Exercici 2 · Història Política i Social Contemporània UB 2020
Tema: Imperialisme, orientalisme i migracions massives · Del examen Primera prova d'avaluació contínua (Curs 2020-21) (2020)
Enunciado
Exercici 2. Comentari de text: el discurs de Balfour i l'orientalisme
Llegeix detingudament el fragment següent i respon a les qüestions plantejades:
«En primer lloc, mireu els fets. Tan aviat com les nacions occidentals emergeixen a la història manifesten els principis d'aquella capacitat per a l'autogovern... amb mèrits propis... Podeu mirar a través de tota la història dels orientals dins el mar anomenat vulgarment Orient, i mai no hi trobareu rastres d'autogovern. Tots els seus grans segles —que han estat molt grans— els han passat sota alguna forma de despotisme, sota governs absolutistes. Totes les seves grans aportacions a la civilització —i que han estat molt grans— han estat fetes sota aquesta forma de govern. Un conqueridor ha substituït un altre conqueridor, a una dominació n'ha seguida una altra, però en totes les seves revolucions del destí i la fortuna no hauríeu vist mai que una d'aquelles nacions establís per ella mateixa el que nosaltres, des del punt de vista occidental, en diem auto-govern. Aquesta és la realitat. No és una qüestió de superioritat i inferioritat. Suposo que un savi oriental de debò diria que el govern en funcions del qual assumim la responsabilitat a Egipte i a altres llocs no és una obra digna d'un filòsof, diria que és la feina bruta, la feina ordinària, la de tirar endavant el treball necessari...»
— Arthur James Balfour, cambra dels Comuns, 13 de juny de 1910 ( Els problemes als quals hem d'enfrontar-nos a Egipte).
a.
Situa el text en el seu context històric.
b.
Explica quina és la visió que té Balfour sobre la civilització egípcia.
c.
Relaciona el text amb les motivacions ideològiques de l'imperialisme colonial.
d.
Exposa el concepte d' Orientalisme formulat per Edward Said i analitza la seva relació tant amb l'exercici del poder imperial com amb el procés de construcció dels Estats nació.
Solución
Según los criterios oficiales de corrección
a. Situa el text en el seu context històric.
Solución: El discurs d'Arthur James Balfour se situa a principis del segle XX (1910), en ple apogeu de l'imperialisme occidental. Aquest fenomen arrenca de la crisi de sobreproducció de finals del segle XIX vinculada a la Segona Revolució Industrial, en què la saturació de mercats, la fallida agrària i l'acumulació d'excedents van empènyer les grans potències europees a llançar-se a la conquesta d'Àfrica i Àsia per aconseguir matèries primeres barates, mercats reservats i control geoestratègic.
b. Explica quina és la visió que té Balfour sobre la civilització egípcia.
Solución: Balfour sosté que les societats orientals, i específicament Egipte, estan mancades per naturalesa històrica de la capacitat de dotar-se d'un govern autònom o autogovern representatiu. Malgrat reconèixer la grandesa pretèrita dels seus èxits culturals, afirma que sempre han viscut sotmeses a despotismes o a dominacions foranes successives, presentant els orientals com a passius, poc racionals i mancats de maduresa política, motiu pel qual necessiten la tutela i administració «pràctica» de la Gran Bretanya per funcionar civilitzadament.
c. Relaciona el text amb les motivacions ideològiques de l'imperialisme colonial.
Solución: El fragment exemplifica la justificació ideològica del domini colonial basada en la suposada missió civilitzadora europea i les teories de superioritat de la raça blanca sobre altres pobles. Sota una retòrica paternalista («assumir la feina necessària»), s'emmascara la subordinació política i l'espoli econòmic presentant l'ocupació militar i administrativa com una càrrega altruista imprescindible per garantir l'ordre i el progrés d'unes societats qualificades d'incapaces.
d. Exposa el concepte d'Orientalisme formulat per Edward Said i analitza la seva relació tant amb l'exercici del poder imperial com amb el procés de construcció dels Estats nació.
Solución: En la seva obra Orientalism (1978), Edward Said demostra que «l'Orient» no és una realitat geogràfica neutral, sinó una construcció discursiva i cultural creada des d'Occident carregada de prejudicis, generalitzacions i binarismes (occidental civilitzat, racional i proactiu enfront d'un oriental exòtic, estancat, irracional i submís). Aquesta construcció és inseparable del poder imperial, ja que legitima i institucionalitza la relació de dominació: qui defineix i «coneix» l'altre té el dret legítim de governar-lo. Al mateix temps, aquesta alteritat fou fonamental per a la construcció dels propis Estats nació europeus, que reforçaven la seva identitat comunitària, cohesió interna i homogeneïtat cultural precisament per oposició i contrast amb aquesta figura de l'«altre» oriental inferior.
La explicación paso a paso, hecha con IA, es Premium. Premium
Resuélvelo aquí mismo: corrección automática, pistas y solución paso a paso.
Ejercicio Parcial 1 - Pregunta 3 · Recull d'exàmens: Parcial 1, Parcial 2 i Examen de Síntesi ›