Psicologia Biològica I (URV): neuroanatomia del 1r parcial

Organització general del sistema nerviós — Divisions del sistema nerviós i teixit neural

El sistema nerviós humà constitueix la xarxa de comunicació i control fonamental de l'organisme, encarregada de captar estímuls del medi intern i extern, processar la informació sensorial i executar respostes motores o secretores adaptatives. Des del punt de vista estructural i organitzatiu, es subdivideix de manera jeràrquica en diversos compartiments anatòmics i funcionals que permeten coordinar tant les accions conscients com les funcions vitals automàtiques.

1. Divisió anatòmica principal: Sistema Nerviós Central (SNC) i Perifèric (SNP)

La primera gran diferenciació del sistema nerviós es fonamenta en la seva localització espacial i en les estructures òssies protectores que l'envolten:

• Sistema Nerviós Central (SNC): Està integrat per l'encèfal (ubicat a l'interior de la cavitat cranial) i per la medul·la espinal (allotjada i protegida al llarg del canal o conducte vertebral). El SNC actua com el centre integrador principal del cos, on es processa la informació aferent i es planifiquen o generen els patrons de resposta (les meninges i el líquid cefalorraquidi que el protegeixen s'estudien a «Protecció i vascularització del SNC — Meninges, sistema ventricular i líquid cefalorraquidi»).
• Sistema Nerviós Perifèric (SNP): Representa el conjunt de formacions neurals situades fora del crani i de la columna vertebral. La seva funció essencial és connectar els òrgans sensorials, la musculatura i les vísceres amb el SNC.

El SNP es compon específicament de:

• Nervis cranials: 12 parells de feixos axonals que emergeixen directament del tronc de l'encèfal (excepte els dos primers) i innerven estructures del cap, coll i diverses vísceres toracoabdominals (vegeu «Tronc de l'encèfal i nervis cranials — Organització general i parells cranials»).
• Nervis espinals o raquidis: 31 parells de nervis mixts que surten de la medul·la espinal a través dels forats intervertebrals per innervar la resta del tronc i les extremitats (vegeu «Medul·la espinal i SNP — Anatomia externa, segmentació medul·lar i nervis espinals»).
• Ganglis perifèrics: Agrupacions de cossos neuronals situades fora del neuroeix (com els ganglis de les arrels dorsals o els ganglis vegetatius).
• Receptors sensorials: Terminacions especialitzades en la transducció d'estímuls físics o químics cap a potencials d'acció.
• Plexes entèrics: Xarxa neuronal intrínseca situada a les parets del tub digestiu (a vegades anomenada «sistema nerviós entèric») que regula la motilitat i les secrecions gastrointestinals de manera semiautònoma.

2. Divisió funcional del sistema nerviós: Somàtic i Autònom

Si atenem al tipus de teixits innervats i al grau de control voluntari o conscient que s'hi exerceix, el sistema nerviós perifèric es ramifica en dues grans categories funcionals: el sistema nerviós somàtic i el sistema nerviós autònom.

Sistema Nerviós Somàtic (SNS)

El sistema nerviós somàtic és responsable de la interacció conscient i voluntària de l'individu amb el medi exterior. Compta amb dues vies principals:

• Vies aferents (sensitives): Porten informació conscient procedent de la pell (tacte, dolor, temperatura), dels òrgans dels sentits especials i de l'aparell locomotor (propiocepció dels músculs i articulacions) cap al SNC. Per exemple, quan un dit pateix una pressió intensa o una punxada, els receptors perifèrics transmeten el senyal aferent cap a la medul·la i l'encèfal.
• Vies eferents (motores): Formades per motoneurones els axons de les quals s'estenen de manera ininterrompuda des del SNC (banya anterior medul·lar o nuclis motors cranials) directament fins a la musculatura esquelètica estriada, controlant la contracció voluntària i els reflexos posturals.

Sistema Nerviós Autònom (SNA) o Vegetatiu

El sistema nerviós autònom és l'encarregat de regular de manera involuntària i inconscient el funcionament del medi intern (homeòstasi visceral). Innerva tres tipus d'efectors principals: la musculatura llisa (vasos sanguinis, vies respiratòries, vísceres buides), el múscul cardíac i les glàndules exocrines i endocrines.

A diferència de la via motora somàtica (que utilitza una única motoneurona monosinàptica des del SNC fins al múscul), la via eferent del SNA està formada per una cadena de dues neurones:

1. Neurona preganglionar: Té el soma dins del SNC (al tronc de l'encèfal o a les banyes laterals de la medul·la espinal). El seu axó mielinitzat projecta cap a la perifèria i fa sinapsi amb un gangli vegetatiu.
2. Neurona postganglionar: Té el soma situat a l'interior d'un gangli autonòmic perifèric. El seu axó (generalment amielínic) arriba directament a la cèl·lula efectora visceral.

3. Divisió simpàtica i parasimpàtica: organització i antagonisme fisiològic

El sistema nerviós autònom s'organitza en dues subdivisions clàssiques que presenten una acció fisiològica generalment antagònica i complementària sobre els òrgans efectors:

• Divisió Simpàtica: S'activa preferentment en situacions d'estrès, emergència, exercici físic o amenaça, coordinant l'anomenada resposta de lluita o fugida (fight or flight). Implica la mobilització ràpida de recursos energètics de l'organisme i l'augment del rendiment cardiorespiratori.
• Divisió Parasimpàtica: Predomina durant els períodes de tranquil·litat, repòs i recuperació, mediant la resposta de repòs i digestió (rest and digest). Promou la conservació d'energia, els processos anabòlics, la digestió d'aliments i l'evacuació de residus.

Aquestes dues branques presenten diferències anatòmiques i farmacològiques estrictes que cal dominar detalladament:

Efectes fisiològics sobre els òrgans diana

La majoria dels òrgans viscerals reben innervació dual amb funcions oposades:

4. Teixit neural: Substància grisa i substància blanca

Quan s'observa el teixit nerviós en talls frescos o macroscòpics del neuroeix, es constata immediatament una diferenciació cromàtica i estructural bàsica: la substància grisa i la substància blanca.

Substància grisa

La substància grisa (substantia grisea) concentra les zones de processament, càlcul i integració sinàptica del sistema nerviós. Està constituïda principalment per:

• Somes o cossos neuronals (pericaris).
• Arbres dendrítics i terminacions axonals amielíniques.
• Neuropil: xarxa densa i entrellaçada de prolongacions cel·lulars (dendrites, axons terminals i prolongacions glials) on tenen lloc milions de contactes sinàptics.
• Cèl·lules glials (astròcits protoplasmàtics, micròglia) i una densa xarxa de capil·lars sanguinis.

La tonalitat grisa o cendrosa que presenta en teixit fresc (o marronosa segons la fixació) prové de la gran densitat d'orgànuls citoplasmàtics, de la cromatina dels nuclis cel·lulars i de la notable absència de mielina en aquesta regió.

Substància blanca

La substància blanca (substantia alba) està especialitzada en la conducció ràpida i a llarga distància de senyals bioelèctrics entre diferents regions del sistema nerviós. Està formada bàsicament per axons mielinitzats agrupats en feixos paral·lels, acompanyats d'oligodendròcits (les cèl·lules formadores de mielina al SNC), astròcits fibrosos i micròglia.

L'aspecte blanquinós i nacrat d'aquesta zona es deu exclusivament a l'elevat contingut lipídic de les beines de mielina que aïllen concèntricament els axons per permetre la conducció saltatòria dels potencials d'acció.

5. Nomenclatura anatòmica bàsica: Nucli vs. Gangli i Tracte vs. Nervi

Un dels aspectes essencials per a l'estudiant de neuroanatomia és dominar els termes que s'utilitzen per designar els agrupaments d'elements cel·lulars segons si es troben al SNC o al SNP:

Idees clau

• El SNC (encèfal i medul·la espinal) està tancat en estructures òssies protectores, mentre que el SNP (nervis, ganglis, receptors i plexes entèrics) connecta el centre amb els teixits perifèrics.
• El sistema nerviós somàtic controla de forma conscient i voluntària la musculatura esquelètica mitjançant motoneurones monosínàptiques.
• El sistema nerviós autònom regula les vísceres de forma involuntària mitjançant una cadena disinàptica formada per una neurona preganglionar i una postganglionar.
• La divisió simpàtica (origen toracolumbar) media respostes d'emergència i despesa energètica (lluita o fugida), mentre que la divisió parasimpàtica (origen craniosacral) s'encarrega del repòs, conservació d'energia i digestió.
• La substància grisa està formada principalment per somes, dendrites, neuropil i glia; la substància blanca deu el seu color i funció als feixos d'axons recoberts de beines lipídiques de mielina.
• Els cúmuls de somes s'anomenen nuclis al SNC i ganglis al SNP; els conjunts d'axons reben el nom de tractes al SNC i de nervis al SNP.

Posa a prova el que has après

1. Quin tipus de teixit efector està sota el control motor del sistema nerviós somàtic? — Múscul esquelètic estriat
2. Com s'anomena un conjunt de cossos neuronals localitzat a l'interior del cervell o la medul·la? — Nucli
3. Quin efecte produeix l'activació del sistema nerviós parasimpàtic sobre la musculatura pupil·lar? — Miosi o constricció
4. Quin neurotransmissor alliberen de forma característica les neurones postganglionars del sistema simpàtic? — Noradrenalina

Organització general del sistema nerviós — Eixos, plans de referència i orientació anatòmica

Per situar amb precisió qualsevol nucli, fascicle o lesió dins del sistema nerviós cal utilitzar un sistema de coordenades anatòmiques universal. A diferència d'altres òrgans del cos, l'orientació del sistema nerviós humà presenta una peculiaritat important: la transició a la postura bípeda va provocar una curvatura en l'eix neural que fa que els termes direccionals variïn notablement entre l'encèfal i la medul·la espinal.

Secció completa amb Premium

Idees clau

• na aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor si
• s nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore
• s nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam
• quat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad min

Desenvolupament del sistema nerviós: neurulació, vesiculació i maduració

El desenvolupament del sistema nerviós humà és un procés coordinat i continu que transforma una única cèl·lula inicial en una xarxa interconnectada de cent mil milions de neurones. Aquest cicle engloba tant canvis estructurals a gran escala (morfogènesi) com fenòmens d'especialització i maduració a nivell microscòpic (histogènesi), des de les primeres setmanes de gestació fins ben entrada l'edat adulta.

Secció completa amb Premium

Idees clau

• na aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit ame
• s nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt
• s nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut la
• quat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam
• ctetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip
• tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consecte