Apunts de Dret Romà URV: 23 temes amb esquemes i tests

Història i fonts del dret romà — Monarquia i República

L'experiència jurídica romana s'estén des de la mítica fundació de la ciutat l'any 753 aC fins a la mort de l'emperador Justinià I l'any 565 dC. Dins d'aquest arc de més d'un mil·lenni, l'etapa arcaica i la republicana constitueixen la matriu institucional sobre la qual es van forjar els conceptes cabdals del dret occidental.

1. Periodificació històrica i la Monarquia arcaica

L'evolució del dret romà se sol sistematitzar en tres grans etapes històriques:

• Època arcaica (753 aC – 264 aC): comprèn la gènesi com a ciutat-estat, la monarquia primitiva i la primera fase republicana fins a l'esclat de la Primera Guerra Púnica, moment en què Roma inicia la seva expansió pel Mediterrani.
• Època preclàssica i clàssica (264 aC – 235 dC): abasta el desplegament republicà tardà i l'apogeu jurídic durant el Principat (vegeu «Història i fonts del dret romà — Principat i Dominat»), cloent amb la crisi posterior a la mort de l'emperador Alexandre Sever.
• Època postclàssica i justinianea (235 dC – 565 dC): caracteritzada per la burocratització del Dominat i la posterior tasca recopilatòria a Orient (vegeu «Història i fonts del dret romà — Compilacions postclàssiques i el Corpus Iuris Civilis»).

Durant el règim monàrquic (753 aC – 509 aC), la comunitat política s'articulava al voltant de tres eixos: el rei (rex), el Senat primitiu i les assemblees curiades.

El monarca romà no ostentava una corona hereditària, sinó un càrrec electiu de caràcter vitalici proposat pel Senat (un consell format per ancians o patres de les famílies fundadores) i ratificat pel poble en les assemblees curiades. El rei acumulava la prefectura militar, el màxim poder civil i la funció judicial com a intèrpret de la pau dels déus. L'any 509 aC, el govern despòtic de Tarquini el Superb va desencadenar una revolta cívica que va expulsar la monarquia i va donar pas a la instauració de la República (res publica).

2. El conflicte patriciplebeu i la secularització del dret

La República va néixer amb una fractura interna manifesta: els patricis, que concentraven les terres fèrtils, els privilegis rituals i els càrrecs polítics; i els plebeus, el sector majoritari de la població que, tot i nodrir les files de l'exèrcit i suportar les càrregues bèl·liques, romania privat de drets públics i protecció jurídica efectiva davant la prohibició de l'autotutela.

Durant aquest període primitiu, el coneixement i l'aplicació del dret estaven monopolitzats pel col·legi pontifical. Aquests sacerdots custodien el calendari judicial (dies hàbils i inhàbils per litigar) i les fórmules secretes que calia pronunciar estrictament davant els tribunals. En ser el col·legi pontifical un òrgan exclusivament patrici, els plebeus restaven en total indefensió jurídica, atès que ignoraven els formularis processals i el dret no es trobava publicat per escrit.

Per pal·liar aquest desequilibri, es va constituir una comissió de deu magistrats (el decemvirat) que l'any 451-449 aC va redactar la cèlebre Llei de les XII Taules (vegeu «Història i fonts del dret romà — La Llei de les XII Taules»), primer monument jurídic escrit de Roma.

La integració política definitiva dels plebeus es va assolir amb la promulgació de les lleis Licínies Sèxties de l'any 367 aC. Aquest conjunt legislatiu va transformar les bases de la República en establir dos acords decisius:

1. Accés plebeu al consolat: es va disposar que un dels dos cònsols de la República havia de pertànyer obligatòriament a la classe plebea.
2. Creació del pretor: es va desagregar l'administració de justícia del consolat per transferir-la a una nova magistratura ordinària, el pretor urbà, secularitzant la jurisdicció i sostraient-la definitivament de la tutela del col·legi pontifical.

3. Les magistratures republicanes i l'imperium

L'organització constitucional republicana es fonamentava en un equilibri entre tres pilars: les magistratures (poder executiu i de govern), les assemblees populars (decisió legislativa i electiva) i el Senat (òrgan deliberatiu i d'estabilitat política).

Totes les magistratures republicanes ordinàries compartien cinc principis rectors que evitaven el retorn a la tirania: anualitat (càrrecs limitats a dotze mesos), col·legialitat (com a mínim dos titulars per càrrec, cadascun amb dret de vet o intercessio sobre el col·lega), gratuïtat (exercir un càrrec públic era un deure i un honor, no pas una feina remunerada), electivitat (triats per les assemblees) i responsabilitat (rendició de comptes en expirar el mandat).

Davant de l'imperium se situava la potestas, poder genèric de gestió administrativa i de representació que tenien totes les magistratures menors.

4. Assemblees populars i el Senat republicà

La voluntat popular es manifestava a través de diversos tipus d'assemblees, configurades segons el criteri de convocatòria:

• Comicis centuriats (comitia centuriata): estructurats segons el patrimoni militar i ciutadà en centúries. Elegien els magistrats majors (cònsols, pretors, censors) i aprovaven les lleis proposades per magistrats amb imperium.
• Concilis de la plebs (concilia plebis): reunions exclusives dels ciutadans plebeus, presidides pel tribú de la plebs, on es votaven acords denominats plebiscits. Inicialment vinculaven únicament la plebs, però la Lex Hortensia de l'any 286 aC va equiparar definitivament els plebiscits a les lleis comicials, fent-los d'obligat compliment per a la totalitat del poble romà.

El Senat republicà, format habitualment per uns 300 membres procedents de les files dels antics magistrats, actuava com el veritable cor rector de la política exterior, l'administració de la hisenda pública i el culte de l'estat. Tot i que formalment emetia recomanacions o dictàmens no vinculants anomenats senatconsults, l'elevada auctoritas de la cambra feia que cap magistrat gosés desobeir les seves directrius.

Idees clau

• La fundació de Roma (753 aC) va iniciar una monarquia de caràcter electiu recolzada en les assemblees curiades i el Senat primitiu.
• El col·legi pontifical va monopolitzar la interpretació ritual i les fórmules processals del dret arcaic, deixant la plebs en indefensió.
• Les lleis Licínies Sèxties (367 aC) van suposar una fita estructural en obrir el consolat als plebeus i fundar el càrrec de pretor urbà per secularitzar la justícia.
• L'equilibri republicà es basava en el binomi imperium/potestas de les magistratures anuals i col·legiades, la fiscalització del Senat i la sobirania dels comicis.
• La Lex Hortensia (286 aC) va consagrar l'eficàcia general dels plebiscits per a tota la ciutadania, consolidant la plena igualtat jurídica entre patricis i plebeus.

Posa a prova el que has après

1. Quina funció essencial exercien les assemblees curiades durant la monarquia romana? — Ratificar el rei i afers familiars
2. Quina conseqüència jurídica cabdal va establir la Lex Hortensia de l'any 286 aC? — La vinculatorietat universal dels plebiscits
3. Per què el col·legi pontifical afavoria el predomini de la classe patrícia? — Monopolitzava el secret de les fórmules processals
4. Quina característica singular definia la magistratura extraordinària de la dictadura? — Poder absolut durant màxim sis mesos

Història i fonts del dret romà — Principat i Dominat

La transició des del règim republicà fins a l'autocràcia imperial va suposar una transformació profunda de l'ordre constitucional romà. Aquest canvi històric es desenvolupa en dues grans etapes estructurals: el Principat, que va mantenir les aparences republicanes sota un comandament personal indiscutit, i el Dominat, caracteritzat per una monarquia absoluta i centralitzada.

Secció completa amb Premium

Idees clau

• na aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit
• s nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiu
• s nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incidid
• quat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim
• ctetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco labor

Història i fonts del dret romà — La Llei de les XII Taules

Abans de la fixació del dret per escrit, la convivència a Roma es regia pels mores maiorum, els costums ancestrals dels avantpassats considerats d'obligat compliment per tradició comunitària. Aquest ordre consuetudinari es complementava amb les anomenades leges regiae, preceptes atribuïts als monarques que barrejaven deures cívics i rituals religiosos; entre elles figurava, per exemple, la interdicció d'enterrar una gestant sense haver extret prèviament la criatura del seu ventre, equiparant l'omissió a un homicidi.

Secció completa amb Premium

Idees clau

• na aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit am
• s nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore
• s nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna al
• quat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim ven
• ctetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco l