Apunts d'Introducció al Dret: Sistema Normatiu i Persona

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INTRODUCCIÓ AL DRET DE L'EMPRESA Grau en Administració i Direcció d'Empreses Universitat de Barcelona AprenAI 2026-2027 Apunts clars d'Introducció al Dret de l'Empresa: jerarquia de normes, fonts del dret, persona física, estat civil, persona jurídica, associacions i fundacions.

APREN.AI Índex 1 Concepte de Dret, normes jurídiques i jerarquia normativa Fonament del dret i tipologies normatives Trets distintius i classificació de les normes jurídiques Estructura de poders i piràmides normatives 2 Fonts del Dret, vigència i eficàcia de les lleis Les fonts clàssiques de l'ordenament jurídic Eficàcia, vigència temporal i pèrdua de vigor 3 La persona física: capacitat, estat civil i registre Personalitat civil i capacitat Estats civils de la persona física 4 La persona jurídica: règim general, associacions i fundacions Naturalesa i règim general de la persona jurídica L'abús de la personalitat: aixecament del vel Tipologies: associacions i fundacions 5 Resum per repassar Fonaments del Dret i estructura normativa Fonts del Dret i eficàcia temporal La persona física i l'estat civil La persona jurídica: associacions i fundacions Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Apunts d'Introducció al Dret: Sistema Normatiu i Persona 1 1 Concepte de Dret, normes jurídiques i jerarquia normativa EN ACABAR SABRÀS Distingir les normes jurídiques de les morals i identificar-ne les característiques principals. Diferenciar les branques del dret i els tres poders clàssics de l'Estat. Ordenar jeràrquicament les normes en els àmbits estatal, autonòmic i de la Unió Europea. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 ¿Pot un decret aprovat pel govern modificar el contingut d'una llei prèvia aprovada pel parlament?

Fonament del dret i tipologies normatives La convivència en comunitat exigeix pautes de conducta col·lectives. Sense acord o autoritat, les relacions socials es resoldrien per imposició del més fort. Les respostes als conflictes poden ser tàcites (fonamentades en la tradició o el costum) o explícites mitjançant normes acordades i escrites. A més, poden concórrer causes de justificació en certes conductes que en matisen la valoració. Una norma és tota pauta de conducta d'observança obligatòria. Cal distingir dues grans modalitats: Normes morals: criteris ètics tradicionals sobre allò correcte i incorrecte, sense mecanisme coactiu institucional.

Normes jurídiques: regles dictades per l'autoritat legítima per ordenar el comportament humà mitjançant mandats, autoritzacions o prohibicions. El dret articula la resolució i prevenció de conflictes per assolir tres fites: l'ordre, la seguretat i la justícia. Dins del fenomen jurídic trobem el dret natural (principis inherents a la persona, com la vida o el pensament) i el dret positiu (regles vigents en una comunitat o Estat concret). Aquest darrer es desglossa en dret públic, orientat a l'interès comunitari, i dret privat, centrat en la persona i els seus interessos particulars.

Trets distintius i classificació de les normes jurídiques Les normes jurídiques presenten quatre trets definitoris essencials: Obligatorietat: s'han de complir de manera inexcusable sota amenaça de sanció. Universalitat: s'adrecen a la generalitat o a determinats càrrecs de manera abstracta, mai a un individu nominatiu singular. Cohercitat o coacció: facultat de l'Estat per forçar el compliment davant la desobediència. No contrarietat: no admeten contradiccions lògiques internes en la seva aplicació.

Apunts d'Introducció al Dret: Sistema Normatiu i Persona 2 Criteri de classificació Tipologia Descripció Forma d'expressió Escrites / No escrites Textos legals promulgats davant d'usos socials reiterats com el costum. Origen territorial Estatals / No estatals Emanades dels òrgans centrals de l'Estat o de comunitats autònomes. Àmbit d'aplicació personal Generals / Particulars Eficaces a tot el territori per a tothom, o dirigides a persones determinades. Especialitat material Dret comú / Dret especial Aplicables amb caràcter general (p. ex., divorci) o per a col·lectius concrets. Marge d'elecció Rígides / Flexibles D'aplicació estricta i tancada, o adaptables a diverses opcions legals.

Autonomia dispositiva Imperatives / Dispositives D'obligat compliment sense pacte en contra, o modificables per voluntat de les parts. Quan s'infringeix l'ordenament s'origina un conflicte que exigeix la intervenció dels tribunals de justícia i dels jutges. Per interpretar el sentit de la norma, la teoria subjectiva indaga la voluntat històrica del legislador que la va redactar, mentre que la teoria objectiva sosté que el precepte legal adquireix un sentit propi i autònom de la intenció original de l'autor. COMPROVA-HO 2 En què es diferencia una norma imperativa d'una norma dispositiva?

Estructura de poders i piràmides normatives Una llei és una norma escrita dotada de coercitivitat que persegueix l'organització social i pot ser prescriptiva (obliga o prohibeix una conducta) o constitutiva (produeix efectes jurídics automàtics per si mateixa, com la majoria d'edat als 18 anys). Per garantir un govern eficient sense autoritarismes s'estableix la divisió de poders: l'executiu (aplica les lleis i governa), el judicial (resol conflictes en branques penal, civil, contenciosa administrativa i laboral) i el legislatiu (aprova les lleis).

Apunts d'Introducció al Dret: Sistema Normatiu i Persona 3 ESQUEMA Piràmide normativa estatal L'ordenament jurídic s'estructura mitjançant una jerarquia esglaonada a tres nivells: Nivell estatal: culmina amb la Constitució de 1978 com a norma suprema. El nivell ordinari comprèn la llei orgànica (aprovada per majoria qualificada per a drets fonamentals, corona i òrgans de l'Estat), la llei ordinària (per majoria simple per a la resta de matèries), el reial decret llei (dictat pel govern per urgència i ratificat pel parlament) i el reial decret legislatiu (fruit d'un encàrrec parlamentari). A la base se situen els reglaments del govern.

Nivell autonòmic: encapçalat per l'Estatut d'Autonomia (llei marc amb rang de llei orgànica), seguit de les lleis ordinàries, decrets llei i decrets legislatius de l'autonomia, tancant amb els seus reglaments propis. Nivell comunitari (Unió Europea): liderat pels tractats (TUE i TFUE). Al nivell ordinari operen el reglament europeu (d'obligat compliment directe general) i la directiva europea (norma orientadora que fixa objectius i límits que els estats membres han de transposar). A la base apareixen les decisions de la Comissió sobre casos concrets.

Tota aquesta actuació es regeix pel principi de competència, que defineix l'aptitud legal i el paquet d'atribucions que té conferit cada òrgan per actuar vàlidament davant d'altres institucions i de la ciutadania. ERROR FREQÜENT Confondre el reglament administratiu estatal o autonòmic amb el reglament europeu. El reglament intern és una norma secundària sotmesa a la llei ordinària, mentre que el reglament comunitari de la UE té aplicabilitat directa i un rang jeràrquic supranacional sobre els estats membres. COMPROVA-HO 3 Quina diferència fonamental hi ha entre un reglament comunitari i una directiva de la Unió Europea?

Constitució de 1978 Norma suprema de l'Estat Lleis orgàniques Majoria qualificada i drets fonamentals Lleis ordinàries Majoria simple per a matèries comunes Reglaments Desenvolupament administratiu de lleis Decrets llei i legislatius Normes governamentals amb rang de llei Apunts d'Introducció al Dret: Sistema Normatiu i Persona 4 IDEES CLAU El dret empra la coacció legítima per assegurar l'ordre, la seguretat i la justícia social. L'ordenament distingeix el dret natural del dret positiu, subdividit en públic i privat. La separació de poders garanteix la independència entre l'executiu, el legislatiu i el judicial.

L'estructura jeràrquica situa la Constitució al vèrtex intern i distribueix les normes segons el principi de competència. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4. ¿Quina és la diferència principal entre una llei orgànica i una llei ordinària en l'ordenament estatal? 5. ¿En quin supòsit pot aprovar el govern un reial decret llei? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin és l'objectiu principal del dret positiu? 7. Quina teoria sosté que la norma té un significat autònom independent de l'autor? 8. Quina norma europea requereix transposició dels governs estatals en un termini determinat? 9. Què exigeix el principi de no contrarietat en les normes jurídiques?

Regular únicament el funcionament dels parlaments a) Establir pautes morals no exigibles b) Garantir l'ordre, la seguretat i la justícia c) Imposar el criteri exclusiu del govern executiu d) Teoria subjectiva a) Teoria naturalista b) Teoria objectiva c) Teoria dispositiva d) Directiva europea a) Tractat de la Unió Europea b) Decisió de la Comissió c) Reglament europeu d) Permetre l'arbitrarietat judicial en cassació a) Que totes les normes siguin de dret especial b) La derogació automàtica de la Constitució c) Que les normes no continguin contradiccions internes d) Apunts d'Introducció al Dret: Sistema Normatiu i Persona 5 2 Fonts del Dret, vigència i eficàcia de les lleis EN ACABAR SABRÀS Reconèixer les tres fonts clàssiques del dret espanyol i el seu ordre d'aplicació.

Identificar els requisits de validesa del costum i els tipus existents. Explicar els mecanismes d'entrada en vigor, derogació i eficàcia temporal de les normes. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 ¿Pot una persona quedar exempta de complir una llei si demostra que no en coneixia l'existència? Les fonts clàssiques de l'ordenament jurídic Les fonts del dret són els instruments i mecanismes mitjançant els quals s'exterioritzen les normes.

L'ordenament espanyol en reconeix tres de clàssiques organitzades de manera subsidiària: Per tal que el costum sigui vinculant ha de complir quatre requisits estrictes: comportar un ús continuat, comptar amb l'aplicació uniforme i convicció dels membres de la comunitat, no resultar contrari a la moral, a l'ordre públic ni a cap llei vigent, i ser demostrable i contrastable davant dels tribunals. Modalitat de costum Relació amb la llei Admissibilitat Secundum legem D'acord amb la llei, n'interpreta o complementa el sentit. Admesa com a pauta interpretativa. Contra legem Oposada o contradictòria amb la legislació vigent. Rebutjada en l'ordenament jurídic.

Extra legem Regula situacions no previstes per la llei escrita. Vàlida com a font supletòria de dret. D'acord amb l'article 1.6 del Codi Civil, la jurisprudència no és pròpiament una font de dret, sinó que complementa l'ordenament. Està constituïda pel conjunt de sentències reiterades del Tribunal Suprem (o de les audiències) que fixen una doctrina homogènia en resoldre casos anàlegs. La llei: és la font primària i escrita, reguladora de les relacions socials. 1 El costum: només regeix en defecte de llei aplicable. Es tracta d'una norma nascuda de la reiteració d'usos socials constants. 2 Els principis generals del dret: s'apliquen en últim lloc, a manca de llei i de costum.

Representen les orientacions polítiques i les conviccions valoratives fonamentals sobre les quals descansa el sistema jurídic. 3 Apunts d'Introducció al Dret: Sistema Normatiu i Persona 6 COMPROVA-HO 11 Quina funció té la jurisprudència segons el Codi Civil si no és considerada font del dret? Eficàcia, vigència temporal i pèrdua de vigor El principi d'il·legalitat vinculat a la jerarquia estableix que cap disposició normativa inferior pot contradir ni derogar allò ordenat per una norma superior. Respecte a l'eficàcia de les lleis, s'expressa en dos sentits correlatius: Eficàcia obligatòria: vincula els destinataris a actuar o abstenir-se segons el precepte legal.

Eficàcia constitutiva: genera efectes jurídics sobre els supòsits de fet regulats independentment de si la ciutadania els coneix, atès que la ignorància de les lleis no n'excusa el compliment. Pel que fa a la temporalitat, si el text normatiu no preveu una altra data, entra en vigor als 20 dies de la seva publicació íntegra al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Aquest període d'espera rep el nom de vacatio legis.

PROCÉS Cicle de vigència d'una norma escrita 1 Publicació oficial Difusió íntegra del text al BOE 2 Vacatio legis Termini d'espera de 20 dies habituals 3 Entrada en vigor Adquisició d'eficàcia obligatòria i vinculant 4 Pèrdua de vigor Extinció per causa interna o derogació Una llei perd la seva vigència per dues vies: Causes internes: quan es va dictar sotmesa a un termini establert prèviament que s'ha exhaurit, o quan va néixer per atendre una situació circumstancial que desapareix o esdevé impossible d'assolir. Causes externes (derogació): quan queda privada de valor per una altra llei posterior.

Aquesta derogació pot ser expressa (la nova norma ho diu explícitament) o tàcita (per incompatibilitat total o parcial de continguts), i afecta tot el text (total) o determinats articles (parcial). Finalment, la retroactivitat determina si una norma nova pot desplegar efectes sobre fets consumats o drets adquirits amb anterioritat a la seva entrada en vigor, situació que requereix previsió legal expressa. ERROR FREQÜENT Donar per fet que una llei comença a aplicar-se el mateix dia que es publica al BOE. Si el text no diu res, existeix per defecte una vacatio legis de vint dies abans d'adquirir plena eficàcia obligatòria.

Apunts d'Introducció al Dret: Sistema Normatiu i Persona 7 COMPROVA-HO 12 Què és la derogació tàcita d'una llei? IDEES CLAU Les fonts del dret són la llei, el costum i els principis generals del dret, per ordre de prelació. El costum només té validesa supletòria si no contradiu cap llei, s'aplica de forma constant i és demostrable. La ignorància d'una norma vigent no en dispensa l'obligatorietat. Tota llei compta amb una vacatio legis de 20 dies llevat que la pròpia norma en fixi una data diferent. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. ¿És admissible aplicar un costum contrari a la llei si tota la comunitat el respecta? 14. ¿En què consisteix la causa interna d'extinció d'una norma legal?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quin termini de vacatio legis opera per defecte després de publicar una llei al BOE? 16. Quin tipus de costum és vàlid per regular allò que la llei escrita no preveu? 17. Quin paper atorga el Codi Civil a la jurisprudència en relació amb les fonts? 18. Com s'anomena la derogació que sorgeix per contradicció material entre dues lleis?

Un mes complet a) Entrada en vigor immediata b) 20 dies c) 10 dies naturals d) Costum contra legem a) Costum retroactiu b) Costum extra legem c) Costum formal d) Substitueix el dret positiu a) Complementa l'ordenament jurídic b) És la font preferent c) Deroga els costums contraris d) Derogació tàcita a) Vacatio legis parcial b) Extinció per causa interna c) Derogació expressa d) Apunts d'Introducció al Dret: Sistema Normatiu i Persona 8 3 La persona física: capacitat, estat civil i registre EN ACABAR SABRÀS Comprendre el moment d'adquisició i extinció de la personalitat civil física. Diferenciar capacitat jurídica de capacitat d'obrar i les vies d'emancipació.

Identificar els elements que configuren l'estat civil (nacionalitat, domicili, veïnatge civil i matrimoni). PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 ¿Té un nadó nounat la mateixa capacitat jurídica que un adult de quaranta anys? Personalitat civil i capacitat En dret, el concepte de persona és equivalent al de subjecte amb aptitud per titularitzar drets i obligacions. Es distingeixen dues categories: la persona física (l'ésser humà individual i racional) i la persona jurídica (entitat o col·lectiu reconegut com a unitat pel dret).

La personalitat civil s'adquireix amb el naixement, sempre que el nascut tingui figura humana i sobrevisqui 24 hores desprès de l'úter matern, fet que s'inscriu al registre civil amb data, hora, lloc, sexe i filiació. D'altra banda, la personalitat s'extingeix amb la defunció, que ha de quedar acreditada per certificat mèdic i inscripció registral. La mort produeix efectes transcendents: Àmbit familiar: dissolució de vincles personals com el matrimoni. Àmbit patrimonial: s'extingeixen els drets personalíssims (que no es poden transmetre) mentre que el patrimoni romanent es transmet per successió hereditària.

Determinats béns morals de la personalitat, com el dret a l'honor i a la pròpia imatge, perduren més enllà de la defunció. Pel que fa a la intervenció jurídica, cal diferenciar clarament la capacitat jurídica (aptitud per ser titular de drets, inherent a tothom des del naixement) de la capacitat d'obrar (aptitud per exercir-los per si mateix). La llei atribueix la plena capacitat d'obrar als 18 anys. Els menors romanen sota la pàtria potestat o tutela, tot i que poden assolir una capacitat semiplena mitjançant l'emancipació. Via d'emancipació Requisits legals Per concessió dels pares Menor amb un mínim de 16 anys que ho consenti.

Per concessió judicial Petició de l'interessat davant del jutge. Per matrimoni Dispensa judicial per a menors a partir dels 14 anys. Per vida independent El menor viu de manera autònoma econòmicament. Apunts d'Introducció al Dret: Sistema Normatiu i Persona 9 COMPROVA-HO 20 Quina diferència bàsica hi ha entre la capacitat jurídica i la capacitat d'obrar? Estats civils de la persona física L'estat civil aplega les qualitats estables de la persona que determinen la seva capacitat i posició jurídica. Consten al registre civil i despleguen eficàcia general davant de tothom: 1. El domicili: espai físic ocupat per exercir drets i deures. És inviolable i voluntari.

Es diferencia el domicili habitual de les residències circumstancials, així com el domicili administratiu o legal, i serveix per atribuir la nacionalitat, el veïnatge civil, el jutjat competent, el cens electoral i les càrregues tributàries. 2. La nacionalitat: vincle jurídic amb un Estat sobirà. Pot ser originària per ius sanguinis (filiació de pare o mare espanyols) o per ius solis (naixement a Espanya si els progenitors també hi van néixer, o bé quan són apàtrides o la seva llei no atribueix nacionalitat a l'infant).

També s'adquireix per opció mitjançant adopció, per ús continuat de la nacionalitat durant deu anys de bona fe inscrit al registre, o per supòsits de la legislació d'estrangeria. 3. El veïnatge civil: determina l'aplicació de l'ordenament civil comú o dels drets civils forals i autonòmics. S'adquireix originàriament per filiació parental (o lloc de naixement en defecte d'acord). De manera opcional, qualsevol major de 12 anys pot canviar-lo: per declaració expressa de voluntat després de 2 anys de residència continuada, o per silenci positiu després de 10 anys continuats sense manifestació en contra. 4.

El matrimoni: unió lliure entre persones majors d'edat (o a partir de 14 anys amb permís i dispensa) que comparteixen domicili conjugal. Determina el règim econòmic matrimonial: separació de béns o règim de guanys (on els guanys obtinguts són comuns als cònjuges). Totes aquestes dades es gestionen mitjançant el Registre Civil, un servei públic territorial estructurat per assentaments i folis que constitueix la prova oficial de l'estat civil. ERROR FREQÜENT Confondre el veïnatge civil amb l'empadronament administratiu en un municipi.

L'empadronament és un tràmit de gestió local, mentre que el veïnatge civil és un estat civil que determina quin règim de dret civil (comú o autonòmic) s'aplica a la persona. COMPROVA-HO 21 Com es pot modificar el veïnatge civil per residència continuada? Apunts d'Introducció al Dret: Sistema Normatiu i Persona 10 ESQUEMA Estats civils de la persona física IDEES CLAU La personalitat civil s'inicia amb el naixement i s'extingeix amb la mort biològica. La capacitat jurídica pertany a tota persona, mentre que la capacitat d'obrar plena s'adquireix als 18 anys. L'emancipació permet als menors gaudir d'una capacitat semiplena abans de la majoria d'edat.

El veïnatge civil determina l'ordenament civil aplicable i pot canviar-se per residència continuada de 2 o 10 anys. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. ¿En quin supòsit pot un jove de 16 anys assolir la capacitat d'obrar semiplena? 23. ¿Com opera el criteri del ius sanguinis per adquirir la nacionalitat espanyola originària? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. A quina edat s'adquireix la plena capacitat d'obrar segons la llei? 25. Quant de temps de residència continuada es requereix per canviar el veïnatge civil si no hi ha manifestació contrària?

Persona física Subjecte de drets i obligacions Nacionalitat Vincle d'adscripció a l'Estat Veïnatge civil Submissió al dret comú o foral Edat i capacitat Majoria d'edat i emancipació Estat matrimonial Guanys o separació de béns Als 16 anys amb contracte de feina a) Als 14 anys amb autorització b) Als 18 anys complerts c) Als 21 anys de manera automàtica d) Vint anys a) Dos anys b) Cinc anys c) Deu anys d) Apunts d'Introducció al Dret: Sistema Normatiu i Persona 11 26. Quin criteri atribueix la nacionalitat pel lloc físic del naixement? 27. Quin règim patrimonial matrimonial fa comuns els guanys obtinguts durant la unió?

4 La persona jurídica: règim general, associacions i fundacions EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de persona jurídica i les seves condicions d'adquisició i extinció. Comprendre el funcionament de l'aixecament del vel contra l'abús de la personalitat. Contrastar els trets, composició i funcionament d'associacions i fundacions. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 28 ¿Pot una persona física crear una associació tota sola sense cap altre membre? Naturalesa i règim general de la persona jurídica La persona jurídica sorgeix per articular col·lectius que uneixen recursos per a metes que superen la capacitat d'acció individual.

El dret atribueix a aquestes entitats personalitat pròpia independent dels seus integrants. El Codi Civil classifica les persones jurídiques en: Persones jurídiques de dret públic. Persones jurídiques de dret privat d'interès públic o general. Persones jurídiques de dret privat d'interès particular. Aquestes corporacions gaudeixen d'autonomia patrimonial: gestionen béns propis i assumeixen els deutes contrets de manera separada dels socis (sens perjudici de responsabilitats subsidiàries).

Per adquirir la personalitat s'utilitzen diversos sistemes: concessió d'autoritat, mera constitució per la voluntat dels fundadors, o bé atribució genèrica subjecta a requisits formals (sistema propi del nostre ordenament mitjançant documentació específica, forma concreta i inscripció registral). Element del règim Regulació bàsica Domicili És únic i de caràcter necessari. La seu social és el lloc on se situa la representació legal o els òrgans directius de l'entitat (art. 41 CC). Admet l'obertura de sucursals.

Adopció administrativa a) Ius sanguinis b) Veïnatge originari c) Ius solis d) Règim de tutela compartida a) Règim de guanys (societat de guanys) b) Règim fiduciari autònom c) Règim de separació de béns d) Apunts d'Introducció al Dret: Sistema Normatiu i Persona 12 Element del règim Regulació bàsica Nacionalitat Es determina pel domicili i la constitució sota dret espanyol, fet que defineix la llei aplicable a la seva vida societària. Veïnatge No regulat al Codi Civil per a entitats; la legislació autonòmica pot aplicar el criteri de l'exercici de l'activitat principal. Capacitat Poden adquirir i posseir béns, assumir obligacions i emprendre accions civils o penals segons els seus estatuts.

Representativitat Actuen per mitjà d'òrgans formats per persones físiques que expressen la representació orgànica. Extinció (art. 39 CC) Expiració del termini previst, realització del fi, impossibilitat de compliment o acord de l'òrgan competent. L'abús de la personalitat: aixecament del vel L'autonomia jurídica pot generar una barrera hermètica que algunes persones físiques utilitzen de manera fraudulenta per eludir obligacions legals o deutes tributaris. Per atallar aquesta pràctica, els tribunals apliquen la doctrina de l'aixecament del vel.

Aquesta tècnica permet als jutges penetrar sota l'aparença formal de l'entitat per descobrir qui actua realment al seu darrere i exigir-li responsabilitats directes. COMPROVA-HO 29 Quin és el propòsit judicial de la doctrina de l'aixecament del vel? Tipologies: associacions i fundacions Dins de les persones jurídiques sense afany de lucre cal distingir dues estructures bàsiques: Les associacions es fonamenten en el dret constitucional d'associació i es regeixen per la Llei Orgànica del Dret d'Associació (LODA 1/2002 de 22 de març).

Es defineixen com a agrupacions estables de persones que busquen un objectiu comú sense finalitat lucrativa: Elements constitutius: integrades per tres o més persones físiques o jurídiques, amb un fi compartit i una organització interna posada al seu servei. Estan prohibides les associacions secretes o paramilitars. Règim funcional: acta de constitució, estatuts (denominació, domicili, òrgans, govern democràtic), inscripció al registre d'associacions i estructuració mitjançant assemblea general i junta directiva. Els beneficis es destinen íntegrament a les finalitats estatutàries. Responsabilitat: l'entitat respon amb els seus béns propis.

Els socis no responen dels deutes socials, però els òrgans de govern responen pels actes dolosos, culpables o negligents. Les fundacions, en canvi, no tenen una base personal de socis, sinó una base estrictament patrimonial. Es defineixen com una massa de béns o patrimoni afectat a una finalitat d'interès general. Compten amb regulació tant estatal com catalana.

La responsabilitat recau sobre el mateix patrimoni Apunts d'Introducció al Dret: Sistema Normatiu i Persona 13 fundacional i els seus elements característics són quatre: la dotació inicial de béns, la finalitat d'utilitat pública, el patronat (òrgan col·legiat d'administració i govern) i el protectorat (òrgan administratiu públic que en supervisa la gestió legal). ESQUEMA Tipologies bàsiques de persones jurídiques sense lucre ERROR FREQÜENT Confondre l'estructura bàsica de l'associació amb la de la fundació.

L'associació és una unió de subjectes (universitas personarum) amb un mínim de tres membres, mentre que la fundació és un conjunt de béns adscrits a un fi (universitas bonorum) governat per un patronat sense socis. COMPROVA-HO 30 Quins són els quatre elements caracteritzadors de qualsevol fundació? IDEES CLAU La persona jurídica gaudeix de personalitat i patrimoni autònoms respecte dels seus membres. L'adquisició de personalitat jurídica en el nostre dret requereix el compliment de requisits formals i registrals. L'aixecament del vel neutralitza l'abús fraudulent de la personalitat jurídica.

L'associació requereix un mínim de tres membres sense lucre, mentre que la fundació és un patrimoni destinat a l'interès general. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 31. ¿Quantes persones es necessiten com a mínim per constituir vàlidament una associació segons la LODA 1/2002? 32. ¿Quin òrgan fiscalitza l'activitat de les fundacions per garantir el compliment de la seva finalitat?

Entitats sense lucre Finalitats socials o d'interès públic Associacions Base personal (mínim 3 socis) Assemblea i Junta Directiva Òrgans de govern intern associatiu Fundacions Base patrimonial afecta a un fi Patronat i Protectorat Òrgans de govern i control fundacional Apunts d'Introducció al Dret: Sistema Normatiu i Persona 14 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 33. Quantes persones es requereixen per constituir una associació segons la Llei 1/2002? 34. Quin és l'element essencial que defineix una fundació? 35. Com actua la doctrina de l'aixecament del vel davant del frau societari? 36. Quin òrgan administra i representa directament una fundació?

5 Resum per repassar Fonaments del Dret i estructura normativa Concepte Definició resumida Dret positiu Conjunt de normes jurídiques escrites i vigents en un Estat o comunitat determinada. Dret natural Principis i atributs universals inherents a l'ésser humà pel sol fet de ser persona. Llei orgànica Norma estatal aprovada per majoria qualificada per regular drets fonamentals, la corona i poders públics. Llei ordinària Norma parlamentària aprovada per majoria simple per a totes les matèries no reservades a llei orgànica. Reial decret llei Norma provisional amb rang de llei dictada pel govern per extrema urgència, sotmesa a ratificació en un mes.

Reial decret legislatiu Norma amb rang de llei dictada pel govern per delegació i mandat exprés del parlament.

Cinc persones fundadores a) Tres o més persones b) Deu persones associades c) Dues persones com a mínim d) Un conjunt nombrós d'associats a) Una estructura de govern assembleari b) La finalitat de repartir beneficis c) Un patrimoni destinat a un fi general d) Anul·la automàticament el registre civil a) Extingeix la societat de forma immediata b) Permet exigir responsabilitats als qui s'hi amaguen c) Transforma l'associació en persona pública d) La junta directiva a) El patronat b) L'assemblea de socis c) El protectorat judicial d) Apunts d'Introducció al Dret: Sistema Normatiu i Persona 15 Concepte Definició resumida Reglament Norma de rang inferior a la llei aprovada pel govern per executar-la o desenvolupar-la.

Principi de competència Habilitació legal que assigna facultats i matèries concretes a cada òrgan o nivell territorial. Fonts del Dret i eficàcia temporal Concepte Definició resumida Llei Font primària de l'ordenament jurídic espanyol d'obligatori compliment. Costum Font subsidiària basada en l'ús social reiterat que s'aplica únicament en defecte de llei. Principis generals del Dret Criteris de valor i conviccions orientadores que tanquen el sistema en defecte de llei i costum. Jurisprudència Criteri reiterat del Tribunal Suprem que complementa l'ordenament sense ser font autònoma de dret.

Vacatio legis Període habitual de 20 dies entre la publicació oficial d'una norma al BOE i la seva entrada en vigor. Derogació Pèrdua de vigència d'una llei causada per una altra norma posterior (expressa o tàcita, total o parcial). Retroactivitat Aplicació excepcional d'una llei nova a situacions i fets produïts abans de la seva entrada en vigor. La persona física i l'estat civil Concepte Definició resumida Capacitat jurídica Aptitud inherent a tot ésser humà des del naixement per ser titular de drets i deures. Capacitat d'obrar Facultat d'exercir drets i complir deures per un mateix, adquirida plenament amb la majoria d'edat als 18 anys.

Emancipació Situació que atorga als menors d'edat una capacitat d'obrar semiplena abans d'arribar als 18 anys. Domicili Seu física habitual i inviolable de la persona per exercir els seus drets i complir obligacions. Nacionalitat Vincle jurídic bàsic que uneix un individu amb un Estat determinat (adquirit per sang, lloc o opció). Apunts d'Introducció al Dret: Sistema Normatiu i Persona 16 Concepte Definició resumida Veïnatge civil Condició civil que determina si a una persona se li aplica el dret civil comú o el dret foral/autonòmic. Societat de guanys Règim econòmic matrimonial en què els guanys obtinguts durant el matrimoni es fan comuns.

La persona jurídica: associacions i fundacions Concepte Definició resumida Persona jurídica Organització a la qual l'ordenament reconeix personalitat pròpia i capacitat d'actuar autònomament. Autonomia patrimonial Separació absoluta entre els béns i deutes de l'entitat jurídica i el patrimoni dels seus membres. Aixecament del vel Doctrina judicial que traspassa la forma jurídica per evitar fraus de llei i abusos patrimonials. Associació Agrupació estable de tres o més persones sense finalitat lucrativa per assolir un objectiu d'interès comú. Fundació Massa de béns i patrimoni vinculada de manera permanent a una finalitat d'interès general.

Patronat Òrgan col·legiat que administra i representa directament una fundació. Protectorat Òrgan administratiu públic que supervisa i fiscalitza el compliment dels fins fundacionals. Apunts d'Introducció al Dret: Sistema Normatiu i Persona 17 Solucions de les preguntes de repàs 1. No com a norma reglamentària general, perquè el principi de jerarquia normativa impedeix que una disposició inferior contradigui o derogui una norma de rang superior. 2. La norma imperativa imposa la seva conducta de forma indefugible sense que les parts puguin alterar- la, mentre que la dispositiva permet que els afectats en pactin el contingut segons la seva voluntat. 3.

El reglament de la UE és d'aplicació directa i obligatòria per a tothom, mentre que la directiva és un mandat de resultat que requereix que cada Estat membre elabori o adapti la seva legislació interna dins d'uns marges fixats. 4. La llei orgànica requereix majoria qualificada ( a favor) i tracta drets fonamentals, la corona o institucions de l'Estat, mentre que l'ordinària s'aprova per majoria simple per a la resta de matèries. 5. Només davant de situacions d'extraordinària i urgent necessitat, i resta sotmès a ratificació parlamentària abans d'un mes per no decaure. 6. c) Garantir l'ordre, la seguretat i la justícia.

El dret pretén solucionar i prevenir conflictes socials mitjançant l'ordre, la seguretat i la justícia. 7. c) Teoria objectiva. La teoria objectiva defensa que el text legal conté un sentit propi separat de la intenció inicial de qui el va redactar. 8. a) Directiva europea. La directiva fixa objectius o rangs i obliga els governs a aprovar o adaptar normes estatals per assolir-los. 9. d) Que les normes no continguin contradiccions internes. El principi impedeix que el sistema sostingui mandats oposats i incompatibles alhora. 10. No, perquè l'eficàcia de les lleis consagra el principi que la ignorància de les normes no n'excusa el compliment. 11.

Té la funció d'integrar i complementar l'ordenament jurídic mitjançant la interpretació reiterada i uniforme de la llei que realitza el Tribunal Suprem. 12. És la pèrdua de vigència que es produeix quan una llei posterior no declara expressament la derogació de l'antiga, però el seu contingut resulta completament incompatible amb aquesta. 13. No, el costum contra legem està expressament rebutjat; només és vàlid el costum en defecte de llei (extra legem) o que l'interpreti harmoniosament (secundum legem). 14. Es produeix quan la llei s'ha promulgat per a un termini prefixat que arriba al seu final o per resoldre una situació circumstancial concreta que desapareix. 15. c) 20 dies.

La llei entra en vigor als 20 dies de la seva publicació llevat que en el seu text s'indiqui una data diferent. 16. c) Costum extra legem. El costum extra legem o praeter legem és l'únic que opera com a font supletòria davant del buit de la llei escrita. 17. b) Complementa l'ordenament jurídic. L'article 1.6 del Codi Civil declara que la jurisprudència no és font del dret, sinó un instrument per complementar-lo. 18. a) Derogació tàcita. La derogació tàcita s'esdevé quan la incompatibilitat de la nova norma deixa sense efecte l'anterior sense esment directe. 19.

Sí, tots dos posseeixen la mateixa capacitat jurídica per ser titulars de drets, però el nadó no té capacitat d'obrar per exercir-los per si mateix. 50% + 1 Apunts d'Introducció al Dret: Sistema Normatiu i Persona 18 20. La capacitat jurídica és la tinença de drets des del naixement per a qualsevol ésser humà, mentre que la d'obrar és la facultat d'exercir aquests drets per un mateix, assolida plenament als 18 anys. 21. Es pot canviar de manera expressa si l'interessat manifesta aquesta voluntat després de dos anys de residència, o de manera automàtica transcorreguts deu anys sense oposició. 22.

A través de l'emancipació concedida voluntàriament pels seus pares davant d'escriptura o jutge, o concedida judicialment a petició seva. 23. Atribueix la nacionalitat automàticament als fills pel sol fet d'haver nascut de pare o mare de nacionalitat espanyola. 24. c) Als 18 anys complerts. La majoria d'edat es fixa legalment als 18 anys, moment en què s'obté la capacitat d'obrar plena. 25. d) Deu anys. Després de deu anys de residència ininterrompuda sense haver expressat el rebuig, el veïnatge civil s'adquireix automàticament. 26. d) Ius solis. El criteri de ius solis vincula la nacionalitat al territori on ha tingut lloc el naixement. 27. b) Règim de guanys (societat de guanys).

En el règim de guanys els beneficis i rendiments obtinguts pels cònjuges esdevenen patrimoni comú. 28. No, perquè la llei exigeix la concurrència mínima de tres o més persones físiques o jurídiques per constituir una associació vàlida. 29. Descobrir les persones físiques que s'amaguen darrere de la personalitat jurídica per evitar que utilitzin aquesta separació patrimonial amb intencions fraudulentes o evasives. 30. Són la dotació patrimonial inicial, la finalitat d'interès general, el patronat com a òrgan de gestió i el protectorat que en fiscalitza l'actuació. 31. Calen un mínim de tres o més persones, siguin aquestes persones físiques o altres persones jurídiques. 32.

El protectorat, que és l'òrgan administratiu encarregat de tutelar i supervisar el funcionament correcte de la fundació. 33. b) Tres o més persones. La Llei Orgànica 1/2002 exigeix l'acord de tres o més persones físiques o jurídiques. 34. d) Un patrimoni destinat a un fi general. La fundació és una organització patrimonial adscrita de manera duradora a un interès general. 35. c) Permet exigir responsabilitats als qui s'hi amaguen. L'aixecament del vel traspassa la forma societària per imputar responsabilitats directes als autors de l'abús. 36. b) El patronat. El patronat és l'òrgan de govern i representació legal de la fundació, mentre que el protectorat s'encarrega del seu control.

Apunts d'Introducció al Dret: Sistema Normatiu i Persona 19