Resumen de Bioética: Principios y Aplicaciones

Y 10 flashcards y 20 preguntas más en el documento.

Texto del documento

Apunts bioètica TOT Bioètica (Universitat Ramon Llull) Scan to open on Studocu Studocu is not sponsored or endorsed by any college or university Apunts bioètica TOT Bioètica (Universitat Ramon Llull) Scan to open on Studocu Studocu is not sponsored or endorsed by any college or university Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 BIOÈTICA Autoria: Mónica Navarro Nebot Curs/Torn: 3r Infermeria Assignatura: Bioètica Professor/a: Xavier Cardona Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna Universitat Ramon Llull Barcelona, 5 de maig de 2020 Infermeria Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 BIOÈTICA PRESENTACIÓ ASSIGNATURA EXAMEN: el professor no ens demanarà què faríem en "X" cas, el que vol és que donem raons de les nostres decisions.

El que la ètica ens demana és que donem raons sòlides, després ja les discutirem. Objectiu: raonar, relacionar conceptes treballats. Dona bastanta importància a Belmond. Possibles preguntes examen parcial: - 3 virtuts (ètica del cuidar). - Obligació que té un professional de la salut atendre a tothom en que en fonamenta (respecta la dignitat de la persona). - Diàleg (article) dificultat en eldiàleg. - Diferència entre llibertat i autonomia. *Hannah Arendt No hi ha pensaments perillosos. OBJECTIUS DE L'ASSIGNATURA (NO CAL SABERLOS) És molt important saber cap a on anem. Els objectius és allò cap a on anem. Saber i donar raons no vol dir que jo tingui la raó.

El professional no sempre té la raó però el pacient tampoc. Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 2 TEMA 1: QUÈ ÉS L'ÈTICA? Què és l'ètica? FILOSOFIA PRÀCTICA LA BIOÈTICA Valora el bé/mal, empatia, normes, pautes a seguir... Es podria dir que l'ètica va dels valors humans, distingir el que està bé i malament, aplicar la moral, etc. A vegades utilitzem la ètica i la moral com a sinònims. Actualment no son sinònims. L'ètica és la moral pensada, reflexionar la moral. I la moral és la moral viscuda, viure allò. Primerament pensarem, reflexionarem (moral pensada) sobre el què vivim (la moral viscuda).

És una qüestió de valors, ja que els valors ens fan valorar si una cosa és bona o no. A què es dedica l'ètica? Aquests 3 punts són aspectes de la FILOSOFIA PRÀCTICA. Adela Cortina ens diu que la ètica es dedica a 3 coses: 1. Aclarir: què és això de la moralitat?, que és això de la moral? Hi ha una forma de viure més humana? es planteja si allò que estem fent es podria fer de forma més humana, humanitzar la nostre practica de salut. Una pregunta que ens plantejarem en moltes ocasions és: això que estic fent ho podria fer més en relació a lapersona? 2. Com es fonamenta? Per què ho haig de fer? perquè ho hem de fer d'aquesta manera i n o de l'altre? Ens ensenya a fonamentar.

Hem de donar raons que també poden ser discutibles. Els pacients no tan sols ens demanaran què és millor per a ells sinó que també necessitaran que els expliquem el perquè. No serveix: "perquè si", hem de donar raons, les quals poden ser discutibles. 3. Com s'aplica? La ètica es aquesta reflexió, aquesta fonamentació. És una filosofia practica, quan pensem filosofem. Adela Cortina ens ajuda a veure aquest camp de la ètica. La ètica es dedica a això: primer a veure què és el que humanament ens sembla millor, que això pot ser discutible. A saber-ho fonamentar (ha saber donar raons) i finalment per poder-ho aplicar.

Grec éthos/pathos (pacient) el pacient no és aquell que espera i aguanta el sistema sanitari,sinóqueésallòquejovisc,comactuemenelnostreentorn.Esreferienalcaràcter, a les costums, als hàbits. El caràcter ens l'hem anat construint en base a les decisions que hem anat prenent al llarg de la nostre vida. Per exemple: qui ha anat sent generós ja n o hadepensarsienser-hoono CONSTRUIRUNCARÀCTER(formadeser).Lamorada( q u e Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 3 endiuenelsespanyols)queensanemfent,laidentitat,forjar-nos,construir-nos. lac o s a que jo em construeixo. - Éthos ètica (allò que construeixo sobre el que jo soc).

- Pathos pacient (allò que visc). *Llatí mos-mores (=moral). Laforjadelcaràcter:personal,institucional(delesorganitzacions).Perexemple:segons on vas es nota el caràcter (El TN és fantàstic, però el TM no). Com a professionals sanitaris d'infermeria hem de ser bons infermers Humans + Professionals (tècnica). Competències professionals "Aquell conjunt d'habilitats, actituds i coneixements i els processos complexos per a la presa de decisions que permet que l'actuació professional estigui en el nivell exigible en cada moment". S'ha de ser COMPETENT en tots els aspectes. Competència d'habilitats, de saber fer, actituds. També ens estem construint amb determinats valors. No només són tècniques.

Hem de respondre a les necessitats dels pacients. Per tant, hem de ser competents en certes coses. Competir vol dir posar-se al lloc de l'altre, vol dir donar més temps a aquella persona que en necessita més segons la seva necessitat. è Hem de superar el m'agrada o no. Afrontar, donar el nostre servei. No només som competents de coneixements, sinó d'habilitats i actituds (presa de decisions). ACP i treball en equip "Per a la infermera, a l'igual que per les altres professions sanitàries és el ciutadà/pacient, l'objectiu referència de la seva raó de ser professional fent-se necessària per tant la col·laboració efectiva de l'equip en donar resposta a les seves necessitats.

Aquesta col·laboració efectiva entre els professionals de la salut passa pel reconeixement recíproc de les aportacions imprescindibles i pròpies que en el procés d'atenció al ciutadà fa cada professional i amb les que cadascun contribueix a l'esforç comú, entenent que són ells, els ciutadans, i no els professionals ni les estructures sanitàries el centre de totes les actuacions sanitàries" Atenció centrada en la persona. No caldria que existissin les infermeres si les altres persones no tinguessin necessitats. Nosaltres existim per respondre a les necessitats de la gent. La persona és el centre de la nostre atenció.

Per tant, ens hem de preguntar si estem donant resposta a les necessitats de la gent. Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 4 è És molt important el treball en equipi l'atenció centrada en la persona. Nosaltres existim si responem a les necessitats de la gent (la PERSONA és elCENTRE). CAS CLÍNIC. Una infermera que fa domicilis va a veure una malalta per indicació del metge, en substitució de la infermera habitual de la pacient, que està de vacances. La malalta té 86 anys i pateix Alzheimer molt evolucionat, està enllitada i en posició fetal. S'ha arrencat la sonda nasogàstrica per la que rebia l'alimentació i la hidratació.

La indicació que el metge ha donat a la infermera és que torni a col·locar-li la sonda nasogàstrica, tal i com va fer la seva companya dos mesos abans, també per indicació del mateix metge. La infermera dubta si és una indicació correcta. Pregunta a la família la seva opinió. El fill, de 56 anys, opina que sí que se li ha de col·locar, "perquè si no és com deixar-la morir", però la seva dona – que és la que la cuida dia rere dia pensa que "no serveix de res, que se l'està fent patir i que, al cap i a la fi, se la tornarà a arrencar més tard o mésaviat". És raonable col·locar-li? o El professional no sempre té la raó però el pacient tampoc. Poder parlar ara (NO PATERNALISTA).

o Donar resposta davant de situacions diferents Presa de decisions. Ètica i moral "Parlar d'ètica és parlar del què podria ser d'una altramanera" o L'ètica és autònoma, raonable i universal. - Experiència ètica: del deure (Kant), de la felicitat (Aristòtil), de l'alteritat (Levinas), dialògica (Appel, Habermas), la utilitarista, l'hospitalitat, la compassió (Mèlich). o La vida moral és un fet universal, inevitable i plural. La moral és el lloc onestic. - La moral cristiana, budista, atea, socialista, comunista,liberal...

«No hi ha ètica perquè sapiguem com resoldre una situació, sinó tot el contrari, perquè no sabem com resoldre-la, perquè sempre hi ha la possibilitat de respondre d'una altra manera, més adequadament.» Joean-Carles Mèlich. Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 5 L'ètica «és una relació, i apareix amb l'excentricitat (la mirem des de fora), és a dir, amb la possibilitat humana de situar-se davant la cultura, de posicionar-se davant el món, davant els marcs normatius vigents i heretats.

En una paraula: no seria possible pensar l'ètica en una situació en què no aparegués l'interrogant, la pregunta, la incertesa i l'ambigüitat.» Joean- Carles Mèlich. *La ètica és reflexió pràctica, del dia a dia. Realment és un problema, no negatiu, sinó la realitat. Som el que som, actuem i decidim a través d'uns principis personals. Qüestions per reflexionar Ø Quines són les nostres influències? Les nostres influències són els nostres valors: la família, l'educació, els amics, la cultura, la religió, les experiències, la salut, l'edat, la societat, etc. Algunes les puc canviar, però altres no. No obstant, les puc gestionar d'altramanera. Ø Què és el que ha conformat la nostraconsciència?

Ø Hi ha una consciència individual (la pròpia) i una col·lectiva (la humana, laprofessional)? o Quina relació hi ha entre elles? "Primer s'endugueren els negres, però, a mi, no em va importar, perquè jo no ho era. Tot seguit s'endugueren els jueus, però, a mi, no em va importar, perquè jo no ho era. Després varen detenir els capellans, però, com que no sóc religiós, tampoc no em va importar. Finalment varen capturar uns comunistes, però, com que no sóc comunista, tampoc no em va importar.

Ara se m'enduen a mi..., però ja es massa tard..." - BertoltBrecht L'objecte de l'ètica: un cop aclarit què és el moral, l'objecte de l'ètica serà fonamentar els elements que configuren els criteris i principis de cadascú/na, els valors, objectivar-los i posar- los de manifest per poder-los aplicar i generar confiança. Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 6 El problemes dels nostres pacients són els nostres problemes. Passarem molts moments d'impotència. Davant de la impotència haurem de buscar l'estratègia vencedora. Caldrà buscar solucions, resistir, utilitzar la resiliència.

Buscar l'estratègia més adequada per arribar a l'objectiu. Però no podem canviar l'objectiu. No vulnerar als pacients. Possibilitat del discurs ètic o Prescriptiu: què hauria de ser? PER QUÈ s'ha de fer d'aquestamanera? o Conviccions: - La realitat personal pot canviar. Nosaltres també podem canviar. - Les institucions es poden transformar. - L'acció professional es pot fer d'una altra manera *La societat està molt desmoralitzada. No existeix un incapacitant, sinó una societat incapacitada, desmoralitzada No és el meu problema, però indirectament sí. E l s sirians capturats a la mar els retornen a l'Índia, això és el mateix que portar-los a morir.

o Caràcter dinàmic i canviant de la realitat a través i a partir de la voluntat humana. o El transcendental de l'ètica segons Kant: lallibertat Qüestions per reflexionar Ø Fins quin punt som realment lliures? És uns cosa bàsica. Ningú és lliure absolutament. No existeix una llibertat absoluta, la meva llibertat és condicionada per com soc, a com visc, a les meves hipoteques, etc. Però també podem prendre decisions. La nostre petita llibertat Ex: decidir copiar en un examen. Freud: 8 de les 9 parts del que fem és inconscient. Només 1/9 som conscients. Després el que puc pensar és si podria haver actuat de diferent manera. Per tant, el que hem de fer és conscienciar el que fem.

Ex: per què he actuat d'aquestamanera? Ø Fins quin punt els condicionants no es tornendeterminants? Si jo neixo amb una gran incapacitat m'acabarà determinant molt a la dependència. Però si la societat no ajuda, encara seré molt més dependent. Per tant, cal buscar la millor estratègia per aconseguir el nostre objectiu. Ø Fins quin punt el que acabi sent la nostra vida és en part, resultat del que vulgui cadascú? Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 7 o Moral, assenyat /desmoralitzat, "desquiciat". Estar alts o baixos de moral (personal, societat, organitzacions). o "Moralita" /"moralina". A.

Cortina o Evolució / involució de la consciència moral: Nivells de Kohlberg. Kolverg es planteja si la consciència pot tenir diferents etapes. El ho desplega en 3 grans etapes i cada etapa té subdivisions. Korberg diu que ens movem per aquestesetapes. 1. Etapa Preconvencional: bé i plaer. "Jo faig les coses perquè m'agraden", "és bo el que m'agrada". 2. Convencional: acceptació pel grup, les convencions. Etapa de voler funcionar en grup. Jo em sento còmode i no vull que em facin fora del grup. No serè crític perquè sinó em faran fora. No dic segons quina cosa perquè em desplaçaran del grup i no vull. No hi ha cap consciènciacritica. 3.

Postconvencional: ser crítics, l'ètica, la universalització, l'actitud autònoma en una societat pluralista. La ètica es fa quan s'accepta una crítica. Kolberg diu que l'ètica es pot produir només en el d'aquesta fase. La ètica diu que hem de ser crítics tant amb el grup com amb un mateix. Per tant, ell diu que aquest és el moment en que la consciència pot arribar a ser crítica i per tant amb el grup i unmateix. *La societat on vivim està deshumanitzada (A. Cortina). Tinc unes influències tan fortes que no me n'adono del que faig i del que NO vull fer, i el que VULL fer no ho faig. *El conflicte és part de la realitat.

Hi ha gent que pensa que la seguretat és viure sense conflicte i no és així. El conflicte no és ni positiu ni negatiu. Perquè? Perquè la realitat és problemàtica. Per tant aquesta és la realitat, pensem de formes diferents per tant, hens hem de posar dacord. Voler ignorar poerque això no és així llavors això si que seria ignorar el que és la realitat. 2. Ètica i filosofia Quina relació hi entre la ètica i la filosofia? o La persona és un animal que es pregunta. Què és locorrecte? o L'Ètica és la filosofia moral. Als llibres de filosofia l'ètica es troba a l'apartat de la filosofia moral. o La "inteligencia sentiente" (X. Zubiri ) una raó que se sent.

A les nostres decisionsn o només funcionen per la rostre raó sinó també pels nostres sentiments. El cor té raons que la raó no en té. Quan hem de prendre una decisió no la prenem tants sols de forma racional sinó també de forma emocional. Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 8 o La intel·ligència emocional (D.Goleman) El cor té raons, que la raó no entén. N o només ens guiem per la raó, sinó també per les emocions. o La intel·ligència creadora (J.A. Marina) en aquesta construcció de professionals.

E n molts moments quan hem de prendre decisions hi ha molts moments en que sens presenta dificultats que mai haguéssim pensat que ens passaria. Conflictes ètics. Que vol dir conflicte? Vol dir que hi ha diferents respostes i que totes seran adequades. No tot és només blanc o negre. Parlem de problemes, conflictes i no dedilemes. o La presa de decisions en condicions d'incertesa. o "La veritat és un mirall trencat" (S. Espriu) La veritat és un mirall trencat. Cadascú té un tros de mirall que reflecteix una veritat. Perill: Al veure la veritat del teu mirall, et penses que la tens absoluta. I quan ajuntem els miralls hi ha un ventall complexa.

El mirall sempre veus el que es reflecteix, però no és directe. *Mirall (sempre estic mirant des de mi) infermer, pacient, familiar... o L'evidència i la intuïció (el nas moral) o Saber pràctic que ens orienta racionalment en el conjunt de la nostra vida(Aristòtil) INTUÏCIÓ: És molt important. És una forma de secundaria al coneixement (la racionalitat és la primera). És un saber pràctic, què haig de fer? La intuïció com a tòpic que ens diu en relació al gènere? el tòpic ens diu que les dones s ó n més intuïtives. Això no és genètic. Hauríem de veure per què. La forma de conèixer a traves de la intuïció és com una forma secundaria de coneixement.

La primària és la racional el tòpic diria que son els homes els racionals. Raonar i intuir és una cosa que podem fer tots. La intuïció és el motor de la investigació. Pot acabar sent un estil de vida el fet de replantejar-te les coses. La resposta que donem als pacients ha de ser reflexionada. Ens hem de plantejar perquè haig de fer les coses. És important discernir: trobar els pros i els contres del que més ens convé. El professional del segle 21 és que ajudem a prendre decisions. És important saber prendre decisions i saber-les argumentar. Hi ha diferents mareres de fer les coses.

Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 9 o Per què s'ha de fer?/ què s'ha de fer? Fonamentar i argumentar Prendre decisions de forma argumentada i que no sobrepassi aquells mínims (drets humans, codi d'ètica...). EX: tot i ser diferent que altres companys professionals pot estar bé. Això no són com les mates. Tan sols s'ha de saber RAONAR i tenirVALORS. És important prendre decissions i saber-les argumentar. No hi ha una sola manera de fer les coses. Per això el sentit d'aprendre a donar raons. o Phronesis (Aristòtil): el discerniment. o Una fonamentació serena i argumentada, donar raó de l'acció moral, en diàleg, en la discussió.

o Cal inventar la pròpia vida i no viure la que altres ens han inventat. Ser veu i no altaveu! Cal construir-nos amb una veu pròpia. Cadascú que sigui una infermera amb el seu nom. Tenim una veu pròpia i cada un és propi. No ser l'altaveu deningú. o Compte!!! amb les fal·làcies: naturalista, intel·lectualista ivoluntarista… Les fal·làcies són una mentida que et fa pensar que és veritat. EX: allò natural és lo bo. Però... també hi ha virus naturals que causen la mort. Per tant, donar raons no sempre et fa tenir la raó. Com ho faig de bona voluntat... No hi ha prou amb la voluntat. 3. Ètica i religió Quina relació hi entre la ètica i la religió? Religió ve de religió, de lligar.

Per tant, de lligar amb un altre realitat, més personals, més globals, etc. Hi ha moltes. Jo em sento lligat a una realitat que em fa sentir-me d'un altre manera. Si aquest lligam no és lliure és una secta. Si jo no estic lliurament en una religió és una secta i si jo no estic lliure en un grup d'amics allò també és una secta. Que vol dir ser lliure? que al igual que jo entro, jo puc dir quan vulgui que marxo. Sempre ens estem construint. Les influencies són moltes. o Relligo del llatí: lligar, crear unvincle o És un acte totalment lliure, si no éscoacció. o És un coneixement no evident, que ens permet el dubte i el risc d'equivocar- nos.

o Això no vol dir que sigui irracional, hi ha una recerca de la raonabilitat, que és el que fa la Teologia. Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 10 Els valors de la religió donen un coneixement NO evident, però és raonable com els altres. Tota religió que no respecte els drets humans és una SECTA. *El pacient no sempre ha de tenir la raó i el professional sanitari tampoc. 4. Ètica i dret. El perill de la juridificació. Quina relació hi ha entre la ètica i justícia? la justícia entesa com a legalitat, com a sistema. è L'ètica informa el dret L'ètica hauria d'informar el dret. Les lleis haurien d'estar basades amb la ètica. EXAMEN?

o El llenguatge de l'ètica és el dels deures i tracta del'òptim. Ø Juridificació de l'assistència sanitària: medicina defensiva (CI,DVA…) Ø L'ètica és autònoma, universal i utòpica. Ø El dret és heterònom, particular i realista. OPEN ARMS Demostra una societatdeshumanitzada. Legitimitat/Legalitat Aquesta llei és justa? Legitimat ètica per sobre de la legalitat. EX: Els sirians que capturen a la mar per poder tenir una oportunitat per refer la seva vida intentant creuar el mar. No obstant, els que són capturats els fan tornar a l'Índia, els porten allà a morir. Tenim lleis que actuen per sobre la humanitat. A més hi ha gent empresonada per ajudar als sirians.

Avui dia la llei és la única, possibilitat d'objecció de consciència a nivell sanitari. Perquè dic que és la única? perquè tot acte que jo faci des de la meva consciència en contra de la llei, no podré dir que és una objecció, sinó que serà una desobediència. Quan jo des de la meva consciència personal, m'oposo a determinada llei, estic desobeint. Això tindrà conseqüències greus. Les lleis que ens marquem per poder conviure haurien de ser fruit de valors. Europa no vol immigrants. Hi ha gent que està a la pressió per ajudar alrefugiats. è Objecció de consciència: la meva consciència fa que objecti.

Hi ha aquesta llei però jo no la vull complir jo no em puc negar a fer cures post-intervenció, sinó vaig en contrade la llei (NO ÉS OBJ. DE CONSCIÈNCIA, ÉS DESOBEDIÈNCIA,diferent). **La LEGIVITAT (ètica) té conseqüències envers la LEGALITAT. La presa de decisions en moments d'incertesa: "la realitat és un mirall trencat". Cadascú té un trosset de mirall i serà només quan ajuntem tots els trossets de tothom quan veurem tota la Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 11 imatge completa. Quan ho tinguis tot complet tan sols estaràs veient un mirall. En la nostre acció del dia a dia... La crisi dels valors Crisis: transformació, canvi.

Vivim en una crisi, la nostre societat, cadascú té valors diversos. Però ens hem de posicionar. Valors https://youtu.be/MxhKeOseu0c - EL NEOINDIVIDUALISME § Culte a l'individu Aspectes positius: respecte a la pròpia singularitat i privacitat. És molt important la persona, és bàsic. No ens pot donar igual la persona tan sols per incrementar els descobriments. Aspectes negatius: l'individu egocèntric, les postures eugenèsiques. Ens oblidem que no estem sols. Hem de vigilar a que no caiguem en postures egocèntriques. - L'UTILITARISME Identifica bondat amb utilitat per la majoria. Associen allò que és bo amb allò que és útil. Què és el millor? Allò més útil. I que és allò més útil? El més barat.

EX:p e r que he de tenir una infermera per cada 10 persones grans a la residència si puc tenir una infermera per cada 40 pacients. Això serà útil per mi però no per a les persones que estic atenent. Hens hem de preguntar: més útil per qui? Més útil per què? És una línia molt forta i hem d'arribar a plantejar-nos fins a quin punt som utilitaristes. § Stuart Mill, Bentham Aspectes positius: l'avenç científic i tècnic Aspectes negatius: dignitat = utilitat - EL RELATIVISME Un cert relativisme és positiu. No tot és legítim. Un relativisme a l'extrem no és bo. No tenim per què acceptar tots els valors.

Hi ha gent que és relativista per falta de pensar, per mandra, pensa que tot està bé, no vull pensar perquè a lo millor jo m'he de posicionar d'un altre manera. *Mutilació de clítoris. Si com a infermeres detectem que ho van a fer s'ha de denunciar. La nostra feina no és nomes cuidar i curar, la nostra feina és tot. Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 12 § Tot és lícit, tot és permissible § Manca de conviccions § No per mandra Aspectes positius: combatre el dogmatisme i la intolerància Aspectes. Negatius: caos ètic, l'anòmia (No hi ha normes). - EL NEOHEDONISME Allò bo és allò que em dona plaer. El millor és allò que em doni gust.

Si em dona gust ho valoraré i si no, no ho valoraré. Té coses positives i coses negatives (EX: menjar greixos agrada però comporta un augment de pes de colesterol). El problema ve quan només es busca plaer per a un mateix. Al final acabarem instrumentalitzant a l'altre persona per aconseguir el propi plaer. No sempre s'ha de pensar en un mateix. Portar el neohedonisme a l'extrem no es bo. Al mon no venim a patir, però hi ha patiment. Hem de desfruitar del mon, dels altres, de les relacions, del que som... gaudim-ho! § Valorant les persones i les coses segons la capacitat de donar plaer tant físic com estètic. § Aspectes negatius: ús instrumental i interessat de la persona.

Davant de la prostitució. "Si jo em vull dedicar a això qui ets tu per a dir-me que no ho he de fer?". - EL MATERIALISME PRÀCTIC El consumisme consisteix en el tenir moltes coses per ser feliç. Això no hauria de ser així. Portar el materialisme pràctic a l'extrem no es bo. Acabem valorant a les persones pel que tenen i no pel que son. Què és lo important tenir moltes coses o el ser? Al final es valora què és el que tenim. Què és valor? Realment què és lo important? Valorem a l'altre pel què és i no pel què té. El consumisme està fonamentat en el consumir i no en el fer. § Les coses materials. v El consumisme. § Al tenir i no al ser. v Valorar les persones pel que tenen i no pel que són.

§ Decidir en què invertim el temps segons el què n'obtenim. Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 13 - EL PRAGMATISME Un cert pragmatisme ens pot portar a la perfecció. Lo que volem és una barreja entre el millor tècnicament i el millor en el tema humà. El pragmatisme el que defensa tot lo que és tècnica i deixa de banda la humanització. El pragmatisme el que valora tan sols és la part tècnica. Al final lo important no és lo instrumental. Un somriure cap a una persona gran, agafar la mà, etc. que l'altre se senti acompanyat iacollit.

§ L'eficàcia de transformar la realitat § Perill d'oblit de la tradició occidental per un pragmatisme tècnico- instrumental (Heidegger) Si tant sols seguim una ideologia i prou tenim perill de passar-nos. lo ideal és fer servir una mica de cada paradigma. Diferents famílies ètiques.

Ø Ètiques deliberatives o procedimentals (Jürgen Habermas, Karl-OttoApel) Ø Ètiques deontològiques o principialistes Ø Ètiques conseqüencialistes o teleològiques (Jeremy Bentham (1748-1835) i John Stuart Mill (1806-1876) Ø Ètiques de l'hospitalitat, compassió (JC Mèlich) La necessària reorientació Canvi de paradigma Ètica de mínims Pluralisme moral / politeïsme moral Diàleg-consens/ pacte La deliberació: boulesis βουλή Requisits per al diàleg Tots els participants tenen els mateixos drets i les mateixes possibilitats de participació. Nosaltres no decidim per ells. Al final el com els ajudem ha de ser una qüestió dialògica, de dialogar. La teva veritat no te per que ser superior a la meva.

Al final lo que volem és arribar a un acord amb el pacient. No podem estar discutintconstantment. La coacció està prohibida. L'objectiu del diàleg ha de ser arribar a unacord. Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 14 Epistemologia El perill és pensar que el que jo veig és el què hi ha. La meravella d'aquesta passa és que si es va donant voltes a la plaça veiem coses de l'estàtua que només podem veure des d'altres punts. La metàfora que estem utilitzant és que és millor treballar en equip. No tots podem veure l'escultura des d'un plànol, un punt de vista. Cada persona aporta un punt de vista diferent.

Una persona des de la seva experiència i la seva realitat pot aportar coses que tan sols ell coneix. Entre tots, un equip, podem preguntar al pacient què vol, quènecessita. Estem aquí per ajudar als altres, no per fer als altres el que creiem que cal fer. No podem dir: he fet això perquè peso que era el millor per aquesta persona, ja que potser per mi seria la millor opció però per l'altre persona no. Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 15 Diàleg-Consens. Dificultats: 1.

Primera dificultats: Fonamentacions diverses Hi ha unes línies vermelles (ètica de mínims) on trobaríem a dins d'aquesta ètica de mínims els drets humans, el codi d'ètica, entre d'altres. Si nosaltres volem formar part d'aquest club hem de conèixer aquestes línies vermelles. Si la nostre línia de base és fer el que em doni la gana no puc serinfermera. 2. Segona dificultat: Llenguatge no parlem de la llengua com a idioma, avui en dia hi ha molts traductors. El que és una dificultat és no entendre el què t'estic dient. Nosaltres estem aprenent un llenguatge al estudiar aquesta carrera. Sabem què vol dir per exemple el principi de maleficència.

Si el diàleg ha de ser interdisciplinari, s'ha d'entendre. El que diem al pacient, aquest ens ha d'entendre. El diàleg ens pot fer canviar el nostre punt de vistes sobre les coses. Si sempre un diu tenir la raó sembla que aquesta persona estigui manipulant lasituació. 3. Prejudicis és una creença o valoració que hom fa de manera precipitada i sense base d e certesa i que l'influeix i li condiciona el punt de vista. Un prejudici no és ni positiu ni negatiu. TOTS tenim prejudicis. Tots tenim interessos. Em de ser coherents. No podem dir al principi que una cosa es blanca i després dir que és negre. No podem dir al pacient aquelles coses que a mi m'interessen. 4. Procediment 5.

Interessos ocults 6. Influxos mediàtics 7. Ciència/ètica 8. Autoritarisme 9. Hermenèutica 10. Emocions intensament viscudes Requisits: 1. Mínim ètics 2. Transversalitat Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 16 3. Catarsi 4. Coherència 5. Transparència 6. Crítica 7. Interdisciplinarietat 8. Autoritat. Compartir. 9. Desemmascarar fal·làcies. Cal contextualitzar. Tenim malalts, no malalties. Cada persona viu la malaltia de forma diferent. 10. Distanciament afectiu. Hi ha gent que s'ho pren tot com a personal. Es pensa que sempre estan parlant d'ell per exemple.

Si em viscut una situació semblant a la del pacient potser ens costarà obtenir aquest distanciament. Les condicions del diàleg bioètic. Des d'uns mínims comuns (els DH i els codis), en elpluralisme. i això des de la incertesa, que ens ha de ferhumils. Amb unes actituds respecte a l'altre, tolerància, escolta atenta/ prejudicis, interessos ocults. Ètica mínims / màxims -Ètica de mínims: conjunt de valors morals compartits pels membres d'una societat. A vegades també s'anomena ètica cívica. Estem obligats a complir aquesta ètica de mínims. Estem obligats a complir el nostre codi d'ètica, per això l'hem de conèixer. Ex. d'ètica de mínims els drets humans.

v Ètica dels ciutadans/es: aspiren a la justícia, desig d'universalització a través delconsens. v Línies vermelles, d'obligat compliment v Laicaque nolaïcista No cal serreligiós per considerarla ètica dels DH, és delsciutadans. (Laica=no és religiosa;laïcista=antireligiós). v DDHH (drets humans?) , codis professionals… Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 17 -Ètica de màxims: les religioses, les polítiques, etc. És la teva construcció (allò que a tu et fa feliç). Aquí ningú no ens pot obligar a complir aquest ètica de màxims. o Aspiren a la felicitat, a laplenitud. o Propositives, invitació,aconsellar.

è IMPORTANT: l'ètica de màxims ha de respectar l'ètica de mínims. Si no la respecta és una secta. Foto: això no és el pluralisme. El pluralisme és tenir idees diferents, com l'explicació de la foto de la plaça. Pluralisme = riquesa de pensaments. EX: en una taula rodona pensar el mateix, és tonteria. Els Drets Humans Declaració Universal dels drets de l'home aprovada el 10 de desembre del 1948 a l'Assemblea Gral. de l'ONU. Hi ha desigualtat de salut perquè hi ha desigualtat social. Els drets humans ningú ens els don. Els tenim perquè som persones, pel simple fet de ser persona.

Drets civils i polítics (1ª generació) Drets econòmics, socials i culturals (2ª generació) Drets la pau, el medi ambient i el desenvolupament dels pobles (3ªgeneració) Drets ecològics (4ª generació) Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 18 Història No és important, simplement és per recordar-ho.

- Codi d'Hammurabi (Mesopotàmia), la llei del talió (XIIaC) - Grecs: democràcia, dignitat/Buda, Confuci:l'home - Romans: dret romà, estoics, cristianisme - Islam: Mahoma VIIdC/ Feudalisme - Jusnaturalisme (Tomàs d'Aquino) - Carta Magna, Joan sense Terra, 1215 - Renaixement, Itàlia sg XV - Descobriment d'Amèrica - Anglaterra XVII: Petició de drets 1628, L'Acta d'Habeas Corpus, Declaració de Drets 1689 - Il.lustració, Locke, Voltarie, Montesquieu, Rousseau - Revolució americana, 1776, declaració de drets del pobleVirgínia - Revolució francesa, 1789, Declaració de drets de l'home i delciutadà "Segons el que hagis fet et trec el dret" NO, s'hagi fet el que s'hagi fet tothom té drets.

U n a infermera pot tenir una actitud discriminatòria? No, ha de respectar els DH (drets humans) de la persona, ja que els té pel simple fet de ser persona. Si hem d'atendre a un violador, què fem? Acte de desobediència en la teva consciència (no voler atendre). Però... TOTHOM té dret a ser atès. Hem d'atendre a aquesta persona. o Drets radicats en la mateixa naturalesa humana: innats, inalienables, indivisibles i universals. o Caràcter declaratiu i individual. o Drets "fonamentals": el dret a la vida, a lallibertat. o Deures dels ciutadans: art 29 Preàmbul declaració DDHH (Declaració universal de drets humans).

"Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món". Tota persona pel fet de ser persona és digne. Per tant, hagi fet el que hagi fet té dret a la sanitat. è IGUALTAT no vol dir JUSTÍCIA. Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 19 Si un necessita un esglaó i l'altre en necessita 3. Hem de dur a terme una JUSTÍCIA EQUITATIVA (tractar a tothom segons la seva necessitat, no per igual).

**La CONSTRUCCIÓ Cadascú veu la seva estratègia, p e r ò sempre respectant la ètica dels mínims (DDHH). EX: Ell és de fora i l'han atès més estona que jo (no és un pensament que respecti la ètica dels mínims). ? Conveni relatiu als drets humans i la biomedicina http://comitebioetica.cat/wp-content/uploads/2014/03/Conveni-europeusobre-drets- humans-i-biomedicina.pdf Oviedo, 4 d'abril de 1997/ 1 gen 2000. Conveni Preàmbul i 14 capítols, els 7 primers tenen el nucli normatiu, la restaprocedimental. Capítol V: garantir que els avenços en investigacions científiques no posin en perill l'ésser humà. UNESCO. Declaració universal sobre Bioètica i DDHH.

o 19 d'octubre de 2005 o Introducció o Abast o Objectius o Principis o Aplicacions Carta de drets i deures dels ciutadans/es en relació amb la salut i l'atenció sanitària. http://canalsalut.gencat.cat/ca/sistema-desalut/drets_i_deures/ El respecte a la dignitat de la persona i la millora de la qualitat de l'atenció sanitària. Codis deontològics i d'ètica. Naturalesa i tipus de codis Principis inherents Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 20 Parts integrants dels codis: o Codi d'ètica de les infermeres i infermers a Catalunya. o Codi d'ètica i de conducta per la infermeria europea (ICN).

Naturalesa i tipus de codis Conjunt de principis i regles sobre l'ideal d'una determinada professió. Els articles són els deures professionals que s'han deseguir És el mínim ètic exigible a tot professional. Principis inherents. Els principis personalistes: Dignitat, integritat, llibertat,vulnerabilitat Els principis bioètics: beneficència/nomaleficència, autonomia,justícia Els DH i els convenis Code of Ethics and Conduct for European Nursing (2012).

http://www.icn.ch/who-we-are/code-of-ethics-for-nurses/ Quality and excellence Continuous professional development Human Rights Equitable access to quality healthcare Compliance with code of ethics and conduct Honesty and integrity Relationships with others Information Informed consent Confidentiality Conflict with moral and ethical beliefs Delegation to and supervision ofstaff Professional indemnity Insurance Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 21 Codi d'ètica de les infermeres i infermers de Catalunya (2014). https://www.coib.cat/ca-es/inici.html o Responsabilitat.

v Competència professional v Seguretat de la persona atesa v Final de la vida o Autonomia. Informació i consentiment informat o Intimitat i confidencialitat. v Intimitat v Confidencialitat o Justícia social. o Compromís professional. v Relació amb els col·legues, l'equip de cures i l'equip desalut v Formació v Medi ambient v Comunicació social v Objecció de consciència v Vaga v Economia v Organismes professionals Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 22 TEMA 2: PRINCIPIS PERSONALISTES DE L'ÈTICA. Els principis personalistes (4 principis): LA DIGNITAT DE LA PERSONA.

DIGNITAT (termes polisèmics) Tota persona, pel fet de ser persona és DIGNE. Tota persona pel fet de ser persona mereix RESPECTE (internacional). La dignitat fonamenta la justícia. Hem de tenir clar què és la dignitat. Què és la dignitat? Té diferents punts de vista. És un terme polisèmic (té diferents significats). La base de la dignitat consisteix en no discriminar a ningú. Però quan comencem a ser persones? En estat embrionari? En la implantació? En el naixement? Els drets humans haurien d'afectar a tothom per igual. La definició de dignitat no serà la mateixa depenent de la cultura. Hem d'entendre què pensen elsaltres. Una persona és digne perquè és persona. I perquè és persona?

Cada un fa els seus paràmetres. EX: em fa ser persona haver viscut, haver estimat. En canvi, altres diran que un és persona perquè té capacitat de decidir (no seria una definició massa encertada, ja que per exemple una persona amb Alzheimer no té capacitat de decidir però és digne). Però això potser no ho pensa tothom. Cadascú s'ha de preguntar què és ser persona. Cadascú de nosaltres ens hem de preguntar què és per a nosaltres ser persona. Trama: el que esperem d'una persona digne és que és comporti dignament. Però això a la realitat no és així. Codi ètic de les infermeres: "la dignitat no és conquereix, sinó que és posseeix".

Hem d'atendre a tothom faci el que faci per la dignitat ontològica que té la persona. Per què hem de qüestionar- nos què és ser persona si hem de tractar a tothom per igual? La DIGINITAT també fa que haguem d'entendre el sentit de cadascú "Si algun dia tinc una parada cardiorespiratoria, no em reanimis". "Si la societat no hem respecte perdo dignitat NO HAURIA DE SER AIXÍ. Potser qui tée l problema és la societat. Jo soc digne i la societat m'hauria de respectar. "Tota persona pel fet de ser persona és digne i, per tant, se l'ha de respectar". § "Preeminència", "excel·lència", allò que cal que sigui tractat ambrespecte.

§ Terme polisèmic: o La dignitat "ontològica" (=esser en grec): la igualtat del "ser", no hi ha homes de 2ª categoria, atribut que es predica universalment de la persona. Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 23 Tota persona pel fet de ser persona és digne. Per tant, si mato algú no perdo la identitat ONTOLÒGICA (la dignitat com a persona). Aquesta és la realitat que fa que nosaltres com a professional sanitari haguem d'atendre a tota persona hagi fet el que hagi fet. No som jutges. La dignitat no s'obté, sinó que es posseeix pel fet de ser persona. o La dignitat "ètica": el seu obrar, és dinàmica, admetgraus. És on podem intervenir.

Jo voldria que tu no violessis, no robessis... Fonaments de la dignitat: Ø Els grecs i els romans: Plató, Aristòtil, Ciceró, Sèneca: l'ànima, la sacrares. Ø La tradicional o la de la religió cristiana (St. Tomàsd'Aquino) v Criteri teològic: imatge i semblança divina, icona deDéu Ø La Il.lustració Som perquè pensem. Soc persona perquè puc decidir. v la racionalitat: "Cogito ergo sum"Descartes v l'autonomia moral, Kant. Hem de decidir el bé. Soc persona perquè pucdecidir. Ø Personalista: Hem de ser lliures respectables de la resposta, de la conseqüència. EX: un és lliure de copiar a un examen però si em pillen ho he d'acceptar i no fer-se "el tonto". v llibertat responsable.

v capacitat d'estimar gratuïtament. La persona com a fi de si mateixa: "La humanitat mateixa és una dignitat, perquè l'home no pot ser tractat per cap home (ni per cap altre, ni tan sols per si mateix) com un simple mitjà o instrument, sinó sempre, com un fi, i en això rau la seva dignitat" - I. Kant "Metafísica delscostums" Com que ets digne he de pensar sempre com a persona digne. És a dir, el pacient serà el nostre centre d'atenció. La nostra eina és EMPODERAR a les persones: cuidar-les, ajudar- les a que torni a construir i si ella no pot, acompanyar i ajudar. RESPECTAR LA DIGNITAT. Drets assistencials / deures dels cuidadors Què és el respecte?

Respectar la dignitat és respectar la decisió de l'altre. Com concretem el respecte a la dignitat en l'ethos professional? Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 24 o Tracte personal. EX: no parlar davant dels pacients adormits o en coma com si no estiguessin. o Atenció personalitzada. EX: per una persona la seva dignitat consisteix en no sortir mai de l'habitació despentinada. EX: (residencia) en un home quan comença a tenir pèrdues i podem el bolquer no podem cridar al mig de la sala onestà tothom que aquella persona s'ha pixat. o Participació en les cures en la mesura de les sevespossibilitats.

o Mitjans terapèutics adequats, no els fútils (el tractament que ja no serveix) o desproporcionats. Fútil = que no serveix. EX: comencen pal·liació amb el pacient, j a que el tractament que s'està fent per la malaltia no serveix. Per tant, el tractament és fútil. o Informació veraç. o Respecte a la seva axiologia vital: preferències i valors. Axiologia = el sentit de la vida. (Com vol que la tractem si passa això, què vol que li fem? PDA: pla de decisions anticipades). o Cura competent i responsable per part dels cuidadors. o Recolzament dels seus estimats. o Morir amb amor i dignitat. o Viure amb esperança tant immanent comtranscendent.

Vídeoclasse(eutanàsia) enelspaïsosqueestàpermesa,lapersonaquelademanahades e r competent. LA PERSONA COM UN TOT. INTEGRAT. § Un tot bio-psico-social-transcendent § Materialistes / Dualistes § Perill de cossificar § Viure en equilibri i harmonia Dona de 95 anys cures pal·liatives, calsonda? Fer una valoració integral i holística. Cal tenir en compte la integritat de la persona i com aquesta reacciona davant el seu entorn. LA LLIBERTAT DE LA PERSONA. § La capacitat de pensar i d'actuar responsablement per sí mateix, sense coaccions externes.

Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 25 § Implica direccionalitat, dinamicitat teleològica § S'orienta cap el bé, cap el projecte global existencial de la persona § Condicionats o determinats? Al final no tenim una llibertat absoluta. La llibertat és condicionada. Si jo no soc lliure, jo no puc construir èticament. Estem condicionats. Però fins a quin punt aquests condicionants els podem canviar? Ex: no puc canviar a la meva mare, però puc gestionar com m'influeix. Això és una llibertat responsable. Destacar que la llibertat la vaig adquirint (8 anys dif. Als 50 anys). La nostre llibertat és una llibertat responsable.

EX: jo faig tal procediment infermer però si algú em pregunta perquè ho faig, haurem de tenir raons per donar i defensar la nostre decisió. Som lliures de decidir què fem però si ens equivoquem hem de ser responsables del què hem fet, i argumentar molt bé la nostra decisió. Errare Humanum est Errar és humà. Ens podemequivocar, però fer-ho el mínim possible. Tu ets lliure de decidir, però jo no em faig responsable de les teves decisions. Fins a quin punt les nostres decisions teològicament (final) estan condicionades? Tu actues amb responsabilitat, saps la finalitat i les conseqüències. Tu decideixes el que fas. LA VULNERABILITAT.

§ La Persona és un ésser trencadís, depenent, limitat,contingent § Consciència de la pròpia vulnerabilitat § Evidència fàctica, existencial § Arrela en el seu ser, fer i dir § Afectant a totes les seves dimensions. § El cuidar es fa inel·ludible Tota persona és vulnerable, en el que som, en el que fem, en el que diem (diem una cosa i volíem dir un altre). Nosaltres atenem a persones especialment vulnerables. La resposta és elcuidar. Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 26 TEMA 3: ÈTIQUES APLICADES. La bioètica és... per tant, la bioètica l'apliquem en el nostre cas. 1. Dels principis a la realitat.

La transformació de la vidasanitària. Divorci entre els principis i la realitat quotidiana A nivell sanitari: despersonalització i deshumanització - Centralització de les institucions i del personal. - Burocratització, el corporativisme, l'endogàmia. - Especialització i pèrdua de la visió integral i la globalitathumana - Ideologies deshumanitzadores La transformació de la vida sanitària. o El reconeixement de la dignitat pròpia del malalt com persona que és. Humanitzar. Avui en dia la societat està en un moment de crisi, detransformació. o Relacionar-se amb cada pacient com un ésser únic idiferent.

o Una visió globalitzadora de la persona i el seu entorn, tenint en compte la intimitat i la confidencialitat. o Respecte a la llibertat decisòria del pacient. o Participació del pacient. Apoderar al pacient, fer participar a l'altre persona, alpacient. o No discriminació en el tracte, igualtat en la relació sanitari-pacient. Cal posar-se al lloc de l'altre. o Desenvolupament d'una relació empàtica i afectiva. 2. Ètiques aplicades en el camp sanitari. La interdisciplinarietat. o Anys 70' del segle XX les ètiques aplicades sorgeixen amb força: la BIOÈTICA. A l'estat espanyol no, ja que era una dictadura. No obstar, es genera quan la societat, alguna persona, té alguna cosa a dir.

o Respecte al subjecte moral. Tot ciutadà es subjecte moral. És a dir, tot ciutadà és lliure de decidir. o Ètica individual ja no és possible si no és complementada amb l'ètica de les activitats socials i de les institucions. o Exigeixen la interdisciplinarietat des del diàleg i l'argumentació. Interdisciplinari: (es treballa col·lectivament, hi ha una part especifica i una part comuna amb els altres). Infermeria té una part especifica però també una partcomuna. Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 27 2.1. Bioètica: Noció i història. L'aplicació de l'ètica en el camp de les ciències de lasalut.

Causes del desenvolupament de la bioètica: - Avenç científico-tècnic en l'àmbitsanitari - Canvi en la relació professionals-pacients. Els pacients comencen a dir que tenen alguna cosa a dir sobre lo que el metge/professional sanitari liproposa. - Transformació del model assistencial. La noció de la bioètica va començar a canviar amb la relació entre el professional i els pacients (ells també tenen alguna cosa a dir). Va canviar el model assistencial, deixar de ser paternalistes. Com atenem els nostres pacients?

"Hi ha dues cultures – ciències i humanitats- que semblen incapaces de parlar-se i si aquesta és part de la raó que el futur de la humanitat sigui incert llavors possiblement podríem construir un pont cap el futur" - Van Rensselaer Potter. The science of survival (1970). "Bioethics, a bridge to the future" (1971). Tenim dues cultures. La científica i la humanística. Hem de buscar u n pont entre elles per poder construir un futur, que es posin d'acord. Hem de fer un pot entre les ciències i les humanitats per poder entendre i, d'aquesta manera, poder donar raons junts. Dificultat: el llenguatge. Origen i evolució de la bioètica 1960-1977. Tot el que es pot fer, s'ha de fer?

Es va començar sabent poc del tema i poc a poc vana anar perfeccionant la tècnica. o El segle tecnològic. Avenç científico-tècnic en el camp sanitari. Creació dels primers instituts gràcies a l'avenç científic. o UCI, Diàlisis cròniques, trasplantament renal, mort cerebral, biologia molecular, l'enginyeria genètica, psicofarmacologia, l'ètica de la investigació, la contracepció hormonal, el diagnòstic prenatal o USA, neix el diàleg bioètic. Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 28 Creació dels primers Instituts de Bioètica - Hastings Center, 1969: D. Callahan. - Kennedy Institute, a la Georgetown University, 1971: A.

Hellegers, E.Pellegrino. - Van Rensselaer Potter, "Bioethics: Bridge to the future",1971. - Institut Borja de Bioètica, 1975: F. Abel. - Institut de Bioètica de Montreal, 1976: D. Roy. Etapa de maduració i consolidació, 1978-2000. Com que allò tècnicament possiblement es farà, com podem arribar a un acord sobre els límits? o Informe Belmont, 1978 o La fecundació humana in vitro i la transferènciaembrionària o L'IVE FIV (poder fecundar fora del cos humà). Evolució cientifico-tecnològica. Però, necessitemunabioèticatambéperqüestionarlescoses,elsDDHH(dretshumans).Qui pot fer FIV, quan, com, quins drets entren? o El diagnòstic prenatal o L'enginyeria genètica o L'epidèmia de la sida… Segle XXI.

Què puc esperar de tu, professional? - Distribució justa de recursos de salut limitats: assistència a la població anciana, tercer i quart món, etc. - La medicina basada en l'evidència (MBE). - Big data. - L'excel·lència professional, el professionalisme. - La investigació amb humans. - El suïcidi assistit, l'eutanàsia, les cures pal·liatives. - Avenços en la biotecnologia i la biogenètica, l'enginyeriagenètica. - Etc.

Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 29 Avenços en la biotecnologia i la biogenètica o El projecte genoma humà, teràpia gènica somàtica, germinal i genèticapredictiva o Farmagens, els transgènics, el clonatge, els xenotrasplantaments, progressos en fisiologia del SN central, la immunologia, la telemedicina, les pròtesis, la nutrigenètica-la nutrigenòmica... o "Parlar d'ètica és parlar del què podria ser d'una altra manera" Canvi en la relació professional-pacient: la interdisciplinarietat D'una relació paternalista a una participativa. Interdisciplinari, intradisciplinari, multidisciplinari, transdisciplinari multidisciplinari: grup.

Treballar en un grup només vol dir en grup, però no es sap com treballen entre ells. no vol dir jeràrquicament, només es sap que treballen diferents grups. Interdisciplinari:equip.Elmillor. voldirquejotincunapartespecíficaialtrecomunaa m b els demés. - Superar el treball per disciplines separades, el coneixement fragmentat i aïllat del context. - Compartir la responsabilitat dels resultats. - Valors de respecte, cooperació i lleialtat.

Les regles de joc de l'equip o Consensuades pels membres de l'equip o Coresponsabilitat o Marcar els objectius, lametodologia o Quines són les funcions decadascun o Informació continuada o Compromís continuat o Comunicació, la capacitat, la responsabilitat, la confiança i el recolzamentadministratiu Canvis del model assistencial o D'un sistema de pagament per assistència i de beneficència a un Sistema Assistencial Públic i d'asseguradores mèdiques privades. o En base a l'estat del Benestar: canvi en les relacions assistencials i en la gestió del sistema. Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 30 o I ara cap on anem? JUSTÍCIA.

Passem d'un sistema en el qual hi havia una certa beneficència en la sanitat a un sistema universal (pública) i mixte (públic + provat). L'estat del benestar. Es proposa disminuir la desigualtat. Prioritzar el que més ho necessita. Contracte social: Hobbes, Locke, Rousseau fonamentat en la justícia social. John Rawls: Prioritat pels + pobres, – lliures, els +vulnerables. - Distribució dels recursos igualitària des del vel de la ignorància: en la malaltia això és així. - Igualtat d'oportunitats a uns drets bàsics: quins? I com garantim la sevaprotecció?. - Principi de la diferència: "les necessitats iguals es tracten de forma igual i les desiguals desigualment." Llistes d'espera.

Determinants socials de la salut i equitat. Si al final només paguéssim quan necessitem ajuda de la sanitat, no seria IGUAL per a tothom. No tothom té el mateix nivell econòmic. D'aquesta manera, centres públics, potser estem pagant per la salut pública, però i quan jo ho necessiti? És important tractar a tothom per igual segons les seves necessitat. - Racisme? El negre abans que jo? si necessita més que tu, se li donarà més atenció. "Cartes sobre la bogeria de Demòcrit". Hipòcrates. (c 460- c 370 aC). L'OBJECTIU no és fer diners, sinó CUIDAR a la gent! 2.2. Deontologia, l'ètica professional: l'excel·lència professional. - Professió i responsabilitat. Ets responsable de donar resposta.

Té moltarelació. - Origen religiós, el professar, confessar. Professar (comprometre'spúblicament). - Compromís públic - Diferent a un ofici i una simple ocupació. - Vocació i missió - Consagrats per sobre del propi interès egoista : un deure *Deontologia: DEONTO (deures) LOGIA (saber). Saber els nostres deures. Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 31 Les característiques d'una professió Servei específic institucionalitzat Aptituds determinades bens interns: motius i raons/ la corrupció. S'ha de tenir unes aptituds per ser infermera, sinó noserveixes. Cos coherent de coneixements i tècniques. Identitat social, l'expert/a.

Fiabilitat moral, la responsabilitat. S'ha de donar fiabilitat, mostrar les teves habilitats bio- psico-socials. Codi ètic, deontològic. L' afany de lucre no és el principal motiu. Deontologia professional i/o ètica professional Deontologia professional. Ètica professional. L'excel·lència professional: fer les coses el millor possible. He donat to el que podria fer? Aquesta és la meva excel·lència. "No només cal ser un bon professional, sinó un professional bo". Fins legítims. Les virtuts: hàbits i actituds. Un/a bona professional i un/a professional bo/na. Les competències professionals. Professionalisme: Professionalitat - Què vol dir ser professional avui en dia?

Són un conjunt de principis i valors. Trets essencials del bon fer de la professió. - Reflexió sobre els valors de la professió. - La praxi professional correcta. - Les implicacions en la formació curricular. "Conjunt de principis i compromisos per a millorar els resultats en la salut del pacient, maximitzar la seva autonomia, creant relacions caracteritzades per la integritat, la pràctica ètica, la justícia social i el treball en equip". - American Board of InternalMedicine Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 32 Professionalisme OBJECTIU: Els nostres pacients. Maximitzar la seva autonomia, EMPODERAR-LOS.

Avui en dia un professional ha de saber treballar en equip. Quins sonels valors per a ser un bonprofessional? "Integritat,pràcticaètica..." Aspectesmoltimportantscomaprofessional. Eltreballenequip presenta dificultats en posar-se d'acord, però és molt importantper la integritati la professió interdisciplinària. Què vol dir acció/praxis correcte com a infermera? Ens hem de formar d'una determinada manera, saber reflexionar i millorar. Formar un professional que sàpiga treballar en equip pel bé del pacient. Aspectes clau del professional - Competència professional. - Honestedat - Confidencialitat - Relació adequada i respectuosa amb el pacient - Compromís del cuidar - Equitat en l'accés.

Evitar el racisme. - Apoderament del pacient - Bé comú - Coneixement científic - Confiança - Responsabilitats professionals Integritat professional El professional sap comunicar-se i relacionar-se amb els altres de forma adequada. Sap que tota la seva vida serà formació continuada. Hàbits intel·ligents: - Comunicació adequada i relació humana (De forma adequada i contínua per ser cada cop més excel·lent). Mostrar fiabilitat amb el pacient (és bàsic), així la comunicació terapèutica va cap endavant.

- Treball - Reflexió i estudi Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 33 Esforç continuat de renovació sobre la nostra conducta i el nostre graud'excel·lència "Amistat_Philia" en la relació amb el pacient 2.3. L'ètica de les virtuts. o Ser un bon professional, aspirar a l'excel·lència, en competir amb nosaltresmateixos. o Una disposició, una actitud, un tarannà. o Quan els principis, els valors es repeteixen en hàbits, després de decisions lliuresi s'encarnen en el quefer professional llavors esdevenen virtuts si van encaminats cap el bé moral. o Capacitat adquirida, per l'exercici i l'aprenentatge.

o Virtuts públiques els deures envers els altres. o Virtuts privades, els deures envers nosaltres. o Establir com i de quina manera fer millor (des de la raó i l'emoció) la tasca de cuidar les persones. Ser un bon professional requereix tenir qualitats personals, unes virtuts, etc. Està basada en uns principis. Una de les virtuts que hauria de tenir una infermera és la HUMANITAT fa referència a la empatia, escolta activa, respectuós, generós, responsabilitat, etc. Volem el bé de l'altre persona. Edmund Pellegrino Si et formen virtuosament, la teva acció serà virtuosa: treballat per s e r generós, virtuós.

Altruisme i abnegació: buscar per sobre de tot el bé del pacient deixant en segons pla els interessos personals. Benevolència: voler el bé a les persones, des d'on deriva el principi de la beneficència i la no maleficència, el bé DELS altres i no pels altres, més paternalista. Respecte i fidelitat-compromís. Confidencialitat. Intimitat. Veracitat. La sinceritat i la coherència. Informar adequadament. La relació d'ajuda. Llei de la gradualitat o de l'assimilacióprogressiva. Compassió: posar-se en el lloc de l'altre. Responsabilitat. Rendir comptes, compromís i cura. La competència professional. Les circumstàncies i les conseqüències. L'altre i el cuidar. Gratitud.

Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 34 Humanitarisme: vol dir empatia, escolta activa, respectuós, generós, responsabilitat, etc. volen el bé de l'altre persona. Humilitat: "només sé que no sé res". Mai fer res que no sàpigues, actuar sempre segur. El fet de no saber alguna cosa no vol dir que no sàpigues res (humil). el fet de tenir dubte no vol dir que no sàpiga res. Les persones més humils són les més sabies, saben moltes coses. El fet de dubtar fa que acabis sapiguent méscoses. Justícia: donar allò que l'altre necessita. Excel·lència. Amistat. La beneficència que respecta l'autonomia. Prudència: que sap deliberar.

Sabem trobar el que més li convé. Honestedat, humilitat, compassió, paciència, ajuda, alegria,autoestima... Ètica de les organitzacions 80' Medicina gestionada (managed care): condicionament dels costos econòmics en les decisions clíniques. Això té efectes sobre la variabilitat de la pràctica sanitària. Incentivació econòmica. "Doble agència" . Accessible. 90'Protocolització. Guies de pràctica mèdica. Ètica d'empresa o dels negocis (business ethics): Benevolència. - Responsabilitat social. - Stakeholders. - Identitat moral, participació. - Excel·lència i supervivència. Ètica de les organitzacions 1995.

Joint Commission for Accreditation of Healthcare Organizations (JCAHO): nous estàndards d'acreditació: ètica de les organitzacions: qualitat/ acreditació/ gestió eficient/ètica. 1972 American Hospitals Association (AHA): Carta dels drets delspacients. 1978: Informe Belmont. Downloaded by Núria Gutierrez De Pando Molist (nuriagm10@blanquerna.url.edu) lOMoARcPSD"33758245 35 1998: Competències Ø Model de sistemes. Potter RL. From clinical ethics to organizational ethics. Bioethics Forum 1996; 12: 3 -12. Ø Global : capa d'ozó, transgènics, clonatge, la sostenibilitat, la biodiversitat... Ø Macroètic…