Ejercicio 2 Segona part - Opció 2. Ascens del nazisme · Història Política i Social Contemporània UB Examen Final Oficial d'Història Política i Social Contemporània

Analitzeu els factors i el procés que van conduir a l'ascens del nazisme a Alemanya, des de la crisi de la República de Weimar fins a la consolidació del poder totalitari per part d'Adolf Hitler.

Solución: L'ascens del Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) es comprèn a través de la confluència de múltiples crisis durant el període d'entreguerres: - L'impacte de la Primera Guerra Mundial i el Tractat de Versalles (1919): L'adopció de la clàusula de culpabilitat, la pèrdua territorial i les severes reparacions econòmiques van generar un profund ressentiment popular i van alimentar la teoria conspirativa de la «punyalada per l'esquena» (*Dolchstoßlegende*) contra els líders de la República de Weimar. - Fragilitat política i polarització a Weimar: El règim democràtic va patir una gran inestabilitat governamental crònica, contestació tant de l'extrema esquerra com dels sectors nacionalistes i militars conservadors, i greus episodis d'hiperinflació (1923). - La Gran Depressió de 1929: El col·lapse econòmic mundial va colpejar durament Alemanya amb la retirada sobtada dels crèdits nord-americans. L'atur massiu (més de sis milions de desocupats cap al 1932) i la pauperització de les classes mitjanes i treballadores van empènyer l'electorat cap a opcions extremistes. - Estratègia de masses i propaganda: Sota el lideratge d'Adolf Hitler i la propaganda dirigida per Joseph Goebbels, el partit nazi va combinar el discurs populista, l'antisemitisme com a boc expiatori i la intimidació violenta als carrers a través de les SA (*Sturmabteilung*). - Accés al poder i liquidació democràtica (1933-1934): Gràcies al suport d'elits conservadores i empresarials que temien la revolució comunista, el president Paul von Hindenburg va nomenar Hitler canceller el gener de 1933. L'incendi del Reichstag va servir d'excusa per suspendre les llibertats civils, promulgar la Llei de Plens Poders (març de 1933) i establir la dictadura de partit únic després de la mort de Hindenburg el 1934.