Anatomia i Fisiologia Genital i Cicles Reproductius

I 0 flashcards i 3 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS INFERMERIA EN LA GESTACIÓ, INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA Grau en Infermeria Universitat Rovira i Virgili AprenAI 2026-2027 Apunts d'anatomia genital masculina i femenina, mames, eix hipotàlem-hipòfisi-ovari i fases dels cicles ovàric i endometrial per a Infermeria.

APREN.AI Índex 1 Aparell Genital Masculí: Estructura, Glàndules i Fisiologia Sexual Òrgans genitals interns i via espermàtica Glàndules reproductores accessòries Òrgans genitals externs i mecànica sexual 2 Aparell Genital Femení i Mames: Anatomia Estructural i Funcional Òrgans genitals externs femenins Òrgans genitals interns: ovaris, trompes, úter i vagina Anatomia i desenvolupament de les glàndules mamàries 3 Regulació Hormonal de l'Eix Reproductors i Fisiologia dels Cicles Ovàric i Endometrial L'eix hipotàlem-hipòfisi-ovari Dinàmica del cicle ovàric: fases fol·licular, ovulatòria i lútia Cicle endometrial i canvis tèrmics corporals 4 Resum per repassar Aparell genital masculí Aparell genital femení i mames Regulació hormonal i cicles reproductius Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Anatomia i Fisiologia Genital i Cicles Reproductius 1 1 Aparell Genital Masculí: Estructura, Glàndules i Fisiologia Sexual EN ACABAR SABRÀS Descriure el trajecte complet dels espermatozoides des del túbul seminífer fins a la uretra. Diferenciar les aportacions fisiològiques de les vesícules seminals, la pròstata i les glàndules bulbouretrals. Contrastar la regulació neurovegetativa de l'erecció i l'ejaculació. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què els testicles es troben situats anatòmicament a l'exterior de la cavitat abdominal?

Òrgans genitals interns i via espermàtica L'aparell reproductor masculí consta d'estructures glandulars, conductes d'emmagatzematge i transport, glàndules accessòries i estructures copuladores externes. Els components interns s'encarreguen de la formació, maduració i conducció dels gàmetes. Els testicles són parells i presenten morfologia ovoide, amb unes dimensions aproximades de 4 a 5 cm. Estan recoberts per una capa de teixit connectiu dens anomenada túnica albugínia, de la qual parteixen septes que subdivideixen la gònada en uns 200 a 300 lobulets espermàtics. Dins de cada lobulet es troben els túbuls seminífers, estructures responsables de la producció d'espermatozoides.

En el teixit intersticial se situen les cèl·lules de Leydig, encarregades de sintetitzar testosterona. Aquesta hormona és essencial per a l'adquisició i manteniment dels caràcters sexuals secundaris masculins. Factors com l'envelliment o patologies agudes com la torsió testicular poden reduir-ne els nivells de forma dràstica, requerint teràpia substitutiva. Anatomia i Fisiologia Genital i Cicles Reproductius 2 Esquema de l'anatomia interna del testicle i de l'epidídim. El trajecte que segueixen els espermatozoides des de la seva gènesi comprèn una xarxa successiva de conductes: COMPROVA-HO 2 Quina funció endocrina tenen les cèl·lules de Leydig als testicles?

Glàndules reproductores accessòries El líquid seminal està format per la combinació dels espermatozoides amb les secrecions de tres grups glandulars que aporten nutrients, volum i protecció enfront de l'acidesa: Generació als túbuls seminífers. 1 Conducció a través dels túbuls rectes cap a la xarxa testicular (rete testis). 2 Pas als conductes eferents que comuniquen amb l'epidídim. 3 Emmagatzematge i maduració a l'epidídim (amb cap, cos i cua). 4 Trànsit pel conducte deferent, que puja pel cordó espermàtic, travessa el conducte inguinal i descendeix cap a la pelvis. 5 Fusió amb el conducte de la vesícula seminal per originar el conducte ejaculador, el qual aboca a la uretra prostàtica.

6 Anatomia i Fisiologia Genital i Cicles Reproductius 3 Glàndula Característiques i secreció Funció biològica principal Vesícules seminals (parell) Estructures allargades de 5 cm. Secreció alcalina rica en fructosa, prostaglandines i proteïnes de coagulació. Aporta prop del 60 % del volum del semen; la fructosa nodreix els gàmetes i el pH neutralitza l'ambient àcid vaginal i uretral. Pròstata (òrgan únic) Ubicada sota la bufeta; formada per glàndules mucoses, submucoses i principals. Fluid ric en fosfatasa àcida, àcid cítric, zinc i enzims proteolítics. Aporta un volum decisiu al semen. En cas de prostatectomia total desapareix l'ejaculació externa durant l'orgasme.

Glàndules bulbouretrals (de Cowper) Glàndules petites que aboquen directament a la uretra abans del pas de l'ejaculat. Alliberen líquid preseminal alcalí que lubrica i neteja la uretra. Pot arrossegar espermatozoides d'ejaculacions prèvies. Diagrama de les vesícules seminals i de la pròstata. ERROR FREQÜENT Considerar que el líquid preseminal secretat per les glàndules de Cowper no comporta risc d'embaràs. Tot i que no conté espermatozoides propis de nova formació, pot arrossegar gàmetes viables que han romàs a la uretra fins a 7 dies d'ejaculacions anteriors, motiu pel qual el coit interromput presenta un alt risc de fallada.

Òrgans genitals externs i mecànica sexual Els genitals externs masculins comprenen l'escrot i el penis. L'escrot és una bossa cutània que allotja els testicles fora de la cavitat abdominal, condició indispensable per garantir una temperatura inferior a la corporal central per a l'espermatogènesi. L'espermatozoide consta d'un cap, on s'emmagatzema el material genètic, i una cua o flagel que li atorga mobilitat activa. El penis és l'òrgan cilíndric copulador i de micció. Està integrat per tres cilindres de teixit erèctil: Cossos cavernosos: dos cilindres dorsolateralment disposats. Cos esponjós: estructura ventral que allotja la uretra i es dilata distalment per formar el gland.

Prepuci: plec de pell mòbil que recobreix el gland (absent o reduït en homes circumcidats). Anatomia i Fisiologia Genital i Cicles Reproductius 4 Estructura interna dels cossos cavernosos i esponjós del penis. La resposta sexual masculina integra dues fases neurològiques diferenciades: Erecció: regulada pel sistema nerviós parasimpàtic. Genera vasodilatació de les artèries dels cossos cavernosos, augment del flux sanguini i compressió de les venes de drenatge per tumescència. Malalties vasculars o metabòliques com la diabetis mellitus tipus I o II en poden alterar el mecanisme. Ejaculació: coordinada pel sistema nerviós simpàtic mitjançant fibres adrenèrgiques.

Provoca contraccions peristàltiques de la musculatura llisa de l'epidídim, conductes deferents, vesícules seminals i pròstata. Un ejaculat conté entre 100 i 300 milions d'espermatozoides.

PROCÉS Recorregut espermàtic durant l'emissió Túbuls seminífers Producció dels gàmetes masculins 1 Epidídim Maduració i emmagatzematge dels espermatozoides 2 Conducte deferent Ascens pel canal inguinal cap a la pelvis 3 Conducte ejaculador Barreja amb la secreció de les vesícules seminals 4 Uretra Recepció de fluids prostàtics i expulsió externa 5 Anatomia i Fisiologia Genital i Cicles Reproductius 5 IDEES CLAU La producció d'espermatozoides té lloc als túbuls seminífers i la testosterona és secretada per les cèl·lules de Leydig. Les vesícules seminals produeixen al voltant del 60 % de l'ejaculat amb una secreció rica en fructosa.

L'erecció depèn del control nerviós parasimpàtic vascular, mentre que l'ejaculació és coordinada pel sistema simpàtic adrenèrgic. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. Quin efecte té sobre l'ejaculació l'extirpació quirúrgica de la pròstata? 4. Quins tipus de cossos erèctils constitueixen l'estructura del penis? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quina estructura del testicle és responsable de la síntesi de testosterona? 6. Quin sistema nerviós és el responsable directe de produir l'erecció peniana? 7. Quin percentatge aproximat del volum total del semen aporten les vesícules seminals? 8. On desemboquen directament els conductes ejaculadors?

Xarxa testicular a) Cèl·lules de Leydig b) Túbuls seminífers c) Túnica albugínia d) Sistema simpàtic a) Sistema parasimpàtic b) Sistema somàtic voluntari c) Còrtex motor primari d) 40 % a) 80 % b) 60 % c) 20 % d) Al coll de la bufeta a) A l'interior de l'epidídim b) Als conductes deferents c) A la uretra prostàtica d) Anatomia i Fisiologia Genital i Cicles Reproductius 6 2 Aparell Genital Femení i Mames: Anatomia Estructural i Funcional EN ACABAR SABRÀS Identificar les estructures de la vulva i la seva innervació pel nervi pudend. Descriure les capes de l'úter i les parts constitutives de les trompes de Fal·lopi. Comprendre el desenvolupament hormonal de les glàndules mamàries.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per quina raó mecànica una dona gestant sent la necessitat d'orinar amb una freqüència molt més alta? Òrgans genitals externs femenins El conjunt d'estructures visibles externament forma la vulva, inscrita dins de la regió del perineu (espai romboïdal delimitat pel pubis, el còccix i les dues tuberositats isquiàtiques): Mont de Venus: coixinet adipós situat anteriorment sobre la símfisi púbica. Llavis majors: plecs cutanis longitudinals rics en teixit adipós. Llavis menors (o ninfes): plecs prims i pigmentats sense fol·licles pilosos, rics en glàndules sebàcies i sudorípares.

Clítoris: òrgan erèctil altament innervat format per dos cossos cavernosos i els seus embolcalls. Vestíbul vaginal: espai delimitat entre els llavis menors on s'ubiquen el meat uretral, l'orifici vaginal tancat parcialment per l'himen i les glàndules accessòries. Glàndules de Bartholin: situades a banda i banda de l'orifici vaginal; la seva obstrucció pot generar abscessos o quists dolorosos. Glàndules de Skene: desemboquen a ambdós costats del meat uretral. Tota aquesta regió rep la innervació sensitiva i motora del nervi pudend (branca del plexe sacre) i la irrigació arterial de l'artèria pudenda interna.

Després del part, la intensa vascularització confereix un aspecte violaci als teixits i afavoreix una reparació tissular accelerada. Anatomia i Fisiologia Genital i Cicles Reproductius 7 Tall sagital de la pelvis femenina mostrant la disposició anatòmica dels òrgans. COMPROVA-HO 10 Quin nervi és el principal responsable de la innervació sensitiva dels genitals externs? Òrgans genitals interns: ovaris, trompes, úter i vagina Els ovaris són gònades bilaterals d'aproximadament 3 cm de llarg, 2 cm d'ample i 1 cm de gruix, situats a la fossa ovàrica. Tenen doble funció: gametogènesi (maduració d'òvuls) i secreció d'esteroides sexuals (estrògens, progesterona, andrògens, inhibina i relaxina).

Les trompes uterines (de Fal·lopi) mesuren uns 12 cm i comuniquen l'úter amb l'espai peritoneal periòvaric. Presenten quatre porcions anatòmiques ben definides: Intramural o intersticial: discorre pel gruix del miometri uterí. 1 Ístmica: segment estret i rectilini adjacent a l'úter. 2 Ampul·lar: dilatació on habitualment es produeix la fecundació. 3 Infundibular: extrem lliure en forma d'embut amb fímbries que capten l'oòcit alliberat. Si falla la captació, el gàmeta pot caure a la cavitat abdominal, podent originar un embaràs ectòpic peritoneal (aproximadament un 5 % dels ectòpics).

4 Anatomia i Fisiologia Genital i Cicles Reproductius 8 Segments anatòmics de la trompa de Fal·lopi i relació amb l'ovari. L'úter és un òrgan buit de paret muscular gruixuda en forma de pera invertida (7-8 cm x 5 cm x 2,5 cm), situat entre la bufeta urinària i el recte. Es compon de cos, istme (que durant la gestació conforma el segment uterí inferior) i cèrvix. El coll uterí mesura 2-3 cm i té dues porcions: supravaginal (dos terços) i intravaginal (un terç, anomenat morro de tenca). Histològicament, el coll presenta dos tipus d'epitelis que s'avaluen a la citologia de triple presa de Papanicolaou (exocèrvix, endocèrvix i fons de sac): Exocèrvix: cobert per epiteli escamós estratificat.

Endocèrvix: revestit per epiteli columnar alt amb glàndules secretores de moc. L'estructura parietal de l'úter presenta tres capes ben diferenciades de dins a fora: Capa uterina Estructura Implicació clínica i funcional Endometri Mucosa interna dividida en capa funcional superficial i capa basal permanent. Respon a les variacions hormonals ovàriques; la capa funcional es descama en cada menstruació. Miometri Gruixuda capa de múscul llis. Proporciona el to mecànic i genera les contraccions durant el treball de part. Peritoneu (serosa) Full serós que es reflecteix formant fons de sac. Crea el fons de sac uterovesical anterior i el fons de sac rectouterí (espai de Douglas) posterior.

La vagina és un conducte musculomembranós de 10 a 12 cm que uneix el cèrvix amb el vestíbul vulvar; serveix com a canal de part, via d'eliminació del flux menstrual i òrgan copulador. ERROR FREQÜENT Confondre el lloc de la fecundació amb el lloc de la implantació. La fecundació té lloc habitualment al terç extern de la trompa (ampul·la), mentre que la implantació de l'embrió es produeix a l'endometri uterí després d'un viatge de 3 a 6 dies. Anatomia i Fisiologia Genital i Cicles Reproductius 9 Anatomia i desenvolupament de les glàndules mamàries Les mames són glàndules sudorípares modificades situades a la paret toràcica anterior sobre els músculs pectorals.

La seva arquitectura microscòpica és de tipus túbulo-alveolar, envoltada per teixit adipós interlobular i sostinguda pels lligaments suspensoris de Cooper. Desemboquen al mugró mitjançant 12 a 20 conductes galactòfors independents, envoltats per l'arèola amb les seves glàndules sebàcies. Estructura lobulillar i xarxa ductal de la glàndula mamària femenina. El creixement i maduració de la glàndula mamària depèn de la coordinació de diverses hormones: Estrògens: promouen el desenvolupament i ramificació del sistema ductal. Progesterona: estimula la diferenciació i creixement lobulillar i alveolar. Prolactina: indispensable per completar la diferenciació glandular i mantenir la síntesi làctia.

Drenatge limfàtic: clau en la patologia mamària, orienta el curs de disseminació neoplàsica. Anatomia i Fisiologia Genital i Cicles Reproductius 10 ESQUEMA Organització de l'aparell genital intern femení IDEES CLAU L'aparell genital extern femení rep la seva innervació principal del nervi pudend i vascularització de l'artèria pudenda interna. L'úter està format per tres capes: endometri (mucosa cíclica), miometri (múscul llis) i perimetri (serosa peritoneal). La fecundació té lloc al terç extern de la trompa uterina, des d'on el zigot viatja entre 3 i 6 dies fins a la cavitat uterina.

Les mames són glàndules túbulo-alveolars modificades el desenvolupament de les quals requereix la sinergia d'estrògens, progesterona i prolactina. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. En quina regió de la trompa de Fal·lopi es produeix habitualment la fecundació de l'oòcit? 12. Com s'anomena l'espai peritoneal posterior format pel reflex de la serosa entre l'úter i el recte? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13. On desemboquen els conductes de les glàndules de Bartholin?

Genitals interns Estructures pèlviques reproductives Ovaris Gònades bilaterals secretores i gametogèniques 〰 Trompes uterines Segments intramural, istme, ampul·la i infundíbul Úter Òrgan muscular format per fons, cos, istme i cèrvix Vagina Canal de part i òrgan de còpula A l'interior de la trompa uterina a) A la cara lateral del cèrvix b) A banda i banda del vestíbul vaginal c) A la paret anterior de l'úter d) Anatomia i Fisiologia Genital i Cicles Reproductius 11 14. Quin tipus d'epiteli recobreix la superfície visible de l'exocèrvix? 15. Quant triga habitualment el zigot des de la fecundació fins a la implantació a l'úter? 16.

Quina hormona indueix específicament el desenvolupament del sistema ductal mamari? 3 Regulació Hormonal de l'Eix Reproductors i Fisiologia dels Cicles Ovàric i Endometrial EN ACABAR SABRÀS Comprendre la regulació per retroalimentació de l'eix hipotàlem-hipòfisi-ovari. Calcular el moment previst de l'ovulació segons la durada total del cicle menstrual. Relacionar les variacions dels nivells de progesterona amb el cicle secretor endometrial i la corba tèrmica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Per què el cicle ovàric d'una dona no canvia la seva segona fase fins i tot si la durada total del cicle s'allarga a 35 dies?

L'eix hipotàlem-hipòfisi-ovari La funció reproductiva femenina és regulada per una cascada endocrina integrada per tres nivells jeràrquics: Cilíndric ciliat amb microvellositats a) Columnar simple secretor b) Escamós estratificat c) Transicional estratificat d) 3 a 6 dies a) 10 a 14 dies b) 12 a 24 hores c) 2 setmanes completes d) Estrògens a) Oxitocina b) Progesterona c) Relaxina d) Anatomia i Fisiologia Genital i Cicles Reproductius 12 Esquema de l'eix hormonal hipotàlem-hipòfisi-ovari i la seva acció sobre l'endometri. Hipotàlem: sintetitza i allibera de manera pulsàtil la GnRH (hormona alliberadora de gonadotropines).

Els pulsos lents estimulen l'alliberament de FSH, mentre que els pulsos ràpids afavoreixen la secreció de LH. També sintetitza oxitocina (que s'emmagatzema a la neurohipòfisi i estimula les contraccions uterines i l'ejecció de llet) i PIF (factor inhibidor de prolactina), que manté frenada la producció de llet de manera basal. Hipòfisi anterior (adenohipòfisi): produeix FSH (estimula el creixement dels fol·licles i la síntesi d'estrògens) i LH (desencadena l'ovulació i manté el cos luti). La prolactina actua sobre la mama per establir la lactància un cop cessa la inhibició per PIF.

Ovaris: produeixen esteroides com estrògens (fase fol·licular), progesterona (fase lútia) i petites quantitats d'andrògens (a les cèl·lules de la teca i glàndules adrenals), que posteriorment són aromatitzats a estrògens pel teixit ovàric i adipós. COMPROVA-HO 18 Quin efecte té la variació de la freqüència de polsos de GnRH sobre la hipòfisi? Dinàmica del cicle ovàric: fases fol·licular, ovulatòria i lútia A la pubertat, la reserva fol·licular és d'entre 100.000 i 200.000 fol·licles primordials. En cada cicle una cohort comença a madurar, però habitualment només un fol·licle dominant de De Graaf assoleix la maduració completa, mentre que els altres pateixen atrèsia.

Anatomia i Fisiologia Genital i Cicles Reproductius 13 Correlació temporal entre hormones hipofisàries, ovàriques, cicle endometrial i temperatura. El desenvolupament ovàric segueix tres etapes: ERROR FREQÜENT Assumir que l'ovulació es produeix sempre el dia 14 del cicle. En cicles irregulars o no estàndard, la fase lútia és sempre la constant (14 ± 2 dies), mentre que la fase fol·licular és la variable. En un cicle de 35 dies, l'ovulació tindrà lloc al voltant del dia 21 (35 menys 14 dies). Cicle endometrial i canvis tèrmics corporals L'endometri uterí reflecteix els canvis hormonals sintetitzats per l'ovari a través de tres fases: Fase fol·licular: la FSH estimula el creixement fol·licular.

Les cèl·lules de la granulosa proliferen al voltant de l'antre líquid i produeixen estradiol en concentracions creixents. 1 Ovulació: l'augment mantingut d'estrògens desencadena un pic de secreció de LH. L'ovulació succeeix de 10 a 12 hores després del pic de LH. L'oòcit madur és expulsat del fol·licle trencant la superfície ovàrica. L'oòcit té una vida mitjana de 48 hores. 2 Fase lútia (o secretora): les restes del fol·licle es transformen en el cos luti, que produeix grans quantitats de progesterona i estrògens. Si no hi ha gestació, entre 12 i 14 dies després pateix luteòlisi i es converteix en una cicatriu blanca inactiva (corpus albicans).

Si hi ha fecundació, el cos luti manté la secreció durant els primers tres mesos de gestació, moment en què la placenta n'assumeix la funció. 3 Anatomia i Fisiologia Genital i Cicles Reproductius 14 Fase endometrial Fase ovàrica sincrònica Hormona dominant Modificacions histològiques Fase proliferativa Fase fol·licular Estrògens L'endometri passa d'un gruix d'1-2 mm a engrossir-se progressivament per regeneració de la capa funcional des de la basal. Fase secretora Fase lútia Progesterona Les glàndules endometrials es fan tortuoses, acumulen glucogen i es vascularitzen intensament preparant el teixit per a la implantació embrionària.

Fase descamativa (menstruació) Luteòlisi ovàrica Deprivació hormonal La caiguda sobtada d'estrògens i progesterona produeix espasme vascular, necrosi i descamació de la capa funcional. Sota la influència de la progesterona, el moc cervical redueix el seu volum i augmenta la seva viscositat per actuar com a barrera enfront de nous espermatozoides. A més, produeix relaxació del múscul llis uterí i digestiu i provoca una elevació de la temperatura corporal basal d'unes dècimes de grau (aproximadament 0,5 °C) a partir de l'ovulació, la qual es manté elevada durant tota la segona meitat del cicle o de forma continuada si s'ha instaurat un embaràs. CICLE Fases integrades del cicle ovàric 1.

Fase fol·licular: Reclutament i maduració del fol·licle dominant per acció de la FSH 2. Pic preovulatori: Màxima concentració d'estradiol que desencadena l'alliberament de LH 3. Ovulació: Expulsió de l'oòcit cap a la trompa uterina 4. Fase lútia: Diferenciació del cos luti i secreció activa de progesterona 5. Luteòlisi: Degeneració a corpus albicans si no s'ha produït fecundació 1 Fase fol·licular 2 Pic preovulatori 3 Ovulació 4 Fase lútia 5 Luteòlisi Anatomia i Fisiologia Genital i Cicles Reproductius 15 IDEES CLAU La GnRH hipotalàmica governa la secreció de FSH i LH segons la rapidesa dels seus polsos d'alliberament.

El pic sanguini de LH és el detonant imprescindible que provoca l'ovulació entre 10 i 12 hores després d'assolir-se. La fase lútia ovàrica té una durada fixa de 14 ± 2 dies i es caracteritza per la secreció de progesterona pel cos luti. La menstruació s'origina per la privació brusca d'estrògens i progesterona quan el cos luti degenera a corpus albicans. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Com varia la temperatura corporal basal al llarg d'un cicle bifàsic normal? 20. En quina fase del cicle endometrial les glàndules es tornen tortuoses i carregades de glucogen? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21.

Quin estímul indueix directament la descamació menstrual de l'endometri? 22. En una dona amb cicles regulars de 32 dies, en quin dia aproximat es produirà l'ovulació? 23. Quant de temps sol transcórrer entre el pic de LH i l'ovulació? 24. Quina hormona manté permanentment inhibida la secreció de prolactina en condicions basals?

La deprivació d'estrògens i progesterona a) L'elevació brusca de la prolactina b) El pic preovulatori de LH c) L'acció continuada de l'oxitocina d) Dia 22 a) Dia 14 b) Dia 16 c) Dia 18 d) 5 dies a) 2 a 4 hores b) 48 hores c) 10 a 12 hores d) Gonadotropina coriònica a) Estrògens ovàrics b) Oxitocina c) PIF (factor inhibidor de prolactina) d) Anatomia i Fisiologia Genital i Cicles Reproductius 16 4 Resum per repassar Aparell genital masculí Concepte Definició clau Túbuls seminífers Estructures dels lobulets testiculars on es produeixen els espermatozoides. Cèl·lules de Leydig Cèl·lules intersticials del testicle encarregades de la síntesi de testosterona.

Vesícules seminals Glàndules que aporten el 60 % del volum del semen amb una secreció alcalina rica en fructosa. Pròstata Glàndula sota la bufeta que afegeix volum, fosfatasa àcida, àcid cítric i zinc al líquid seminal. Glàndules de Cowper Glàndules bulbouretrals secretores del líquid preseminal lubricant i alcalí. Erecció peniana Procés vascular dependent del sistema nerviós parasimpàtic que omple els cossos cavernosos. Ejaculació Emissió espermàtica coordinada per fibres adrenèrgiques del sistema nerviós simpàtic. Aparell genital femení i mames Concepte Definició clau Nervi pudend Nervi originat al plexe sacre que innerva els òrgans genitals externs femenins.

Trompes uterines Conductes d'uns 12 cm dividits en porcions intramural, ístmica, ampul·lar i infundíbul. Ampul·la tubàrica Terç extern de la trompa de Fal·lopi on té lloc habitualment la fecundació. Cèrvix uterí Coll de l'úter amb exocèrvix (epiteli escamós) i endocèrvix (epiteli columnar amb glàndules). Capes de l'úter Endometri (mucosa que es descama), miometri (múscul llis) i perimetri (serosa peritoneal). Espai de Douglas Fons de sac peritoneal posterior situat entre l'úter i el recte. Glàndula mamària Glàndula sudorípara modificada regulada per estrògens (conductes), progesterona (lòbuls) i prolactina.

Anatomia i Fisiologia Genital i Cicles Reproductius 17 Regulació hormonal i cicles reproductius Concepte Definició clau GnRH Hormona hipotalàmica pulsàtil que estimula FSH (polsos lents) i LH (polsos ràpids). Pic de LH Increment brusc de gonadotropina que desencadena l'ovulació entre 10 i 12 hores després. Fase fol·licular Primera fase del cicle dominada per la FSH i el creixement d'estradiol endometrial. Cos luti Estructura fol·licular postovulatòria productora de progesterona durant la fase lútia. Luteòlisi Involució del cos luti a cos albicans que desencadena la descamació menstrual per deprivació hormonal.

Fase secretora Etapa endometrial fixa de 14 dies induïda per la progesterona que tortuosa les glàndules amb glucogen. Temperatura basal Pujada tèrmica d'unes dècimes de grau lligada a la secreció de progesterona postovulatòria. Anatomia i Fisiologia Genital i Cicles Reproductius 18 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè necessiten mantenir una temperatura inferior a la corporal interna per permetre la correcta producció d'espermatozoides. 2. Sintetitzen testosterona, hormona clau per a la diferenciació i el manteniment dels caràcters sexuals masculins. 3. La persona manté l'orgasme però no presenta emissió d'ejaculat extern per manca de volum i tancament del conducte. 4.

Dos cossos cavernosos dorsals i un cos esponjós ventral pel qual transcorre la uretra. 5. b) Cèl·lules de Leydig. Les cèl·lules intersticials de Leydig produeixen testosterona, mentre que els túbuls seminífers s'encarreguen de l'espermatogènesi. 6. b) Sistema parasimpàtic. L'erecció depèn de la vasodilatació arterial mediada per estímuls nerviosos parasimpàtics. 7. c) 60 %. Les vesícules seminals aporten aproximadament el 60 % del volum seminal, ric en fructosa i prostaglandines. 8. d) A la uretra prostàtica. Els conductes ejaculadors travessen la pròstata i aboquen el seu contingut directament a la uretra. 9.

Per la posició anatòmica de l'úter, que recolza directament sobre la cara superior de la bufeta urinària i la comprimeix quan creix. 10. El nervi pudend, originat a partir del plexe sacre. 11. Al terç extern de la trompa, concretament a la porció ampul·lar. 12. Fons de sac rectouterí o espai de Douglas. 13. c) A banda i banda del vestíbul vaginal. Les glàndules de Bartholin s'obren lateralment al vestíbul de l'entrada vaginal. 14. c) Escamós estratificat. L'exocèrvix està revestit per epiteli escamós estratificat, a diferència de l'endocèrvix columnar. 15. a) 3 a 6 dies. El trajecte tubàric del zigot dura de 3 a 6 dies abans d'implantar-se a l'endometri. 16. a) Estrògens.

Els estrògens estimulen el creixement ductal, mentre que la progesterona promou el desenvolupament lobulillar. 17. Perquè la fase lútia té una vida biològica constant d'uns 14 dies; quan un cicle s'allarga o s'escurça, és sempre a costa de la fase fol·licular. 18. Els polsos lents promouen preferentment la secreció de FSH, mentre que els polsos ràpids indueixen la secreció de LH. 19. Es manté a nivells basals durant la fase fol·licular i augmenta al voltant de 0,5 °C després de l'ovulació per l'acció termogènica de la progesterona. 20. Durant la fase secretora, sota l'estímul de la progesterona secretada pel cos luti. 21. a) La deprivació d'estrògens i progesterona.

La caiguda de progesterona i estrògens en involucionar el cos luti desencadena la descamació de l'endometri funcional. 22. d) Dia 18. La fase lútia és fixa (14 dies); per tant, 32 menys 14 situa l'ovulació al voltant del dia 18. Anatomia i Fisiologia Genital i Cicles Reproductius 19 23. d) 10 a 12 hores. L'oòcit és expulsat del fol·licle madur entre 10 i 12 hores després d'assolir-se el pic de LH. 24. d) PIF (factor inhibidor de prolactina). El PIF sintetitzat a l'hipotàlem exerceix una inhibició tònica constant sobre l'alliberament de prolactina. Anatomia i Fisiologia Genital i Cicles Reproductius 20