heterogeneïtat cultural COMPROVA-HO 41 Com incideix la transició al model postindustrial en la funció formadora de l'escola?

La societat del coneixement i els nous reptes escolars La societat de la informació ha passat d'una transmissió unidireccional del coneixement —on pocs emissors concentraven les dades i el poder— a una dinàmica bidireccional en què la ciutadania crea i comparteix contingut de manera massiva mitjançant les xarxes digitals. Esquema dels eixos d'incorporació de les TIC educatives. Aquest gir provoca la descentralització del saber docent: el professorat deixa de ser l'única font d'informació i esdevé guia de l'aprenentatge.

Per tant, la institució escolar ha de reorientar les seves prioritats pedagògiques: Fomentar la capacitat d'aprendre a aprendre de manera autònoma i continuada al llarg de la vida. Desenvolupar el sentit crític per discernir i seleccionar la informació rellevant. Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 22 Integrar les noves vies d'inserció laboral vinculades a l'ecosistema digital com ara la creació de continguts a Internet. Construir valors de convivència democràtica en aules culturalment diverses. COMPROVA-HO 42 Per què la bidireccionalitat informativa obliga a transformar el rol tradicional del mestre?

Bretxa digital, perspectiva ecosocial i privacitat infantil L'accés a la tecnologia dins les aules continua sent desigual. La xarxa pública gaudeix d'un repartiment de recursos materials més homogeni sota la planificació governamental, mentre que els centres privats presenten una proporció superior de professorat jove amb habilitats tecnològiques consolidades. DEFINICIÓ La bretxa digital no es redueix únicament a la manca d'infraestructura o dispositius materials, sinó que depèn sobretot de factors socioeconòmics com la capacitat d'acompanyament escolar, la competència d'ús i el temps efectiu de suport que la família pot dedicar a l'alumnat.

L'ús de les eines tecnològiques ha generat nous debats educatius articulats en dos eixos centrals: COMPROVA-HO 43 Quins elements no materials condicionen l'impacte de la bretxa digital segons la sociologia de l'educació? Models de gestió de la diversitat cultural i marc català La presència de diversitat cultural a les aules planteja diferents models de gestió institucional segons com s'entengui la relació entre la cultura majoritària i la nouvinguda: Enfocament ecosocial: qüestiona la neutralitat dels dispositius electrònics i analitza la contaminació provocada per la seva fabricació, l'acumulació de residus tòxics i l'impacte energètic global.

1 Protecció de la privacitat infantil: contraposa les recomanacions institucionals de no exposar imatges de menors a Internet amb la tendència dels centres a sol·licitar autoritzacions familiars per difondre activitats escolars, subratllant la necessitat d'educar l'alumnat sobre la gestió de la seva identitat i dades personals des de primària. 2 Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 23 ESQUEMA Models d'atenció escolar a la diversitat cultural Model Tractament de les cultures d'origen Aplicació curricular i escolar Assimilacionista Visió etnocèntrica: anul·lació de la cultura d'origen de l'alumnat nouvingut per adoptar la dominant.

Uniformitat estricta sense cap adaptació ni reconeixement de la diversitat. Multicultural Coexistència passiva de col·lectius diferenciats preservant els seus trets característics. Celebracions puntuals o reconeixement formal extern, fora del currículum ordinari. Intercultural Intercanvi actiu i dinàmic: modificació mútua i transformació conjunta dels marcs de convivència. Modificació del currículum escolar ordinari, equitat d'oportunitats i diàleg obert de perspectives. ERROR FREQÜENT Confondre multiculturalitat amb interculturalitat. El model multicultural es limita a tolerar la coexistència separada de diferents comunitats culturals, mantenint el currículum invariable.

En canvi, el model intercultural exigeix interacció activa, transformació mútua i replantejament estructural dels continguts escolars. En el pla comparat internacional, el model pluralista del Canadà aposta per substituir els valors hegemònics excloents per la protecció de totes les identitats culturals, rebutjant el relativisme cultural rígid i promovent el compromís cívic comú, la revisió del material pedagògic amb la inclusió de minories i la mediació amb les famílies.

Dins el context educatiu de Catalunya, aquesta gestió articulada es materialitza en tres instruments clau: Aules d'acollida: espais orientats a facilitar l'aprenentatge intensiu de la llengua vehicular i la incorporació escolar de l'alumnat nouvingut. Adaptacions curriculars: ajustos en els objectius pedagògics per garantir la igualtat d'oportunitats formatives.

Comissió d'Atenció a la Diversitat (CAD): òrgan col·legiat intern del centre educatiu integrat per l'equip directiu, el servei de psicopedagogia de l'EAP, els mestres d'educació especial, la Assimilació Anul·lació de la cultura d'origen nouvinguda Multiculturalisme Coexistència sense canvis al currículum comú Interculturalisme Interacció activa i transformació curricular mútua Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 24 coordinació de cicle, la treballadora social de l'EAP i la coordinadora de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC). COMPROVA-HO 44 Quins perfils professionals configuren la Comissió d'Atenció a la Diversitat (CAD) a Catalunya?

IDEES CLAU El pas de la societat industrial a la postindustrial genera precarietat laboral, dualització social i diversificació dels models familiars. La societat del coneixement transforma l'accés unidireccional a la informació en una producció bidireccional que descentralitza el rol docent cap al guiatge crític. La bretxa digital depèn fonamentalment de factors socioeconòmics, de l'acompanyament familiar i del temps de suport a la llar, no només de la disponibilitat de dispositius. L'enfocament ecosocial i la privacitat infantil problematitzen l'impacte mediambiental dels residus tecnològics i la sobreexposició de dades personals a la xarxa.

El model intercultural supera la mera coexistència multicultural mitjançant la interacció dinàmica, l'equitat i la reforma estructural del currículum escolar. A Catalunya, la CAD coordina l'atenció a la diversitat integrant direcció, equips psicopedagògics de l'EAP, mestres d'educació especial, tutories de cicle, treball social i coordinació LIC. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 45. En què es diferencia el concepte d'assimilacionisme del model intercultural a l'escola? 46. Quina funció desenvolupen les aules d'acollida en el sistema educatiu català? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 47.

Quin tret caracteritza la dinàmica comunicativa de la societat de la informació actual? 48. Quin aspecte defineix principalment la bretxa digital en termes educatius? Absència de fluxos digitals col·lectius a) Creació i consum bidireccional massiu b) Transmissió unidireccional des del poder c) Monopoli exclusiu de dades pel docent d) Diferència exclusiva de models de maquinari a) Només la velocitat de connexió escolar b) Ús de pantalles digitals a l'aula c) Acompanyament familiar i recursos socioeconòmics d) Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 25 49. Com actua l'enfocament intercultural sobre el currículum de l'escola? 50.

Quin professional forma part de la Comissió d'Atenció a la Diversitat a Catalunya? 6 Resum per repassar Teories sociològiques de l'educació Concepte Què és Habitus Sistema d'esquemes mentals, gustos i conductes interioritzats segons el grup social de criança (Bourdieu). Violència simbòlica Imposició dels continguts i valors de la classe dominant com si fossin universals i neutres (Bourdieu). Teoria de la correspondència Model que sosté que l'escola entrena pautes de conducta (obediència o iniciativa) segons l'escalafó laboral de destinació (Bowles i Gintis).

Currículum ocult Conjunt d'ideologies, normes i valors que es transmeten a l'escola de forma implícita sense figurar al programa oficial. Cultures contraescolars Subcultures de rebuig escolar creades per joves obrers que acaben consolidant la seva inserció en feines manuals (Willis). Intel·lectuals transformadors Concepció del docent com a figura crítica que combat pràctiques repressives i promou la democràcia (Giroux). Acció dialògica Mètode pedagògic horitzontal basat en la reflexió conjunta per prendre consciència i assolir l'emancipació (Freire).

Socialització, cultura i sistema social Concepte Què és Socialització primària Primera etapa infantil (fins a 6-7 anys) fonamentada en una forta adhesió emocional a la família per interioritzar el món. Socialització secundària Adquisició de rols formals i institucionals a l'escola i la feina amb menor càrrega afectiva.

El manté estrictament invariable a) L'adapta incorporant múltiples perspectives b) Suprimeix les cultures minoritàries existents c) Relega la diversitat a festes puntuals d) L'inspector territorial de zona a) La coordinadora LIC del centre b) El coordinador de transport escolar c) El regidor municipal d'educació d) Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 26 Concepte Què és Etnocentrisme Valoració d'altres cultures prenent la pròpia com a patró exclusiu de superioritat. Relativisme cultural Comprensió de cada manifestació cultural en els seus propis termes, mantenint límits davant vulneracions ètiques.

Realitat objectiva Ordre extern institucionalitzat (escoles, lleis, administració) que preexisteix a la persona (Berger i Luckmann). Realitat subjectiva Apropiació i interiorització personal de l'ordre social en la consciència individual (Berger i Luckmann). Desigualtats, rendiment i fracàs escolar Concepte Què és Efecte Pigmalió Profecia autocomplerta segons la qual les expectatives del docent condicionen el rendiment real de l'alumne. Codi elaborat Llenguatge formal i abstracte de les classes dominants que coincideix amb el registre d'instrucció escolar. Codi restringit Modalitat comunicativa lligada al context immediat pròpia de classes populars que genera desfasament a l'aula.

Justícia curricular (equitat) Compensació pedagògica que adapta recursos a les necessitats individuals enfront de la falsa igualtat formal uniforme. Fracàs escolar Manca d'assoliment del títol obligatori bàsic o superació deficient d'aquest després de múltiples repeticions. Abandonament prematur Percentatge de joves de 18 a 24 anys que no continua cap estudi tenint com a màxim el títol d'ESO. Societat del coneixement i diversitat cultural Concepte Què és Bretxa digital Factor de desigualtat basat en condicions socioeconòmiques, competències i temps d'acompanyament familiar, no només en el maquinari.

Enfocament ecosocial Anàlisi crítica sobre la petjada ecològica, la contaminació i els residus derivats de la tecnologia a les aules. Model assimilacionista Acollida etnocèntrica que imposa l'adopció de la cultura majoritària i l'anul·lació de la cultura d'origen. Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 27 Concepte Què és Model multicultural Coexistència passiva de cultures diferents que manté inalterat el currículum escolar comú. Model intercultural Intercanvi actiu i bidireccional entre comunitats que transforma el currículum ordinari per fomentar l'equitat.

Cronologia i evolució legislativa a Espanya Any Fita o legislació educativa 1857 Llei Moyano: primera gran regulació centralitzada, obligatorietat de 6 a 9 anys, sistema dual i currículum diferenciat per gènere. 1931 Segona República: impuls de l'escola única, pública, gratuïta, laica i coeducativa amb un pla intensiu de construcció escolar. 1970 Llei General d'Educació (LGE): instauració de l'Educació General Bàsica (EGB) obligatòria i gratuïta dels 6 als 14 anys. 1985 LODE: consolidació del model d'escola comunitària i garantia de participació democràtica de famílies i mestres. 1990 LOGSE: establiment de l'ensenyament comprensiu amb currículum unificat fins als 16 anys (ESO).

2020 LOMLOE: marc actual centrat en la inclusió, la coeducació, la personalització docent i l'enfocament competencial. Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 28 Solucions de les preguntes de repàs 1. La sociologia demostra que l'escola transmet codis de les classes dominants i reflecteix les desigualtats del context sociofamiliar. 2. Va demostrar que el rendiment escolar està condicionat en gran part per l'entorn sociofamiliar de l'alumnat i no exclusivament pels recursos de la institució escolar. 3. Transmet de manera implícita ideologies, actituds i rols socials mitjançant el llenguatge, els silencis de matèries i les rutines de funcionament del centre. 4.

Que tot i rebel·lar-se activament contra l'autoritat escolar, aquesta oposició acaba abocant els joves a les mateixes feines manuals de baixa qualificació dels seus pares. 5. Planteja que l'organització escolar reflecteix l'estructura del mercat laboral, premiant la submissió en els nivells formatius bàsics i fomentant l'autonomia en els estudis superiors. 6. Perquè el rebuig frontal a la cultura escolar fa que els joves obrers abandonin els estudis i acabin ocupant llocs de treball manuals precaris, perpetuant la seva posició d'origen. 7. c) El context sociofamiliar de l'alumnat. L'informe va mostrar que l'origen social i familiar té més impacte que els recursos materials de l'escola. 8.

b) Disposicions i esquemes mentals interioritzats. L'habitus són els esquemes de percepció i acció apresos en l'entorn social de criança. 9. c) La submissió i l'obediència reglada. Els cursos inferiors preparen per a treballs subordinats premiant la disciplina i l'obediència. 10. b) Intel·lectuals transformadors. Giroux concep els docents com a intel·lectuals transformadors capaços de liderar el canvi democràtic. 11. Tot i tenir bases biològiques, ens fem membres de la societat interioritzant les normes i institucions mitjançant el procés de socialització. 12.

L'etnocentrisme avalua les altres comunitats situant la pròpia cultura com a superior, mentre que l'invertit menysprea el marc propi considerant superior la cultura forana. 13. La primària depèn d'un vincle emocional profund i identificació amb la família, mentre que la secundària opera amb relacions formals i menys càrrega afectiva en àmbits institucionals. 14. Són dimensions interdependents: la realitat objectiva comprèn les institucions externes, mentre que la realitat subjectiva és la seva assimilació en la consciència individual mitjançant la socialització. 15.

Quan un individu canvia de marc cultural o entorn geogràfic i ha d'aprendre noves pautes i normes que reemplacen o modifiquen les apreses prèviament. 16. c) Considerar inferior la pròpia cultura davant d'altres. L'etnocentrisme invertit implica valorar la cultura autòctona com a subordinada o inferior, fenomen propi de contextos postcolonials. 17. c) Forte càrrega afectiva i vincle familiar. La socialització primària té lloc durant la primera infantesa i es basa en un vincle íntim i afectiu amb els tutors. 18. a) Preservar i transmetre les pautes culturals. El subsistema socialitzador s'encarrega del manteniment de patrons conductuals i de la transmissió de valors compartits. 19.

a) L'escola com a institució consolidada. Les institucions i estructures socials consolidades existeixen externament a l'individu com a part de la realitat objectiva. 20. La Llei Moyano de 1857 va dissenyar la convivència entre centres públics i privats que encara avui condiciona l'estructura escolar espanyola. Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 29 21. Tot i establir una base comuna per a escoles públiques i privades, imposava continguts diferenciats: formació pràctica per als homes i tasques domèstiques per a les dones. 22. Plantejava un sistema educatiu de titularitat pública, gratuït i d'accés universal que integrés tot l'alumnat sense segregació econòmica ni religiosa.

23. La LODE va democratitzar el govern dels centres obrint-los a la comunitat i famílies, mentre que la LOGSE va reestructurar el currículum per fer-lo comú i comprensiu fins als 16 anys. 24. Va estructurar un sistema centralitzat vigent més d'un segle, amb una xarxa dual de centres públics i privats i escolarització obligatòria dels 6 als 9 anys. 25. Garantir un itinerari formatiu idèntic i no segregador per a tot l'alumnat fins als 16 anys, compensant les desigualtats d'origen social. 26. b) Dels 6 als 9 anys. La Llei Moyano va fixar l'obligatorietat estricta entre els 6 i els 9 anys d'edat. 27. d) Francesc Ferrer i Guàrdia.

Francesc Ferrer i Guàrdia va liderar l'Escola Moderna, referent de la pedagogia llibertària i racionalista. 28. d) La creació de l'EGB dels 6 als 14 anys. La LGE de 1970 va suprimir el règim de la Llei Moyano i va instaurar l'EGB obligatòria fins als 14 anys. 29. b) L'escola comunitària i la participació democràtica. La LODE va impulsar l'escola comunitària, integrant pares, mares i l'entorn escolar en la gestió del centre. 30. No, perquè quan els punts de partida i els contextos socials són asimètrics, oferir els mateixos recursos sense adaptació reprodueix o agreuja les desigualtats prèvies. 31.

Perquè subsisteixen despeses associades essencials (materials didàctics, menjador, activitats complementàries) i una oferta privada que canalitza de forma diferenciada els grups socials. 32. Com que l'escola utilitza exclusivament el codi elaborat, l'alumnat socialitzat en el codi restringit pateix un desfasament cultural immediat que en dificulta l'aprenentatge. 33. El fracàs escolar és no assolir o superar deficientment l'etapa obligatòria, mentre que l'abandonament prematur és deixar els estudis postobligatoris entre els 18 i 24 anys amb el títol d'ESO com a màxim nivell. 34.

El codi elaborat utilitza un llenguatge explícit i abstracte propi de les institucions escolars i de les classes dominants, mentre que el codi restringit depèn de significats implícits i del context immediat familiar de les classes populars. 35. Perquè la inversió en la primera infància genera una taxa de rendiment econòmic i social d'entre el 7 % i el 10 % anual, superior a la majoria d'inversions financeres del mercat. 36. b) La influència de les expectatives docents en l'alumne. L'efecte Pigmalió fa referència a com les expectatives del professorat actuen com una profecia autocomplerta sobre el rendiment de l'alumnat. 37. a) Les classes dominants i mitjanes.

El codi elaborat és propi de les classes mitjanes i dominants, i coincideix amb el registre lingüístic formalitzat de l'escola. 38. d) Deixar els estudis entre 18 i 24 anys amb ESO. L'abandonament escolar prematur quantifica els joves de 18 a 24 anys que no segueixen cap formació havent assolit com a màxim l'ESO. 39. b) Perspectiva socialdemòcrata. La posició socialdemòcrata proposa la intervenció de l'Estat mitjançant una escola pública, comprensiva i inclusiva per minimitzar les desigualtats socials. 40. Perquè la bretxa digital depèn principalment del capital formatiu de la família, de les habilitats d'ús i del temps disponible per acompanyar l'estudiant en el treball escolar.

Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 30 41. Exigeix formar perfils adaptables i flexibles davant la inestabilitat laboral, a més de revaloritzar vies pràctiques com la formació professional per connectar amb un mercat tecnològic i fragmentat. 42. Perquè l'accés massiu i descentralitzat a la xarxa fa que el docent ja no tingui el monopoli de les dades, havent d'actuar com a mediador i guia crític. 43. El capital competencial dels progenitors i la disponibilitat de temps familiar per guiar l'alumnat en un ús educatiu i profitós dels dispositius. 44.

La direcció del centre, psicopedagogia i treball social de l'EAP, mestres d'educació especial, coordinadors de cicle i la coordinadora LIC. 45. L'assimilacionisme anul·la la cultura d'origen per imposar la majoritària de forma etnocèntrica, mentre que l'enfocament intercultural promou la interacció bidireccional, l'enriquiment mutu i la transformació del currículum ordinari. 46. Facilitar l'adquisició de la llengua vehicular catalana i oferir suport d'adaptació escolar a l'alumnat acabat d'arribar abans de la seva plena integració a l'aula ordinària. 47. b) Creació i consum bidireccional massiu. La xarxa converteix els usuaris en emissors i receptors simultanis de continguts. 48.

d) Acompanyament familiar i recursos socioeconòmics. La bretxa és una desigualtat socioeconòmica que inclou l'acompanyament i el capital familiar. 49. b) L'adapta incorporant múltiples perspectives. La interculturalitat exigeix transformar el currículum formal per fomentar l'equitat i el diàleg. 50. b) La coordinadora LIC del centre. La coordinadora de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC) integra la CAD institucionalment. Apunts de Sociologia de l'Educació " Grau Primària UB 31