Análisis de la Hacienda Pública: Ingresos e Impuestos

Y 8 flashcards y 16 preguntas más en el documento.

Texto del documento

Apunts-sencers-hisenda.pdf anniab Hacienda Pública: Ingresos 3º Grado en Economía Facultad de Economía y Empresa Universitat de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. . 1 HISENDA PÚBLICA. INGRESSOS TEMA 1. IMPOSICIÓ: ASPECTES GENERALS El Sector Públic necessita mecanismes de finançament per poder fer polítiques de despesa. El Sector Públic pot finançar- se igual que el Sector Privat. Hi ha diferents tipus d'ingressos: - Voluntaris. El ciutadà és lliure de donar aquests ingressos al Sector Públic. Van d'acord amb el principi de contraprestació.

o Derivats de la venda de béns i serveis o Rendes del patrimoni públic o Derivats de les vendes d'actius patrimonials o Derivats de la realització d'operacions de crèdit o Donacions o Contracte lliure (entre el ciutadà i el Sector Públic) - Coactius. No hi ha marge, la llei/Sector Públic ens obliga a pagar-los. Els hi donem una sèrie de poders: o Poder per expropiar (limitat) o Poder penal/sancionador (quan s'incompleixen normatives o regulacions) o Poder tributari (pot exigir el pagament). Aquí entra el concepte de tribut (impost, taxa1 i contribució especial).

Els ingressos coactius es fonamenten en el principi de sobirania fiscal: capacitat limitada d'expropiació, poder penal- sancionador (multes), poder fiscal per exigir tributs. Servei de Bicing preu públic, és voluntari Matrícula universitària una petita part és taxa (quotes administratives), també es paga un preu públic (demanda voluntària, tu decideixes anar a la universitat o no, i a més hi ha alternatives en el sector privat). Entrada piscina del poble preu públic (demanda voluntària, i existència d'alternativa privada) Taules al carrer d'un bar taxa (pagar per l'ocupació del domini públic) Impost.

- Operació unilateral (sense contraprestació) - Ús del poder de coacció - Aprovar una llei per cada impost (consens en acceptar que aquell impost existeixi) Elements d'un impost (essencials). Utilitzem l'IRPF d'exemple. Subjecte actiu. Entitat amb competència per exigir el pagament dels impostos. ~ Estat (Govern Central) Subjecte passiu. Persona física o jurídica obligada al compliment de l'obligació tributària. ~ Totes les persones físiques que estan obligades a contribuir amb aquest impost Objecte imposable. Capacitat econòmica sotmesa a gravamen (renda, consum, riquesa) o justificació de l'aplicació de l'impost. ~ Obtenció de renda Fet imposable.

Circumstància que origina l'obligació tributària. Molt semblant a l'anterior. 1 Preus públics. No és un tribut però és una idea semblant Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 2 ~ Obtenció de renda (però pot haver-hi alguna precisió més) Base imposable. Quantificació del fet imposable. ~ Rendes salarials, rendes de capital,... ~ Com quantificar la base? Mesura directa Estimació objectiva (mòduls) Indicadors: número de treballadors, m2 del local... Base liquidable.

Resultat d'aplicar a la base imposable les reduccions permeses per la llei. ~ Aportacions a pla de pensions, per exemple. Són descomptes Tipus de gravamen. O tipus impositiu, quantia o percentatge que s'aplica a la base liquidable per obtenir la quota íntegra. ~ No es paga un percentatge únic, sinó progressivament ~ Ad valorem Quota íntegra. Resultat d'aplicar el tipus impositiu a la base liquidable. ~ B x t = QI Quota liquida. Resultat d'aplicar a la quota íntegra les bonificacions o deduccions segons llei. ~ Adopció d'un fill, cures d'una persona gran, donació a una entitat... Minorarà la quota íntegra ~ El que hem de pagar per IRPF en un any Quota diferencial.

Quantitat resultant de restar de la quota líquida les retencions i els pagaments a compte. Pot ser positiva, negativa o nul·la. ~ (Quota Líquida – Retencions) > 0, " a pagar" Deute tributari. Quantitat monetària que cal ingressar a l'administració tributària en la liquidació de l'impost. És la quota diferencial (o líquida) més els possibles interessos de demora, recàrrecs i sancions. ~ Si ha succeït alguna cosa extraordinària, que ens hagi carregat alguna cosa més Impostos. Tipologia. Alguns criteris de classificació. Segons la base imposable. - Renda generada (IRPF, Impost de Societats) - Renda acumulada o riquesa o Propietat (I.

Patrimoni, IBI2 ) o Transmissió (ISD3 , ITP) - Renda gastada (consum) o General (IVA) o Especials (alcohol, tabac, hidrocarburs) / Imp. Ambientals Segons criteri administratiu. - Directes (IRPF, I. Patrimoni) - Indirectes (IVA, Especials, Impost transmissions patrimonials) Segons el tipus impositiu. 2 Propietaris d'un habitatge 3 Impost de Successions i Donacions Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 .

3 - Unitaris vs ad valorem (proporcionals, progressius, regressius) Són neutrals els impostos? - Acceptar que existeixen els impostos i l'efecte renda que generen (detrauen diners a cada ciutadà) - Mirar d'evitar que alterin els preus relatius dels béns (minimitzar l'efecte substitució) - Si no distorsionen o distorsionen poc, els impostos no afectaran significativament les decisions econòmiques de les persones (consum vs estalvi, treballar o continuar estudiant, quantes hores treballar, quin tipus d'inversió fer, etc) L'impost neutral o no distorsionant és aquell davant del qual, l'individu no pot modificar la càrrega tributària modificant el seu comportament.

Distorsió modificació dels preus relatius de les coses (excés de gravamen) ELS PRINCIPIS DE LA IMPOSICIÓ Eficiència en un impost neutral, que afecti el mínim possible a les nostres decisions de caire econòmic (però tots els impostos distorsionen). No distorsió! Equitat podem buscar la igualtat absoluta (per càpita), principi del benefici (pagar en funció de l'ús o la utilitat treta dels serveis públics), principi per capacitat de pagament (equitat horitzontal o equitat vertical: grau de progressivitat).

Suficiència primer va la despesa (quant hem de gastar) i aleshores busquem el conjunt d'impostos que ens permetin donar cobertura a aquesta despesa Flexibilitat es relaciona amb la estabilització. Adaptació a les variables conjunturals del cicle econòmic: - Moderar. Augmenta la renda disponible (expansió) - Compensar. Disminueix la renda disponible (recessió) Senzillesa tenir en compte els costos administratius (costos directes) i també els indirectes, que són els costos pels contribuents. Volem minimitzar-los! Fàcil administració minimitzar els costos directes (Sector Públic) i indirectes (contribuent) vinculats a la recaptació d'impostos. Perceptibilitat TRIBUTS.

El concepte de tribut engloba tres tipus de figura: taxa, contribució especial i impost. Taxa. Pagament relacionat amb la prestació d'un servei públic que beneficia en particular al ciutadà; respon a una demanda no voluntària (imposada per llei o si es tracta de serveis "imprescindibles"); serveis que no es presten o realitzen pel sector privat. En cas contrari, parlem de preu públic. Contribució especial. Pagament relacionat amb l'obtenció d'un benefici per part del ciutadà degut a un augment de valor del seu immoble, com a conseqüència de la realització d'obres públiques o serveis com l'enllumenat, pavimentació, clavegueram...

Les externalitats positives afecten generalment a un conjunt d'individus (veïns d'un carrer, urbanització...). Impost. Finalitat comuna, no guarda relació amb el benefici rebut pel ciutadà; no incorpora contraprestació identificable. TIPUS D'IMPOSTOS Tenim impostos directes (sobre la renda o sobre la riquesa) i impostos indirectes (sobre el consum). Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 4 TEMA 2.

IMPOSICIÓ I EQUITAT Tenim uns principis d'equitat: - Principi del benefici - Principi de la capacitat de pagament I també una progressivitat impositiva: - Concepte i mesures de la progressivitat - Factors que influeixen en la progressivitat Principi del benefici. Un sistema fiscal equitatiu és aquell en el que cada individu contribueix d'acord amb els beneficis que rep dels serveis públics.

Tenim el cost marginal (CMg) i la utilitat marginal (UMg), i sabem que: Preu – impost (= ) = Residu fiscal = – =0 Aquest principi té algunes limitacions: - Limitacions per finançar béns públics - Limitacions per finançar despeses redistributives I alguns avantatges: - Racionalitza la demanda de serveis públics - Permet una gestió més transparent dels gestors públics El principi del benefici trasllada la lògica del mercat a l'àmbit públic. A partir de les preferències es fan demandes i es dona una provisió pública, que alhora crea despesa pública i per tant costos. La demanda ens informa de la disponibilitat a pagar i per tant ens ajuda a saber els costos que es necessiten.

El preu tributari que paga la persona hauria de coincidir amb la utilitat. En el cas de béns públics l'oferta és conjunta, tothom consumeix el mateix independentment de la seva disponibilitat a pagar/utilitat, però en l'àmbit privat l'ajust és a través de la quantitat que consumim. Un requisit és que ha d'existir una certa possibilitat d'excloure, ja que hem d'exigir a cada individu la seva disponibilitat a pagar). No es pot fer redistribució amb el principi del benefici limita la seva aplicació a determinats serveis que no prioritzin la redistribució Alguns avantatges del principi del benefici... - Es relaciona ingrés amb despesa taxes/preus públics; c.

Especials; impost afectat - Ens ajuda a visualitzar el cost del servei, i minimitza la il·lusió fiscal (no percebre el que costen els serveis). Això vol dir que maximitza l'acceptació del tribut. - Racionalitza la demanda Problemàtica per finançar els béns públics amb el principi del benefici Béns de consum no excloïble i no rival (defensa, enllumenat...). Béns públics Cada individu hauria de pagar un impost segons la seva valoració dels serveis públics. Però en el cas d'aquests béns les valoracions no són observables.

Problema d'aplicació: no es revelen les preferències Podem suposar que tots els individus es beneficien per igual i llavors aplicar un impost de suma fixa (un import igual "per càpita", per exemple), però això no reflectiria la realitat de les valoracions individuals. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 5 Béns de consum excloïble i no rival (TV, carreteres...). Béns semi-privats. Es pot aplicar el principi del benefici gravant segons l'ús individual del bé (que ara sí que és observable).

Però es deixa d'atendre un segment de la demanda, aquell que valora el servei per sota del tribut establert: D.A.P < Tribut fixat (D.A.P = Disponibilitat a pagar). Béns de consum excloïble i rival. Béns privats. L'aplicació del principi del benefici porta a un sistema de preus (equivalent al sistema de mercat) i, per tant, eficient solució òptima. Les figures idònies són taxes i preus públics. Però molts béns "privats" proveïts pel sector públic tenen caràcter redistributiu (educació, sanitat...). per tant, no seria adequat finançar-los sota la lògica del principi de benefici.

Només té sentit finançar amb el principi del benefici els béns "privats" que el sector públic subministra per raons d'eficiència (monopolis naturals que solen donar-se en serveis de subministrament com gas, electricitat, aigua...). De cada servei en volem conèixer quina n'és la demanda, qui utilitza el servei, quina renda, com canvia la disponibilitat a pagar amb la renda,... La progressivitat i el principi del benefici. Volem valorar els efectes distributius de les taxes, preus públics, contribucions especials, impostos afectats... ens fixem en les elasticitats de la demanda: , = Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . . 6 Ens dona el canvi percentual en la q demandada respecte a una variació percentual en el preu). , = Ens dona el canvi percentual en la q demandada respecte a una variació percentual en la renda (sent Y la renda). En comptes de P posem T (tribut) Això en la divisió = , ens dona el canvi percentual d'un impost pagat respecte a una variació percentual de la renda (calculades les elasticitats per la demanda d'un servei en concret). Com a resum: Considerem les elasticitats en valor absolut! Principis d'equitat.

Principi de la capacitat de pagament. Cada individu contribueix segons la seva capacitat de pagament. Preu – impost (=CMgi) UMgi Equitat horitzontal tracte fiscal igual a persones iguals Equitat vertical tracte fiscal diferent a persones diferents La clau està en determinar quina variable o variables defineixen la capacitat de pagament, per poder decidir qui són els que tenen la mateixa capacitat de pagament (individus iguals) i qui són els que tenen diferent capacitat de pagament (individus diferents). Els indicadors de la capacitat de pagament són els següents: Renda. Flux de rendiments procedents del treball i del capital que té un individu. Consum.

Es prescindeix de gravar la renda no gastada (estalvi). Riquesa. Volum patrimonial dels individus. Per tant, el sistema fiscal ha de tenir impostos personals sobre la renda, impostos sobre el consum i impostos sobre el patrimoni i la transmissió patrimonial. Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 7 Impost eficient no canviï el nostre comportament a l'hora de prendre decisions econòmiques.

És més eficient gravar el consum abans que la renda, perquè: - Deixa fora l'estalvi, no afecta les nostres decisions sobre aquest - La renda ens afecta directament a la decisió entre hores d'oci i hores treballades, perquè redueix el cost d'oportunitat de l'oci Què és millor, gravar la renda o la riquesa? - Renda base de l'impost sobre la renda. Tal i com són els impostos sobre la renda (IRPF) i sobre el consum (IVA) en la realitat, gravar la renda permet ajustar-se a les circumstàncies personals del contribuent, cosa que no passa amb l'IVA. - Consum base de la imposició sobre les vendes. Es defensa per qüestions d'eficiència al no gravar l'estalvi.

No obstant, generalment té caràcter regressiu, ja que la proporció de renda destinada al consum ("propensió al consum") disminueix a mesura que s'incrementa la renda. Hi ha equivalència entre aquestes dues variables, ja que la capacitat impositiva inherent a la possessió de la riquesa pot gravar-se mitjançant els rendiments (renda) que generen els actius.

Exemple: - Actiu patrimonial amb un valor = 1.000.000€ - El seu rendiment anual = 100.000€ És igual gravar l'actiu amb un impost sobre la renda del 10% (p.e rendes de lloguer obtingudes pel propietari d'un pis): 10%s/100.000€=10.000€ que gravar el valor de l'actiu amb un impost sobre la riquesa de l'1%: 1%s/1.000.000€ El resultat és el mateix, ja que la riquesa no és més que el valor capitalitzat de les rendes que poden obtenir-se d'un actiu patrimonial al llarg del temps.

Utilitat de la imposició sobre la riquesa S'utilitza com complementària a la imposició sobre la renda Es pot aplicar sobre determinats actius que no generen renda (joies, obres d'art...) La riquesa proporciona una capacitat de pagament addicional al rendiment monetari que generar (status social, seguretat...) No obstant, la imposició sobre la riquesa ha perdut pas amb el temps Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 8 Concepte i mesures de progressivitat 1. Progressió de la quota.

Elasticitat de la càrrega impositiva respecte a la base impositiva. 2. Progressió de la renda residual. Elasticitat de la base disponible (renda després d'impostos) respecte a la base imposable. Factors que influeixen en la progressivitat La magnitud del mínim exempt Un impost proporcional es converteix en un progressiu amb un mínim exempt Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 .

9 Impost lineal progressiu: impost amb un tipus marginal constant amb un mínim exempt Deduccions de la base i de la quota: diferent efecte! Deduccions de la base: depenen del tipus marginal Deduccions de la quota: depenen del tipus mitjà L'estructura de la tarifa o de l'escala del tipus impositiu Impost sobre la renda: - T: el que es recapta (o el que paga un individu) - B: base de l'impost Tipus mig el que estem pagant pel conjunt de la base (que és la renda). Tipus marginal el que estem pagant per l'últim euro de la base.

Progressivitat >1: progressiu // = 1: proporcional // < 1: regressiu Amb el principi de capacitat de pagament tenim tres mesures del grau de progressivitat: 1) Elasticitat de la càrrega respecte de la base 2) Progressió del tipus mig 3) Elasticitat de la base disponible respecte de la base Recordem: Grau de progressivitat Elasticitat de càrrega (t=quota íntegra=quota líquida) (si no hi ha deduccions) respecte de la base (BL= renda gravable) Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 .

10 3. INCIDÈNCIA IMPOSITIVA L'objectiu de la teoria en la incidència impositiva és identificar: 1) qui paga o suporta realment els impostos? 2) l'efecte final dels impostos sobre la distribució personal de la renda. Tots els impostos són suportats pels individus: com propietaris dels factors productius (capital i treball), com consumidors. Qui suporta els impostos? Subjecte passiu (qui la llei considera que té l'obligació legal de pagar l'impost). Ex: ajuntaments "Plusvàlua": i,s/ augmenta valor terrenys naturalesa urbana. El subjecte passiu és el venedor, i es fa un trasllat de l'impost cap al comprador. ISOC.

El subjecte passiu és l'empresa (ha de veure que pagar), però segons aquesta teoria de la incidència els impostos últim terme són suportats per persones (repartiment entre una sèrie de col·lectius: accionistes/propietaris capital, treballadors empresa i consumidors). L'impost s'estarà repartint entre els col·lectius, i també és pot traslladar endarrere cap als treballadors (menor salari) i els accionistes (reducció benefici) o endavant cap als consumidors (augment de preu) - Incidència models equilibri general o Impacte impost tota l'economia - Incidència model equilibri parcial Concepte d'incidència Incidència legal. Punt legal d'impacte d'un impost.

Es refereix als individus a els qui la llei imposa la obligació de pagar un impost. En general, coincideix amb l'element "subjecte passiu". Incidència econòmica. Punt d'impacte final d'un impost. Es refereix als individus que realment suporten l'impost (pagant preus majors, rebent un menor salari...). Translació impositiva. Transmissió de la càrrega fiscal des del punt legal de l'impost al punt final. Altres tipus d'incidència: de pressupost equilibrat, diferencial o absoluta. MODELS D'INCIDÈNCIA IMPOSITIVA Models d'equilibri parcial. S'analitza la distribució de la càrrega fiscal entre els agents econòmics que intervenen en el mercat on s'aplica l'impost.

És a dir, s'analitza com l'impost és suportat pels demandants o oferents del bé, activitat o factor productiu gravat. Aquest tipus de models permeten analitzar la incidència impositiva a curt termini. Analitza l'impacte immediat en el mercat on s'aplica l'impost, deixant de banda la possible influència sobre altres mercats relacionats. Models d'equilibri general. Analitzen no només els efectes en el mercat on s'introdueix l'impost, sinó els efectes sobre altres mercats (factors productius, béns complementaris).

Incidència en equilibri parcial Parteixen de l'anàlisi marshallià s'analitza com afecta la introducció d'un impost en un mercat determinat, considerant la resta de mercats sota la hipòtesi ceteris paribus Es tracta de models molt simples. Gran poder per explicar la realitat en la mesura que es compleixen 3 condicions: Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 11 1. Baixa mobilitat dels factors productius del sector gravat cap als sectors no gravats. 2. Baix grau de substitució del bé gravat per béns no gravats 3.

La recaptació obtinguda és neutral respecte al comportament dels individus (el seu ús no ha de distorsionar ni D ni S) Es poden explicar a impostos parcials sobre el consum, sobre la propietat de determinats elements patrimonials o sobre un factor productiu. Ex begudes ensucrades. €/unitat física. Impost unitari T. S'aplica per la banda de la demanda, ja que el subjecte passiu és el consumidor. Què veurem utilitzant l'enfocament de l'equilibri parcial? a) Incidència impositiva d'un impost unitari sobre un producte L'impost s'estableix per unitat de producte (impost unitari)=t.

Es recapta una quantitat fixa per cada unitat que es ven de producte (per exemple, impost per paquet de cigarretes, per barril de petroli...). La incidència legal recau sobre els consumidors (es trasllada la corba de demanda cap a sota amb la mateixa pendent). L'impost s'estableix per unitat de producte (impost unitari)=t. Es recapta una quantitat fixa per cada unitat que es ven de producte (per exemple, impost per paquet de cigarretes, per barril de petroli...). La incidència legal recau sobre els productors (es trasllada la corba d'oferta cap a dalt amb la mateixa pendent).

Del que hem vist fins ara en podem extreure dues observacions: És indiferent el costat (consum o producció) sobre el qual s'estableix l'impost. La situació d'equilibri després de l'impost és la mateixa. Ara veiem que el grau de translació de l'impost dependrà del comportament de les elasticitats-preu de l'oferta i la demanda. Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 12 Conclusió. L'impost acaba sent suportat en major mesura per l'agent més inelàstic.

L'impost s'estableix per unitat de producte (impost unitari)=t Oferta perfectament inelàstica: Oferta perfectament elàstica: La demanda és perfectament elàstica: Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 13 La demanda és perfectament inelàstica: La formalització de tot el vist anteriorment: Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 14 Per tant, la participació del consumidor vs el productor en l'impost ve donada per la relació següent: Participació del consumidor en l'impost/participació del productor en l'impost L'impost s'estableix per unitat de producte (impost unitari)=t. Es recapta una quantitat fixa per cada unitat que es ven de producte (per exemple, impost per paquet de cigarretes, per barril de petroli...). La incidència legal recau sobre els consumidors. Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 15 b) Incidència impositiva d'un impost ad valorem sobre un producte L'impost s'estableix com una proporció del preu (impost ad valorem)=t. Per exemple, impostos sobre aliments. Es trasllada la corba de demanda cap a sota amb un canvi de pendent. c) Incidència impositiva d'un impost sobre un factor de producció L'anàlisi de la incidència d'un impost sobre un factor de producció (K o L) es faria de la mateixa manera: comparant la situació abans i després de l'impost en el mercat del factor.

Per exemple, en l'anàlisi de la incidència d'un impost sobre el factor treball, serà irrellevant si l'impost recau legalment sobre els empleats (que en aquest cas són l'oferta de treball) o sobre els ocupadors (demanda de treball). És una qüestió que es pot aplicar a l'anàlisi de les cotitzacions socials que en teoria es reparteixen entre empresaris i treballadors. MODEL D'EQUILIBRI GENERAL SIMPLIFICAT Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 16 Recordem....

- Parlar d'incidència en la imposició significa preguntar-se: Qui suporta realment els impostos? - Definim translació impositiva com el procés de transmissió de la càrrega fiscal des del punt d'impacte inicial (incidència legal), fins al punt d'impacte final (incidència econòmica). Pot ser cap endavant o cap enrere. - La incidència econòmica és independent del costat del mercat que es gravi (venedor o comprador). El repartiment de la càrrega entre les dues parts és inversament proporcional a la capacitat de resposta de cada part (elasticitats de les corbes d'oferta i demanda). - L'impost tendeix a ser suportar per aquells agents amb oferta o demanda més inelàstica.

L'impost tendeix a ser traslladat per aquells agents amb oferta o demanda més elàstica. Exemple... A Esplugues hi ha un impost sobre les perruqueries. Si ens preguntem per la incidència hem de tenir en compte les elasticitats, tant de l'oferta com de la demanda (força elàstica). Veiem que les perruqueries suportarien majoritàriament l'import (a curt termini). Si baixa la demanda de serveis de perruqueria a Esplugues, també baixarà la demanda dels factors K i L. L'impacte serà més gran sobre el factor que ho té més difícil per "escapar". L'equilibri general en un impost sobre un producte es basa en estudiar els mercats dels factors i veure els seus efectes tant a curt com a llarg termini.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 17 4. IMPOSICIÓ I EFICIÈNCIA Distorsions impositives i excés de gravamen. Els impostos redueixen el benestar dels individus per una doble via: Per la recaptació impositiva (transferència de renda del sector privat al públic). A aquesta càrrega directa se la denomina efecte renda. Per alterar el comportament dels individus (les activitats de producció o consum relativament més gravades es veuen substituïdes per les menys gravades) efecte substitució.

A aquest excés de càrrega per sobre de la recaptació se'l denomina excés de gravamen o cost d'ineficiència de l'impost. Tots els impostos tenen un efecte renda i un efecte substitució (excés de gravamen)? Tots, a excepció d'un impost de suma fixa o a tant alçat. Impost de suma fixa o a tant alçat. És un impost que només té efecte renda. No hi ha efecte substitució o excés de gravamen. - Impost de capitació o per càpita: cada individu ha de pagar una quantitat fixa independentment dels béns que consumeix o de les rendes factorials que percep. Excés de gravamen.

Equivalent monetari de la reducció ocasionada per un impost en el nivell de benestar de la societat per sobre del que s'hauria produït sota un impost de suma fixa d'igual recaptació. És la pèrdua de benestar que supera la quantia de recaptació obtinguda. L'excés de gravamen d'un impost = cost net en termes de benestar que suposa la introducció de l'impost = pes mort de l'impost. Elusió fiscal Evasió fiscal (simular canvi domicili) Els distorsionants graven la renda, el consum, la riquesa... Control per part de l'individu Com mesurar gràficament l'excés de gravamen? Veiem com podem quantificar l'excés de gravamen d'un impost ad valorem sobre el consum d'un bé X.

Suposem que existeix un altre bé Y que és numerari (Py=1). Se suposa que els costos marginals de producció són constants. Comparem la situació inicial d'equilibri per un individu amb una renda R i la situació existent després de la introducció de l'impost. Partirem de la següent restricció pressupostària inicial: R = Px X + Py Y Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 .

18 Respecte el gràfic anterior tenim que: Volem calcular l'excés de gravamen utilitzant el concepte d'excedent del consumidor i del productor. S'introdueix un impost "ad valorem" sobre la producció del bé X. Abans de l'impost. Excedent consumidor = abP0 Excedent productor = 0 Benestar conjunt = Suma d'excedents = abP0 Després de l'impost Excedent consumidor = agf Excedent productor = 0 Recaptació = gP0df Benestar conjunt + recaptació = agf + gP0df Excés de gravamen = abP0-[agf + gP0df]= fdb Per tant, l'excés de gravamen d'un impost "ad valorem" sobre el bé X el podem mesurar com l'àrea d'un triangle.

Excés de gravamen= = ½ Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 19 Sabem que = (1+tx) Px – Px = Px +txPx – Px = txPx També sabem que = De manera que: = ( ) = ( )txPx = Substituint en l'expressió de l'excés de gravamen ens queda que: 1 2 Per tant: = Interpretem econòmicament el significat de l'expressió que acabem de trobar.

L'excés de gravamen provocat per un impost que grava el bé X dependrà de: 1) L'elasticitat de la demanda del bé ( ) 2) La despesa destinada inicialment al bé (X ) 3) El tipus de gravamen al quadrat ( 2 ). A mesura que s'eleva el tipus impositiu, l'excés de gravamen augmenta en proporció al seu quadrat. I què passa quan la corba d'oferta no és perfectament elàstica sinó que té pendent positiva? Com es calcula l'excés de gravamen en aquest cas? Quan la corba d'oferta té pendent positiva, en comptes de ser horitzontal l'excés de gravamen és: Si = = Si = = 2 1 1 · 2 / 1 x s d x t X P + Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra.

Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . . 20 Si = = Si = = IMPOSICIÓ ÒPTIMA: EFICIÈNCIA Sistema impositiu òptim. Aquell que aconsegueix obtenir la recaptació requerida a la vegada que minimitza l'excés de gravamen total. Existeixen diverses regles per minimitzar l'excés de gravamen. 1. Regla de l'elasticitat inversa. Els tipus impositius que minimitzen l'excés de gravamen seran inversament proporcionals a les respectives elasticitats-preu de demanda. Per arribar a aquesta conclusió partim dels següents supòsits: Suposem dos béns X i Y que no estan relacionats entre si.

Suposem que en la situació inicial els preus dels dos béns són iguals i es consumeix la mateixa quantitat. Suposem que els costos marginals de producció són constants. Volem minimitzar l'excés de gravamen: Per tant, la regla de l'elasticitat inversa ens diu que els tipus impositius que minimitzen l'excés de gravamen seran inversament proporcionals a les respectives elasticitats-preu de demanda. 2. Regla de l'elecció excloent. Quan l'opció oberta a les autoritats és l'elecció excloent entre 2 impostos, el millor impost és aquell que grava el bé amb una demanda més inelàstica.

Aquesta regla es pot deduir a partir de l'anterior: dx dy y x t t = dx dy y x t t = Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 21 Inicialment els dos béns (X i Y) tenen el mateix preu i es consumeix la mateixa quantitat = i 0 = 0.

Per obtenir la mateixa recaptació s'ha de gravar a un tipus més elevat el bé X tx > ty Px(1+tx)CDPx=Py(1+ty)MNPy L'excés de gravamen és inferior en el cas del bé Y CAD>MRN Gravar un sol mercat s.a restricció: obtenir recaptació R fixar un tipus "força elevat". 3.Regla de la reducció equiproporcional (Regla de Ramsey). L'excés de gravamen es minimitza quan els impostos no modifiquen apreciablement la proporció en que els diferents béns són consumits. Partirem també de la regla 1 (elasticitat inversa): Això vol dir que l'excés de gravamen es minimitza quan s'estableixen els impostos de manera que la variació proporcional del bé X és igual a la variació proporcional del bé Y.

Aquest resultat és conegut també com regla de Ramsey. L'excés de gravamen es minimitza quan s'estableixen els impostos de manera que la reducció proporcional de X és igual a la reducció proporcional de Y. Ramsey béns interrelacionats (substitució, complementaris...) (3). Regla de reducció equiproporcional. Els béns poden ser complementaris o substitutius (relaxem el supòsit de béns no relacionats). ( ) tx=tx* (Ramsey) ( ) ty=ty* 4.Regla d'igualació de distorsions marginals. En general, quan l'elecció no és excloent, serà desitjable utilitzar tots els impostos.

Els tipus de gravamen òptims seran aquells que igualin l'excés de gravamen marginal per euro addicional de recaptació de tots els impostos. dx dy y x t t = Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 22 El sistema fiscal no serà òptim fins que els excessos de gravamen marginals no s'igualin al recaptar el darrer euro, ja que sinó seria preferible recaptar un euro més amb l'impost que generi un menor excés marginal i un menys el que produeixi un major excés de gravamen marginal. (4).

Es gravarà amb "molts impostos". Regla d'igualació de les distorsions marginals. Si X: bé bàsic i Y: bé de luxe? El que hem recomanat en termes d'eficiència pot anar en contra de l'equitat. Si ens preocupa l'equitat ens desviem de (1) i (2). Fins a quin punt? Primer en funció de les preferències per la igualtat de la renda (i riquesa). També, > (quanta més diferència més efecte regressiu). IMPOSICIÓ ÒPTIMA: EFICIÈNCIA I EQUITAT La imposició eficient és sempre equitativa? La regla de l'elecció excloent ens diu que hem de gravar preferentment béns de demanda inelàstica. Què passa si són béns de primera necessitat? Inequitat.

La societat pot estar disposada a pagar el preu d'un major excés de gravamen a canvi d'una distribució de la renda més igualitària. En general, desviar-nos de les regles d'imposició òptima dependrà de: La intensitat de les preferències igualitaristes de la societat El grau en què difereixin les pautes de consum de rics i pobres Impost de suma fixa no serà neutral si hi ha possibilitat d'evasió. Un impost de suma fixa no està en funció de res. Quan parlen de neutralitat ens parlen d'eficiència. L'evasió es modificar el comportament fora de la legalitat, i això d'algun manera és una distorsió. VERITAT. Impost de suma fixa elevada probabilitat d'acceptació social. FALS. Pel caràcter regressiu.

Elecció excloent. Per exemple, triar entre dos mercats per posar l'impost (o un o l'altre). Si aquesta és la condició gravarem el mercat que tingui demanda més inelàstica (1). L'elecció no és excloent: = "regla elasticitat inversa" Pigou Ramsey (2) - Béns no relacionats - Context eficient: - Competència perfecta - Informació perfecta - Mercats complets - Drets propietat: rival + exclusió Si ha una externalitat el que es veu afectat són els drets de propietat.

Quan tenim una externalitat negativa hem d'intentar internalitzar per exemple a través d'un impost mediambiental, que gravés les emissions contaminants per tal que l'industrial prengui les decisions de producció coneixent que hi ha aquest cos d'abocar emissions contaminants en aigües residuals. És un impost volgudament/expressament distorsionant. R.F.V. Reforma Fiscal Verda Anem a un sistema fiscal diferent que també incorpori un paquet d'impostos ambientals, com el que acabem de comentar. L'objectiu és gravar contaminacions, activitats amb perjudici ambiental... però si no es toquen els impostos inicials (IRPF, IVA, IE...) incrementa la pressió fiscal del sistema.

La pressió fiscal global constant, i disminueix CS disminució excés de gravamen. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 23 Efecte dels robots en el mercat de treball? Expulsa treball, en particular en tasques repetitives (generalment de baixa qualificació). Això fa disminuir el sou d'aquests llocs de treball, polaritzant així els sous i fent augmentar la desigualtat. El millor impost és aquell que grava el bé amb una demanda més elàstica. FALS. Grava el bé amb una demanda més inelàstica.

L'objectiu és minimitzar l'excés de gravamen. L'excés de gravamen d'un impost és la pèrdua de recaptació que suposa la recaptació de l'impost. FALS. És la pèrdua de benestar. L'excés de gravamen depèn de 3 coses: el tipus de gravamen, elasticitat de l'oferta i la despesa en un bé. Algunes idees clau... Les activitats relativament més gravades s'acabaran substituint per les menys gravades. Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 24 5.

IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES Renda, riquesa i consum tres mesures de la capacitat de pagament. Els impostos bé poden ser directes o indirectes. Els impostos sobre la renda i la riquesa són directes, i els que són sobre el consum són indirectes. Dins la renda treballarem amb dos impostos: - IRPF - IS (persones jurídiques) Dins de la riquesa: - Manifestacions estàtiques. Mirar en un moment del temps l'exercici fiscal. o I. Patrimoni - Manifestacions dinàmiques. Canvis de titularitat o Intervius Oneroses Impost transmissions patrimonials Lucratives Impost sobre donacions o Mortis causa (I.

Successions) I en el consum: - Volum de vendes o Monofàsics Impost fase fabricant Impost fase majorista Impost fase minorista o Multifàsics Acumulatiu IVA - Consums específics o Tabac o Hidrocarburs o Begudes alcohòliques Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 .

25 Tenim dues alternatives: - Individu - Unitat familiar progressivitat Els tipus impositius progressius provoquen: - La 1a unitat de Y del segon perceptor queda gravada al tipus marginal del primer pot generar un excés de gravamen major - L'acumulació de rendes augmenta la càrrega impositiva familiar: > 1 + 2 Mecanismes per pal·liar l'efecte de la progressivitat en l'acumulació de rendes: 1. Aplicació de tarifes impositives diferents a. Una tarifa per la declaració individual b. Una tarifa per la declaració conjunta (menys progressiva). Sistema aplicat a Espanya 1992-98 2. Sistema de deduccions en la base o la quota a. Per exemple, duplicar el mínim exempt en declaracions conjuntes 3.

Sistemes d'agregació parcial a. No es suma tota la renda del segon perceptor de renda i ulteriors. Part de la renda del segon perceptor està exempta. 4. Mecanismes de la mitjana de la base a. 5. Sistema d'exclusió de la renda del segon perceptor pel càlcul del tipus mitjà a. Es calcula el tipus impositiu mitjà (quota íntegra/base liquidable) sense la renda del segon perceptor, però s'aplica al total de renda percebuda Base imposable. La seva definició ha de constituir un bon indicador de la capacitat de pagament dels individus (el que es vol gravar).

Tenim dos conceptes de renda: - Renda econòmica o extensiva: a partir dels usos de la renda - Renda legal (fiscal): a partir de les fonts de renda Existeixen grans dificultats al intentar traslladar el concepte de renda, sigui el que sigui, al terreny fiscal amb finalitats operatives. Per això, habitualment s'acudeix a les fonts productores de renda per l'avaluació dels ingressos computables en aquest impost.

Definició legal del concepte de renda (resum) En la pràctica es calcula a partir de les fonts de renda (salaris, interessos...) i no a partir dels seus usos (consum, adquisició d'actius...) S'ha de tenir en compte que en l'impost de la renda espanyol hi ha dos bases imposables depenent de l'origen de les rendes. La base imposable general abasta la majoria de les rendes rebudes durant l'últim any fiscal: els rendiments del treball i del capital immobiliari, els rendiments d'activitats econòmiques i les imputacions de rendes. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 26 La base imposable de l'estalvi abasta els rendiments del capital mobiliari i els guanys/pèrdues patrimonials derivats de la transmissió d'elements patrimonials. El temps en l'IRPF: període impositiu i rendes irregulars L'impost es defineix sobre rendes obtingudes en un període determinat de temps, anomenat període impositiu (normalment un any). Normalment les rendes s'obtenen de forma periòdica (salari, interessos, ingressos per lloguer...) rendes regulars Tot i així, també poden obtenir-se rendes que tinguin un període de generació superior a l'exercici fiscal rendes irregulars Quin problema plantegen les rendes irregulars?

Excés de tributació per acumulació de rendes i per la progressivitat. Els individus que obtenen rendes irregulars es veuen injustament discriminats al patir un excés de tributació per la irregularitat de les seves rendes, situació que vulnera el principi d'equitat. Per aquesta raó, en els impostos progressius s'han aplicat diferents mecanismes a fi de pal·liar o evitar aquesta discriminació, i en destaquem dos: - Sistema d'anualització. La renda irregular es divideix pel nombre d'anys en que s'ha generat, obtenint un quocient que s'integra amb la renda irregular. Es calcula el tipus mitjà de la base resultant i s'aplica finalment a la totalitat de la renda tant regular com irregular.

- Sistema de reducció. L'import de les rendes irregulars es redueix en un percentatge determinat fixat per la llei, que pot ser el mateix per totes les rendes irregulars, o bé augmentar amb el període de generació de les mateixes. Deduccions en l'IRPF (en la base i/o quota) Les formes que adopten les desgravacions més habituals són les deduccions (reduccions) de la base (l'estalvi fiscal està en funció del tipus marginal i del nivell de renda) i les deduccions que redueixen la quota impositiva (l'estalvi fiscal és independent totalment del nivell de renda).

Les principals deduccions responen a: Despeses necessàries per l'obtenció dels ingressos El problema radica en comprovar la necessitat real d'incórrer en aquestes despeses. Alguns exemples: viatges de feina, quotes de col·legis professionals, material necessari per l'exercici professional... Despeses personals que redueixen la capacitat de pagament dels individus Exemples: despeses d'assistència mèdica, pèrdues per robatori/incendi... Ajustaments amb finalitat encoratjadora Exemples: per inversió en habitatge propi, per donatius a institucions benèfiques o culturals... Ajustaments per equitat Pretenen graduar l'impost en funció de les circumstàncies personals o familiars del contribuent.

Exemples: número de fills, minusvàlues... La inflació i l'impost sobre la renda L'impacte de la inflació en l'impost sobre la renda es plasma tant en la determinació de la base imposable com en la progressivitat de la tarifa. Analitzarem la inflació i base imposable, i la inflació i progressivitat real. Inflació i base imposable La inflació provoca una reducció en termes reals de les quantitats exemptes i de les deduccions fixes. Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 .

27 Distorsiona les rendes reals, sobretot del capital (que tendeixen a estar fixades en termes monetaris).

La inflació disminueix el valor real de les rendes del capital i origina guanys de capital purament nominals Inflació i progressivitat real La inflació afecta a la progressivitat a través de tres vies: o Elevant els tipus impositius de la tarifa de l'impost o Disminuint en termes reals el valor del mínim exempt o Reduint el valor real de les deduccions L'efecte total de la inflació sobre l'impost progressiu sobre la renda a través de les exempcions i deduccions nominals i de la tarifa nominal, si no es duen a terme els ajustos corresponents, es denomina progressivitat "en frío" IRPF: Impost progressiu. Impost personal. Té en compte les característiques personals i familiars del contribuent.

Subjecte passiu. Admet dos modalitats: - Individu - Unitat familiar Exemple... A: 28.000 i B: 64.000 Individual (A) Base= 28.000, fins 20.200 4.225,50 i 7800 al 30% 2.340 Individual (B) Base= 64.000 fins 60.000 17.901, 50 i 4000 al 45% 1.800 Conjunta Base= 92.000, fins 60.000 17.901,50 i 32000 al 45% 14.400 Mitjana de rendes: 1) Fer la mitjana de les rendes (R1+R2)/2 = renda mitjana 2) Quota de la renda mitjana 3) Quota anterior x 2 = quota final Aquest sistema admet diverses modalitats. Quan s'aplica el sistema el resultat pot ser una mica inferior al resultat de quan declaren individualment (es corregeix).

Agregació parcial: La renda més baixa no s'agrega en la seva totalitat, es fa una agregació passsiva. Per exemple: R1 (100%) i R2 (80%). Això és una agregació parcial. Exclusió de la renda del 2n perceptor (el que té la renda més baixa). 1) Incloem la R1 (renda més alta), excloure la renda més baixa 2) Tipus mitjà = Quota/base 3) El tipus mitjà aplica a la totalitat de la renda (R1+R2) Es parla de renda econòmica (extensiva) - Usos de la renda: o Consum o Augment de riquesa i de renda legal (o fiscal) Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra.

Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 28 - Fonts de renda o Treball Per compte propi Per compte aliè o Capital Mobiliari Immobiliari o Imputació de rendes o Rendes irregulars Acumulació rendes temps o Guanys de capital Els guanys de capital poden ser no realitzats o realitzats. La diferència la veurem a través d'un exemple: - Vam comprar una casa fa 4 anys per 200.000 euros. Aquesta casa comprada l'any 2020, ara es fa una valoració i se'ns diu que la podríem vendre per 350.000 euros. El guany teòric seria la diferència entre valor actual i valor del 2020. Hi ha un guany de capital en el sentit estricte d'increment de valor.

Com que la casa segueix sent nostra aquest guany de capital es denomina no realitzat, perquè no l'estem venent i per tant no n'estem traient un guany. Si la decidim vendre per 350.000 si que tenim aquest guany de capital de 150.000, però és un guany de capital realitzat, perquè hi ha hagut una operació de mercat. Despesa necessària per l'obtenció de la renda. Sempre s'han tingut en compte. Despeses personals. Ajustos amb finalitat incentivadora Ajustos per equitat Exemple.

Tenim deduccions de 1.000 A Base= 40.000 Quota 10.501,50 Deducció base: BI= 40.000 -ded= 1000 BL= 39.000 Quota= 10.131,50 Estalvi fiscal 370 A= 1000*0.37=370 B Base= 68.000 Quota=21.501,5 Deducció base: BI=68.000 -ded=1.000 BL=67.000 Quota=21.505,5 Estalvi fiscal 450 Progressivitat formal. - Tarifa - Deduccions - Mínim exempt Progressivitat real. - Frau fiscal Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 .

29 - Elecció subjecte passiu - Discriminació rendes - Inflació t Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 30 6. IMPOST SOBRE SOCIETATS Doble imposició de dividends: El principal problema que planteja l'existència de l'impost; doble imposició de dividends: Sistemes d'integració entre l'IRPF i l'IS Sistemes d'integració total. Impliquen la desaparició en la pràctica de l'IS. Els dividends es graven únicament en l'IRPF.

Sistemes d'integració parcial: - Sistemes que operen en la societat (la correcció es fa en l'IS) o Sistema de deducció de dividends o Sistema de doble tipus - Sistemes que operen en el soci (la correcció es fa en l'IRPF) o Sistema d'exempció de dividends o Sistema d'imputació Dins de l'impost sobre la renda distingim entre: - Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) - Impost sobre la renda de les persones jurídiques (IS) Sistemes d'integració parcial Societat: Sistema de deducció de dividends. Consisteix en la deducció total (o parcial) en la base imposable de la societat dels dividends pagats.

En cas de deducció total, els beneficis distribuïts tributen exclusivament en l'IRPF, i en l'àmbit societari només es graven els beneficis no distribuïts. Sistema de tipus impositiu doble. Consisteix en aplicar un tipus impositiu menor en l'IS als beneficis distribuïts que als beneficis no distribuïts. Soci: Sistema d'exempció de dividends. Implica l'exempció total o parcial en l'IRPF dels dividends percebuts, que ja han suportat l'IS Sistema d'imputació total o parcial. L'accionista inclou en la seva base imposable de l'IRPF la totalitat o part de l'import íntegre dels beneficis distribuïts que li corresponen (dividends percebuts més la totalitat o part de l'IS pagat).

Un cop calculada la quota inicial de l'IRPF es dedueix d'aquesta la totalitat o part de l'IS pagat. Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 31 Equitat horitzontal i vertical Equitat horitzontal.

Quan un contribuent opta per invertir una determinada quantitat en l'adquisició d'accions d'una societat, d'igual manera que hagués pogut optar per invertir en qualsevol altre tipus d'actiu, el sistema fiscal no hauria de discriminar als inversors per la forma en que materialitzen els seus estalvis. És a dir, que dos estalviadors haurien de pagar la mateixa quota tributària a igualtat de rendiment en termes monetaris. Si no és així, es trenca amb el principi d'equitat horitzontal. Equitat vertical. El principi d'equitat vertical implica que dos contribuents diferents han de ser tractats de forma diferent.

L'existència de doble imposició no trenca amb el principi d'equitat vertical, però si no es corregeix pot debilitar-lo. Estructura de l'impost La base imposable és el benefici fiscal (ingressos fiscals – despeses fiscalment deduïbles).

Benefici fiscal benefici econòmic 1) El cost d'oportunitat del capital propi no és deduïble 2) Amortització fiscal amortització econòmica 3) El càlcul del consum d'existències (amb inflació) depèn dels mètodes legalment permesos (FIFO, LIFO, PMP) Base imposable: amortitzacions Els actius pateixen depreciació econòmica El legislador permet comptabilitzar com despesa deduïble la depreciació fiscal, que no necessàriament ha de coincidir amb la depreciació econòmica En la pràctica administrativa de tots els sistemes fiscals se segueixen uns mètodes d'amortització permesos pel legislador, com els següents: o Mètode d'amortització lineal Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 32 o Mètode d'amortització decreixent, que admet dues modalitats: % constant i suma de dígits o Mètode d'amortització lliure Els mecanismes degressius produeixen una acceleració de les amortitzacions que implica que quant més ràpidament s'amortitzi fiscalment un bé, menor serà el benefici declarat en els primers anys de la vida d'un actiu i, per tant, menor serà la quota tributària en aquests anys, produint-se un avantatge financer per al contribuent al diferir el pagament de l'IS.

Base imposable: guanys de capital Al incrementar-ser el preu d'un actiu de l'empresa, s'incrementa el seu patrimoni Els guanys de capital poden ser realitzats o no realitzats A Espanya només es graven aquests guanys quan es realitzen Si no hi ha ajustament per inflació s'estaran gravant guanys nominals, però no reals Base imposable: compensació de pèrdues Les pèrdues suposen una disminució de la capacitat de pagament i, per això, poden deduir-se de la base imposable en exercicis posteriors amb certs límits temporals i/o econòmics Per exemple, poden utilitzar-se les pèrdues per compensar beneficis fins en els 15 exercicis posteriors o bé que la base imposable negativa a compensar en cada exercici no pugui superar una determinada quantitat (70% de la base imposable positiva en l'any en que es fa la compensació, per exemple) Tipus impositiu Impost de tipus fix Tipus nominal tipus efectiu: com conseqüència de l'existència de bonificacions...

A més del general, poden existir tipus impositius nominals discriminatoris en funció de. - Objectiu social de la societat. Incentivar l'activitat econòmica en certs sectors d'interès social o econòmic: cooperatives. - Destí dels beneficis. Doble tipus per atenuar la doble imposició de dividends - Altres motius. Segons la forma d'organització empresarial (Pimes), localització d'empreses en zones deprimides... Deduccions de la quota En la pràctica trobem diferents deduccions o tractaments especials que intenten incentivar determinats comportaments.

Per exemple: - Deducció per activitats d'investigació i desenvolupament i innovació - Deducció per al foment de les tecnologies de la informació i de la comunicació - Deducció per inversions per la protecció del medi ambient - Etc Efectes de l'IS Efectes sobre la política empresarial Sobre la política financera de l'empresa (finançament propi vs aliè) o El fet que només el cost financer dels fons externs a l'empresa sigui fiscalment deduïble genera un incentiu al endeutament o Això pot incrementar el risc de fallida empresarial Sobre la política de repartiment de dividends o El sistema impositiu incentiva la no distribució dels dividends Al dividir dividends l'accionista paga IRPF Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 33 Al retenir dividends (augmenta preu acció), l'accionista paga la plusvàlua (guany de capital) però només en el moment de la seva realització (impost menor en valor actual) o Paradoxa del dividend.

La teoria prediu no repartiment i la realitat ens fa veure que sí que hi ha repartiment Repartir dividends és una senyal de salut financera Per als accionistes de renda baixa és possible que el tipus impositiu sobre els dividends sigui més baix que sobre els guanys de capital, pel que preferiran el repartiment de dividends Sobre la inversió o En absència de IS, una inversió es durà a terme quan: els ingressos anuals que genera > cost d'ús del capital o Si aplica l'IS, una inversió es durà a terme segons: Si benefici econòmic = benefici fiscal IS neutral Si benefici econòmic benefici fiscal IS no neutral (es modifica el cost d'ús del capital) Cost d'oportunitat del capital no deduïble Depreciació fiscal i econòmica no coincideixen o La no deduïbilitat del cost d'oportunitat del capital propi: redueix la inversió o Permetre serveis de lliure amortització o amortització accelerada: pot suposar un estímul per la inversió Directe, proporcional característiques de l'IS L'IS grava el benefici total, distingint entre els no distribuïts i els distribuïts (o dividends).

Per establir la relació entre els dos impostos el que ens interessa són els dividends. Aquests es reparteixen entre els accionistes (persones físiques). Els dividends que percep una persona física són per tant rendes. Estaran gravats per l'IRPF. És doble imposició, sent aquest (dividends) l'únic cas. Ara veurem els sistemes de correcció i els anirem explicant d'un en un: 1) Integració (entre l'IS i l'IRPF) a. Sistemes d'integració total b. Sistemes d'integració parcial i. Operen en la societat (IS) 1. Deducció dividends a. Total b. Parcial 2. Doble tipus impositiu ii. Operen en el soci (IRPF) 1. Exempció dividends a. Total b. Parcial 2. Imputació a. Total b.

Parcial Exemple amb el que treballarem. Suposem una societat que té un benefici de 150.000€. Tenim un sol accionista i el benefici es reparteix en la seva totalitat (tot són dividends). El tipus impositiu de l'IS és del 25% i el tipus de l'IPRF és del 45%. Sense correcció: IS. Base= 150.000, Quota=150.000*0,25=37.500. L'accionista rep un dividend que ja ha suportat l'IS (rebrà 150.000 – 37.500= 112.500). IRPF. Base= 112.500, Quota= 112.500*0,45= 50.625. Elimina la publicidad de este documento con 1 coin Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-12476516 . 34 El gravamen total dels dividends serà la quota de l'IS + la quota de l'IRPF, tal que: 37.500 + 50.625= 88,125 Calculem el tipus mitjà (88.125/150.000)*100 = 58,75% (com de gravats estan els dividends). La situació ideal sense doble imposició seria la següent: Anem directament a l'IRPF (els dividends no són gravats per l'IS), i per tant base = 150.000 i quota=150.000*0,45=67.500. Com que només hi ha un impost, aquest és el gravamen total. També tindrem que el tipus mitjà és igual al 45%.

Aquest seria el sistema d'integració total La doble imposició: 88.125 - 67.500 = 20.625 Deducció dividends (85%) En l'IS la base hauria de ser 150.000, però com que tenim reducció de dividends per tant 150.000*0.85= 127.500. La diferència ens dona 22.500 (base). Pel que fa a la quota = 22.500*0,25=5.625. L'accionista rep 150.000 – la quota de societats = 150.000 – 5.625 = 144.375. Ara ja podem…