Sistema Educatiu: Antropologia, Sistemes i Complexitat

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS SISTEMA EDUCATIU, CONTEXTOS EDUCATIUS A L'ETAPA D'INFANTIL Grau en Educació Infantil Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Resum de Sistema Educatiu a Infantil: educare i educere, bases biològiques (FOXP2), àmbits formals, teoria de sistemes i pensament complex d'Edgar Morin.

APREN.AI Índex 1 Fonaments antropològics i biològics de l'educació Perspectives antropològiques: educació positiva i educació negativa Bases biològiques de l'aprenentatge i desenvolupament del llenguatge La dualitat de l'acció humana: raó i passió 2 Àmbits educatius, formes d'escolarització i polítiques culturals Distinció fonamental: sistema escolar i sistema educatiu Els tres àmbits educatius Cultura hegemònica versus cultures particulars 3 Teoria de sistemes i dinàmica de l'acció docent Definició i components bàsics d'un sistema Classificació dels sistemes: oberts i tancats, determinístics i probabilístics El cicle de l'acció educativa: feed-before i feed-back Educativitat i educabilitat 4 Epistemologia de l'educació i el paradigma de la complexitat Els nivells de coneixement: d'episteme a doxa Evolució dels paradigmes: pensament lineal, sistèmic i complex El perspectivisme i la construcció de la realitat Auto-eco-organització i la mirada d'Edgar Morin Enteniment i raó 5 Resum per repassar Fonaments antropològics i bases biològiques Àmbits educatius i polítiques culturals Teoria de sistemes i acció educativa Epistemologia i paradigma de la complexitat Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Sistema Educatiu: Antropologia, Sistemes i Complexitat 1 1 Fonaments antropològics i biològics de l'educació EN ACABAR SABRÀS Distingir els fonaments de l'educació positiva i negativa segons l'arrel etimològica. Identificar les bases genètiques i neurobiològiques del llenguatge (FOXP2, Broca i Wernicke). Diferenciar les manifestacions de l'afàsia motriu i receptiva en l'aprenentatge infantil. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Ensenyar consisteix a omplir la ment de continguts o a fer emergir allò que l'infant ja porta dins?

Perspectives antropològiques: educació positiva i educació negativa La concepció de l'ésser humà determina directament el model pedagògic aplicat a l'aula. Aquesta relació es pot sintetitzar a través de dues mirades antropològiques oposades que es reflecteixen en l'etimologia del terme educació: Educació positiva: Vinculada a l'arrel educere (extreure de dins). Parteix de la convicció que l'infant és bo per naturalesa i posseeix potencialitats internes innates. La tasca de l'educador consisteix a acompanyar i fer emergir aquestes capacitats. Aquest enfocament es vincula a l'Escola Nova i treballa des del desplegament de la resiliència (la capacitat de sortir endavant).

Educació negativa: Associada al verb llatí educare (formar, instruir o omplir). Concep l'infant com una «pàgina en blanc» o un recipient buit que cal modelar des de l'exterior. Si l'alumne no s'ajusta al motlle previst, és considerat un subjecte divergent o un residu pedagògic sense creativitat. Aquest corrent connecta amb la pedagogia tradicional i posa el focus en l'entrenament de la voluntat, un tret extremat històricament en règims autoritaris com l'Alemanya nazi o la Unió Soviètica.

L'acció educativa real no hauria de fragmentar-se de manera excloent entre educare i educere, sinó integrar totes dues dimensions com un procés bidireccional entre guiar, conduir, instruir i fer emergir el potencial de l'aprenent. COMPROVA-HO 2 Quina diferència fonamental hi ha entre entendre l'educació des del concepte «educare» o des d'«educere»? Bases biològiques de l'aprenentatge i desenvolupament del llenguatge L'ésser humà disposa de mòduls mentals innats complementaris que el capaciten per aprendre des del naixement. No obstant això, aquests mòduls requereixen una estimulació externa per activar-se; és en aquest punt precís on intervé l'educació.

Sistema Educatiu: Antropologia, Sistemes i Complexitat 2 Aquesta realitat es fa evident en l'adquisició del llenguatge verbal. A nivell genètic, el gen de desenvolupament FOXP2 (associat a la família homeobox) està present tant en els éssers humans com en els ocells. Aquest gen no té una manifestació física externa visible, sinó que actua directament sobre estructures cerebrals. Curiosament, abans de parlar, els infants canten, de la mateixa manera que les aus canten i que en els orígens humans s'articulaven cants abans d'estructurar la parla formal.

El desenvolupament lingüístic es fonamenta en la capacitat psicomotriu i l'estimulació sensoriomotriu: l'infant aprèn primer a moure's i, com a conseqüència d'aquesta maduració corporal, accedeix a la paraula. A nivell neurobiològic, el gen FOXP2 s'associa a dues regions clau que coordinen la producció i la recepció lingüística: Àrea de Broca: Encarregada de la producció del llenguatge (processament del sintagma nominal). Una alteració en aquesta zona genera l'afàsia de Broca, caracteritzada per la pèrdua de la capacitat d'elaborar paraules tot i conservar la comprensió auditiva. Àrea de Wernicke: Especialitzada en la comprensió de les paraules (processament del sintagma verbal).

La seva lesió produeix l'afàsia de Wernicke, en la qual la persona articula paraules sense dificultats motrius però no comprèn allò que escolta. Les afàsies constitueixen necessitats educatives especials (NEE) que distorsionen el desenvolupament habitual de la comunicació. ERROR FREQÜENT Confondre les funcions i dèficits de l'àrea de Broca i de Wernicke. Recorda que l'afàsia de Broca impedeix emetre o articular paraules comprensibles tot i entendre-les, mentre que l'afàsia de Wernicke manté l'articulació verbal fluida però anul·la la comprensió del significat.

La dualitat de l'acció humana: raó i passió L'acció educativa oscil·la constantment entre dues forces motores que configuren la condició humana: Raó: La dimensió conscient que controlem. Funciona sota regles lògiques, necessitats establertes i esquemes vinculats a educare i a la Cultura formalitzada. Passió: La part no controlable que respon a la irracionalitat i a la llibertat expressiva. Es relaciona amb educere, les cultures individuals i els sistemes oberts, manifestant-se a l'exterior a través del cos i les emocions. Barreja: La pràctica educativa quotidiana mai és purament racional ni purament passional; és una combinació interdependent de tots dos pols.

COMPROVA-HO 3 Per què la psicomotricitat és un pas previ essencial per a l'adquisició del llenguatge segons les bases biològiques? Sistema Educatiu: Antropologia, Sistemes i Complexitat 3 ESQUEMA Concepcions antropològiques de l'educació IDEES CLAU L'etimologia educativa distingeix entre <mark class='hl-green'>educere</mark> (extreure potencialitats, educació positiva) i <mark class='hl-green'>educare</mark> (instruir des de fora, educació negativa). El gen de desenvolupament FOXP2 regula les bases biològiques de la parla al cervell i requereix estimulació ambiental per activar-se.

L'afàsia de Broca impedeix la producció de la parla mantenint la comprensió; l'afàsia de Wernicke impedeix la comprensió tot mantenint l'emissió. L'acció humana no opera de manera purament racional ni purament passional, sinó que és una integració de totes dues. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. En quin enfocament antropològic l'estudiant que no s'ajusta a la instrucció és titllat de «residu pedagògic»? 5. Quina àrea cerebral està afectada si un subjecte parla fluidament però no entén res del que li diuen? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin corrent pedagògic s'associa a la noció d'educació positiva i a l'arrel educere?

Educació positiva Educere: fer emergir potencialitats Escola Nova Infant bo per naturalesa Resiliència Capacitat de tirar endavant Educació negativa Educare: omplir el recipient Pedagogia tradicional Alumne com a full en blanc Voluntat dirigida Modelització externa i disciplina Mecanisme d'exclusió divergent a) Pedagogia tradicional autoritària b) Escola Nova c) Model d'instrucció militar d) Sistema Educatiu: Antropologia, Sistemes i Complexitat 4 7. Quina funció específica té el gen FOXP2 compartit per éssers humans i aus? 8. Quina és la manifestació clínica de l'afàsia de Broca? 9. Com es defineix la dimensió de la raó dins l'acció segons els apunts?

2 Àmbits educatius, formes d'escolarització i polítiques culturals EN ACABAR SABRÀS Classificar qualsevol experiència educativa en l'àmbit formal, no formal o informal. Diferenciar els conceptes de sistema escolar i sistema educatiu. Analitzar la tensió entre Cultura hegemònica i cultures particulars en el context escolar. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Si aprens a anar en bicicleta amb la teva família o fas un curs extraescolar de música, formes part del sistema escolar? Distinció fonamental: sistema escolar i sistema educatiu Una confusió habitual és utilitzar els termes sistema escolar i sistema educatiu com a sinònims.

No obstant això, presenten abastos molt diferents: Sistema escolar: Fa referència exclusivament a l'entramat d'escoles, instituts i centres d'instrucció reglats. Sistema educatiu: Concepte molt més ampli que engloba tota la societat, incorporant la multiplicitat d'agents i escenaris que incideixen en la formació de l'individu.

Determinar els trets físics facials a) Regular estructures cerebrals del llenguatge b) Impedir l'aparició d'emocions irracionals c) Limitar l'aprenentatge a l'àmbit formal d) Pèrdua de l'habilitat d'elaborar paraules a) Submissió acrítica a les ordres docents b) Absència absoluta de psicomotricitat corporal c) Incapacitat per comprendre paraules parlades d) Part irracional que s'expressa pel cos a) Capacitat biològica d'aprendre a cantar b) Mòdul purament divergent i caòtic c) Consciència controlada sota lleis lògiques d) Sistema Educatiu: Antropologia, Sistemes i Complexitat 5 Els tres àmbits educatius L'acció educativa es desplega a través de tres àmbits clarament diferenciats segons el grau de planificació, la intencionalitat i el reconeixement administratiu: Àmbit Intencionalitat i sistematització Regulació legal i titulació Contextos típics Formal Plena i explícitament intencional; organitzada de forma sistemàtica i estructurada.

Estrictament regulada i controlada per l'Estat; condueix a titulacions acadèmiques oficials. Escola bressol, col·legis, instituts, universitats. No formal Intencionalitat explícita i caràcter sistemàtic. Baixa o nul·la regulació legal oficial; no proporciona títols acadèmics oficials de l'Estat. Academies d'idiomes, formació esportiva, escoles de salut o cursos laborals. Informal Influències educatives difuses; sense intencionalitat explícita i amb nul·la sistematització. Sense cap tipus de regulació legal ni acreditació oficial. Família, grup d'iguals, mitjans de comunicació, vida comunitària.

A través de l'educació formal, els estats han configurat diverses maneres de formar ciutadans segons el model de titularitat i gestió: mitjançant la xarxa estatal (pública), les iniciatives populars, la xarxa privada o el model de concertació (escoles concertades). COMPROVA-HO 11 Què diferencia l'educació no formal de la formal si totes dues són sistemàtiques i intencionals? Cultura hegemònica versus cultures particulars La relació entre societat i formació s'expressa en la tensió entre dos conceptes de cultura: Cultura (amb majúscula): Representa el coneixement hegemònic, les tradicions compartides i els marcs que construeixen un tipus determinat de ciutadà.

Es caracteritza per un enfocament nacionalista, una racionalitat sovint excloent que aparta les passions i un alineament amb l'arrel educare. L'escola estatal, per exemple, implanta la «Cultura» oficial establerta pels governs per homogeneïtzar la ciutadania (com la construcció de la identitat nacional a França). cultura (amb minúscula): Fa referència a les microcultures, les cultures particulars o minoritàries (com la cultura gitana, cultures d'origen migrant o moviments socials com la cultura feminista per la igualtat). Es vincula a la identitat pròpia de cada individu i a la noció d'educere.

Al segle XX, després de la caiguda del mur de Berlín, arriba la modernitat i es consolida la Cultura estatal. Als anys 60 emergí la postmodernitat, donant visibilitat a les cultures particulars. Tanmateix, s'ha creat un autèntic sostre de vidre entre la Cultura hegemònica i les cultures d'origen: l'origen socioeconòmic d'un infant es fa visible a l'aula (com succeeix si no es prové d'un entorn de professions liberals com la medicina), perpetuant la percepció de pertànyer als estrats «de sota». Sistema Educatiu: Antropologia, Sistemes i Complexitat 6 ERROR FREQÜENT Assumir que el multiculturalisme resol per si sol les desigualtats escolars.

En la realitat sociopolítica, sota el discurs que «totes les cultures valen igual», el poder adquisitiu i els factors socioeconòmics continuen decidint quines cultures s'imposen sobre les altres. COMPROVA-HO 12 Quin perill sorgeix quan la Cultura oficial s'imposa sobre les cultures particulars dels alumnes? ESQUEMA Els tres àmbits de l'educació IDEES CLAU El sistema escolar és només la xarxa d'escoles, mentre que el sistema educatiu abasta tota la societat. L'educació es divideix en formal (oficial i reglada), no formal (organitzada però no oficial) i informal (espontània i familiar).

Hi ha una tensió permanent entre la gran Cultura estatal homogeneïtzadora i les cultures particulars o minoritàries de cada individu. El multiculturalisme sovint emmascara diferències socioeconòmiques decisives que condicionen l'equitat a l'escola. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. En quin dels tres àmbits educatius s'emmarca un curs d'anglès en una acadèmia privada? 14. Quina funció compleix la «Cultura» amb majúscula en la formació dels ciutadans?

Educació formal Regulada per l'Estat i amb títol Sistema escolar Escoles, instituts i universitats Educació no formal Sistemàtica sense títol oficial Formació complementària Idiomes, esports, formació laboral Educació informal Difusa i espontània Socialització primària Família, comunitat i mitjans Sistema Educatiu: Antropologia, Sistemes i Complexitat 7 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quina característica distingeix de manera exclusiva l'educació formal? 16. Com actua l'educació informal en el desenvolupament infantil? 17. Què representa la «cultura» escrita en minúscula segons els apunts? 18.

Quina és la crítica central que es fa al multiculturalisme purament formal? 3 Teoria de sistemes i dinàmica de l'acció docent EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de sistema i els seus tres fluxos constitutius (matèria, energia i informació). Analitzar la relació entre docent i alumne a través del cicle de feed-before, feed-back i ajustament induït. Distingir de forma rigorosa entre educabilitat del subjecte i educativitat dels recursos. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Per què un docent que no escolta les preguntes dels alumnes fracassa com a guia del procés d'aprenentatge?

Té lloc exclusivament dins l'entorn domèstic a) Manca totalment d'objectius pedagògics b) Atorga acreditacions acadèmiques oficials de l'Estat c) És l'única que transmet aprenentatges útils d) A través de programacions didàctiques oficials a) Excloent qualsevol contacte amb la família b) Expedint diplomes i certificats acadèmics c) Mitjançant influències espontànies sense sistematització explícita d) Les microcultures, tradicions particulars i identitats individuals a) L'ensenyament exclusiu de les ciències naturals b) Les normes uniformitzadores d'un Estat sencer c) El model de gestió de les escoles concertades d) Que impedeix l'ensenyament de les matemàtiques a) Que defensa exclusivament el nacionalisme estatal b) Que oblida les desigualtats econòmiques reals entre cultures c) Que obliga a tancar els centres educatius no formals d) Sistema Educatiu: Antropologia, Sistemes i Complexitat 8 Definició i components bàsics d'un sistema DEFINICIÓ Un sistema és un conjunt d'elements o parts interrelacionades que formen una estructura organitzada, connectades per interaccions dinàmiques per assolir determinats objectius i funcions comunes.

Segons la teoria general de sistemes aplicada als contextos educatius, qualsevol estructura sistèmica es manté gràcies a l'autoregulació i requereix el flux constant de tres elements essencials: Classificació dels sistemes: oberts i tancats, determinístics i probabilístics Els sistemes educatius es poden analitzar mitjançant diverses tipologies: Sistemes oberts: Mantenen un intercanvi continu d'entrades (inputs) i sortides (outputs) amb l'entorn. Estan poc estructurats de forma rígida, toleren l'emergència d'allò inesperat i admeten cert caos positiu del qual sorgeix la creativitat. Tots els éssers vius són sistemes oberts dotats de capacitat d'adaptació.

Sistemes tancats: No intercanvien informació, matèria ni energia amb el medi exterior. Aquesta absència d'obertura condueix inevitablement al fracàs, la pèrdua de renovació i l'ofegament de les ganes d'aprendre. En realitat, un sistema absolutament tancat només pot existir de manera temporal. Sistemes determinístics versus probabilístics: Els sistemes determinístics produeixen resultats totalment previsibles i mesurables. En canvi, els sistemes probabilístics no ofereixen certesa absoluta, sinó que els seus resultats s'estimen a partir de càlculs de probabilitats. Tota certesa humana conviu sempre amb una quota d'incertesa.

COMPROVA-HO 20 Per què un sistema escolar no pot funcionar a la pràctica com un sistema tancat? El cicle de l'acció educativa: feed-before i feed-back Dins de l'aula, la relació entre l'educador i l'educand s'estructura com un circuit de retroacció continu orientat a fins pedagògics mitjançant recursos concrets: Matèria: Els suports físics, recursos i subjectes que componen l'entorn educatiu. 1 Energia: L'esforç, la motivació i el treball que posen en marxa l'activitat. 2 Informació (inforgètica): Els coneixements, dades i missatges que circulen entre els participants i que permeten el funcionament coordinat. 3 Feed-before (anticipació): L'educador s'avança a l'acció.

Planifica els objectius, preveu les necessitats i inicia el procés incidint proactivament en l'aprenent. Això connecta amb el paradigma de l'eficàcia, on el docent busca anticipar-se als fets per actuar correctament. 1 Intervenció o acció educativa: Desplegament de l'activitat utilitzant mitjans per complir els fins formatius proposats. 2 Sistema Educatiu: Antropologia, Sistemes i Complexitat 9 CICLE Circuit de retroacció en l'acció educativa 1. Feed-before: El docent planifica i s'avança als fets 2. Intervenció pedagògica: Acció sobre l'educand amb recursos 3. Feed-back: L'alumnat retorna dubtes i respostes 4.

Ajustament induït: Adaptació de l'estratègia docent Un exemple de bucle sistèmic és el mecanisme d'un termòstat de calefacció: la temperatura mesurada retroalimenta el funcionament de la caldera per assolir l'objectiu tèrmic en funció del fred exterior. De la mateixa manera, a l'escola el docent s'alimenta de la informació de les famílies i del context per reajustar els seus esforços i transformar la situació inicial en aprenentatges assolits.

Educativitat i educabilitat Dins la dinàmica d'aquest triangle escolar (format pel mestre, el subjecte-infant i l'objecte o llibre), s'enfronten dos conceptes complementaris: Educativitat: Propietat de caràcter objectiu vinculada als materials, recursos i a la capacitat d'educar que posseeix l'entorn i el docent. Educabilitat: Qualitat de caràcter subjectiu pròpia del subjecte que aprèn. És la disposició interna o capacitat plàstica de ser educat. Per exemple, un infant petit té més educabilitat que un adult de cent anys gràcies a la seva major plasticitat per aprendre.

Feed-back (retroalimentació): L'alumne retorna informació al mestre (per exemple, expressant els seus dubtes o preguntant allò que no ha comprès). Aquesta informació permet regular la «predicibilitat» de l'ensenyament. 3 Ajustament induït: A partir de la resposta de l'alumnat, el docent modifica i adapta les explicacions, el ritme i les estratègies. 4 1 Feed-before 2 Intervenció pedagògica 3 Feed-back 4 Ajustament induït Sistema Educatiu: Antropologia, Sistemes i Complexitat 10 ERROR FREQÜENT Confondre educativitat amb educabilitat.

Recorda que l'educabilitat resideix exclusivament en l'educand (el subjecte que aprèn), mentre que l'educativitat és la capacitat d'ensenyar present en l'educador i els seus recursos didàctics (l'objecte). COMPROVA-HO 21 Quina és la funció clau del «feed-back» en el procés d'ensenyament-aprenentatge? IDEES CLAU Un sistema necessita un intercanvi equilibrat de matèria, energia i informació per subsistir. Els sistemes oberts permeten l'adaptació i la creativitat, mentre que els sistemes tancats s'encaminen a l'extinció. L'acció docent combina el feed-before (anticipació i planificació) amb el feed-back (informació de retorn) per generar un ajustament induït.

L'educabilitat és la capacitat interna de l'alumne per aprendre, mentre que l'educativitat és la idoneïtat externa dels materials i del docent per ensenyar. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. Qui aporta el feed-back en la dinàmica de l'acció educativa? 23. En quin element del binomi educatiu se situa l'educabilitat? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Quins són els tres requisits que mantenen viu un sistema segons la teoria sistèmica? 25. Quin avantatge fonamental aporten els sistemes oberts a l'educació?

Matèria, energia i informació a) Lleis, càstigs i exàmens periòdics b) Titulació, horaris i instal·lacions escolars c) Broca, Wernicke i psicomotricitat motriu d) Impossibiliten qualsevol tipus de relació amb el medi a) Asseguren resultats cent per cent previsibles b) Permeten l'emergència de l'imprevist i la creativitat c) Eliminen completament la necessitat de professors d) Sistema Educatiu: Antropologia, Sistemes i Complexitat 11 26. En què consisteix el concepte de feed-before en la pràctica pedagògica? 27. Per què un infant posseeix major educabilitat que un ancià de cent anys?

4 Epistemologia de l'educació i el paradigma de la complexitat EN ACABAR SABRÀS Identificar els nivells del saber des de l'episteme fins a la doxa. Comparar les característiques del pensament lineal, el pensament sistèmic i el paradigma de la complexitat. Explicar el concepte d'auto-eco-organització i la seva incidència en l'autonomia de l'infant. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 28 Si diversos testimonis presencien un mateix accident des de llocs diferents, algun d'ells posseeix tota la veritat?

Els nivells de coneixement: d'episteme a doxa La relació de l'educador amb el saber s'estructura a partir d'una escala epistemològica clàssica: Episteme (epistemologia): Són les «ulleres teòriques» generals que condicionen com mirem i interpretem el món exterior. Opera a través de la inducció o la inferència correcta. Theorós (teoria): Coneixement científic que permet predir esdeveniments i veure allò que a simple vista no resulta visible. Opera des de la base cap a dalt («No hi ha res més pràctic que una bona teoria»). Techne (tècnica o praxi): És l'opinió informada i el saber fer aplicat a l'acció educativa concreta.

Si un docent es limita a ser expert en un àmbit minúscul, es priva de veure la realitat des d'altres punts de vista. Doxa: La simple opinió o creença no fonamentada, sovint fruit de deduccions incorrectes.

En el silenci de l'alumnat davant d'una pregunta a) En la correcció d'un examen final suspès b) En la renúncia a establir normes a classe c) En l'anticipació del docent planificant els seus objectius d) Perquè només coneix la Cultura en majúscula a) Perquè la seva disposició i capacitat d'aprendre és més gran b) Perquè està obligat per llei a anar a l'escola c) Perquè té més materials escolars al seu abast d) Sistema Educatiu: Antropologia, Sistemes i Complexitat 12 Evolució dels paradigmes: pensament lineal, sistèmic i complex La forma com la ciència i l'educació comprenen els fenòmens ha travessat tres grans etapes: PROCÉS Evolució epistemològica dels paradigmes 1 Pensament lineal Causalitat directa i simplificació 2 Pensament sistèmic Bucles de causa-efecte i relacions tancades 3 Pensament complex Perspectivisme, auto-eco- organització i incertesa El perspectivisme i la construcció de la realitat Per poder observar un sistema en la seva totalitat cal situar-se fora del mateix.

Desenvolupat amb força a partir dels anys 60 i 80, el perspectivisme postula que l'única manera d'accedir a la realitat és articulant tots els punts de vista possibles, renunciant a qualsevol pretensió de veritat totalitària o absoluta. EXEMPLE Si quatre observadors miren una masia des de quatre muntanyes diferents, cadascun tindrà una perspectiva real però parcial. Fins i tot si uneixen les seves mirades, no sabran què ocorre a l'interior de la casa. Ni el mateix pagès que hi habita en té un control total, ja que està sotmès a efectes interns que desconeix. De la mateixa manera, mai aconseguirem una certesa absoluta en educació, sinó punts de vista que ens hi acosten.

La lectura de la realitat requereix transitar per plans successius: començar per la comprensió, continuar amb l'explicació i culminar en l'acció de transformació. Quan el model lineal falla en explicar noves propietats, es produeix l'emergència de noves qualitats que reclamen l'ús del pensament complex. Pensament lineal (paradigma causa-efecte clàssic): Propi de l'home arcaic i de la ciència mecanitzada. Concep l'univers com a elements aïllats on una causa produeix un efecte rígid. El seu error és el pensament simple: simplifica i mutila la realitat en lloc d'aprofundir-hi.

1 Pensament sistèmic: Introdueix el concepte d'univers agregat o paradigma ecològic (propi de models com el de Bronfenbrenner), on les coses interactuen entre si. Reconeix que els efectes actuen sobre les causes en bucles constants. No obstant això, té una limitació fonamental: queda tancat dins els límits que ell mateix defineix i no accepta contradiccions simultànies. 2 Paradigma de la complexitat: Integrador dels dos anteriors. Entén que la realitat supera els límits de qualsevol sistema tancat. Admet les certeses provisionals al costat de la incertesa radical i promou l'aprenentatge dialògic a través del diàleg continu.

3 Sistema Educatiu: Antropologia, Sistemes i Complexitat 13 Auto-eco-organització i la mirada d'Edgar Morin Dins del pensament complex, Edgar Morin defineix els organismes com a estructures subjectes a l'auto-eco-organització: Auto: Capacitat de reflexió, formació i bucle sobre un mateix (aprendre a ser autònom). Eco: Dependència ineludible d'un entorn o ecosistema que proporciona energia, recursos i informació (de la paraula grega oikos, la casa). Organitzat: Capacitat de crear sentit, integrar aprenentatges i estructurar la relació amb el món.

Un subjecte és autònom precisament perquè és dependent del seu medi: una casa rural necessita conrear la terra per ser autosuficient, però aquest treball la fa dependent d'aquell entorn concret. Els alumnes han de formar-se per ser autònoms (auto) dins la societat (eco-organitzada), requerint formació continuada al llarg de la vida. Enteniment i raó Finalment, el pensament complex distingeix dues branques del processament intel·lectual: Enteniment: Facultat tècnica i lògica que comprèn mecanismes complexos (com les operacions matemàtiques).

Té raó metodològica, però pot mancar de seny moral (per exemple, es pot calcular tècnicament la fabricació d'una bomba atòmica de forma impecable, però aquest acte manca de raonabilitat humana perquè destrueix vides). Raó: La dimensió del que és pròpiament raonable, ètic i coherent amb la dignitat de la vida. En el món de l'educació infantil, la tasca del mestre no consisteix a modelar l'infant com si fos plastilina: «Tu no fas que l'infant sigui creatiu; tu crees les condicions perquè ell pugui esdevenir creatiu». COMPROVA-HO 29 Quina és la diferència clau entre l'enteniment i la raó segons el pensament complex?

IDEES CLAU El pensament ha evolucionat des de la causalitat lineal fins al model sistèmic i la síntesi del paradigma de la complexitat. El perspectivisme sosté que no existeix una veritat totalitària: la realitat s'assoleix sumant múltiples angles d'observació. L'auto-eco-organització demostra que l'autonomia humana depèn de la interacció constant amb l'ecosistema social i material. L'educador no fabrica la creativitat del nen; dissenya i garanteix les condicions necessàries perquè floreixi. Sistema Educatiu: Antropologia, Sistemes i Complexitat 14 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 30. Quina mancança presenta el pensament sistèmic que el paradigma de la complexitat aconsegueix superar? 31.

Què expressa la màxima docent «tu no fas creatiu l'infant, sinó que dones les condicions perquè ho sigui»? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 32. Quin és l'error principal del pensament lineal tradicional? 33. Com defineix Edgar Morin el concepte d'auto-eco-organització? 34. Què defensa la teoria del perspectivisme sorgida entre els anys 60 i 80? 35. Per què la fabricació d'una arma atòmica serveix per exemplificar la diferència entre enteniment i raó?

Acceptar que no existeixen veritats absolutes a) Mutilar i simplificar en excés la realitat b) Utilitzar exclusivament la inducció teòrica c) Integrar perspectives ètiques complexes d) Una independència total respecte a qualsevol societat a) La subordinació de l'infant a la voluntat exclusiva de l'Estat b) L'aplicació mecànica de les lleis biològiques genètiques c) Una autonomia que necessita i depèn de l'entorn per sostenir-se d) Que les lleis físiques no admeten cap grau d'incertesa a) Que només el mestre té una visió vàlida a l'aula b) Que la realitat s'obté integrant múltiples punts de vista c) Que la tecnologia ha de substituir la presència humana d) Perquè reflecteix una alta capacitat tècnica (enteniment) desproveïda de seny moral (raó) a) Perquè és un acte que només pot realitzar l'educació informal b) Perquè demostra que la ciència sempre és absolutament ètica c) Perquè no requereix cap tipus de coneixement matemàtic d) Sistema Educatiu: Antropologia, Sistemes i Complexitat 15 5 Resum per repassar Fonaments antropològics i bases biològiques Concepte Definició clau Educació positiva (educere) Model que concep l'infant bo per naturalesa i amb capacitats innates que el docent ha de fer emergir mitjançant la resiliència.

Educació negativa (educare) Model tradicional transmissiu que considera l'alumne un recipient buit que cal omplir des de fora mitjançant l'entrenament de la voluntat. Gen FOXP2 Gen cerebral del desenvolupament compartit per humans i aus que regula les estructures neurobiològiques del llenguatge i del cant. Àrea de Broca Regió cerebral motriu responsable de la producció del llenguatge; la seva lesió causa l'afàsia de Broca (no pot articular paraules tot i comprendre-les). Àrea de Wernicke Regió cerebral sensorial responsable de la comprensió verbal; la seva lesió provoca l'afàsia de Wernicke (parla fluida sense entendre el significat).

Àmbits educatius i polítiques culturals Concepte Definició clau Sistema educatiu vs. escolar El sistema escolar comprèn només la xarxa d'escoles reglades, mentre que el sistema educatiu abasta tota la societat. Educació formal Activitat plenament intencional, sistemàtica i legalment regulada per l'Estat que condueix a titulacions oficials. Educació no formal Formació sistemàtica i intencional però fora del sistema reglat de titulacions oficials de l'Estat (idiomes, esports). Educació informal Procés espontani i difús d'influències sense intencionalitat explícita ni acreditacions acadèmiques (família, comunitat). Cultura (majúscula) vs.

cultura (minúscula) Tensió entre el cànon hegemònic racionalista imposat per l'Estat i les microcultures, tradicions i identitats particulars individuals. Teoria de sistemes i acció educativa Concepte Definició clau Sistema Estructura d'elements interrelacionats que persegueixen objectius comuns mitjançant el flux de matèria, energia i informació (inforgètica). Sistema obert vs. tancat L'obert intercanvia entrades i sortides amb el medi permetent l'adaptació i el caos creatiu; el tancat s'aïlla i s'encamina al fracàs.

Sistema Educatiu: Antropologia, Sistemes i Complexitat 16 Concepte Definició clau Feed-before Capacitat anticipatòria de l'educador per planificar objectius i avançar-se a la intervenció didàctica (paradigma de l'eficàcia). Feed-back i ajustament induït Informació de retorn que aporta l'alumne i que permet al mestre modificar la seva pràctica educativa segons les necessitats reals. Educabilitat vs. educativitat L'educabilitat és la capacitat interna subjectiva de l'alumne per aprendre; l'educativitat és la idoneïtat objectiva dels materials i docents per ensenyar.

Epistemologia i paradigma de la complexitat Concepte Definició clau Graus de saber (episteme a doxa) Escala que transita des de les ulleres teòriques generals (episteme), la teoria predictiva (theorós) i la praxi tècnica (techne) fins a la mera opinió (doxa). Pensament lineal vs. sistèmic El model lineal redueix la realitat a causes i efectes simples; el sistèmic introdueix bucles d'interacció ecològica però queda capolat pels seus propis límits. Paradigma de la complexitat Model integrador que transcendeix límits, assumeix la incertesa al costat de la certesa i fomenta l'aprenentatge dialògic.

Perspectivisme Enfocament que renuncia a la veritat absoluta i construeix la realitat integrant tots els plànols i punts de vista possibles. Auto-eco-organització (Morin) Principi segons el qual l'autonomia d'un ésser viu (auto) depèn indispensablement dels recursos i energia que extreu del seu entorn (eco- organitzat). Enteniment vs. raó L'enteniment resol la lògica tècnica d'un problema, mentre que la raó en pondera la idoneïtat ètica i humana. Sistema Educatiu: Antropologia, Sistemes i Complexitat 17 Solucions de les preguntes de repàs 1.

La resposta depèn del concepte antropològic escollit: «educare» prioritza la instrucció exterior, mentre que «educere» aposta pel desplegament de les capacitats internes. 2. «Educare» concep l'infant com un recipient buit que cal instruir i omplir des de fora, mentre que «educere» sosté que l'infant té potencialitats innates que el docent ha de fer emergir. 3. Perquè l'àrea motriu del cervell està connectada íntimament amb les estructures del llenguatge; l'estimulació sensoriomotriu inicial és la condició necessària que activa els centres cerebrals de Broca i Wernicke. 4. En l'educació negativa basada en l'arrel <mark class='hl-green'>educare</mark> i la pedagogia tradicional transmissiva. 5.

L'àrea de Wernicke, causant d'una afàsia de recepció o comprensió. 6. c) Escola Nova. L'educació positiva i l'arrel educere defensen la bondat natural i el desplegament intern característics de l'Escola Nova. 7. b) Regular estructures cerebrals del llenguatge. FOXP2 és un gen de desenvolupament cerebral vinculat a les bases biològiques de la parla i del cant. 8. a) Pèrdua de l'habilitat d'elaborar paraules. L'afàsia de Broca altera l'expressió i articulació de les paraules, tot i que el subjecte comprèn el missatge. 9. d) Consciència controlada sota lleis lògiques. La raó representa la consciència i el control subjecte a regles i lògica, en contrast amb la passió no controlable. 10.

No formes part del sistema escolar estricte, però sí de l'educació informal o no formal, que integren el concepte més ampli de sistema educatiu. 11. La diferència radica en el reconeixement oficial: l'educació formal està regulada per l'Estat i atorga títols acadèmics oficials, mentre que la no formal no condueix a títols oficials reconeguts. 12. S'anul·la la diversitat de l'alumnat, s'exclouen les identitats particulars i es crea una barrera social invisible que discrimina segons l'estatus socioeconòmic familiar. 13. A l'àmbit no formal, perquè és intencional i sistemàtic però no proporciona titulació oficial del sistema educatiu. 14.

Construir una manera comuna d'estar al món sota criteris racionals i nacionals que homogeneïtzen el col·lectiu. 15. c) Atorga acreditacions acadèmiques oficials de l'Estat. L'educació formal es troba estrictament regulada per l'Estat i culmina amb l'obtenció de títols oficials. 16. d) Mitjançant influències espontànies sense sistematització explícita. L'educació informal opera mitjançant la convivència familiar i social, sense programació sistemàtica ni intencionalitat formalitzada. 17. a) Les microcultures, tradicions particulars i identitats individuals. La «cultura» fa referència a les cultures petites, individuals i minoritàries enfront del cànon hegemònic de l'Estat. 18.

c) Que oblida les desigualtats econòmiques reals entre cultures. El multiculturalisme proclama la igualtat teòrica de cultures però ignora que el factor socioeconòmic condiciona el seu poder i prestigi real. 19. Perquè interromp el circuit de feed-back, impedint l'ajustament de l'acció educativa a les necessitats reals dels estudiants. Sistema Educatiu: Antropologia, Sistemes i Complexitat 18 20. Perquè si no rep influències, informació i energia de l'entorn exterior, s'estanca, perd la capacitat de renovació i condueix l'alumnat al fracàs formatiu. 21.

Proporcionar informació al docent sobre el nivell de comprensió de l'alumne per tal de realitzar un ajustament induït de la seva pràctica docent. 22. L'educand o alumne, transmetent dubtes i reaccions que informen el docent sobre el procés d'aprenentatge. 23. En el subjecte educand (l'infant), qui té la facultat i el nivell per ser transformat per l'aprenentatge. 24. a) Matèria, energia i informació. Tot sistema operatiu requereix fluxos de matèria, aportacions d'energia i canals d'informació per mantenir la seva organització. 25. c) Permeten l'emergència de l'imprevist i la creativitat.

Els sistemes oberts, en interactuar amb l'entorn, toleren cert caos positiu del qual brolla la creativitat. 26. d) En l'anticipació del docent planificant els seus objectius. El feed-before és la capacitat proactiva de l'educador d'avançar-se a l'acció i dissenyar la intervenció formativa. 27. b) Perquè la seva disposició i capacitat d'aprendre és més gran. L'educabilitat és la capacitat subjectiva del propi individu per rebre i integrar nous aprenentatges. 28. Cap d'ells té la veritat absoluta; cadascun posseeix una perspectiva real que cal integrar per apropar- se a la complexitat dels fets. 29.

L'enteniment és la capacitat tècnica i lògica de resoldre problemes complexos, mentre que la raó jutja si aquestes accions són ètiques, humanes i raonables. 30. El pensament sistèmic queda limitat pels marcs que ell mateix estableix i no tolera contradiccions simultànies, mentre que la complexitat accepta la contradicció, el diàleg i la incertesa fora dels límits. 31. Expressa la renúncia a l'educació directiva tradicional per afavorir un entorn estimulador que permeti l'autoorganització de les capacitats de l'alumne. 32. b) Mutilar i simplificar en excés la realitat. El paradigma lineal redueix els fenòmens a relacions mecàniques de causa-efecte, mutilant la riquesa i complexitat dels fets.

33. d) Una autonomia que necessita i depèn de l'entorn per sostenir-se. Els éssers vius s'autoprodueixen i són autònoms precisament perquè extreuen energia i informació del seu ecosistema. 34. c) Que la realitat s'obté integrant múltiples punts de vista. El perspectivisme afirma que cap observador té el monopoli de la veritat i que la realitat es compon de múltiples perspectives. 35. a) Perquè reflecteix una alta capacitat tècnica (enteniment) desproveïda de seny moral (raó). L'enteniment permet resoldre la complexitat tècnica de fabricar l'arma, però la raó dictamina que matar persones no és raonable ni ètic. Sistema Educatiu: Antropologia, Sistemes i Complexitat 19