Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil

I 0 flashcards i 6 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PSICOLOGIA DE L'EDUCACIÓ A L'ETAPA INFANTIL Grau en Educació Infantil Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Psicologia de l'Educació Infantil: desenvolupament motor, cognitiu (Piaget), llenguatge, vincle d'apego i socialització de 0 a 6 anys.

APREN.AI Índex 1 Fonaments del desenvolupament i processos d'aprenentatge Bases biològiques: calendari maduratiu i herència Diferenciació: maduració, creixement i desenvolupament Relació constructivista: desenvolupament, aprenentatge i ZDP Mecanismes d'aprenentatge a la infància Interdependència dels àmbits del desenvolupament 2 Desenvolupament psicomotor i esquema corporal Lleis maduratives del desenvolupament psicomotor Repertori reflex arcaic del nadó Desenvolupament motriu gruixut i fi de 0 a 6 anys Esquema corporal, lateralització i coordenades espaciotemporals Evolució de la representació gràfica Desenvolupament cognitiu 3 Etapa sensoriomotriu Epistemologia genètica i mecanismes d'adaptació piagetiana L'estadi sensoriomotriu (0-2 anys): característiques i subestadis 1 i 2 Consolidació de l'acció sobre el medi: subestadis 3 i 4 Experimentació activa i representació mental: subestadis 5 i 6 4 Pensament preoperatori La intel·ligència preoperatòria i la funció simbòlica Característiques i limitacions del pensament intuïtiu El coneixement del món infantil: animisme, artificialisme i finalisme Transició al període d'operacions concretes Evolució del joc simbòlic 5 Desenvolupament de la comunicació i del llenguatge 1.

Fonaments: comunicació, llenguatge i dimensions lingüístiques 2. L'etapa prelingüística: de la percepció neonatal als primers sons 3. Primeres paraules i construcció sintàctica inicial 4. L'explosió lingüística i la consolidació dels 3 als 6 anys 5.

Metalingüística, bilingüisme i representació gràfica 6 Desenvolupament socioafectiu, emocional i moral Fonaments i subàmbits del desenvolupament socioafectiu El vincle d'apego: construcció de la seguretat afectiva Diferenciació emocional i construcció del jo Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 1 Socialització amb iguals, joc i evolució de l'empatia El desenvolupament moral: la moral heterònoma 7 Resum per repassar Fonaments i mecanismes del desenvolupament Desenvolupament psicomotor i esquema corporal Desenvolupament cognitiu (Piaget) Llenguatge, comunicació i dimensió socioafectiva Cronologia integrada de fites (0 a 6 anys) Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 2 1 Fonaments del desenvolupament i processos d'aprenentatge EN ACABAR SABRÀS Distingir amb claredat els conceptes de maduració, creixement i desenvolupament Definir el paper del calendari maduratiu i les tres subetapes de la infància Explicar el funcionament de la Zona de Desenvolupament Proper i el procés d'andamiatge Identificar els principals mecanismes d'aprenentatge durant la primera i segona infància PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què un nadó no pot aprendre a parlar o a escriure únicament observant el seu entorn familiar des del primer dia?

La psicologia evolutiva estudia les transformacions psicològiques que experimenten els éssers humans al llarg de tot el cicle vital, des del naixement fins a la vellesa. Dins d'aquest recorregut es distingeixen quatre grans etapes vitals: infància, adolescència, edat adulta i vellesa. Al seu torn, la infància s'organitza en tres subetapes normatives: primera infància (0-2 anys), segona infància (2-6 anys) i tercera infància (6-12 anys). L'etapa d'educació infantil comprèn dos cicles voluntaris (el segon dels quals és gratuït), orientats a potenciar les dimensions física, afectiva, social i intel·lectual dels infants.

ESQUEMA Estructura del desenvolupament infantil Bases del desenvolupament Herència, calendari maduratiu i creixement Primera infància De 0 a 2 anys Segona infància De 2 a 6 anys Tercera infància De 6 a 12 anys Mecanismes d'aprenentatge Rutines, imitació, reforços i bastides Àmbits interdependents Motor, cognitiu, llenguatge i socioafectiu Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 3 Bases biològiques: calendari maduratiu i herència El component genètic estableix un marc de possibilitats per a l'organisme mitjançant un calendari maduratiu.

Aquest calendari fixa una seqüència universal de fites inscrites al cervell i al codi biològic: per exemple, caminar cap als 12 mesos (mai abans dels sis mesos) o l'inici de la parla al voltant dels dos anys. La maduració neurobiològica exerceix un impacte determinant durant els dos primers anys de vida. Posteriorment, el pes de l'estimulació ambiental i els ajuts de l'entorn guanyen protagonisme en les noves adquisicions. L'herència proporciona la infraestructura necessària per articular el llenguatge, però no determina quina llengua concreta es parlarà ni el nivell de competència que s'assolirà.

Les funcions psicològiques no venen preconfigurades biològicament: es construeixen a partir de la interacció continuada amb l'entorn físic i humà. Diferenciació: maduració, creixement i desenvolupament Per comprendre l'evolució infantil cal distingir amb precisió tres conceptes que sovint es confonen però que actuen a nivells diferents: Concepte Naturalesa del procés Manifestacions principals Creixement Canvis quantitatius biològics Augment de la talla corporal, pes i volum dels òrgans. Maduració Canvis lligats a l'evolució cel·lular i al codi genètic Variació en l'estructura i funció dels teixits cel·lulars i organització neuropsíquica.

Desenvolupament Canvis qualitatius en les funcions superiors Articulació de la memòria, l'atenció, el llenguatge, el raonament i l'afectivitat. El desenvolupament expressa el desplegament de les potencialitats humanes mitjançant salts qualitatius. Condueix l'individu des d'una situació de dependència i respostes limitades cap a cotes superiors d'autonomia, resolució de conflictes i iniciativa. Aquests estadis no se substitueixen de forma instantània: coexisteixen temporalment. Un infant pot mostrar conductes primitives en determinats contextos i pautes més madures en d'altres, fins que la nova competència s'assenta fermament.

Determinades estructures han de madurar abans de permetre noves fites: cal gatejar abans de caminar, o imitar abans d'iniciar accions en solitari. COMPROVA-HO 2 Per què l'herència biològica no és suficient per garantir l'adquisició completa del llenguatge verbal? Relació constructivista: desenvolupament, aprenentatge i ZDP Des de la perspectiva constructivista, el desenvolupament no parteix del buit: s'edifica sobre les capacitats prèvies de la persona amb la intervenció activa de l'entorn. L'infant és capaç de resoldre tasques amb el suport d'un adult o company competent que no podria dur a terme sol. Aquest espai d'intervenció s'anomena Zona de Desenvolupament Proper (ZDP).

Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 4 PROCÉS Procés d'aprenentatge a la ZDP mitjançant bastides Mitjançant la cooperació a la ZDP, l'infant interioritza els objectius, les pautes i els mecanismes d'autoregulació de l'acció. A mesura que consolida aquests recursos, l'ajuda externa es retira i la conducta passa a ser autònoma. ERROR FREQÜENT Creure que cal esperar passivament la maduració biològica abans d'oferir situacions d'aprenentatge. L'aprenentatge mediat a la Zona de Desenvolupament Proper estira i afavoreix el desenvolupament psicològic; no és un simple receptor de la maduració biològica.

Mecanismes d'aprenentatge a la infància Els infants incorporen coneixements i regulen la seva actuació a través de diverses vies d'interacció amb el seu medi: Exploració d'objectes: la manipulació directa i l'experimentació motriu amb elements materials permeten descobrir propietats físiques i relacions de causa-efecte. Esquemes i rutines quotidianes: la reiteració regular de seqüències com vestir-se, dinar o anar a dormir ajuda a estructurar el temps i l'espai. Saber què passarà genera seguretat emocional i anticipació. Reforços i conseqüències (premis i càstigs): mostren els límits comunitaris. El reconeixement positiu (un somriure, un elogi) consolida accions desitjables.

Els càstigs (un gest seriós o to d'enuig) indiquen límits, evitant pràctiques que violin l'autoestima com la burla o la retirada de l'afecte. Imitació de models: observació i reproducció d'actituds, gestos i accions de figures de referència (família, docents), tant en contextos reals com en el joc simbòlic.

Capacitat prèvia Nivell actual de resolució autònoma de l'infant 1 Mediació guiada Intervenció de l'adult o company expert a la ZDP 2 Construcció compartida Interacció, models i ús de bastides estructurades 3 Interiorització Apropiació individual dels procediments i regulacions 4 Retirada d'ajudes Eliminació progressiva de la bastida educativa 5 Competència autònoma L'infant executa l'habilitat sense cap suport extern 6 Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 5 Bastides o andamiatge: l'adult estructura la tasca compartida oferint ajuts que es redueixen progressivament conforme l'infant n'assumeix el control.

EXEMPLE En aprendre la seqüència d'alimentació, l'adult sosté inicialment la cullera guiant la mà del nen (bastida). Les hores fixes d'àpat (rutina) permeten a l'infant anticipar el moment, i els elogis rebuts en subjectar-la sol (premi) consoliden l'autonomia. Interdependència dels àmbits del desenvolupament L'organisme opera com una unitat global integrada. Tot progrés o dificultat en una àrea genera repercussions immediates en les altres. Els principals àmbits inclouen el motor (control i moviment corporal), el cognitiu (comprensió del medi i resolució de problemes), el comunicatiu i el socioafectiu.

Per exemple, l'escriptura requereix un ajust simultani: maduració motriu fina per sostenir l'instrument (vegeu «Desenvolupament psicomotor i esquema corporal»), comprensió cognitiva dels signes gràfics (vegeu «Desenvolupament cognitiu — Pensament preoperatori») i una motivació comunicativa i afectiva dirigida a transmetre una vivència a tercers. COMPROVA-HO 3 Quina relació hi ha entre la creació de bastides i la Zona de Desenvolupament Proper? IDEES CLAU La psicologia evolutiva estudia els canvis psicològics al llarg de la vida, dividint la infància en tres subetapes (0-2, 2-6 i 6-12 anys).

El calendari maduratiu neurobiològic té un pes decisiu en els dos primers anys; posteriorment l'entorn i la interacció social guanyen rellevància. El creixement és quantitatiu, la maduració biològica afecta estructures cel·lulars i el desenvolupament implica salts qualitatius en funcions psicològiques superiors. A la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP), l'aprenentatge compartit amb adults o iguals fa avançar el desenvolupament autònom. Els mecanismes bàsics d'aprenentatge són l'exploració, les rutines, els reforços, la imitació de models i la bastida educativa. Els àmbits del desenvolupament (motor, cognitiu, lingüístic i socioafectiu) funcionen de forma estrictament interdependent.

COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. En quines tres subetapes s'organitza la infància dins de la psicologia evolutiva? 5. Com actua el mecanisme de bastides o andamiatge en l'aprenentatge infantil? Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 6 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin concepte defineix la transformació qualitativa de les funcions psicològiques superiors mitjançant la interacció social? 7. Durant quin període té un impacte més determinant el calendari maduratiu neurobiològic? 8. Quina funció compleixen principalment les rutines en la vida quotidiana dels infants? 9. Què representa la Zona de Desenvolupament Proper (ZDP)?

2 Desenvolupament psicomotor i esquema corporal EN ACABAR SABRÀS Distingir les lleis del desenvolupament cèfalo-caudal i pròximo-distal. Identificar els reflexos primaris del nounat i la seva finestra temporal d'extinció. Seqüenciar cronològicament les fites de motricitat fina i gruixuda entre 0 i 6 anys. Explicar la progressió de la representació gràfica des del gargot inicial fins a l'etapa pre- esquèmica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què un nadó mou les dues cames a l'uníson quan està tombat i no pot començar a caminar directament?

Codi genètic a) Desenvolupament b) Creixement físic c) Maduració neurobiològica d) Dels 6 als 12 anys a) Dels 2 als 6 anys b) Els dos primers anys de vida c) Exclusivament durant l'adolescència d) Proporcionar seguretat i permetre anticipar fets a) Imposar càstigs conductuals severs b) Evitar la intervenció de l'adult c) Substituir la maduració física d) L'espai d'acció exclusivament biològic a) El conjunt de conductes ja consolidades b) L'etapa final del creixement muscular c) La distància entre l'acció autònoma i la recolzada d) Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 7 La motricitat és la capacitat global del cos humà per generar moviment mitjançant la contracció muscular coordinada.

Aquest àmbit inclou tant el component extern o pràxic, lligat a l'acció motriu observable i observablement executada, com el component intern o simbòlic, vinculat a la construcció mental del propi cos i la seva relació espaciotemporal. ESQUEMA Components del desenvolupament psicomotor infantil Lleis maduratives del desenvolupament psicomotor El control del moviment durant el creixement corporal no succeeix a l'atzar, sinó que segueix dues lleis biològiques universals derivades de la maduració del sistema nerviós: Llei cèfalo-caudal: el control motor es desenvolupa des del cap cap a les extremitats inferiors.

L'infant assoleix primer el domini del cap i del coll, progressa pel tronc i els braços, i finalment controla les cames per mantenir-se dret i caminar. Llei pròximo-distal: el control motor es desenvolupa des de l'eix central del cos cap a la perifèria. S'adquireix abans la coordinació del tronc i les espatlles que la de les mans i la destresa fina dels dits. DEFINICIÓ L'esquema corporal és la representació mental que cadascú té del seu propi cos, tant de les parts que el formen com de les seves possibilitats i límits d'acció en l'espai i en el temps.

COMPROVA-HO 11 Segons quina llei motriu un nadó aprèn abans a moure els braços amb força que a subjectar una petita moneda amb les puntes dels dits? Desenvolupament psicomotor Control integral del moviment corporal Lleis maduratives Cèfalo-caudal i pròximo-distal Reflexos arcaics Repertori neonatal automàtic Habilitats motrius Motricitat gruixuda i fina Esquema i lateralitat Imatge corporal, espai, temps i eix Evolució gràfica Del gargot a la figura humana Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 8 Repertori reflex arcaic del nadó Els reflexos primaris són respostes involuntàries automàtiques davant d'estímuls determinats que no requereixen control conscient del còrtex cerebral.

Permeten sobreviure i avaluar la integritat del sistema neurològic en les primeres setmanes de vida. Reflex arcaic Estímul desencadenant Resposta motriu observada Respiratori Contacte amb l'ambient extrauterí / necessitat biològica Inhalació i exhalació rítmica i constant per sobreviure. Succió Introducció d'un objecte o mugró a la boca Moviments de succió rítmics i coordinats. Cerca Fregament o toc suau a la galta o comissura labial Gir del cap cap a la banda estimulada cercant el contacte. Babinski Pressió ferma al llarg de la vora plantar del peu Extensió del dit gros cap amunt i obertura dels altres en ventall.

Marxa automàtica Subjectar el nadó en posició vertical tocant una superfície plana Passos coordinats simulant la caminada. Natatori Submersió controlada o contacte amb la superfície de l'aigua Moviments de braços i cames similars a la natació. Agafament (prensó) Pressió sobre el palmell de la mà Tancament enèrgic dels dits sobre l'objecte o dit estimulador. Moro (espant) Sensació sobtada de pèrdua d'equilibri o soroll brusc Obertura d'abducció ràpida de braços i cames seguida d'abraçada cap al cos. La presència inicial d'aquest repertori certifica l'activitat funcional subcortical. La majoria desapareixen entre els 2 i els 4 mesos, donant pas a connexions corticals voluntàries.

COMPROVA-HO 12 Quina transcendència clínica té el fet que els reflexos arcaics desapareguin cap als 2-4 mesos? Desenvolupament motriu gruixut i fi de 0 a 6 anys La motricitat es divideix funcionalment en dues grans àrees: Habilitats motrius gruixudes: impliquen el moviment dels grans grups musculars, la postura i l'equilibri. Se subdivideixen en locomoció (com reptejar, gatejar, caminar o saltar) i no locomoció (com inclinar-se, balancejar-se o girar sense desplaçar l'eix corporal). Habilitats motrius fines: impliquen accions precises i reduïdes que requereixen coordinació oculo- manual, manipulació i control digital (retallar, cordar botons o dibuixar).

Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 9 Edat Fites motores gruixudes Fites motores fines 0 mesos Reflexos de marxa automàtica i natatori. Reflex d'agafament palmar involuntari. 6-7 mesos Control de la posició assegut sense suport (ja s'aguantava amb recolzament cap als 3-4 mesos). Agafa objectes utilitzant tota la mà (presa palmar). 8 mesos Rola sobre si mateix, s'inclina assegut sense caure; inicia el repteig i gateig. Colpeja objectes entre si; inici de la pinça digital. 12 mesos Adquisició de la marxa autònoma; s'aguanta dret, puja graons i empeny objectes (no baixa escales). Explora objectes agafant-los amb una mà i després amb l'altra; sosté un got amb ajut.

16 mesos Camina sol, s'ajup, s'agenolla i supera petits obstacles. Llança pilotes petites, fa boles de paper i encaixa figures senzilles. 18-22 mesos Puja i baixa graons sense suport; xuta pilotes endavant i llança objectes a curta distància. Beu sol d'un got sense vessar; comença a fer traços amb llapis gruixuts. 2 anys Corre amb soltesa, fa salts amb els peus junts i agafa pilotes grans algunes vegades. Imita traços verticals, horitzontals i cercles; modela plastilina o fang sense aigua; reconeix membres dobles al cos. 3 anys Corre i camina amb cames juntes i paral·leles mantenint l'alineació corporal. Dibuixa línies verticals amb precisió i fermesa.

4 anys Regula la velocitat de cursa a voluntat i fa salts a la pota coixa (brincos). Utilitza les tisores per retallar línies i figures. 5 anys Salta amb suavitat amortint el pes i manté l'equilibri estàtic sobre un sol peu. Bona autonomia manual: es corda les sabates, obre cremalleres i corda botons. COMPROVA-HO 13 A quina edat s'espera que un infant aconsegueixi caminar de manera autònoma i quina fita fina l'acompanya en aquest període? Esquema corporal, lateralització i coordenades espaciotemporals La construcció de l'esquema corporal depèn de la maduració biològica i de l'acumulació d'experiències sensorials.

Fins als 2 anys, la mida cefàlica i el pes corporal presenten un creixement molt accelerat; dels 2 als 6 anys, la taxa de creixement físic i la maduració del cervell s'estabilitzen a un ritme més constant i regular. Entre els 18 i els 24 mesos es produeix la presa de consciència inicial del propi cos i la situació d'aquest en l'espai i el temps. Els infants interioritzen abans les nocions espacials (aquí, allà, a prop, lluny) gràcies al desplaçament físic actiu, i més tard les nocions temporals (abans, després, successió i ritme), que són de caràcter més abstracte.

Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 10 La lateralització és la tendència progressiva a utilitzar amb preferència una de les dues meitats simètriques del cos per fer accions monomanuals o unireferencials. Es consolida entre els 3 i els 6 anys, abastant la coordinació dominant d'ull, mà i peu. ERROR FREQÜENT No s'ha de confondre la lateralitat amb la simple preferència manual aïllada. La lateralització és un procés neurològic global que integra la dominància funcional combinada d'ull, mà i peu en relació amb els hemisferis cerebrals, no només amb quina mà s'agafa el llapis o la cullera.

COMPROVA-HO 14 Per què les nocions espacials s'estructuren abans en l'infant que les nocions temporals? Evolució de la representació gràfica El domini grafomotriu evoluciona conjuntament amb la segmentació del canell i el desenvolupament del control oculo-manual: Etapa Franja d'edat Característiques del traç Gargot desordenat Inici 2 anys Moviment mecànic pur derivat de l'espatlla o el colze; línies sense direcció ni control visual. Gargot controlat 2-3 anys Coordinació oculo-manual incipient; canell més flexible; traçat de corbes, línies i formes circulars tancades amb ús subjectiu del color.

Gargot amb nom 3-4 anys L'infant assigna un significat intencional a allò que ha dibuixat, connectant la producció motriu amb el seu món interior. Etapa pre- esquèmica 4 a 6 anys Recerca conscient de figures recognoscibles (típicament la figura humana o ninot capgròs); inici de línies de base o límits i intenció realista. Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 11 IDEES CLAU El desenvolupament motriu s'organitza sota la llei cèfalo-caudal (del cap als peus) i la llei pròximo-distal (de l'eix corporal cap als dits). Els reflexos arcaics funcionen com a respostes involuntàries de supervivència des del naixement i remeten majoritàriament entre els 2 i els 4 mesos.

L'adquisició de la marxa independent cap als 12 mesos marca el pas decisiu cap a l'autonomia motriu i l'exploració de l'entorn. L'esquema corporal i les coordenades espacials i temporals comencen a estabilitzar-se entre els 18 i els 24 mesos. La lateralitat no és només la mà dominant, sinó la definició global de l'hemicòs preferent (ull, mà i peu) consolidada entre els 3 i els 6 anys. El grafisme infantil avança des del gargot motor inicial (2 a 4 anys) fins a la representació formal pre-esquèmica (4 a 6 anys). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Com descriu la llei cèfalo-caudal la seqüència en què un infant adquireix les postures corporals bàsiques? 16.

En què consisteix la diferència essencial entre el gargot controlat i el gargot amb nom? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 17. Quin estímul concret provoca la resposta típica del reflex de Babinski en el nounat? 18. Cap a quina edat s'aconsegueix habitualment la fita motriu de la marxa autònoma? 19. Quina fita de motricitat fina s'assoleix de manera habitual cap als 4 anys d'edat? 20. En quin període es defineix i consolida el procés complet de lateralització corporal?

Un soroll inesperat o canvi postural brusc a) La introducció d'un objecte dins la boca b) Una pressió ferma a la planta del peu c) Un frec suau a la comissura labial d) Entre els 6 i 7 mesos a) Als 2 anys complerts b) Cap als 18-22 mesos c) Cap als 12 mesos d) Cordar-se els cordons del calçat a) Fer la pinça digital per primer cop b) Retallar amb tisores c) Beure d'un got sense vessar líquid d) Dels 0 als 6 mesos a) Dels 18 als 24 mesos b) Dels 6 als 12 mesos c) Dels 3 als 6 anys d) Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 12 3 Etapa sensoriomotriu EN ACABAR SABRÀS Distingir els mecanismes d'assimilació, acomodació i reequilibració en la teoria de Piaget.

Diferenciar les reaccions circulars primàries, secundàries i terciàries segons el seu focus i edat d'aparició. Explicar la seqüència evolutiva de la permanència de l'objecte al llarg dels 6 subestadis sensoriomotrius. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 21 Com pot un nadó descobrir la solució a un obstacle físic abans de començar a parlar? El desenvolupament cognitiu analitza les transformacions dels processos mentals al llarg del cicle vital: la percepció, l'atenció, l'aprenentatge, el pensament i la memòria. Aquest àmbit inclou el raonament lògic, la comprensió del món físic, les estratègies per resoldre problemes i les habilitats metacognitives d'autoregulació.

Dins d'aquest marc es distingeixen capacitats cognitives inferiors, d'arrel biològica, i capacitats cognitives superiors, típicament humanes. Desenvolupament cognitiu 3 Etapa sensoriomotriu 4 Pensament preoperatori Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 13 ESQUEMA Desenvolupament cognitiu: Estadi sensoriomotriu (0-2 anys) Epistemologia genètica i mecanismes d'adaptació piagetiana La perspectiva constructivista de Jean Piaget s'emmarca en l'epistemologia genètica, disciplina centrada en l'origen i la gènesi del coneixement. Segons aquest enfocament, l'infant construeix activament les seves estructures intel·lectuals mitjançant la interacció amb l'entorn.

Aquestes estructures s'articulen en esquemes, entesos com a patrons organitzats d'acció o de pensament que serveixen per interpretar la realitat. La intel·ligència opera com un estat d'equilibri dinàmic entre el subjecte i el medi mitjançant dos mecanismes complementaris: Assimilació: procés pel qual s'incorporen esdeveniments o dades noves als esquemes cognitius previs. Acomodació: reestructuració o modificació dels esquemes existents per adaptar-se a les demandes d'una nova experiència. Quan un esquema previ no aconsegueix assimilar una vivència, sorgeix un conflicte cognitiu.

Aquesta discrepància trenca l'estabilitat inicial i activa el cicle de reequilibració (equilibri desequilibri reequilibració), donant pas a esquemes més complexos i a una reorganització intel·lectual superior. COMPROVA-HO 22 Què passa quan un infant intenta interpretar una realitat desconeguda únicament amb els esquemes que ja té i fracassa? L'estadi sensoriomotriu (0-2 anys): característiques i subestadis 1 i 2 Durant el període dels 0 als 2 anys, la intel·ligència és essencialment pràctica i està vinculada a la sensorialitat directa i a l'acció motriu sobre els objectes.

Els reflexos arcaics (com el de succió o cerca; vegeu «Desenvolupament psicomotor i esquema corporal») constitueixen el punt de partida biològic Adaptació piagetiana Assimilació, acomodació i reequilibració estructural Acció corporal (0-4 m) Subestadis 1 i 2: reflexos i reaccions primàries Interacció exterior (4- 12 m) Subestadis 3 i 4: reaccions secundàries i intencionalitat Pensament i símbol (12- 24 m) Subestadis 5 i 6: terciàries i combinació mental Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 14 d'aquest procés. El desenvolupament sensoriomotriu s'organitza en una seqüència de sis subestadis: Subestadi 1: Exercitació dels reflexos (0-1 mes).

El nadó consolida el seu repertori hereditari de respostes reflexes, sensacions i postures. Davant l'entorn, executa patrons automàtics com la succió. Si un objecte en moviment desapareix del seu camp visual, no manifesta cap conducta de cerca i n'ignora la pèrdua; a nivell imitatiu, només presenta actes motors simples molt bàsics. Subestadi 2: Primeres adaptacions i reaccions circulars primàries (1-4 mesos). S'inicien les reaccions circulars primàries, definides com accions reiteratives descobertes a l'atzar que proporcionen una sensació gratificant i que estan centrades estrictament en el propi cos (per exemple, portar-se el polze a la boca de manera reiterada).

Apareixen les primeres conductes anticipatòries (com plorar anticipant l'atenció de l'adult) i, pel que fa a l'objecte, l'infant dirigeix la mirada cap a l'indret exacte on l'ha deixat de veure. COMPROVA-HO 23 Per què es defineixen com a «primàries» les reaccions circulars del segon subestadi? Consolidació de l'acció sobre el medi: subestadis 3 i 4 Subestadi 3: Reaccions circulars secundàries (4-8 mesos). Les conductes repetitives es projecten ara cap a elements exteriors. Aquestes reaccions circulars secundàries busquen perllongar espectacles interessants provocats a l'entorn físic (com sacsejar, copejar o moure un sonall).

Quant a la permanència de l'objecte, l'infant ja és capaç de descobrir i agafar un objecte si aquest es troba parcialment visible, però abandona l'exploració si queda amagat completament. Subestadi 4: Coordinació d'esquemes secundaris (8-12 mesos). Apareix la intencionalitat prèvia a l'acció: l'infant combina dos esquemes independents subordinant-ne un com a mitjà per aconseguir un fi distint (apartar un coixí per agafar una joguina). S'inicia la recerca activa d'un objecte totalment ocult, consolidant la primera noció d'existència permanent, tot i que amb un biaix típic de cerca en el lloc original. Comença la imitació gradual de conductes noves i d'actes senzills amb petita demora.

ERROR FREQÜENT Creure que un infant de menys d'un any ja té adquirida la noció completa de permanència de l'objecte és un error habitual d'examen. Al subestadi 4 (8-12 mesos) l'infant busca l'objecte totalment tapat, però ho fa exclusivament al primer amagatall on el va trobar abans, fins i tot veient que s'amaga en un segon indret. La noció completa exigeix la representació mental del subestadi 6. Experimentació activa i representació mental: subestadis 5 i 6 Subestadi 5: Reaccions circulars terciàries (12-18 mesos). L'infant introdueix variacions deliberades en les seves accions per observar nous resultats: són les reaccions circulars terciàries o experimentació activa d'assaig i error.

Davant la desaparició d'un objecte, és capaç de resoldre desplaçaments visibles successius (busca l'objecte a l'últim punt on l'ha vist entrar). L'actitud imitativa esdevé sistemàtica i s'amplia amb demora llarga. Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 15 Subestadi 6: Invenció de nous mitjans per combinació mental (18-24 mesos). Es tanca l'etapa sensoriomotriu amb el pas de l'acció física al pensament interioritzat. La resolució de conflictes no depèn de l'assaig físic sinó d'una combinació interna d'esquemes. S'assoleix la fita de la permanència de l'objecte davant desplaçaments invisibles: es dedueix on és la joguina encara que no s'hagi vist el trajecte final.

Aquest subestadi obre la porta a la imitació diferida de conductes complexes i al joc simbòlic (el joc del «com si», substituint mentalment un objecte per un altre; les manifestacions posteriors del qual s'aprofundeixen a «Desenvolupament cognitiu — Pensament preoperatori»).

PROCÉS Evolució de la permanència de l'objecte Subestadi Resolució de problemes Capacitat imitativa Permanència de l'objecte 1 (0-1 m): Esquemes reflexos Ús dels reflexos innats (ex.: succió) Imitació reflexa o motora molt simple Segueix amb la mirada; ignora l'objecte ocult 2 (1-4 m): Reaccions circulars primàries Reiteració d'actes corporals (ex.: xumar-se la mà) Repeteix el propi acte quan un adult l'imita Fixa la mirada en el lloc de desaparició 3 (4-8 m): Reaccions circulars secundàries Repetició d'accions sobre l'entorn físic extern Imitació de conductes familiars observables Troba l'objecte parcialment amagat 4 (8-12 m): Coordinació d'esquemes Mitjans-fins intencionals per resoldre problemes Imitació gradual de noves respostes; diferida breu Busca l'objecte amagat al primer lloc d'èxit Ignora l'absència (0-1 m) Perd l'interès si desapareix 1 Fixació ocular (1-4 m) Mira cap al punt de pèrdua 2 Parcialment ocult (4-8 m) Només cerca si veu una part 3 Cerca activa inicial (8-12 m) Troba l'objecte tapat al primer indret 4 Desplaçaments visibles (12-18 m) Rastreja trajectòries que veu 5 Desplaçaments invisibles (18-24 m) Representació i cerca completa de l'objecte 6 Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 16 Subestadi Resolució de problemes Capacitat imitativa Permanència de l'objecte 5 (12-18 m): Reaccions circulars terciàries Experimentació activa per tempteig empíric Imitació de nous actes amb demora més llarga Rastreja l'objecte en desplaçaments visibles 6 (18-24 m): Combinacions mentals Resolució per invenció interioritzada i joc simbòlic Imitació diferida de seqüències complexes Troba l'objecte en desplaçaments invisibles COMPROVA-HO 24 Quina diferència fonamental hi ha en la recerca de l'objecte entre el subestadi 5 i el subestadi 6?

IDEES CLAU Segons la teoria constructivista de Jean Piaget, l'aprenentatge s'assoleix equilibrant l'assimilació (interpretar la realitat amb esquemes previs) i l'acomodació (modificar aquests esquemes). El conflicte cognitiu actua com a motor del desenvolupament en desencadenar el procés de desequilibri i reequilibració estructural. L'estadi sensoriomotriu abasta dels 0 als 2 anys i transita de la simple acció reflexa i corporal a la representació mental simbòlica a través de sis subetapes. Les reaccions circulars evolucionen de forma concèntrica: primàries (centrades en el propi cos), secundàries (dirigides a objectes de l'entorn) i terciàries (experimentació amb variacions).

La intencionalitat mitjà-fi neix al quart subestadi, mentre que la noció completa de l'objecte permanent amb desplaçaments invisibles s'assoleix al sisè subestadi. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 25. En quin subestadi sensoriomotriu apareix per primer cop la intencionalitat explícita i com es manifesta? 26. Què distingeix una reacció circular secundària d'una reacció circular primària? 27. Com actua l'infant del subestadi 3 si un objecte queda totalment amagat davant seu? Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 17 DESENVOLUPAMENT COGNITIU 4 Pensament preoperatori EN ACABAR SABRÀS Identificar les característiques i limitacions lògiques principals del període preoperatori.

Distingir entre les manifestacions d'animisme, artificialisme i finalisme en les explicacions infantils. Comparar les estructures cognitives del pensament preoperatori amb les de les operacions concretes. Descriure l'evolució del joc simbòlic entre els 2 i els 6 anys. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 28 Per què un infant de 4 anys assegura que hi ha més plastilina quan simplement l'hem allargat davant seu? La intel·ligència preoperatòria i la funció simbòlica L'etapa preoperatòria té lloc entre els 2 i els 6-7 anys.

Aquest estadi se situa immediatament després de l'estadi sensoriomotriu (vegeu «Desenvolupament cognitiu — Etapa sensoriomotriu») i es caracteritza pel pas de l'acció pràctica directa a la representació interna. DEFINICIÓ La intel·ligència preoperatòria es basa en esquemes d'acció interioritzats que permeten emprar paraules, imatges mentals o conductes per evocar idees i objectes absents mitjançant la funció simbòlica. Gràcies a la funció simbòlica o representativa, l'infant tracta les dades de manera interioritzada: pot imaginar i executar mentalment una acció abans de dur-la a terme materialment. Aquest avenç rep el suport directe del llenguatge i de manifestacions com la imitació diferida.

Tot i que els infants comencen a intuir que existeixen certes regularitats o lleis generals en el seu entorn, el seu pensament encara depèn profundament de la informació immediata dels sentits. COMPROVA-HO 29 Quina diferència fonamental hi ha entre l'acció sensoriomotriu i l'esquema d'acció de l'etapa preoperatòria? Característiques i limitacions del pensament intuïtiu Entre els 3 i els 7 anys predomina el pensament intuïtiu.

Es tracta d'un raonament subjectiu en la percepció del temps, de l'espai i de la causalitat, marcat per una sèrie de trets i limitacions estructurals: Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 18 Egocentrisme: tendència a interpretar el món exclusivament des de la pròpia perspectiva, sense concebre que una altra persona pugui tenir un punt de vista perceptiu o cognitiu diferent. Centració: inclinació a fixar l'atenció en un únic tret d'una situació o objecte, ignorant tots els altres elements rellevants. El judici queda completament centrat en la impressió perceptiva. Aparença perceptiva: subordinació del judici a la configuració visual immediata.

L'infant es deixa enganyar per com semblen les coses superficialment i no distingeix l'aparença de la realitat essencial. Estatismes: focalització exclusiva en els estats finals o configuracions estàtiques, sense atendre les transformacions o passos intermedis que connecten un estat amb un altre. Irreversibilitat: incapacitat mental per recórrer una seqüència d'accions en sentit invers per restituir l'estat original. Manca de conservació: desconeixement que les propietats bàsiques d'una matèria o d'un conjunt (com la quantitat, la massa o el nombre) romanen invariables malgrat les alteracions de la seva forma externa o disposició espacial.

Raonament transductiu: connexió directa d'un fet particular amb un altre fet particular de forma discontínua, sense deduir ni induir regles lògiques generals, guiat únicament pels elements que criden més l'atenció. També mostra insensibilitat a la contradicció. ERROR FREQÜENT Confondre l'egocentrisme piagetià amb l'egoisme moral o emocional. En psicologia cognitiva, l'egocentrisme de l'etapa preoperatòria no és una falta d'empatia voluntària ni una actitud moral negativa, sinó una limitació estructural del pensament: l'infant creu que tothom percep, sap i sent exactament el mateix que ell perquè encara no pot adoptar perspectives mentals alienes.

EXEMPLES DE PROVES DE CONSERVACIÓ En les proves clàssiques de Piaget s'evidencien aquestes limitacions: Conservació de líquids: en passar l'aigua de dos gots iguals a un tercer recipient més alt i estret, l'infant afirma que n'hi ha més al got estret perquè l'alçada crida més la seva atenció (centració en l'alçada i dependència de l'aparença). Conservació del nombre: en separar les fitxes d'una filera igual a una altra, afirma que la filera més llarga té més fitxes. Conservació de la matèria: en aplanar una bola de plastilina fins a fer-ne una barreta prima i allargada, afirma que la figura allargada conté més quantitat de fang.

Conservació de la longitud: en desplaçar cap a la dreta un de dos pals d'igual llargada disposats en paral·lel, assegura que el pal desplaçat és més llarg. COMPROVA-HO 30 Per què un infant preoperatori diu que hi ha més aigua en un got alt i estret que en un got ample si ha vist el transvasament davant seu?

Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 19 El coneixement del món infantil: animisme, artificialisme i finalisme Les explicacions infantils sobre els fenòmens naturals i els objectes físics reflecteixen la manca de lògica formal i la projecció de la pròpia experiència interior sobre la realitat exterior: Animisme: atribució de vida, consciència i qualitats humanes a objectes inanimats o fenòmens naturals. Per exemple, pensar que plou perquè el núvol està trist, o que una aixeta és viva perquè en surt aigua.

Artificialisme: creença que tots els elements de la natura i els fenòmens físics han estat construïts directament per l'ésser humà o per entitats antropomòrfiques amb finalitats concretes. Per exemple, explicar que les muntanyes les han aixecat uns gegants. Finalisme: idea que qualsevol esdeveniment natural està subordinat al desig, la necessitat o la conveniència de l'infant o de les persones. Per exemple, afirmar que es fa de nit expressament perquè els nens han d'anar a dormir.

ESQUEMA Concepcions infantils del món físic Transició al període d'operacions concretes D'acord amb la teoria genètica de Piaget, el desenvolupament cognitiu progressa a través d'estadis universals que actuen com a esglaons successius. Quan es consolida un estadi, el coneixement previ s'integra amb el nou repertori d'habilitats. En la concepció original de Piaget, si un subjecte no assolia els nivells cognitius superiors, es considerava una limitació del mateix individu, ja que el model no atorgava un paper decisiu a la influència dels factors socials.

La transició des del període preoperatori fins al de les operacions concretes suposa una reestructuració completa de les capacitats lògiques: Dimensió Període preoperatori (2-6/7 anys) Període operacions concretes (7-11/12 anys) Criteri de judici Aparença: judicis fonamentats exclusivament en dades perceptives directes. Inferència: deduccions a partir de relacions i dades no visibles, identificant similituds i contrastos essencials. Focus d'atenció Centració: atenció fixada en una única dimensió o atribut aïllat. Descentració: coordinació simultània de múltiples variables i dimensions.

Explicacions del món Modalitats de pensament intuïtiu preoperatori Animisme Fenòmens amb vida o trets humans Artificialisme Natura creada per l'home o gegants Finalisme Fenòmens ordenats segons necessitats humanes Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 20 Dimensió Període preoperatori (2-6/7 anys) Període operacions concretes (7-11/12 anys) Perspectiva temporal Estabilitat: atenció dirigida als estats o configuracions estàtiques. Transformació: comprensió dels processos dinàmics i del pas d'un estat a un altre. Dinàmica operativa Irreversibilitat: incapacitat de refer el curs de l'acció cap enrere.

Reversibilitat: capacitat d'endreçar mentalment els esdeveniments cap endavant i cap enrere en l'espai i el temps. Evolució del joc simbòlic Entre els 2 i els 6 anys, el joc simbòlic es troba a mig camí entre l'acció directa i l'operació interioritzada. El joc reflecteix fidelment el progrés en la representació mental i en la familiarització amb les escenes dels rols reals de la societat.

PROCÉS Evolució del joc simbòlic 1 Intel·ligència sensoriomotriu Acció pràctica directa sobre l'entorn 2 Inici del joc simbòlic (2 anys) Ús d'objectes reals i parts del cos 3 Joc de rols (3-6 anys) Objectes com a agents passius i escenes socials 4 Operacions concretes Accions mentals reversibles i lògiques Aquesta transformació segueix una pauta evolutiva clara: COMPROVA-HO 31 Com canvia l'ús dels ninots o joguines en el joc simbòlic entre els 2 anys i el període de 3 a 6 anys?

Ús d'objectes reals i del propi cos (al voltant dels 2 anys): les accions lúdiques depenen estretament del suport físic dels objectes quotidians de mida real o de parts del propi cos de l'infant per evocar accions senzilles. 1 Ús dels objectes com a agents passius (dels 3 als 6 anys): els objectes (com ninots, figuretes o titelles) reben un paper actiu en la trama imaginada, actuant com a receptors o protagonistes de les accions, alhora que s'incorporen representacions complexes de rols socials reals.

2 Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 21 IDEES CLAU La intel·ligència preoperatòria (2 a 6-7 anys) es basa en esquemes d'acció interioritzats i en la funció simbòlica, recolzada pel llenguatge i les imatges mentals. El pensament intuïtiu presenta limitacions lògiques fonamentals: egocentrisme, centració, atenció a l'aparença perceptiva, estatismes i irreversibilitat. La manca de reversibilitat impedeix la conservació de la matèria, el nombre, la longitud i els líquids davant de transformacions perceptives. Les explicacions infantils del món físic es manifesten mitjançant l'animisme, l'artificialisme i el finalisme.

L'etapa d'operacions concretes supera la preoperatòria mitjançant la inferència, la descentració, la comprensió de les transformacions i la reversibilitat mental. El joc simbòlic evoluciona des de l'ús d'objectes reals i el propi cos als 2 anys fins a la utilització d'objectes com a agents passius i rols socials entre els 3 i els 6 anys. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 32. En què consisteix el raonament transductiu propi del període preoperatori? 33. Quina diferència conceptual hi ha entre l'artificialisme i el finalisme infantil? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 34. Com s'anomena la modificació d'esquemes per integrar informació que no quadra amb els previs? 35.

Quina conducta caracteritza les reaccions circulars primàries (1-4 mesos)? 36. A quin subestadi apareix per primera vegada la conducta plenament intencional (mitjà-fi)? 37. Quan assoleix l'infant la permanència d'objecte davant desplaçaments invisibles?

Acomodació a) Assimilació directa b) Involució primària c) Centració perceptiva d) Apartar obstacles intencionadament a) Experimentar amb nous objectes b) Repetir actes sobre el propi cos c) Deduir desplaçaments invisibles d) Subestadi 5 (12-18 mesos) a) Subestadi 2 (1-4 mesos) b) Subestadi 4 (8-12 mesos) c) Subestadi 3 (4-8 mesos) d) Subestadi 6 (18-24 mesos) a) Subestadi 4 (8-12 mesos) b) Subestadi 5 (12-18 mesos) c) Subestadi 3 (4-8 mesos) d) Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 22 38. Quina és la definició d'egocentrisme en el pensament preoperatori de Piaget? 39. Quina limitació explica que un infant cregui que hi ha més aigua en un got alt i prim? 40.

Dir que «plou perquè els núvols estan tristos» és una mostra de: 41. Com evoluciona el joc simbòlic entre els 3 i els 6 anys segons Piaget? 5 Desenvolupament de la comunicació i del llenguatge EN ACABAR SABRÀS Distingir els cinc components estructurals del sistema lingüístic aplicats a l'etapa infantil. Explicar la transició cronològica des del balbuceig prelingüístic fins a la parla telegràfica. Diferenciar els errors semàntics de sobreextensió i subextensió mitjançant situacions reals. Analitzar la sobrerregulació gramatical com a evidència d'aprenentatge de regles morfològiques.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 42 Quan un infant de tres anys diu «el got s'ha trencat perquè jo l'he 'rompido'», ha comès un retrocés en el seu aprenentatge? L'adquisició lingüística constitueix un procés dinàmic sostingut en les interaccions verbals contínues entre l'infant i les persones adultes del seu entorn. Lluny de ser una fita que es tanca en una edat determinada, la competència comunicativa i lèxica s'amplia i es transforma de manera ininterrompuda al llarg de tota la vida.

Rebuig voluntari a compartir les joguines a) Actitud moral de menyspreu als companys b) Prepotència en les relacions socials escolars c) Incapacitat d'adoptar punts de vista aliens d) Centració en la dimensió d'alçada a) Pèrdua temporal de funció simbòlica b) Artificialisme de l'aigua abocada c) Finalisme en la funció del got d) Raonament transductiu a) Animisme b) Artificialisme c) Finalisme d) Ús exclusiu del propi cos a) Dependència total d'objectes reals b) Objectes com a agents passius c) Operacions mentals abstractes pures d) Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 23 ESQUEMA Estructura del desenvolupament comunicatiu i lingüístic 1.

Fonaments: comunicació, llenguatge i dimensions lingüístiques Cal establir una frontera conceptual clara entre transmetre informació i emprar un codi estructurat. La comunicació és el procés pel qual un organisme transmet informació a un altre i n'influeix la conducta. En canvi, el llenguatge consisteix en un conjunt reduït de símbols convencionals (sons, grafies o gestos) que, aïllats, manquen de sentit complet, però que es combinen mitjançant regles precises per generar un repertori infinit de missatges.

Bases conceptuals Distinció comunicació-llenguatge i cinc dimensions Etapa prelingüística Discriminació primerenca, balbuceig i gestos Primeres paraules Holofrases i fenòmens de significat Construcció sintàctica Parla telegràfica i oracions complexes Explosió del llenguatge Incorporació ràpida de lèxic i sobrerregulació Metalingüística i escriptura Reflexió del codi, bilingüisme i representació Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 24 DEFINICIÓ El domini lingüístic s'estructura en cinc components interdependents: Fonologia: inventari fonètic d'una llengua i regles que determinen com s'associen els sons per formar unitats significatives de parla.

Morfologia: normes que regulen la construcció de paraules dotades de significat a partir dels sons bàsics. Semàntica: comprensió i atribució del significat explícit que posseeixen les paraules i les frases. Sintaxi: regles que articulen la combinació de paraules i marcadors gramaticals per estructurar oracions correctes. Pragmàtica: principis que guien l'ús eficaç i contextualment adequat del llenguatge en situacions socials concretes. Inclou el coneixement sociolingüístic, que recull les pautes culturals sobre com modular l'expressió segons el context. COMPROVA-HO 43 En què es distingeix la semàntica de la pragmàtica en l'anàlisi d'un enunciat? 2.

L'etapa prelingüística: de la percepció neonatal als primers sons Des del naixement, els nadons responen de manera innata a la parla humana i la diferencien de qualsevol altre estímul acústic. Als 4 mesos presenten una flexibilitat fonètica superior a la dels adults: discriminen contrastos sonors de llengües estranyes que els adults ja no perceben, ja que amb el pas del temps el cervell es focalitza exclusivament en els patrons de la llengua materna. L'entonació dels adults és clau en aquesta fase: calma l'infant, en capta l'atenció i el familiaritza amb les modulacions tonals.

Paral·lelament, entre els 6 i els 12 mesos sorgeix el gest de senyalar amb intencionalitat comunicativa, dirigit a guiar l'atenció de l'altre cap a un referent concret de l'entorn. La producció vocal segueix una seqüència madurativa ben delimitada: De 2 a 6 mesos: emissions guturals, plors i sons vocàlics inicials (com ara «ohh» o «ahh»). De 6 a 10 mesos: aparició del balbuceig com a reiteració sil·làbica (per exemple, «mamama» o «papapa»). Constitueix un exercici muscular dels òrgans bucofonatoris i de les cordes vocals; té caràcter hereditari, és comú a tots els nadons del món i no és una conducta comunicativa apresa.

De 10 a 12 mesos: comprensió activa d'ordres i mots simples, marcant l'inici del trànsit cap a les primeres paraules. COMPROVA-HO 44 Per què diem que el balbuceig infantil inicial no és un aprenentatge comunicatiu sociocultural? Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 25 3. Primeres paraules i construcció sintàctica inicial Cap als 12 mesos s'emeten les primeres paraules sota la forma d'holofrases, és a dir, emissions d'un sol mot que condensen el sentit d'una oració sencera (per exemple, exclamar «lala» per expressar «vull aquell plàtan» o «gueti» per indicar «vull espagueti»).

En vincular els primers termes a la realitat, els infants manifesten dos fenòmens semàntics típics: Fenomen semàntic Mecanisme cognitiu Exemple característic Sobreextensió Ús d'un terme específic per referir-se a un conjunt d'objectes molt més ampli per trets compartits. Anomenar «gos» a qualsevol animal de quatre potes. Subextensió Restricció d'un mot genèric a un únic objecte o exemplar molt concret. Utilitzar «galeta» exclusivament per a les de xocolata, o «iogurt» només per al de maduixa. Als 21 mesos es produeix un salt estructural amb l'arribada de la parla telegràfica, enllaçant dues paraules (subjecte i predicat).

Aquestes combinacions (com «papa menjar») inclouen substantius, verbs i adjectius, però prescindeixen de connectors, articles i preposicions. Cap als 24 mesos, les estructures s'estenen a enunciats de diverses paraules. PROCÉS Seqüència madurativa de la comunicació oral infantil COMPROVA-HO 45 Quin patró segueix un infant que comet una subextensió lèxica?

Sons inicials Emissions guturals i vocàliques als 2-6 mesos 1 Balbuceig Repetició sil·làbica muscular als 6-10 mesos 2 Holofrases Una sola paraula amb sentit complet (12 mesos) 3 Parla telegràfica Estructures de dues paraules sense nexes (21 mesos) 4 Explosió lèxica Adquisició intensiva i sobrerregulació (18m - 5 anys) 5 Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 26 4. L'explosió lingüística i la consolidació dels 3 als 6 anys Entre els 18-24 mesos i els 5 anys té lloc l'anomenada explosió del llenguatge. El ritme d'adquisició s'accelera intensament, i l'infant arriba a integrar entre 10 i 20 paraules noves per setmana en comprendre que qualsevol element posseeix un nom propi.

L'ordre d'incorporació de categories lèxiques és regular: s'assimilen primer els substantius, posteriorment els verbs, més endavant els adjectius i adverbis, i en última instància les conjuncions i partícules gramaticals. A partir dels dos anys i mig i fins als cinc, s'integren morfemes gramaticals i s'interioritzen les regles transformacionals. Cap als 3 anys, l'estructura oracional madura: es formulen plurals correctes, formes verbals de present, passat i futur, pronoms possessius, formes negatives i partícules interrogatives («qui?», «què?», «per què?»).

Tot i mantenir certes dificultats per estructurar explicacions causals i tendir a monologar durant el joc, l'habilitat per conversar progressa contínuament. ERROR FREQÜENT Moltes persones interpreten la sobrerregulació gramatical (com ara dir «he ponido» en comptes de «he puesto») com una reculada o un deteriorament de la parla. És exactament el contrari: no reflecteix un empitjorament, sinó que demostra que l'infant ha deduït activament una regla morfològica abstracta i l'aplica de manera lògica i coherent a formes irregulars que encara no ha memoritzat com a excepcions. 5.

Metalingüística, bilingüisme i representació gràfica A partir dels 4 anys comença a despuntar la capacitat metalingüística, és a dir, l'habilitat de pensar sobre el llenguatge i analitzar-ne les propietats estructurals (com deduir quina paraula queda en suprimir el so inicial de «sopa»). Aquesta competència es consolida de manera formal cap als 6-7 anys. El creixement en entorns bilingües estimula la curiositat envers els mecanismes interns del codi, la modulació fonètica i les correspondències lèxiques. El contacte simultani amb dues llengües des del naixement afavoreix el desenvolupament metacognitiu i atorga als infants una capacitat superior de reflexió metalingüística.

Finalment, l'adquisició del codi escrit no s'inicia de forma aïllada, sinó imbricada amb el desenvolupament cognitiu i motriu. A través dels elements escrits de la vida quotidiana (contes, notes, llistes), els infants mostren un interès espontani pel traç i pel significat de les lletres, especialment per l'escriptura del seu propi nom. El dibuix actua com a plataforma simbòlica bàsica d'expressió, passant successivament per l'estadi del gargot (desordenat, controlat i amb nom, dels 2 als 4 anys) i l'etapa pre-esquèmica (dels 4 als 6 anys; per a l'anàlisi de la motricitat gràfica, vegeu «Desenvolupament psicomotor i esquema corporal»).

COMPROVA-HO 46 Quina relació hi ha entre el bilingüisme precoç i el desenvolupament de la consciència metalingüística? Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 27 IDEES CLAU La comunicació és la transmissió d'informació que influeix en un altre subjecte, mentre que el llenguatge és un sistema simbòlic convencional de combinatòria infinita. L'arquitectura lingüística s'estructura en cinc components essencials: fonologia, morfologia, semàntica, sintaxi i pragmàtica. El balbuceig (6-10 mesos) és una manifestació motriu i vocal innata i universal que no constitueix un aprenentatge sociocultural.

L'evolució sintàctica transita de les holofrases d'un sol mot (12 mesos) a la parla telegràfica de dues paraules sense connectors (21 mesos). La sobrerregulació gramatical és la prova que l'infant ha interioritzat regles morfològiques abstractes, no pas un símptoma de reculada comunicativa. La capacitat metalingüística s'inicia cap als 4 anys i es reforça de manera significativa en contextos de bilingüisme primerenc. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 47. En quina seqüència assimilen els infants les categories gramaticals durant l'explosió del llenguatge? 48. Per què un infant de 12 mesos que diu «aigua» fa servir una holofrase? 49.

Quina diferència funcional hi ha entre el gargot amb nom i el dibuix pre-esquèmic? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 50. Quin component lingüístic regula l'adaptació del discurs a les convencions del context social? 51. Com s'anomena l'expressió que utilitza dues paraules sense elements d'enllaç cap als 21 mesos? 52. Si una nena anomena «gat» únicament al felí de casa seva, quin fenomen està manifestant?

Pragmàtica a) Fonologia b) Semàntica c) Morfologia d) Sobrerregulació a) Holofrase b) Monòleg col·lectiu c) Parla telegràfica d) Subextensió a) Sobreextensió b) Balbuceig reduplicat c) Sintaxi transformacional d) Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 28 53. Què reflecteix l'emissió de formes verbals com ara «ha ponit» o «he sabut» en lloc d'irregularitats? 6 Desenvolupament socioafectiu, emocional i moral EN ACABAR SABRÀS Descriure l'evolució del vincle d'apego des dels 0 fins als 6 anys identificant les fites de la por als estranys i l'ansietat per separació. Analitzar la transició de les tipologies de joc des del joc solitari fins al cooperatiu.

Explicar el paper de la fase de l'oposició i l'estadi del mirall en la construcció de la identitat. Distingir els trets centrals de la moral heterònoma i l'evolució per etapes de l'empatia infantil. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 54 Per què un infant de dos anys i mig que no vol vestir-se i diu a tot que no, no està actuant per mala fe? El creixement humà no es limita als canvis motors o cognitius. Paral·lelament, els nens construeixen la seva identitat personal, regulen els seus afectes i aprenen a conviure dins d'un grup social.

ESQUEMA Subàmbits del desenvolupament socioafectiu L'aplicació sistemàtica de regles a) Una reculada lèxica b) Un dèficit d'estimulació c) Manca de comprensió d) Coneixement d'un mateix Identitat, autoconcepte i regulació emocional Coneixement dels altres Vincle d'apego i relació amb iguals Món social ampli Categorització i inserció en la comunitat Comportament moral Normes, judicis i criteris del bé Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 29 Fonaments i subàmbits del desenvolupament socioafectiu El desenvolupament social fa referència al conjunt d'habilitats que permeten a l'infant interactuar amb el seu context humà immediat, adquirir autonomia de forma gradual i esdevenir un membre actiu de la comunitat.

D'altra banda, el desenvolupament afectiu-emocional comprèn el procés intern mitjançant el qual l'infant edifica la seva identitat, l'autoestima i la seguretat en si mateix. Aquesta àrea emocional actua com a eix regulador de la informació de l'entorn i condiciona l'avanç de la resta d'àmbits evolutius. L'evolució socioafectiva s'estructura al voltant de quatre subàmbits essencials: Coneixement d'un mateix: engloba la identitat pròpia, l'autoconcepte, l'autoestima i la capacitat d'identificar i contenir les emocions personals.

Coneixement dels altres: comprèn l'establiment del vincle afectiu o apego, la diferenciació entre persones familiars i estranyes, i els primers lligams amb la família i el grup d'iguals. Coneixement del món social ampli: inclou la categorització social i la integració progressiva en espais comunitaris més enllà de la llar. Coneixement i comportament moral: abraça la interiorització de normes col·lectives, els judicis i el raonament sobre el bé i el mal.

Aquest camí es desplega al llarg de tres grans períodes cronològics: la primera infància (0 a 2 anys), centrada en els primers vincles afectius i la delimitació de la identitat inicial; la segona infància (2 a 6 anys), marcada per l'accés a nous patrons de relació, comprensió mútua i autonomia; i la tercera infància (6 a 12 anys), caracteritzada per una visió més complexa del teixit social i la formulació de principis morals consolidats. COMPROVA-HO 55 Quina funció exerceix el desenvolupament emocional sobre la resta d'àrees del creixement infantil?

El vincle d'apego: construcció de la seguretat afectiva DEFINICIÓ L'apego és el vincle afectiu que s'estableix entre dues persones mitjançant la interacció continuada. El seu objectiu principal és aconseguir proximitat física i comunicativa amb una figura de referència per garantir consol, protecció i seguretat. Durant els primers mesos de vida, el nadó no percep una separació clara entre el seu propi ésser i la figura materna; la desaparició d'aquesta del seu camp visual desencadena inseguretat i plor.

A mesura que la maduració avança, aquest llaç afectiu travessa fites conductuals molt precises: Edat Manifestacions de l'apego i conductes clau 0 a 6/8 mesos La figura materna actua com a referent central. L'infant plora davant l'absència visual perquè creu que forma una sola unitat amb ella. Desenvolupament i Aprenentatge a l'Educació Infantil 30 Edat Manifestacions de l'apego i conductes clau Cap als 8 mesos Apareix la por als desconeguts i s'inicia una recerca activa i intencionada de la figura d'apego per obtenir seguretat. Al voltant d'1 any Es manifesta l'ansietat per separació amb un pic agut de crits i plors davant l'allunyament…