Matemàtiques III UPF Economia: apunts, tests i formulari

Els 4 temes de Mates III (Economia UPF): diagonalització, Lagrange i Kuhn-Tucker, equacions en diferències i EDOs. Esquemes, tests per tema i formulari.

AprenAI
18 secciones · 73 min de lectura
Índice · 18
Tema 1: Àlgebra lineal
01Valors propis, vectors propis i multiplicitats02Diagonalització de matrius i càlcul de potències03Teorema espectral per a matrius simètriques04Formes quadràtiques i caràcter de matrius
Tema 2: Optimització multivariable
05Concavitat, convexitat i extrems lliures06Optimització amb restriccions d'igualtat de Lagrange07Condicions de Kuhn-Tucker per a desigualtats08Resolució pràctica de Kuhn-Tucker i preus ombra
Tema 3: Equacions en diferències
09Conceptes fonamentals i comportament asimptòtic10Equacions lineals de primer ordre completes11Estabilitat i aplicacions financeres de primer ordre12Equacions lineals de segon ordre13Estabilitat i règim oscil·latori de segon ordre
Tema 4: Equacions diferencials
14Fonaments d'integració i trigonometria15Equacions diferencials ordinàries de primer ordre16Equacions diferencials lineals de segon ordre: cas homogeni17Equacions diferencials lineals de segon ordre: cas complet i estabilitat18Formulari
Tema 1
Àlgebra lineal
4 apartados

01Valors propis, vectors propis i multiplicitats

Al acabar sabrás 12 % de los puntos del examen
  • Calcular el polinomi i l'equació característica d'una matriu quadrada.
  • Trobar els valors propis reals i determinar la seva multiplicitat algebraica.
  • Calcular la multiplicitat geomètrica i obtenir una base de l'espai propi associat.
Piénsalo antes de leer

Què li fa una matriu a un vector que apunta exactament en una de les seves direccions fonamentals?

Ver la respuesta

Només n'altera la longitud o el sentit multiplicant-lo per un escalar (el valor propi), sense desviar-ne la direcció original en l'espai.

L'estudi dels valors i vectors propis constitueix la pedra angular de l'àlgebra lineal aplicada a l'economia i l'enginyeria. Permet simplificar transformacions complexes identificant direccions invariants, calcular potències de matrius per analitzar processos dinàmics i estudiar la concavitat o convexitat de funcions de diverses variables.

Esquema
Estructura del bloc d'àlgebra lineal
📐Valors i vectors propisCàlcul d'autovalors, equació característica i multiplicitats
🔄Diagonalització de matriusConstrucció de matrius P i D, i potències A^k
⭐Teorema espectralMatrius simètriques i diagonalització ortogonal
📊Formes quadràtiquesClassificació de signe mitjançant valors propis i menors

1. Definició de valor propi i vector propi

Considerem una matriu quadrada A∈Rn×nA \in \mathbb{R}^{n \times n}. Quan multipliquem AA per un vector qualsevol de l'espai Rn\mathbb{R}^n, el resultat sol ser un nou vector amb una magnitud diferent i una direcció completament nova. Tanmateix, existeixen determinades direccions privilegiades que mantenen la seva orientació.

Definició

Un escalar λ∈R\lambda \in \mathbb{R} s'anomena valor propi (o autovalor) de la matriu AA si existeix un vector v∈Rnv \in \mathbb{R}^n no nul (v≠0⃗v \neq \vec{0}) tal que:

Av=λvA v = \lambda v

El vector vv rep el nom de vector propi (o autovector) associat al valor propi λ\lambda.

Intuïtivament, la matriu AA actua sobre el seu vector propi vv com un simple factor d'escala: l'allarga, l'escurça o li inverteix el sentit segons el valor i signe de λ\lambda, sense alterar la recta sobre la qual descansa.

Exemple

Comprovem si el vector v=(11)v = \begin{pmatrix} 1 \\ 1 \end{pmatrix} és vector propi de la matriu A=(2112)A = \begin{pmatrix} 2 & 1 \\ 1 & 2 \end{pmatrix}:

Av=(2112)(11)=(2⋅1+1⋅11⋅1+2⋅1)=(33)=3(11)=3vA v = \begin{pmatrix} 2 & 1 \\ 1 & 2 \end{pmatrix} \begin{pmatrix} 1 \\ 1 \end{pmatrix} = \begin{pmatrix} 2 \cdot 1 + 1 \cdot 1 \\ 1 \cdot 1 + 2 \cdot 1 \end{pmatrix} = \begin{pmatrix} 3 \\ 3 \end{pmatrix} = 3 \begin{pmatrix} 1 \\ 1 \end{pmatrix} = 3 v

Com que el resultat és exactament 3v3 v amb v≠0⃗v \neq \vec{0}, deduïm que vv és un vector propi de AA associat al valor propi λ=3\lambda = 3.

Error freqüent

Un vector propi mai pot ser el vector nul (v≠0⃗v \neq \vec{0} per definició), ja que A0⃗=λ0⃗A \vec{0} = \lambda \vec{0} es compleix per a qualsevol escalar sense aportar informació sobre la matriu. En canvi, un valor propi sí que pot ser zero (λ=0\lambda = 0); això simplement indica que el sistema homogeni Av=0⃗A v = \vec{0} té solucions no trivials i que la matriu té determinant zero.

Comprueba
Si un vector v compleix A v = 0 amb v distint de zero, és v un vector propi? De quin valor propi?

2. Polinomi característic i equació característica

Per trobar els valors propis d'una matriu sense haver d'endevinar vectors, reorganitzem l'equació fonamental Av=λvA v = \lambda v restant el terme de la dreta:

Av−λv=0⃗  ⟺  (A−λIn)v=0⃗A v - \lambda v = \vec{0} \iff (A - \lambda I_n) v = \vec{0}

on InI_n representa la matriu identitat d'ordre nn. Aquesta expressió és un sistema lineal homogeni. Si la matriu de coeficients (A−λIn)(A - \lambda I_n) fos invertible, l'única solució seria la trivial v=0⃗v = \vec{0}. Per tant, perquè existeixi una solució v≠0⃗v \neq \vec{0}, cal que el sistema sigui compatible indeterminat, condició que exigeix que el seu determinant sigui nul.

Definició

El polinomi característic d'una matriu quadrada AA és el polinomi de grau nn en la variable λ\lambda definit per:

p(λ)=det⁡(A−λIn)p(\lambda) = \det(A - \lambda I_n)

La igualtat p(λ)=0p(\lambda) = 0 rep el nom d'equació característica. Els valors propis reals de AA són exactament les arrels reals de l'equació característica.

D'acord amb el teorema fonamental de l'àlgebra, una matriu d'ordre nn té com a màxim nn valors propis reals (comptant multiplicitats). Si alguna arrel té part imaginària pura o complexa conjugada, la matriu no disposarà de nn valors propis en el cos dels reals R\mathbb{R}.

Exemple

Trobem els valors propis de la matriu A=(−1614)A = \begin{pmatrix} -1 & 6 \\ 1 & 4 \end{pmatrix}:

p(λ)=det⁡(A−λI2)=det⁡(−1−λ614−λ)=(−1−λ)(4−λ)−6=λ2−3λ−10\begin{aligned}p(\lambda)&= \det(A - \lambda I_2) = \det\begin{pmatrix} -1 - \lambda & 6 \\ 1 & 4 - \lambda \end{pmatrix} = (-1 - \lambda)(4 - \lambda) - 6 \\[6pt] &= \lambda^2 - 3\lambda - 10\end{aligned}

Igualem el polinomi a zero per plantejar l'equació característica:

λ2−3λ−10=0  ⟹  λ=3±9−4(1)(−10)2=3±72\lambda^2 - 3\lambda - 10 = 0 \implies \lambda = \frac{3 \pm \sqrt{9 - 4(1)(-10)}}{2} = \frac{3 \pm 7}{2}

Obtenim dos valors propis reals diferents: λ1=5\lambda_1 = 5 i λ2=−2\lambda_2 = -2.

Comprueba
Quants valors propis reals pot tenir una matriu real 3 × 3 amb polinomi característic p(λ) = -(λ - 2)(λ² + 1)?

3. Espai propi, multiplicitat algebraica i multiplicitat geomètrica

Un cop obtingut un valor propi λ\lambda, el conjunt de tots els vectors que satisfan l'equació homogènia forma un subespai vectorial anomenat espai propi (o subespai característic):

Eλ=Nuc⁡(A−λIn)={v∈Rn:(A−λIn)v=0⃗}E_\lambda = \operatorname{Nuc}(A - \lambda I_n) = \{ v \in \mathbb{R}^n : (A - \lambda I_n) v = \vec{0} \}

Aquest subespai conté el vector nul juntament amb tots els vectors propis associats a λ\lambda.

Concepte Notació Definició matemàtica Interpretació
Multiplicitat algebraica ma(λ)m_a(\lambda) Vegades que λ\lambda apareix com a arrel de p(λ)=0p(\lambda) = 0 Repetició teòrica com a solució polinòmica
Multiplicitat geomètrica mg(λ)m_g(\lambda) dim⁡(Eλ)=n−rg⁡(A−λIn)\dim(E_\lambda) = n - \operatorname{rg}(A - \lambda I_n) Nombre de vectors propis linealment independents

Entre ambdues multiplicitats es compleix sempre una relació d'ordre fonamental:

1≤mg(λ)≤ma(λ)1 \le m_g(\lambda) \le m_a(\lambda)

És a dir, la dimensió de l'espai propi és com a mínim 1 i mai pot superar la multiplicitat algebraica. Aquesta relació és el requisit clau que determinarà si una matriu és diagonalitzable (vegeu «Tema 1: Àlgebra lineal — Diagonalització de matrius i càlcul de potències»).

Procés
Càlcul de valors i espais propis
1📝Plantejar det(A - λI) = 0Formular el polinomi característic de grau n
→
2🔍Trobar les arrels realsIdentificar valors propis i multiplicitats algebraiques ma
→
3⚙️Resoldre (A - λI)v = 0Resoldre el sistema homogeni indeterminat per a cada λ
→
4🎯Obtenir la base d'E_λIdentificar vectors linealment independents i comprovar mg
Exemple

Determinem els espais propis i les multiplicitats de la matriu A=(120030001)A = \begin{pmatrix} 1 & 2 & 0 \\ 0 & 3 & 0 \\ 0 & 0 & 1 \end{pmatrix}.

  1. Càlcul de valors propis i multiplicitat algebraica:
    p(λ)=det⁡(1−λ2003−λ0001−λ)=(1−λ)2(3−λ)=0p(\lambda) = \det\begin{pmatrix} 1 - \lambda & 2 & 0 \\ 0 & 3 - \lambda & 0 \\ 0 & 0 & 1 - \lambda \end{pmatrix} = (1 - \lambda)^2(3 - \lambda) = 0
    Els valors propis són λ1=1\lambda_1 = 1 amb ma(1)=2m_a(1) = 2, i λ2=3\lambda_2 = 3 amb ma(3)=1m_a(3) = 1.
  2. Espai propi per a λ1=1\lambda_1 = 1: Resolem (A−1I3)v=0⃗(A - 1 I_3)v = \vec{0}:
    (020020000)(xyz)=(000)  ⟹  2y=0  ⟹  y=0\begin{pmatrix} 0 & 2 & 0 \\ 0 & 2 & 0 \\ 0 & 0 & 0 \end{pmatrix} \begin{pmatrix} x \\ y \\ z \end{pmatrix} = \begin{pmatrix} 0 \\ 0 \\ 0 \end{pmatrix} \implies 2y = 0 \implies y = 0
    Les incògnites xx i zz són lliures. Els vectors tenen la forma (x0z)=x(100)+z(001)\begin{pmatrix} x \\ 0 \\ z \end{pmatrix} = x \begin{pmatrix} 1 \\ 0 \\ 0 \end{pmatrix} + z \begin{pmatrix} 0 \\ 0 \\ 1 \end{pmatrix}. Una base de E1E_1 és {(1,0,0)T,(0,0,1)T}\{ (1, 0, 0)^T, (0, 0, 1)^T \}, de manera que mg(1)=2m_g(1) = 2.
  3. Espai propi per a λ2=3\lambda_2 = 3: Com que ma(3)=1m_a(3) = 1, immediatament sabem que mg(3)=1m_g(3) = 1. Resolem (A−3I3)v=0⃗(A - 3 I_3)v = \vec{0}:
    (−22000000−2)(xyz)=(000)  ⟹  {−2x+2y=0  ⟹  y=x−2z=0  ⟹  z=0\begin{pmatrix} -2 & 2 & 0 \\ 0 & 0 & 0 \\ 0 & 0 & -2 \end{pmatrix} \begin{pmatrix} x \\ y \\ z \end{pmatrix} = \begin{pmatrix} 0 \\ 0 \\ 0 \end{pmatrix} \implies \begin{cases} -2x + 2y = 0 \implies y = x \\ -2z = 0 \implies z = 0 \end{cases}
    Una base de E3E_3 és {(1,1,0)T}\{ (1, 1, 0)^T \}.
Comprueba
Si una matriu quadrada 4 × 4 té un valor propi λ amb multiplicitat algebraica ma(λ) = 3 i el rang de (A - λI) és 2, quina és la multiplicitat geomètrica mg(λ)?
Ideas clave
  • Un vector propi ha de ser estrictament no nul (v≠0⃗v \neq \vec{0}), mentre que el valor propi associat λ\lambda sí que pot ser zero.
  • Els valors propis reals són les arrels del polinomi característic p(λ)=det⁡(A−λIn)=0p(\lambda) = \det(A - \lambda I_n) = 0.
  • L'espai propi Eλ=Nuc⁡(A−λIn)E_\lambda = \operatorname{Nuc}(A - \lambda I_n) és el conjunt de vectors que resolen el sistema homogeni associat.
  • La multiplicitat algebraica ma(λ)m_a(\lambda) és el nombre de vegades que λ\lambda és arrel de l'equació característica.
  • La multiplicitat geomètrica mg(λ)=n−rg⁡(A−λIn)m_g(\lambda) = n - \operatorname{rg}(A - \lambda I_n) representa la dimensió de EλE_\lambda i satisfà sempre 1≤mg(λ)≤ma(λ)1 \le m_g(\lambda) \le m_a(\lambda).
Comprueba lo que has aprendido
Per què cal imposar la condició det⁡(A−λIn)=0\det(A - \lambda I_n) = 0 per trobar els valors propis d'una matriu?
Perquè el sistema homogeni (A−λIn)v=0⃗(A - \lambda I_n)v = \vec{0} tingui solucions no nul·les (vectors propis), la matriu ha de ser no invertible (singular), fet equivalent a tenir determinant nul.
Quina relació de desigualtat vincula sempre la multiplicitat geomètrica i l'algebraica d'un valor propi?
Es compleix que 1≤mg(λ)≤ma(λ)1 \le m_g(\lambda) \le m_a(\lambda): la dimensió de l'espai propi és com a mínim 1 i mai supera la multiplicitat algebraica de l'arrel.
Repaso rápido
0 XP
Quina condició és imprescindible perquè un vector v sigui vector propi de la matriu A?

Estos apuntes pueden contener errores u omisiones. Son un material de apoyo y no sustituyen al temario oficial ni al profesorado: contrasta la información importante. Más información