Aparell Circulatori: Estructura, Vasos i Hemodinàmica

I 0 flashcards i 2 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FISIOLOGIA HUMANA Grau en Fisioteràpia Universitat Pompeu Fabra AprenAI 2026-2027 Apunts de Fisiologia Humana sobre l'aparell circulatori: circuits sanguinis, capes vasculars, distensibilitat i principis de la funció circulatòria.

APREN.AI Índex 1 Organització general del sistema circulatori i transport sanguini Components essencials de l'aparell cardiovascular Dinàmica del transport de substàncies en l'organisme Rutes del circuit sanguini: circuits major, menor i sistemes porta 2 Estructura vascular, distensibilitat i hemodinàmica Estructura i tipologia dels vasos sanguinis Distensibilitat vascular i distribució del volum sanguini Principis de control de la funció circulatòria 3 Resum per repassar Organització general i circuits sanguinis Vasos sanguinis i propietats estructurals Distensibilitat i hemodinàmica Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Aparell Circulatori: Estructura, Vasos i Hemodinàmica 1 1 Organització general del sistema circulatori i transport sanguini EN ACABAR SABRÀS Identificar els tres components essencials de l'aparell cardiovascular humà. Distingir les rutes de la circulació pulmonar, sistèmica i coronària. Reconèixer les substàncies transportades i els òrgans implicats en la seva captació i eliminació. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què les artèries no sempre contenen sang amb un alt nivell d'oxigen?

Components essencials de l'aparell cardiovascular L'aparell cardiovascular constitueix un circuit tancat i unidireccional encarregat de canalitzar el flux sanguini per rutes determinades. La seva funció primordial és garantir la distribució homogènia de nutrients, gasos respiratoris i molècules missatgeres, a més de retirar els residus metabòlics cel·lulars. Aquest sistema s'estructura a partir de tres elements interconnectats: Cor: actua com una potent bomba impulsora mecànica capaç de mobilitzar un volum proper als 7.200 L de sang al dia.

Vasos sanguinis: xarxa de conductes tancats que comprèn vasos de distribució (artèries), àrees d'intercanvi de substàncies (capil·lars) i vies col·lectores de retorn (venes). Sang: medi líquid de transport constituït per plasma i elements cel·lulars en suspensió.

Dinàmica del transport de substàncies en l'organisme La sang vehicula una gran varietat de compostos entre les diferents estructures de l'organisme, cobrint tres necessitats logístiques clau: Tipus de flux Substàncies transportades Origen Destí final Entrada al cos Oxigen ( ) Nutrients i aigua Pulmons Tub digestiu Totes les cèl·lules Fetge (i resta de teixits) Entre teixits cel·lulars Residus de rebuig Defenses immunitàries i coagulació Hormones Reserves energètiques Cèl·lules corporals Constituents permanents Glandes endocrines Fetge i teixit adipós Fetge Cèl·lules diana Cèl·lules diana Totes les cèl·lules Eliminació de l'organisme Rebuig del metabolisme Calor corporal Diòxid de carboni ( ) Totes les cèl·lules Totes les cèl·lules Totes les cèl·lules Ronyons Pell Pulmons O 2 CO 2 Aparell Circulatori: Estructura, Vasos i Hemodinàmica 2 De tots els elements transportats, l'aportació d'oxigen és la més crítica.

La interrupció del flux oxigenat cerebral durant més de 5 minuts d'hipòxia provoca danys neuronals irreversibles que condueixen a un estat vegetatiu. Davant d'una aturada cardíaca, l'accés ràpid a desfibril·ladors és imprescindible per restablir el pols abans de sobrepassar aquesta finestra temporal. COMPROVA-HO 2 Quina és la raó mèdica per la qual un desfibril·lador s'ha d'emprar en menys de 5 minuts davant d'una aturada cardíaca?

Rutes del circuit sanguini: circuits major, menor i sistemes porta La sang es mou sempre en un sentit establert gràcies a l'existència de vàlvules cardíaques i vasculars que impedeixen el reflux: S'estableixen tres patrons circulatoris essencials en el cos humà: ERROR FREQÜENT Confondre el tipus de vas amb el grau d'oxigenació de la sang que condueix. Les artèries no sempre transporten sang oxigenada, ni les venes desoxigenada. La definició correcta és anatòmica: les artèries surten del cor i les venes hi entren. A la circulació pulmonar, l'artèria pulmonar porta sang pobra en oxigen, mentre que les venes pulmonars porten sang hiperoxigenada.

DEFINICIÓ Un sistema porta és una disposició vascular singular on dos llits capil·lars es disposen en sèrie unint vasos del mateix tipus (artèria-artèria o vena-vena) abans de reincorporar-se a la circulació central. Al cos humà es troben el sistema porta hepàtic, el renal i l'hipofisiari. Cor Art ries e ˋ Capil lars Venes Cor Circulació pulmonar (menor): el ventricle dret bombeja sang desoxigenada cap als pulmons a través de l'artèria pulmonar. Després d'oxigenar-se, el torrent retorna a l'aurícula esquerra per les venes pulmonars.

1 Circulació sistèmica (major): el ventricle esquerre impulsa la sang arterial oxigenada a l'artèria aorta, irrigant totes les cèl·lules del cos, i torna dessaturada d'oxigen a l'aurícula dreta per les venes caves. 2 Circulació coronària: brancatge especialitzat dins del sistema sistèmic dedicat exclusivament a la nutrició del miocardi, procedent de l'aorta i desguassant directament a les cambres cardíaques mitjançant el si coronari. 3 Aparell Circulatori: Estructura, Vasos i Hemodinàmica 3 PROCÉS Circuit sanguini doble IDEES CLAU El sistema cardiovascular és un circuit clos que mou uns 7.200 L de sang al dia.

L'oxigen és la substància més essencial; períodes d'hipòxia superiors a 5 minuts provoquen danys cerebrals irreversibles. Artèries són vasos que surten del cor i venes els que hi retornen, amb independència del nivell d'oxigenació. Els sistemes porta disposen dos llits de capil·lars en sèrie en els territoris hepàtic, renal i hipofisiari. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. En què es diferencia funcionalment el criteri anatòmic de vas del seu contingut de gasos a la circulació pulmonar? 4. Quins tres sistemes porta s'identifiquen a l'organisme humà? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Quin volum aproximat de sang bombeja diàriament el cor en condicions normals?

Ventricle dret Impulsa sang desoxigenada a l'artèria pulmonar 1 Pulmons Intercanvi gasós als capil·lars alveolars 2 Ventricle esquerre Rep sang oxigenada per les venes pulmonars 3 Circulació sistèmica Aorta distribueix a tots els òrgans perifèrics 4 Venes caves Retorn venós a l'aurícula dreta 5 10.000 L al dia a) 7.200 L al dia b) 5.000 L al dia c) 1.200 L al dia d) Aparell Circulatori: Estructura, Vasos i Hemodinàmica 4 6. Quant de temps d'aturada del flux d'oxigen al cervell condueix irreversiblement a estat vegetatiu? 7. Quin vas condueix sang oxigenada provinent de l'intercanvi alveolar cap al cor? 8. Quina característica anatòmica defineix exclusivament un sistema porta?

2 Estructura vascular, distensibilitat i hemodinàmica EN ACABAR SABRÀS Descriure la composició histològica i el diàmetre funcional dels diferents vasos sanguinis. Calcular i definir el concepte fisiològic de distensibilitat vascular. Comprendre com es distribueix el volum sanguini entre reservoris i vasos de pressió. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per què si es produeix una hemorràgia moderada el cos extreu sang principalment de les venes? Estructura i tipologia dels vasos sanguinis La paret dels vasos sanguinis s'adapta a les demandes hemodinàmiques del circuit mitjançant diverses capes o túniques concèntriques: Endoteli: monocapa cel·lular íntima en contacte directe amb el flux.

Actua com a barrera física i sintetitza mediadors de senyalització paracrina per controlar el creixement vascular, l'absorció i la pressió arterial. Túnica íntima: formada per l'endoteli i una làmina de teixit connectiu elàstic que capacita artèries i venes per canviar el seu calibre. Musculatura llisa: disposada en capes circulars i helicoïdals amb una contracció sostinguda basal anomenada to muscular, regulat per compostos vasoactius (hormones, neurotransmissors i senyals paracrins). Teixit connectiu fibrós: embolcall extern que confereix resistència estructural i protecció contra sobreestiraments.

Més de 1 minut a) Més de 15 minuts b) Més de 5 minuts c) Més de 30 minuts d) Artèria pulmonar a) Aorta descendent b) Vena cava superior c) Venes pulmonars d) L'absència total de vàlvules a) Una pressió arterial molt elevada b) Paret arterial sense capa muscular c) Dos llits capil·lars en sèrie d) Aparell Circulatori: Estructura, Vasos i Hemodinàmica 5 Tipus de vas Diàmetre mitjà Gruix paret Funció mecànica i adaptacions estructurals Artèries 4,0 mm 1,0 mm Condueixen sang a altes pressions i velocitats; paret gruixuda amb molt teixit elàstic i muscular. Arteríoles 30,0 µm 6,0 µm Vasos de control de resistència i flux cap als capil·lars; paret muscular molt desenvolupada amb esfínters.

Capil·lars 8,0 µm 0,5 µm Zones d'intercanvi de soluts; paret finíssima constituïda únicament per endoteli fenestrat o porós. Vènules 20,0 µm 1,0 µm Drenen el territori capil·lar cap a la circulació venosa; presenten vàlvules contra la gravetat. Venes 5,0 mm 0,5 mm Reservori capacitiu amb flux a baixes pressions; parets primes, distensibles i amb vàlvules anti-reflux. COMPROVA-HO 10 Quina adaptació estructural fa que les arteríoles siguin els principals vasos reguladors del flux local? Distensibilitat vascular i distribució del volum sanguini La distensibilitat vascular reflecteix la facultat que té un vas per dilatar-se quan augmenta la pressió intraluminal.

Aquest eixamplament redueix la resistència hemodinàmica i facilita un increment del cabal circulant: Aquesta propietat és marcadament diferent entre el territori arterial i el venós: les venes són de 6 a 10 vegades més distensibles que les artèries. En conseqüència, a una pressió equivalent són capaces de contenir un volum de sang immensament superior. Aquesta disparitat física condiciona una distribució asimètrica de la volèmia: Venes, vènules i sins venosos: allotgen el 64 % del volum sanguini total, funcionant com el gran reservori corporal. Artèries: allotgen únicament el 13 % del volum. Circulació pulmonar: reté al voltant del 9 %. Cor: conté prop del 7 %.

Arteríoles i capil·lars sistèmics: allotgen el 7 % restant. PER RECORDAR-HO Les venes són els «magatzems» de sang gràcies a la seva alta distensibilitat (64 % de la volèmia), mentre que les artèries són canonades de «pressió» resistents que gestionen el pols cardíac amb menys volum (13 %). Distensibilitat vascular = Canvi de pressi × Volum inicial o ˊ Canvi de volum Aparell Circulatori: Estructura, Vasos i Hemodinàmica 6 Principis de control de la funció circulatòria La regulació cardiovascular es regeix per tres principis hemodinàmics universals: COMPROVA-HO 11 Com reacciona el sistema vascular perifèric davant una exposició al fred extrem per protegir el cervell?

ESQUEMA Distribució percentual del volum sanguini Ajustament del flux tissular local: cada teixit regula el seu propi subministrament segons les seves demandes metabòliques particulars. Davant d'una hipotèrmia severa, el sistema prioritza la irrigació encefàlica i produeix vasoconstricció perifèrica cutània i a les extremitats per preservar els òrgans vitals. 1 Determinació de la despesa cardíaca: el cabal circulant total (volum minut) equival a la suma integrada de tots els fluxos locals que retornen al cor mitjançant el retorn venós.

2 Control de la pressió arterial: la pressió es manté regulada de forma coordinada modulant la resistència perifèrica en l'àmbit microvascular i modificant la despesa cardíaca de la bomba central. 3 Sistema venós (64 %) Venes, vènules i sins venosos reservori Artèries sistèmiques (13 %) Distribució a altes pressions Circulació pulmonar (9 %) Xarxa alveolar d'oxigenació Cor (7 %) Volum en cambres cardíaques Microcirculació (7 %) Arteríoles i capil·lars d'intercanvi Aparell Circulatori: Estructura, Vasos i Hemodinàmica 7 IDEES CLAU L'endoteli és la capa interna de tots els vasos i sintetitza substàncies paracrines que regulen el to vascular.

Les arteríoles actuen com les vàlvules mestres de resistència del flux cap al territori capil·lar. Les venes tenen una distensibilitat de 6 a 10 vegades superior a les artèries i emmagatzemen el 64 % de la sang. La despesa cardíaca depèn directament del retorn venós procedent de tots els teixits corporals. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 12. Per quina raó mecànica les venes allotgen la major proporció del volum sanguini de l'organisme? 13. Com influeix el to vascular en la resistència perifèrica? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 14. Quin percentatge de la sang es localitza al sistema venós en condicions basals? 15.

Quina túnica vascular està en contacte directe amb la sang a tots els tipus de vasos? 16. Quina relació de distensibilitat presenten les venes respecte de les artèries? 17. Quin és el principal factor determinant del volum minut o despesa cardíaca total?

9 % a) 30 % b) 64 % c) 13 % d) Adventícia a) Muscular circular b) Capa elàstica externa c) Endoteli d) De 6 a 10 cops superior a) La meitat de distensibles b) Són iguals c) 20 cops inferior d) La freqüència respiratòria a) La tensió muscular voluntària b) El retorn venós tissular c) El gruix de l'endoteli d) Aparell Circulatori: Estructura, Vasos i Hemodinàmica 8 3 Resum per repassar Organització general i circuits sanguinis Concepte Definició i característiques Aparell cardiovascular Circuit tancat i unidireccional impulsat pel cor com a bomba (7.200 L/dia) que distribueix nutrients, oxigen i senyals i recull residus. Artèries vs.

Venes Les artèries surten del cor (porten sang desoxigenada cap als pulmons i oxigenada al cos); les venes entren al cor (retornen sang dels teixits o pulmons). Circulació pulmonar Circuit menor que porta sang desoxigenada des del ventricle dret als pulmons i retorna sang oxigenada a l'aurícula esquerra. Circulació sistèmica Circuit major que impulsa sang oxigenada des del ventricle esquerre cap a la resta del cos i retorna per les venes caves a l'aurícula dreta. Circulació coronària Branca de la circulació sistèmica dedicada exclusivament a la irrigació del múscul cardíac que drena al si coronari.

Sistema porta Disposició vascular en què dos llits capil·lars es connecten en sèrie unint vasos del mateix tipus (hepàtic, renal i hipofisiari). Hipòxia cerebral Manca d'oxigen al cervell que a partir de 5 minuts produeix lesions irreversibles i condueix a un estat vegetatiu. Vasos sanguinis i propietats estructurals Vas o túnica Funció i propietats principals Endoteli Capa interna cel·lular comuna a tots els vasos; actua com a barrera física i sintetitza compostos paracrins vasoactius. Túnica íntima Endoteli i teixit connectiu elàstic que permet canvis de calibre en artèries i venes.

Musculatura llisa Responsable del to muscular vascular sota control nerviós, hormonal i paracrí; molt desenvolupada en artèries i arterioles. Artèries Vasos de distribució amb paret gruixuda i elàstica que suporten altes pressions i velocitats de flux. Arteríoles Vasos de control de resistència amb esfínters musculars que regulen el flux local cap a la microcirculació. Capil·lars Vasos microscòpics de paret unicel·lular endotelial porosa on té lloc l'intercanvi de gasos i substàncies. Venes Vasos de baixa pressió, paret prima i alta capacitat que actuen com a reservori sanguini i disposen de vàlvules antireflux.

Aparell Circulatori: Estructura, Vasos i Hemodinàmica 9 Distensibilitat i hemodinàmica Principi hemodinàmic Bases funcionals Distensibilitat vascular Capacitat d'un vas d'augmentar de volum davant increments de pressió; les venes són de 6 a 10 cops més distensibles que les artèries. Distribució de la volèmia Asimètrica: venes i sins venosos (64 %), artèries (13 %), circulació pulmonar (9 %), cor (7 %) i microcirculació (7 %). Control local del flux Cada teixit regula el seu flux segons les necessitats pròpies (per exemple, vasoconstricció perifèrica en hipotèrmia per protegir el cervell).

Determinació de la despesa cardíaca El flux total (volum minut) està condicionat per la suma dels fluxos locals que retornen al cor (retorn venós). Regulació de la pressió arterial Depèn de manera combinada del control del flux local (resistència perifèrica) i de la despesa cardíaca. Aparell Circulatori: Estructura, Vasos i Hemodinàmica 10 Solucions de les preguntes de repàs 1. La denominació d'artèria es deu exclusivament al fet de sortir del cor cap a la perifèria; a la circulació pulmonar, transporta sang desoxigenada cap als pulmons. 2. El teixit cerebral no tolera la manca d'oxigen. Més de 5 minuts d'hipòxia provoquen la transició a un estat vegetatiu irreversible. 3.

Anatòmicament les artèries surten del cor i les venes hi arriben. No obstant això, a la circulació pulmonar l'artèria pulmonar porta sang desoxigenada i les venes pulmonars condueixen sang altament oxigenada. 4. S'identifiquen el sistema porta hepàtic, el renal i l'hipofisiari, formats per dos llits capil·lars interconnectats en sèrie. 5. b) 7.200 L al dia. El cor humà arriba a mobilitzar uns 7.200 litres de sang cada dia pel circuit vascular. 6. c) Més de 5 minuts. Una hipòxia mantinguda per sobre dels 5 minuts provoca lesions neuronals greus i estat vegetatiu. 7. d) Venes pulmonars. Les venes pulmonars recullen la sang oxigenada dels pulmons i la porten a l'aurícula esquerra. 8.

d) Dos llits capil·lars en sèrie. Un sistema porta consisteix en la connexió en sèrie de dues xarxes capil·lars consecutives. 9. Perquè les venes actuen com a reservori sanguini d'alta distensibilitat i contenen gairebé dos terços (64 %) del volum sanguini corporal total. 10. La presència d'una capa muscular molt potent en proporció al seu lumen, dotada d'esfínters que modulen el pas de sang cap als capil·lars. 11. Executa una vasoconstricció perifèrica a les extremitats per reduir-hi el reg i desviar el flux sanguini oxigenat cap a estructures vitals com l'encèfal. 12.

Perquè tenen una distensibilitat vascular molt alta, entre 6 i 10 vegades més elevada que la de les artèries, permetent-los allotjar el 64 % de la volèmia a baixes pressions. 13. El to muscular és la contracció sostinguda de la musculatura llisa; les substàncies vasoactives modifiquen aquest to per provocar vasoconstricció o vasodilatació, variant directament la resistència. 14. c) 64 %. Les venes i vènules allotgen el 64 % del volum total sanguini gràcies a la seva capacitat com a reservori. 15. d) Endoteli. L'endoteli és la capa més interna present en tota la xarxa vascular des de les artèries fins als capil·lars. 16. a) De 6 a 10 cops superior.

La distensibilitat de les venes multiplica per 6-10 la capacitat de distensió de les parets arterials. 17. c) El retorn venós tissular. La sang total impulsada pel cor respon a la suma de tots els fluxos locals que retornen per la via venosa. Aparell Circulatori: Estructura, Vasos i Hemodinàmica 11