Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum

I 0 flashcards i 7 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PSICOLOGIA DE L'EDUCACIÓ A PRIMÀRIA Grau en Educació Primària Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Psicologia de l'Educació a Primària: desenvolupament i cultura, constructivisme, atribució de sentit, neuroeducació i competències. APREN.AI Índex Bloc 1 1 Desenvolupament, cultura i educació escolar 1. Concepció del desenvolupament: dialèctica psicobiològica i cultural 2. L'educació i el marc normatiu escolar a Catalunya 3.

L'escola com a institució educativa diferenciada 2 Models teòrics i la visió constructiva de l'ensenyament i aprenentatge Del model transmissiu a les perspectives cognitives L'epistemologia genètica de Piaget La teoria sociocultural de Vygotsky Processament de la informació i selecció d'entrada La visió constructiva en tres nivells i el triangle interactiu Noves demandes i personalització de l'aprenentatge Bloc 2 3 Atribució de sentit: factors motivacionals, afectius i relacionals Factors motivacionals i metes de l'alumnat Enfocaments d'aprenentatge Intervenció docent i gestió motivacional a l'aula (Model TARGET) Factors afectius: el sistema del JO i patrons atribucionals Factors relacionals: formació d'expectatives i l'efecte Pigmalió Configuracions personals i relacionals per a l'aprenentatge significatiu 4 Estratègies de personalització i aportacions de la neuroeducació 1.

La personalització de l'aprenentatge escolar 2. Fonaments de la neuroeducació i plasticitat cerebral 3. Estimulació ambiental, epigenètica i hàbits protectors 4. Processos emocionals, funcions executives i l'espai d'aprenentatge 5. Dificultats organitzatives i institucionals de la nova ecologia de l'aprenentatge Bloc 3 5 Teoria de l'assimilació i aprenentatge significatiu 1. El marc teòric de David Ausubel i la Teoria de l'Assimilació 2. Aprenentatge significatiu vs. aprenentatge memorístic 3. Els coneixements previs i la naturalesa dels esquemes de coneixement 4. Condicions indispensables per a l'aprenentatge significatiu 5. Conseqüències cognitives: funcionalitat i memòria comprensiva 6.

Limitacions del model i revisions posteriors Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 1 6 Estratègies d'aprenentatge i autoregulació cognitiva Naturalesa de les estratègies d'aprenentatge Diferenciació conceptual: procediment, tècnica i estratègia Autoregulació cognitiva i enfocament situat Enfocaments d'aprenentatge i condicions per al pensament estratègic 7 Aprenentatge per competències, tipus de continguts i transformació educativa 1. Marc conceptual i institucional de les competències bàsiques 2. Tipologia de competències bàsiques a l'Educació Primària 3. Criteris pedagògics per al disseny competencial i el rol docent 4.

Tipologia dels continguts escolars i relació amb les competències 5. Transformació educativa i crítica paradigmàtica de Ken Robinson 8 Resum per repassar Bloc 1 — Desenvolupament, cultura i educació escolar Bloc 2 — Atribució de sentit, personalització i neuroeducació Bloc 3 — Teoria de l'assimilació, estratègies i competències Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 2 1 Desenvolupament, cultura i educació escolar EN ACABAR SABRÀS Distingir el concepte comú de desenvolupament de la concepció alternativa basada en la mediació cultural. Explicar el mecanisme d'internalització a partir de la llei de la doble formació de Vygotsky. Identificar les funcions docents establertes als articles 29 i 104.2 de la Llei d'Educació de Catalunya. Analitzar els cinc trets estructurals que diferencien l'escola d'altres contextos d'aprenentatge. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Un infant que creix aïllat de la societat podria desenvolupar el raonament abstracte o el pensament reflexiu de manera espontània en madurar?

La comprensió del desenvolupament humà requereix analitzar com interactuen la nostra constitució biològica i els instruments culturals que ens envolten des del naixement.

ESQUEMA Estructura del Bloc 1: Desenvolupament i educació Bloc 1 1 Desenvolupament, cultura i educació escolar 2 Models teòrics i la visió constructiva de l'ensenyament i aprenentatge Bases del desenvolupament Interacció entre biologia i mediació cultural Llei de doble formació Pas d'allò interpsicològic a intrapsicològic Pràctiques educatives Activitats organitzades per transmetre la cultura Marc normatiu (LEC) Funcions docents i desenvolupament integral Escola com a context Socialització, individualització i trets propis Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 3 1.

Concepció del desenvolupament: dialèctica psicobiològica i cultural Tradicionalment s'ha entès el creixement psicològic com un procés espontani, individual i universal determinat per la maduració orgànica. Des d'aquesta perspectiva comuna, l'aprenentatge i l'educació són mers acompanyants circumstancials que arriben després de la maduració. En contrast, la perspectiva alternativa demostra que el desenvolupament humà és un procés unitari i global on convergeixen dues línies indissociables: Línia natural de desenvolupament: lligada al genoma humà, la maduració orgànica i els canvis psicobiològics. Dona lloc a les funcions psicològiques elementals (compartides amb altres espècies).

Línia cultural de desenvolupament: mediada per la transmissió de codis, costums i instruments simbòlics elaborats històricament per la societat. Condueix a l'emergència de les funcions psicològiques superiors, pròpies exclusivament de l'ésser humà. Esquema de la convergència entre desenvolupament natural i desenvolupament cultural. Aquesta interacció s'estructura a través de la llei de la doble formació formulada per Lev S. Vygotsky (1896-1934): tota funció psicològica superior apareix primer en l'àmbit social o interpsicològic (compartida entre persones) i, posteriorment, s'interioritza en el pla individual o intrapsicològic mitjançant el mecanisme d'internalització.

Per aprofundir en la teoria sociocultural i la zona de desenvolupament pròxim, vegeu «Bloc 1 — Models teòrics i la visió constructiva de l'ensenyament i aprenentatge». Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 4 Taula comparativa entre el concepte comú i l'alternatiu de desenvolupament. DEFINICIÓ La cultura és el conjunt d'adaptacions socials, psicològiques, tecnològiques i econòmiques que un grup humà elabora al llarg de la seva història per respondre a les demandes del medi físic i social. Aquest conjunt conforma un model de vida compartit basat en valors, regles, creences, emocions i sistemes de comunicació.

COMPROVA-HO 2 Quina és la diferència clau entre el concepte comú de desenvolupament i el concepte alternatiu? 2. L'educació i el marc normatiu escolar a Catalunya Els processos psicològics estan possibilitats pel genoma humà i limitats temporalment per un calendari maduratiu biològic. No obstant això, la seva configuració real està determinada per les interaccions socials i les pràctiques educatives que l'entorn proporciona a l'infant. L'educació es defineix com el conjunt d'activitats planificades i intencionals mitjançant les quals una comunitat garanteix que les noves generacions adquireixin l'experiència històrica acumulada i organitzada culturalment.

Paral·lelament, l'aprenentatge comporta l'adquisició de procediments, coneixements i actituds que generen una transformació estable en la manera de pensar, sentir i actuar de l'individu que no s'explica per causes purament biològiques. Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 5 PER RECORDAR-HO Els gens possibiliten, el calendari maduratiu limita el ritme temporal, però són les pràctiques educatives i culturals les que determinen la concreció final del desenvolupament. Aquest paper formador té la seva plasmació jurídica a Catalunya a la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació (LEC).

En el seu articulat es reflecteix la responsabilitat docent envers el creixement global dels infants: Article 29: estipula els deures específics que el professorat ha d'assumir en l'exercici de la funció docent. Article 104.2: concreta les funcions primordials del professorat: programar i impartir la docència, avaluar continuadament els aprenentatges, exercir l'acció tutorial i contribuir, en estreta cooperació amb les famílies, al desenvolupament de les dimensions intel·lectual, afectiva, psicomotriu, social i moral de l'alumnat. COMPROVA-HO 3 Quina funció assigna explícitament l'article 104.2 de la LEC a la relació docent-família? 3.

L'escola com a institució educativa diferenciada L'escola no és l'únic escenari educatiu en què participa l'alumnat: comparteix influència amb la família, el grup d'iguals, els serveis comunitaris i el context sociocultural més ampli. Diagrama dels sistemes ecològics i escenaris d'aprenentatge de l'infant. Malgrat aquesta convivència d'entorns, l'escola és un context privilegiat dissenyat expressament per garantir dues funcions complementàries: Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 6 1. Funció socialitzadora: assegura la transmissió cultural compartida perquè l'infant esdevingui membre actiu de la comunitat.

En la seva vessant crítica, també pot actuar com a mecanisme de reproducció i conservació de l'ordre social i econòmic vigent. 2. Funció individualitzadora: construeix la identitat singular, l'autonomia personal i el criteri propi de cada aprenent. Per dur a terme aquestes funcions, l'entorn escolar es distingeix de qualsevol altre espai d'aprenentatge per cinc característiques estructurals pròpies: Tret institucional Descripció funcional Contrast amb contextos quotidians (família, carrer) Descontextualització del saber Els continguts s'ensenyen en un context simulat o acadèmic, separat de les situacions reals de producció o ús quotidià.

A la llar s'aprèn en situacions directes i funcionals d'ús immediat. Rol docent expert L'agent educatiu disposa d'una preparació tècnica i pedagògica acreditada per guiar l'aprenentatge. La relació educativa familiar o entre iguals es basa en el vincle afectiu o de parentiu sense acreditació professional. Intencionalitat explícita Les tasques responen a un currículum planificat, estructurat i avaluat exclusivament amb metes d'aprenentatge. L'aprenentatge quotidià sol ser incidental o derivat d'altres activitats rutinàries. Període temporal dilatat L'acció educativa s'estén de manera continuada durant anys, aprofitant les etapes de màxima plasticitat infantil.

Altres intervencions formatives acostumen a ser esporàdiques o puntuals. Institució especialitzada L'espai físic, els horaris, el mobiliari i els agrupaments s'organitzen exclusivament per a la docència. Els escenaris naturals estan configurats per a la convivència, el descans o la producció laboral. ERROR FREQÜENT Un error molt habitual en els exàmens és considerar que la descontextualització dels sabers escolars és un defecte o un error metodològic. No ho és: és una característica necessària de la institució escolar per poder transmetre continguts científics i abstractes que no es donen en la vida quotidiana immediata.

COMPROVA-HO 4 Què significa que els sabers escolars tenen un caràcter «descontextualitzat»? Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 7 IDEES CLAU El desenvolupament humà resulta de la integració inseparable entre la maduració biològica i les eines transmeses per la cultura. Segons la llei de la doble formació de Vygotsky, les funcions psicològiques superiors es construeixen primer en el pla social i després s'internalitzen en l'individual. La cultura és el conjunt d'adaptacions compartides per una comunitat que es transmeten mitjançant pràctiques educatives organitzades.

La Llei 12/2009 (LEC) encomana als docents als articles 29 i 104.2 la planificació pedagògica, l'avaluació i el desenvolupament integral de l'alumnat. L'escola es diferencia d'altres contextos per la descontextualització del saber, el rol docent expert, la intencionalitat explícita, l'espai específic i la continuïtat temporal dilatada. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Com actuen conjuntament el genoma humà i l'educació en el desenvolupament de les persones? 6. Quines dues grans funcions contraposades i alhora complementàries desenvolupa la institució escolar?

BLOC 1 2 Models teòrics i la visió constructiva de l'ensenyament i aprenentatge EN ACABAR SABRÀS Diferenciar les postures de Piaget i Vygotsky sobre la precedència entre desenvolupament i aprenentatge. Descriure el funcionament de l'adaptació cognitiva piagetiana i la Zona de Desenvolupament Pròxim vygotskiana. Analitzar la dinàmica de l'aula a través dels tres nivells de la visió constructiva i el triangle interactiu. Identificar les decisions que assumeix l'alumnat en el marc de la personalització de l'aprenentatge.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 7 Un infant només pot aprendre continguts si el seu cervell ja ha madurat prèviament, o és el mateix fet d'aprendre el que fa que el cervell maduri i avanci? Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 8 Del model transmissiu a les perspectives cognitives El model pedagògic tradicional concep l'ensenyament com una simple transferència d'informació acabada. En aquesta visió, el docent actua com a dipositari exclusiu del saber i l'alumne adopta un rol de receptor passiu que memoritza dades sense transformar-les. Aquest enfocament unidireccional ignora els processos mentals interns de qui aprèn.

Davant d'aquest plantejament mecànic, les teories cognitives van desplaçar el focus cap a les estructures internes de la ment i la capacitat activa de l'individu per donar sentit a la realitat. L'educació formal promou el desenvolupament global combinant la inserció en la cultura compartida i la construcció de la singularitat personal. Esquema de relacions entre educació escolar, aprenentatge, socialització i individuació. Aquesta confluència entre socialització i individuació s'assoleix quan l'aprenentatge dels sabers culturals es realitza de manera constructiva, superant la simple repetició memorística.

L'epistemologia genètica de Piaget La teoria de Jean Piaget (1896-1980), naturalista amb una sòlida formació biològica i científica, va rebre una notable influència de l'evolucionisme de Darwin. Piaget defineix la intel·ligència com un procés biològic fonamental que permet l'adaptació de l'organisme al seu entorn mitjançant patrons universals de creixement intel·lectual. DEFINICIÓ L'adaptació cognitiva és l'equilibri dinàmic assolit entre l'assimilació de dades de l'entorn als esquemes interns existents i l'acomodació d'aquests esquemes quan topen amb experiències noves que no poden integrar directament.

Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 9 Diagrama del model d'adaptació cognitiva mitjançant assimilació i acomodació. Quan es produeix un canvi ambiental, l'individu mobilitza els seus esquemes inicials d'acció o de coneixement. A través de l'assimilació, la nova experiència s'incorpora preservant l'organització mental prèvia. Quan l'experiència resulta inassimilable, s'activa l'acomodació, que modifica l'estructura interna i genera una nova organització mental. Piaget va descriure aquest progrés cognitiu a través de quatre estadis universals d'organització: Estadi sensoriomotriu (0-2 anys): intel·ligència basada en accions pràctiques i percepcions directes.

Estadi preoperatori (2-7 anys): aparició del pensament intuïtiu i la funció simbòlica. Estadi de les operacions concretes (7-11 anys): capacitat per aplicar operacions lògiques lligades a situacions reals i objectes tangibles. Estadi de les operacions abstractes (a partir de l'adolescència): pensament formal, hipotètic i deductiu. En el marc piagetià, el desenvolupament precedeix i condiciona l'aprenentatge. Un infant només pot aprendre allò per a la qual cosa el seu nivell evolutiu i operatori actual el capacita. COMPROVA-HO 8 Quin paper juga l'acomodació en el model d'adaptació cognitiva de Piaget?

La teoria sociocultural de Vygotsky En contrast directe amb la visió individual i biologista, Lev S. Vygotsky (1896-1934), jurista i filòsof de la Universitat de Moscou vinculat al treball d'A. R. Luria, va defensar que l'ésser humà es caracteritza per una sociabilitat originària. La ment es desenvolupa de l'exterior cap a l'interior, explicant l'adquisició del saber a través de l'activitat compartida dins d'un grup cultural. Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 10 Els individus utilitzen tant eines materials (instruments físics) com eines mentals.

Entre aquestes últimes, el llenguatge constitueix el vehicle de mediació semiòtica més potent per regular el propi comportament i el dels altres (vegeu «Bloc 1 — Desenvolupament, cultura i educació escolar»). A diferència de Piaget, Vygotsky estableix que l'aprenentatge precedeix i estira el desenvolupament.

Per fonamentar aquesta relació va definir el concepte fonamental de Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP): DEFINICIÓ La Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP) és la distància que separa el nivell de desenvolupament real d'un individu, manifestat en la resolució autònoma d'un problema, del seu nivell potencial, determinat mitjançant la resolució guiada amb l'ajuda d'un adult o la col·laboració de companys més capacitats. Aquest postulat fonamenta mètodes pedagògics com l'ensenyament recíproc i destaca el valor de la interactivitat professor-alumne com a motor del canvi cognitiu.

Criteri Epistemologia genètica (Piaget) Teoria sociocultural (Vygotsky) Origen dels processos Biològic, adaptatiu i intern de l'individu Social, cultural, històric i interactiu Paper del llenguatge Símptoma secundari del pensament Eina mental primordial de mediació Direcció del canvi De l'interior cap a l'exterior De l'exterior (social) cap a l'interior (individual) Relació clau El desenvolupament precedeix l'aprenentatge L'aprenentatge precedeix el desenvolupament COMPROVA-HO 9 Quina és la discrepància epistemològica principal entre Piaget i Vygotsky pel que fa a l'evolució cognitiva?

Processament de la informació i selecció d'entrada Inspirada en la metàfora de l'ordinador, la teoria del processament de la informació descriu el coneixement com un sistema de flux de dades. Aquest enfocament s'articula a partir de tres components: Estructures: components arquitectònics del sistema, com els diferents tipus de memòria i la percepció. 1 Operacions cognitives: mecanismes d'atenció, codificació, emmagatzematge i recuperació. 2 Relacions significatives: connexions actives que l'aprenent estableix entre els coneixements previs i la nova informació d'entrada.

3 Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 11 La selecció d'informació d'entrada (recollida per autors com Ausubel, 1968) exigeix determinades condicions per desencadenar un aprenentatge significatiu: que el material tingui coherència lògica interna, que presenti coherència psicològica connectant amb les idees prèvies de l'estudiant i que susciti la seva motivació i interès (vegeu «Bloc 3 — Teoria de l'assimilació i aprenentatge significatiu»). La visió constructiva en tres nivells i el triangle interactiu La concepció constructivista articula el coneixement psicològic amb la teoria i la pràctica educativa per donar resposta a la complexitat de l'aula escolar.

Aquesta visió s'estructura en tres nivells d'anàlisi: Esquema dels tres nivells constructivistes amb el triangle interactiu central. 1. Primer nivell: L'educació escolar com a pràctica social i socialitzadora. Té un origen social orientat a transmetre sabers culturals i construir la identitat personal a través d'una doble activitat de socialització i individualització. 2. Segon nivell: La construcció del coneixement escolar mitjançant el triangle interactiu. La dinàmica de la classe s'estructura al voltant de tres vèrtexs inseparables: l'alumne que aprèn, el professor que guia i el contingut o objecte de coneixement. 3.

Tercer nivell: Processos de construcció i mecanismes d'influència educativa. Engloba d'una banda el procés constructiu intern de l'alumne (significats, sentit i esquemes) i de l'altra la influència educativa (ajust pedagògic del docent, relacions entre iguals i dinàmiques de la institució escolar). Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 12 ESQUEMA Nivells d'anàlisi de la visió constructiva ERROR FREQÜENT Reduir l'anàlisi didàctica a una interacció bilateral exclusiva entre el mestre i l'estudiant. La teoria constructivista estableix que aquesta relació sempre està mediatitzada per un contingut curricular concret.

Sense contingut no hi ha objecte sobre el qual exercir l'activitat mental constructiva ni sobre el qual ajustar l'ajuda pedagògica. Aquest model constructivista integra aportacions teòriques diverses: la teoria genètica de Piaget (activitat mental i esquemes), la teoria sociocultural de Vygotsky (ZDP i interacció), el processament de la informació (organització de la memòria), la teoria de l'assimilació d'Ausubel (significativitat lògica i psicològica) i les teories dels components afectius, motivacionals i relacionals (autoconcepte i atribució de sentit).

Noves demandes i personalització de l'aprenentatge La transició cap a la societat de la informació ha introduït transformacions profundes en els àmbits social, econòmic i cultural. Aquest nou context exigeix situar l'alumnat al centre del seu procés formatiu mitjançant la personalització de l'aprenentatge. En aquest marc, l'estudiant adquireix protagonisme i autonomia per prendre decisions clau sobre el seu itinerari educatiu: Què vol aprendre i quins interessos concrets orienten el seu treball. Quan programa els moments temporals per dur a terme les activitats. Com selecciona els procediments, recursos i enfocaments metodològics.

On desenvolupa les tasques, superant els límits físics tradicionals de l'aula. Amb qui col·labora, organitzant xarxes d'interacció amb iguals i altres agents. Pràctica socialitzadora 1r nivell: socialització i construcció de la identitat personal Triangle interactiu 2n nivell: relació inseparable a l'aula escolar Alumne Activitat mental constructiva Professor Ajust de l'ajuda pedagògica Contingut Sabers culturals escolars Processos i influència 3r nivell: construcció de sentit i ajut educatiu Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 13 Per què realitza l'aprenentatge, connectant les feines amb la seva pròpia motivació i propòsit personal.

COMPROVA-HO 10 Quins són els tres vèrtexs que conformen el triangle interactiu a l'aula? IDEES CLAU El model tradicional transmissiu redueix l'aprenentatge a un procés passiu, mentre que les teories cognitives i constructivistes reconeixen l'activitat mental de l'alumne. Per a Piaget, el desenvolupament i la maduració biològica condicionen i precedeixen qualsevol aprenentatge. Per a Vygotsky, l'aprenentatge social mitjançant instruments i el llenguatge precedeix i estira el desenvolupament dins de la Zona de Desenvolupament Pròxim. El processament de la informació utilitza la metàfora del cervell com un ordinador organitzat en estructures, operacions i connexions prèvies.

La visió constructivista analitza la pràctica educativa en tres nivells: pràctica social, triangle interactiu (mestre-alumne-contingut) i mecanismes d'influència educativa. La personalització de l'aprenentatge permet que l'estudiant prengui decisions sobre què, quan, com, on, amb qui i per què aprèn en la societat de la informació. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Com descriu Piaget el procés d'adaptació cognitiva davant d'una informació ambiental desconeguda? 12. En què consisteix la Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP) de Vygotsky? 13. Quins tres nivells analitza la concepció constructivista de l'ensenyament i l'aprenentatge escolar? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 14. Quin paper té l'educació en la concepció alternativa del desenvolupament? Una influència exclusiva de la biologia humana a) Un factor essencial mediador en el creixement b) Un acompanyant circumstancial i posterior a la maduració c) Un procés independent de les funcions psicològiques d) Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 14 15. On se situa inicialment una funció superior segons la llei de la doble formació? 16. Quin article de la Llei 12/2009 concreta les funcions dels mestres pel desenvolupament integral? 17. Què distingeix l'aprenentatge escolar del que té lloc a la família? 18.

Quin paper atorga Piaget a la relació entre desenvolupament i aprenentatge? 19. Com defineix Vygotsky la Zona de Desenvolupament Pròxim? 20. Quins tres elements conformen el triangle interactiu a l'escola? 21. Quin és el vehicle primordial de mediació semiòtica segons Vygotsky?

En el genoma maduratiu de l'individu a) En l'estructura intrapsicològica de l'infant b) En la interacció social i interpsicològica c) En l'ambient físic natural no mediat d) L'article 29 a) L'article 1.1 b) L'article 12 c) L'article 104.2 d) La manca de planificació curricular intencionada a) El caràcter descontextualitzat dels coneixements que s'ensenyen b) L'adquisició espontània sense avaluació de resultats c) L'absència de sistemes de comunicació simbòlica d) Són processos independents sense relació a) L'aprenentatge substitueix la maduració orgànica b) El desenvolupament precedeix l'aprenentatge c) L'aprenentatge precedeix el desenvolupament d) El límit maduratiu de l'estadi concret a) La quantitat de continguts apresos sol b) La distància entre nivell real i potencial c) La capacitat d'emmagatzematge de la memòria d) Memòria, percepció i atenció selectiva a) Assimilació, acomodació i adaptació b) Família, societat i centre educatiu c) Alumne, professor i continguts d) El llenguatge com a eina mental a) Els reflexos biològics innats b) L'acció física sobre els objectes c) La repetició mecànica d'estímuls d) Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 15 3 Atribució de sentit: factors motivacionals, afectius i relacionals EN ACABAR SABRÀS Distingir els enfocaments d'aprenentatge profund, superficial i estratègic segons les metes de l'alumnat.

Classificar els patrons atribucionals analitzant el locus, l'estabilitat i la controlabilitat de Weiner. Explicar la seqüència de transmissió de l'efecte Pigmalió des de l'expectativa docent fins al rendiment acadèmic. Identificar les configuracions afectives i relacionals que promouen l'aprenentatge significatiu a l'aula. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què un estudiant que treu un 10 pot sentir menys motivació per continuar estudiant que un altre que ha suspès amb un 4?

Aprendre a l'escola no consisteix únicament a connectar coneixements previs amb la nova informació (la dimensió cognitiva de la construcció de significats, que s'aprofundeix a «Bloc 3 — Teoria de l'assimilació i aprenentatge significatiu»). Perquè l'aprenentatge sigui realment operatiu i profund, cal que l'estudiant s'hi impliqui de manera activa i global.

Bloc 2 3 Atribució de sentit: factors motivacionals, afectius i relacionals 4 Estratègies de personalització i aportacions de la neuroeducació Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 16 ESQUEMA Estructura del Bloc 2: Atribució de sentit Aquesta implicació depèn de l'atribució de sentit: l'experiència subjectiva mitjançant la qual l'aprenent connecta allò que aprèn amb la seva pròpia identitat, la comprensió del món circumdant i la capacitat d'actuar-hi. El sentit respon a com ens sentim mentre aprenem i vincula les característiques personals amb el context educatiu. Esquema dels components personals i contextuals en l'atribució de sentit.

Factors motivacionals i metes de l'alumnat La motivació és l'energia conscient que orienta l'activitat cap a un objectiu concret i sosté l'esforç al llarg del temps. Les metes que persegueix l'estudiant determinen com s'enfronta a l'activitat acadèmica. Es distingeixen principalment dues orientacions: Motivació intrínseca: la meta de l'aprenent és desenvolupar la pròpia vàlua i sentir autodeterminació. S'actua pel plaer de dominar la matèria, experimentar autonomia i sense dependre de premis externs. El focus de control és intern. Motivació extrínseca: l'acció està guiada pel resultat extern o per les conseqüències associades (obtenir recompenses, aprovació social o eludir càstigs).

El focus de control és extern a l'activitat en si mateixa. Aquestes metes es manifesten en quatre àmbits bàsics: Atribució de sentit Construcció afectiva i motivacional de l'aprenentatge Factors motivacionals Metes, enfocaments i gestió didàctica TARGET Factors afectius Sistema del JO i patrons atribucionals causals Factors relacionals Expectatives docents i efecte Pigmalió Estratègies de suport Personalització i bases neuroeducatives (secció següent) Metes relacionades amb la tasca: orientades a augmentar la competència personal, gaudir amb la novetat o exercir l'autonomia (intrínseques).

1 Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 17 Enfocaments d'aprenentatge La interacció entre els motius de l'alumnat i la seva percepció de la tasca genera tres enfocaments diferenciats per abordar l'estudi: Esquema dels enfocaments d'aprenentatge: profund, superficial i estratègic. Enfocament Finalitat principal Operacions i característiques observables Profund Transformar la informació per comprendre-la i donar-li sentit personal. Vincula les noves idees amb el coneixement previ i l'experiència, cerca principis subjacents, examina arguments amb sentit crític i participa activament. Superficial Reproduir continguts per cobrir les exigències mínimes de la tasca.

Memoritza dades i passos de forma mecànica, estudia sense reflexió, percep els continguts com a peces aïllades i sent angoixa o sobrecàrrega constant. Estratègic Assolir la màxima qualificació possible administrant els recursos disponibles. Inverteix un esforç sostingut, planifica l'espai i el temps de manera eficient, i orienta la seva feina als criteris d'avaluació i les preferències del docent. COMPROVA-HO 23 Quina diferència fonamental separa l'estudiant amb enfocament profund del que adopta un enfocament estratègic? Metes relacionades amb el JO: adreçades a experimentar orgull per l'èxit o a protegir l'autoestima evitant la vergonya del fracàs (intrínseques).

2 Metes de valoració social: centrades a guanyar l'acceptació dels altres o prevenir el rebuig social (extrínseques). 3 Metes de recompenses externes: dirigides a l'obtenció de beneficis materials o a evitar sancions (extrínseques). 4 Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 18 Intervenció docent i gestió motivacional a l'aula (Model TARGET) L'actuació del professorat modula directament el sentit que l'alumnat atorga a la feina escolar. Aquesta gestió s'organitza al voltant de diferents dimensions educatives: 1.

Presentació i seguiment de la tasca L'organització de les activitats ha d'afavorir reptes assumibles mitjançant dificultats moderades i la fragmentació en passos assequibles. El discurs docent s'ha d'ajustar temporalment: Abans de la tasca: cal despertar la curiositat, explicitar la utilitat pràctica dels continguts i centrar l'atenció de l'alumnat en el procés més que en les qualificacions. Durant la tasca: cal guiar la cerca d'estratègies per superar obstacles i mantenir l'orientació reguladora. Després de la tasca: cal revisar allò correcte i erroni posant en valor el camí recorregut i atribuir els resultats a factors interns, variables i controlables. 2.

Conducció de l'autoritat El clima de classe depèn de la postura que pren el docent davant del grup: Autoritari: imposa una disciplina rígida i un control unidireccional. Permissiu: busca un ambient cordial però renuncia a influir de manera sistemàtica en l'aprenentatge. Democràtic o col·laborador: exerceix el control de manera indirecta, promou la presa de decisions compartida, desenvolupa l'autonomia i reforça l'autoregulació de l'alumnat. 3. Valor del reconeixement i l'elogi L'elogi actua com un potent reforçador positiu sempre que s'administri correctament. Convé reconèixer l'esforç i la progressió individual oferint pautes per continuar avançant.

Les valoracions individuals han de fer-se en privat, mentre que els elogis públics s'han de reservar a comentaris de caràcter impersonal per no generar rivalitats ni etiquetatges. ERROR FREQÜENT Elogiar l'alumnat destacant que és «molt intel·ligent» o fixant-se només en la nota obtinguda. Aquest tipus de reconeixement reforça la creença d'una capacitat innata inalterable i genera por al fracàs futur. L'elogi educatiu efectiu s'ha de centrar sempre en el procés: l'esforç esmerçat, la perseverança i les estratègies utilitzades per resoldre la tasca. 4.

Disseny de les activitats en grup, avaluació i temps El treball cooperatiu exigeix establir normes clares de col·laboració per dissipar la por al fracàs, ja que l'assoliment conjunt augmenta les expectatives d'èxit de cada participant. Respecte a l'avaluació, es contraposen dos grans models: Model clàssic: centrat en la norma externa de comparació entre iguals, enfocat exclusivament al producte final i de comunicació pública. Model formatiu: centrat en criteris clars de domini, focalitzat en el procés de millora i administrat de manera privada i personalitzada.

Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 19 Finalment, pel que fa al temps, la imposició de terminis massa rígids o urgents genera respostes ansiògenes que bloquegen la implicació reflexiva de l'aprenent. COMPROVA-HO 24 Quina combinació d'eixos d'avaluació resulta més favorable per consolidar una motivació centrada en l'aprenentatge? Factors afectius: el sistema del JO i patrons atribucionals La construcció afectiva de l'estudiant s'organitza entorn del sistema del JO, una estructura dinàmica que evoluciona al llarg de la trajectòria vital mitjançant el vincle amb els altres significatius (família, docents i grup d'iguals).

S'estructura en quatre components: Al costat del sistema del JO, els patrons atribucionals són els mecanismes cognitius que expliquen inconscientment i de forma automàtica les causes dels propis èxits i fracassos. Aquestes explicacions s'estructuren sobre tres dimensions fonamentals: Locus de causalitat: origen intern (habilitat, esforç) o extern (dificultat de l'exercici, sort) de la causa. Estabilitat: persistència temporal de la causa, que pot ser permanent/invariable o transitòria/variable. Grau de control (controlabilitat): percepció de si la causa està subjecta al domini de la persona (controlable) o en queda al marge (incontrolable).

Taula de dimensions causals dels patrons atribucionals típics a l'aula. Autoconcepte: la representació cognitiva descriptiva sobre com un es percep a si mateix. 1 Autoconcepte acadèmic: la percepció de les pròpies capacitats dins dels contextos específics d'aprenentatge. 2 Autoestima: la valoració emotiva i avaluativa del propi autoconcepte (el grau d'acceptació o rebuig del que hom veu en si mateix). 3 JOs possibles: les aspiracions, pors i projeccions sobre allò que hom voldria ser, hauria de ser o tem esdevenir en el futur.

4 Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 20 Patró atribucional Resultat Locus Estabilitat Controlabilitat Explicacions típiques Pessimista (d'indefensió) Èxit Extern Variable Incontrolable Sort, ajut de tercers o examen massa fàcil. Fracàs Intern Invariable (estable) Incontrolable Falta d'intel·ligència o incapacitat personal innata. Optimista (de benefici) Èxit Intern Invariable (estable) Controlable Capacitat personal, intel·ligència o voluntat concebudes com a modificables. Fracàs Extern Variable Incontrolable Companys que destorben, docent injust o cansament passatger. Favorable a l'aprenentatge Èxit Intern Variable Controlable Dedicació, esforç sostingut i bona planificació.

Fracàs Intern Variable Controlable Planificació millorable, estratègies inadequades o manca d'esforç. El patró atribucional més favorable per a l'aprenentatge vincula tant els resultats positius com els negatius a causes internes, variables i controlables, ja que permet assumir responsabilitat sense enfonsar l'autoestima i preserva la capacitat d'acció per a futures tasques. COMPROVA-HO 25 Quina combinació dimensional fa que el patró d'indefensió o pessimista sigui el més desestructurador per a l'alumnat? Factors relacionals: formació d'expectatives i l'efecte Pigmalió L'atribució de sentit no es construeix en solitari, sinó en la relació contínua entre l'alumnat i el professorat.

L'efecte Pigmalió o profecia d'autocompliment es produeix quan l'anticipació d'un esdeveniment per part del docent arriba a modular la seva conducta fins al punt de propiciar que allò imaginat es compleixi a la realitat escolar. El desenvolupament d'aquesta dinàmica comprèn tres etapes seqüencials: Construcció d'expectatives: el docent elabora pronòstics sobre el potencial acadèmic de cada alumne basant-se en el seu rol, estereotips o informes previs.

1 Comunicació i tractament educatiu diferencial: aquestes expectatives es transmeten a través de pràctiques pedagògiques diferenciades, que condicionen el nivell de dificultat del material ofert, el volum de suport emocional, l'atenció dispensada i les ajudes facilitades.

2 Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 21 PROCÉS Cicle de la profecia d'autocompliment o efecte Pigmalió 1 Expectatives docents El professor crea hipòtesis segons rols, informes o estereotips 2 Tractament diferencial Proporciona diferent suport emocional, exigència i ajudes 3 Reacció de l'alumnat Ajusta la seva implicació, esforç i autoconcepte acadèmic 4 Confirmació inicial El rendiment final coincideix amb el pronòstic inicial Configuracions personals i relacionals per a l'aprenentatge significatiu Com a síntesi de les dimensions analitzades, es poden definir dues configuracions extremes que afavoreixen o dificulten l'atribució de sentit i la construcció de coneixement: Dimensió Configuració més favorable Configuració més desfavorable Autoconcepte i autoestima Autoconcepte acadèmic ajustat i autoestima elevada.

Autoconcepte acadèmic desajustat i autoestima baixa. Patró atribucional Focalitzat en la internalitat i la controlabilitat (esforç i mètode). Centrat en l'externalitat i la incontrolabilitat (sort o incapacitat innata). Expectatives docents Positives, flexibles i recolzades en altes metes d'assoliment. Negatives, limitants i amb ajudes educatives empobrides. Tipus de motivació Intrínseca, focalitzada en el procés i el domini de la tasca. Extrínseca, focalitzada únicament en el resultat o en eludir el càstig.

Reacció comportamental de l'alumnat: els estudiants reaccionen davant el tractament rebut ajustant el seu esforç, la seva participació i el seu autoconcepte a la consideració rebuda, confirmant així la hipòtesi inicial del professorat. 3 Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 22 IDEES CLAU L'atribució de sentit és una vivència subjectiva que vincula l'aprenentatge amb la utilitat funcional i la comprensió d'un mateix i del món. L'enfocament profund busca comprendre transformant el coneixement; el superficial reprodueix informació per tràmit; l'estratègic optimitza recursos per assolir la millor qualificació.

El patró atribucional educativament més favorable assigna tant l'èxit com el fracàs a causes internes, variables i controlables com l'esforç i les estratègies. L'elogi educatiu eficaç ha de centrar-se en el procés i la progressió individualitzada, evitant elogiar la intel·ligència com una capacitat estàtica. L'efecte Pigmalió opera mitjançant un tractament educatiu diferencial que modula les ajudes docents i acaba modelant el rendiment de l'alumnat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. En què es diferencien els patrons atribucionals pessimista i favorable a l'hora d'afrontar un fracàs escolar? 27. Com influeixen les expectatives docents en el rendiment dels alumnes segons l'efecte Pigmalió?

BLOC 2 4 Estratègies de personalització i aportacions de la neuroeducació EN ACABAR SABRÀS Distingir les 13 estratègies de César Coll per personalitzar l'aprenentatge a l'aula de primària. Explicar la plasticitat cerebral i els riscos simètrics de la manca d'estimulació i la sobreestimulació infantil. Relacionar l'epigenètica i els hàbits saludables amb el desenvolupament de les funcions executives. Identificar les dificultats organitzatives per transformar l'escola segons la nova ecologia de l'aprenentatge.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 28 Per què obligar un infant petit a memoritzar conceptes abstractes abans d'hora pot perjudicar la seva capacitat futura d'aprendre en lloc de fer-lo més intel·ligent? Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 23 1. La personalització de l'aprenentatge escolar La recerca psicoeducativa contemporània subratlla la necessitat de vincular el coneixement formal amb la trajectòria vital dels infants.

En aquest marc, César Coll (2018) conceptualitza la personalització de l'aprenentatge com el conjunt d'estratègies educatives destinades a promoure i reforçar el sentit que l'alumnat atribueix als seus aprenentatges escolars (per aprofundir en el concepte d'atribució de sentit, vegeu «Bloc 2 — Atribució de sentit: factors motivacionals, afectius i relacionals»). Aquest model respon a una nova realitat social i tecnològica on aprendre no es limita a l'espai físic de l'aula. La personalització busca que l'infant es reconegui com un aprenent competent i connecti allò que aprèn a l'escola amb els seus interessos personals.

DEFINICIÓ La personalització educativa és el conjunt articulat d'accions docents que atorguen veu i capacitat d'elecció a l'alumnat, connectant la seva activitat escolar amb experiències externes per dotar de significat propi el coneixement acadèmic. Coll sistematitza tretze estratègies concretes per portar aquesta personalització a la pràctica educativa quotidiana: Consideració d'interessos i objectius: incorporar les motivacions, preferències i metes de l'alumnat en el disseny i desenvolupament de les activitats d'ensenyament i aprenentatge.

1 Capacitat de decisió de l'estudiant: acceptar i potenciar que els infants triïn components clau de les tasques (continguts, formats de treball, materials didàctics o criteris d'avaluació). 2 Connexió amb aprenentatges extraescolars: identificar situacions rellevants que tenen lloc fora del centre educatiu per vincular-les explícitament amb els continguts d'aula. 3 Valoració d'experiències d'aprenentatge: habilitar espais individuals i col·lectius per revisar i analitzar experiències significatives, independentment de si s'han generat dins o fora de l'escola.

4 Reflexió sobre la identitat d'aprenent: oferir temps específics perquè els infants examinin com aborden les tasques i reconeguin la seva pròpia autopercepció com a estudiants. 5 Alineació amb pràctiques socials i culturals: emfatitzar aprenentatges funcionals participant directament en projectes comunitaris. 6 Aprofitament del context comunitari: integrar en la programació els recursos culturals, naturals i socials disponibles en l'entorn immediat de l'escola. 7 Ús de recursos en línia: mobilitzar eines, fons documentals i xarxes digitals accessibles a internet per resoldre problemes escolars.

8 Metodologies d'indagació: estructurar el treball d'aula a través de projectes, resolució de problemes autèntics i estudi de casos. 9 Enfocament competencial transversal: organitzar el currículum al voltant de competències clau transversals i específiques, superant la simple fragmentació per matèries. 10 Connectivitat mitjançant dispositius mòbils: emprar les TIC i els telèfons o tauletes com a ponts per registrar i transferir aprenentatges entre diferents contextos de vida.

11 Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 24 ESQUEMA Estratègies de personalització de l'aprenentatge COMPROVA-HO 29 Quina és la diferència principal entre personalitzar l'aprenentatge i simplement adaptar el ritme de treball mitjançant tasques individuals? 2. Fonaments de la neuroeducació i plasticitat cerebral La neuroeducació neix de la confluència interdisciplinària entre les neurociències (estructura i fisiologia del cervell), la psicologia (processos cognitius i comportament) i la pedagogia (disseny de l'aprenentatge).

Aquest camp es va començar a perfilar a partir del terme neurodidàctica, proposat pels neuròlegs alemanys Friedrich i Preiss (2003), amb l'objectiu de fonamentar la pràctica educativa en evidències científiques sòlides. Plans personals d'aprenentatge: formalitzar itineraris individuals de treball acordats entre docent i alumne segons el seu ritme i metes. 12 Entorns personals d'aprenentatge (PLE): estimular la construcció d'una xarxa pròpia de recursos, fonts digitals i relacions interpersonals que acompanyi l'aprenentatge permanent.

13 Agència de l'alumne Interessos, opcions i presa de decisions pròpies Presa de decisions Triar components de les tasques educatives Identitat d'aprenent Reflexionar sobre un mateix com a aprenent Connexió de contextos Vincular entorn escolar, extraescolar i comunitat Context comunitari Recursos externs i iniciatives socials Dispositius mòbils Connectar experiències d'aprenentatge amb TIC Metodologia i autoregulació Plans personals, PLE i indagació competencial Plans personals Itineraris d'aprenentatge individualitzats Entorns personals (PLE) Integrar xarxes i recursos presencials i digitals Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 25 Diagrama de la confluència entre neurociències, pedagogia i psicologia en neuroeducació.

L'ésser humà neix amb una notable immaduresa cerebral que es tradueix en una llarga etapa de dependència dels adults durant la infància. Aquesta característica biològica no és un defecte, sinó un avantatge evolutiu decisiu: permet que el cervell es configuri en contacte estret amb l'ambient cultural. La plasticitat cerebral constitueix la base biològica de l'aprenentatge i la memòria al llarg del cicle vital (Blakemore i Frith, 2007), la qual depèn tant de la maduració fisiològica com d'una estimulació ambiental ajustada.

Durant el desenvolupament infantil es produeix inicialment una sobreproducció sinàptica, seguida per un procés de selecció o poda sinàptica (o poda neural), en què les connexions que no s'activen de manera funcional s'eliminen per guanyar eficàcia en els circuits actius. L'últim gran pas de la maduració del sistema nerviós és la mielinització, procés en què una beina lipídica recobreix els axons per accelerar dràsticament la transmissió de l'impuls nerviós. Esquema de les neurones i el recobriment d'axons durant la mielinització.

Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 26 ERROR FREQÜENT Considerar la neuroeducació com un conjunt de receptes màgiques que substitueixen la pedagogia és un error greu. La neuroeducació és una disciplina jove que aporta evidències sobre el funcionament cerebral, però no constitueix un mètode pedagògic tancat ni pot resoldre per si sola totes les dificultats escolars. 3. Estimulació ambiental, epigenètica i hàbits protectors El desenvolupament cerebral requereix un equilibri ajustat en la quantitat i la qualitat dels estímuls.

Tant la manca com l'excés generen alteracions rellevants en l'arquitectura neuronal: Condició ambiental Efectes neurobiològics i evolutius Impacte escolar i personal Manca d'estimulació Involució de circuits neuronals, alteracions endocrines i dèficits en la poda funcional. Retards maduratius persistents fins a l'adolescència i l'edat adulta, trastorns de personalitat i vulnerabilitat a psicopatologies. Sobreestimulació primerenca Activació de circuits immadurs que pateixen estrès cel·lular per hiperactivació forçada. L'entrenament prematur en tasques cognitives excessivament complexes abans de la maduració cerebral pot provocar deficiències permanents d'aprenentatge (Manrique et al., 2005).

Per canalitzar correctament els períodes sensibles (finestres temporals òptimes per adquirir certes capacitats) i prevenir el bloqueig dels períodes crítics, el cervell infantil necessita jugar, relaxar-se i gaudir de temps de descans per consolidar les xarxes apreses, evitant l'estrès tòxic. En aquesta interacció entre biologia i entorn, l'epigenètica descriu els canvis reversibles en l'expressió de l'ADN que activen o silencien determinats gens en funció de les condicions exteriors. Demostra científicament l'impacte directe de l'estil de vida sobre l'activitat genètica.

D'aquí sorgeix la importància cabdal dels hàbits protectors: Alimentació equilibrada: actua com a factor protector indispensable per a la síntesi de neurotransmissors i l'estabilitat metabòlica neuronal. Son i descans cerebral: el son permet reorganitzar i consolidar les experiències i aprenentatges del dia a la memòria a llarg termini. Activitat física regular: millora la vascularització cerebral, redueix l'estrès i incrementa les capacitats cognitives globals. COMPROVA-HO 30 Quina conseqüència pot tenir forçar un infant a realitzar operacions formals abstractes abans que el seu cervell hagi assolit la maduració necessària? Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 27 4.

Processos emocionals, funcions executives i l'espai d'aprenentatge El cervell no és una màquina exclusivament lògica. Anatòmicament, s'ha demostrat que existeixen més connexions que van des de les estructures límbiques subcorticals cap a l'escorça cerebral que a la inversa. Això significa que els circuits encarregats del processament emocional modulen directament les zones del pensament racional: som éssers emocionals que aprenem a raonar. Quan s'activa una emoció positiva vinculada a la curiositat, aprenem més de pressa i de forma més eficient.

En aquest engranatge, la motivació aporta l'energia i orienta la conducta cap a una meta determinada mitjançant mecanismes de regulació interna o externa. Quan augmenta la motivació de l'infant, es produeix de manera immediata un increment de l'atenció sostinguda, element clau per a la fixació mnemònica. Així mateix, l'aprenentatge escolar depèn del correcte desenvolupament de dues dimensions cognitives i socials: El comportament social: forma part del disseny biològic natural de l'ésser humà; aprenem cooperant i interactuant amb altres membres del grup.

Les funcions executives: circuits de l'escorça prefrontal que gestionen la planificació d'accions, la presa conscient de decisions i el raonament reflexiu davant situacions noves. Aquests processos interns requereixen un context físic òptim. L'adequació dels espais d'aprenentatge influeix directament en el rendiment neurocognitiu. Una aula ha de controlar variables físiques com el confort tèrmic, la llum natural, la ventilació continuada i l'aïllament dels sorolls externs, a més de comptar amb una distribució espacial flexible i transformable segons la dinàmica didàctica. Esquema dels factors ambientals i de disseny en espais d'aprenentatge.

Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 28 5. Dificultats organitzatives i institucionals de la nova ecologia de l'aprenentatge La implementació de la personalització i dels principis de la neuroeducació xoca sovint amb la rigidesa de l'escola tradicional. La transició cap a una nova ecologia de l'aprenentatge requereix transformacions profundes tant en l'organització dels centres com en el funcionament global del sistema educatiu.

Aquestes dificultats es concentren principalment en dos àmbits: Formació del professorat: cal capacitar els docents perquè comprenguin les bases neurocognitives del desenvolupament, dominin les metodologies actives i aprenguin a guiar entorns personals d'aprenentatge sense caure en neuromites. Canvis en les polítiques educatives i d'ordenació escolar: es requereixen reformes normatives per flexibilitzar els horaris rígids, trencar la compartimentació excessiva de matèries i superar els criteris d'avaluació estandarditzats que penalitzen la personalització.

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Plasticitat i maduració Bases biològiques que permeten canvis neuronals Atribució de sentit Veu de l'alumnat i motivació intrínseca Impacte epigenètic Hàbits de son, nutrició, joc i exercici físic Ecologia de l'aprenentatge Espais flexibles Aules lluminoses, ventilades i adaptables Reforma docent i política Superació de la rigidesa organitzativa del sistema COMPROVA-HO 31 Per què la fisiologia cerebral recolza la idea que no hi ha raó sense emoció a l'aula?

Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 29 IDEES CLAU César Coll defineix la personalització com el conjunt d'estratègies docents dirigides a fomentar i consolidar el sentit personal que l'alumnat troba en les tasques acadèmiques. La plasticitat cerebral permet aprendre durant tot el cicle vital, però requereix protegir el cervell infantil de la carència afectivointel·lectual i de la sobreestimulació prematura. L'epigenètica constata que factors ambientals com el descans, el joc lliure, l'exercici i l'alimentació regulen directament l'activació gènica i el rendiment cerebral.

Les connexions límbiques predominen sobre les corticals, fent que la motivació i les emocions positives activin de manera directa l'atenció i el raonament. La transformació educativa cap a una nova ecologia requereix canvis estructurals en la política escolar, els espais físics i la formació neuroeducativa dels docents. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 32. Quina relació neuroanatòmica explica que l'emoció sigui determinant en els processos de raonament lògic? 33. Quins són els dos principals obstacles estructurals per desplegar la nova ecologia de l'aprenentatge a les escoles? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 34.

Quin enfocament cerca transformar la informació per comprendre-la a fons i donar-li sentit personal? 35. Quina combinació d'atribucions causals defineix el patró educativament més favorable? 36. Com ha d'administrar el docent l'elogi per afavorir una motivació intrínseca adequada?

Enfocament profund a) Enfocament estratègic b) Enfocament superficial c) Enfocament mecànic d) Externa, estable i controlable a) Interna, variable i controlable b) Interna, estable i incontrolable c) Externa, variable i incontrolable d) De forma generalitzada comparant amb el grup a) En públic i destacant la intel·ligència innata b) Només quan s'obté la màxima qualificació c) En privat i focalitzat en el procés i l'esforç d) Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 30 37. Quin element desencadena la profecia d'autocompliment o efecte Pigmalió a l'aula? 38. Com defineix César Coll (2018) la personalització de l'aprenentatge? 39.

Quin risc comporta sotmetre un infant precoçment a tasques massa complexes segons Manrique et al. (2005)? 40. Quin procés biològic explica que l'ambient i els hàbits regulin l'expressió dels gens? 41. Quines disciplines s'articulen de manera directa per donar origen a la neuroeducació?

La manca d'interès inicial de l'alumnat a) L'aplicació d'un estil docent permissiu b) El tractament educatiu diferencial segons expectatives c) L'assignació a l'atzar de materials d'estudi d) Com l'ensenyament exclusiu mitjançant pantalles digitals a) Com estratègies per promoure el sentit de l'aprenentatge b) Com la substitució del currículum escolar per jocs c) Com l'adaptació del ritme escolar a cada capacitat d) Pot provocar deficiències permanents d'aprenentatge a) Assegura un domini prematur de funcions executives b) Elimina completament la poda de connexions neuronals c) Genera una aceleració positiva del quocient intel·lectual d) La poda de sinapsis a) La mielinització axonal b) L'epigenètica c) La formació del PLE d) Neurociències, psicologia i pedagogia a) Genètica clínica, sociologia i informàtica b) Filosofia, història i didàctica escolar c) Pediatria, neurologia i arquitectura d'espais d) Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 31 5 Teoria de l'assimilació i aprenentatge significatiu EN ACABAR SABRÀS Distingir amb precisió entre aprenentatge significatiu i aprenentatge memorístic segons la teoria d'Ausubel.

Analitzar les tres condicions necessàries per produir aprenentatge significatiu a l'aula. Explicar les característiques i el paper dels esquemes de coneixement en la memòria comprensiva. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 Per què un alumne pot treure un excel·lent en un examen reproduint una lliçó de memòria i ser incapaç d'aplicar-la l'endemà? L'estudi dels components cognitius de l'aprenentatge escolar té com a eix vertebrador la comprensió de com els estudiants atorguen significat als nous continguts escolars a partir de les estructures mentals que ja posseeixen.

ESQUEMA Estructura del Bloc 3: Components cognitius de l'aprenentatge Bloc 3 5 Teoria de l'assimilació i aprenentatge significatiu 6 Estratègies d'aprenentatge i autoregulació cognitiva 7 Aprenentatge per competències, tipus de continguts i transformació educativa Teoria de l'Assimilació Aprenentatge significatiu i condicions d'ancoratge Estratègies i Autoregulació Procediments i control metacognitiu de l'aprenent Competències i Continguts Sabers conceptuals, procedimentals i actitudinals Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 32 1.

El marc teòric de David Ausubel i la Teoria de l'Assimilació David Ausubel (1918-2008), metge i psicòleg format en psiquiatria, va iniciar el 1950 les seves investigacions sobre psicologia cognitiva a la Universitat d'Illinois, on va exercir com a director del Departament de Psicologia Educacional. Ausubel va manifestar una postura crítica davant l'aplicació directa de teories generals de laboratori a les aules. El seu objectiu va ser bastir una teoria específica de l'aprenentatge escolar que tingués en compte les situacions reals d'ensenyament i aprenentatge. Esquema dels referents teòrics de la concepció constructivista escolar.

Dins la concepció constructivista de l'ensenyament (vegeu «Bloc 1 — Models teòrics i la visió constructiva de l'ensenyament i aprenentatge»), la Teoria de l'Assimilació comparteix protagonisme amb la teoria genètica de Piaget, el processament de la informació i la perspectiva sociocultural de Vygotski. El principi nuclear ausubelià estableix que el factor aïllat més determinant en l'aprenentatge escolar és el bagatge de coneixements previs que l'estudiant ja té consolidat.

DEFINICIÓ La Teoria de l'Assimilació postula que el nou coneixement s'aprèn quan s'integra i interactua de manera no arbitrària i substantiva amb les estructures conceptuals preexistents de l'aprenent, modificant tant la nova informació com els esquemes previs. 2. Aprenentatge significatiu vs. aprenentatge memorístic Ausubel, Novak i Hanesian defineixen l'aprenentatge significatiu com aquell procés en què la nova informació es relaciona de forma substancial (és a dir, no literal mot per mot) i no arbitrària amb el que l'alumne ja sap. En contrast, l'aprenentatge memorístic o mecànic es produeix quan la tasca consisteix en meres associacions arbitràries sense ancoratge conceptual real.

Psicologia de l'Educació a Primària: Apunts i Resum 33 Diagrama dels elements bàsics implicats en l'aprenentatge significatiu. Aquest procés de construcció no és una variable dicotòmica de tot o res, sinó una qüestió de grau continu. No és un procés atzarós: implica l'elaboració, modificació i evolució progressiva de les representacions que l'estudiant porta a l'aula. EXEMPLE Un alumne aprèn de manera memorística si recita la definició d'ecosistema exactament amb les mateixes paraules del llibre sense entendre-la. Aprèn de manera significativa si és capaç d'explicar la interacció entre éssers vius i medi físic amb les seves pròpies paraules i aplicar-la a una bassa o a un bosc conegut.

Per facilitar aquesta vinculació i fer visibles les estructures cognitives de l'alumnat, s'utilitza el mapa conceptual. Aquest recurs actua en un doble sentit: Com a eina diagnòstica i d'ensenyament-aprenentatge: permet representar un entramat de conceptes relacionats de manera significativa, orientant la intervenció docent en explicitar el que l'alumne ja sap. Com a eina metacognitiva: ensenya als alumnes a esquematitzar el propi coneixement sobre un tema i reflexionar sobre les relacions internes dels conceptes que el…