Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC

I 0 flashcards i 10 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS PSICOLOGIA BIOLÒGICA I Grau en Psicologia Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts de Psicologia Biològica I (URV): medul·la, tronc, cerebel, diencèfal, telencèfal, vascularització i desenvolupament del sistema nerviós central.

APREN.AI Índex 1 Organització general del SN — Divisions anatòmiques, eixos i plans Arquitectura bàsica del sistema nerviós: eix central i perifèria Subdivisions funcionals del Sistema Nerviós Perifèric Bases histològiques: substància grisa i substància blanca Plans de tall i eixos de referència en neuroanatomia 2 Medul·la espinal — Estructura externa, citoarquitectura i cordons Morfologia macroscòpica i nervis raquidis Organització citoarquitectònica de la substància grisa Substància blanca: cordons i vies funcionals 3 Meninges, ventricles i vascularització — Protecció mecànica i reg sanguini Cobertes meníngies i espais associats Sistema ventricular i dinàmica del líquid cefaloraquidi (LCR) Irrigació arterial: Polígon de Willis i territoris corticals Drenatge venós i barrera hematoencefàlica 4 Tronc de l'encèfal i nervis cranials — Nuclis, relleus i formació reticular Organització transversal i divisions estructurals Nervis cranials: inventari i orígens Mesencèfal: centres reflexos i nuclis motors Protuberància: integració auditiva i vestibular Bulb raquidi: decussacions i nuclis vitals Formació reticular: arquitectura i acció modulatòria 5 Cerebel — Organització cortical, unitats funcionals i clínica Morfologia externa i connexions pedunculessis Citoarquitectura de l'escorça i nuclis profunds Unitats funcionals del cerebel Semiologia de la síndrome cerebel·losa i funcions cognitives 6 Diencèfal — Tàlem, hipotàlem i estructures associades Organització general del diencèfal Anatomia interna del tàlem i partició nuclear Organització i eferències de l'hipotàlem Vies de secreció endocrina: neurohipòfisi i adenohipòfisi 7 Telencèfal I — Anatomia cortical, lòbuls i àrees de Brodmann Morfologia externa dels hemisferis cerebrals Lòbuls cerebrals i les seves funcions Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 1 Evolució filogenètica i organització cel·lular del còrtex Àrees funcionals i mapa de Brodmann 8 Telencèfal II — Ganglis basals i substància blanca cerebral Taxonomia anatòmica dels ganglis basals Connexions dels ganglis basals: via directa i via indirecta Els quatre circuits funcionals dels ganglis basals Substància blanca subcortical i cos callós 9 Desenvolupament embrionari del SN — Neurulació, vesícules i morfogènesi Primeres etapes del desenvolupament embrionari Inducció neural i neurulació primària Tancament dels neuroporus i defectes congènits Evolució de les vesícules encefàliques: estadi primari i secundari 10 Desenvolupament cel·lular del SN — Proliferació, migració i mielinització Proliferació cel·lular i migració neuronal Creixement axonal i cons de creixement Apoptosi i reorganització sinàptica Mielinització postnatal i maduració del còrtex prefrontal 11 Resum per repassar Divisions del sistema nerviós i medul·la espinal Protecció, sistema ventricular i vascularització Tronc de l'encèfal i cerebel Diencèfal i telencèfal Desenvolupament embrionari i cel·lular del SN Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 2 1 Organització general del SN — Divisions anatòmiques, eixos i plans EN ACABAR SABRÀS Distingir amb precisió els components del Sistema Nerviós Central i Perifèric. Diferenciar els conceptes anatòmics d'encèfal i cervell sense confondre'ls. Comparar les bases estructurals de la substància grisa i de la substància blanca. Identificar i orientar correctament els plans de tall anatòmics frontal, sagital i axial. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què no s'hauria d'utilitzar la paraula cervell com a sinònim exacte d'encèfal?

L'estudi de la neuroanatomia requereix entendre com s'estructura i s'orienta el teixit nerviós de l'organisme humà. Aquest marc organitzatiu permet analitzar tant la transmissió d'informació com la coordinació funcional entre els diferents òrgans i l'entorn. ESQUEMA Organització general del Sistema Nerviós Arquitectura bàsica del sistema nerviós: eix central i perifèria Des d'un prisma anatòmic, el sistema nerviós es classifica en dues grans divisions interconnectades: Sistema Nerviós Central (SNC): actua com el centre principal d'integració de la informació.

El conformen l'encèfal i la medul·la espinal (vegeu «Medul·la espinal — Estructura externa, Sistema Nerviós Central Encèfal i medul·la espinal Encèfal Cervell, cerebel i tronc Medul·la espinal Via de transmissió reflexa Sistema Nerviós Perifèric Nervis cranials, espinals i ganglis SN Somàtic Voluntari i sensitiu SN Autònom Vegetatiu i visceral Simpàtic Alerta i activació Parasimpàtic Repòs i calma Plexes entèrics Control digestiu Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 3 citoarquitectura i cordons»).

Totes dues estructures gaudeixen d'un embolcall ossi protector, corresponent al crani i a la columna vertebral, a més de sistemes protectors afegits com les meninges (vegeu «Meninges, ventricles i vascularització — Protecció mecànica i reg sanguini»). Sistema Nerviós Perifèric (SNP): conjunt de vies nervioses que connecten el SNC amb la resta de teixits corporals. Inclou els nervis cranials (vegeu «Tronc de l'encèfal i nervis cranials — Nuclis, relleus i formació reticular»), els nervis espinals, els ganglis associats, els receptors sensorials i les xarxes nervioses del tracte digestiu. ERROR FREQÜENT És habitual confondre els termes encèfal i cervell com si fossin conceptes idèntics.

L'encèfal és el conjunt complet contingut dins de la cavitat cranial i consta de tres components: cervell, cerebel i tronc de l'encèfal. Per tant, el cervell només és una subdivisió de l'encèfal. Al seu torn, el tronc encefàlic s'ordena de baix a dalt per bulb raquidi, protuberància i mesencèfal. COMPROVA-HO 2 Quina relació jeràrquica existeix exactament entre el cervell i l'encèfal? Subdivisions funcionals del Sistema Nerviós Perifèric El SNP s'encarrega d'establir una comunicació bidireccional gràcies a dues branques operatives diferenciades: Divisió Funció principal Components aferents Components eferents Sistema Nerviós Somàtic Control voluntari i relació amb l'entorn extern.

Condueixen la informació sensorial procedent dels receptors cap al SNC. Transmeten les ordres motores conscients cap als músculs esquelètics voluntaris. Sistema Nerviós Autònom Regulació involuntària o vegetativa del medi intern corporal. Aporten senyals de l'estat intern d'òrgans i estructures viscerals. Regulen la resposta de glàndules i vísceres mitjançant branques antagòniques. Dins del sistema autònom, la resposta visceral s'organitza en dues branques funcionals oposades i complementàries: Divisió Simpàtica: s'associa a l'activació o alerta de l'organisme. Un exemple clínic evident n'és la dilatació pupil·lar per captar més llum davant un perill.

Divisió Parasimpàtica: promou la calma, la conservació d'energia i el repòs corporal. La seva activació provoca la constricció de la pupil·la. A més d'aquestes dues vies, s'inclouen els plexes entèrics, xarxes neuronals dedicades de manera específica al control del sistema digestiu. Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 4 COMPROVA-HO 3 Com reacciona la pupil·la humana davant l'activació de la divisió simpàtica respecte de la parasimpàtica?

Bases histològiques: substància grisa i substància blanca A nivell cel·lular i tisular, el teixit nerviós s'organitza en dos compartiments que es distingeixen fàcilment per la seva tonalitat: Substància grisa: zona on es concentren principalment els somes neuronals (cossos de les neurones). La presència massiva de cromatina condensada en els seus nuclis és la responsable directa d'aquesta tonalitat més fosca. Substància blanca: regió integrada per les prolongacions neuronals, principalment axons recoberts de mielina. Aquest lípid aïllant confereix el color blanquinós característic i forma els feixos o tractes encarregats de transportar informació ascendent i descendent al llarg del neuroeix.

COMPROVA-HO 4 Quin element cel·lular és responsable de la coloració blanquinosa de la substància blanca?

Plans de tall i eixos de referència en neuroanatomia Per localitzar estructures en tres dimensions i interpretar exploracions diagnòstiques de l'encèfal i la medul·la, s'utilitzen de manera convencional tres plans anatòmics principals: Pla anatòmic Denominacions alternatives Orientació del tall Divisió resultant Pla coronal Transversal (en cervell), frontal Vertical de costat a costat Porcions anterior (rostral/ventral) i posterior (caudal/dorsal) Pla sagital Vertical medial o paramedial Vertical d'anterior a posterior Hemisferis o meitats dreta i esquerra Pla axial Horitzontal, transversal (en medul·la) Paral·lel al terra Porcions superior (cranial) i inferior (caudal) COMPROVA-HO 5 Quin pla de tall neuroanatòmic separa el cervell en meitat anterior i posterior?

Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 5 IDEES CLAU El sistema nerviós es divideix estructuralment en Sistema Nerviós Central (encèfal i medul·la espinal) i Sistema Nerviós Perifèric (nervis i ganglis). L'encèfal no s'ha de confondre amb el cervell: comprèn el cervell, el cerebel i el tronc de l'encèfal. El SNP somàtic media funcions voluntàries i sensorials, mentre que l'autònom regula vísceres mitjançant les branques simpàtica i parasimpàtica. La substància grisa està formada per somes neuronals (on la cromatina li dona color) i la substància blanca per axons mielinitzats.

L'estudi tridimensional utilitza els plans coronal (frontal), sagital (sagital/vertical) i axial (horitzontal). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 6. Quines estructures anatòmiques integren de forma completa l'encèfal? 7. Què diferencia la substància blanca de la substància grisa a nivell microscòpic? 8. Quins tres plans de referència s'utilitzen per fer talls en neuroanatomia? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 9. Quines estructures constitueixen íntegrament el Sistema Nerviós Central humà? 10. Quina part de l'encèfal és només un component d'aquest i no un terme equivalent? 11. Quina cèl·lula o estructura histològica confereix el color a la substància grisa? 12.

Quin pla anatòmic divideix l'encèfal en una meitat dreta i una d'esquerra? 2 Cerebel i medul·la espinal a) Encèfal i medul·la espinal b) Cervell i nervis cranials c) Cervell i tronc encefàlic d) El cerebel a) El tronc encefàlic b) El cervell c) La medul·la espinal d) La cromatina dels somes a) Els receptors sensitius b) Els vasos sanguinis c) La mielina axonal d) Pla axial a) Pla frontal b) Pla sagital c) Pla coronal d) Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 6 Medul·la espinal — Estructura externa, citoarquitectura i cordons EN ACABAR SABRÀS Descriure l'anatomia macroscòpica de la medul·la espinal i el patró d'emergència dels 31 parells de nervis raquidis.

Distingir les funcions de les arrels anterior i posterior, localitzant el gangli espinal. Explicar la citoarquitectura de la substància grisa segons les seves banyes i tipologies neuronals. Diferenciar les vies ascendents i descendents que transcorren pels tres cordons de la substància blanca. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 13 Com s'explica que una lesió vertebral a la zona lumbar baixa pugui deixar intacta la medul·la espinal? La medul·la espinal constitueix la porció caudal del neuroeix, funcionant com a via principal de conducció bidireccional i centre integrador reflex entre l'encèfal i la perifèria de l'organisme (vegeu «Organització general del SN — Divisions anatòmiques, eixos i plans»).

ESQUEMA Organització funcional de la medul·la espinal Substància grisa Somes cel·lulars en H central Banya posterior Funció sensitiva receptora Zona intermèdia Interneurones i eferents vegetatius Banya anterior Motoneurones somàtiques efectores Substància blanca Tractes d'axons mielinitzats perifèrics Cordó posterior Tacte fi i propiocepció conscient Cordó lateral Propiocepció inconscient i vies motores Cordó anterior Motors axials, dolor i temperatura Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 7 Morfologia macroscòpica i nervis raquidis En l'individu adult, la medul·la espinal presenta una longitud aproximada de 40-45 cm.

No s'estén per la totalitat del conducte vertebral: la seva terminació inferior se situa a nivell vertebral L1-L2, on finalitza afilant-se en el con medul·lar, continuat pel filament terminal fins al còccix. Diagrama dels segments vertebrals i emergència dels nervis espinals. La comunicació amb el cos té lloc mitjançant 31 parells de nervis raquidis (o nervis espinals), dividits segmentalment al llarg de la columna: 8 parells cervicals (C1-C8). 12 parells toràcics (T1-T12). 5 parells lumbars (L1-L5). 5 parells sacres (S1-S5). 1 parell coccigi (Cc1).

Cada nervi raquidi s'origina per la confluència de dues arrels funcionals que emergeixen del teixit medul·lar: Arrel posterior (dorsal): de caràcter estrictament sensitiu o aferent. Presenta abans d'unir-se a l'arrel anterior un engruiximent anomenat gangli espinal (o raquidi), on s'allotgen els somes de les neurones pseudounipolars sensorials. Arrel anterior (ventral): de caràcter estrictament motor o eferent. Està formada pels axons de motoneurones els somes de les quals resideixen a l'interior de la medul·la. Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 8 Esquema funcional de l'arc reflex i arrels espinals.

LLEI FUNCIONAL DE LES ARRELS ESPINALS L'eix dorsoventral medul·lar manté una estricta segregació funcional: tota informació que entra per la regió posterior (dorsal) és de modalitat sensitiva, mentre que tota ordre motora que surt per la regió anterior (ventral) és de modalitat motora. COMPROVA-HO 14 Fins a quin nivell s'estén la medul·la espinal al llarg del conducte vertebral? Organització citoarquitectònica de la substància grisa En un tall transversal, la substància grisa adopta una morfologia característica en papallona o lletra «H» envoltant el conducte central de l'epèndim. Aquesta regió conté principalment cossos neuronals, dendrites i cèl·lules glials.

Anatòmicament es distingeixen tres zones principals: Banya posterior: zona receptora sensitiva que rep els axons aferents procedents del gangli espinal. Zona intermèdia: franja de transició que conté interneurones i neurones del sistema vegetatiu (autònom). Banya anterior: regió efectora motora que allotja els somes de les motoneurones destinades a la musculatura.

Segons la seva destinació i funció axonal, la substància grisa compta amb tres poblacions neuronals clau: Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 9 Aquestes cèl·lules s'agrupen formant nuclis (conjunts de neurones amb afinitats citològiques que comparteixen connexions i emeten axons per una via comuna, estesos longitudinalment) i s'estratifiquen en làmines citoarquitectòniques verticals que recorren la substància grisa. ERROR FREQÜENT Un error habitual en els exàmens és situar els cossos cel·lulars de les vies sensitives primàries dins de la banya posterior.

Els somes de la sensibilitat primària es troben fora de la medul·la, exactament al gangli espinal de l'arrel posterior; la banya posterior conté neurones secundàries o interneurones. COMPROVA-HO 15 Quina conseqüència tindria la destrucció aïllada dels somes de la banya anterior a nivell cervical? Substància blanca: cordons i vies funcionals La substància blanca medul·lar, formada essencialment per feixos d'axons mielinitzats orientats longitudinalment, es disposa perifèricament dividida en tres parells de cordons. Diagrama dels cordons de substància blanca i vies medul·lars. Neurones radiculars: envien els seus axons fora del sistema nerviós central mitjançant les arrels anteriors.

Inclouen les neurones eferents motores de la banya anterior (inerven múscul esquelètic) i les neurones eferents vegetatives de la zona intermèdia (inerven musculatura llisa i glàndules). 1 Neurones receptores: neurones aferents situades a la banya posterior que recullen els estímuls sensitius i donen origen a vies ascendents cap a l'encèfal (com el tàlem o el cerebel). 2 Interneurones: cèl·lules d'axó curt disperses pel parènquima medul·lar que connecten diferents grups neuronals locals o segmentaris, fonamentals per coordinar arcs reflexos.

3 Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 10 Cordó medul·lar Disposició funcional Modalitats i informació conduïda Cordó posterior Vies ascendents sensitives Condueix la sensibilitat tàctil fina (epicrítica), la vibratòria i la propiocepció conscient cap a centres superiors. Cordó lateral Superficial (ascendent) Transmet informació de propiocepció inconscient cap al cerebel (vies espinocerebel·loses). Profund (descendent) Descens d'axons de vies motores per al control del moviment voluntari i reflex. Porció ventral Transporta la sensibilitat tèrmica, dolorosa (nociceptiva) i el tacte gruixut (protopàtic).

Cordó anterior Vies descendents motores Descendeixen tractes motors que estableixen sinapsis amb motoneurones de la banya anterior per controlar la musculatura axial i postural. Cal subratllar la diferència entre dos tipus de sensibilitat postural: Sensibilitat propioceptiva conscient: permet reconèixer la posició exacta de les articulacions i l'estat muscular en el còrtex cerebral; viatja pel cordó posterior. Sensibilitat propioceptiva inconscient: aporta dades de tensió muscular i dinàmica articular al cerebel per a l'ajust automàtic del moviment; ascendeix per la regió perifèrica del cordó lateral.

COMPROVA-HO 16 Quina via queda interrompuda si es lesiona selectivament el cordó posterior medul·lar? IDEES CLAU La medul·la espinal mesura aproximadament 40-45 cm i culmina a nivell de les vèrtebres L1- L2. D'ella parteixen 31 parells de nervis raquidis, formats cadascun per una arrel anterior motora i una arrel posterior sensitiva amb gangli espinal. La substància grisa s'organitza en banyes posteriors (sensitives), banyes anteriors (motores) i una zona intermèdia vegetativa. Les neurones de la substància grisa es divideixen funcionalment en radiculars (motores i vegetatives), receptores i interneurones.

El cordó posterior condueix tacte fi i propiocepció conscient, el cordó lateral acull propiocepció inconscient cerebel·losa i vies descendents, i els cordons ventral i anterior porten dolor, temperatura, tacte gruixut i vies motores axials. Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 11 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 17. A quin nivell de la columna vertebral s'acaba la medul·la espinal en un adult? 18. Quina diferència anatòmica i funcional existeix entre l'arrel anterior i la posterior d'un nervi raquidi? 19. A través de quin cordó de substància blanca ascendeix la propiocepció conscient i per quin ho fa la inconscient? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final.

20. A quin nivell vertebral finalitza habitualment la medul·la espinal en els adults? 21. Quina estructura conté els somes de les neurones aferents de l'arrel posterior? 22. Quina modalitat sensitiva ascendeix específicament a través del cordó posterior medul·lar? 23. Quina funció tenen les neurones radiculars motores situades a la banya anterior? 3 Meninges, ventricles i vascularització — Protecció mecànica i reg sanguini EN ACABAR SABRÀS Distingir les tres capes meníngies i els seus respectius espais anatòmics. Descriure el recorregut complet del líquid cefaloraquidi des de la seva formació fins a la reabsorció venosa.

Identificar les artèries que integren el Polígon de Willis i els seus territoris de distribució cortical. Explicar la funció homeostàtica de la barrera hematoencefàlica i el drenatge venós dural.

A la vèrtebra T12-L1 a) A la vèrtebra S1-S2 b) A l'extrem del còccix c) A la vèrtebra L1-L2 d) La banya anterior a) La zona intermèdia b) El cordó lateral c) El gangli espinal d) Propiocepció inconscient cerebel·losa a) Tacte gruixut protopàtic b) Dolor agut i temperatura c) Tacte fi i propiocepció conscient d) Inervar la musculatura esquelètica a) Transmetre informació al cerebel b) Rebre estímuls tèrmics cutanis c) Controlar glàndules i múscul llis d) Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 12 PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 24 Com aconsegueix un òrgan tan fràgil com l'encèfal amortir els cops constants contra l'os dur del crani?

L'encèfal i la medul·la espinal requereixen sistemes de protecció mecànica i una aportació contínua de nutrients per mantenir la seva integritat funcional. Aquest suport es basa en tres elements essencials: les cobertes meníngies, el sistema ventricular amb el líquid cefaloraquidi i una xarxa vascular arterial i venosa altament especialitzada. ESQUEMA Protecció mecànica i vascularització de l'encèfal Cobertes meníngies i espais associats Les meninges són membranes de teixit conjuntiu que embolcallen el sistema nerviós central (vegeu «Organització general del SN — Divisions anatòmiques, eixos i plans»).

D'extern a intern, es disposen en tres capes: Duramare: capa externa, gruixuda i resistent, en íntim contacte amb el periosti de la volta cranial. Aracnoides: capa intermèdia avascular que emet una xarxa de trabècules conjuntives cap a la capa interna. Piamare: membrana més interna i delicada, fortament adherida a la superfície de l'escorça cerebral i entrant a cadascun dels seus solcs.

Meninges i espais Duramare, aracnoides, piamare i espais Sistema ventricular i LCR Producció coroidal, circulació i drenatge Xarxa arterial Caròtides internes i vertebrobasilar Polígon de Willis Branques anterior, mitjana i posterior Artèries cerebel·loses Superior, AICA i PICA Drenatge i barrera Sinus durals i barrera hematoencefàlica Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 13 Esquema anatòmic de les capes meníngies i els seus espais associats. Entre aquestes capes i l'os ossi es configuren diferents compartiments o espais: Espai Localització anatòmica Contingut destacat Epidural Situat entre l'os del crani i la duramare.

Espai potencial en el crani; conté greix i plexes venosos a la columna. Subdural Comprès entre la duramare i l'aracnoides. Espai virtual travessat per venes pont cap als sinus durals. Subaracnoidal Ubicat entre l'aracnoides i la piamare. Conté el líquid cefaloraquidi i els principals vasos sanguinis superficials. COMPROVA-HO 25 En quin compartiment meníngi discorren els grans vasos arterials superficials de l'encèfal i el líquid cefaloraquidi? Sistema ventricular i dinàmica del líquid cefaloraquidi (LCR) L'interior de l'encèfal allotja cavitats interconnectades que conformen el sistema ventricular.

Aquest sistema està integrat per: Ventricles laterals: situats a l'interior dels hemisferis cerebrals, connectats amb el tercer ventricle mitjançant els forats de Monro (o forats interventriculars). 1 Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 14 El líquid cefaloraquidi (LCR) és un fluid clar i transparent que proporciona protecció mecànica actuant com a amortidor enfront de traumatismes, redueix el pes efectiu de l'encèfal per flotació i transporta productes metabòlics. Aquest fluid és secretat de manera contínua pels plexes coroides, que consisteixen en cabdells vasculars capil·lars especialitzats situats als ventricles.

DEFINICIÓ Els plexes coroides són estructures d'origen vascular formats per xarxes de capil·lars fenestrats recoberts d'epiteli cel·lular modificat, responsables de filtrar el plasma sanguini per produir el líquid cefaloraquidi. No s'han de confondre amb la simple paret ependimària que entapissa la resta del sistema ventricular. Per sortir cap a l'espai subaracnoidal i envoltar tot el sistema nerviós, el LCR abandona el quart ventricle a través de tres obertures: El forat de Magendie (obertura medial o central). Els forats de Luschka (obertures laterals bilaterals).

Aquests orificis donen accés a la cisterna magna i a la resta de cisternes de l'espai subaracnoidal, des d'on el fluid banya l'encèfal i descendeix pel conducte ependimari de la medul·la espinal (vegeu «Medul·la espinal — Estructura externa, citoarquitectura i cordons»). Finalment, el LCR es reabsorbeix cap al torrent sanguini mitjançant les vellositats aracnoidees (granulacions aracnoidees) projectades cap als sinus venosos durals, com el si sagital superior. Tercer ventricle: cavitat mitjana envoltada pel diencèfal (vegeu «Diencèfal — Tàlem, hipotàlem i estructures associades»). Connecta amb el quart ventricle mitjançant l'aqüeducte de Silvi (o aqüeducte mesencefàlic).

2 Quart ventricle: situat posteriorment al tronc de l'encèfal i anterior al cerebel (vegeu «Tronc de l'encèfal i nervis cranials — Nuclis, relleus i formació reticular» i «Cerebel — Organització cortical, unitats funcionals i clínica»). 3 Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 15 PROCÉS Circuit de circulació del líquid cefaloraquidi ERROR FREQÜENT Un error clàssic consisteix a confondre l'acumulació de líquid cefaloraquidi amb un edema cerebral per dany tissular directe. Si es produeix una obstrucció del flux (per exemple, a l'aqüeducte de Silvi) o un dèficit en la reabsorció a les vellositats aracnoidees, s'origina una hidrocefàlia.

Aquest increment de volum i pressió ventricular comprimeix el parènquima encefàlic contra el crani rígid i compromet greument la perfusió cel·lular. COMPROVA-HO 26 Quines són les vies d'obertura que connecten el quart ventricle amb l'espai subaracnoidal? Irrigació arterial: Polígon de Willis i territoris corticals El teixit neuronal depèn d'un aportament metabòlic ràpid i ininterromput, ja que requereix oxigen i glucosa com a substrats energètics primaris. L'aportació sanguínia arterial a l'encèfal procedeix de dos sistemes principals: Artèries caròtides internes: pugen per la porció anterior del coll, travessen el canal carotidi i aporten la circulació cerebral anterior.

Artèries vertebrals: ascendeixen pels forats transversos de les vèrtebres cervicals, penetren pel forat magne i s'uneixen per constituir el tronc basilar (sistema vertebrobasilar). Plexes coroides Filtració als ventricles laterals 1 Forats de Monro Pas cap al tercer ventricle 2 Aqüeducte de Silvi Descens al quart ventricle 3 Magendie i Luschka Sortida cap a la cisterna magna 4 Espai subaracnoidal Difusió per encèfal i medul·la 5 Vellositats aracnoidees Reabsorció cap als sinus venosos 6 Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 16 Diagrama de l'origen cervical dels sistemes carotidi intern i vertebrobasilar.

A la base de l'encèfal, aquests eixos vasculars formen una xarxa anastomòtica coneguda com el Polígon de Willis, que interconnecta els dos sistemes carotidis i el tronc basilar mitjançant l'artèria comunicant anterior i les dues artèries comunicants posteriors. D'aquesta estructura emergeixen les tres branques cerebrals principals: Artèria cerebral anterior: discorre sobre el cos callós i irriga principalment les cares medials dels lòbuls frontal i parietal.

Artèria cerebral mitjana (o artèria silviana): s'introdueix per la cissura lateral i distribueix sang per les superfícies dorsolaterals externes dels lòbuls frontal, parietal i gran part del temporal, a més d'emetre branques perforants profundes per als ganglis basals (vegeu «Telencèfal I — Anatomia cortical, lòbuls i àrees de Brodmann» i «Telencèfal II — Ganglis basals i substància blanca cerebral»). Artèria cerebral posterior: derivada de la bifurcació terminal del tronc basilar, nodreix la totalitat del lòbul occipital i les regions basal i inferior del lòbul temporal.

Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 17 Distribució dels territoris arterials a la cara medial cerebral. A més de la circulació per als hemisferis cerebrals, el cerebel i el tronc de l'encèfal reben branques arterials especialitzades que emergeixen del sistema vertebrobasilar: Artèria cerebel·losa superior: originada a la regió distal del tronc basilar, abans de la seva bifurcació terminal. Artèria cerebel·losa anteroinferior (AICA): sorgeix de la zona medial del tronc basilar per a la cara inferior anterior del cerebel.

Artèria cerebel·losa posteroinferior (PICA): emergeix habitualment de les artèries vertebrals abans de constituir el tronc basilar, irrigant la regió posteroinferior cerebel·losa i el bulb raquidi. COMPROVA-HO 27 Quina artèria s'encarrega d'irrigar l'escorça visual primària situada al lòbul occipital? Drenatge venós i barrera hematoencefàlica A diferència de la circulació perifèrica, les grans venes de l'encèfal se situen a la superfície dels hemisferis cerebrals i no acompanyen de manera paral·lela el trajecte de les artèries principals.

Aquests vasos superficials (com la vena anastomòtica superior o de Trolard i la vena de Labbé) desemboquen en conductes formats per desdoblaments de la duramare coneguts com a sinus venosos durals (com el si sagital superior i el si recte). La circulació venosa recull simultàniament la sang desoxigenada procedent del parènquima i el LCR reabsorbit a través de les vellositats aracnoidees. L'intercanvi de substàncies entre la sang i el teixit nerviós es troba fortament restringit per la barrera hematoencefàlica.

Aquesta barrera és una estructura cel·lular i funcional basada en una membrana selectiva que impedeix l'ingrés de molècules nocives, agents tòxics o fluctuacions químiques del plasma cap al microambient neuronal. Estructura vascular Funció principal Mecanisme funcional Polígon de Willis Anastomosi i distribució arterial Xarxa de seguretat anastomòtica per redistribuir flux entre territoris carotidis i basilar. Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 18 Estructura vascular Funció principal Mecanisme funcional Sinus venosos durals Drenatge de sang i reabsorció de líquid Recollida de sang venosa dels hemisferis i del LCR provinent de les granulacions aracnoidees.

Barrera hematoencefàlica Filtració selectiva i homeòstasi Filtre de bicapa lipídica i unions estretes capil·lars que restringeix el pas de substàncies. IDEES CLAU Les tres cobertes meníngies (duramare, aracnoides i piamare) delimiten els espais epidural, subdural i subaracnoidal, trobant-se el LCR i els vasos principals en aquest últim. El líquid cefaloraquidi és secretat pels cabdells capil·lars dels plexes coroides i banya el sistema ventricular format pels ventricles laterals, 3r ventricle i 4t ventricle. El LCR passa al 3r ventricle pel forat de Monro, al 4t ventricle per l'aqüeducte de Silvi, i a l'espai subaracnoidal pels forats de Magendie i Luschka.

La reabsorció del LCR té lloc a les vellositats aracnoidees situades als sinus venosos de la duramare. El Polígon de Willis anastomosa la circulació de les artèries caròtides internes i del tronc basilar, originant les artèries cerebrals anterior, mitjana i posterior. La barrera hematoencefàlica és un filtre cel·lular selectiu que protegeix l'encèfal d'agents tòxics i manté l'homeòstasi del medi neuronal. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 28. Quin recorregut fa el LCR des que es genera als ventricles laterals fins que s'aboca a l'espai subaracnoidal? 29. Quins territoris corticals queden compromesos si es produeix una oclusió a l'artèria cerebral anterior en comparació amb l'artèria cerebral mitjana?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 30. Per quin conducte passa el LCR des del tercer ventricle fins al quart ventricle? 31. On té lloc la reabsorció fisiològica del líquid cefaloraquidi cap a la circulació sanguínia? Aqüeducte de Silvi a) Forat de Monro b) Forat de Magendie c) Forats de Luschka d) Cisterna magna a) Plexes coroides b) Vellositats aracnoidees c) Conducte ependimari d) Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 19 32. De quina estructura vascular prové directament l'artèria cerebral posterior? 33. Quin espai meníngi allotja el líquid cefaloraquidi i els vasos sanguinis superficials cerebrals?

4 Tronc de l'encèfal i nervis cranials — Nuclis, relleus i formació reticular EN ACABAR SABRÀS Distingir les característiques anatòmiques i funcionals del mesencèfal, la protuberància i el bulb raquidi. Classificar els 12 nervis cranials segons la seva denominació i identificar quins no s'originen al tronc de l'encèfal. Descriure el funcionament dels centres reflexos dels col·lícles i les principals decussacions motores i sensitives. Explicar l'organització funcional en bandes de la formació reticular i els seus neurotransmissors primaris.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 34 Per què els traumatismes severs a la part inferior de la base del crani solen posar en perill la respiració i el batec cardíac en pocs segons? El tronc de l'encèfal constitueix el pont de comunicació i integració entre els centres superiors cerebrals i la medul·la espinal (vegeu «Organització general del SN — Divisions anatòmiques, eixos i plans»). Des d'un punt de vista craniocaudal, està integrat pel mesencèfal a la zona superior, la protuberància (o pont) a la regió intermèdia i el bulb raquidi a la part inferior.

Artèria oftàlmica a) Caròtida interna b) Artèria comunicant anterior c) Tronc basilar d) Espai subpial a) Espai subdural b) Espai subaracnoidal c) Espai epidural d) Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 20 ESQUEMA Estructura del tronc de l'encèfal Organització transversal i divisions estructurals Quan s'analitza el tronc encefàlic en talls transversals, s'observa una arquitectura organitzada en diferents compartiments dorsomedials i ventrals: Peu (P): secció ventral per on discorren principalment els grans feixos descendents d'origen cortical.

Tegment o calota (T): regió central que allotja la majoria de nuclis de nervis cranials, nuclis propis de relleu i la formació reticular. Tectum o sostre (TT): compartiment situat exclusivament a nivell dorsal del mesencèfal, integrat per la làmina quadrigèmina. Placa ventricular (PV): constitueix el terra i les parets relacionades amb el quart ventricle al bulb i a la protuberància. Substància grisa periaqüeductal (SGP): anell de cossos neuronals que envolta l'aqüeducte de Silvi al mesencèfal, estretament interconnectada amb el sistema límbic per a la modulació d'estats emocionals i de defensa.

Mesencèfal Nivell superior del tronc Col·lícles Superiors visuals i inferiors auditius Substància negra Control de mobilitat automàtica Protuberància Nivell intermedi pontí Cos trapezoide Encreuament del 60% auditiu Nuclis vestibulars Regulació de l'equilibri Bulb raquidi Nivell inferior caudad Decussació piramidal Encreuament motor principal Formació reticular Xarxa reguladora difusa Nuclis del rafe Alliberament de serotonina Locus coeruleus Alliberament de noradrenalina Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 21 Esquema dels talls transversals característics de bulb, protuberància i mesencèfal.

En el tronc, la substància grisa s'organitza en tres categories essencials de nuclis: els associats directament als nervis cranials, els vinculats com a relleus de vies nervioses ascendents o descendents, i els pertanyents a la formació reticular. COMPROVA-HO 35 Quina regió transversal només està present en el mesencèfal i no pas al bulb ni a la protuberància? Nervis cranials: inventari i orígens Els dotze parells de nervis cranials asseguren la innervació sensitiva, motora i vegetativa del cap, coll i vísceres toracoabdominals. La gran majoria sorgeixen directament d'estructures del tronc encefàlic.

Parell Nom canònic Noms alternatius Funció principal I Nervi olfactori — Sensorial de l'olfacte II Nervi òptic — Sensorial de la visió III Nervi oculomotor Motor ocular comú Motilitat ocular i pupil·lar IV Nervi troclear Nervi patètic Motilitat ocular (múscul oblic superior) V Nervi trigemin — Sensibilitat facial i masticació motora VI Nervi abducent Motor ocular extern Abducció ocular (múscul recte lateral) VII Nervi facial — Mímica facial, gust i secreció glandular VIII Nervi vestibulococlear Auditiu / Estatoacústic Audició i equilibri vestibular Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 22 Parell Nom canònic Noms alternatius Funció principal IX Nervi glossofaringi — Sensibilitat i motilitat faríngia, gust posterior X Nervi vague Cardioneumogastroentèric Innervació parasimpàtica de vísceres toràciques i abdominals XI Nervi accessori espinal Nervi espinal accessori Motilitat de la musculatura del coll (esternoclidomastoïdal i trapezi) XII Nervi hipoglòs — Motilitat dels músculs linguals ERROR FREQÜENT Creure que tots dotze parells cranials emergeixen del tronc encefàlic.

Els parells I (olfactori) i II (òptic) no s'originen al tronc: el nervi olfactori deriva del telencèfal i el nervi òptic sorgeix directament del diencèfal (vegeu «Diencèfal — Tàlem, hipotàlem i estructures associades»). Només els parells del III al XII tenen el seu origen al tronc de l'encèfal. Mesencèfal: centres reflexos i nuclis motors El mesencèfal és el segment més rostral. A la seva cara tectal sobresurten quatre prominències denominades col·lícles: Col·lícles superiors: centres reflexos d'integració visual que permeten orientar el cap i la mirada davant d'estímuls òptics sobtats. Col·lícles inferiors: centres d'integració de reflexos auditius o acústics.

A la zona del tegment i la base es disposen dues masses fonamentals per a la motilitat: Substància negra: estructura clau en el control de la mobilitat automàtica, subdividida en una porció compacta (amb neurones dopaminèrgiques connectades amb el cos estriat; vegeu «Telencèfal II — Ganglis basals i substància blanca cerebral») i una porció reticulada. Nucli vermell: nucli arrodonit de la calota implicat de manera directa en el control del to muscular i la mobilitat automàtica. Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 23 Diagrama del tall transversal del mesencèfal a nivell dels col·lícles inferiors.

COMPROVA-HO 36 Davant d'un so inesperat que indueix un gir brusc del cap cap a la font sonora, quin relleu mesencefàlic ha integrat aquest reflex? Protuberància: integració auditiva i vestibular La protuberància o pont estableix una voluminosa connexió transversal amb el cerebel mitjançant els peduncles cerebel·losos mitjans. En el seu interior conté estructures relacionades amb la via auditiva i la coordinació espacial: Nuclis vestibulars: grups neuronals pontobulbars que reben aferències de l'orella interna i juguen un paper fonamental en l'equilibri i la postura corporal.

Cos trapezoide: regió transversal de fibres acústiques on es creua aproximadament el 60% de les fibres procedents dels nuclis coclears cap a la via contralateral. Lemnisc lateral: feix ascendent de projecció auditiva que recull les fibres procedents del cos trapezoide per transportar-les cap als col·lícles inferiors del mesencèfal. Bulb raquidi: decussacions i nuclis vitals El bulb raquidi (o medul·la oblongada) connecta directament a la seva part inferior amb la medul·la espinal (vegeu «Medul·la espinal — Estructura externa, citoarquitectura i cordons»).

Destaca funcionalment pel pas i l'encreuament de les grans vies: Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 24 Decussació piramidal: encreuament motor a la vora inferior del bulb on la gran majoria de les fibres corticoespinals creuen la línia mitjana cap al costat contralateral, explicant el control motor hemisfèric creuat. Decussació somestèsica: encreuament de la major part de les fibres de la sensibilitat propioceptiva i tàctil fina (feixos gràcil i cuneïforme), donant pas al lemnisc medial. Nucli de l'hipoglòs: agrupació de motoneurones destinades a la musculatura de la llengua. Nucli del vague: complex neuronal parasimpàtic de gran rellevància pel control visceral.

Esquema d'organització interna del bulb raquidi mostrant nuclis i vies creuades. COMPROVA-HO 37 Quina és la rellevància anatòmica i funcional del cos trapezoide a la protuberància? Formació reticular: arquitectura i acció modulatòria La formació reticular (FR) és un conjunt extens de neurones interconnectades en forma de xarxa difusa que ocupen el tegment des del bulb fins al mesencèfal. No formen part directa de les vies motores o sensorials aïllades ni dels nuclis dels nervis cranials, sinó que actuen com un filtre i modulador global de l'activitat de tot el neuroeix.

Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 25 Banda reticular Nuclis principals Neurotransmissor clau Implicació funcional Medial Nuclis del rafe Serotonina Regulació de l'estat d'ànim, modulació del dolor i son Intermèdia Locus coeruleus Noradrenalina Vigilància, alerta, activació cortical i cicle vigília-son Lateral Nuclis reticulars laterals Diversos Recepció d'aferències somatosensorials i coordinació visceral Gràcies a les seves connexions recíproques ascendents cap al tàlem i còrtex, i descendents cap a la medul·la, la formació reticular exerceix una potent acció integradora i modulatòria que governa funcions vitals: IDEES CLAU El tronc encefàlic s'estructura en tres segments: bulb raquidi, protuberància i mesencèfal, dividits transversalment en peu, tegment i tectum.

Dels dotze parells de nervis cranials, els parells I i II són d'origen telencefàlic i diencefàlic, mentre que els parells III al XII s'originen al tronc de l'encèfal. Al mesencèfal destaquen els col·lícles superiors (reflexos visuals), els col·lícles inferiors (reflexos auditius) i la substància negra (control de la motilitat automàtica). A la protuberància, el cos trapezoide creua el 60% de les fibres de la via auditiva cap al lemnisc lateral contralateral. La decussació motora piramidal s'ubica a la base del bulb raquidi i canvia de costat les fibres corticoespinals.

La formació reticular modula la vigília, el dolor i el sistema vegetatiu mitjançant la serotonina (nuclis del rafe) i la noradrenalina (locus coeruleus). Control del to i moviment: modulació de circuits motors reflexos i automàtics mitjançant vies reticuloespinals. 1 Regulació del ritme son-vigília: manteniment de l'arousal cortical i alternança entre fases de repòs i alerta. 2 Percepció del dolor: filtratge d'estímuls nociceptius espinals a nivell del tegment. 3 Regulació cardiorespiratòria i visceral: coordinació autònoma de la respiració, ritme cardíac i motilitat gastrointestinal associada a reflexos vitals.

4 Regulació d'estats emocionals: interconnexió directa amb estructures límbiques com l'amígdala i l'hipotàlem. 5 Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 26 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 38. Quins nervis cranials NO tenen el seu origen al tronc de l'encèfal i d'on provenen exactament? 39. Com es distribueixen les tres bandes longitudinals de la formació reticular i quins neurotransmissors associen? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 40. Quin segment mesencefàlic s'encarrega d'integrar les respostes reflexes davant d'estímuls visuals? 41. Quin percentatge aproximat de fibres acústiques es creua a nivell del cos trapezoide a la protuberància? 42.

Quin neurotransmissor és secretat de manera primària pels nuclis del rafe de la formació reticular? 43. Quina estructura motora bulbar concentra l'encreuament de la majoria dels axons corticoespinals? Nucli vermell a) Col·lícles inferiors b) Substància negra c) Col·lícles superiors d) 40% a) 80% b) 60% c) 50% d) Acetilcolina a) Dopamina b) Noradrenalina c) Serotonina d) Decussació piramidal a) Cos trapezoide b) Nucli de l'hipoglòs c) Lemnisc medial d) Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 27 5 Cerebel — Organització cortical, unitats funcionals i clínica EN ACABAR SABRÀS Descriure la morfologia externa del cerebel, els seus lòbuls i els peduncles de connexió amb el tronc.

Distingir les tres capes de l'escorça cerebel·losa, les seves cèl·lules principals i els tipus de fibres. Classificar les tres unitats funcionals relacionant la seva base anatòmica amb la seva funció motora. Reconèixer els signes semiològics integrants de la síndrome cerebel·losa davant d'una lesió. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 44 Per què una persona amb una lesió cerebel·losa pot moure les extremitats però no és capaç de tocar-se el nas amb precisió? El cerebel és una estructura clau situada a la part dorsal del tronc de l'encèfal (vegeu «Tronc de l'encèfal i nervis cranials — Nuclis, relleus i formació reticular»).

La seva tasca principal consisteix a regular i calibrar la informació procedent d'altres centres de l'encèfal i la medul·la espinal, actuant com un centre de coordinació fonamental tant per a la motricitat com per a funcions cognitives superiors.

ESQUEMA Organització morfològica i funcional del cerebel Morfologia externa Vermis, hemisferis i tres lòbuls Peduncles cerebel·losos Superiors, mitjans i inferiors Estructura interna Còrtex i nuclis profunds Capes corticals Molecular, Purkinje i granular Nuclis profunds Dentat, emboliforme, globós i fastigial Unitats funcionals Vestibulocerebel, espinocerebel i cerebrocerebel Síndrome cerebel·losa Atàxia, dismetria, disèrgia i disàrtria Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 28 Morfologia externa i connexions pedunculessis Anatòmicament, el cerebel es troba subdividit en dues regions principals: una franja central estreta anomenada vermis i dues grans expansions situades a banda i banda conegudes com a hemisferis cerebel·losos.

L'òrgan queda dividit transversalment en tres lòbuls a través de solcs anatòmics: Lòbul anterior: se situa per davant de la fissura prima. Lòbul posterior: la porció de major mida, delimitada entre la fissura prima i la fissura posterolateral. Lòbul floculonodular: la regió filogenèticament més primitiva, separada del lòbul posterior per la fissura posterolateral. La comunicació entre el cerebel i la resta del neuroeix té lloc a través de tres parells de feixos de substància blanca anomenats peduncles cerebel·losos: Peduncles superiors: el connecten directament amb el mesencèfal. Peduncles mitjans: els més voluminosos, que el comuniquen amb la protuberància o pont.

Peduncles inferiors: responsables del transport d'aferències i eferències amb el bulb raquidi i la medul·la. COMPROVA-HO 45 Quina via mecànica i estructural uneix el cerebel amb el mesencèfal? Citoarquitectura de l'escorça i nuclis profunds En el tall estructural s'aprecia una organització perifèrica de còrtex cerebel·lós (substància grisa), una massa central de substància blanca i, submergits en aquesta, els nuclis profunds. L'escorça presenta una estratificació uniforme en tres capes: El flux neuronal s'articula mitjançant diferents modalitats de fibres nervioses: Fibres intrínseques: connecten àrees corticals locals dins del mateix còrtex.

Fibres eferents: axons originats a la capa de Purkinje que projecten cap als nuclis profunds o estructures del bulb. Fibres aferents: vies d'entrada dividides en tres tipus: Fibres molsoses (musgoses): transmeten informació sensorial somestèsica i vestibular general des de la medul·la i el tronc. Fibres enfiladisses (trepadores): s'enfilen a l'arbre dendrític de les cèl·lules de Purkinje procedents de l'oliva inferior per assenyalar errors motors. Capa molecular o plexiforme: la més superficial, constituïda per interneurones i ramificacions dendrítiques.

1 Capa intermèdia o de cèl·lules de Purkinje: conté els grans somes d'aquestes cèl·lules piriformes, les úniques que generen axons eferents que surten del còrtex. 2 Capa granular: la més profunda, formada per una densa població de petites neurones que reben aferències exteriors. 3 Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 29 Fibres en rosari (arrossariades): modulen el nivell basal d'excitabilitat i funcionament general de l'escorça. Submergits a la profunditat de la substància blanca es localitzen quatre parells de nuclis profunds: el nucli fastigial (més medial), el nucli globós, el nucli emboliforme i el prominent nucli dentat (a la regió més lateral).

CÈL·LULES DE PURKINJE Són les grans neurones integradores de l'escorça cerebel·losa. Constitueixen l'única via de sortida eferent del còrtex cerebel·lós, inhibint mitjançant els seus axons l'activitat dels nuclis profunds i dels nuclis vestibulars. COMPROVA-HO 46 Quina és la funció funcional específica de les fibres enfiladisses al còrtex cerebel·lós?

Unitats funcionals del cerebel Des d'un punt de vista funcional i funcional-filogenètic, el cerebel s'organitza en tres subsistemes clarament delimitats en bandes corticals que connecten amb determinats nuclis profunds per controlar accions motores particulars: Unitat funcional Correlat anatòmic Nuclis diana Funció principal Vestibulocerebel Lòbul floculonodular Nuclis vestibulars (bulb) i fastigial Manteniment de l'equilibri corporal i coordinació oculocefàlica Espinocerebel Banda vermiana i banda paravermiana Nucli fastigial, globós i emboliforme To muscular, postura i motilitat del tronc i extremitats Cerebrocerebel Banda lateral dels hemisferis Nucli dentat Planificació temporal i execució de moviments fins i delicats ERROR FREQÜENT No confonguis el paper de les cèl·lules de Purkinje amb el dels nuclis profunds.

Les cèl·lules de Purkinje representen l'única eferència de l'escorça cerebel·losa cap a l'interior, mentre que els nuclis profunds són els responsables d'enviar les eferències finals del cerebel cap a la resta de l'encèfal. Una lesió dels nuclis profunds provoca una disfunció molt més greu i persistent que un dany limitat al còrtex.

Semiologia de la síndrome cerebel·losa i funcions cognitives La lesió de les estructures cerebel·loses genera la síndrome cerebel·losa, un conjunt de dèficits motors característics que no cursen amb paràlisi, sinó amb pèrdua de coordinació: Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 30 Dismetria: incapacitat per ajustar l'amplitud o abast correcte dels moviments, provocant que el pacient es quedi curt o sobrepassi l'objectiu. Disèrgia: alteració de la força i distribució de l'esforç muscular necessari per executar un gest. Distàxia: descomposició o desajust en la seqüència temporal i coordinació dels components musculars d'un moviment complex.

Adiadococinèsia: pèrdua de l'habilitat de dur a terme moviments alternants ràpids (com ara la pronosupinació repetida de les mans). Atàxia: alteració greu de la marxa i la postura, manifestant-se amb inestabilitat, desequilibri i augment de la base de sustentació. Disàrtria: alteració motora en l'articulació del llenguatge verbal (parla escandida o entretallada). Nistagme: moviment involuntari, oscil·lant i rítmic dels globus oculars causat pel desajust vestibular.

Més enllà del clàssic control motor, el cerebel modula processos complexos: intervé activament en la regulació emocional i motivacional, l'atenció i la consciència, la memòria de procediment, la fluïdesa del pensament verbal i l'estimació o valoració del temps. COMPROVA-HO 47 En què es diferencien la dismetria i la distàxia en l'exploració clínica cerebel·losa? IDEES CLAU El cerebel està format pel vermis i dos hemisferis, dividits en lòbul anterior, posterior i floculonodular. La connexió amb el tronc de l'encèfal s'estableix mitjançant els peduncles superior (mesencèfal), mitjà (protuberància) i inferior (bulb).

L'escorça cerebel·losa presenta tres capes (molecular, Purkinje i granular), sent les cèl·lules de Purkinje l'única eferència cortical cap als nuclis profunds. Les aferències inclouen fibres molsoses (informació general), enfiladisses (senyals d'error) i en rosari (modulació de l'activitat). Funcionalment es divideix en vestibulocerebel (equilibri), espinocerebel (postura i extremitats) i cerebrocerebel (moviments fins i coordinació). La síndrome cerebel·losa cursa amb atàxia, dismetria, disèrgia, distàxia, adiadococinèsia, disàrtria i nistagme, a més de participar en funcions cognitives i afectives. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 48.

Quins són els quatre parells de nuclis profunds del cerebel i on se situen? 49. Com actuen de manera coordinada les fibres molsoses i les fibres enfiladisses? 50. Què és l'adiadococinèsia i per quin motiu es manifesta en un dany cerebel·lós? Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 31 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 51. A quina estructura del tronc de l'encèfal s'uneixen els peduncles cerebel·losos mitjans? 52. Quin tipus de fibra aferent cerebel·losa transmet específicament els senyals d'error en el moviment? 53. Quina unitat funcional cerebel·losa regula el manteniment de l'equilibri i la posició cefàlica? 54.

Com s'anomena la fallada en l'articulació motora de les paraules d'origen cerebel·lós? 6 Diencèfal — Tàlem, hipotàlem i estructures associades EN ACABAR SABRÀS Identificar els quatre components principals del diencèfal al voltant del tercer ventricle. Clasificar els nuclis talàmics segons territoris i descriure les seves vies d'enllaç. Distingir el mecanisme directe del tracte hipotalamohipofisiari del vascular portahipofisiari. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 55 Per què gairebé tota la informació sensorial ha de travessar el tàlem abans de fer-se conscient al còrtex? El diencèfal és la regió anatòmica central de l'encèfal que s'organitza al voltant del tercer ventricle.

Aquest conjunt de substància grisa actua com un node integrador clau i està format per quatre divisions estructurals: el tàlem, l'hipotàlem, el subtàlem i l'epitàlem.

A la medul·la espinal a) A la protuberància b) Al bulb raquidi c) Al mesencèfal d) Fibres en rosari a) Fibres enfiladisses b) Fibres paral·leles c) Fibres molsoses d) Espinocerebel a) Cerebrocerebel b) Banda paravermiana c) Vestibulocerebel d) Dismetria a) Disàrtria b) Afàsia c) Disèrgia d) Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 32 ESQUEMA Organització anatòmica del diencèfal Organització general del diencèfal Mentre que el tàlem i l'hipotàlem assumeixen el protagonisme fisiològic més destacat, el subtàlem i l'epitàlem compleixen rols especialitzats ben delimitats: Tàlem: Gran massa nuclear que opera com a filtre i estació de relleu obligada per a la informació que es dirigeix cap a l'escorça cerebral.

Hipotàlem: Situat en posició ventral, coordina el medi intern, l'homeòstasi i les respostes autonòmiques i endocrines. Subtàlem: Conté la substància negra i els nuclis vermells (vegeu «Tronc de l'encèfal i nervis cranials — Nuclis, relleus i formació reticular»), estretament lligat al control de la funció motora. Epitàlem: Integrat per la glàndula pineal i estructures adjacents, connectat funcionalment amb el sistema límbic en la regulació d'instints i respostes emocionals. COMPROVA-HO 56 Quines són les quatre estructures principals que delimiten el diencèfal al voltant del tercer ventricle?

Tàlem Estació de relleu sensorial i motor Territori anterior i medial Conducta emocional i còrtex prefrontal Territori lateral i geniculats Processament motor, somestèsic, visual i auditiu Hipotàlem Control homeostàtic i secreció endocrina Tracte hipotalamohipofisiari Vasopressina i oxitocina a la neurohipòfisi Sistema portahipofisiari Control hormonal sobre l'adenohipòfisi Subtàlem Coordinació de funcions motores Epitàlem Glàndula pineal i conductes límbiques Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 33 Anatomia interna del tàlem i partició nuclear El tàlem està dividit interiorment per una banda de substància blanca mielínica amb perfil bifurcat: la làmina medul·lar interna en forma d'«Y».

Aquesta estructura fibrosa s'encarrega de compartimentar la massa talàmica en territoris cel·lulars específics. Esquema dels territoris i nuclis anatòmics del tàlem. Territori anatòmic Nuclis principals Funció i dianes d'enllaç Anterior Nucli anterior (A) Connecta amb el nucli mamil·lar i l'hipocamp; integració de la conducta emocional i xarxa límbica. Medial Nucli dorsomedial (DM) Interconnexió recíproca amb el còrtex prefrontal; memòria, cognició i afectivitat. Lateral ventral Ventral anterior (VA), ventral lateral (VL), ventral posterolateral (VPL), ventral posteromedial (VPM) VA i VL connecten amb àrees motores; VPL rep informació somestèsica del cos i VPM del cap o cara.

Lateral dorsal Lateral dorsal (LD), lateral posterior (LP), pulvinar (P), cos geniculat lateral (CGL), cos geniculat medial (CGM) Integració d'àrees associatives i sensorials: CGL processa la visió i CGM processa l'audició. Sense territori definit Nuclis intralaminars, nuclis de la línia mitjana, nucli reticular Els intralaminars actuen com a estació d'enllaç entre la formació reticular i el còrtex cerebral; el reticular envolta la cara lateral. Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 34 Diagrama de les connexions del nucli anterior talàmic amb el sistema límbic. A través d'aquest conjunt de nuclis, el tàlem actua com un mecanisme de selecció dinàmica.

No és un simple transmissor passiu: modula el flux d'informació abans que assoleixi el neocòrtex (vegeu «Telencèfal I — Anatomia cortical, lòbuls i àrees de Brodmann»). ERROR FREQÜENT Confondre les funcions dels cossos geniculats del tàlem és molt comú en les proves d'avaluació. Recorda que el cos geniculat lateral (CGL) fa el relleu visual cap a l'àrea 17, mentre que el cos geniculat medial (CGM) processa l'audició en direcció al còrtex temporal. Una regla mnemotècnica útil: Lateral = Llum (visió), Medial = Música (audició). COMPROVA-HO 57 Quina conseqüència té la disposició en «Y» de la làmina medul·lar interna sobre el tàlem?

Organització i eferències de l'hipotàlem L'hipotàlem és el centre mestre de l'homeòstasi i la regulació visceral. Estructuralment, es divideix en dues grans zones paral·leles: Zona lateral: Ocupada per l'àrea hipotalàmica lateral i els nuclis tubulars laterals. 1 Zona medial: Agrupa tres regions rostrocaudals consecutives: Regió anterior: Nucli preòptic, paraventricular, supraòptic, anterior i supraquiasmàtic. Regió intermèdia: Nuclis dorsal, dorsomedial, ventromedial i arcuat. Regió posterior: Nucli hipotalàmic posterior i nuclis dels cossos mamil·lars.

2 Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 35 L'hipotàlem rep aferències de múltiples zones del sistema nerviós: còrtex prefrontal, centres límbics, amígdala, hipocamp, formació reticular, tronc, cerebel i retina. Amb aquestes dades elabora dos tipus d'eferències essencials: Eferències de naturalesa sinàptica: Vies nervioses dirigides cap a l'amígdala, l'hipocamp, la formació reticular, el sistema límbic i el còrtex prefrontal per modelar conductes i respostes autonòmiques. Eferències de naturalesa hormonal: Acció endocrina coordinada mitjançant l'eix amb la hipòfisi per dues vies vasculars i axonals independents.

Diagrama del tracte neurosecretor hipotalamohipofisiari cap a la neurohipòfisi. Vies de secreció endocrina: neurohipòfisi i adenohipòfisi La comunicació entre l'hipotàlem i la hipòfisi s'organitza en dos mecanismes neuroendocrins diferenciats segons la destinació: El primer és el tracte hipotalamohipofisiari. Els axons procedents principalment dels nuclis supraòptic i paraventricular viatgen per l'infundíbul fins al lòbul posterior o neurohipòfisi. Allà aboquen directament al torrent sanguini dues hormones peptídiques: la vasopressina (reguladora de l'osmolaritat i la pressió arterial) i l'oxitocina. El segon és el sistema portahipofisiari.

Neurones hipotalàmiques (com les dels nuclis preòptic medial, arcuat, periventricular i ventromedial) alliberen factors a la xarxa capil·lar de l'artèria hipofisiària superior. Aquest plexe primari drena a través dels vasos porta hipofisiaris cap al plexe secundari de l'adenohipòfisi (lòbul anterior), modulant la síntesi i l'alliberament de: Psicologia Biològica I: apunts de neuroanatomia i del SNC 36 Somatotropina (hormona del creixement). Prolactina. Corticotropina (ACTH). Tirotropina (TSH). Hormones gonadotròpiques (reguladores del cicle ovàric i la funció gonadal). COMPROVA-HO 58 En què es diferencia la via d'arribada d'hormones a la neurohipòfisi respecte a l'adenohipòfisi?

IDEES CLAU El diencèfal està integrat pel…