Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE

I 0 flashcards i 13 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS BASES BIOLÒGIQUES DE L'ACTIVITAT FÍSICA I L'ESPORT: FISIOLOGIA GENERAL I DE L'EXERCICI FÍSIC Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport Universitat Ramon Llull AprenAI 2026-2027 Apunts complets de fisiologia general i de l'exercici per a CAFE: sistemes cardiovascular, respiratori, renal i neuroendocrí, bioenergètica i adaptacions.

APREN.AI Índex Bases Cel·lulars i Histològiques 1 Organització, cèl·lula i membrana Fisiologia i respostes davant l'exercici Nivells d'organització biològica del cos humà Estructura cel·lular i membrana plasmàtica Mecanismes de transport transmembrana Unions cel·lulars especialitzades 2 Orgànuls i teixits fonamentals Orgànuls citoplasmàtics i sistema d'endomembranes Bioenergètica mitocondrial, citoesquelet i nucli cel·lular Introducció a la histologia i matriu extracel·lular Teixit epitelial i classificació glandular Teixit conjuntiu, muscular i nerviós Fisiologia Sanguínia 3 Plasma, eritròcits i hemoglobina Funcions fonamentals de la sang Volèmia i composició fraccionada de la sang Composició química del plasma i diferència amb el sèrum Hematopoesi i l'origen dels elements formes Eritròcits i hemoglobina: estructura i transport de gasos 4 Leucòcits, hemostàsia, grups sanguinis i sistema limfàtic Els leucòcits i la defensa immunitària Plaquetes i el procés d'hemostàsia Grups sanguinis: sistema AB0, factor Rh i transfusió Anatomia funcional del sistema limfàtic i la melsa Fisiologia Cardiovascular 5 Anatomia funcional i electrofisiologia 1.

Anatomia funcional del cor: capes, cambres i irrigació 2. Dinàmica dels circuits vasculars i aparell valvular 3. El miocardi com a sinciti funcional i el sistema de conducció 4.

L'electrocardiograma (ECG): derivacions i anàlisi d'ones 6 Hemodinàmica, cicle cardíac i regulació El cicle cardíac: fases, vàlvules i correlació acústica Regulació intrínseca: precàrrega, postcàrrega, inotropisme i cronotropisme Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 1 Hemodinàmica: paràmetres de rendiment ventricular i pressió arterial Càlcul de la freqüència cardíaca màxima i reserva cardíaca Deriva cardiovascular durant l'esforç prolongat Variabilitat de la freqüència cardíaca (VFC) i modulació autonòmica 7 Resposta a l'exercici i adaptacions de l'esportista Resposta cardiovascular aguda a l'exercici Factors moduladors de la freqüència cardíaca Adaptacions cròniques: el cor de l'esportista en repòs Comportament del cor entrenat durant l'exercici Avaluació i exploració cardiovascular en l'esport Fisiologia Respiratòria 8 Vies aèries, mecànica ventilatòria i volums Organització anatòmica de les vies respiratòries Estructura pulmonar i membranes pleurals Les cinc etapes de la respiració Mecànica ventilatòria: gradients i musculatura Volums i capacitats pulmonars estàtiques Ventilació minut i paràmetres dinàmics Nomenclatura respiratòria clínica 9 Difusió de gasos, transport d'oxigen i CO2 Lleis físiques aplicades als gasos respiratoris Regulació del sistema respiratori Fisiopatologia de la hipòxia tissular Transport sanguini d'oxigen i corba de dissociació de l'hemoglobina Diferència arteriovenosa d'oxigen Mecanismes de transport de diòxid de carboni Ajust de la dinàmica ventilatòria en l'exercici 10 Resposta a l'exercici i ambients extrems Dinàmica ventilatòria durant l'exercici incremental Resposta cardiorespiratòria: exercici dinàmic vs.

estàtic Fisiologia de l'alta muntanya i hipòxia hipobàrica Aclimatació crònica, rendiment i mal d'altura Fisiologia subaquàtica i patologies hiperbàriques 11 Fisiologia Renal — Anatomia, nefrona i depuració urinària Funcions Generals i Metabòliques del Ronyó Anatomia de l'Aparell Urinari La Nefrona: Unitat Funcional del Ronyó Fisiologia de la Filtració Glomerular i Paràmetres Hemodinàmics Reabsorció, Secreció i Control del Volum Urinari Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 2 Impacte de l'Exercici Físic sobre la Funció Renal 12 Sistema Neuro-Endocrí — Control hormonal i glàndules Integració neuroendocrina i concepte d'hormona Control jeràrquic: l'eix hipotàlem-hipòfisi i la retroalimentació Glàndules perifèriques: tiroide, paratiroide i suprarenals Pàncrees endocrí, gònades i dinàmica durant l'exercici Metabolisme Energètic i Bioenergètica 13 Vies metabòliques i el 'continuum' Metabolisme, bioenergètica i el cicle de l'ATP Les tres vies metabòliques de resíntesi d'ATP El concepte de Continuum Energètic Capacitat metabòlica, potència i eficiència mecànica 14 VO2màx, cinètica d'oxigen i llindars Consum d'oxigen: definició, expressió i factors determinants Càlcul energètic: equivalents calòrics, METs i mètodes de mesura Cinètica del consum d'oxigen: estat estable, dèficit i deute d'oxigen (EPOC) Transició metabòlica: llindar anaeròbic i llindar de lactat 15 Resum per repassar Nivells d'Organització, Cèl·lula i Teixits Fisiologia Sanguínia Fisiologia Cardiovascular Fisiologia Respiratòria Fisiologia Renal i Sistema Endocrí Bioenergètica i Rendiment Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 3 1 Organització, cèl·lula i membrana EN ACABAR SABRÀS Distingir entre respostes agudes i adaptacions cròniques a l'exercici. Explicar l'organització estructural i composició de la membrana plasmàtica. Classificar els tipus de transport transmembrana segons la despesa energètica. Diferenciar les principals unions cel·lulars i les seves funcions teixitulars. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Com aconsegueix la cèl·lula introduir nutrients o ions quan ja en té més a l'interior que a l'exterior?

La fisiologia estudia els fenòmens físics i químics que fan possible la vida i permeten als éssers vius adaptar-se al medi ambient. Dins d'aquest marc, la fisiologia de l'exercici analitza com reacciona el cos davant el moviment, distingint clarament entre dos tipus de respostes.

ESQUEMA Organització Cel·lular i Membrana Bases Cel·lulars i Histològiques 1 Organització, cèl·lula i membrana 2 Orgànuls i teixits fonamentals Fisiologia General Estudi dels éssers vius Fisiologia de l'Exercici Respostes agudes i adaptacions Nivells Jeràrquics Químic, cel·lular i tissular Membrana Cel·lular Bicapa lipídica selectiva Transports Cel·lulars Passiu, actiu i vesicular Unions Cel·lulars Adherents, impermeables i gap Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 4 Fisiologia i respostes davant l'exercici D'una banda, una resposta aguda representa el conjunt de canvis immediats provocats per un estímul concret durant la sessió d'activitat física.

D'altra banda, una adaptació crònica sorgeix de la repetició sistemàtica i progressiva d'aquests estímuls al llarg del temps mitjançant l'entrenament continuat, aconseguint millores morfològiques, estructurals i funcionals estables. PER RECORDAR-HO L'estímul puntual genera fatiga i una resposta aguda transitòria; la supercompensació reiterada al llarg de setmanes o mesos culmina en una adaptació crònica perdurable. Nivells d'organització biològica del cos humà El funcionament humà s'estructura de manera jeràrquica en diversos graons interconnectats: COMPROVA-HO 2 Quina diferència funcional existeix entre una resposta aguda i una adaptació crònica durant l'exercici?

Estructura cel·lular i membrana plasmàtica La cèl·lula eucariota animal està delimitada per la membrana plasmàtica i conté el citoplasma, format pel citosol (o hialoplasma), el citoesquelet i els orgànuls (vegeu «Bases Cel·lulars i Histològiques — Orgànuls i teixits fonamentals»). La membrana cel·lular només resulta visible mitjançant el microscopi electrònic. La seva estructura fonamental consisteix en una bicapa lipídica integrada per fosfolípids, àcids grassos i colesterol, en la qual s'intercalen grans molècules de proteïnes globulars.

Aquesta arquitectura li confereix una permeabilitat selectiva: actua com una barrera impermeable a ions, glucosa o urea, mentre que gasos com l' i el la travessen amb facilitat. Nivell químic: constituït per àtoms essencials com els bioelements de l'acrònim CHNOPS (carboni, hidrogen, nitrogen, oxigen, fòsfor i sofre). Aquests àtoms formen molècules inorgàniques (estructures petites i simples que no solen contenir carboni excepte el o el , com ara l'aigua i les sals minerals) i molècules orgàniques (cadenes d'esquelet de carboni sintetitzades per organismes que alliberen energia en oxidar-se). 1 CO 2 CH 4 Nivell cel·lular: la cèl·lula és la unitat estructural, funcional i genètica primària.

En els animals trobem diferents especialitzacions eucariotes com neurones, fibres musculars, enteròcits digestius, cèl·lules epitelials i cèl·lules sanguínies (glòbuls vermells o plaquetes). 2 Nivell tissular: agrupacions de cèl·lules similars organitzades per complir funcions concretes. 3 Nivell orgànic: òrgans amb morfologia definida integrats per diversos tipus de teixits. 4 Nivell sistèmic: conjunts d'òrgans interconnectats per coordinar funcions complexes. 5 Organisme: integració funcional i estructural completa de tots els sistemes.

6 O 2 CO 2 Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 5 La superfície cel·lular pot presentar adaptacions especials per augmentar la seva superfície de contacte o reforçar l'adhesió: Esquema de les especialitzacions de membrana cel·lular. ERROR FREQÜENT Confondre les estructures que amplien superfície (microvellositats, invaginacions i interdigitacions) amb les que reforcen unió o mobilitat (cilis i flagels). Recorda que les microvellositats augmenten la capacitat d'absorció sense desplaçar la cèl·lula.

Mecanismes de transport transmembrana La cèl·lula mou soluts petits i macromolècules a través de la membrana mitjançant diferents vies segons el requeriment energètic i el gradient electroquímic. Diagrama del mecanisme de transport actiu de sodi i potassi. Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 6 Tipus de transport Subtipus Despesa d'energia (ATP) Direcció respecte al gradient Mecanisme o característiques Transport passiu Difusió simple No A favor de gradient Sense proteïnes o a través de proteïnes de canal. Difusió facilitada No A favor de gradient Unió a proteïnes transportadores que canvien de conformació.

Osmosi No A favor de gradient Flux passiu d'aigua a través de la membrana. Transport actiu Bombes iòniques Sí (despesa d'ATP) En contra de gradient electroquímic Transporta substàncies com en la bomba / . Transport de macromolècules Endocitosi Sí Internament cap al citoplasma Ingesta de partícules: pinocitosi, endocitosi mediada per receptors i fagocitosi. Exocitosi Sí Cap al medi extracel·lular Vesícules que s'uneixen a la membrana per alliberar neurotransmissors, hormones o enzims. COMPROVA-HO 3 En quina condició fonamental una substància requereix transport actiu per creuar la membrana?

Unions cel·lulars especialitzades Les cèl·lules s'organitzen entre si i amb la matriu extracel·lular mitjançant connexions específiques segons el seu paper funcional: Desmosomes (unions adherents o mecàniques): aporten resistència mecànica mitjançant plaques proteiques connectades a filaments d'actina i queratina. Hemidesmosomes: estructures adhesives similars que connecten diferents tipus cel·lulars o ancores amb el suport basal. Unions impermeables (estretes): segellen l'espai intercel·lular impedint el pas de molècules entre cèl·lules adjacents.

Unions en fenedura (comunicants o gap junctions): porus que permeten el pas directe d'ions i petites molècules, coordinant activitats ràpides i el flux energètic cel·lular. Na+ K+ Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 7 COMPROVA-HO 4 Quina és la funció clau de les unions en fenedura o gap junctions respecte a les unions impermeables? IDEES CLAU La resposta aguda és immediata davant una sessió física, mentre que l'adaptació crònica requereix estímuls repetits per induir canvis estructurals. Els éssers vius s'organitzen des del nivell químic (CHNOPS) fins al nivell d'organisme complet.

La membrana cel·lular és una bicapa lipídica amb permeabilitat selectiva lliure per a gasos ( , ) però tancada a ions i molècules grans. El transport passiu no gasta ATP i opera a favor de gradient; el transport actiu utilitza ATP per anar contra gradient. Les unions cel·lulars compleixen rols diferents: adherents (desmosomes), de segellat (impermeables) o de pas i comunicació (gap junctions). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 5. Quins són els sis bioelements principals continguts a l'acrònim CHNOPS? 6. Com es diferencien la difusió simple i la difusió facilitada?

BASES CEL·LULARS I HISTOLÒGIQUES 2 Orgànuls i teixits fonamentals EN ACABAR SABRÀS Distingir les funcions específiques dels orgànuls membranosos i no membranosos de la cèl·lula. Definir el paper biològic de la matriu extracel·lular (MEC) i comparar la seva consistència en diferents teixits. Diferenciar les glàndules exocrines de les endocrines segons la seva via de secreció. Classificar els quatre tipus de teixits bàsics i les variants del teixit muscular i epitelial. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 7 Per què un teixit tan dur com l'os i un de tan fluid com la sang pertanyen al mateix grup bàsic de teixits?

O 2 CO 2 Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 8 Orgànuls citoplasmàtics i sistema d'endomembranes El citoplasma cel·lular està format pel medi intern soluble i un conjunt d'estructures especialitzades. El citosol (o hialoplasma) representa aproximadament el 55 % del volum cel·lular. Té una consistència física semblant a la d'un gel i conté aigua, proteïnes, electròlits i glucosa. Aquest medi actua com a seu de reaccions metabòliques, permet el magatzem de reserves energètiques i facilita moviments cel·lulars ameboides. Immers en el citosol trobem el sistema membranós intern. El reticle endoplasmàtic forma una xarxa interconnectada de sacs tancats i túbuls ramificats.

S'organitza en dues regions principals: Reticle endoplasmàtic rugós (RER): presenta ribosomes adherits a la cara externa; sintetitza proteïnes i components per a les membranes cel·lulars. Reticle endoplasmàtic llis (REL): manca de ribosomes; participa en la síntesi de lípids, el transport intern i el magatzem de substàncies. Els ribosomes són complexos macromoleculars desproveïts de membrana bicapada (vegeu «Bases Cel·lulars i Histològiques — Organització, cèl·lula i membrana»), constituïts per àcid ribonucleic (ARN) i proteïnes. La seva funció exclusiva és la traducció i síntesi proteica.

L'aparell de Golgi està format per agrupacions de cisternes o sacs aplanats anomenats dictiosomes, cadascun actuant com a unitat funcional sense ribosomes adherits. Aquest orgànul rep proteïnes i lípids del RER, duu a terme la seva glicosilació, empaqueta els compostos en vesícules secretores i sintetitza lisosomes primaris. Esquema del trànsit de substàncies entre RER, aparell de Golgi i vesícules. Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 9 Les vesícules intracel·lulars actuen com a compartiments d'emmagatzematge i digestió: Lisosomes: contenen enzims hidrolítics de digestió per degradar molècules i deixalles cel·lulars.

Peroxisomes: orgànuls proveïts d'enzims oxidatius encarregats de la desintoxicació cel·lular i del catabolisme oxidatiu d'àcids grassos. Vacúols: reservoris que emmagatzemen substàncies per a ús posterior o per a la seva expulsió (com les inclusions lipídiques típiques dels adipòcits). COMPROVA-HO 8 Quina relació funcional seqüencial mantenen el RER i l'aparell de Golgi en el destí d'una proteïna?

Bioenergètica mitocondrial, citoesquelet i nucli cel·lular Els mitocondris funcionen com les centrals energètiques de la cèl·lula eucariota, responsables de la respiració cel·lular i de la producció d'energia mitjançant reaccions d'oxidació i fosforilació per generar ATP (vegeu «Metabolisme Energètic i Bioenergètica — Vies metabòliques i el 'continuum'»). Esquema dels compartiments membranaris i funcions energètiques del mitocondri. L'arquitectura mitocondrial consta de dos compartiments i dues membranes: Membrana externa: llisa i contínua, limita l'orgànul amb el citosol. Membrana interna: replegada formant crestes, on s'esdevé la síntesi d'ATP.

Espai intermembrana: zona compresa entre ambdues membranes. Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 10 Matriu mitocondrial: espai intern on es produeix la hidròlisi i l'oxidació de substrats per obtenir molècules senzilles i energia. El suport mecànic intern depèn del citoesquelet, un entramat proteic tridimensional que fixa els orgànuls, manté la morfologia cel·lular i intervé en el transport intern i la divisió. Està format per tres elements: El nucli cel·lular és l'orgànul de major mida i el centre directiu de les funcions cel·lulars.

Consta d'una membrana nuclear doble, un nucleoplasma intern, el nuclèol (implicat en la divisió cel·lular i producció de ribosomes) i la cromatina, formada per ADN (àcid desoxiribonucleic). L'ADN està compost per dues cadenes antiparal·leles de polinucleòtids enrotllades en doble hèlix al voltant d'un eix, contenint les instruccions per al desenvolupament, creixement, funcionament i reproducció cel·lular. COMPROVA-HO 9 Quins dos elements diferencials formen l'estructura física del mitocondri pel que fa a membranes i espais?

Introducció a la histologia i matriu extracel·lular La histologia (terme provinent del grec histos, teixit) és la branca de la ciència identificada amb l'anatomia microscòpica que analitza l'estructura fina, el desenvolupament i el comportament funcional dels teixits orgànics. Un teixit es defineix com una associació de cèl·lules similars i coordinades per acomplir una funció fisiològica comuna. Les cèl·lules no estan aïllades: es troben envoltades per la matriu extracel·lular (MEC). La MEC és la substància intercel·lular sintetitzada per les pròpies cèl·lules que determina les propietats mecàniques i bioquímiques de cada teixit.

DEFINICIÓ La matriu extracel·lular (MEC) és la xarxa no cel·lular present entre les cèl·lules d'un teixit. Està formada bàsicament per aigua, proteïnes i glicoproteïnes, variant notablement en densitat i composició química segons l'especialització tissular. La consistència i proporció de la MEC permet diferenciar clarament els teixits: Teixit ossi: matriu mineralitzada sòlida amb cristalls de sals càlciques. Teixit muscular: matriu enriquida en una xarxa fibril·lar proteica que suporta la tracció. Sang: matriu completament líquida (el plasma sanguini). Microfilaments: polímers prims relacionats amb la motilitat i la forma superficial.

1 Filaments intermedis: elements de tracció que confereixen rigidesa estructural. 2 Microtúbuls: cilindres proteics buits que guien el trànsit vesicular i l'organització del fus acromàtic. Els centríols són estructures especialitzades derivades de microtúbuls que orquestren la divisió cel·lular. 3 Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 11 COMPROVA-HO 10 Per què la sang i els ossos es classifiquen en la mateixa categoria bàsica tot tenint textures tan diferents? Teixit epitelial i classificació glandular El teixit epitelial està constituït per una o diverses capes de cèl·lules íntimament unides amb molt poca matriu extracel·lular entremig.

S'encarrega de cobrir i protegir les superfícies externes i cavitats corporals internes, modular el pas i transport de substàncies entre compartiments i desenvolupar activitat secretora. Segons la seva disposició i funció es classifica en dues grans modalitats: 1. Epiteli membranós (o de revestiment) Recobreix òrgans i conductes. Es distingeixen dues variants segons la protecció necessària: Amb queratina: capa protectora impermeable resistent a l'abrasió, present a la capa superficial de la pell (epidermis). Sense queratina: cèl·lules vives fins a la superfície més externa, formant les mucoses (mucosa digestiva i respiratòria). 2.

Epiteli glandular Agrupació de cèl·lules amb alta despesa energètica altament especialitzades en la síntesi i expulsió de substàncies. Poden ser estructures unicel·lulars o multicel·lulars, i es classifiquen segons la destinació del seu producte: Tipus de glàndula Lloc d'abocament de la secreció Exemples biològics Exocrina Allibera el contingut cap a cavitats o superfícies mitjançant conductes excretors. Glàndules salivars. Endocrina Aboca les substàncies directament al torrent sanguini o al líquid intersticial. Hipòfisi, tiroides i glàndules suprarenals. ERROR FREQÜENT Confondre el criteri de classificació de les glàndules.

Una glàndula no es classifica com a endocrina o exocrina per la mida o per la naturalesa química del líquid secretat, sinó per la presència o absència d'un conducte de drenatge: les exocrines disposen de conducte cap a llums o superfícies externes, mentre que les endocrinesaboquen directament a la sang o medi intersticial. Teixit conjuntiu, muscular i nerviós Juntament amb l'epiteli, el cos humà es construeix a partir de tres teixits fonamentals addicionals: Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 12 ESQUEMA Els quatre teixits bàsics corporals Teixit conjuntiu o connectiu És un dels més estesos i abundants de l'organisme.

Es troba a l'interior i al voltant de gairebé tots els òrgans. Actua com a suport estructural unint i sostenint les estructures corporals, facilita el transport de substàncies i defensa l'organisme davant possibles agents invasors. Teixit muscular Teixit contràctil especialitzat en la generació de força i moviment. S'organitza en tres tipus: Muscular llis: de contracció involuntària, forma les capes musculars de les vísceres buides, com les parets del tub digestiu o els vasos sanguinis. Muscular estriat o esquelètic: associat a l'esquelet ossi, de control voluntari i patró estriat visible al microscopi.

Muscular cardíac: teixit muscular estriat involuntari que constitueix exclusivament la paret contràctil del cor (el miocardi). Teixit nerviós Teixit encarregat de la captació, anàlisi i transmissió de senyals elèctrics per a la comunicació orgànica. Conté tres elements cel·lulars i vasculars bàsics: Neurones: cèl·lules excitables que reaccionen a estímuls tant interns com externs, conduint potencials d'acció; són els efectors de la comunicació interorgànica. Cèl·lules glials (neuroglia): cèl·lules de suport que aporten sustentació mecànica, metabòlica i protecció a les neurones.

Endoteli vascular: revestiment dels nombrosos vasos sanguinis que irriguen aquest teixit; l'elevada densitat vascular és deguda al seu extraordinari consum d'oxigen i energia. COMPROVA-HO 11 Quins elements cel·lulars donen suport estructural i nutricional a les neurones dins del teixit nerviós? Epitelial Membranós o glandular Conjuntiu Suport, unió i defensa Muscular Llis, estriat i cardíac Nerviós Neurones i glia Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 13 IDEES CLAU El reticle endoplasmàtic rugós sintetitza proteïnes que l'aparell de Golgi modifica, empaqueta i distribueix.

Els mitocondris actuen com a centrals de síntesi d'ATP mitjançant oxidació cel·lular en les seves dues membranes i matriu. La matriu extracel·lular (MEC) varia des de líquida (sang) fins a sòlida mineralitzada (os), conferint les propietats al teixit. El teixit epitelial presenta cèl·lules unides amb mínima MEC, dividint-se en membranós (amb o sense queratina) i glandular (endocrí o exocrí). Els 4 teixits fonamentals del cos humà són l'epitelial, el conjuntiu (connectiu), el muscular (llis, esquelètic i cardíac) i el nerviós. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12. Quina diferència funcional i estructural bàsica existeix entre els peroxisomes i els lisosomes? 13.

Com es classifiquen funcionalment les glàndules exocrines en contraposició a les endocrines? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 14. Quina característica defineix el transport cel·lular actiu? 15. Quina molècula pot creuar lliurement la bicapa lipídica per difusió? 16. Quin tipus d'unió cel·lular permet el pas directe de petites molècules entre cèl·lules? 17. Com s'anomena la resposta fisiològica immediata que ocorre durant una sessió d'entrenament?

Només transporta molècules d'aigua a) Es produeix a favor de gradient b) No consumeix energia cel·lular c) Utilitza ATP en contra de gradient d) Glucosa a) Oxigen b) Ió sodi c) Urea d) Desmosoma a) Gap junction b) Hemidesmosoma c) Unió impermeable d) Adaptació crònica a) Resposta aguda b) Hipertròfia c) Supercompensació d) Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 14 18. Quin orgànul cel·lular és responsable de la glicosilació de macromolècules i formació de lisosomes primaris? 19. On es localitza físicament el teixit muscular llis en l'organisme humà? 20. Quin tret defineix la matriu extracel·lular pròpia del teixit ossi? 21.

Quin component del teixit nerviós protegeix i proporciona sustentació funcional a les neurones? Nuclèol a) Mitocondri b) Aparell de Golgi c) Reticle endoplasmàtic llis d) Inserit als ossos a) A l'epidermis queratinitzada b) A vísceres i vasos c) A la paret ventricular d) Cristalls minerals amb calci a) Absència total de proteïnes b) Matriu exclusivament líquida c) Mínima presència intercel·lular d) Cèl·lules glials a) Microfilaments d'actina b) Endoteli capil·lar c) Centríols lliures d) Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 15 3 Plasma, eritròcits i hemoglobina EN ACABAR SABRÀS Definir el concepte de volèmia i quantificar la partició entre plasma i elements cel·lulars.

Distinguir de manera precisa entre plasma sanguini i sèrum. Relacionar la funció osmòtica de l'albúmina amb la pressió oncòtica vascular. Descriure les característiques estructurals dels eritròcits i les formes de transport d'oxigen i diòxid de carboni per mitjà de l'hemoglobina. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 22 Per què si centrifugem sang amb anticoagulant obtenim plasma, però si deixem que la sang coaguli abans d'extreure el líquid obtenim sèrum? La sang és un teixit connectiu líquid fonamental per mantenir la constància del medi intern corporal. Aquest fluid circula de manera ininterrompuda pel sistema vascular per connectar cadascun dels teixits de l'organisme.

ESQUEMA Organització de la Fisiologia Sanguínia Fisiologia Sanguínia 3 Plasma, eritròcits i hemoglobina 4 Leucòcits, hemostàsia, grups sanguinis i sistema limfàtic Plasma sanguini Fracció líquida (55% de la volèmia) Aigua i soluts 91,5% aigua, sals, glucosa i metabòlits Proteïnes plasmàtiques Albúmina, globulines i fibrinogen Elements formes Fracció cel·lular (45% de la volèmia) Eritròcits Transporten O2 i CO2 amb hemoglobina Leucòcits i plaquetes Defensa immunitària i hemostàsia Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 16 Funcions fonamentals de la sang El teixit sanguini acompleix diverses tasques biològiques clau que garanteixen la supervivència i la coordinació orgànica: Transport sistèmic: mobilitza gasos respiratoris com l'oxigen ( ) i el diòxid de carboni ( ), a més de nutrients, productes metabòlics, hormones i enzims.

Regulació fisiològica: col·labora en la distribució de missatgers endocrins i actua de termoregulador dissipant o conservant l'escalfor corporal. Protecció orgànica: evita pèrdues de fluid mitjançant la coagulació i l'agregació plaquetària (vegeu «Fisiologia Sanguínia — Leucòcits, hemostàsia, grups sanguinis i sistema limfàtic») i combat agents patògens mitjançant cèl·lules immunitàries i anticossos. Manteniment de l'homeòstasi: equilibra l'aigua, el balanç hidroelectrolític i l'estabilitat del pH del medi intern. Volèmia i composició fraccionada de la sang La volèmia es defineix com el volum total de sang que conté l'organisme d'un individu.

En una persona adulta estàndard, la volèmia equival a aproximadament el 8% del pes corporal. EXEMPLE En un individu adult de 70 kg de pes corporal, la volèmia total és de 5.600 mL. D'aquest volum circulant, 3.000 mL corresponen a la fracció líquida (plasma) i 2.600 mL corresponen a la massa d'eritròcits. Quan una mostra sanguínia se sotmet a centrifugació, s'observa clarament la partició física dels seus components: Fracció líquida (Plasma): constitueix el 55% del volum sanguini total. Fracció cel·lular o elements formes: representa el 45% restant. El 99% d'aquestes cèl·lules són eritròcits, mentre que la resta correspon a leucòcits i plaquetes.

COMPROVA-HO 23 Quina fracció cel·lular predomina de manera gairebé absoluta entre els elements formes sanguinis? Composició química del plasma i diferència amb el sèrum El plasma sanguini és una solució aquosa complexa que actua com a vehicle de transport. O 2 CO 2 Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 17 Esquema dels percentatges dels components del plasma sanguini.

Fracció plasmàtica Percentatge relatiu Components principals i valors típics Aigua 91,5% (900 g/L) Solvent principal que transporta substàncies i regula la temperatura Proteïnes plasmàtiques 7,0% (75 g/L) Albúmina (55%), globulines (40%) i fibrinogen (4%) Substàncies no proteiques 1,5% (17,95 g/L) Electròlits ( ), nutrients (glucosa, lípids: àcids grassos lliures, VLDL, LDL, HDL), vitamines i gasos dissolts Metabòlits de rebuig Fracció menor dissolta Urea (8-20 mg/dL), creatinina (0,4-1,4 mg/dL), àcid úric (2,3- 7,3 mg/dL) i bilirubina total (0,25-1,5 mg/dL) La presència de proteïnes al torrent sanguini genera la pressió oncòtica, una variant de la pressió osmòtica induïda per aquests col·loides que reté l'aigua a l'interior dels capil·lars i impedeix la formació d'edemes.

L'albúmina és la principal responsable d'aquesta retenció d'aigua i actua com a reserva nutritiva. Les globulines acompleixen funcions immunitàries defensives com a anticossos, mentre que el fibrinogen permet la coagulació. La gran majoria d'aquestes molècules se sintetitzen al fetge, a excepció dels anticossos, que són secretats per cèl·lules plasmàtiques. ERROR FREQÜENT No confongueu mai plasma i sèrum sanguini. El plasma és la fracció líquida obtinguda afegint un anticoagulant abans de centrifugar; per tant, conté fibrinogen i altres factors de coagulació. En canvi, el sèrum s'obté quan la sang ha coagulat prèviament: és plasma desproveït de fibrinogen i de factors consumits en el coàgul.

COMPROVA-HO 24 Quina és la diferència bioquímica principal entre el plasma sanguini i el sèrum? Na , Cl + Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 18 Hematopoesi i l'origen dels elements formes La renovació contínua de les cèl·lules sanguínies rep el nom d'hematopoesi. En l'organisme adult, la producció de la totalitat dels eritròcits, de les plaquetes i de la majoria dels leucòcits té lloc a la medul·la òssia vermella, teixit situat a l'interior de l'os esponjós (com ara les epífisis dels ossos llargs). La medul·la òssia groga, en canvi, està formada principalment per teixit adipós.

Tots els elements cel·lulars de la sang deriven d'una mateixa precursora: la cèl·lula mare pluripotent hematopoètica. A partir d'aquesta cèl·lula mare primordial es diferencien dos grans llinatges: Llinatge mieloide: origina els megacariòcits (dels quals s'alliberen les plaquetes), els mieloblasts (que donen lloc als granulòcits: neutròfils, eosinòfils i basòfils), els monòcits (futurs macròfags) i els proeritroblasts, que progressen fins a transformar-se en eritròcits madurs. Llinatge limfoide: genera els limfoblasts, precursors dels limfòcits B i T.

PROCÉS Línies de diferenciació de l'hematopoesi 1 Cèl·lula mare pluripotent Localitzada a la medul·la òssia vermella 2 Precursors mieloides i limfoides Diferenciació en dos grans llinatges cel·lulars 3 Estadis de maduració Proeritroblasts, mieloblasts, megacariòcits i limfoblasts 4 Elements madurs circulants Eritròcits, plaquetes i leucòcits alliberats a la sang Eritròcits i hemoglobina: estructura i transport de gasos Els eritròcits (també anomenats glòbuls vermells o hematies) són cèl·lules altament especialitzades en el transport d' i entre els capil·lars alveolars i les cèl·lules perifèriques.

Tenen una morfologia de disc bicòncau que optimitza la superfície d'intercanvi de gasos i facilita la seva deformitat a l'hora de travessar capil·lars estrets. Morfologia bicòncava característica d'un eritròcit humà. O 2 CO 2 Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 19 La vida mitjana d'un eritròcit en circulació és de 120 dies, moment en què és retirat pel sistema reticuloendotelial en un equilibri constant entre l'eritropoesi i l'hemòlisi. Els recomptes fisiològics normals són: En dones: aproximadament 4,5 milions d'eritròcits per mil·límetre cúbic (o mL). En homes: aproximadament 5,0 milions d'eritròcits per mil·límetre cúbic (o mL).

L'hemoglobina és una proteïna tetramèrica de conformació globular present a l'interior dels eritròcits, responsable del color vermell sanguini. Disposa de quatre cadenes polipeptídiques associades cadascuna a un grup hemo amb un àtom central de ferro ( ), el qual és capaç d'unir reversiblement una molècula d' . Els valors típics són de i de . Gas transportat Via o mecanisme de transport Proporció percentual en sang Oxigen ( ) Lligat a l'hemoglobina (oxihemoglobina) 98,5% (aprox. 20 mL /100 mL de sang) Dissolt físicament al plasma 1,5% (aprox.

0,3 mL /100 mL de sang) Diòxid de carboni ( ) En forma d'ió bicarbonat ( ) per acció de l'anhidrasa carbònica 70% Unit a grups amino de l'hemoglobina (carbaminohemoglobina) 20-25% Dissolt físicament al plasma 5-10% COMPROVA-HO 25 Com es transporta la immensa majoria de l'oxigen i del diòxid de carboni a la sang? IDEES CLAU La volèmia representa aproximadament el 8% de la massa corporal d'un adult sa. La sang està composta per un 55% de plasma líquid i un 45% d'elements cel·lulars formes, dels quals el 99% són eritròcits. L'albúmina és la proteïna més abundant del plasma (55%) i és fonamental per mantenir la pressió oncòtica vascular.

El plasma conté fibrinogen i factors de coagulació intactes, mentre que el sèrum és el fluid obtingut després de produir-se la coagulació. La vida mitjana de l'eritròcit és de 120 dies, sintetitzant-se a la medul·la òssia vermella mitjançant l'hematopoesi. L'oxigen viatja en un 98,5% lligat a l'hemoglobina, mentre que el es transporta majoritàriament com a ió bicarbonat (70%). Fe2+ O 2 14 ± 2 g/dL en homes 13 ± 2 g/dL en dones O 2 O 2 O 2 CO 2 HCO 3 CO 2 Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 20 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 26. Quin volum de plasma i d'eritròcits té un individu estàndard de 70 kg amb una volèmia de 5.600 mL? 27.

Per quina raó una davallada acusada de l'albúmina plasmàtica provocaria acumulació de líquid intersticial? 28. Quines són les tres formes de transport sanguini del diòxid de carboni i quina és la més rellevant? FISIOLOGIA SANGUÍNIA 4 Leucòcits, hemostàsia, grups sanguinis i sistema limfàtic EN ACABAR SABRÀS Distingir morfològicament i funcionalment els diferents tipus de leucòcits. Descriure les etapes de l'hemostàsia des de la lesió vascular fins al coàgul de fibrina. Determinar la compatibilitat de transfusió sanguínia segons els sistemes AB0 i Rh. Identificar les funcions protectores dels ganglis limfàtics i la melsa.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 29 Com aconsegueix el cos aturar ràpidament una pèrdua de sang sense bloquejar la circulació general? Els leucòcits i la defensa immunitària Els leucòcits o glòbuls blancs són les cèl·lules sanguínies encarregades de combatre infeccions i participar activament en els processos immunes. La seva funció abasta la protecció contra cossos estranys que penetren al torrent sanguini com ara al·lèrgens, la destrucció de cèl·lules mutades o tumorals, i la col·laboració en la cicatrització netejant teixits necrosats, bacteris i glòbuls vermells senescents.

Es classifiquen morfològicament en granulòcits (o polimorfonuclears) i agranulòcits segons la presència visible de grànuls al seu citoplasma. Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 21 Grup Tipus cel·lular Característiques morfològiques Funció principal Granulòcits Neutròfils Nucli multilobulat; grànuls citoplasmàtics evidents. Resposta inflamatòria aguda i fagocitosi d'alta intensitat; moren en fagocitar formant el pus. Eosinòfils Nucli bilobulat amb grànuls granulars citoplasmàtics. Fagocitosi de complexos antigen- anticòs, defensa contra paràsits i inactivació de substàncies vasoactives com la histamina. Basòfils Nucli bilobulat; nombrosos grànuls amb mediadors vasoactius.

Intervenció clau en processos d'hipersensibilitat i reaccions al·lèrgiques davant agents externs. Agranulòcits Monòcits / Macròfags Gran mida; nucli dentat o amb forma de fenedura. En passar als teixits connectius esdevenen macròfags; destrueixen residus cel·lulars i regeneren lisosomes rere la fagocitosi. Limfòcits Cèl·lules més petites de la sèrie blanca amb nucli rodó i prominent. Defensa adaptativa específica; es divideixen en limfòcits B (immunitat humoral i síntesi d'anticossos) i limfòcits T (immunitat cel·lular).

A diferència dels neutròfils que es destrueixen en exercir la seva acció fagocítica, els macròfags cel·lulars tenen la capacitat de refer els seus enzims lítics mitjançant la regeneració dels lisosomes, treballant predominantment en el teixit connectiu de l'organisme per mantenir el recanvi cel·lular fisiològic. COMPROVA-HO 30 Quina diferència funcional existeix entre el destí d'un neutròfil i el d'un macròfag després de fagocitar? Plaquetes i el procés d'hemostàsia Les plaquetes o trombòcits no són cèl·lules completes, sinó fragments citoplasmàtics anucleats que adopten forma de discs biconvexos.

S'originen a la medul·la òssia vermella mitjançant el despreniment citoplasmàtic a partir d'una cèl·lula gegant multinucleada i polipoïdal anomenada megacariòcit, que conté gran densitat d'orgànuls. L'hemostàsia és el conjunt fisiològic coordinat de mecanismes destinats a aturar l'hemorràgia quan es produeix una lesió vascular. Aquest procediment es desenvolupa de manera seqüencial a través de tres fases complementàries: Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 22 Esquema de les etapes seqüencials del procés hemostàtic vascular.

La cascada de coagulació es bifurca inicialment en dues rutes d'activació: la via intrínseca (engegada pel contacte sanguini amb superfícies danyades i col·lagen exposat, activant successivament el factor XIIa, XIa, IXa fins a convergir) i la via extrínseca (iniciada ràpidament pel factor tissular alliberat pel teixit danyat, que actua amb el factor VIIa). Ambdues vies convergeixen en la via comú, on s'activa el factor Xa que converteix la protrombina en trombina; aquesta transforma el fibrinogen soluble en filaments sòlids de fibrina, la qual s'estabilitza gràcies al factor XIIIa constituint la xarxa de contenció hemostàtica.

Vasoconstricció vascular immediata: En rebre la lesió o per reflex simpàtic, la paret del vas sanguini es contreu ràpidament per reduir el diàmetre de la llum vascular i minvar la pèrdua de sang. Les plaquetes alliberen simultàniament agents vasoactius com la serotonina per sostenir la contracció vascular. 1 Adhesivitat i agregació plaquetària (tap plaquetari): Les plaquetes entren en contacte amb les fibres de col·lagen exposades a la paret vascular danyada i s'hi adhereixen ràpidament. A continuació, experimenten agregació unint-se entre si mitjançant l'alliberament d'activadors plaquetaris com l'adenosina difosfat (ADP) i serotonina, segellant així petites bretxes vasculars.

2 Cascada de coagulació sanguínia: Si la ruptura vascular és d'entitat important, es posa en marxa la xarxa enzimàtica plasmàtica de la coagulació, la qual consolida el tap plaquetari temporal en un coàgul ferm de fibrina que finalment serà retractat i reparat mitjançant factors de creixement cel·lulars. 3 Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 23 ERROR FREQÜENT Confondre el tap plaquetari amb el coàgul de sang definitiu.

El tap plaquetari és una unió mecànica temporal de trombòcits activats (hemostàsia primària), mentre que el coàgul definitiu requereix la transformació enzimàtica plasmàtica del fibrinogen en xarxes insolubles de fibrina catalitzada per la trombina (hemostàsia secundària). COMPROVA-HO 31 Quin paper compleix la serotonina secretada durant l'hemostàsia? Grups sanguinis: sistema AB0, factor Rh i transfusió La membrana dels eritròcits conté a la seva superfície unes estructures glicoproteiques determinades genèticament que actuen com a aglutinògens (o antígens).

En el sistema sanguini humà AB0, la presència o absència d'aquests antígens defineix el tipus de grup sanguini: Grup A: Presenta a la membrana l'aglutinogen A i sintetitza anticossos plasmàtics naturals anti-B. Grup B: Expressa a la superfície l'antigen B i conté anticossos en el plasma sanguini anomenats anti-A. Grup AB: Expressa ambdós aglutinògens (A i B) a l'eritròcit i manca totalment d'aglutinines anti-A i anti-B. Grup 0: No expressa cap aglutinogen eritrocitari a la membrana cel·lular, però conté simultàniament anticossos anti-A i anti-B al plasma.

Pel que fa al factor Rh, els individus classificats com a Rh positius expressen l'antigen corresponent a la superfície del glòbul vermell, mentre que els individus Rh negatius en manquen. Una persona amb Rh positiu pot rebre sense rebuig sang Rh positiva o Rh negativa, mentre que els subjectes amb Rh negatiu únicament poden tolerar transfusions procedents de donants que també siguin Rh negatius. Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 24 Taula de compatibilitat sanguínia per a transfusions entre donants i receptors. PER RECORDAR-HO El grup AB+ és el receptor universal perquè conté tots els antígens a l'eritròcit i per tant el seu plasma no combat cap glòbul vermell forà.

A l'altre extrem, el grup 0- constitueix el donant universal, ja que mancar completament d'aglutinògens A, B i Rh impedeix que els anticossos del receptor provoquin una aglutinació immunitària adversa.

La matriu de compatibilitat transfusional es resumeix de la següent manera segons els antígens que reconeix el receptor: Grup del receptor Donants compatibles admesos AB+ 0-, 0+, B-, B+, A-, A+, AB-, AB+ (Receptor universal) AB- 0-, B-, A-, AB- A+ 0-, 0+, A-, A+ A- 0-, A- B+ 0-, 0+, B-, B+ B- 0-, B- Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 25 Grup del receptor Donants compatibles admesos 0+ 0-, 0+ 0- Únicament 0- COMPROVA-HO 32 Per què una persona del grup sanguini 0 no pot rebre eritròcits del grup A o B?

Anatomia funcional del sistema limfàtic i la melsa El sistema limfàtic és un entramat vascular que drena els teixits en coordinació estreta amb el sistema circulatori sanguini. Està integrat per una xarxa de capil·lars i vasos limfàtics pels quals flueix la limfa, un líquid clar que circula des dels espais intersticials teixidars. Aquests capil·lars van unint-se formant vasos de diàmetre creixent fins a desembocar al compartiment venós general a través de les venes subclàvies. Diagrama de la connexió circulatòria entre vasos limfàtics i vasos sanguinis. Els ganglis limfàtics són òrgans capsulats del sistema immunitari distribuïts en grups en diferents regions anatòmiques de l'organisme.

Actuen com a autèntics reductes defensius: quan un territori és envaït per virus o bacteris, els ganglis propers s'activen, filtren les partícules estranyes contingudes a Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 26 la limfa i comencen a produir grans contingents de limfòcits per neutralitzar la infecció; aquesta intensa proliferació cel·lular és la responsable que els ganglis augmentin visiblement de mida i esdevinguin palpables. La melsa és un òrgan limfoide situat a la regió superior esquerra de la cavitat abdominal, immediatament darrere de l'estómac.

Desenvolupa dues funcions fisiològiques fonamentals: actua com a estació de filtratge de la sang per retirar bacteris, paràsits i altres agents infecciosos, a més de processar, depurar i servir de reservori funcional per a la sang circulant. PROCÉS Seqüència fisiològica del procés d'hemostàsia COMPROVA-HO 33 Quina és la causa de la tumefacció o inflamació d'un gangli limfàtic durant un procés infecciós? Lesió vascular Ruptura de la paret de l'endoteli i exposició de fibres. 1 Vasoconstricció Espasme vascular immediat per reflex simpàtic i serotonina. 2 Tap plaquetari Adhesió i agregació plaquetària sobre el col·lagen exposat.

3 Cascada enzimàtica Activació de les vies intrínseca, extrínseca i comú. 4 Malla de fibrina La trombina forma fibrina constituint el coàgul definitiu. 5 Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 27 IDEES CLAU Els leucòcits es divideixen en granulòcits (neutròfils, eosinòfils, basòfils) i agranulòcits (monòcits/macròfags i limfòcits B i T), cadascun amb funcions immunes específiques. Les plaquetes deriven de la fragmentació dels megacariòcits a la medul·la òssia vermella i constitueixen el pilar bàsic de l'hemostàsia. L'hemostàsia segueix tres etapes: vasoconstricció vascular, agregació plaquetària amb formació del tap i consolidació del coàgul mitjançant la malla de fibrina.

En el sistema AB0 i Rh, el grup sanguini AB+ és el receptor universal gràcies a la presència de tots els antígens, mentre que el 0- actua com a donant universal per carència de determinants antigènics. El sistema limfàtic retorna líquid a la circulació subclàvia, mentre que els ganglis limfàtics i la melsa depuren microorganismes i coordinen respostes defensives. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 34. Quins leucòcits intervenen activament en processos d'hipersensibilitat i al·lèrgies mitjançant substàncies vasoactives? 35. Quina molècula catalitza directament la transformació de fibrinogen en la xarxa estable de fibrina durant la coagulació? 36.

On drena finalment la xarxa de vasos del sistema limfàtic per reintegrar la limfa al torrent circulatori? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 37. Quin percentatge aproximat del pes corporal d'un adult representa la volèmia? 38. Quina diferència fonamental presenta el sèrum en comparació amb el plasma? 39. On té lloc principalment l'hematopoesi en un individu adult? 40. Com viatja la major fracció de l'oxigen sanguini?

15% a) 8% b) 45% c) 55% d) No conté electròlits a) Manca d'albúmina b) Manca de fibrinogen c) Té més eritròcits d) Pàncrees exocrí a) Medul·la òssia groga b) Medul·la òssia vermella c) Múscul esquelètic d) Lligat a l'hemoglobina a) Com a ió bicarbonat b) Unit a l'albúmina c) Dissolt en plasma d) Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 28 41. Quin tipus de leucòcit es caracteritza per generar el pus després de fagocitar? 42. A partir de quina cèl·lula precursora es formen les plaquetes a la medul·la òssia? 43. Quin grup sanguini actua com a donant universal en les transfusions? 44. Quina funció bàsica realitza la melsa a la cavitat abdominal superior?

Limfòcit T a) Neutròfil b) Eosinòfil c) Basòfil d) Megacariòcit a) Eritroblast b) Limfòcit B c) Monòcit d) 0- a) AB+ b) AB- c) 0+ d) Produir plaquetes a) Filtrar i emmagatzemar sang b) Sintetitzar histamina c) Segregar protrombina d) Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 29 5 Anatomia funcional i electrofisiologia EN ACABAR SABRÀS Descriure el recorregut hemodinàmic de la sang a través dels circuits pulmonar i sistèmic. Identificar les quatre vàlvules cardíaques i la seva funció antireflux. Explicar la jerarquia de descàrrega dels centres del sistema conductor cardíac. Relacionar les ones i segments de l'ECG amb els seus fenòmens elèctrics miocàrdics.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 45 Com aconsegueix el cor coordinar la contracció mecànica de milions de cèl·lules sense necessitar que un nervi arribi de manera individual a cadascuna d'elles? El sistema cardiovascular actua com una unitat de transport continu formada per una bomba impulsora (el cor), una xarxa de conductes de distribució (els vasos sanguinis) i un medi líquid (la sang). ESQUEMA Mapa de la Fisiologia Cardiovascular 1.

Anatomia funcional del cor: capes, cambres i irrigació El cor se situa a la regió central del tòrax i s'estructura en tres capes tissulars ben diferenciades de fora a dins: Fisiologia Cardiovascular 5 Anatomia funcional i electrofisiologia 6 Hemodinàmica, cicle cardíac i regulació 7 Resposta a l'exercici i adaptacions de l'esportista Anatomia i electrofisiologia Càmeres, vàlvules, sinciti i ECG Hemodinàmica i cicle Pressions, volums i regulació Resposta a l'exercici Adaptacions agudes i cor d'esportista Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 30 Pericardi: és un sac membranós extern que embolcalla l'òrgan.

Consta d'una capa fibrosa protectora i una làmina serosa amb un espai intermedi ple de líquid lubricant, el qual redueix la fricció durant la contracció muscular. Miocardi: és la capa mitjana muscular i contràctil, responsable directa de generar la força de bombament mecànic. Endocardi: és l'epiteli intern prim que revesteix la superfície interior de les cavitats cardíaques i les vàlvules. Interiorment, l'òrgan disposa de quatre cambres: dues aurícules superiors receptores de sang i dos ventricles inferiors impulsors. L'aportament de sang propi al teixit muscular miocàrdic s'efectua mitjançant les artèries coronàries dreta i esquerra, les quals s'originen a la base de l'aorta.

Esquema anatòmic de la irrigació arterial coronària cardíaca. Quan es produeix un creixement excessiu del miocardi (miocardiopatia hipertròfica), la vascularització coronària pot esdevenir insuficient per cobrir les noves demandes metabòliques, provocant un dèficit d'oxigenació local. COMPROVA-HO 46 Quina és la funció clau del líquid pericàrdic contingut al sac membranós extern? 2. Dinàmica dels circuits vasculars i aparell valvular L'arbre circulatori s'organitza en una doble circulació tancada i asimètrica: el circuit menor o pulmonar i el circuit major o sistèmic.

Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 31 Diagrama del circuit circulatori entre càmeres cardíaques i vàlvules. Per garantir que el flux de sang sigui unidireccional i evitar el retorn retrògrad, el cor disposa de quatre estructures valvulars clau: Vàlvula tricúspide: comunica l'aurícula dreta amb el ventricle dret. Vàlvula pulmonar: regula la sortida des del ventricle dret cap a l'artèria pulmonar. Vàlvula mitral: controla el pas des de l'aurícula esquerra cap al ventricle esquerre. Vàlvula aòrtica: connecta el ventricle esquerre amb l'arrel de l'artèria aorta.

Circuit Origen cardíac Destinació anatòmica Funció principal Circulació menor (pulmonar) Ventricle dret Pulmons (a través de l'artèria pulmonar) Oxigenar la sang desoxigenada i retornar- la a l'aurícula esquerra per les venes pulmonars. Circulació major (sistèmica) Ventricle esquerre Tots els teixits corporals (mitjançant l'aorta) Subministrar nutrients i oxigen a les cèl·lules perifèriques i recollir deixalles metabòliques i .

Els vasos sanguinis encarregats d'aquest transport presenten diferències funcionals i estructurals evidents: Artèries i arterioles: vasos eferents amb parets musculars gruixudes i distensibles que suporten altes pressions en transportar el fluid des del cor cap a la perifèria. CO 2 Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 32 Capil·lars: vasos microscòpics formats per una monocapa cel·lular permeable on es produeix l'intercanvi de gasos i nutrients. Venes i vènules: vasos aferents de parets més primes que retornen la sang cap a les aurícules cardíaques. ERROR FREQÜENT Creure que les artèries sempre porten sang oxigenada i les venes sang desoxigenada.

La definició és estrictament anatòmica: les artèries surten del cor (l'artèria pulmonar transporta sang venosa desoxigenada) i les venes arriben al cor (les venes pulmonars transporten sang plenament oxigenada). COMPROVA-HO 47 Quina vàlvula creua la sang en passar des del ventricle esquerre a la circulació sistèmica? 3. El miocardi com a sinciti funcional i el sistema de conducció Les cèl·lules musculars cardíaques són curtes, ramificades i mononucleades. Es troben unides entre si per discos intercalars (vegeu «Bases Cel·lulars i Histològiques — Organització, cèl·lula i membrana»).

Aquestes unions cel·lulars permeten que l'estímul elèctric es transmeti instantàniament en sèrie i en paral·lel, fent que el miocardi funcioni com un sinciti funcional. Hi ha dos sincitis aïllats elèctricament pel teixit fibrós de les vàlvules: l'auricular i el ventricular.

Característica Múscul cardíac (miocardi) Múscul esquelètic Morfologia cel·lular Ramificada, curta, amb un sol nucli central Cilíndrica, llarga, paral·lela, polinucleada Tipus de contracció Involuntària, rítmica i automàtica Voluntària o reflexa Connexió intercel·lular Discos intercalars (unió sincicial) Fibres independents aïllades per fàscies L'activació elèctrica s'origina i distribueix mitjançant una xarxa conductora especialitzada formada per components amb freqüències intrínseques de despolarització decreixents: Nòdul sinoatrial (S-A): situat a l'aurícula dreta, és el marcapassos natural prioritari per la seva freqüència espontània més ràpida (60-80 batecs per minut).

1 Nòdul atrioventricular (A-V): retarda breument la conducció elèctrica i té una freqüència automàtica intrínseca de 40-60 batecs per minut. 2 Feix de His: branca conductora que travessa l'envà interventricular dividint-se en branques dreta i esquerra. 3 Cèl·lules de Purkinje: xarxa terminal subendocàrdica d'alta velocitat amb un ritme espontani subsidiari de reserva de 15-40 batecs per minut. 4 Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 33 PER RECORDAR-HO L'ordre de comandament elèctric segueix el principi de la major freqüència: Nòdul S-A > Nòdul A- V > Feix de His > Fibres de Purkinje. Si falla la instància superior, pren el control la següent en la jerarquia automàtica.

COMPROVA-HO 48 Què passa si s'avaria completament el nòdul sinoatrial? 4. L'electrocardiograma (ECG): derivacions i anàlisi d'ones L'electrocardiograma (ECG) és el registre gràfic superficial de l'activitat elèctrica generada pel cor en cada cicle mecànic. L'avaluació habitual consta de 12 derivacions estàndard: Derivacions bipolars d'extremitats: registren la diferència de potencial elèctric entre dues extremitats corporals (I, II i III). Derivacions monopolars ampliades: comparen un elèctrode explorador amb un punt central calculat (aVR, aVL i aVF). Derivacions precordials: sis elèctrodes situats a punts definits sobre la superfície toràcica (V1, V2, V3, V4, V5 i V6).

Esquema del sistema de conducció i ones de l'ECG. Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 34 El traçat característic reflecteix les fases successives de despolarització i repolarització de les càmeres cardíaques: Ona P: ona arrodonida petita que reflecteix la despolarització i consegüent contracció auricular. La seva absència indica disfunció del nòdul sinusal. Interval PR: temps transcorregut entre la despolarització auricular i l'arribada de l'impuls a la massa ventricular, que reflecteix el retard al nòdul A-V i l'estimulació del feix de His. Complex QRS: deflexió àmplia i punxeguda generada per la ràpida despolarització dels ventricles.

La repolarització auricular queda emmascarada dins d'aquest voltatge potent. Segment ST: línia isoelèctrica que marca la fase inicial de relaxació ventricular. Una desviació de la seva horitzontalitat plana sol alertar sobre una manca d'oxigen al miocardi (isquèmia). Ona T: ona positiva ampla que representa la repolarització elèctrica ventricular. Una polaritat negativa anormal delata defectes de recuperació tissular. COMPROVA-HO 49 Quina anomalia fisiològica suggereix una alteració o desplaçament en el segment ST? IDEES CLAU El cor està format per tres capes: el pericardi serós i fibrós protector, el miocardi muscular contràctil i l'endocardi endotelial intern.

La circulació és doble i tancada: la menor s'encarrega d'oxigenar la sang als pulmons i la major de nodrir totes les cèl·lules perifèriques de l'organisme. Les vàlvules cardíaques (tricúspide, pulmonar, mitral i aòrtica) asseguren el sentit únic del flux sanguini i impedeixen el retorn o reflux retrògrad. El miocardi actua com un sinciti funcional gràcies als discos intercalars, permetent una transmissió elèctrica ràpida i sincrònica. El nòdul sinoatrial és el marcapassos natural del cor gràcies a la seva major freqüència de descàrrega espontània ( ).

L'ECG estàndard de 12 derivacions reflecteix l'ona P (despolarització auricular), el complex QRS (despolarització ventricular) i l'ona T (repolarització ventricular). COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 50. Per quina raó el nòdul sinoatrial governa el ritme cardíac per davant de les cèl·lules de Purkinje? 51. Quina diferència funcional existeix entre l'ona P i el complex QRS en l'anàlisi de l'ECG?

60-80 batecs/min Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 35 FISIOLOGIA CARDIOVASCULAR 6 Hemodinàmica, cicle cardíac i regulació EN ACABAR SABRÀS Distingir les fases del cicle cardíac i relacionar-les amb els sorolls cardíacs Calcular la despesa cardíaca i la reserva de freqüència cardíaca Explicar la llei de Frank-Starling i els determinants de precàrrega i postcàrrega Descriure el mecanisme de la deriva cardiovascular i la interpretació bàsica de la VFC PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 52 Per què quan corres a un ritme constant durant més de mitja hora el teu pols puja progressivament tot i no haver augmentat la velocitat?

El cicle cardíac: fases, vàlvules i correlació acústica La funció mecànica del cor requereix una alternança rítmica i coordinada entre períodes d'ompliment i períodes de contracció. El cicle cardíac comprèn tots els esdeveniments elèctrics, mecànics i de flux que es produeixen des de l'inici d'un batec fins al començament del següent. Aquest cicle es divideix en dues grans etapes: la diàstole (fase de relaxació muscular i d'ompliment sanguini de les cambres) i la sístole (fase de contracció muscular i ejecció sanguínia cap als circuits vasculars). En condicions basals de repòs, la diàstole ventricular té una durada d'aproximadament el doble respecte a la sístole.

L'ompliment ventricular durant la fase diastòlica és principalment un procés passiu: el volum d'ompliment ventricular passiu durant la diàstole representa aproximadament el 70% del volum total. El percentatge restant s'assoleix gràcies a la contracció de les aurícules (sístole auricular), que actua com a bomba d'encebament final abans de la contracció ventricular. Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 36 Esquema de les etapes del cicle cardíac i la seva correspondència electrocardiogràfica.

La seqüència mecànica té un reflex directe en el registre de l'electrocardiograma (per a les bases bioelèctriques, vegeu «Fisiologia Cardiovascular — Anatomia funcional i electrofisiologia»): COMPROVA-HO 53 Quines vàlvules provoquen amb el seu tancament cadascun dels dos sorolls cardíacs principals? Inici de la sístole ventricular: Coincideix temporalment amb el complex QRS d'activació elèctrica. La pressió intraventricular augmenta bruscament i supera la pressió auricular, provocant el tancament de les vàlvules auriculoventriculars (mitral a l'esquerra i tricúspide a la dreta). Aquest tancament valvular ràpid genera el primer so cardíac o soroll lub.

1 Obertura i ejecció sistòlica: L'increment continuat de pressió ventricular força l'obertura de les vàlvules semilunars (aòrtica i pulmonar), impulsant el volum sistòlic cap a l'artèria aorta i l'artèria pulmonar. 2 Final de la sístole i inici de la diàstole: Coincideix amb la repolarització ventricular que representa l'ona T. La caiguda de la pressió ventricular per sota de la pressió arterial fa que la sang tendeixi a retornar, provocant el tancament sobtat de les vàlvules aòrtica i pulmonar. Aquest xoc valvular produeix el segon so cardíac o soroll dub.

3 Fisiologia General i de l'Exercici: Apunts i Resum CAFE 37 Regulació intrínseca: precàrrega, postcàrrega, inotropisme i cronotropisme El cor humà manté la capacitat intrínseca d'ajustar la seva resposta mecànica als canvis de retorn venós i de resistències del circuit. Aquesta regulació depèn de quatre paràmetres cardinals: Precàrrega (llei de…