Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS ANATOMOFISIOLOGI A 1 Grau en Infermeria Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts d'Anatomofisiologia 1 sobre posició anatòmica, plans i eixos corporals, biomecànica del moviment, cavitats i nomenclatura de relació espacial.

APREN.AI Índex 1 Posició anatòmica i plans de secció Criteris de la posició anatòmica estàndard Els tres plans de l'espai Orientació radiològica en els talls transversals La necessitat de múltiples plans en el diagnòstic clínic 2 Eixos corporals i biomecànica del moviment Els tres eixos mecànics cardinals Relació entre plans i eixos en el moviment Moviments de flexió i extensió Moviments en el pla frontal: abducció i adducció Rotació i moviments especials 3 Cavitats corporals, regions i posicions del pacient Cavitats de l'esquelet humà Regions corporals i unions articulars Posicions corporals del pacient i punts de decúbit Variacions anatòmiques normals 4 Nomenclatura i termes de relació anatòmica Terminologia direccional bàsica Precisions de vocabulari: columna i orientació Diferència crítica: medial/lateral enfront d'intern/extern 5 Resum per repassar Posició anatòmica i plans de secció Eixos corporals i biomecànica del moviment Cavitats, regions i posicions clíniques Nomenclatura i termes de relació anatòmica Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 1 1 Posició anatòmica i plans de secció EN ACABAR SABRÀS Definir els criteris posturals de la posició anatòmica estàndard. Diferenciar els plans sagital, frontal i transversal segons les regions que separen. Identificar la posició de dreta i esquerra en una imatge radiològica transversal. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què en una radiografia transversal de tòrax el cor apareix dibuixat a la dreta de la imatge si realment està situat cap a l'esquerra del pacient?

Per tal d'estudiar i descriure les estructures de l'organisme sense ambigüitats, l'anatomia necessita un punt de partida unificat. Aquest marc comú és la posició anatòmica estàndard, una postura convencional que serveix com a referència espacial independentment de la disposició real del pacient. Criteris de la posició anatòmica estàndard La postura anatòmica es defineix a partir d'unes característiques geomètriques molt concretes del cos humà: Individu dempeus (en bipedestació erecta). Cap i mirada orientats recte cap endavant. L'orifici auditiu extern i la base de les òrbites oculars se situen exactament en un mateix pla horitzontal. Braços estesos i enganxats als costats del tronc.

Palmes de les mans encarades cap endavant (en posició de supinació completa). Extremitats inferiors rectes, amb els peus tocant-se o pràcticament junts i disposats en paral·lel. Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 2 Esquema de la posició anatòmica estàndard. Els tres plans de l'espai A partir d'aquesta posició de referència, podem seccionar el cos mitjançant tres plans geomètrics bidimensionals: Pla anatòmic Divisió del cos Variants i particularitats Sagital Separa el cos en meitat dreta i meitat esquerra. El pla sagital mitjà transcorre per la línia mitjana i divideix el cos en dues meitats simètriques. Els talls paral·lels a aquest s'anomenen parasagitals.

Frontal (o coronal) Talla el cos en una secció anterior (ventral) i una secció posterior (dorsal). Els termes frontal i coronal són completament sinònims. Transversal (o horitzontal) Talla l'organisme en un segment superior i un segment inferior. Divideix el cos ortogonalment a l'eix vertical. Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 3 Diagrama dels tres plans anatòmics cardinals. ERROR FREQÜENT Confondre pla transversal amb pla axial és una errada habitual. Al tronc i al cap, l'eix longitudinal coincideix amb el tall transversal; en canvi, al peu l'eix major és horitzontal, de manera que el tall axial no equival al transversal sinó al pla frontal del peu.

En el diagnòstic per la imatge, tècniques com la tomografia axial computeritzada (TAC) o l'ecografia utilitzen talls axials que coincideixen en gran mesura amb el pla transversal per analitzar l'interior dels teixits. Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 4 Esquema de talls axials al llarg del cos. COMPROVA-HO 2 Quina diferència estructural separa un pla sagital mitjà d'un pla parasagital?

Orientació radiològica en els talls transversals Quan s'interpreta una imatge mèdica transversal provinent d'una ressonància magnètica o un TAC, la convenció radiològica internacional estableix que l'observador mira des de la posició caudal, és a dir, situant-se als peus del pacient tombat en decúbit supí cap amunt. Diagrama de la visió caudal en decúbit supí. Aquesta perspectiva condiciona la distribució espacial de la imatge: La part superior de la pantalla correspon a la zona anterior (ventral) del pacient. La part inferior de la pantalla reflecteix la regió posterior (dorsal). La part esquerra de la imatge conté el costat dret del cos de la persona.

La part dreta de la imatge reflecteix el costat esquerre de l'organisme. Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 5 Imatge de ressonància magnètica en tall transversal toràcic. D'igual manera, cada pla ens proporciona una parella concreta de coordenades bidimensionals: Pla frontal: aporta eixos superior-inferior i lateral-medial (dreta-esquerra). Pla sagital: mostra coordenades superior-inferior i anterior-posterior. Pla transversal: combina anterior-posterior amb lateral-medial (dreta-esquerra). Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 6 Radiografia del tronc en orientació de pla frontal.

La necessitat de múltiples plans en el diagnòstic clínic Una sola projecció plana mai no pot proporcionar informació tridimensional completa. Una imatge aïllada indueix fàcilment a errors diagnòstics. EXEMPLE En una radiografia d'húmer en una sola vista es pot apreciar una fractura sense desplaçament aparent. Tanmateix, en observar la mateixa lesió des d'un pla frontal perpendicular s'evidencia el desplaçament mutu dels fragments ossis. L'avaluació en dos plans perpendiculars resulta imprescindible per conèixer l'abast espacial real de la fractura. Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 7 Radiografia que demostra fractura d'húmer desplaçada.

Aquesta mateixa regla s'aplica als processos expansius cerebrals. Per descriure un tumor cal establir- ne la localització exacta (per exemple, frontal anterior esquerre) i valorar si altera les estructures circumdants desplaçant la línia mitjana o provocant efecte de massa compressiu. Per determinar el volum global de la lesió cal creuar les dades de superfície d'un tall transversal amb la profunditat o gruix que únicament ens aporta un pla sagital o coronal complementari. Tomografia transversal d'un cervell sa enfront d'un tumor frontal. COMPROVA-HO 3 Per què una imatge radiogràfica en una sola projecció pot donar un fals negatiu sobre el desplaçament d'un os fracturat?

Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 8 ESQUEMA Plans anatòmics de referència IDEES CLAU La posició anatòmica estàndard estableix el pacient dempeus, mirant al front, amb peus paral·lels i palmes mirant endavant. El pla sagital mitjà divideix el cos en dues meitats simètriques, el pla frontal en regions anterior i posterior, i el pla transversal en superior i inferior. En radiologia transversal la visió és caudal: l'esquerra de la imatge representa la dreta del pacient. Calen un mínim de dos plans perpendiculars per reconstruir el volum tridimensional de fractures o processos tumorals. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 4.

En quina posició s'han de situar les mans en la posició anatòmica estàndard? 5. Com s'orienta la dreta i l'esquerra en un tall transversal de ressonància magnètica? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 6. Quin pla divideix el cos en meitats simètriques dreta i esquerra? 7. Com es troben les palmes de les mans en la posició anatòmica estàndard?

Pla sagital Meitats dreta i esquerra Sagital mitjà Línia mitjana simètrica Parasagital Talls laterals paral·lels Pla frontal Divisió anterior i posterior Pla transversal Divisió superior i inferior Pla axial del peu a) Pla sagital mitjà b) Pla frontal c) Pla transversal d) Mirant cap endarrere a) Tocant les cuixes b) Mirant cap endavant c) Encreuades al pit d) Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 9 8. Des de quina perspectiva s'observen les imatges transversals en el diagnòstic radiològic? 9. Quina combinació d'orientacions correspon al pla frontal?

2 Eixos corporals i biomecànica del moviment EN ACABAR SABRÀS Relacionar els tres eixos geomètrics del cos amb els seus respectius plans ortogonals. Explicar l'excepció anatòmica i motora de la flexió de l'articulació del genoll. Reconèixer els patrons de moviment especials de la mandíbula, mans i peus. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 10 Per què els músculs que dobleguen el colze són anteriors mentre que els que dobleguen el genoll són posteriors? Els moviments del cos humà tenen lloc en un pla determinat mitjançant el gir al voltant d'una línia directriu anomenada eix de rotació. Cada pla espacial s'associa estrictament amb un eix que li és perpendicular.

Perspectiva dorsal posterior a) Perspectiva ventral frontal b) Visió caudal inferior c) Visió cranial superior d) Superior-inferior i lateral-medial a) Anterior-posterior i dreta-esquerra b) Proximal-distal i profund-superficial c) Anterior-posterior i superior-inferior d) Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 10 Esquema dels eixos principals del cos humà. Els tres eixos mecànics cardinals L'espai tridimensional corporal es defineix mitjançant tres eixos ortogonals: Eix longitudinal (vertical): recorre la dimensió més llarga del cos des del vèrtex cranial fins a la base inferior. Delimita els pols superior i inferior.

Eix horitzontal (transversal): travessa l'organisme d'un costat a l'altre horitzontalment. Delimita el costat dret i l'esquerre. Eix sagital (anteroposterior): creua des de la cara dorsal a la cara ventral com una fletxa perpendicular al tronc. Delimita la regió anterior i la posterior.

Relació entre plans i eixos en el moviment Cada patró mecànic articular es produeix sobre un pla i gira exactament sobre l'eix perpendicular corresponent: Pla anatòmic Eix de gir associat Tipus de moviments articulars Sagital Eix horitzontal / transversal Flexió i extensió Frontal Eix sagital Abducció i adducció (inclinació al tronc) Transversal Eix longitudinal Rotació medial i lateral (pronació / supinació) Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 11 Diagrama de moviments de flexió i extensió.

PROCÉS Correspondència entre pla, eix i moviment 1 Pla sagital Tall longitudinal anteroposterior 2 Eix transversal Línia perpendicular horitzontal 3 Flexió / Extensió Moviments cap endavant o enrere Moviments de flexió i extensió De forma general, en el pla sagital els moviments cap endavant constitueixen una flexió, mentre que el retorn cap endarrere és una extensió. ERROR FREQÜENT L'excepció funcional més important de la flexió és el genoll. A diferència de l'espatlla, el colze o el maluc, la flexió del genoll desplaça la cama cap endarrere.

Això es deu al desenvolupament embriològic: els flexors de la meitat superior serveixen per agafar objectes i queden davant, mentre que al genoll els flexors es van orientar cap enrere per facilitar la marxa. Al turmell s'utilitza una terminologia adaptada: quan el peu s'eleva cap a la cara anterior s'anomena flexió dorsal (dorsiflexió), mentre que en empènyer cap al terra es tracta d'una flexió plantar. Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 12 COMPROVA-HO 11 Al voltant de quin eix gira l'articulació del colze durant un moviment de flexió?

Moviments en el pla frontal: abducció i adducció Aquests moviments s'executen en el pla coronal al voltant de l'eix sagital: Abducció (ABD): moviment pel qual una extremitat s'allunya de la línia mitjana del cos. Els músculs abductors (com el deltoide) se situen a la cara externa. Adducció (ADD): desplaçament que apropa l'extremitat a la línia mitjana. Els músculs adductors (com el pectoral) es localitzen a la cara medial o interna. Inclinació lateral: correspon a la flexió lateral quan aquest desplaçament afecta el tronc o coll, ja que la columna no es pot allunyar com una extremitat.

A les mans i als peus el punt de referència no és la línia mitjana corporal sinó un dit eix: A la mà, la referència és el 3r dit: separar dits del tercer és abducció, i apropar-los és adducció. Al peu, la referència és el 2n dit per mesurar l'abducció i adducció dels dits. Diagrama d'abducció, adducció i rotació de les extremitats. Rotació i moviments especials Els moviments del pla transversal es produeixen sobre l'eix vertical o longitudinal mitjançant girs de rotació interna (medial) i externa (lateral). Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 13 Diagrama dels moviments de pronació i supinació de l'avantbraç.

L'avantbraç i la mà presenten una rotació adaptada imprescindible: la supinació (col·locar el palmell mirant endavant) i la pronació (girar el palmell cap enrere). Aquests moviments sempre s'avaluen amb flexió del colze. Existeixen a més altres moviments articulars d'elevada especificitat: Circumducció: combinació successiva circular de flexió, extensió, abducció i adducció en extremitats. Oposició i reposició: acció del polze d'enfrontar el polpeix a altres dits (oposició) i retornar a la posició anatòmica (reposició). Elevació i depressió: desplaçament d'una estructura en sentit cranial o caudal (com les espatlles en encongir-se).

Protrusió i retrusió: avançament o retrocés horitzontal de la mandíbula en l'articulació temporomandibular. Inversió i eversió: girs del peu a les articulacions subtalar i transversa del tars en què la planta mira cap a la línia mitjana (inversió) o cap a fora (eversió). Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 14 Diagrama del moviment de circumducció del membre inferior. Diagrama dels moviments d'oposició i reposició del polze. Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 15 Diagrama dels moviments d'elevació i depressió de les espatlles. Diagrama de protrusió i retrusió de la mandíbula.

Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 16 Diagrama dels moviments d'inversió i eversió del peu. COMPROVA-HO 12 Quin és el dit de referència per a valorar l'abducció i adducció a la mà i quin al peu? IDEES CLAU Tot moviment anatòmic es produeix en un pla determinat girant al voltant del seu eix ortogonal. La flexió i l'extensió es fan en pla sagital sobre l'eix horitzontal transversal. El genoll és l'única gran excepció motora on la flexió condueix el segment cap a la cara posterior. L'abducció separa de la línia mitjana en pla frontal; a la mà el centre és el 3r dit i al peu el 2n dit.

La pronació i supinació són rotacions de l'avantbraç avaluades habitualment amb el colze flexionat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 13. En quin pla s'executa el moviment d'abducció de l'espatlla? 14. Com es defineix el moviment de supinació? Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 17 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 15. Quin moviment té lloc en el pla sagital al voltant de l'eix transversal? 16. Per què el genoll flexiona portant la cama cap enrere a diferència d'altres articulacions? 17. Quin dit actua com a eix de referència per a l'abducció i adducció del peu? 18. Com s'anomena el moviment mandibular que desplaça la barbeta cap endavant?

3 Cavitats corporals, regions i posicions del pacient EN ACABAR SABRÀS Localitzar les cavitats corporals principals i els seus òrgans continguts. Identificar les diferents posicions corporals utilitzades en la pràctica mèdica. Explicar l'origen fisiològic de les úlceres per pressió en els punts de decúbit. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 19 Per què els pacients inconscients ingressats a l'hospital s'han de canviar de postura cada poques hores? L'organisme humà s'organitza en grans segments corporals i cavitats òssies tancades destinades a allotjar, compartimentar i protegir les vísceres vitals.

Cavitats de l'esquelet humà L'esquelet forma espais delimitats que aïllen els òrgans interns: Cavitat cranial: caixa òssia formada pel crani que conté l'encèfal.

Rotació medial i lateral a) Pronació i supinació b) Flexió i extensió c) Abducció i adducció d) Per una adaptació embriològica orientada a la marxa a) Perquè actua en el pla coronal frontal b) Per evitar la dorsiflexió del turmell c) Perquè gira sobre l'eix sagital del cos d) El segon dit a) El tercer dit b) El primer dit c) El cinquè dit d) Retrusió a) Protrusió b) Eversió c) Inversió d) Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 18 Cavitat vertebral (canal espinal): conducte ossi dins la columna vertebral on transcorre la medul·la espinal.

Cavitat toràcica: delimitada per la caixa costal i el diafragma; inclou el mediastí, la cavitat pericàrdica (cor) i les cavitats pleurals (pulmons). Cavitat abdominopèlvica: espai subdiafragmàtic format per la cavitat abdominal superior i la cavitat pèlvica inferior. Esquema de les cavitats corporals cranial, toràcica i abdominopèlvica. ERROR FREQÜENT Creure que la cavitat abdominal comença allà on s'acaben les costelles és fals. Les estructures de la part superior de la cavitat abdominal (com el fetge, la melsa o l'estómac) queden parcialment protegides sota la cúpula que formen les costelles inferiors i el diafragma.

La protecció de les caixes òssies no sempre actua de forma favorable en presència de malalties. Per exemple, la rigidesa inelàstica del crani protegeix el cervell de cops externs, però si creix una massa tumoral a l'interior, impedeix qualsevol expansió cap a fora, augmenta la pressió intracranial i comprimeix les estructures nobles del cervell. COMPROVA-HO 20 Quina estructura muscular fa de límit anatòmic entre la cavitat toràcica i la cavitat abdominal? Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 19 Regions corporals i unions articulars El cos es divideix en grans unitats: cap, coll, tòrax, abdomen, dors, pelvis/periné i les extremitats.

Al tronc s'hi articulen un total de quatre extremitats (dues de superiors i dues d'inferiors). Aquest ancoratge mecànic no es fa de manera directa, sinó mitjançant estructures òssies i articulars complexes anomenades cintures. Diagrama de les regions topogràfiques corporals superficials. Posicions corporals del pacient i punts de decúbit A més de la posició estàndard, en la pràctica clínica s'utilitzen altres postures habituals: Bipedestació: pacient mantingut dret dempeus sobre els peus. Sedestació: individu assegut. Decúbit supí: pacient estirat panxa enlaire, mirant cap amunt. Decúbit pron: estirat de bocaterrosa, recolzat sobre l'abdomen.

Decúbit lateral: recolzat sobre un dels costats del cos. Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 20 Diagrama de bipedestació, sedestació i punts de decúbit. Quan un individu roman estirat, tot el pes es concentra sobre petites zones prominents d'os anomenades punts de decúbit. Si la pressió sobre aquests punts es manté durant molt de temps sense canvis posturals, la circulació sanguínia capil·lar s'interromp, originant ferides per isquèmia conegudes com a nafres o úlceres de decúbit, que poden arribar a destruir la pell i exposar l'os.

En pacients immobilitzats s'utilitzen matalassos especials amb cambres que s'inflen i es desinflen de manera alternada per tal de variar contínuament les zones de suport i permetre que el flux sanguini circuli uniformement. Variacions anatòmiques normals Les descripcions anatòmiques reflecteixen patrons estàndard més habituals a la població, però això no exclou l'existència de variacions anatòmiques individuals. Disposicions particulars del recorregut vascular, l'orientació de l'estómac o la morfologia del conducte biliar són molt freqüents i representen variants de la normalitat sense cap tipus de significat patològic.

Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 21 Il·lustració de diverses variacions anatòmiques no patològiques. COMPROVA-HO 21 Quina seqüela clínica greu es pot produir per una pressió continuada sobre els punts de recolzament d'un pacient encallitat?

CAUSES I CONSEQÜÈNCIES Immobilitat perllongada Absència continuada de moviments Pressió sobre os Suport concentrat en punts de decúbit Desenvolupament d'úlceres per decúbit Isquèmia tissular Descens o bloqueig del reg sanguini Úlcera de decúbit Ferida cutània profunda que arriba a l'os Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 22 IDEES CLAU El cos s'organitza en cavitats tancades: cranial, vertebral, toràcica, abdominal i pèlvica. La cavitat abdominal s'estén per sota de la cúpula costal, de manera que els òrgans superiors estan parcialment protegits per les costelles. Les quatre extremitats s'acoblen al tronc mitjançant les cintures escapular i pelviana.

El decúbit pot ser supí (panxa enlaire), pron (de bocaterrosa) o lateral. La persistència de pressió en punts de decúbit causa isquèmia i úlceres; per prevenir-ho es fan servir canvis de pressió. Les variacions anatòmiques no patològiques són freqüents en el cos humà. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 22. En què es diferencia la posició de decúbit supí del decúbit pron? 23. Com actuen els matalassos d'aire per evitar úlceres en pacients immobilitzats? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 24. Quin múscul separa físicament la cavitat toràcica de la cavitat abdominal? 25. Com s'anomena la posició en què el pacient es manté assegut? 26.

Quina conseqüència té la rigidesa cranial davant el creixement d'un tumor cerebral? 27. Com s'anomenen les estructures anatòmiques mitjançant les quals els membres s'uneixen al tronc?

El pectoral major a) El diafragma b) El recte de l'abdomen c) L'intercostal intern d) Decúbit pron a) Bipedestació b) Sedestació c) Decúbit supí d) Accelera la divisió de les estructures vertebrals a) Afavoreix l'expansió del teixit cap a fora b) Impedeix qualsevol dany al teixit nerviós c) Augmenta la pressió i comprimeix el cervell d) Llacunes a) Eixos b) Cintures c) Plans d) Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 23 4 Nomenclatura i termes de relació anatòmica EN ACABAR SABRÀS Utilitzar amb correcció les parelles de termes anatòmics de comparació. Justificar per què el tram mitjà de la columna s'anomena toràcic i no dorsal.

Distingir l'ús clínic dels conceptes medial-lateral respecte d'intern-extern. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 28 Per què en anatomia no és el mateix dir que un lligament és 'medial' que dir que és 'intern'? Per tal de localitzar qualsevol estructura anatòmica amb precisió respecte a una altra, s'utilitza una sèrie de termes de relació i comparació relatius a la posició anatòmica estàndard. Diagrama de termes direccionals i de profunditat anatòmics.

Terminologia direccional bàsica Les relacions espacials s'estableixen mitjançant parelles oposades de conceptes: Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 24 Terme direccional Definició i orientació Exemple anatòmic relatiu Cranial (superior) Més proper al cap o a la part alta del tronc. La llengua és més cranial que els pulmons. Caudal (inferior) Més proper a la part baixa o cap als peus. El fetge és més caudal que el cor. Ventral (anterior) Orientat cap a la paret anterior o davant del cos. L'estèrnum és anterior o ventral al cor. Dorsal (posterior) Orientat cap a l'esquena o cara posterior. L'esòfag és dorsal o posterior a la tràquea.

Medial Proper a la línia mitjana imaginària corporal. El 5è dit de la mà és medial respecte al polze. Lateral Allunyat de la línia mitjana imaginària. Els ulls són estructures laterals al nas. Proximal Més proper al tronc o al punt d'origen d'un membre. El colze és proximal respecte al canell. Distal Més allunyat de l'arrel del membre o tronc. Els dits se situen a la part més distal de la mà. Superficial Proper a la superfície cutània del cos. La pell és superficial respecte als músculs. Profund Més allunyat de la superfície externa del cos. L'húmer se situa en una posició profunda al braç. Esquema vectorial d'orientacions relatives corporals.

Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 25 Precisions de vocabulari: columna i orientació L'ús rigorós dels termes anatòmics evita redundàncies i expressions equívoques comunes: ERROR FREQÜENT És erroni fer servir l'expressió «columna dorsal» per referir-se al tram central de l'esquena. Tota la columna vertebral en conjunt és dorsal. La denominació precisa i correcta és columna toràcica. COMPROVA-HO 29 Quina relació de posició tenen el colze i el canell respecte a l'arrel del membre superior?

Diferència crítica: medial/lateral enfront d'intern/extern Un dels punts que més confusions clíniques genera és la barreja entre el pla mitjà i el criteri de profunditat: Els termes medial i lateral prenen sempre com a referència fixa la línia mitjana de l'organisme. Els termes intern i extern indiquen exclusivament la profunditat respecte a la superfície o l'interior d'una cavitat o òrgan buit. Diferenciació gràfica entre línia mitjana i eixos interns i externs. Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 26 Aquesta distinció té aplicació immediata en la nomenclatura articular.

En l'articulació del genoll, per exemple, és incorrecte parlar de «lligament intern» o «lligament extern». La forma homologada correcta és lligament col·lateral medial (orientat cap a la línia mitjana) i lligament col·lateral lateral (allunyat d'aquesta), així com menisc medial i menisc lateral. Articulació del genoll amb lligaments col·laterals medial i lateral. COMPROVA-HO 30 Per què és incorrecte referir-se al lligament col·lateral intern del genoll?

ESQUEMA Nomenclatura d'orientació corporal Eix vertical Cranial enfront de Caudal Eix horitzontal Medial enfront de Lateral Extremitats Proximal enfront de Distal Capes tissulars Superficial enfront de Profund Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 27 IDEES CLAU Els termes direccionals permeten ubicar estructures de manera relativa en la posició estàndard. Cranial i caudal expressen proximitat al cap o als peus; ventral i dorsal indiquen davant i darrere. Proximal i distal s'apliquen a les extremitats prenent l'arrel d'unió al tronc com a referència. És incorrecte dir 'columna dorsal'; el terme exacte és columna toràcica perquè tota la columna és dorsal.

Medial i lateral es refereixen a la línia mitjana, mentre que intern i extern expressen exclusivament profunditat. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 31. Com s'anomena la cara del palmell de la mà i de la planta del peu segons la terminologia anatòmica? 32. En la posició anatòmica estàndard, quin és més lateral: el polze o el menovell? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 33. Quin terme s'ha d'utilitzar per indicar que una estructura del braç és més a prop de l'espatlla que una altra? 34. Quina és la denominació correcta per al segment mitjà de la columna vertebral? 35. En què es diferencia el terme 'medial' del terme 'intern'? 36.

Respecte a la columna vertebral, en quina posició relativa es troba el cor?

Proximal a) Distal b) Caudal c) Medial d) Columna dorsal a) Columna caudal b) Columna ventral c) Columna toràcica d) Medial només s'aplica als músculs i intern als ossos a) Són sinònims absoluts intercanviables b) Medial indica proximitat a la línia mitjana i intern indica profunditat c) Medial indica profunditat i intern fa referència a la línia mitjana d) Caudal o inferior a) Ventral o anterior b) Dorsal o posterior c) Distal o lateral d) Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 28 5 Resum per repassar Posició anatòmica i plans de secció Concepte Definició Posició anatòmica estàndard Postura de referència amb el subjecte dempeus, mirada endavant, braços als costats, palmells cap endavant i peus junts en paral·lel.

Pla sagital mitjà Pla vertical que passa per la línia mitjana i divideix el cos en dues meitats simètriques dreta i esquerra. Pla parasagital Pla vertical paral·lel al sagital mitjà que queda desplaçat cap a un costat de la línia mitjana. Pla frontal (o coronal) Pla vertical que divideix el cos en una porció anterior (ventral) i una altra de posterior (dorsal). Pla transversal (o horitzontal) Pla perpendicular a l'eix vertical que divideix el cos en un segment superior i un altre d'inferior. Pla axial Tall perpendicular a l'eix longitudinal d'una estructura; coincideix amb el transversal al tronc, però correspon al frontal al peu.

Orientació radiològica transversal Perspectiva des de posició caudal (peus), per la qual l'esquerra de la imatge reflecteix la dreta anatòmica del pacient. Eixos corporals i biomecànica del moviment Concepte Definició Eix longitudinal (vertical) Línia orientada de dalt a baix que serveix d'eix de gir per als moviments de rotació en el pla transversal. Eix transversal (horitzontal) Línia d'un costat a l'altre sobre la qual s'executen la flexió i l'extensió dins del pla sagital. Eix sagital (anteroposterior) Línia de davant a darrere al voltant de la qual es realitzen l'abducció i l'adducció en el pla frontal.

Flexió i extensió Moviments sagitals cap endavant (flexió) o cap enrere (extensió), amb l'excepció funcional del genoll, que flexiona cap enrere. Abducció i adducció Moviments frontals de separació (abducció) o aproximació (adducció) respecte a la línia mitjana, o al 3r dit a la mà i 2n dit al peu. Pronació i supinació Girs de l'avantbraç avaluats amb flexió de colze; la supinació orienta el palmell endavant i la pronació cap enrere. Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 29 Cavitats, regions i posicions clíniques Concepte Definició Cavitats corporals Recintes protegits per l'esquelet (cranial, vertebral, toràcica i abdominopèlvica) que contenen i aïllen els òrgans interns.

Cintures Estructures articulars mitjançant les quals les quatre extremitats s'acoblen mecànicament al tronc. Bipedestació i sedestació Posicions corporals en què el pacient es manté dret sobre els peus o assegut, respectivament. Decúbit (supí, pron, lateral) Postures del pacient estirat panxa enlaire (supí), de bocaterrosa (pron) o descansant sobre un costat (lateral). Punts de decúbit Zones prominents d'os que reben la càrrega del cos en decúbit i que poden desenvolupar úlceres si la pressió és continuada. Variació anatòmica Diferència morfològica individual que s'aparta del patró estàndard sense constituir cap anomalia patològica.

Nomenclatura i termes de relació anatòmica Concepte Definició Cranial i caudal Termes que indiquen una posició més alta cap al cap (cranial) o més baixa cap als peus (caudal) al llarg del tronc. Ventral i dorsal Termes direccionals que assenyalen la cara anterior (ventral) o la cara posterior (dorsal) del cos. Columna toràcica Denominació anatòmica rigorosa per al tram central de la columna vertebral, evitant l'ús erroni de «columna dorsal». Medial i lateral Posicions determinades per la major proximitat (medial) o major llunyania (lateral) respecte a la línia mitjana corporal.

Proximal i distal Termes d'extremitats que indiquen si una estructura és més propera (proximal) o més llunyana (distal) al punt d'unió al tronc. Intern i extern Termes que descriuen exclusivament la profunditat respecte a la superfície corporal o l'interior d'un òrgan, no la línia mitjana. Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 30 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè per conveni mèdic s'observa el cos des de sota (visió caudal), com si miréssim el pacient tombat cap amunt des dels seus peus. 2.

El pla sagital mitjà passa exactament per la línia mitjana dividint el cos en meitats simètriques, mentre que el pla parasagital és qualsevol tall paral·lel a aquest que queda desplaçat a un costat. 3. Perquè una imatge plana només conté dues dimensions; si el desplaçament ossi ocorre precisament en l'eix perpendicular al pla de visió, la imatge no el mostrarà pas. 4. Els palmells de les mans han d'estar completament orientats cap endavant, en posició de supinació. 5. Com que es mira des dels peus cap amunt, el costat dret del pacient queda representat a l'esquerra de la imatge i el costat esquerre a la dreta. 6. b) Pla sagital mitjà.

El pla sagital mitjà transcorre per la línia mitjana i separa les dues meitats dreta i esquerra. 7. c) Mirant cap endavant. La posició anatòmica requereix expressament que els palmells de les mans mirin cap a l'espai anterior. 8. c) Visió caudal inferior. La imatge transversal s'interpreta posicionant l'observador als peus del pacient mirant cap a dalt. 9. a) Superior-inferior i lateral-medial. El tall coronal o frontal conté la dimensió d'alçada (superior- inferior) i d'amplada (lateral-medial). 10. A causa de la rotació de les extremitats durant el desenvolupament embriològic, adaptant el membre inferior a la marxa bípeda. 11.

Gira al voltant de l'eix horitzontal o transversal, ja que el moviment de flexió es desenvolupa dins del pla sagital. 12. A la mà es pren com a eix el 3r dit, mentre que al peu es fa servir el 2n dit de referència. 13. S'executa en el pla frontal o coronal, girant al voltant de l'eix sagital. 14. És el moviment de rotació de l'avantbraç que disposa el palmell de la mà orientat cap endavant. 15. c) Flexió i extensió. La flexió i extensió es produeixen en el pla sagital sobre l'eix horitzontal o transversal. 16. a) Per una adaptació embriològica orientada a la marxa. El desenvolupament embriològic va situar els flexors del genoll a la cara posterior per facilitar la marxa humana. 17.

a) El segon dit. Al peu, els moviments de separació i aproximació es mesuren respecte a l'eix del segon dit. 18. b) Protrusió. La protrusió és el desplaçament anterior de la mandíbula a l'articulació temporomandibular. 19. Per descarregar el pes continuat sobre els punts de suport ossi i evitar que la falta de reg sanguini hi produeixi ferides greus. 20. El diafragma és el múscul que actua com a tabic separador entre el tòrax i l'abdomen. 21. La interrupció continuada del rec sanguini per compressió capil·lar provoca la formació de nafres o úlceres per decúbit. 22.

Al decúbit supí el pacient està estirat mirant cap amunt (dorsalment recolzat), mentre que al decúbit pron es troba sobre la panxa mirant cap avall. Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 31 23. Inflen i desinflen segments alterns per canviar periòdicament els punts de pressió i restablir el reg sanguini continu. 24. b) El diafragma. El múscul diafragma actua de sostre de la cavitat abdominal i separa l'espai toràcic de l'abdominopèlvic. 25. c) Sedestació. La postura asseguda s'anomena clínicament sedestació. 26. d) Augmenta la pressió i comprimeix el cervell. Com que la caixa cranial és rígida, qualsevol volum afegit augmenta la pressió i comprimeix el teixit cerebral intern.

27. c) Cintures. Les extremitats s'uneixen al tronc a través de les cintures articulars (escapular i pelviana). 28. Perquè 'medial' indica que s'apropa a la línia mitjana del cos, mentre que 'intern' indica que es troba més profund cap a l'interior. 29. El colze és proximal perquè està més a prop del tronc, mentre que el canell és una estructura distal. 30. Perquè l'anatomia correcta utilitza «medial» respecte a la línia mitjana; «intern» es reserva estrictament per indicar profunditat o interior d'un òrgan. 31. La cara davantera de la mà s'anomena superfície palmar i la part inferior del peu superfície plantar; les cares contràries corresponen al dors. 32.

El polze (1r dit) és més lateral, ja que amb les palmes cap endavant queda més separat de la línia mitjana que el menovell (5è dit), que és medial. 33. a) Proximal. El terme proximal indica més proximitat al punt d'ancoratge del membre al tronc. 34. d) Columna toràcica. Tota la columna és posterior o dorsal; per tant, el tram toràcic s'ha d'anomenar columna toràcica. 35. c) Medial indica proximitat a la línia mitjana i intern indica profunditat. Medial és relatiu a la línia mitjana de simetria, mentre que intern fa referència a la profunditat respecte a la superfície. 36. b) Ventral o anterior.

El cor se situa a la part davantera respecte a la columna vertebral, és a dir, és ventral o anterior a ella. Plans, eixos i terminologia anatòmica: resum i apunts 32