Pregunta 2 (Teoria) · Microeconomía UB Juny 2021

Analitzeu de manera raonada les diverses possibilitats d'intervenció i regulació pública d'un monopoli atenent als diferents criteris teòrics disponibles.

Solución: Davant la pèrdua irrecuperable d'eficiència que genera el poder monopolístic ($P > CMg$), el sector públic disposa de diversos mecanismes de regulació: 1. Regulació segons la regla del Cost Marginal ($P = CMg$): - *Objectiu:* Assolir l'eficiència assignativa de Pareto, igualant el preu al que s'obtindria en competència perfecta. - *Inconvenient:* En monopolis naturals amb costos decreixents ($CMi > CMg$), fixar $P = CMg$ condueix a pèrdues sistemàtiques per a l'empresa. L'Estat hauria de compensar-les mitjançant subvencions públiques (amb el seu corresponent cost fiscal). 2. Regulació segons la regla del Cost Mitjà ($P = CTMe$): - *Criteri del benefici nul o preu just:* Es força la companyia a establir un preu que cobreixi exactament els seus costos mitjans de producció (incloent-hi una remuneració normal del capital). - *Avantatges i inconvenients:* L'empresa no pateix pèrdues i no requereix transferències públiques, augmentant el benestar respecte al monopoli lliure; no obstant això, es manté una lleugera ineficiència respecte a l'òptim social i desincentiva la reducció de costos (efecte Averch-Johnson). 3. Fixació d'un preu sostre o màxim (Price-Cap): L'autoritat fixa un topall de preus $P_{màx}$ per sota del preu lliure de monopoli. Això altera l'ingrés marginal del monopolista, obligant-lo a produir una quantitat més gran i eliminant part del seu poder abusiu. Sovint s'ajusta segons la fórmula de l'IPC menys increments d'eficiència ($IPC - X$). 4. Impostos i subsidis: Un impost sobre el benefici redueix l'excedent del monopolista sense alterar la quantitat produïda ni el preu final (no millora l'eficiència assignativa, només redistribueix). Un subsidi unitari a la producció pot incentivar un augment d'output per aproximar-lo a l'òptim competitiu. 5. Propietat o gestió pública directa: L'Estat assumeix la titularitat de l'empresa per gestionar-la orientant les decisions cap a l'interès general i l'eficiència, malgrat els possibles problemes burocràtics o d'ineficàcia interna.