Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments

I 0 flashcards i 5 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS RECERCA I INNOVACIÓ EN LA PRÀCTICA EDUCATIVA Grau en Educació Primària Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'observació sistemàtica en educació: equació funcional, control de biaixos, mostratge, paràmetres, formats de camp i sistemes de categories.

APREN.AI Índex Metodologia observacional 1 Fonaments, equació funcional i control de biaixos De la recollida clàssica a l'enregistrament tecnològic L'equació funcional de l'observació Tipologia de biaixos i procediments de control 2 Relació observador-observat i nivells de resposta El continuum de la relació diàdica observador-observat Delimitació de l'objecte d'avaluació i perceptibilitat sensorial Classificació dels nivells de resposta: de Weick a Anguera 3 Procés d'investigació — Fases, garanties de sessió i mostratge Fases generals de la investigació observacional Garanties procedimentals de la sessió d'observació Pla de mostratge observacional 4 Mètrica i anàlisi — Paràmetres de mesura, regles de registre i tipus d'anàlisi Paràmetres primaris de mesura Capacitat discriminativa entre paràmetres Tecnologia aplicada a l'observació i límits ètics Regles de registre: RAT vs.

RAUT Anàlisi no seqüencial de dades observacionals Anàlisi seqüencial de dades observacionals Instruments d'observació 5 Registres narratius, llistes de control i escales d'estimació Registres narratius Llistes de control o de conducta Escales d'estimació o de valoració Errors i biaixos específics en l'ús d'escales 6 Formats de camp i sistemes de categories Fonaments de la categorització i estratègies d'elaboració Formats de camp: estructura multidimensional i codificació decimal Sistemes de categories: condició E/ME i procés de construcció Estructura interna i relacions entre categories Comparativa: formats de camp vs.

sistemes de categories 7 Resum per repassar Fonaments i control de biaixos Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 1 Relació observador-observat i nivells de resposta Fases, garanties de sessió i mostratge Mètrica, regles de registre i anàlisi Instruments de registre observacional Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 2 1 Fonaments, equació funcional i control de biaixos EN ACABAR SABRÀS Distingir l'evolució entre el registre observacional clàssic i el tecnològic. Formular i descriure els components de l'equació funcional d'Anguera. Diferenciar els biaixos de reactivitat, expectància i de caràcter tècnic. Aplicar tècniques de control d'errors com l'habituació i els espills unidireccionals. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què la simple presència d'un observador pot alterar la validesa d'una investigació sobre la conducta humana?

La recollida de dades mitjançant la metodologia observacional requereix un procediment rigorós i estructurat per garantir validesa científica en l'estudi del comportament espontani.

ESQUEMA Estructura de l'observació sistemàtica com a tècnica Metodologia observacional 1 Fonaments, equació funcional i control de biaixos 2 Relació observador-observat i nivells de resposta Metodologia observacional Fonaments i relació observador- observat Procés d'investigació Fases, mostratge i garanties Mètrica i anàlisi Paràmetres, regles i tècniques Instruments de registre Sistemes de categories i formats Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 3 De la recollida clàssica a l'enregistrament tecnològic En els inicis de la disciplina, el procediment hegemònic consistia en l'avaluació directa in situ i in vivo.

Aquesta aproximació tradicional comportava limitacions greus: impossibilitat física de capturar conductes fugaces, pèrdua d'informació si no s'anotava a l'instant i una gran vulnerabilitat davant la distorsió del comportament espontani. La incorporació dels avenços tecnològics ha transformat aquesta realitat. Actualment, el procés metodològic se segmenta en dues fases operatives independents: la gravació prèvia i el posterior visionament analític. La digitalització del material audiovisual permet revisar les sessions de manera reiterada mitjançant suports informàtics, fet que incrementa notablement la precisió, l'exhaustivitat i el rigor de la codificació.

COMPROVA-HO 2 Quina millora metodològica clau aporta la dissociació entre gravació i visionament respecte al registre clàssic? L'equació funcional de l'observació La pràctica observacional científica es sintetitza formalment mitjançant una relació matemàtica estructural proposada per Anguera: On cada component compleix una funció determinada dins del procés: Observació ( ): resultat final científicament vàlid i sistemàtic. Percepció ( ): registre sensorial primari, habitualment complementat o substituït per instruments tècnics per guanyar exactitud. Interpretació ( ): atribució de significat coherent a les imatges o sons percebuts.

Coneixement previ ( ): marc teòric de referència i criteris de contextualització (físic, conductual, social i organitzatiu o institucional). Biaixos o sesgos ( ): conjunt d'errors sistemàtics que cal minimitzar o eliminar del registre. DEFINICIÓ L'equació funcional de l'observació estableix que l'acte observacional científic sorgeix de l'equilibri exacte entre la percepció sensorial ( ), la interpretació de la dada ( ) i el marc de coneixement previ contextualitzat ( ), restant-ne els biaixos estructurals ( ). Si es trenca l'equilibri entre , i , es generen biaixos estructurals que invaliden les dades recollides.

COMPROVA-HO 3 Quins criteris formen part de la contextualització associada al coneixement previ (Cp)? O = P + I + Cp S O P I Cp S P I Cp S P I Cp Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 4 Tipologia de biaixos i procediments de control Durant el disseny i l'execució d'una investigació observacional sorgeixen fonts de distorsió que amenacen la qualitat de les dades: La reactivitat constitueix la modificació del patró habitual de comportament dels individus quan s'adonen que estan sent examinats.

Per contrarestar aquest biaix s'utilitza l'acostumament o habituació progressiva, mantenint la presència de l'observador fins que la seua integració a l'ambient no genere alteracions; alternativament, si les normes ètiques i les instal·lacions ho permeten, s'instal·len espills unidireccionals. L'expectància consisteix en l'anticipació involuntària o previsió de conductes no contextualitzades per part de l'investigador, el qual sovint projecta el seu marc teòric sobre fets no percebuts per forçar la confirmació de les hipòtesis de treball.

Els biaixos tècnics deriven de deficiències instrumentals o d'execució: enquadrament o angle de visió deficient, avaries en els dispositius, manca de sincronització entre diferents observadors d'un mateix equip o àrea de gravació insuficient. ERROR FREQÜENT Confondre la reactivitat amb l'expectància és un error recurrent. La reactivitat prové del subjecte observat, que altera la seua conducta en saber-se avaluat. L'expectància s'origina en l'observador, sovint de manera inconscient, en predir o forçar conductes per confirmar la hipòtesi teòrica.

Tipus de biaix Origen principal Mecanisme d'acció Estratègies de control metodològic Reactivitat Subjecte observat Modificació involuntària o voluntària de l'espontaneïtat conductual Habituació prolongada a l'observador o ús d'espills unidireccionals Expectància Observador Anticipació de conductes no percebudes supeditades a la hipòtesi teòrica Ensinistrament sistemàtic i planificació metodològica rigorosa Biaixos tècnics Aparells i operació Pèrdua d'informació per fallada instrumental, mala cobertura o asincronia Revisió d'angles de gravació, sincronització d'equips i manteniment COMPROVA-HO 4 Quina diferència causal existeix entre el biaix de reactivitat i el biaix d'expectància?

Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 5 IDEES CLAU L'evolució del registre clàssic <mark class='hl-green'>in situ i in vivo</mark> cap a la gravació digital dissociada permet superar la pèrdua de dades i les limitacions temporals. L'equació funcional fonamenta l'observació científica com , on l'equilibri entre percepció, interpretació i context minimitza els biaixos. La reactivitat altera l'espontaneïtat de l'observat i es corregeix mitjançant habituació continuada o espills unidireccionals. L'expectància és una anticipació inconscient de l'observador orientada a confirmar la seua pròpia hipòtesi teòrica.

Els biaixos tècnics s'originen en errors mecànics, angles de visió deficients o manca de sincronització a l'equip. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quins elements componen l'equació funcional de l'observació d'Anguera? 6. Com es pot neutralitzar l'efecte de reactivitat en els individus avaluats? 7. En què consisteixen els biaixos de caràcter tècnic en observació? METODOLOGIA OBSERVACIONAL 2 Relació observador-observat i nivells de resposta EN ACABAR SABRÀS Distingir els quatre nivells de participació de la relació diàdica observador-observat al llarg del seu continuum. Diferenciar les modalitats d'autoobservació heteroobservable i introspectiva.

Classificar els quatre nivells de resposta segons la taxonomia de Weick modulada per Anguera. Diferenciar operativament la conducta gestual de la postural, i la conducta vocal de la verbal. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 8 Pot un investigador avaluar la manera de parlar d'una persona sense parar atenció a allò que està dient? El continuum de la relació diàdica observador-observat En la metodologia observacional, el vincle que s'estableix entre la persona que registra i la persona observada no és rígid, sinó que s'articula com un continuum metodològic segons el grau d'implicació i contacte mutu.

Aquesta relació diàdica determina tant la distància física i social com la naturalesa de les dades obtingudes. O = P + I + Cp S Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 6 Grau de participació Rol de l'observador Característiques principals Observació no participant Completament neutre L'investigador actua com si no fos present físicament a l'escenari. No pren mai la iniciativa per interactuar amb el subjecte ni altera el curs espontani de l'acció. Observació participant Interactiu i amb iniciativa Disposa de llibertat per dirigir-se de forma activa a l'individu observat. Cerca captar informació a través del contacte directe.

És freqüent que un disseny inicialment no participant evolucioni cap a aquesta modalitat amb el pas del temps. Participació- observació Membre natural del context Hi ha un vincle previ o institucional consolidat entre ambdues parts abans d'iniciar la recerca (per exemple, terapeuta- pacient, mare-fill o tutor-alumne). L'acostament forma part del rol quotidià. Autoobservació Coincidència de subjecte i objecte La figura de l'observador i de l'observat coincideixen en el mateix individu. Representa el nivell màxim d'implicació possible. DEFINICIÓ L'autoobservació és el procés en què la mateixa persona registra la seva pròpia conducta.

Resulta especialment útil per avaluar manifestacions privades (com conflictes familiars íntims), conductes que romanen opaques per a un testimoni extern (com episodis de timidesa o hostilitat subtil), respostes encobertes (la presa de decisions interna) o conductes vinculades a estats emocionals i reaccions internes (el consum de tabac o l'expressió assertiva).

Dins d'aquesta darrera modalitat cal distingir dos tipus segons la naturalesa del fenomen: Autoobservació de conductes heteroobservables: el comportament és accessible als sentits i permet un registre paral·lel entre el subjecte i observadors externs (per exemple, comptabilitzar el nombre de cigarretes que es fumen al dia durant un programa de deshabituació tabàquica). Això permet contrastar i verificar la fiabilitat de les dades. Autoobservació introspectiva: es focalitza en vivències internes en primera persona (com ara terrors o angoixes). Comporta un elevat risc de distorsió per l'alta inferència necessària per interpretar el fenomen.

COMPROVA-HO 9 Per què una recerca sobre l'hàbit de fumar permet una autoobservació de conductes heteroobservables, mentre que l'estudi d'un atac de pànic requereix autoobservació introspectiva? Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 7 Delimitació de l'objecte d'avaluació i perceptibilitat sensorial Abans d'estructurar el sistema de registre, cal fitar clarament quina parcel·la de la realitat es vol estudiar (conductes, episodis, tasques interactives, destreses o habilitats socials).

L'abast de qualsevol estudi observacional està circumscrit estrictament per la perceptibilitat sensorial: només es pot objectivar i quantificar allò que pot ser captat pels òrgans sensorials de l'observador (especialment la vista i l'oïda), ja sigui de manera directa i immediata o mitjançant el suport tècnic de sistemes de gravació audiovisual. Classificació dels nivells de resposta: de Weick a Anguera A l'hora de catalogar el contingut material del comportament observable, es pren com a referència fonamental la proposta de Weick (1968), la qual va ser posteriorment modulada i afinada metodològicament per Anguera (2001).

La proposta originària de Weick presentava certes inconsistències estructurals en la conducta motora no verbal: separava les expressions facials dels intercanvis de mirada (incomplint la mútua exclusivitat, en ser la mirada part de la cara) i reduïa els moviments corporals a actes dinàmics, oblidant les posicions corporals estàtiques.

Per resoldre aquesta mancança i respectar l'exhaustivitat i la mútua exclusivitat, Anguera va establir una ordenació topogràfica fonamentada en una regla d'alternança temporal: PER RECORDAR-HO En l'anàlisi topogràfica humana s'alternen sempre dues condicions: la conducta gestual és dinàmica (entre dues estàtiques), mentre que la conducta postural és estàtica (entre dues dinàmiques). Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 8 ESQUEMA Nivells de resposta en metodologia observacional Els quatre grans nivells de resposta que conformen aquesta taxonomia integrada són els següents: 1. Conducta no verbal Comprèn totes les expressions motores originades en el cos humà.

Requereix un observador meticulosament entrenat per advertir la seva subtilesa. S'organitza en tres modalitats: Expressió facial: manifestacions pròpies del rostre i direcció de la mirada. S'admet com l'expressió privilegiada de les emocions, tot i que teòricament pot reduir-se als components gestuals i posturals dels músculs facials. Conducta gestual: moviments corporals transitoris de caràcter dinàmic que es despleguen entre dues fases de repòs corporal. Conducta postural: posicions corporals mantingudes i estables de caràcter estàtic que transcorren entre dos moviments. 2. Conducta espacial o proxèmica Examina l'ús i la distribució que el subjecte fa de l'entorn físic.

Consta de dues dimensions: Vessant estàtic: elecció del lloc i ocupació d'un espai delimitat (per exemple, el lloc concret on s'asseu un alumne a l'aula en entrar). Vessant dinàmic: moviments globals de desplaçament, orientació de trajectòries i patrons d'ocupació de l'espai, d'especial rellevància en la infància.

Conducta no verbal Expressions motores corporals Expressió facial Rostre i intercanvis visuals Conducta gestual Dinàmica entre dues estàtiques Conducta postural Estàtica entre dues dinàmiques Conducta proxèmica Gestió i ús de l'espai físic Vessant estàtic Elecció del lloc fix Vessant dinàmic Desplaçaments i trajectòries Conducta vocal Propietats acústiques del so Conducta verbal Contingut semàntic del missatge Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 9 3. Conducta vocal o extralingüística Se centra exclusivament en els paràmetres sonors i acústics de la vocalització humana, prescindint del significat semàntic.

Mitjançant programes informàtics i el sonògraf, s'analitza l'energia acústica instantània i la descomposició espectral de la veu. D'aquesta manera s'obté el formant, una empremta espectral personal i intransferible que té gran utilitat en l'àmbit forense (identificació pericial de la veu) i en l'estudi del desenvolupament comunicatiu infantil. 4. Conducta verbal o lingüística Té com a nucli el missatge expressat i el seu contingut conceptual.

S'aplica sobre material discursiu que ha estat enregistrat i transcrit textualment (com en una mediació familiar), o bé sobre fonts escrites primàries (el diari personal d'una pacient amb anorèxia nerviosa o la declaració d'un testimoni de maltractament). El processament formal es recolza en tècniques com l'anàlisi de contingut, l'anàlisi de grafs i l'àlgebra de la narrativa. ERROR FREQÜENT Confondre la conducta vocal amb la conducta verbal. La conducta vocal estudia el so pur (paràmetres físics acústics, potència sonora i formants espectrals sense atendre al contingut), mentre que la conducta verbal analitza el contingut del missatge (el sentit semàntic de les paraules dites o transcrites).

Assignar l'anàlisi del significat d'un parlament a la conducta vocal invalida per complet la categorització del registre. COMPROVA-HO 10 En un judici s'utilitza una gravació per extreure el formant de la veu de l'acusat i determinar si coincideix amb una trucada extorsiva. Quin nivell de resposta s'està analitzant? IDEES CLAU La relació observador-observat s'ordena en un continuum progressiu: observació no participant, participant, participació-observació i autoobservació. L'autoobservació admet conductes heteroobservables (verificables mitjançant observadors externs en paral·lel) i conductes introspectives (vivències internes subjectes a una alta inferència).

La perceptibilitat sensorial fixa el límit d'objectivació i quantificació del comportament a avaluar. Anguera millora el model de Weick integrant l'alternança topogràfica: la conducta gestual és dinàmica (entre dues estàtiques) i la postural és estàtica (entre dues dinàmiques). La conducta vocal o extralingüística analitza paràmetres físics del so (com el formant) sense atendre al significat, mentre que la conducta verbal o lingüística estudia el contingut del missatge. Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 10 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Com es defineixen i es distingeixen la conducta gestual i la conducta postural segons la modulació topogràfica d'Anguera? 12.

Quina diferència metodològica fonamental separa la conducta vocal (o extralingüística) de la verbal (o lingüística)? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. Quin component de l'equació funcional representa el marc teòric de referència? 14. Quina és la definició metodològica precisa de reactivitat? 15. Com opera habitualment el biaix d'expectància? 16. Quina tècnica permet combatre la reactivitat sense espills unidireccionals? 17. Quin tipus d'observació implica que l'observador té un vincle o rol previ amb la persona avaluada? 18. Quina característica defineix l'autoobservació de conductes heteroobservables?

Sesgos (S) a) Coneixement previ (Cp) b) Percepció (P) c) Interpretació (I) d) Anticipació d'evidència per l'observador a) Avaria dels instruments de mesura b) Desincronització entre membres de l'equip c) Alteració de la conducta espontània observada d) Mitjançant problemes en l'enquadrament visual a) A causa de la fatiga mecànica b) Com a distorsió del subjecte avaluat c) De manera inconscient en l'observador d) L'ensinistrament teòric dels subjectes a) L'anàlisi de dades mitjançant ordinadors b) La reducció del temps de mostratge c) L'acostumament prolongat a l'observador d) Autoobservació heteroobservable a) Observació participant pura b) Participació-observació c) Observació no participant d) Només avalua vivències internes inaccessibles a) Substitueix completament els mètodes objectius b) Permet el registre simultani d'observadors externs c) Requereix una inferència analítica molt elevada d) Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 11 19.

Com descriu Anguera la conducta gestual dins de la modalitat no verbal? 20. Quin element permet identificar la veu d'un individu en l'anàlisi de conducta vocal? 3 Procés d'investigació — Fases, garanties de sessió i mostratge EN ACABAR SABRÀS Distingir les fases generals de la investigació observacional i el paper preparatori de la fase exploratòria. Diferenciar entre constància intersessió, constància intrasessió i disrupcions temporals. Formular un pla de mostratge identificant les modalitats intersessió i intrasessió. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Per què no és vàlid començar directament a recollir dades el primer dia que entrem en contacte amb els subjectes que volem estudiar?

La recerca basada en metodologia observacional comparteix la lògica general del mètode científic, però requereix una sistematització rigorosa per garantir que les dades recollides reflecteixin fidelment la conducta espontània.

Conducta dinàmica entre dues estàtiques a) Patró exclusivament facial i d'intercanvi ocular b) Conducta estàtica entre dues dinàmiques c) Acció motora global referida a trajectòries d) L'àlgebra narrativa del discurs a) El formant de la descomposició espectral b) L'anàlisi de contingut semàntic c) El desplaçament en l'espai proxèmic d) Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 12 ESQUEMA Procés d'investigació observacional Fases generals de la investigació observacional El procés investigador s'estructura en tres grans etapes interconnectades: Dins d'aquesta seqüència global, s'elabora una agenda de treball que comprèn des de la preparació prèvia i el mostratge fins a la construcció d'instruments, el registre, el control de la qualitat de la dada i la redacció de l'informe final.

Fases de la recerca Formulació, planificació i anàlisi de dades Fase exploratòria Familiarització i reducció de reactivitat Garanties de sessió Condicions d'homogeneïtat i validesa Constància intersessió Condicions homogènies entre sessions Constància intrasessió Manteniment de condicions dins la sessió Disrupcions temporals Inobservabilitat passatgera sense ruptura Pla de mostratge Estratègies de selecció temporal i conductual Mostratge intersessió Període, periodicitat i nombre de sessions Mostratge intrasessió Continu, esdeveniments, temporal i focal Formulació del problema: s'estableixen els objectius de l'estudi i es defineixen les hipòtesis de treball de manera concreta i operativa.

Aquestes decisions inicials guien totes les fases posteriors. 1 Planificació de la recerca i recollida de dades: es dissenya l'estudi determinant tant les condicions espacials (ambient, context físic) com les temporals (duració, nombre de sessions i periodicitat). També es delimiten les conductes objecte d'estudi i se seleccionen els instruments adequats. 2 Anàlisi i interpretació de dades: s'apliquen estratègies analítiques en funció dels objectius i de la naturalesa de les dades obtingudes.

Segons el registre, es poden obtenir dades d'esdeveniments o successos (sense ordre temporal precís ni duració), dades seqüencials (que preserven l'ordre d'aparició) o dades temporals (que inclouen l'inici i el final de cada conducta). Per aprofundir en les tècniques d'anàlisi, vegeu «Mètrica i anàlisi — Paràmetres de mesura, regles de registre i tipus d'anàlisi». 3 Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 13 DEFINICIÓ La fase exploratòria o passiva és una etapa precientífica, de caràcter asistemàtic o casual, que es duu a terme prèviament a l'observació sistemàtica per familiaritzar l'investigador amb l'entorn i afinar el disseny de la recerca.

Aquesta fase exploratòria compleix funcions preparatòries indispensables: Delimitar amb precisió l'objecte d'estudi. Reduir o anul·lar la reactivitat del subjecte davant la presència de l'observador (vegeu «Metodologia observacional — Fonaments, equació funcional i control de biaixos»). Entrenar l'observador en el context real. Recollir informació bàsica per prendre decisions sobre l'homogeneïtat de les sessions, el pla de mostratge i la tria d'instruments. COMPROVA-HO 22 Quina és la diferència principal entre les dades seqüencials i les dades temporals obtingudes en l'observació?

Garanties procedimentals de la sessió d'observació Abans de començar el registre sistemàtic, cal fixar requisits que assegurin la validesa interna de les sessions i evitin biaixos en la recollida d'informació. Constància intersessió i intrasessió La constància intersessió consisteix en l'exigència de requisits mínims homogenis entre les diferents sessions d'observació per tal de fer-les comparables. Aquests criteris inclouen fixar els mateixos dies de la setmana, la mateixa franja horària, el mateix espai, el tipus d'activitat i l'absència d'interrupcions ambientals conegudes.

D'altra banda, la constància intrasessió implica mantenir aquestes condicions al llarg de tota la durada d'una mateixa sessió. Si apareix un fet sobtat que trenca el curs de l'acció (com un accident o una tempesta inesperada en una sessió a l'aire lliure), la sessió s'ha d'interrompre definitivament. En aquest cas, la part de registre prèvia només es pot aprofitar si compleix per ella mateixa tots els requisits establerts per a una sessió vàlida. Disrupcions temporals No tots els incidents imprevistos anul·len la sessió.

Cal distingir la ruptura del curs de l'acció de les disrupcions temporals, que són interrupcions sobtades que provoquen una inobservabilitat passatgera sense trencar l'activitat general. Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 14 Motiu de la disrupció Descripció Exemple contextual Absència momentània El subjecte observat surt temporalment del camp visual delimitat. Un resident d'un centre geriàtric surt uns instants de la sala per anar a buscar un objecte. Causes tècniques Fallada passatgera dels dispositius de registre o de l'enquadrament de la càmera. Una càmera es desenfoca o canvia d'angle momentàniament cobrint una zona cega.

ERROR FREQÜENT Confondre una disrupció temporal amb una ruptura de la constància intrasessió. La disrupció temporal és una pèrdua passatgera de visibilitat que no interromp l'activitat de fons del subjecte. La ruptura intrasessió suposa un canvi que altera o atura del tot el curs de l'acció, invalidant la continuïtat de la sessió. Identificació contextual de la sessió Cada sessió s'ha d'identificar de forma precisa indicant la data, l'hora i els quatre nivells bàsics de context: Entorn físic: superfície, tipus d'il·luminació, recursos o materials presents a l'espai. Activitat realitzada: tasca concreta que es desenvolupa (dinàmiques de joc, aprenentatge de conductes, representacions).

Nivell social: persones observades i presència d'altres individus no observats, així com la seva estabilitat entre sessions. Informació institucional o organitzativa: horaris establerts, descansos i organització habitual de la institució. COMPROVA-HO 23 Si un participant en una sessió de teràpia surt dos minuts al lavabo i després continua amb normalitat l'activitat, com es classifica aquest incident? Pla de mostratge observacional A causa de la fatiga de l'observador i de la impossibilitat pràctica d'enregistrar contínuament totes les conductes de diversos individus alhora, cal dissenyar un pla de mostratge que garanteixi la representativitat de les dades.

El pla de mostratge s'estructura en dos nivells d'actuació: intersessió i intrasessió. Nivell de mostratge intersessió Defineix la distribució de les sessions al llarg del temps mitjançant cinc decisions clau: Període d'observació: marc cronològic global de l'estudi (per exemple, els mesos que dura una intervenció).

1 Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 15 Nivell de mostratge intrasessió Regula com se selecciona i s'enregistra la informació que succeeix dins d'una mateixa sessió d'observació: Modalitat intrasessió Criteri de registre Característiques principals Registre continu Sense mostratge intern Es registra tota la informació rellevant que ocorre durant tota la durada de la sessió. Mostratge d'esdeveniments Selecció per conducta Només s'anoten determinades classes de conducta preestablertes quan tenen lloc. Mostratge temporal Selecció per temps real El registre es divideix en unitats temporals: instantani (punts de temps concrets), d'intervals totals o d'intervals parcials.

Mostratge focal Selecció per subjectes El temps de la sessió es divideix equitativament entre diversos subjectes mitjançant rondes successives d'observació individualitzada. EXEMPLE En una sessió de grup amb quatre alumnes que dura 40 minuts, s'aplica mostratge focal assignant 5 minuts d'atenció exclusiva a cadascun. En acabar la primera ronda de 20 minuts, se'n fa una segona idèntica fins a completar la sessió. La correcta articulació de les garanties de sessió i del pla de mostratge proporciona la base necessària per codificar les conductes mitjançant els paràmetres de mesura primaris i secundaris adequats.

COMPROVA-HO 24 En què es distingeix el mostratge d'esdeveniments del mostratge temporal intrasessió? Periodicitat de les sessions: freqüència i dies concrets en què s'observarà (per exemple, dimarts i divendres de cada setmana). 2 Nombre de sessions: quantitat total o mínima de sessions planificades per a la recerca. 3 Criteri d'inici de sessió: moment precís que marca el començament del registre (per exemple, quan el professional inicia el diàleg). 4 Criteri de fi de sessió: fita temporal o d'activitat que marca la conclusió (per exemple, en complir- se 40 minuts des de l'inici).

5 Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 16 IDEES CLAU La recerca observacional segueix tres fases: formulació del problema, planificació i recollida, i anàlisi de dades. La fase exploratòria o passiva és una etapa precientífica per afinar l'objecte d'estudi, entrenar l'observador i reduir la reactivitat. La constància intersessió assegura l'homogeneïtat externa entre sessions, mentre que la constància intrasessió exigeix mantenir aquestes condicions sense ruptures del curs de l'acció. Les disrupcions temporals són pèrdues passatgeres de visibilitat (per absència momentània o problemes tècnics) que no anul·len la continuïtat de la sessió.

El mostratge intersessió fixa la periodicitat, el nombre de sessions i els límits temporals, mentre que l'intrasessió determina com es registra la informació dins de cada sessió. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 25. Què ocorre amb el registre si es produeix una ruptura sobrevinguda de la constància intrasessió? 26. Quins quatre nivells d'informació s'han d'especificar per identificar el context d'una sessió? 27. En què consisteix el mostratge focal quan s'avalua un grup de subjectes? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Quin és un objectiu clau de la fase exploratòria en observació? 29. Què caracteritza principalment una disrupció temporal? 30.

Quin element forma part de les decisions del mostratge intersessió? Reduir la reactivitat del subjecte a) Contrastar estadísticament les hipòtesis b) Calcular la fiabilitat interjutges definitiva c) Completar la matriu de dades final d) Modifica els criteris d'inici i fi planificats a) Invalida automàticament tota la sessió d'observació b) Altera de manera irreversible l'activitat del grup c) Genera inobservabilitat passatgera sense trencar l'acció d) La periodicitat i el nombre de sessions a) L'ús d'intervals parcials b) El registre continu de la conducta c) El mostratge focal de subjectes d) Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 17 31.

Com s'aplica el mostratge focal en un grup? 4 Mètrica i anàlisi — Paràmetres de mesura, regles de registre i tipus d'anàlisi EN ACABAR SABRÀS Distingir els paràmetres primaris segons el seu contingut informatiu i poder discriminatiu. Diferenciar les regles de registre RAT i RAUT i les seves modalitats d'aplicació. Calcular les mètriques d'anàlisi no seqüencial a partir de dades observacionals. Identificar les tècniques i programari propis de l'anàlisi seqüencial de dades. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Si dos infants realitzen exactament els mateixos actes en una classe, vol dir que el seu patró de comportament és el mateix?

Paràmetres primaris de mesura En el procés d'observació sistemàtica, la informació obtinguda de la realitat s'ha de traduir en dades quantificables mitjançant un codi previ. Els paràmetres primaris constitueixen els nivells bàsics de mesura que determinen el grau de precisió del registre conductual: Ocurrència: constatació binària de si una conducta s'ha manifestat o no durant el període d'estudi. Freqüència: recompte del nombre absolut de vegades que té lloc una conducta concreta. És la mètrica més habitual, però alhora la més simple. Ordre: seqüenciació temporal de les accions registrades. Conté la freqüència i afegeix la successió temporal en què es produeixen les diferents conductes.

Durada: quantificació del temps exacte (en segons, minuts o unitats convencionals) que s'estén cada conducta. La durada inclou la freqüència, l'ordre i el temps formal invertit en cada esdeveniment. Capacitat discriminativa entre paràmetres La selecció del paràmetre condiciona directament la capacitat de l'investigador per distingir patrons d'acció diferents. A mesura que ascendim en la jerarquia (freqüència ordre durada), augmenta la sensibilitat de la mètrica per detectar divergències que altres mesures emmascaren.

Suposem dues sessions d'estudi amb tres conductes: parlar (A), mirar la tasca (B) i aixecar-se (C): Gravant exclusivament els primers minuts de sessió a) Dividint el temps en rondes successives per subjecte b) Anotant conductes a l'atzar segons apareguin c) Registrant només conductes motores d'alta intensitat d) Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 18 Sessió 1: A, B, C, A, B, C (Freqüències: A = 2, B = 2, C = 2). Sessió 2: A, A, B, B, C, C (Freqüències: A = 2, B = 2, C = 2). Si mesurem únicament la freqüència, les dues sessions semblen idèntiques.

En canvi, el paràmetre ordre evidencia que la dinàmica és completament oposada: la primera sessió alterna conductes cíclicament, mentre que la segona les agrupa en blocs consecutius. De manera semblant, dues sessions poden presentar exactament el mateix ordre de conductes (per exemple, conversa seguida de silenci), però diferir radicalment si la primera conversa dura 10 segons i la segona s'allarga durant 25 minuts. La durada és el paràmetre amb major poder discriminatiu, ja que impedeix que conductes d'extensió asimètrica semblin equivalents. COMPROVA-HO 33 Per què registrar únicament la freqüència pot induir a conclusions enganyoses sobre la interacció entre dos subjectes?

Tecnologia aplicada a l'observació i límits ètics L'enregistrament del comportament sovint requereix recursos tecnològics destinats a reduir el biaix de l'observador humà i controlar la reactivitat (vegeu «Metodologia observacional — Fonaments, equació funcional i control de biaixos»). Fernández Ballesteros classifica aquests procediments automàtics en tres grans modalitats: Mitjans tècnics de registre: dispositius com el Datamyte 900 o el Sistema 7 (SSR), dissenyats per teclejar i codificar conductes de manera estandarditzada i bolcar les dades a fitxers informàtics.

Aparells de registre a distància: sistemes telemètrics formats per transductors i radiotransmissors capaços de transmetre respostes motores o fisiològiques sense contacte físic immediat. Inclouen també opcions clàssiques com els magnetòfons, els enregistraments en vídeo o els miralls unidireccionals. Aparells d'observació: instruments elèctrics, mecànics o electrònics que substitueixen la tasca directa de l'observador humà en el laboratori (com el polireactígrafo o el taquitoscopi).

L'enregistrament també fa ús de tècniques audiovisuals, estructurades a partir de recursos auditius (senyals orals, gravacions sonores), recursos visuals (elements digitals escrits i codis analògics com dibuixos o mapes) o la combinació simultània d'imatge i so. ERROR FREQÜENT L'ús de càmeres ocultes, miralls unidireccionals o sensors telemètrics sense el consentiment informat dels subjectes invalida la investigació. La recollida de dades a distància exigeix autorització prèvia per imperatius legals i deontològics. Regles de registre: RAT vs. RAUT La presa sistemàtica de dades mitjançant codis requereix definir la regla temporal que activa l'anotació.

Es distingeixen dues metodologies principals: Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 19 Registre activat per transicions (RAT): l'observador fa una anotació cada vegada que s'esdevé un canvi en el flux de conducta. Permet recollir tant esdeveniments puntuals (registre d'esdeveniments) com l'extensió temporal exacta de cada estat conductual (registre d'estats). El ritme el marca exclusivament el comportament del subjecte. Registre activat per unitats de temps (RAUT): la tasca de registre està pautada per unitats temporals prefixades.

Pot consistir a anotar la conducta en un instant precís (mostratge instantani o per punts de temps) o a dividir la sessió en petits intervals consecutius i constatar si les conductes han tingut lloc al llarg de cadascun d'ells (mostratge d'intervals). COMPROVA-HO 34 Quina regla de registre és preferible per conèixer la durada exacta de cada conducta i el seu ordre sense fragmentar el temps? Anàlisi no seqüencial de dades observacionals L'anàlisi no seqüencial té una finalitat eminentment descriptiva. Condensa les propietats de les conductes sense atendre a l'ordre en què s'han encadenat.

Els paràmetres descriptius més habituals es calculen de la manera següent: Mètrica descriptiva Definició i càlcul conceptual Fórmula matemàtica Freqüència ( ) Suma total del nombre de vegades que es manifesta una conducta. Taxa ( ) Quocient entre la freqüència d'aparició i la durada de la sessió. Permet comparar sessions de durada desigual. Percentatge ( ) Proporció de la conducta respecte al total d'actes observats, expressada en base 100. Proporció temporal ( ) Fracció de temps que ocupa una conducta respecte al temps total d'observació. Mitjana de durada ( ) Temps mitjà que dura cada aparició d'una conducta.

Anàlisi multivariable Estudi de la interdependència simultània entre diferents variables observades. Requereix programari estadístic especialitzat EXEMPLE Si en una observació de 60 minuts ( ) un infant juga 6 vegades ( ) sumant un temps acumulat de 30 minuts ( ): La taxa és de jocs per minut. La proporció temporal és de (un 50 % del temps total). La mitjana de durada per episodi és de minuts per joc.

F i F = i recompte d'aparicions T i T = i t total F i P i P = i × conductes totals F i 100 p t p = t t total d total d ˉi = d ˉi F i d total t = total 60 F = 6 d = total 30 = 60 6 0,1 = 60 30 0,5 = 6 30 5 Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 20 Anàlisi seqüencial de dades observacionals A diferència de l'enfocament descriptiu anterior, l'anàlisi seqüencial té com a objectiu comprovar la successió dels esdeveniments, identificant patrons temporals, cadenes d'associació i verificant quina seqüència resulta estadísticament més probable entre conductes.

Aquest tipus d'anàlisi empra models matemàtics com: Cadenes de Màrkov: models probabilístics que estimen la transició d'un estat conductual al següent. Anàlisi de retards (lags): avaluació de probabilitats condicionades en funció de les conductes que precedeixen o succeeixen a una conducta criteri a diferents distàncies temporals. Anàlisi de sèries temporals: anàlisi de dependències i tendències longitudinals en el flux continu de dades.

Atesa la complexitat matemàtica d'aquests mètodes, la seva execució requereix paquets i programes informàtics específics, com ara LAGS de Sackett, ANSEC de Quera i Estany, SPSS o SYSTAT, fet que habitualment circumscriu aquestes anàlisis al camp de la investigació especialitzada. COMPROVA-HO 35 Quina diferència fonamental hi ha entre l'anàlisi de freqüències i l'anàlisi de retards (lags)? IDEES CLAU Els paràmetres primaris de mesura són ocurrència, freqüència, ordre i durada, amb una complexitat informativa creixent. L'ordre inclou la informació de freqüència més la seqüència temporal, mentre que la durada afegeix el temps precís en unitats convencionals.

Els mitjans d'enregistrament a distància i aparells d'observació exigeixen autorització prèvia i respecte deontològic. El registre RAT s'activa amb cada canvi de conducta de l'observat; el registre RAUT s'estructura a partir d'intervals o punts de temps prefixats. L'anàlisi no seqüencial és descriptiva (taxa, proporció temporal, mitjana), mentre que la seqüencial analitza patrons de probabilitat temporal mitjançant programari especialitzat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 36. Com permet la taxa comparar dues sessions d'observació que tenen durades diferents? 37. En quina situació el paràmetre durada detecta diferències que el paràmetre ordre no pot distingir?

Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 21 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 38. Quin paràmetre primari proporciona el nivell màxim d'informació incloent-hi temps convencional? 39. Com s'anomena la regla de registre activada per cada transició en el comportament de l'observat? 40. Quin és el resultat de dividir la durada total d'una conducta entre la seva freqüència d'aparició? 41. Quin dels següents programaris està dissenyat específicament per a l'anàlisi observacional seqüencial?

Freqüència a) Ordre b) Ocurrència c) Durada d) RAUT a) Mostratge instantani b) Mostratge d'intervals c) RAT d) Percentatge relatiu a) Taxa de la conducta b) Mitjana de la durada c) Proporció temporal d) Taquitoscopi a) ANSEC de Quera i Estany b) Datamyte 900 c) Polireactígrafo d) Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 22 5 Registres narratius, llistes de control i escales d'estimació EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques i aplicacions dels quatre tipus de registres narratius. Diferenciar els sistemes de signes de les llistes de trets en les llistes de control. Identificar els requisits de les escales d'estimació i els tres biaixos subjectius associats.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 Per què qualificar el rendiment d'un alumne al final del curs amb una nota de l'1 al 5 no és el mateix que registrar la seva conducta en directe a l'aula? Els instruments de registre constitueixen el suport operatiu que empra l'investigador per recopilar dades sobre les conductes que es manifesten en un context natural o controlat. La selecció de l'instrument condiciona de manera directa el nivell de sistematització, la precisió temporal i la validesa de la informació recollida.

Instruments d'observació 5 Registres narratius, llistes de control i escales d'estimació 6 Formats de camp i sistemes de categories Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 23 ESQUEMA Mapa d'instruments d'observació del tema Registres narratius Els registres narratius són eines de descripció textual en què els esdeveniments s'escriuen sense un pla previ rígid ni un llistat tancat d'unitats de conducta. Segons Bakeman i Gottman (1987), aquest tipus d'aproximació presenta limitacions metodològiques importants, ja que sol mancar d'un control exhaustiu, de propietats psicomètriques robustes com la fiabilitat i de la capacitat de replicabilitat pròpia de la ciència estricta.

Tot i així, resulten d'utilitat clau en les etapes inicials de l'estudi (com la fase exploratòria; vegeu «Procés d'investigació — Fases, garanties de sessió i mostratge»). Segons la classificació proposada per Anguera (1991), es distingeixen quatre modalitats principals de registres narratius: Diaris: relats o descripcions elaborats periòdicament per observadors molt propers a la persona estudiada (habitualment infants). Van ser l'eina hegemònica en els inicis de la psicologia evolutiva durant l'etapa precientífica, amb figures com Tiedemann, Preyer o Darwin. Anecdotaris: també anomenats registres anecdòtics (Irwin i Bushnell, 1980) o d'incidents crítics (Anguera, 1988).

Es redacten de manera immediata just quan s'esdevé una conducta imprevista, espontània o rellevant. La seva elaboració exigeix identificar de forma precisa l'individu observat, l'acció, les verbalitzacions, el moment temporal (hora), l'espai físic (lloc) i els altres participants implicats. Registre continu: transcripció detallada dels fets més destacats dins d'una seqüència de successos, amb la intenció de descriure l'escena exactament tal com es va desenvolupant en el seu flux real. Registre de mostres: descripció narrativa aplicada a conductes o situacions que requereixen un rigor i una precisió superiors.

Té com a requisit metodològic fonamental executar-se de manera simultània a l'observació del fenomen. Registres narratius Descripcions sense pla rígid previ Llistes de control Registre binari de presència/absència Escales d'estimació Qualificació diferida amb graus Formats de camp Sistemes oberts multidimensionals Sistemes de categories Condició E/ME exhaustiva i excloent Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 24 COMPROVA-HO 43 Quina diferència operativa hi ha entre un anecdotari d'incidents crítics i un diari pel que fa al moment d'emissió de la conducta?

Llistes de control o de conducta Les llistes de control, denominades també codis de conducta per Fernández Ballesteros (1986), són inventaris formats per una relació explícita i ben delimitada de comportaments. Aquest instrument s'utilitza quan l'interès de l'observador se centra exclusivament a verificar de manera esquemàtica la presència o absència d'una acció concreta (Anguera, 1991). No mesuren intensitat ni matisos, sinó que operen sota una lògica binària.

Es diferencien dues variants principals: Modalitat Definició i funcionament Objectiu del registre Sistemes de signes Consisteixen a mostrejar els múltiples elements d'un succés espontani sense partir d'idees teòriques preconcebudes sobre la seva rellevància. Deixar constància de l'aparició d'una conducta o determinar-ne la freqüència al llarg de la sessió. Llistes de trets S'inicien com un mostreig obert similar als sistemes de signes, però en una segona fase es concreten en un repertori reduït d'actuacions prèviament categoritzades. Centrar el registre en comportaments específics definits per a l'objecte d'estudi concret.

COMPROVA-HO 44 En què es converteixen les unitats d'una llista de trets durant la seva segona fase de construcció? Escales d'estimació o de valoració Les escales d'estimació o de valoració permeten avaluar en quin grau un comportament, atribut o descripció prèviament establert és aplicable a un subjecte determinat.

A diferència dels sistemes basats en el registre simultani de la conducta (com els registres activats per transicions o els formats de camp; vegeu «Mètrica i anàlisi — Paràmetres de mesura, regles de registre i tipus d'anàlisi» i «Instruments d'observació — Formats de camp i sistemes de categories»), presenten tres característiques que defineixen el seu funcionament: Impliquen una quantificació o qualificació dels comportaments a partir de pautes definides amb anterioritat. 1 Pressuposen que la persona que avalua coneix prèviament el subjecte observat. 2 La valoració s'emet de manera diferida, és a dir, a posteriori i un cop finalitzat el període d'observació directa.

3 Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 25 Segons Fernández Ballesteros (1986), són eines útils per recopilar les percepcions o impressions de persones de l'entorn de l'individu. A més, Cairns i Green (1979) indiquen la seva utilitat en contextos escolars per analitzar diferències individuals respecte a certes característiques personals. Pel que fa al format de presentació, Anguera (1991) distingeix entre: Numèriques: l'avaluador assigna un dígit triat d'entre una escala definida (per exemple, de l'1 al 5) per puntuar categories descriptives. Gràfiques: la valoració es fa marcant visualment sobre un continu o una línia graduada.

Errors i biaixos específics en l'ús d'escales Com assenyala Anguera (1991), aquestes eines comporten un perill notable de subjectivitat. Segons Sàrria i Macià (1990), l'aplicació d'escales d'estimació està exposada a tres biaixos cognitius recurrents: Tendència central: propensió involuntària de l'observador a triar sistemàticament les puntuacions intermèdies o neutres de l'escala, evitant els extrems. Indulgència: inclinació subjectiva a sobrevalorar positivament les actuacions o els atributs de la persona avaluada.

Efecte d'halo o contaminació: distorsió causada per la impressió global que transmet l'individu o per una característica particular molt destacada, la qual contamina i condiciona la valoració de la resta de dimensions. ERROR FREQÜENT Confondre el caràcter diferit de l'escala d'estimació amb un registre observacional directe en viu. L'escala d'estimació no codifica la conducta mentre s'està produint; recull una ponderació retrospectiva basada en el coneixement previ de l'observador, motiu pel qual s'exposa als biaixos de tendència central, indulgència i halo. COMPROVA-HO 45 Quina diferència hi ha entre el biaix d'indulgència i l'efecte d'halo?

IDEES CLAU Els registres narratius (diaris, anecdotaris, continu i de mostres) són flexibles però tenen limitacions en fiabilitat i replicabilitat. Els anecdotaris d'incidents crítics descriuen successos imprevistos de forma immediata, detallant acció, context i participants. Les llistes de control registren la presència o absència d'actuacions i es divideixen en sistemes de signes i llistes de trets. Les escales d'estimació operen de forma diferida sobre subjectes prèviament coneguts, en formats numèrics o gràfics. Els principals biaixos de les escales d'estimació són la tendència central, la indulgència i l'efecte d'halo o contaminació.

Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 26 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 46. Quines condicions circumstancials s'han d'anotar en un anecdotari d'incidents crítics segons Anguera? 47. Per quina raó una escala d'estimació opera de forma diferida i no pas simultània? INSTRUMENTS D'OBSERVACIÓ 6 Formats de camp i sistemes de categories EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques estructurals dels formats de camp respecte als sistemes de categories. Formular configuracions de conducta combinant eixos sincrònics, diacrònics i codificació decimal. Explicar el procés iteratiu de construcció d'un sistema de categories fins a assolir la condició E/ME.

Diferenciar el nucli categorial del nivell de plasticitat en la definició d'una categoria. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 48 Com es pot registrar una conducta humana complexa quan ocorren diversos comportaments rellevants al mateix segon? Fonaments de la categorització i estratègies d'elaboració La categorització és l'operativització de les variables observacionals mitjançant la reducció progressiva d'informació empírica segons criteris determinats. Aquest procés permet transformar el flux continu del comportament en unitats discretes d'anàlisi.

Per construir un instrument categorial es poden seguir dues estratègies complementàries: Estratègia inductiva o empírica: parteix directament del contacte amb la realitat observada (vegeu «Procés d'investigació — Fases, garanties de sessió i mostratge»). Es confecciona inicialment una llista de trets anotant les conductes detectades, la seva duració, inici, final i simultaneïtat, agrupant-les progressivament. Estratègia deductiva o teòrica: pren com a base un marc teòric de referència. La literatura existent proporciona els criteris de classificació, les dimensions rellevants i les categories inicials.

Pel que fa al nivell de granularitat, les taxonomies de conducta es divideixen segons el seu grau d'abstracció: Taxonomies moleculars: les categories descriuen fidelment els detalls físics de l'acció (components motors, posturals, gestuals, objectes emprats i direccions de moviment). Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 27 Taxonomies molars: presenten un nivell d'abstracció superior i es defineixen per la funció o la finalitat global de l'acció, integrant diverses conductes moleculars en una mateixa unitat significativa. COMPROVA-HO 49 Quina diferència principal hi ha entre una taxonomia de conducta molecular i una de molar?

Formats de camp: estructura multidimensional i codificació decimal Els formats de camp són instruments d'observació oberts i multidimensionals que permeten registrar simultàniament diversos eixos de conducta. El procediment de disseny consta de quatre passos estructurats: DEFINICIÓ Una configuració de conducta és la unitat bàsica de registre en els formats de camp, formada per l'encadenament sincrònic dels codis de cadascun dels criteris que ocorren simultàniament en un moment donat. Les configuracions funcionen sota dos eixos temporals complementaris: Eix sincrònic: reflecteix la concurrència temporal.

En un moment precís, cada criteri aporta el seu codi corresponent en una mateixa cadena (per exemple, ). Si en una configuració no correspon registrar codi d'algun criteri, es fa constar aquesta absència per a aquell criteri. Eix diacrònic: reflecteix la successió temporal. Quan canvia almenys un dels codis de qualsevol criteri, s'inicia automàticament una nova configuració en la seqüència. COMPROVA-HO 50 Què provoca l'aparició d'una nova configuració de conducta en l'eix diacrònic d'un format de camp? Establiment de criteris o eixos: es determinen els eixos analítics en funció dels objectius de l'estudi (per exemple: zona espacial ocupada, tipus d'activitat i modalitat interactiva).

1 Elaboració del catàleg de conductes: es redacta un llistat obert per a cada criteri amb informació de la fase exploratòria. Com que no és un conjunt tancat, permet afegir noves conductes durant la investigació. 2 Assignació d'un sistema de codificació decimal: cada conducta d'un criteri rep un dígit jeràrquic. Aquest sistema permet desglossar qualsevol nivell en subcategories d'ordre inferior amb doble o triple codi segons el grau de molecularitat (per exemple, per al criteri 3 d'interacció: 3.1 solitària, 3.2 independent; i d'aquest, 3.2.1, 3.2.2). 3 Elaboració de la llista de configuracions: es construeix el flux temporal mitjançant la concatenació dels codis actius en cada instant.

4 1.3 2.4 3.2.1 4.2 Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 28 Sistemes de categories: condició E/ME i procés de construcció Un sistema de categories és un instrument tancat i unidimensional construït com un conjunt de motlles o recipients on s'assigna el comportament observat. Tot sistema vàlid ha de complir de manera estricta la condició E/ME: Exhaustivitat (E): qualsevol conducta observada que formi part de l'objecte d'estudi ha de tenir una categoria assignada dins del repertori. Mútua exclusivitat (ME): les categories no es poden solapar; a cada unitat de conducta li correspon una i només una categoria.

La construcció d'un sistema de categories és un procés iteratiu que connecta la realitat empírica amb el marc teòric: PROCÉS Procés de construcció d'un sistema de categories Llista de trets Repertori inicial de conductes observades empíricament 1 Prova de cautela Mínim 3 sessions sense conductes noves 2 Agrupació provisional Criteris teòrics per agrupar per afinitat 3 Revisió iterativa Visionat continuat i ajust d'homogeneïtat 4 Sistema E/ME definitiu Categories exhaustives i mútuament excloents 5 Repertori o llista de trets: s'elabora un llistat inicial de les diverses conductes observades durant la fase de contacte exploratori.

1 Prova de cautela: s'observen noves sessions fins a registrar com a mínim tres sessions consecutives sense que aparegui cap conducta nova no recollida prèviament al repertori. Aquest pas assegura la presumpció d'exhaustivitat. 2 Agrupacions provisionals per afinitat: a partir del marc teòric, s'agrupen els trets homogenis sota una denominació provisional. 3 Revisions iteratives: es visionen noves sessions i s'assignen les conductes a les agrupacions. S'avalua l'homogeneïtat interna, desglossant o modificant categories fins a aconseguir la mútua exclusivitat i l'exhaustivitat definitiva.

4 Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 29 ERROR FREQÜENT Confondre el caràcter del codi buit en els dos instruments. En els sistemes de categories s'utilitza per indicar que en aquella sessió o interval no hi ha hagut ocurrència de cap de les conductes del sistema. Estructura interna i relacions entre categories La notació formal d'un sistema de categories s'expressa mitjançant el conjunt . Cadascuna de les categories que l'integren conté dos components estructurals: Nucli categorial: és l'essència conceptual bàsica i invariable que defineix la categoria.

Nivell de plasticitat o obertura: comprèn la variabilitat de manifestacions externes o conductes particulars que s'admeten sota el mateix nucli. Per exemple, en la categoria «estar assegut» (nucli), el nivell de plasticitat admet estar reclinat cap endavant, recolzat al respatller o decantat. El nombre de categories requereix equilibri: un repertori amb molt poques categories té poca capacitat discriminativa, mentre que un nombre excessiu afavoreix els errors de comissió per confusió entre categories similars. Quan no es manifesta cap conducta de l'àmbit d'estudi, es registra mitjançant la categoria formal buida ( ).

COMPROVA-HO 51 Què succeeix si un sistema té massa poques categories o, al contrari, en té massa? Els sistemes elaborats per diferents investigadors sobre una mateixa realitat poden ser equivalents (encara que no idèntics) si comparteixen els mateixos criteris en el conjunt del sistema, fet que en permet la comparabilitat. A més, un sistema pot estructurar-se jeràrquicament des d'un nivell molar cap a un nivell molecular. Per exemple, categories globals com {Inici de jugada, Desenvolupament, Fi de jugada} poden desplegar-se en subcategories moleculars com {Servei de banda, Còrner, Falta, Servei de porta}. Comparativa: formats de camp vs.

sistemes de categories Característica Formats de camp Sistemes de categories Dimensionalitat Multidimensional (múltiples criteris o eixos) Unidimensional (una sola dimensió d'anàlisi) Estructura del catàleg Oberta (admet noves conductes durant l'estudi) Tancada (repertori fixat un cop validat) Condició lògica No requereix exclusivitat entre criteris diferents Estricta condició E/ME (exhaustiu i mútuament excloent) Unitat de registre Configuració (cadena sincrònica de codis) Categoria única assignada a cada conducta {A, B, C, D, E} Observació Sistemàtica: Mètodes, Registre i Instruments 30 Característica Formats de camp Sistemes de categories Codificació Decimal jeràrquica (per exemple: 1.1, 1.2, 1.2.1) Lletres o símbols universals {A, B, C...} Codi d'absència Registre de carència en el criteri inactiu Categoria formal buida ( ) per no ocurrència IDEES CLAU La categorització converteix dades de conducta en unitats discretes mitjançant estratègies inductives (empíriques) o deductives (teòriques).

Els formats de camp són oberts i multidimensionals; registren configuracions sincròniques i diacròniques mitjançant codificació decimal. Els sistemes de categories són tancats i unidimensionals, i requereixen obligatòriament el compliment de la condició d'exhaustivitat i mútua exclusivitat (E/ME). La prova de cautela estableix un mínim de tres sessions consecutives sense conductes noves per presumir exhaustivitat abans de tancar el sistema. Tota categoria està formada pel nucli categorial (essència teòrica) i el nivell de plasticitat o obertura (variacions manifestes observades). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 52.

En què consisteix exactament la prova de cautela en el procés de construcció d'un sistema de categories? 53. Quina diferència hi ha entre l'eix sincrònic i l'eix diacrònic en una llista de configuracions? 54. Quins dos elements componen l'estructura interna de qualsevol categoria? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 55. Quin tipus de registre narratiu requereix dur-se a terme simultàniament a l'observació…