Pregunta 3 · Introducció al Dret Públic UB Examen d'Introducció al Dret Públic

a. Què és un acte administratiu?

Solución: Segons la definició clàssica de Zanobini, l'acte administratiu és qualsevol declaració de voluntat, de desig, de coneixement o de judici realitzada per un subjecte de l'Administració pública en l'exercici d'una potestat administrativa diferent de la potestat reglamentària. Es caracteritza per la presumpció de validesa i la seva immediata eficàcia executiva.

b. Quines classes d'actes administratius hi ha?

Solución: • Segons la seva posició en el procediment: actes definitius o resolucions (posen fi al procediment decidint el fons) i actes de tràmit (actes instrumentals o preparatoris). • Segons els seus efectes sobre els ciutadans: actes favorables o declaratius de drets (atorguen facultats, exempcions o beneficis) i actes de gravamen o desfavorables (imposen obligacions, sancions o limitacions). • Segons la vinculació amb la llei: actes reglats (l'Administració aplica estrictament allò previst a la norma sense marge d'apreciació) i actes discrecionals (l'Administració disposa d'un marge d'apreciació per escollir la solució més oportuna a l'interès públic). • Segons la via administrativa: actes que exhaureixen la via administrativa (impugnables directament davant la jurisdicció contenciosa o en reposició potestatiu) i actes que no l'exhaureixen (recurribles en alçada davant el superior jeràrquic). • Segons la forma d'expressió: actes expressos (manifestats explícitament) i presumptes (per silenci administratiu).

c. Quin és el règim d'invalidesa: diferències entre nul·litat de ple dret i anul·labilitat?

Solución: • Nul·litat de ple dret o absoluta (art. 47 LPACAP): afecta als vicis més greus (lesió de drets fonamentals, manca total de competència per raó de la matèria o el territori, contingut impossible, constitutius d'infracció penal, dictats amb omissió absoluta del procediment legalment establert, etc.). Efectes: opera ex tunc (des de l'origen), no es pot convalidar pel transcurs del temps, no prescriu l'acció per instar la revisió d'ofici i pot ser apreciada en qualsevol moment. • Anul·labilitat o nul·litat relativa (art. 48 LPACAP): és la regla general davant qualsevol infracció de l'ordenament jurídic (inclosa la desviació de poder). El defecte de forma només determina l'anul·labilitat si manca dels requisits formals indispensables per assolir el fi o produeix indefensió. Efectes: opera ex nunc, admet convalidació (esmenant el vici) i subsanació pel pas del temps si no s'interposa el recurs en els terminis legalment previstos.