Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats

I 0 flashcards i 8 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS MICROECONOMIA I Grau en Economia Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de Microeconomia I (UB): equilibri de mercat, teoria del consumidor, producció, costos, competència perfecta, monopoli i oligopoli.

APREN.AI Índex 1 Mercat, Oferta, Demanda i Equilibri Competitiu Fonaments i enfocaments d'equilibri: Walras i Marshall La funció de demanda i els seus determinants La funció d'oferta: comportament i desplaçaments Equilibri de mercat competitiu i ajustos dinàmics 2 Benestar, Intervenció Pública i Comerç Internacional Eficiència paretiana i excedents de mercat Eficiència versus equitat Intervenció pública: controls de preus Impostos sobre la producció i subsidis Comerç internacional, proteccionisme i integració econòmica 3 Fallades de Mercat: Béns Públics, Recursos Comunals i Externalitats Causes d'intervenció del sector públic i tipologia de béns Béns públics purs i el problema del polissó Béns comunals i la tragèdia dels béns comuns Externalitats: definició, tipologia i equilibri Mecanismes de correcció: intervenció pública versus solucions privades 4 Teoria del Consumidor: Preferències, Utilitat i Demanda 1.

Utilitat, Utilitat Marginal i Punt de Saturació 2. La Restricció Pressupostària i la Recta de Balanç 3. Preferències: Corbes d'Indiferència i Casos Especials 4. L'Equilibri del Consumidor 5. Les Corbes Preu-Consum, Renda-Consum i la Demanda Individual 6. Descomposició de l'Efecte Preu: Efecte Substitució i Efecte Renda 5 Teoria de la Producció i Estructura de Costos de l'Empresa 1. La funció de producció: horitzons temporals i productivitats 2. La llei dels rendiments marginals decreixents 3. Estructura de costos a curt termini 4. Punts singulars de l'empresa a curt termini 5. Costos a llarg termini i rendiments a escala 6. Benefici comptable versus benefici econòmic 7.

Eficiència i regla de maximització de beneficis 6 Mercats de Competència Perfecta 1. Trets estructurals del model competitiu 2. La demanda horitzontal i la maximització a curt termini Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 1 3. Llindar de tancament i la corba d'oferta individual 4. Equilibri a llarg termini i oferta de la indústria 5.

Estabilitat de l'equilibri: Walras, Marshall i el teorema de la teranyina 7 Competència Imperfecta I: El Monopoli i la Regulació Poder de mercat i gènesi del monopoli Ingressos del monopolista i elasticitat Equilibri del monopoli i mesura del poder de mercat Ineficiència social i pèrdua irrecuperable de benestar Tipologies de discriminació de preus Regulació del monopoli i el dilema del monopoli natural 8 Competència Imperfecta II: Oligopoli i Competència Monopolística 1. L'oligopoli: característiques i interdependència estratègica 2. Teoria de jocs, dilema del presoner i equilibri de Nash 3. Comportament col·lusiu versus rivalitat no cooperativa 4.

Competència monopolística: diferenciació i equilibri 5. Comparació d'estructures de mercat i excés de capacitat 9 Formulari Mercat, Benestar i Intervenció Pública Teoria del Consumidor Producció i Costos de l'Empresa Estructures de Mercat: Competència, Monopoli i Oligopoli Errors típics Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions. Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important.

Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 2 1 Mercat, Oferta, Demanda i Equilibri Competitiu EN ACABAR SABRÀS Distingir entre l'enfocament d'equilibri general de Walras i l'equilibri parcial de Marshall. Diferenciar un moviment al llarg de la corba d'un desplaçament d'oferta o de demanda. Classificar els béns segons la seva resposta a la renda i a variacions de preu. Determinar l'impacte de pertorbacions de mercat sobre el preu i la quantitat d'equilibri. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què quan s'encareix la gasolina podem observar que es venen menys cotxes nous de combustió?

La microeconomia analitza el comportament individual dels agents econòmics (consumidors i empreses) i com prenen decisions davant de recursos escassos i limitats en els mercats. L'Estat també hi pot intervenir per evitar situacions d'exclusió. ESQUEMA Estructura del mercat competitiu Fonaments i enfocaments d'equilibri: Walras i Marshall L'anàlisi dels mercats es pot abordar des de dues perspectives metodològiques centrals: Equilibri general (Léon Walras): examina la determinació simultània dels preus i les quantitats en tots els mercats interconnectats de l'economia. Si un mercat es troba inicialment desequilibrat, la interacció amb els altres mercats del sistema l'empeny cap a l'equilibri.

Equilibri de mercat Interacció entre oferta i demanda Demanda Comportament dels consumidors Determinants demanda Preu propi, renda, gustos i béns Classificació de béns Normals, de luxe, inferiors i Giffen Oferta Decisions dels productors Determinants oferta Costos, tecnologia i expectatives Ajustos d'equilibri Respostes davant pertorbacions Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 3 Equilibri parcial (Alfred Marshall): centra l'atenció en un únic mercat aïllat, mantenint constants totes les altres variables sota la hipòtesi de ceteris paribus.

Marshall sintetitza la tradició clàssica (centrada en l'oferta i els costos de producció) amb la neoclàssica (focalitzada en la demanda i la utilitat marginal decreixent). DEFINICIÓ L'equilibri parcial analitza un mercat de manera aïllada mantenint la resta de variables constants, mentre que l'equilibri general estudia la determinació simultània dels preus en tots els mercats interconnectats de forma agregada. COMPROVA-HO 2 Quina és la diferència de procediment fonamental entre Léon Walras i Alfred Marshall?

La funció de demanda i els seus determinants La demanda expressa les quantitats d'un bé que els compradors estan disposats a adquirir segons diversos factors: On és el preu del propi bé, el preu de béns relacionats, el nivell de renda i les preferències o gustos. La relació bàsica entre preu i quantitat ( ) té caràcter decreixent: quan el preu s'apuja, la quantitat demandada es redueix. Tanmateix, existeixen béns particulars: Béns de necessitat estricta o addiccions: presenten una demanda molt inelàstica davant variacions de preu a causa de la forta dependència o necessitat bàsica de consum. Béns Giffen: representen una excepció en què la corba de demanda és creixent respecte al preu.

Quan el seu preu augmenta molt, el seu consum creix per la carència de substituts directes i el context de crisi que empobreix les famílies. Sensibilitat davant la renda i béns relacionats Segons la resposta de la demanda davant canvis en la renda ( ), classifiquem els béns: Bé normal: presenta una resposta positiva davant la renda. Es divideix en bé de primera necessitat (creixement menys que proporcional, amb elasticitat entre 0 i 1) o bé de luxe (creixement més que proporcional, amb elasticitat superior a 1). Bé inferior: el seu consum disminueix en augmentar la renda, presentant una elasticitat renda estrictament negativa.

Són productes bàsics i de baixa qualitat que se substitueixen quan s'obtenen més recursos. Segons la influència del preu d'altres béns ( ): Béns substitutius: satisfan necessitats equivalents. Si puja el preu de l'altre bé, augmenta la demanda del bé analitzat. Q = 1 D f(P , P , R, G, expectatives, nombre de consumidors) 1 2 P 1 P 2 R G Q = 1 D f(P ) 1 Q = 1 D f(R) Q = 1 D f(P ) 2 Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 4 Béns complementaris: es consumeixen conjuntament (per exemple, vehicle i benzina). Si s'apuja el preu del bé vinculat, cau la demanda del nostre bé. Moviments al llarg de la corba vs.

desplaçaments Cal separar amb precisió les reaccions del mercat: Moviment al llarg de la corba: originat exclusivament per una variació en el preu del propi bé ( ). Modifica la quantitat demandada. Desplaçament de tota la corba: originat per qualsevol factor diferent del preu propi (canvis de renda, gustos, preus de relacionats o expectatives). Gràfica de moviments al llarg de la demanda enfront de desplaçaments. ERROR FREQÜENT Confondre un canvi en la quantitat demandada amb un canvi en la demanda. El canvi en el preu del mateix producte mai desplaça la corba: produeix un lliscament sobre la recta existent.

Per moure la corba cap a la dreta o l'esquerra cal una variació externa (renda, gustos, o béns relacionats). COMPROVA-HO 3 Què li passa a la corba de demanda d'un bé inferior si la renda del consumidor augmenta? La funció d'oferta: comportament i desplaçaments La funció d'oferta descriu les quantitats que les empreses estan disposades a produir i vendre segons diversos factors: La relació amb el preu propi és creixent: a preus més alts, hi ha més incentius i noves empreses disposades a llançar el producte al mercat. De la mateixa manera que en la demanda, una modificació de genera un moviment al llarg de la corba d'oferta, mentre que canvis en els altres paràmetres desplacen la corba sencera.

P 1 Q = 1 S f(P , P , P , tecnologia, expectatives, nombre de productors) 1 2 inputs P 1 Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 5 Gràfica de moviments al llarg de l'oferta i desplaçaments complets. Desplaçament cap a la dreta (augment d'oferta): causat per millores tecnològiques o per una reducció en el preu dels factors productius (inputs). Desplaçament cap a l'esquerra (reducció d'oferta): provocat per encariments dels factors productius o pertorbacions negatives com desastres naturals.

Equilibri de mercat competitiu i ajustos dinàmics L'equilibri de mercat és la situació on es fan compatibles de manera simultània les decisions de compradors i venedors al preu d'equilibri ( ), buidant completament el mercat a la quantitat d'equilibri ( ). El tractament de l'excedent del consumidor i del productor s'aprofundeix a «Benestar, Intervenció Pública i Comerç Internacional». Gràfica d'equilibri competitiu de mercat i repartiment d'excedents.

Quan es produeixen pertorbacions externes en les funcions, el mercat assoleix un nou punt d'equilibri a través de variacions en el preu i la quantitat: Pertorbació del mercat Impacte en el preu ( ) Impacte en la quantitat ( ) Augment de la demanda ( ) Augmenta ( ) Augmenta ( ) Disminució de la demanda ( ) Disminueix ( ) Disminueix ( ) P e Qe P e Qe ΔD P e Qe D P e Qe Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 6 Pertorbació del mercat Impacte en el preu ( ) Impacte en la quantitat ( ) Augment de l'oferta ( ) Disminueix ( ) Augmenta ( ) Disminució de l'oferta ( ) Augmenta ( ) Disminueix ( ) COMPROVA-HO 4 Quin efecte té sobre el preu i la quantitat d'equilibri una disminució de l'oferta provocada per una catàstrofe natural?

IDEES CLAU L'equilibri parcial marshallià estudia un mercat aïllat amb la clàusula ceteris paribus, a diferència de l'equilibri general walrasià. Els canvis en el preu del bé provoquen moviments al llarg de la corba, mentre que la resta de factors generen desplaçaments de la corba. Un bé normal té elasticitat renda positiva (de luxe si és major a 1, de primera necessitat entre 0 i 1) i un bé inferior negativa. Els béns Giffen trenquen la regla general i presenten una corba de demanda amb pendent positiu per falta de substituts i situacions de crisi. A l'equilibri de mercat, els desitjos de consumidors i venedors coincideixen, buidant completament el mercat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5.

Què diferencia un bé substitutiu d'un bé complementari davant variacions de preu? 6. Com responen el preu i la quantitat d'equilibri davant un increment sobtat de la demanda? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 7. Quin autor va formular l'estudi de l'equilibri parcial mantenint constants les variables externes? 8. Què causa un moviment al llarg de la corba de demanda d'un producte? P e Qe ΔS P e Qe S P e Qe Adam Smith a) Alfred Marshall b) Léon Walras c) Vilfredo Pareto d) Una alteració de la renda a) Un canvi en els gustos b) Una variació del preu propi c) Un canvi en béns relacionats d) Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 7 9.

Com es defineix un bé inferior respecte al comportament de la renda? 10. Si s'introdueix una tecnologia més eficient en la producció, què passa amb l'equilibri? 2 Benestar, Intervenció Pública i Comerç Internacional EN ACABAR SABRÀS Calcular i comparar els excedents econòmics per avaluar l'eficiència paretiana d'un mercat. Analitzar els efectes dels preus màxims i mínims sobre les quantitats i els desequilibris de mercat. Determinar la incidència fiscal i la pèrdua d'eficiència d'impostos i subsidis segons les elasticitats. Avaluar els canvis de benestar derivats de l'obertura comercial i la imposició d'aranzels.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 11 Si el govern aprova un impost destinat a les empreses, són elles qui en paguen realment tot el cost? Eficiència paretiana i excedents de mercat L'assignació de recursos resultant de l'equilibri de mercat competitiu (vegeu «Mercat, Oferta, Demanda i Equilibri Competitiu») assoleix la màxima eficiència econòmica perquè maximitza l'excedent econòmic total. Qualsevol volum d'intercanvi situat fora d'aquest punt d'equilibri suposa una assignació ineficient dels recursos. DEFINICIÓ L'excedent del consumidor representa el benefici net que obtenen els compradors per participar en el mercat.

Es calcula com la diferència entre la seva disponibilitat a pagar i el preu que acaben pagant realment. L'excedent del productor és el benefici net que reben els venedors, definit com la diferència entre la quantitat bruta que cobren i el preu mínim al qual estaven disposats a vendre (determinat pels seus costos de producció). L'excedent total equival a la suma d'ambdós conceptes: . Quan aquest excedent és màxim, l'economia compleix simultàniament l'eficiència en la producció i l'eficiència en el consum.

Elasticitat renda major a 1 a) Elasticitat renda constant b) Elasticitat renda entre 0 i 1 c) Elasticitat renda negativa d) Puja el preu i la quantitat a) Baixa el preu i puja quantitat b) Puja el preu i baixa quantitat c) Baixa el preu i la quantitat d) ET = EC + EP Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 8 Esquema de flux circular d'equilibri entre mercats de béns i factors. Aquest resultat connecta amb el criteri de l'òptim de Pareto (formulat per Vilfredo Pareto): una situació és Pareto-eficient quan resulta impossible millorar el benestar d'un individu sense empitjorar directament el d'un altre.

A l'equilibri competitiu, com que s'ha esgotat tot el guany potencial del comerç, no es pot afavorir compradors o venedors sense perjudicar la part contrària. COMPROVA-HO 12 Per què una quantitat intercanviada inferior a la d'equilibri competitiu no és Pareto-eficient? Eficiència versus equitat Un equilibri eficient en el sentit de Pareto no garanteix una distribució socialment justa. L'equitat analitza com es reparteix la renda entre els individus.

La desigualtat econòmica es mesura a través de la relació entre la línia d'igualtat absoluta i la corba de Lorenz mitjançant l'índex de Gini: On és l'àrea compresa entre la diagonal d'equidistribució i la corba de Lorenz, i és l'àrea situada sota d'aquesta corba. Els valors oscil·len entre G = 0 (igualtat perfecta) i G = 1 (desigualtat absoluta). Per abordar la distribució de la renda existeixen diferents aproximacions teòriques: Criteri de Rawls: John Rawls defensa el principi del maximin, que prioritza maximitzar el benestar i la renda del grup més desfavorit de la societat. Utilitarisme: impulsat per Jeremy Bentham, busca maximitzar la suma de la utilitat total de la comunitat.

Segons aquesta visió, reduir la desigualtat eleva el benestar global, tot i que no defensa un igualitarisme estricte. Els governs apliquen polítiques redistributives mitjançant dos instruments fiscals principals: la recaptació d'ingressos (aplicant el principi de la capacitat de pagament com a l'IRPF, o el principi del benefici on paga qui rep el servei) i la despesa pública. Aquesta darrera sosté l'Estat del Benestar sobre quatre pilars bàsics: sistema sanitari, educatiu, pensions i atenció a la dependència.

G = A + B A A B Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 9 COMPROVA-HO 13 Quina diferència fonamental separa el criteri de justícia de Rawls del criteri utilitarista de Bentham? Intervenció pública: controls de preus Quan l'autoritat pública intervé fixant límits als preus de mercat, altera les quantitats intercanviades i genera ineficiències estructurals: Preu màxim: límit legal superior. Només és efectiu si se situa per sota de l'equilibri ( ). Provoca un excés de demanda o escassetat ( ). La quantitat finalment venuda queda fixada pel costat curt (l'oferta), sent inferior a la d'equilibri.

Beneficia els compradors que obtenen el producte barat, però incentiva cues, racionament administratiu i mercats negres. Preu mínim: límit legal inferior. Només és efectiu si se situa per sobre de l'equilibri ( ). Genera un excés d'oferta o excedent de producció ( ). La quantitat intercanviada la determina el costat curt (la demanda), sent menor que la d'equilibri competitiu. Afavoreix els venedors que aconsegueixen vendre al preu protegit. ERROR FREQÜENT Pensar que fixar un preu màxim alt o un preu mínim baix altera el mercat.

Si s'estableix un preu màxim superior a l'equilibri ( ) o un preu mínim inferior ( ), la mesura no té cap efecte pràctic: el mercat continuarà buidant-se exactament en el preu d'equilibri. Impostos sobre la producció i subsidis La introducció d'un impost sobre la producció desplaça l'oferta cap amunt perquè encareix els costos de fabricació. Com a resultat, la quantitat comercialitzada cau, el preu pagat pels consumidors augmenta i el preu net percebut pels productors disminueix. Gràfica de la incidència impositiva segons l'elasticitat relativa de demanda i oferta.

P < max P e q > d qo P > min P e q > o qd P > max P e P < min P e Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 10 Aquest impost genera una distorsió que redueix tant l'excedent del consumidor com el del productor. La part d'excedent que no es trasllada a recaptació fiscal constitueix una pèrdua d'eficiència. La càrrega tributària efectiva es reparteix segons les elasticitats: recau amb més força sobre l'agent amb la corba més inelàstica (menor sensibilitat davant variacions de preu).

En canvi, un subsidi a la producció actua com un impost negatiu: redueix el preu que abona el consumidor ( ) i incrementa el que percep el productor ( ), expandint la quantitat intercanviada més enllà de l'òptim competitiu ( ). Tot i augmentar els excedents privats, el cost total per a l'Estat supera aquests guanys, creant una pèrdua irrecuperable d'eficiència (àrea DWL o triangle ). Gràfica de la pèrdua irrecuperable d'eficiència provocada per un subsidi públic.

La taula següent sintetitza l'impacte de les principals mesures d'intervenció en comparació amb el mercat lliure: Mesura regulatòria Quantitat intercanviada Excedent Consumidor Excedent Productor Estat / Benestar Total Preu màxim efectiu Disminueix ( ) Guanys per als que compren Disminueix Genera pèrdua d'eficiència (escassetat) Preu mínim efectiu Disminueix ( ) Disminueix Guanys per als que venen Genera pèrdua d'eficiència (excés d'oferta) P c P p Q > s Q E q < o q e q < d q e Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 11 Mesura regulatòria Quantitat intercanviada Excedent Consumidor Excedent Productor Estat / Benestar Total Impost unitari Disminueix Disminueix Disminueix Recaptació fiscal; genera pèrdua d'eficiència Subsidi unitari Augmenta ( ) Augmenta Augmenta Despesa pública superior als guanys privats (DWL) COMPROVA-HO 14 Si la demanda d'un bé és gairebé vertical i l'oferta molt elàstica, qui assumeix la major part de l'impost?

Comerç internacional, proteccionisme i integració econòmica Quan una economia s'obre al comerç internacional, el preu d'autarquia es compara amb el preu mundial: País exportador: el preu mundial és superior al preu d'autarquia. Els productors locals augmenten l'oferta, l'excedent del productor s'expandeix, l'excedent del consumidor disminueix i l'excedent total augmenta netament. País importador: el preu mundial és inferior al domèstic. Els consumidors gaudeixen de preus més baixos augmentant el seu excedent, la producció domèstica es redueix i l'excedent total del país s'incrementa gràcies a les importacions.

L'aplicació d'un aranzel (impost sobre les importacions) eleva el preu interior per sobre del preu internacional. Aquesta protecció beneficia els productors locals i genera ingressos duaners a l'Estat, però perjudica els consumidors domèstics i provoca una pèrdua neta de benestar social en restringir el flux d'importacions òptim. Entre els arguments habituals per restringir el comerç figuren la protecció de la indústria naixent, la defensa contra la competència deslleial, evitar la destrucció de llocs de treball domèstics, garantir la seguretat o defensa nacional i l'ús de barreres com a eina de negociació diplomàtica.

Q > s Q Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 12 PROCÉS Fases del procés d'integració econòmica Els processos d'integració entre països avancen per diferents etapes graduals: Àrea preferencial Rebaixes aranzelàries mútues en determinats béns acordats. 1 Lliure comerç Eliminació d'aranzels interiors amb aranzels propis davant tercers. 2 Unió duanera Lliure comerç intern i aranzel comú cap a tercers països. 3 Mercat comú Lliure mobilitat de mercaderies, capitals i treballadors. 4 Unió econòmica i monetària Polítiques econòmiques conjuntes i adopció de moneda única. 5 Unió política Integració total sota institucions i lideratge polític comú.

6 Àrea de comerç preferencial: concessió mútua d'avantatges i reducció parcial d'aranzels per a certs productes acordats. 1 Àrea de lliure comerç: supressió total d'aranzels i quotes comercials internes entre els estats membres, mantenint aranzels propis davant tercers. 2 Unió duanera: lliure comerç intern sumat a l'establiment d'un aranzel exterior comú enfront de la resta del món. 3 Mercat comú: unió duanera que afegeix la lliure circulació de factors productius (treball i capital) i normatives comunes. 4 Unió econòmica i monetària (UEM): mercat comú que incorpora la coordinació de polítiques econòmiques i l'adopció d'una moneda única, cedint sobirania monetària nacional.

5 Unió política: integració plena on els estats nacionals cedeixen les seves competències a un govern comú o macroestat. 6 Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 13 IDEES CLAU L'equilibri de mercat competitiu és Pareto-eficient perquè assoleix el nivell màxim d'excedent total ( ). Un preu màxim només té efecte si és inferior al d'equilibri ( ), mentre que un mínim ho és si se situa per sobre ( ). La càrrega econòmica dels impostos recau amb més intensitat sobre l'agent amb una elasticitat més baixa. Tant els impostos com els subsidis i els aranzels generen pèrdues irrecuperables d'eficiència en desviar el mercat del volum competitiu.

El comerç internacional incrementa l'excedent total agregat, tot i que redistribueix el benestar entre consumidors i productors interns. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 15. Quina condició formal defineix que una assignació és un òptim de Pareto? 16. Per què un subsidi a la producció genera pèrdua irrecuperable d'eficiència malgrat augmentar els excedents privats? 17. Què diferencia una unió duanera d'una àrea de lliure comerç? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 18. Quan és efectiu un preu màxim fixat pel govern? 19. Sobre qui recau la major càrrega d'un impost sobre la producció? 20. Quin valor de l'índex de Gini indica una igualtat absoluta de renda? 21.

Quin és l'efecte d'un aranzel sobre les importacions en el mercat domèstic?

ET = EC + EP P < max P e P > min P e Quan se situa sobre l'equilibri a) Quan l'oferta és inelàstica b) Quan coincideix amb l'equilibri c) Quan se situa sota l'equilibri d) Sobre l'agent amb funció més elàstica a) Exclusivament sobre l'empresa productora b) Sobre l'agent amb funció més inelàstica c) Sempre meitat a parts iguals d) G = 0,5 a) G = 0 b) G = 1 c) G = -1 d) Redueix el preu interior del bé a) Eleva el volum total importat b) Augmenta l'excedent dels consumidors c) Genera pèrdua neta d'eficiència d) Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 14 3 Fallades de Mercat: Béns Públics, Recursos Comunals i Externalitats EN ACABAR SABRÀS Clasificar qualsevol bé econòmic en funció dels seus atributs d'excloïbilitat i rivalitat en el consum.

Formular i interpretar la condició d'eficiència en la provisió pública de béns purs enfront del problema del free-rider. Analitzar gràficament l'impacte de les externalitats negatives i la correcció d'eficiència obtinguda amb un impost pigouvià. Explicar els requisits d'aplicabilitat del Teorema de Coase i el funcionament dels mercats de permisos transferibles. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què els fars marítims o la defensa nacional no solen ser proveïts de manera rendible per empreses privades? Causes d'intervenció del sector públic i tipologia de béns El mecanisme de mercat competitiu garanteix una assignació eficient de recursos sota certs supòsits ideals.

Tanmateix, quan aquests supòsits fallen, sorgeixen les anomenades fallades de mercat. Entre els motius que justifiquen la intervenció de l'Estat destaquen la presència d'estructures imperfectament competitives (vegeu «Competència Imperfecta I: El Monopoli i la Regulació»), la informació imperfecta, els monopolis naturals amb costos mitjans decreixents, la recerca d'una distribució de la renda equitativa mitjançant despesa o ingressos públics, les funcions d'estabilització macroeconòmica anticíclica i, principalment, l'existència d'externalitats i béns que el mercat no pot proveir de manera òptima.

Per entendre per què certs béns no funcionen adequadament en un mercat lliure, cal categoritzar-los a partir de dos atributs fonamentals: Excloïbilitat: un bé és excloïble si el venedor pot impedir el seu consum a qui no en paga el preu (exclusió per la via del preu). En canvi, és no excloïble si resulta impossible o inviable impedir que algú en gaudeixi sense pagar. Rivalitat en el consum: un bé és rival si el seu ús per part d'un individu impedeix o redueix el consum simultani per part d'un altre. És de consum no rival si la mateixa unitat pot ser consumida conjuntament per diferents persones al mateix temps sense minvar la seva disponibilitat.

Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 15 Classificació dels béns segons la seva rivalitat i excloïbilitat.

Tipus de bé Rivalitat Excloïbilitat Exemples típics Resultat de mercat Béns privats Rival Excloïble Sabates, automòbils Assignació eficient en competència Béns col·lectius (artificialment escassos) No rival Excloïble Televisió per cable, piscines de clubs Consum ineficientment baix si Béns comunals (recursos comuns) Rival No excloïble Pesqueries, boscos, fauna marina, mobiliari urbà Sobreexplotació i esgotament Béns públics purs No rival No excloïble Defensa nacional, justícia Infraprovisió pel problema del polissó COMPROVA-HO 23 Per què establir un preu positiu en un bé col·lectiu o artificialment escàs genera una fallada de mercat?

Béns públics purs i el problema del polissó Els béns públics purs presenten de forma simultània caràcter no excloïble i consum no rival. Com que no es pot impedir l'accés al bé mitjançant un preu, apareix el comportament estratègic conegut com a problema del polissó o free-rider: cap ciutadà té incentius individuals a pagar o revelar la seva P > 0 Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 16 autèntica valoració, esperant que altres en financin la provisió per després beneficiar-se'n de franc. Això fa que el mercat privat produeixi una quantitat nul·la o ineficientment baixa del servei.

Per assolir una provisió eficient, cal tenir en compte que el benefici marginal que la societat obté d'una unitat extra és la suma dels beneficis marginals de tots els consumidors individuals ( ). Atès que cada individu només considera el seu benefici propi ( ), el mercat falla en reflectir el valor total. CONDICIÓ D'EFICIÈNCIA EN BÉNS PÚBLICS PURS La quantitat socialment òptima d'un bé públic pur s'assoleix quan la suma agregada dels beneficis marginals individuals iguala el cost marginal de provisió: Aquesta necessitat de finançament agregat i coordinat constitueix la principal justificació de la intervenció del sector públic i dels governs.

Béns comunals i la tragèdia dels béns comuns Descrita per Garrett James Hardin (1968), la tragèdia dels béns comuns analitza la degradació que pateixen els recursos d'accés lliure però rivals. En un recurs comunal (com bancs de pesca o pastures públiques), ningú pot ser exclòs de la seva utilització, però cada unitat capturada redueix les existències disponibles per als altres usuaris. Aquest desacoblament condueix a una clara divergència de costos.

El pescador o usuari individual únicament suporta el seu cost marginal privat, ignorant el cost que la seva acció imposa sobre la resta de la comunitat: Com a conseqüència, els usuaris sobrepassen la capacitat de regeneració del recurs, provocant la seva sobreexplotació i esgotament. Per evitar la destrucció del recurs comunal cal forçar els agents a internalitzar aquest perjudici col·lectiu mitjançant tres vies fonamentals: COMPROVA-HO 24 Quina és la raó econòmica exacta per la qual un banc de peixos en aigües internacionals tendeix a exhaurir-se?

BMg = societat BMg i i BMg = i BMg societat BMg = i i CMg CMg < i i CMg societat Impost pigouvià: gravamen sobre l'ús del recurs que desplaça l'oferta privada a l'esquerra fins al nivell òptim. 1 Assignació de drets de propietat: transformació de l'accés obert en un dret excloïble i privatitzat. 2 Sistemes de llicències negociables: emissió de quotes limitades i transferibles d'explotació del recurs comú.

3 Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 17 Externalitats: definició, tipologia i equilibri Una externalitat és un efecte secundari o col·lateral derivat de les decisions de producció o de consum d'un agent que recau sobre tercers sense quedar reflectit en el sistema de preus de mercat (no està comptabilitzat). Les externalitats poden originar-se en diferents àmbits: Externalitats en la producció negatives: l'activitat fabril genera danys ambientals col·laterals (pol·lució atmosfèrica, contaminació acústica o abocaments tòxics).

Externalitats en la producció positives: projectes de recerca i desenvolupament generen desbordaments tecnològics (technology spillovers) que beneficien el conjunt del teixit productiu. Externalitats en el consum negatives: fumar en espais compartits, posar música forta de nit o conduir mentre s'utilitza el telèfon mòbil afecten el benestar aliè. Externalitats en el consum positives: la vacunació immunitza l'individu i talla el contagi a tercers; l'educació millora la productivitat social, redueix la criminalitat i afavoreix el bon govern.

En el cas de la contaminació industrial (externalitat negativa en la producció), l'emissió genera un cost marginal social (CMgS) superior al cost marginal privat (CMgP). La diferència entre ambdós correspon al cost marginal extern (CMgE): Cost i benefici marginal social en la determinació de l'òptim d'emissions. Sense intervenció pública, el mercat assoleix un equilibri competitiu (MK) en la intersecció entre la demanda privada ( ) i el cost marginal privat (CMgP). Atès que els causants no internalitzen els perjudicis, la quantitat negociada de mercat ( ) resulta superior a la quantitat socialment òptima ( ). Aquest excés de producció i contaminació provoca una ineficiència neta.

CMgS = CMgP + CMgE D = BMg Q MK Q OPT Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 18 Efectes de l'impost pigouvià en el preu, quantitat i benestar col·lectiu. Com s'observa en l'anàlisi de benestar: Concepte Equilibri de mercat (sense impost) Equilibri socialment òptim (amb impost pigouvià) Excedent del consumidor Excedent del productor Efecte de la contaminació Recaptació impositiva Cap (0) Benestar total La pèrdua d'eficiència inicial associada al mercat no regulat és l'àrea triangular , que desapareix un cop corregida l'assignació. ERROR FREQÜENT Pensar que la quantitat socialment òptima de contaminació és zero.

L'òptim social no elimina la totalitat de les emissions, sinó que iguala el cost marginal social amb el benefici marginal social de reduir-la. Prohibir totalment qualsevol activitat contaminant implicaria aturar activitats altament beneficioses el cost d'oportunitat de les quals supera amb escreix el dany ecològic evitat. Mecanismes de correcció: intervenció pública versus solucions privades Per corregir l'assignació ineficient provocada per les externalitats, els governs i els agents disposen de diferents instruments: a + b + c + d a f + g + h + i i (c + d + e + g + h + i) (c + g + i) b + c + f + g a + b e a + b + f e Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 19 1.

Regulació directa (estàndards mediambientals) L'autoritat estableix límits màxims a la quantitat de pol·lució permesa (regulació de contaminació atmosfèrica, acústica, hídrica, lumínica o radioactiva) o bé obliga les fàbriques a adoptar una tecnologia específica, com la instal·lació de filtres a les xemeneies. 2.

Impostos i subsidis pigouvians Proposat per Arthur Cecil Pigou, un impost pigouvià és un tribut sobre les unitats emeses o produïdes fixat exactament igual al dany marginal extern: A diferència dels impostos convencionals (vegeu «Benestar, Intervenció Pública i Comerç Internacional»), l'impost pigouvià no genera pèrdua d'eficiència, sinó que la corregeix, ja que obliga els productors a assumir la totalitat dels costos socials derivats de les seves operacions. En el cas d'externalitats positives, s'aplica un subsidi pigouvià equivalent al benefici extern per estimular la producció fins a l'òptim. 3.

Mercats de permisos negociables i Teorema de Coase Formulat per Ronald Harry Coase (Premi Nobel d'Economia el 1991), el Teorema de Coase sosté que, en absència de friccions, el mercat pot resoldre l'externalitat sense necessitat de taxes públiques. TEOREMA DE COASE Sempre que els drets de propietat estiguin clarament assignats per la llei i els costos de transacció (les despeses legals, d'informació i de negociació) siguin suficientment baixos, les parts implicades arribaran de forma privada i voluntària a l'assignació socialment eficient, amb independència de qui rebi inicialment els drets.

Inspirant-se en aquest enfocament de negociació de drets, s'han dissenyat instruments basats en el mercat com el conegut sistema nord-americà de permisos d'emissió de (diòxid de sofre). El procediment s'estructura en quatre fases: Aquest model aconsegueix reduir la pol·lució a un cost global significativament menor que la regulació tradicional: Les companyies amb costos baixos de reducció instal·len tecnologia neta, contaminen menys i venen els seus drets sobrants, obtenint un benefici extra. Les empreses amb costos alts prefereixen comprar títols al mercat sempre que el preu del permís sigui inferior a la inversió que els caldria realitzar.

En conseqüència, l'esforç d'abatiment es concentra de forma natural en les fàbriques que poden netejar a un cost menor. CMgP + t = CMgS SO 2 Fixació governamental d'un límit global màxim autoritzat de pol·lució (límit agregat). 1 Assignació de permisos de contaminació comercialitzables entre els operadors industrials. 2 Creació d'un mercat compravenda d'aquests títols. 3 Reducció progressiva dels drets d'emissió disponibles en el temps. 4 Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 20 PROCÉS Mecanisme del mercat de permisos d'emissió negociables 1 Límit màxim El govern estableix un sostre global de pol·lució permesa.

2 Repartiment de drets Es distribueixen permisos d'emissió autoritzada entre les fàbriques. 3 Comerç de permisos Empreses netes venen drets i empreses contaminants en compren. 4 Abatiment eficient La reducció es concentra en les firmes amb costos menors. COMPROVA-HO 25 Per què la negociació coaseana fracassa sovint a l'hora de frenar el canvi climàtic global o la contaminació marina? IDEES CLAU Els béns es classifiquen en privats, col·lectius, comunals i públics purs segons el seu grau de rivalitat i excloïbilitat. Els béns públics purs pateixen el problema del polissó (free-rider), fet que n'impedeix la provisió privada òptima i en demana la provisió estatal segons la regla .

La tragèdia dels béns comuns sorgeix perquè els usuaris individuals no suporten el cost complet de la seva rivalitat en l'ús d'un recurs d'accés lliure. Les externalitats negatives en la producció causen una quantitat d'equilibri de mercat superior a l'òptim social ( ). L'impost pigouvià internalitza el dany imposant un gravamen per unitat que iguala el cost privat al cost marginal social sense provocar distorsió d'eficiència. El Teorema de Coase demostra que amb drets de propietat ben delimitats i costos de transacció menyspueables, les parts privades aconsegueixen l'òptim per negociació. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26.

En què es diferencia un bé comunal d'un bé col·lectiu o artificialment escàs segons la matriu d'atributs? 27. Com actua un impost pigouvià per eliminar la pèrdua irrecuperable d'eficiència causada per la pol·lució? BMg = i i CMg Q > MK Q OPT Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 21 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 28. Quin atribut defineix que el consum d'un individu no redueixi la quantitat disponible per a altres usuaris? 29. Quina situació descriu la tragèdia dels béns comuns exposada per Hardin? 30. A diferència dels impostos que graven béns ordinaris, l'impost pigouvià: 31.

Sota quines condicions preveu el Teorema de Coase una solució eficient privada a les externalitats? 4 Teoria del Consumidor: Preferències, Utilitat i Demanda EN ACABAR SABRÀS Formular l'equació de la recta de balanç i calcular el seu pendent com a preu relatiu. Determinar l'equilibri òptim del consumidor mitjançant la condició de tangència entre RMgS i quocient de preus. Descompondre l'efecte total d'un canvi de preu en efecte substitució i efecte renda distingint entre béns normals, inferiors i Giffen.

No excloïbilitat per preu a) No rivalitat en el consum b) Eficiència en el sentit de Pareto c) Cost marginal privat nul d) Absència de compradors per preus excessius a) Incapacitat de finançar béns no rivals b) Esgotament d'un recurs rival d'accés lliure c) Monopolització d'una xarxa de serveis públics d) Elimina completament l'excedent del productor a) Incrementa la pèrdua irrecuperable d'eficiència b) Internalitza costos sense causar pèrdua d'eficiència c) Redueix les emissions a zero absolut d) Distribució rigorosament simètrica de les rendes a) Intervenció coercitiva de l'Estat fixant quotes b) Mercats atomitzats amb productes estrictament homogenis c) Drets de propietat definits i baixos costos transaccionals d) Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 22 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 32 Per què un consumidor no continua comprant indefinidament un mateix producte si té prou diners per pagar-lo?

La teoria del consumidor analitza com els individus prenen decisions de compra per satisfer les seves necessitats humanes amb recursos limitats. Aquest estudi s'articula mitjançant un enfocament dual: d'una banda, l'individu busca maximitzar la utilitat total subjecte a una restricció pressupostària concreta; de l'altra, de forma equivalent, pretén minimitzar la despesa necessària per assolir un determinat nivell d'utilitat o benestar. ESQUEMA Estructura de la Teoria del Consumidor 1. Utilitat, Utilitat Marginal i Punt de Saturació La utilitat és la mesura de la satisfacció que rep una persona quan adquireix una cistella de consum, és a dir, un conjunt de béns i serveis.

La funció d'utilitat reflecteix la quantitat global de benestar associada a cada combinació de béns. La utilitat marginal ( ) representa la variació en la utilitat total quan es consumeix una unitat addicional d'un bé. Segons el principi d'utilitat marginal decreixent, a mesura que sumem unitats successives d'un mateix producte, la satisfacció addicional que aporta cada nova unitat és progressivament inferior a la que va aportar la unitat prèvia. DEFINICIÓ El punt de saturació és el nivell de consum en què s'assoleix la màxima utilitat total possible.

A partir d'aquest punt, la utilitat marginal esdevé estrictament negativa, fet pel qual el consumidor atura l'adquisició del producte perquè augmentar el consum redueix el seu benestar. COMPROVA-HO 33 Què passa amb la utilitat total quan la utilitat marginal arriba a zero? Restricció pressupostària Renda i preus limiten les cistelles accessibles Preferències i utilitat Corbes d'indiferència i RMgS decreixent Equilibri i demanda Tangència òptima i derivació de corbes Efectes preu Descomposició en efecte substitució i renda UMg Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 23 2.

La Restricció Pressupostària i la Recta de Balanç Les possibilitats de consum descriuen el conjunt de cistelles accessibles per a un individu tenint en compte els seus ingressos i els preus vigents. La despesa no pot superar mai la renda disponible ( ). La frontera d'aquest conjunt s'anomena recta de balanç o budget line, i representa les combinacions que esgoten íntegrament la renda: Gràficament, el pendent de la recta de balanç és igual a . Expressa el preu relatiu dels béns: la taxa objectiva de mercat a la qual el consumidor pot intercanviar un bé per un altre sense modificar la despesa total.

La posició de la recta de balanç s'altera quan canvien la renda o els preus: Variació de la renda: Si la renda augmenta, la recta es desplaça en paral·lel cap enfora; si disminueix, es desplaça cap endins. Variació dels preus: Si varia el preu d'un sol bé, la recta gira sobre l'eix del bé que no s'ha modificat, alterant-ne el pendent. Gràfica de girs de la recta de balanç davant variacions de preus. COMPROVA-HO 34 Com canvia la recta de balanç si el preu del bé 1 augmenta mentre la renda i el preu del bé 2 continuen constants? m x p + 1 1 x p = 2 2 m (P /P ) 1 2 m Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 24 3.

Preferències: Corbes d'Indiferència i Casos Especials Les preferències s'estructuren mitjançant corbes d'indiferència, les quals agrupen totes les combinacions de béns que proporcionen exactament el mateix nivell d'utilitat al consumidor. Presenten quatre propietats bàsiques: La Relació Marginal de Substitució (RMgS) és la taxa a la qual el consumidor està disposat a renunciar a una quantitat del bé 2 per aconseguir una unitat extra del bé 1 mantenint la mateixa utilitat. Matemàticament representa el pendent de la corba d'indiferència en valor absolut: .

Tipus de relació Forma de les corbes d'indiferència Comportament de la RMgS Béns ordinaris Convexes respecte a l'origen Decreixent al llarg de la corba Béns substitutius perfectes (vegeu «Mercat, Oferta, Demanda i Equilibri Competitiu») Línies rectes amb pendent negatiu constant Constant a tots els punts Béns complementaris perfectes (vegeu «Mercat, Oferta, Demanda i Equilibri Competitiu») Angles rectes (forma de L) Infinita al tram vertical, zero a l'horitzontal i indefinida al vèrtex 4. L'Equilibri del Consumidor L'òptim del consumidor s'assoleix al punt on la corba d'indiferència més alta possible és tangent a la recta de balanç.

En aquest punt de màxima utilitat accessible s'iguala la disposició subjectiva d'intercanvi amb la relació objectiva de preus: Pendent negatiu: Per mantenir la mateixa satisfacció, un augment en el consum d'un bé obliga a reduir la quantitat de l'altre bé. 1 Convexes respecte a l'origen: A mesura que es consumeix més d'un bé, l'individu està menys disposat a cedir unitats de l'altre bé per guanyar-ne una unitat addicional, a causa de la utilitat marginal decreixent. 2 No es poden tallar mai: Si dues corbes es creuessin, es violaria la coherència i el principi de transitivitat de les preferències.

3 Nivells més alts a major distància de l'origen: Com més allunyada estigui una corba respecte de l'origen, més gran serà el nivell d'utilitat obtingut. 4 RMgS = UMg /UMg 1 2 RMgS = P 2 P 1 Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 25 Gràfica de l'equilibri del consumidor en el punt de tangència òptim. Aquesta igualtat equival a la llei d'utilitats marginals ponderades pels seus preus: Aquesta condició exigeix que l'últim euro gastat en el bé 1 aporti exactament la mateixa satisfacció marginal que l'últim euro destinat al bé 2. Si, per exemple, , el consumidor reassignarà el pressupost comprant menys unitats del bé 1 i més unitats del bé 2 fins a restablir l'equilibri.

ERROR FREQÜENT Un error recurrent és confondre el pendent de la recta de balanç amb el pendent de la corba d'indiferència. La relació de preus és objectiva i fixada pel mercat, mentre que la relació marginal de substitució (RMgS) reflecteix les preferències subjectives del consumidor. Només són iguals estrictament en el punt d'òptim, no pas al llarg de tota la recta. COMPROVA-HO 35 Quina decisió ha de prendre el consumidor si ? 5. Les Corbes Preu-Consum, Renda-Consum i la Demanda Individual Si unim els diferents punts d'equilibri òptim quan canvia continuadament el preu d'un dels béns (mantenint la renda i el preu de l'altre bé constants), s'obté la corba de preu-consum.

Traslladant cada nivell de preu amb la seva quantitat òptima demandada resultant al pla , es dedueix la corba de demanda individual. D'altra banda, si el que varia és la renda disponible mantenint tots els preus invariables, la successió dels punts de tangència òptims traça la corba de renda-consum: = P 1 UMg 1 P 2 UMg 2 < P 1 U M g 1 P 2 U M g 2 (P /P ) 1 2 > P 1 U M g 1 P 2 U M g 2 (P , Q) Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 26 En un bé normal (vegeu «Mercat, Oferta, Demanda i Equilibri Competitiu»), amb elasticitat renda positiva ( ), el consum creix en augmentar la renda. És de primera necessitat si i de luxe si .

En un bé inferior (vegeu «Mercat, Oferta, Demanda i Equilibri Competitiu»), l'elasticitat renda és estrictament negativa ( ), de manera que un augment d'ingressos en redueix la quantitat consumida. 6. Descomposició de l'Efecte Preu: Efecte Substitució i Efecte Renda Quan varia el preu d'un bé es produeix un efecte total ( ) sobre la quantitat demandada, el qual es descompon en dos efectes independents segons la identitat : Per aïllar aquests dos components existeixen dos mètodes teòrics: Segons Hicks: Es compensa el consumidor mantenint el seu nivell d'utilitat constant sobre la mateixa corba d'indiferència inicial.

Segons Slutsky: Es manté constant el poder de compra permetent que el consumidor pugui adquirir exactament la mateixa cistella original amb els nous preus. Esquema de la descomposició entre efecte substitució i efecte renda. ε > m 0 0 < ε m 1 ε > m 1 ε < m 0 ET ET = ES + ER Efecte Substitució (ES): Mesura el canvi de consum derivat exclusivament de la variació en els preus relatius. El bé relativament més car és substituït pel bé relativament més barat. L'efecte substitució és sempre negatiu respecte a la variació del preu: un augment de redueix indefectiblement la quantitat per aquest efecte ( ).

1 P 1 P 1 Q 1 Efecte Renda (ER): Mesura la variació del consum derivada de l'alteració en el poder adquisitiu real de la renda. Si el preu d'un bé baixa, el poder adquisitiu puja.

2 Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 27 ESQUEMA Descomposició de l'Efecte Preu Total Tipus de bé Sentit de l'efecte substitució (ES) Sentit de l'efecte renda (ER) Efecte total (ET) davant un augment de preu ( ) Bé normal Redueix consum ( ) Reforça l'ES: redueix consum ( ) Disminució inequívoca del consum ( ) Bé inferior ordinari Redueix consum ( ) Compensa parcialment l'ES ( , amb ) Disminució del consum ( ) Bé Giffen (vegeu «Mercat, Oferta, Demanda i Equilibri Competitiu») Redueix consum ( ) Supera l'ES ( , amb ) Augment anòmal del consum ( ) COMPROVA-HO 36 Quina condició sobre els efectes substitució i renda defineix estrictament un bé Giffen?

IDEES CLAU La teoria del consumidor analitza la presa de decisions mitjançant l'enfocament dual de maximització d'utilitat subjecta a la renda o de minimització de despesa. El principi d'utilitat marginal decreixent descriu per què cada unitat afegida d'un producte aporta una satisfacció inferior a l'anterior fins a arribar al punt de saturació. El pendent de la recta de balanç representa el preu relatiu dels béns ( ), mentre que el pendent de la corba d'indiferència mesura la RMgS. L'equilibri del consumidor requereix la condició de tangència , equivalent a la llei d'utilitats marginals ponderades pels preus.

L'efecte preu total es descompon en l'efecte substitució (sempre de sentit contrari a la variació del preu) i l'efecte renda (segons el criteri de Hicks o Slutsky). Bé normal ES i ER reforcen la reducció de demanda Bé inferior ordinari ER actua en contra de l'ES però "ES" > "ER" Bé Giffen ER supera l'ES ("ER" > "ES") augmentant consum P 1 Q 1 Q 1 Q 1 Q 1 Q 1 ES > ER Q 1 Q 1 Q 1 ER > ES Q 1 (P /P ) 1 2 RMgS = P /P 1 2 Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 28 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 37. En què es diferencia el concepte de RMgS del pendent de la recta de balanç? 38. Com actuen l'efecte substitució i l'efecte renda en un bé normal quan el seu preu augmenta?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 39. Què expressa la utilitat marginal d'un bé? 40. Quin és el pendent de la recta de balanç? 41. Quina condició matemàtica caracteritza l'equilibri òptim del consumidor? 42. Quin signe presenta sempre l'efecte substitució davant un canvi de preu? 5 Teoria de la Producció i Estructura de Costos de l'Empresa EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions de producció i costos a curt i llarg termini. Calcular les mètriques de cost mitjà i cost marginal a partir del cost total. Identificar el mínim d'explotació i l'òptim d'explotació de l'empresa. Diferenciar el benefici comptable del benefici econòmic.

La despesa necessària per adquirir un producte a) La satisfacció addicional d'una unitat extra b) La quantitat màxima adquirible amb la renda c) El quocient entre els preus dels béns d) El quocient de preus relatius -(P1/P2) a) L'ingrés total dividit per la despesa b) La utilitat marginal dividida per la renda c) La relació d'utilitats totals U1/U2 d) P1 * P2 = m a) RMgS = 0 b) RMgS = P1 / P2 c) UMg1 = UMg2 d) Variable segons el nivell de renda a) Negatiu o de sentit oposat al preu b) Positiu per a qualsevol classe de bé c) Zero en els béns de primera necessitat d) Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 29 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 43 Com pot una empresa guanyar diners segons la seva comptabilitat i, alhora, tenir un benefici econòmic nul o negatiu?

1. La funció de producció: horitzons temporals i productivitats La funció de producció descriu la relació tècnica que transforma factors productius o entrades ( per a capital, per a treball, recursos naturals i tecnologia ) en producte final o sortida ( ). De manera agregada, s'expressa com . La distinció analítica entre curt i llarg termini no depèn del calendari, sinó de la mobilitat dels factors: Curt termini (C/T): com a mínim un factor roman fix. Habitualment considerem el capital fix ( ) i el treball variable ( ): . Llarg termini (L/T): tots els factors són lliurement variables ( i no tenen rigideses). DEFINICIÓ El Producte Total (PT o Y) és la quantitat física total produïda.

La Productivitat Mitjana del Treball (PMiL) mesura el rendiment per unitat de factor emprat ( ). La Productivitat Marginal del Treball (PMgL) reflecteix la variació del producte total en afegir una unitat addicional de factor variable ( ). Sota una funció de tipus potència , on és el paràmetre d'eficiència tècnica, el valor de l'exponent determina el comportament del factor variable: indica rendiments creixents, rendiments constants i rendiments decreixents. 2.

La llei dels rendiments marginals decreixents Formulada per l'economista David Ricardo, la llei dels rendiments decreixents estableix que en afegir unitats successives d'un factor variable a una quantitat fixa d'altres factors, l'increment addicional del producte acaba disminuint necessàriament. Aquesta dinàmica defineix tres etapes clares d'evolució productiva: K L φ Y Y = f(K, L) K ˉ L Y = f( , L) K ˉ K L P MiL = L Y P MgL = = ΔL ΔY L Y Y = ALβ A β > 1 β = 1 β < 1 Etapa I (Rendiments marginals creixents): el PT creix a ritme accelerat. El PMgL augmenta fins a assolir el seu màxim tècnic. 1 Etapa II (Rendiments marginals decreixents): el PT continua creixent, però de forma desaccelerada.

El PMgL disminueix, creua el PMiL en el seu punt màxim (òptim tècnic) i arriba a zero. En aquest interval s'assoleix la màxima productivitat mitjana. 2 Etapa III (Rendiments negatius): el PT decreix de forma absoluta a mesura que s'afegeix més treball; el PMgL pren valors negatius. 3 Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 30 Gràfica de les tres etapes de la producció i rendiments decreixents. Quan la corba de productivitat marginal se situa per sobre de la productivitat mitjana, aquesta darrera creix. Quan el PMgL cau per sota del PMiL, l'arrossega a la baixa. Per tant, el PMgL talla el PMiL en el màxim absolut del PMiL.

COMPROVA-HO 44 Què succeeix amb el Producte Total quan la Productivitat Marginal del Treball és exactament zero? 3. Estructura de costos a curt termini El cost econòmic de producció incorpora la totalitat dels costos d'oportunitat derivats de l'ús dels factors. Si el capital té un preu de lloguer i el treball un salari , el cost total s'estructura en: Cost Fix (CF): despesa independent del volum de producció ( ). Cost Variable (CV): despesa que fluctua amb l'output ( ). Cost Total (CT): suma global d'ambdues càrregues ( ).

A partir d'aquests valors es deriven les mètriques monetàries unitàries: El Cost Marginal (CMg) mesura la variació del cost total (que equival a la variació del cost variable, atès que el cost fix no varia) en generar una unitat addicional de producte: A causa de la llei dels rendiments decreixents, les corbes de costos mitjans i marginals adopten una forma característica d'U.

Existeix una estricta relació d'inversió geomètrica entre productivitats físiques i costos unitaris: r w CF = K ˉ r CV = L(Q) w CT = CF + CV CF Mi = , CV Mi = Q CF , CTMi = Q CV = Q CT CF Mi + CV Mi CMg = = ΔQ ΔCT ΔQ ΔCV Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 31 Concepte de Productivitat Concepte de Cost Associat Relació Estructural Productivitat Marginal (PMgL) màxima Cost Marginal ( ) mínim Productivitat Mitjana (PMiL) màxima Cost Variable Mitjà (CVMi) mínim (PMiL creixent) (CVMi decreixent) El cost unitari marginal arrossega la mitjana (PMiL decreixent) (CVMi creixent) El cost de la darrera unitat encareix la mitjana Mentre que el Cost Fix Mitjà (CFMi) disminueix de forma asimptòtica cap a zero en augmentar l'output, el CMg talla el CVMi i el CTMi en els seus respectius mínims.

4. Punts singulars de l'empresa a curt termini La posició relativa del CMg respecte a les corbes mitjanes determina dos llindars operatius decisius: Mínim d'explotació: s'ubica on CMg = CVMi. Representa el nivell mínim de preu per sota del qual l'empresa decideix interrompre la producció a curt termini, ja que no cobreix ni tan sols els costos variables operatius. Òptim d'explotació: s'ubica on CMg = CTMi. Constitueix el punt mort o llindar de rendibilitat on el benefici econòmic és exactament nul.

PROCÉS Evolució de costos i punts singulars 1 Cost Marginal mínim Punt d'inflexió del cost total 2 Mínim d'explotació CMg = CVMi; llindar de tancament 3 Òptim d'explotació CMg = CTMi; llindar de rendibilitat 4 Zona de beneficis Preu superior al CTMi mínim ERROR FREQÜENT Confondre l'òptim d'explotació ( ) amb el mínim d'explotació ( ). Si el preu de mercat cau entre ambdós punts, l'empresa pateix pèrdues però li convé continuar produint a curt termini perquè cobreix tots els costos variables i una fracció dels fixos. COMPROVA-HO 45 Què passa si el preu de mercat se situa per sota del mínim d'explotació?

CM g CM g = PM gL w CV M i = PM iL w P M gL > P M iL CM g < CV M i P M gL < P M iL CM g > CV M i CMg = CTMi CMg = CV Mi Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 32 5. Costos a llarg termini i rendiments a escala A llarg termini no existeixen costos fixos; tots els factors són variables i la dimensió de la planta pot ajustar-se. La funció de producció agregada tipus Cobb-Douglas permet analitzar com reacciona la producció en duplicar o escalar proporcionalment tots els factors: Economies d'escala (rendiments creixents a escala): es produeixen quan .

L'output creix en major proporció que l'increment dels factors, provocant que el Cost Total Mitjà a llarg termini decreixi amb el volum produït. Rendiments constants a escala: es donen quan . La producció augmenta en la mateixa proporció i el CTMi a llarg termini es manté constant. Deseconomies d'escala (rendiments decreixents a escala): es produeixen quan . L'output creix menys que proporcionalment i el CTMi a llarg termini augmenta. 6.

Benefici comptable versus benefici econòmic La perspectiva econòmica avalua els recursos segons el seu cost d'oportunitat alternatiu, diferenciant clarament dues categories de despeses: Costos explícits: pagaments monetaris efectius realitzats per l'adquisició d'inputs o subministraments (salaris, matèries primeres, impostos, amortitzacions). Costos implícits: ingressos als quals es renuncia en destinar els recursos a l'activitat actual (rendiment del capital invertit, lloguer del local propi o el sou que l'empresari cobraria com a assalariat). El benefici normal o ordinari equival al cost d'oportunitat dels recursos propis.

Per tant, quan el benefici econòmic és zero ( ), l'empresa obté un benefici comptable positiu que retribueix plenament el capital i el treball dels propietaris al nivell de mercat. 7. Eficiència i regla de maximització de beneficis La gestió empresarial avalua la combinació de recursos segons dos criteris complementaris: Eficiència tècnica: una tècnica és eficient si és impossible produir més output sense emprar més inputs, o si no és possible emprar menys d'un factor sense augmentar els altres.

Eficiència econòmica: consisteix a assolir la màxima producció al mínim cost monetari possible, o bé generar el màxim valor a partir d'un pressupost donat (dualitat entre maximitzar utilitat i minimitzar despesa). Per maximitzar beneficis, qualsevol empresa amplia el seu volum de producció fins al punt on l'Ingrés Marginal iguala el Cost Marginal ( ). En l'àmbit de la contractació de factors, això equival a contractar factor treball fins que el cost marginal del recurs iguala el valor del seu producte marginal ( ).

Y = AK L α β α + β > 1 α + β = 1 α + β < 1 Benefici comptable = Ingr s total e ˊ Costos expl cits ı ˊ Benefici econ mic = o ˋ Ingr s total e ˊ (Costos expl cits + ı ˊ Costos impl cits) ı ˊ Benefici extraordinari = 0 IMg = CMg V P MgL = w Apunts de Microeconomia I: Teoria del Consumidor i Mercats 33 IDEES CLAU A curt termini el capital roman fix i opera la llei dels rendiments decreixents de David Ricardo. El cost marginal talla les corbes de cost variable mitjà i cost total mitjà en els seus respectius mínims. El mínim d'explotació ( ) marca el tancament a curt termini; l'òptim d'explotació ( ) assenyala el punt mort.

A llarg termini tots els factors són variables i determinen economies o deseconomies d'escala. El benefici econòmic nul implica que el benefici comptable remunera exactament el cost d'oportunitat del capital. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 46. Per què el Cost Fix Mitjà (CFMi) decreix de manera contínua a mesura que augmenta la quantitat produïda? 47.…