Apunts de Dret de Successions Romà | Dret Romà UB

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS DRET ROMÀ Grau en Dret Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts complets de dret de successions romà: principis, delació, herència jacent, successió ab intestato, testament, substitucions, llegats i legítima.

APREN.AI Índex 1 Conceptes fonamentals, principis successoris i adquisició de l'herència Evolució històrica del règim hereditari Objecte i subjectes de la successió Principis rectors de la successió universal romana Delació, herència jacent i adquisició Capacitat i acceptació de l'herència 2 La successió intestada (ab intestato) Ordres successoris en l'antic dret civil La reforma del dret pretori: bonorum possessio La successió intestada en el dret imperial 3 El testament, el codicil i les seves disposicions Capacitat testamentària Contingut essencial: institució d'hereu i obertura Substitucions hereditàries Els llegats i la seva transmissió Fideïcomisos i codicils 4 La successió necessària o forçosa La successió forçosa formal: preterició i efectes La legítima material i la querella d'inoficiositat 5 Resum per repassar Principis generals i adquisició hereditària Successió intestada (ab intestato) Testament, substitucions i llegats Successió forçosa i protecció legitimària Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts de Dret de Successions Romà " Dret Romà UB 1 1 Conceptes fonamentals, principis successoris i adquisició de l'herència EN ACABAR SABRÀS Diferenciar la successió a títol universal de la successió a títol particular. Comprendre les implicacions de la responsabilitat ultra vires i intra vires hereditatis. Identificar les característiques i tipologies de la delació hereditària. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Què li passava al patrimoni d'un ciutadà romà entre el moment de la seva mort i l'acceptació de l'hereu?

La successió mortis causa designa la substitució d'un subjecte en la posició jurídica que ocupava el difunt o causant. El dret hereditari és el conjunt d'estipulacions normatives destinades a determinar el camí del patrimoni del difunt un cop es produeix la seva mort. Evolució històrica del règim hereditari Al llarg de les diferents etapes del dret romà, l'enfocament familiar i successori va canviar de manera substancial: Època arcaica: Estructurada al voltant de l'ius civile, centrada en el vincle de la família agnatícia sotmesa a la potestat del pater familias i en el domini quiritari (dominium ex iure Quiritium).

Època clàssica: Conviu l'esquema de l'herència civil agnatícia amb el reconeixement progressiu dels vincles de sang (parentiu cognatici). Època justiniana: S'executa una ordenació global i integral de la matèria successòria, establint fonaments que han influït directament en la tradició continental i el dret civil modern. Objecte i subjectes de la successió L'herència o hereditas constitueix una universitas, una unitat patrimonial comprensiva que agrupa l'actiu (béns materials i drets de crèdit) i el passiu (deutes i obligacions pendents).

Inicialment no disposava d'una finalitat estrictament pecuniària, sinó d'una cohesió familiar, assolint posteriorment el seu ple sentit econòmic i patrimonial. Subjecte Concepte i característiques Causant Difunt que deixa la titularitat del patrimoni relicte. Hereu (heres) Successor a títol universal. Pot ser necessari/legítim (de dret propi) o voluntari/estrany. Legatari (legatarius) Adquirent d'elements singulars de l'herència a títol estrictament particular.

Apunts de Dret de Successions Romà " Dret Romà UB 2 Principis rectors de la successió universal romana El successor es col·loca en la mateixa posició jurídica del causant, comportant una sèrie de regles estructurals: Responsabilitat pel passiu: Pot manifestar-se de dues maneres: Institució d'hereu (heredis institutio): Peça nuclear imprescindible per a l'eficàcia del negoci testamentari. Prohibició d'institució en cosa certa: No es pot nomenar hereu formalment respecte a un bé individual concret. Incompatibilitat entre la successió testada i intestada: Ningú pot morir en part testat i en part intestat; no es pot obrir la via ab intestato per a una fracció patrimonial omesa en el testament.

Primacia del testament: La voluntat testamentària gaudeix de preferència absoluta davant la via legal supletòria. COMPROVA-HO 2 Quina conseqüència pràctica té el principi d'incompatibilitat entre la successió testada i intestada? Delació, herència jacent i adquisició La delació (delatio) és la crida jurídica que fa l'ordenament o el causant perquè un o diversos subjectes adquireixin la condició d'hereus mitjançant l'acceptació. Segons la font que la genera, es distingeixen tres categories fonamentals: ESQUEMA Classes de delació de l'herència Delació testamentària: Procedeix de la voluntat explícita del testador formalitzada en el seu testament.

Delació intestada (ab intestato): Prové de la llei en cas de manca o ineficàcia de testament, establint l'ordre segons el grau de parentiu. Responsabilitat ultra vires hereditatis: L'hereu respon indefinidament dels deutes del difunt integrant el seu patrimoni personal. 1 Responsabilitat intra vires hereditatis: Mitjançant el benefici d'inventari, se separen els dos patrimonis i els deutes es cobreixen exclusivament amb els béns relictes.

2 Delació testamentària Voluntat expressada en testament Delació ab intestato Disposició supletòria per la llei Delació forçosa Protecció imperativa dels familiars Apunts de Dret de Successions Romà " Dret Romà UB 3 Delació contrària al testament: Imposició legal reservada als familiars propers al marge del designi del testador. En el període que transcorre entre l'obertura de la successió per defunció i l'acceptació o adició per l'hereu voluntari, el patrimoni rep el nom d'herència jacent, mancat temporalment de titular definitiu. Capacitat i acceptació de l'herència L'hereu cridat ha de manifestar si assumeix la successió mitjançant l'acceptació o si l'abandona amb la repudiació.

Si el cridat renuncia, l'herència queda vacant; en cas de no acceptació reiterada per cap hereu, l'actiu hereditari podia patir ocupació o passar al Fisc en època imperial. Per poder acceptar válidament cal gaudir de capacitat jurídica. Els malalts mentals o els sui iuris de 0 a 7 anys actuen a través del seu tutor legal; els menors de 25 anys compten amb la protecció del curador (curator). La facultat d'acceptar no es transmet a tercers mitjançant mera representació directa si es té capacitat pròpia. ERROR FREQÜENT Acceptar una herència amb condicions o reservar-se la part positiva repudiant els deutes.

L'adquisició de l'herència és indivisible: qui accepta assumeix la totalitat de l'actiu i el passiu de forma perpètua. IDEES CLAU L'herència és una universitas patrimonial formada per drets, crèdits i deutes del causant. Rigeix el principi que ningú pot morir en part testat i en part intestat. La responsabilitat pot ser ultra vires o quedar circumscrita als béns de l'herència per inventari (intra vires). L'herència jacent és la situació intermèdia entre la mort del causant i l'acceptació per l'hereu cridat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. En què es diferencia la responsabilitat ultra vires de la responsabilitat intra vires? 4. Què succeeix quan cap dels hereus cridats no accepta l'herència?

Apunts de Dret de Successions Romà " Dret Romà UB 4 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin principi impedeix distribuir una part de l'herència per testament i una altra per llei? 6. Com s'anomena l'herència durant el període previ a l'acceptació per l'hereu? 7. Quin tipus de delació s'origina directament per mandat de la llei sense testament? 8. Qui intervenia per protegir els interessos patrimonials d'un menor de 25 anys? 2 La successió intestada (ab intestato) EN ACABAR SABRÀS Explicar els motius que provoquen l'obertura de la successió ab intestato. Analitzar les tres categories hereditàries pròpies de l'antic ius civile.

Descriure la jerarquia de les crides en el dret pretori i en el dret imperial. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Si un romà moria sense testament, podia un fill que s'havia emancipat rebre herència civil? La successió intestada té lloc per directa disposició de la llei quan concorre alguna d'aquestes tres circumstàncies taxatives: El causant mor sense haver atorgat testament. El testament atorgat resulta nul d'origen o s'invalida posteriorment. L'hereu instituït no arriba a acceptar l'herència, la repudia o manca de testamenti factio passiva per adquirir-la.

Ficció codicil·lar general a) Principi de responsabilitat intra vires b) Incompatibilitat de successió testada i intestada c) Institució obligatòria en cosa certa d) Herència vacant definitiva a) Herència jacent b) Herència addida c) Patrimoni ab intestato d) Delació testamentària a) Delació fideïcomissària b) Delació ab intestato c) Delació voluntària d) El pretor exclusivament a) L'hereu agnat b) El legatari c) El curator d) Apunts de Dret de Successions Romà " Dret Romà UB 5 Ordres successoris en l'antic dret civil L'antic ius civile regulava la successió sobre la base de la família agnatícia, prescindint dels llaços de sang cognaticis sense sotmetiment a la pàtria potestat.

Fixava tres categories excloents: La reforma del dret pretori: bonorum possessio El pretor va pal·liar les rigideses civils valorant la consanguinitat mitjançant la concessió de la bonorum possessio regulada al seu edicte, establint quatre classes successòries: PROCÉS Classes de bonorum possessio pretòria 1 1. Unde Liberi Fills sota potestat i fills emancipats 2 2. Unde Legitimi Hereus segons l'antic ius civile 3 3. Unde Cognati Parrents de sang fins al sisè grau 4 4. Unde Vir et Uxor Cònjuge supervivent del matrimoni Unde Liberi: Fills sotmesos a potestat civil, sumant-hi explícitament els fills emancipats i els seus descendents.

Unde Legitimi: Els hereus cridats segons l'antic ius civile (fonamentalment agnats). Unde Cognati: Parrents consanguinis o cognats fins al sisè grau natural (i el setè en certes línies descendents). Unde Vir et Uxor: Cònjuge vidu en unió matrimonial legítima. COMPROVA-HO 10 Quina gran novetat introdueix el pretor en la classe dels fills respecte a l'antic ius civile? La successió intestada en el dret imperial L'etapa imperial va consolidar el parentiu natural com a eix bàsic de la delació legítima, establint un sistema jerarquitzat: Ordre de prelació Subjectes cridats i criteris de repartiment 1. Descendents Fills legítims, legitimats, adoptius i naturals.

Si són del mateix grau hereten per caps; si algun premor, els néts hereten per representació (per estirps). Hereus legítims (sui heredes): Fills i filles sotmesos a la pàtria potestat al moment de la mort (inclosos els pòstums) i la dona sota la manus. Succeeixen tots per quotes iguals. 1 Agnat més proper: En absència d'hereus de dret propi, la crida corresponia al parent col·lateral agnat de grau més immediat (com el germà agnat). 2 Gentils: En defecte dels anteriors, eren cridats els membres pertanyents a l'estirp o gens de la persona difunta. 3 Apunts de Dret de Successions Romà " Dret Romà UB 6 Ordre de prelació Subjectes cridats i criteris de repartiment 2.

Ascendents En defecte de descendents, hereten els ascendents en concurrència i representació. 3. Mitjos germans Germans consanguinis o uterins; en cas de defunció prèvia, els seus fills adquireixen la quota per representació. 4. Altres col·laterals Sense limitació de grau, on el parent col·lateral més proper exclou sempre el més llunyà. 5. Cònjuge supèrstit En última instància, l'herència es defereix entre els cònjuges. ERROR FREQÜENT Confondre l'ordre civil arcaic amb el pretori. En l'antic ius civile el fill emancipat no rep absolutament res com a hereu de dret propi; només el dret pretori li reconeix dret a demanar la possessió hereditària mitjançant la classe unde liberi.

IDEES CLAU La successió intestada s'obre per manca de testament, invalidesa o manca d'adquisició de l'hereu. L'antic ius civile privilegia exclusivament la línia agnatícia: hereus de dret propi, agnat proper i gentils. El pretor introdueix els vincles de sang i els fills emancipats amb la bonorum possessio. El dret imperial consolida la primacia dels descendents amb mecanismes de dret de representació. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quins subjectes integren la classe Unde Liberi del dret pretori? 12. Com opera la successió intestada entre descendents si un dels fills va morir abans que el causant? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13.

Quin grup successori cridava en primer lloc l'antic ius civile? Tots els parents cognats a) El cònjuge vidu automàticament b) Els agnats col·laterals remots c) Hereus legítims o sui heredes d) Apunts de Dret de Successions Romà " Dret Romà UB 7 14. A quina classe pretòria s'acollia el cònjuge vidu en la successió ab intestato? 15. Fins a quin límit de grau reconeixia l'edicte pretori els cognats? 16. En el dret imperial, qui hereta en defecte de descendents directes? 3 El testament, el codicil i les seves disposicions EN ACABAR SABRÀS Identificar els requisits de capacitat de la testamenti factio activa i passiva. Distingir les diferents tipologies de substitucions hereditàries.

Explicar les característiques del llegat, el fideïcomís i els codicils. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Podia un ciutadà romà repartir béns singulars en una carta informal sense fer un testament sencer? El testament és un acte formal i solemne de l'ius civile, reservat a la titularitat dels ciutadans romans. La seva validesa exigeix la concurrència de capacitats específiques per a la seva conclusió i desenvolupament. Capacitat testamentària La doctrina romana distingeix dues facetes de la capacitat: Testamenti factio activa: Aptitud jurídica per formalitzar testament. Requereix posseir els tres status (llibertat, ciutadania i sui iuris). La dona necessitava la tutoris auctoritas per atorgar-lo.

En època clàssica els fills sota potestat van poder disposar del peculium castrense i del peculium quasi castrense. Mancaven d'aquesta capacitat els incapacitats, els pròdics i els sui iuris impúbers. Testamenti factio passiva: Aptitud per ser instituït com a hereu o afavorit com a legatari. No podien designar-se persones incertes (sense identificació precisa o determinades a l'atzar). Calia gaudir d'aquesta aptitud en tres moments temporals: en atorgar el testament, al moment de la mort i quan s'adquireix l'herència. A més, requeria aprovació o capacitat reconeguda respecte del pater familias.

Unde Legitimi a) Unde Liberi b) Unde Vir et Uxor c) Unde Cognati d) Fins al sisè grau (o setè) a) Segon grau exclusivament b) Tercer grau c) Sense cap límit de grau d) Els gentils a) El Fisc directament b) Els ascendents c) Els ciutadans lliures d) Apunts de Dret de Successions Romà " Dret Romà UB 8 Contingut essencial: institució d'hereu i obertura La institució d'hereu és el requisit constitutiu indispensable del testament. Havia d'encapçalar el document amb termes imperatius en època clàssica; sense una vàlida designació d'hereu, queia la integritat de les disposicions testamentàries.

Entre coheredeus instituïts conjuntament, l'herència es repartia per meitats o quotes iguals si el testador no n'indicava una assignació numèrica. Els testadors solien confiar la custòdia del document a persones d'estricta fidelitat o el dipositaven en temples. La reglamentació de la seva obertura, vinculada als tributs sobre successions establerts per August, exigia efectuar-se en lloc públic, verificant els segells mitjançant la majoria de testimonis intervinents abans de procedir a la lectura pública.

Substitucions hereditàries Clàusules mitjançant les quals el testador crida un hereu substitut per assegurar l'execució de la seva darrera voluntat: Substitució Pressupost i funcionament Substitució vulgar El testador nomena un segon hereu per si el cridat en primer terme no pot o no vol acceptar l'herència. Substitució pupil·lar El pater nomena hereu al seu fill impúber per si aquest mor abans d'arribar a la pubertat que li permetria testar. Substitució quasi pupil·lar Els ascendents paterns o materns anomenen successor per a un descendent amb alteració mental (cura furiosi) per evitar la via intestada si mor sense interval lúcid certificat.

COMPROVA-HO 18 Quina diferència funcional existeix entre la substitució vulgar i la pupil·lar? Els llegats i la seva transmissió El llegat és una atribució patrimonial a títol particular ordenada a través de testament o codicil. El legatari no succeeix en el bloc jurídic del causant ni n'assumeix els deutes; simplement rep l'objecte o dret concret que se li assigna. No confereix la posició d'hereu. PROCÉS Subjectes que intervenen en el compliment del llegat 1 1. Causant Disposa el llegat en testament o codicil 2 2. Hereu gravat Accepta l'herència i ha de pagar el llegat 3 3.

Legatari Adquireix la titularitat del bé particular Apunts de Dret de Successions Romà " Dret Romà UB 9 Poden ser objecte de llegat els béns patrimonials de caràcter físic i jurídic lícit, siguin de la titularitat del causant, de l'hereu o fins i tot de tercers (obligant l'hereu a adquirir-los per lliurar-los). Hi intervenen tres subjectes: el causant que el disposa, el gravat (l'hereu que ha de complir-lo) i el legatari beneficiat. Modalitats principals de llegat: Llegat real: Transmet directament al legatari la propietat o un dret real sobre la cosa llegada. Llegat obligacional: Imposa a l'hereu el deure de prestar o lliurar un objecte determinat del patrimoni al legatari.

Llegat de deducció / prellegat: Atribució a favor d'un cohereu autoritzant-lo a retirar el bé abans de dividir la massa hereditària lliure de deutes. L'eficàcia del llegat depèn que l'hereu accepti l'herència. Es distingeixen dos terminis tècnics: el dies cedens (fixat amb la mort del causant, quan el dret al llegat s'origina i pot transmetre's als hereus del legatari) i el dies veniens (moment d'acceptació de l'herència per l'hereu, quan el dret es fa executable). La Regula Catoniana fixava que si un llegat resultava invàlid en el moment de la seva redacció per manca de forma o d'objecte, continuava sent ineficaç encara que la causa d'invalidesa desaparegués abans de morir el testador.

Fideïcomisos i codicils El fideïcomís es va originar en els costums socials a finals de la república com una disposició basada en una relació de confiança informal. Es formulava a manera de prec o sol·licitud a una persona perquè efectués una atribució patrimonial o complís una finalitat (manumissions, designació de tutors), diferenciant-se del to imperatiu propi del llegat. El codicil és un escrit formalitzat sovint com a correspondència que no exigeix solemnitats externes: pot contenir fideïcomisos i llegats, però mai pot incloure una institució d'hereu. Sorgeix sota August.

Es distingeix entre codicil testamentari (confirmat prèviament o posteriorment pel testament) i codicil ab intestato (rebut per la successió legal i reconegut per Trajà). Mitjançant la clàusula codicil·lar, s'estipulava que si el document no mantenia la validesa formal de testament per algun defecte, valgués subsidiarment amb l'abast d'un codicil. ERROR FREQÜENT Atribuir la institució d'hereu a un codicil. La institució d'hereu és privativa i exclusiva del testament civil solemne; un codicil mai pot instituir directament cap hereu sota sanció de nul·litat.

Apunts de Dret de Successions Romà " Dret Romà UB 10 IDEES CLAU El testament requereix necessàriament la institució d'hereu com a element de validesa essencial. La testamenti factio activa requereix els tres status; la passiva exigeix capacitat d'adquisició sense indeterminació. El legatari és adquirent a títol singular de béns concrets i mai no respon dels deutes de l'herència. El codicil és un escrit informal per a llegats o fideïcomisos, incapaç d'instituir hereus per si mateix. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Quin paper compleix el dies cedens en relació amb els llegats? 20. Què estableix la clàusula codicil·lar si el testament conté algun defecte de forma?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quin és l'element essencial que ha de contenir tot testament per a la seva validesa? 22. Quin tipus de substitució s'atorgava a un descendent amb trastorn mental? 23. En què es diferencia fonamentalment el legatari de l'hereu? 24. Quina disposició no es pot ordenar mai mitjançant un codicil?

La institució d'hereu a) La designació de curadors b) Una relació de manumissions c) El pagament del deute fiscal d) Substitució pretòria a) Substitució pupil·lar b) Substitució vulgar c) Substitució quasi pupil·lar d) El legatari ha de ser estranger a) El legatari no assumeix els deutes b) El legatari no requereix dies cedens c) El legatari rep sempre tota la universalitat d) La manumissió d'un esclau a) Un fideïcomís informal b) La institució d'hereu c) Un llegat de cosa pròpia d) Apunts de Dret de Successions Romà " Dret Romà UB 11 4 La successió necessària o forçosa EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els conceptes de successió necessària formal i successió legítima material.

Explicar les conseqüències civils derivades de la preterició de fills i filles. Comprendre el funcionament de la querella inofficiosi testamenti. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Podia un pare romà deixar tot el seu patrimoni a un estrany ignorant completament els seus propis fills en el testament? La successió forçosa o contra el testament imposa límits precisos a l'autonomia de la voluntat del causant per salvaguardar les expectatives dels seus familiars més pròxims. Va néixer en època arcaica amb finalitats formals i es va anar ampliant cap a una protecció patrimonial efectiva.

La successió forçosa formal: preterició i efectes La dimensió formal obligava el testador a mencionar expressament els descendents per dret propi sotmesos a la seva pàtria potestat: calia instituir-los com a hereus o desheretar-los nominativament. La preterició es produeix quan el causant omet un legitimari en el testament, sense designar-lo hereu ni declarar-ne la desheretació expressa. Els efectes jurídics de la preterició civil variaven segons la condició del subjecte oblidat: Preterició d'un fill baró: Provoca la nul·litat radical de tot el testament, obrint íntegrament la successió ab intestato.

Preterició de filles o néts: El testament no s'invalida íntegrament, sinó que es rectifica concedint als preterits la quota patrimonial que els correspondria si s'hagués obert la successió legal. Aquesta protecció formal es va regular successivament en el marc de l'antic ius civile, a l'ordenament pretori a través del seu edicte i finalment en la compilació del dret de Justinià. COMPROVA-HO 26 Quin efecte civil ocasiona l'omissió no expressada (preterició) d'un fill baró en el testament?

La legítima material i la querella d'inoficiositat La fase material de la successió forçosa transcendeix les simples fórmules de menció formal i exigeix assignar una quota patrimonial efectiva de l'herència als parents propers. El testador només en podia privar el legitimari si concorre una causa legal i justa de desheretació. Apunts de Dret de Successions Romà " Dret Romà UB 12 L'exclusió injustificada o desheretació sense motiu fundat es considerava socialment una vulneració del deure d'afecte i de pietat familiar, assimilant-se a l'actuació d'una persona que no gaudia del seu ple judici o capacitat equilibrada.

Mecanisme Funció i règim aplicable Legítima material Porció de l'actiu hereditari neta de deutes deguda preceptivament als parents pròxims. El passiu no pot detreure's a càrrec d'aquesta porció obligatòria. Querella de testament inoficiós (querella inofficiosi testamenti) Recurs processal exercit davant el jutge per impugnar un testament inoficiós que ha privat de la legítima material sense justa causa. ERROR FREQÜENT Confondre preterició amb desheretació injusta. La preterició és el silenci absolut (ni instituir ni desheretar), resolt originàriament per la successió formal.

La impugnació per inoficiositat ataca el contingut material del testament quan el causant ha deixat sense béns suficients el legitimari sense una causa justa. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Omissió de fill baró No se'l nomena ni institueix Omissió de filles o néts Falta de menció expressa formal La successió necessària formal Nul·litat del testament Obertura íntegra de la via ab intestato Acréixement de quota Assignació de la fracció que correspondria per llei IDEES CLAU La successió necessària formal prohibeix la preterició: cal instituir o desheretar expressament els hereus de dret propi. La preterició d'un fill home provoca la nul·litat de ple dret del testament civil.

La legítima material reserva un percentatge real de l'actiu net del patrimoni als parents més pròxims. La querella inofficiosi testamenti és l'acció per atacar el testament que viola el deure de pietat i legítima. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. En què consisteix la legítima material dels familiars pròxims? 28. Com es qualificava jurídicament el testament que privava injustificadament de béns els legitimaris materials? Apunts de Dret de Successions Romà " Dret Romà UB 13 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Què implica necessàriament el concepte de preterició hereditària? 30. Quin és l'efecte de preterir una filla segons l'ius civile? 31.

Com es calcula la quota corresponent a la legítima material? 32. Quin instrument processal empra el legitimari material per impugnar el testament inoficiós? 5 Resum per repassar Principis generals i adquisició hereditària Concepte Definició resumida Hereditas Massa patrimonial universal (universitas) que agrupa l'actiu i el passiu relicte del causant. Hereu universal Successor que assumeix la posició jurídica del difunt a títol global amb responsabilitat ultra vires o intra vires. Incompatibilitat successòria Principi pel qual ningú pot morir en part testat i en part intestat.

Instituir com a hereu un estranger a) Ometre completament el legitimari en el testament b) Atribuir un llegat d'escàs valor c) Desheretar al·legant una causa falsa d) La nul·litat total del negoci testamentari a) La confiscació immediata pel fisc b) L'atribució de la quota que tindria ab intestato c) La pèrdua d'efectes del dret pretori d) Amb relació al peculi castrense a) Sobre el total de deutes pendents b) Prendent com a base l'actiu de l'herència c) Segons el nombre de béns manumesos d) Ficció codicil·lar de Trajà a) Querella inofficiosi testamenti b) Bonorum possessio unde cognati c) Substitució pupil·lar directa d) Apunts de Dret de Successions Romà " Dret Romà UB 14 Concepte Definició resumida Delació Oferiment o crida jurídica a una persona per acceptar i adquirir l'herència.

Herència jacent Situació provisional del cabal relicte entre la mort del causant i l'acceptació de l'hereu cridat. Successió intestada (ab intestato) Ordre o règim Definició resumida Antic ius civile Ordre basat exclusivament en l'agnació: hereus de dret propi (sui heredes), agnat més proper i gentils. Bonorum possessio pretòria Successió edictal que reconeix la cognació: unde liberi, unde legitimi, unde cognati i unde vir et uxor. Dret imperial Sistema consolidat de parentiu natural: descendents (per caps o estirps), ascendents, mitjos germans, col·laterals i cònjuge.

Testament, substitucions i llegats Institució Definició resumida Testamenti factio Aptitud legal per atorgar testament (activa) o per ser instituït hereu o legatari (passiva). Heredis institutio Requisit formal constitutiu indispensable sense el qual cap testament té validesa. Substitució hereditària Designació d'un successor supletori per al cas que el primer no accepti (vulgar), mori impúber (pupil·lar) o pateixi malaltia mental (quasi pupil·lar). Llegat Atribució patrimonial gratuïta a títol singular de béns o drets que no transmet responsabilitat pels deutes. Codicil Document epistolar sense solemnitats per ordenar llegats o fideïcomisos, invàlid per instituir hereus.

Dies cedens i veniens Fixació del dret transmissible al llegat a la mort del causant i exigibilitat efectiva amb l'acceptació de l'hereu. Successió forçosa i protecció legitimària Mecanisme Definició resumida Preterició formal Omissió d'un hereu de dret propi sense instituir-lo ni desheretar-lo, causant la nul·litat si és fill baró. Apunts de Dret de Successions Romà " Dret Romà UB 15 Mecanisme Definició resumida Legítima material Porció de l'actiu hereditari reservada obligatòriament als parents pròxims menys justa causa de desheretació. Querella inofficiosi testamenti Acció judicial per impugnar el testament que priva de la legítima material per vulneració del deure de pietat.

Apunts de Dret de Successions Romà " Dret Romà UB 16 Solucions de les preguntes de repàs 1. Quedava transòriament en situació d'herència jacent, un conjunt de béns i obligacions sense titular directe fins a la formalització de l'acceptació. 2. Impedeix que una fracció del patrimoni es regeixi per testament i una altra per la llei; l'ordenament impedeix obrir la successió intestada si hi ha institució d'hereu eficaç. 3. La responsabilitat ultra vires compromet tot el patrimoni de l'hereu davant dels deutes del difunt, mentre que la intra vires limita el pagament al volum d'actius de l'herència mitjançant inventari. 4.

L'herència queda vacant, podent ser objecte d'ocupació o passant a mans del Fisc a partir de l'època imperial. 5. c) Incompatibilitat de successió testada i intestada. El dret romà rebutja que concordin la successió testada i intestada sobre un mateix patrimoni. 6. b) Herència jacent. L'herència jacent és l'estat intermedi en què el conjunt relicte no té provisionalment titular. 7. c) Delació ab intestato. La delació ab intestato s'activa per mandat de la llei en defecte de disposició testamentària vàlida. 8. d) El curator. Els menors de 25 anys requerien la intervenció d'un curador per dur a terme actes patrimonials vàlids. 9.

Segons l'antic ius civile en quedava completament exclòs perquè s'havia trencat l'agnació; va caldre la intervenció del pretor per reconèixer-lo. 10. Incorpora els fills emancipats i els seus descendents, corregint l'exclusió dels qui havien trencat el lligam civil agnatici. 11. Està integrada pels fills que estaven sota la pàtria potestat del difunt i pels fills emancipats juntament amb la seva descendència. 12. Els fills del causant hereten per caps, mentre que els néts derivats del fill difunt concorren i hereten per dret de representació. 13. d) Hereus legítims o sui heredes. L'ius civile cridava primer els sui heredes sotmesos a la potestat civil del difunt. 14. c) Unde Vir et Uxor.

La classe unde vir et uxor concedia la bonorum possessio al cònjuge supervivent. 15. a) Fins al sisè grau (o setè). L'edicte reconeixia els cognats fins al sisè grau i el setè en descendents determinats. 16. c) Els ascendents. En el dret imperial la manca de descendents fa deferir l'herència cap als ascendents. 17. Sí, podia utilitzar un codicil per ordenar llegats i fideïcomisos, però mai podia aprofitar-lo per nomenar un hereu. 18. La vulgar preveu la no acceptació de l'hereu instituït; la pupil·lar designa el successor del fill impúber davant la possibilitat que mori abans d'assolir la pubertat. 19.

Fixa la consolidació del dret expectant al llegat a la mort del causant, fent possible que passi als successors del legatari si aquest mor abans de l'acceptació de l'hereu. 20. Determina que si el testament no aconsegueix produir efectes com a tal, mantingui la seva validesa amb la consideració jurídica de codicil. Apunts de Dret de Successions Romà " Dret Romà UB 17 21. a) La institució d'hereu. La institució d'hereu és la clàusula nuclear i indispensable que valida el testament romà. 22. d) Substitució quasi pupil·lar. La substitució quasi pupil·lar s'establia a favor dels afectats de malaltia mental. 23. b) El legatari no assumeix els deutes.

El legatari adquireix a títol particular i queda completament alliberat del passiu hereditari. 24. c) La institució d'hereu. L'ordenament romà prohibeix de forma categòrica instituir l'hereu a través d'un codicil. 25. No podia ometre'ls formalment; si no els mencionava cometia preterició, fent caure el testament o havent de concedir-los la seva part. 26. Ocasiona la nul·litat total del testament, fent caure totes les institucions i obrint la successió intestada. 27. És la quota o percentatge efectiu de l'actiu net hereditari que el causant ha de deixar obligatòriament als seus parents propers, salvat que hi hagi justa causa de desheretació. 28.

Es considerava un testament inoficiós, susceptible de ser impugnat mitjançant la querella inofficiosi testamenti per vulnerar els deures de pietat. 29. b) Ometre completament el legitimari en el testament. La preterició consisteix a oblidar el legitimari, sense instituir-lo ni desheretar-lo nominalment. 30. c) L'atribució de la quota que tindria ab intestato. La preterició de filles o néts no anul·la el testament, sinó que els atorga la seva quota legal intestada. 31. c) Prendent com a base l'actiu de l'herència. La porció de la legítima material s'obté aplicant un percentatge sobre l'actiu hereditari net. 32. b) Querella inofficiosi testamenti.

La querella inofficiosi testamenti permet combatre la privació injustificada de béns legitimaris. Apunts de Dret de Successions Romà " Dret Romà UB 18