Apunts de Mètodes de Recerca Criminològica (UPF) amb test

Ciència i procés de recerca — Fonaments epistemològics i demarcació científica

L'estudi científic de la delinqüència i el control social requereix una base epistemològica sòlida que allunyi la disciplina de la mera opinió, el sentit comú o el dogma moral. Abans d'endinsar-se en tècniques estadístiques o dissenys de camp, cal comprendre què distingeix el saber científic d'altres formes de coneixement humà, com s'estructura el mètode i sota quins mecanismes històrics i filosòfics evoluciona la comunitat investigadora.

1. Delimitació conceptual: metodologia, mètode i tècnica

En l'àmbit de la investigació social i criminològica, sovint s'utilitzen de manera indistinta termes que pertanyen a nivells d'abstracció i aplicació molt diferents. Distingir-los amb precisió és el primer requisit per dissenyar una recerca rigorosa:

El procés de recerca és una seqüència estructurada d'actuacions que aplica el mètode hipoteticodeductiu. Aquest mètode té arrels en l'empirisme dels filòsofs de la ciència moderna. Un d'ells, Francis Bacon (defensor del mètode inductiu), va subratllar que el coneixement genuí ha de néixer de l'observació sistemàtica dels fets reals i es va distanciar radicalment de les veritats revelades de la teologia i de les especulacions metafísiques no contrastables.

2. Pilars de la ciència: reproductibilitat i el falsacionisme de Popper

La recerca científica se sosté fonamentalment sobre dos pilars innegociables:

• Reproductibilitat: la capacitat que qualsevol experiment, observació o procediment analític pugui ser replicat per investigadors diferents, en moments temporals diferents i en espais distints, obtenint resultats coherents si es mantenen les mateixes condicions metodològiques.
• Falsabilitat: criteri formulat pel filòsof Karl Popper al segle XX per resoldre el problema de la demarcació (com diferenciar allò que és ciència d'allò que és pseudociència o ideologia).

Fins a l'aparició de l'obra de Popper, predominava la noció del verificacionisme: es creia que com més casos positius s'acumulessin a favor d'una hipòtesi, més «veritable» esdevenia. Popper va demostrar que l'acumulació finita d'observacions favorables no garanteix la veritat universal d'un enunciat general. L'exemple clàssic és el dels cignes: per molts milers de cignes blancs que s'observin, mai no es podrà assegurar amb certesa absoluta que «tots els cignes són blancs»; en canvi, n'hi ha prou amb l'albirament confirmat d'un sol cigne negre per refutar de manera inapel·lable la proposició general.

Històricament, models que es consideraven dogmes indestructibles (com el geocentrisme o la creença en la Terra plana) van ser enderrocats quan les evidències empíriques els van contradir. Així, la ciència no produeix veritats dogmàtiques immutables, sinó hipòtesis provisionals que resisteixen intents constants de refutació.

3. Els criteris de cientificitat segons Mario Bunge

El físic i filòsof de la ciència Mario Bunge, en la seva obra de referència Què és la ciència?, defineix la ciència com un coneixement racional, sistemàtic, exacte, verificable i fal·lible. Lluny de limitar-se a un parell de condicions formals, Bunge desglossa catorze trets característics que defineixen el coneixement científic fàctic:

1. Fàctic: arrenca de l'anàlisi de fets observables del món real i torna a ells per confirmar les seves troballes.
2. Transcendeix els fets: no es limita a registrar la realitat de forma passiva; descarta fets irrellevants, produeix nous fenòmens i formula teories per generalitzar explicacions més enllà del cas aïllat.
3. Analític: aborda problemes concrets descomponent-los en els seus elements constituents per examinar els seus mecanismes interns (per exemple, analitzant factors demogràfics com edat, gènere, nivell educatiu o entorn social).
4. Especialitzat: s'estructura en disciplines autònomes i camps d'estudi amb objectes d'indagació delimitats, sense perdre la connexió interdisciplinària.
5. Clar i precís: defuig l'ambigüitat mitjançant la definició rigorosa de conceptes, la formulació exacta dels problemes i l'ús de llenguatges formals o estandarditzats.
6. Comunicable: és intrínsecament públic; ha de poder-se transmetre mitjançant un llenguatge comprensible per a la comunitat científica, fet que permet que una troballa serveixi de bastida per a altres investigacions.
7. Verificable: les seves hipòtesis s'han de sotmetre a prova mitjançant l'experiència i el contrast empíric sistemàtic, evitant afirmacions dogmàtiques o immunes a la crítica.
8. Metòdic: la recerca no és fruit de l'atzar; procedeix planificadament d'acord amb regles, protocols i fonamentacions teòriques prèvies.
9. Sistemàtic: constitueix un conjunt articulat i interconnectat d'idees, ordenat lògicament i coherent en la seva totalitat, condició que en fa possible la reproductibilitat.
10. General: ubica els fets particulars en pautes o esquemes generals, transcendint allò individual per descobrir tendències col·lectives.
11. Legal: persegueix lleis o patrons constants que permetin entendre les estructures regulars i els processos de la realitat natural o social.
12. Explicatiu: no es conforma amb una descripció unidimensional (observar una variable aïllada), sinó que identifica causes i mecanismes d'acció mitjançant models relacionals (articulant dues o més variables; sobre la causalitat, vegeu «Dissenys de recerca i anàlisi de causalitat»).
13. Predictiu: a partir de relacions contrastades entre variables ($A \rightarrow B$), anticipa esdeveniments futurs amb un determinat marge de probabilitat.
14. Obert: no té barreres inamovibles; com que és fal·lible, reconeix els seus propis límits i manté una permanent capacitat d'autocorrecció i renovació.

En el terreny de les ciències socials i la criminologia, investigar consisteix precisament a generar coneixement mitjançant l'aplicació d'aquest mètode: establint construccions teòriques rigoroses i validant empíricament connexions causals o associatives. En tractar-se de disciplines històricament joves consolidades al llarg del segle XX, sovint han buscat legitimitat emmirallant-se en els mètodes empírics de les ciències naturals, tot i haver de tractar amb la complexitat inherent a la subjectivitat i l'acció humana.

4. La dinàmica de la ciència segons Thomas Kuhn: paradigmes i ruptures

L'any 1962, el físic i filòsof Thomas Kuhn va transformar de forma decisiva la comprensió de la història de la ciència amb la publicació de la seva obra cabdal, The Structure of Scientific Revolutions. Kuhn va rebatre la visió tradicional que concebia la ciència com una simple acumulació lineal, pacífica i contínua de dades i teories.

Per a Kuhn, la ciència avança a través de salts discontinus i períodes de ruptura profunda determinats pel context històric i comunitari. Va introduir el concepte clau de paradigma científic:

El desenvolupament de qualsevol disciplina científica passa per una successió de fases estructurades en un cicle recurrent:

1. Etapa preparadigmàtica: fase inicial caracteritzada per la coexistència de múltiples escoles de pensament enfrontades, sense consens sobre conceptes bàsics, objectes d'estudi ni mètodes legítims.
2. Ciència normal: s'estableix un paradigma hegemònic acceptat per consens. És el període més llarg i estable de la recerca, en el qual els investigadors es dediquen a «resoldre enigmes» dins dels marges i regles marcades pel paradigma vigent, sense posar en dubte els seus fonaments.
3. Anomalies i crisi: progressivament s'acumulen fenòmens, dades o resultats empírics que el paradigma actual és incapaç d'explicar o integrar. Si aquestes anomalies persisteixen i s'intensifiquen, la confiança de la comunitat científica s'esquerda i es produeix un estat de crisi generalitzada.
4. Revolució científica: sorgeixen marcs alternatius d'interpretació. Quan un d'aquests nous marcs demostra superioritat explicativa i aconsegueix un nou consens comunitari, l'antic model s'abandona. Aquesta ruptura radical transforma la cosmovisió de la disciplina i inaugura un nou període de ciència normal.

Debats i crítiques al model de Kuhn

Tot i el seu immens impacte, la teoria dels canvis paradigmàtics ha rebut crítiques rellevants des de diversos sectors acadèmics:

• Revolució enfront d'evolució: nombrosos autors sostenen que la ciència experimenta millores graduals, contínues i acumulatives sobre estructures teòriques preexistents, qüestionant que els canvis es produeixin sempre a través de ruptures tan traumàtiques i excloents com defensava Kuhn.
• Biaix eurocèntric i occidental: la proposta kuhniana va ser formulada gairebé exclusivament a partir de l'estudi de la història de les ciències naturals occidentals (física i astronomia especialment). Quan s'aplica el model a altres àmbits culturals o a les ciències socials —on solen coexistir de forma simultània diversos paradigmes rivals (com el positivisme o l'interpretativisme) sense que un d'ells elimini necessàriament els altres—, el patró clàssic mostra limitacions evidents.

Idees clau

• La metodologia és la reflexió filosòfica sobre el camí d'estudi; el mètode és el procediment ordenat de passos i la tècnica és l'instrument operatiu concret emprat.
• Els dos pilars bàsics de la ciència moderna són la reproductibilitat dels experiments i la falsabilitat teòrica formulada per Karl Popper.
• El falsacionisme estableix que una teoria és científica únicament si admet la possibilitat lògica de ser refutada davant noves dades empíriques contràries.
• Mario Bunge defineix la ciència fàctica com un sistema d'idees racional, exacte, verificable, sistemàtic, legal, explicatiu, predictiu i intrínsecament obert a l'autocorrecció.
• Thomas Kuhn va demostrar que la història de la ciència no és una acumulació purament lineal, sinó que transcorre mitjançant períodes de ciència normal interromputs per crisis i revolucions paradigmàtiques.

Posa a prova el que has après

1. Quin és el criteri de demarcació científica proposat per Karl Popper? — La capacitat d'una teoria de ser refutada
2. Segons Mario Bunge, què diferencia el coneixement explicatiu del purament descriptiu? — Relacionar dues o més variables buscant causes
3. Què caracteritza la fase de ciència normal en la dinàmica descrita per Thomas Kuhn? — La resolució d'enigmes sota un paradigma hegemònic
4. A quin nivell de la recerca correspon l'aplicació d'un qüestionari d'autoinforme? — A la tècnica d'investigació

Ciència i procés de recerca — Paradigmes teòrics en ciències socials

1. Els tres eixos de reflexió paradigmàtica: ontologia, epistemologia i metodologia

Quan s'inicia una recerca en ciències socials i criminològiques, el camí no comença pas recollint dades a cegues, sinó adoptant una determinada cosmovisió sobre què és la realitat i com ens hi podem aproximar. Tal com s'introdueix en la teoria dels paradigmes (vegeu «Ciència i procés de recerca — Fonaments epistemològics i demarcació científica»), un paradigma opera com una lent teòrica compartida per la comunitat acadèmica que defineix què és rellevant investigar i quins procediments són legítims.

Secció completa amb Premium

Idees clau

• na aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut l
• s nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo cons
• s nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex
• quat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud
• ctetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lo
• tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut

Ciència i procés de recerca — Fases del procés d'investigació criminològica

La investigació criminològica no és una simple acumulació de dades empíriques sobre delictes, sinó una activitat científica sotmesa a regles sistemàtiques, rigoroses i contrastables. Comprendre com es construeix una recerca des de la gènesi d'una inquietud inicial fins a la seva verificació empírica resulta indispensable per avaluar el fenomen delictiu lluny dels prejudicis de l'opinió pública.

Secció completa amb Premium

Idees clau

• na aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur ad
• s nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididun
• s nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad mi
• quat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris
• ctetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ul
• tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet cons