Pregunta 3 · Bases Sociales de la Actividad Física y del Deporte: Psicología Social de la Actividad Física y del Deporte URL 2019

Cas A: Esportista amb motivació intrínseca (edat i gènere, tipus de pràctica, mecanisme de motivació i valoració crítica)

Solución: Exemple model: - Edat i gènere: Dona de 28 anys. - Tipus de pràctica: Escalada esportiva en roca i bloc recreatiu. - Com es motiva: Pel plaer d'aprendre i superar vies de major dificultat tècnica, gaudint de la sensació de flux (flow), la millora de la flexibilitat corporal i la connexió amb la natura. - Valoració i justificació: Molt adequada. La motivació intrínseca s'associa a una major adherència a l'exercici a llarg termini, un menor risc d'abandonament i un benestar psicològic superior, ja que l'esportista no depèn de premis externs per mantenir el compromís.

Cas B: Esportista amb motivació extrínseca (edat i gènere, tipus de pràctica, mecanisme de motivació i valoració crítica)

Solución: Exemple model: - Edat i gènere: Home de 19 anys. - Tipus de pràctica: Futbol de competició en categoria juvenil / sènior amateur amb aspiracions professionals. - Com es motiva: Exclusivament per obtenir el reconeixement dels aficionats, elogis a les xarxes socials, evitar les bronques de l'entrenador i aconseguir una retribució econòmica per part del club. - Valoració i justificació: A curt termini pot ser eficaç per generar esforç immediat, però a mitjà i llarg termini és poc adequada si és l'única font de motivació. Quan no s'aconsegueixen les recompenses externes (suplència, crítiques del públic o falta de remuneració), augmenta exponencialment la frustració, l'ansietat competitiva i la probabilitat d'abandonament esportiu (burnout).