Ejercicio 3 Segona part - Opció 3. La guerra de Palestina · Història Política i Social Contemporània UB Examen Final Oficial d'Història Política i Social Contemporània

Exposeu els orígens, el desenvolupament i les conseqüències del conflicte araboisraelià centrat en la guerra de Palestina de 1948, tenint en compte els antecedents del Mandat Britànic i la resolució de les Nacions Unides.

Solución: La guerra de Palestina (1947-1949), coneguda a Israel com la Guerra d'Independència i pel poble palestí com la *Nakba* («la catàstrofe»), va marcar el naixement formal del conflicte de l'Orient Mitjà modern. Antecedents immediats: - Mandat Britànic i moviment sionista: Des de la Declaració Balfour (1917) i sobretot durant les dècades de 1930 i 1940, la immigració jueva a Palestina va créixer exponencialment, incentivada per la persecució europea i l'Holocaust nazi, fet que va generar tensions creixents amb la població àrab autòctona. - Pla de Partició de l'ONU (Resolució 181 de 1947): Davant la incapacitat britànica de gestionar el mandat, l'ONU va aprovar la partició de Palestina en dos estats independents (un jueu i un altre àrab) i un règim internacional especial per a Jerusalem. La proposta va ser acceptada per les autoritats jueves però rebutjada per la majoria àrab i els països veïns, considerant-la injusta respecte a les proporcions demogràfiques i territorials. Desenvolupament del conflicte: - Després de mesos d'enfrontaments intercomunitaris i coincidint amb la retirada de les tropes britàniques, David Ben-Gurion va proclamar l'Estat d'Israel el 14 de maig de 1948. - L'endemà, una coalició d'estats àrabs (Egipte, Jordània, Síria, el Líban i l'Iraq) va envair el territori. Malgrat la superioritat numèrica inicial àrab, les forces israelianes (Tzahal), millor organitzades i amb subministrament armamentístic estranger, van frenar l'ofensiva i van passar a l'atac. Conseqüències principals: - Modificació de fronteres: Els armisticis de 1949 van consolidar l'ampliació del territori israelià més enllà dels límits previstos per l'ONU (un 78% del territori del mandat). Jordània va ocupar i annexionar Cisjordània i Jerusalem Est, mentre que Egipte va assumir l'administració de la Franja de Gaza. L'estat àrab palestí previst no es va arribar a constituir. - Desplaçament i refugiats: Prop de 700.000 palestins van ser expulsats o van fugir de les seves llars durant les hostilitats, donant origen a una crisi permanent de refugiats als països veïns.