Apunts de Mètodes de Recerca Criminològica: esquemes i resum

Tema 1: Ciència i procés de recerca — Fonaments epistemològics i paradigmes

La investigació criminològica no consisteix en una simple recopilació d'opinions o intuïcions personals sobre el delicte, sinó en l'aplicació rigorosa i sistemàtica del mètode científic per analitzar la realitat social i el comportament humà. Entendre els fonaments que sostenen el procés d'investigació permet distingir el coneixement contrastat de les creences infundades sobre la criminalitat.

1. La naturalesa de la ciència: els dos pilars bàsics

L'adquisició científica de coneixement es diferencia d'altres formes d'aproximació a la realitat (com el sentit comú, la tradició o l'autoritat) perquè descansa sobre dos requisits indispensables:

• Reproductibilitat: la capacitat que qualsevol experiment o procediment empíric pugui ser reiterat per altres investigadors, en moments i entorns diferents, assolint resultats equivalents. Això exigeix protocols transparents, procediments estandarditzats i una descripció metodològica que resulti comprensible per a la comunitat científica global.
• Falsabilitat: formulada pel filòsof Karl Popper, estableix que tota teoria científica ha de poder ser sotmesa a proves empíriques susceptibles de refutar-la. Una proposició que no admeti la possibilitat lògica o empírica de ser desmentida pertany a la metafísica o al dogma, però no pas a la ciència.

A partir d'aquests pilars, la ciència contemporània es defineix per un conjunt de trets essencials: és fàctica (pren com a punt de partida els fets delictius i socials concrets) i alhora transcendeix els fets (va més enllà de la mera observació primària per connectar-los amb teories explicatives). Presenta un caràcter analític en desglossar la complexitat social en mecanismes comprensibles, requereix un grau d'especialització disciplinar i exigeix una expressió clara i precisa, allunyada de l'ambigüitat terminològica.

Així mateix, el coneixement científic ha de ser comunicable de forma pública, metòdic i sistemàtic (organitzat segons marcs lògics connectats entre si), aspirant a la formulació d'enunciats d'abast general o pautes estructurals (vessant legal). Té vocació explicativa (esbrina el perquè o causes que motiven els fets) i predictiva (anticipa patrons delictius o d'intervenció), mantenint-se sempre oberta a la revisió contínua i mostrant una finalitat útil orientada a transformar i millorar les respostes politico-criminals.

2. Els tres nivells de decisió en la investigació criminològica

Abans de seleccionar una tècnica concreta (com passar una enquesta o fer una entrevista), l'investigador ha de definir la seva postura a través de tres nivells estretament interconnectats:

Aquests nivells s'estructuren de forma jeràrquica:

1. Dimensió ontològica: respon a la pregunta «què és la realitat social i quina relació tenim amb ella?». Decideix si el delicte existeix com a fet objectiu extern i independent de l'individu o com una construcció subjectiva dependent del context i del sentit compartit.
2. Dimensió epistemològica: respon a «què és el coneixement i com hi podem accedir?». Determina la relació entre l'investigador i l'objecte d'estudi (neutralitat distant davant interacció reflexiva) i si l'objectiu primordial és explicar mitjançant lleis o comprendre mitjançant significats.
3. Dimensió metodològica: respon a «quines estratègies i instruments són els més idonis per capturar les dades empíriques?». Abasta l'elecció entre dissenys experimentals, estadístics o interpretatius.

3. Paradigmes dominants: Positivisme, Postpositivisme i Interpretativisme

La història de la criminologia ha estat marcada pel diàleg i la tensió entre diferents marcs paradigmàtics, resumits a la taula següent:

Per aprofundir en les tècniques específiques de recollida qualitativa derivades de l'interpretativisme, vegeu «Tema 6: Mètodes qualitatius — Entrevista, grups de discussió i observació participant».

4. Metodologies mixtes i tendències contemporànies

Davant la rigidesa epistemològica d'enfrontar exclusivament quantitatiu contra qualitatiu, les metodologies mixtes proposen articular ambdues aproximacions en una mateixa recerca per aprofitar els punts forts de cadascuna:

• Integració per fases temporals: s'empren mètodes qualitatius en una primera etapa exploratòria per comprendre la vivència dels protagonistes, detectar categories emergents o explorar casos extrems; posteriorment, s'apliquen tècniques quantitatives per contrastar les relacions causals a gran escala.
• Integració per preguntes diferenciades: cada subpregunta de la investigació s'adreça mitjançant la tècnica epistemològicament més idònia (per exemple, les taxes de reincidència amb regressió estadística i el procés d'abandonament delictiu amb entrevistes biogràfiques).

En el panorama criminològic actual existeixen tradicions geogràfiques diferenciades: mentre que als Estats Units predomina una criminologia marcadament quantitativa vinculada a l'avaluació empírica de polítiques i grans mostres, a Europa té un pes notable la recerca qualitativa i crítica. Al mateix temps, les institucions públiques i agències de justícia penal mostren una forta predilecció per dades quantificades. Les principals innovacions metodològiques del camp deriven avui dia de la gestió massiva de dades (Big Data), l'aprenentatge automàtic (machine learning) i la consolidació formal de models d'inferència causal (per aprofundir en models causals, vegeu «Tema 5: Dissenys de recerca i causalitat — Inferència causal i dissenys experimentals»).

5. Casos paradigmàtics de recerca científica

Per comprendre com operen els paradigmes a la pràctica investigadora, resulta fonamental analitzar tres fites clàssiques i contemporànies:

Idees clau

• El mètode científic reposa estrictament sobre dos pilars innegociables: la reproductibilitat dels procediments i la falsabilitat popperiana de les hipòtesis.
• Tota investigació criminològica articula tres nivells connectats: ontologia (com és la realitat), epistemologia (com es coneix) i metodologia (quins instruments s'utilitzen).
• El postpositivisme substitueix la certesa mecànica del positivisme clàssic per una aproximació probabilística i provisional mitjançant el mètode hipotètic-deductiu.
• L'interpretativisme busca comprendre els significats subjectius de l'acció criminal mitjançant tècniques qualitatives i un enfocament inductiu centrat en casos.
• Les metodologies mixtes combinen tècniques quantitatives i qualitatives per fases o per tipus de pregunta, superant la dicotomia paradigmàtica tradicional.

Posa a prova el que has après

1. Quin requisit epistemològic exigeix que una hipòtesi científica pugui ser sotmesa a prova i potencialment desmentida? — Falsabilitat
2. Com concep l'ontologia interpretativista la realitat social del delicte? — Com una construcció intersubjectiva de significats
3. Quin és l'objectiu primordial del postpositivisme en l'anàlisi de la conducta delictiva? — Establir lleis provisionals i probabilístiques
4. Com utilitza habitualment una recerca de metodologia mixta els estudis qualitatius en la seva fase inicial? — Per explorar el terreny i generar hipòtesis

Tema 1: Ciència i procés de recerca — Preguntes, objectius i hipòtesis

L'arrencada de qualsevol recerca criminològica requereix transformar una inquietud genèrica o una necessitat social en una seqüència estructurada de passos metodològics. Tot procés científic comença delimitant amb claredat què es vol conèixer, quina meta concreta es persegueix i com es posaran a prova les explicacions proposades.

Secció completa amb Premium

Idees clau

• na aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor
• s nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqu
• s nisi ut aliquip ex ea commodo consequat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad min
• quat lorem ipsum dolor sit amet consectetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi
• ctetur adipiscing elit sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua ut enim ad minim veniam quis nostrud exercitation ullamco laboris nisi ut al

Tema 2: Variables i mesura — Conceptualització, operacionalització i validesa

El procés de mesura: de les idees abstractes a les dades

En la investigació empírica, les teories es formulen mitjançant conceptes abstractes que no es poden observar directament a la realitat. Per poder contrastar hipòtesis (com s'ha introduït a «Tema 1: Ciència i procés de recerca — Preguntes, objectius i hipòtesis»), cal traduir aquestes abstraccions en termes quantificables. El procediment pel qual s'enllacen els marcs teòrics amb la realitat material s'articula en dues etapes fonamentals: la conceptualització i la operacionalització.

Un concepte com «desorganització social», «por al delicte» o «pressió dels parells» resulta massa ampli per mesurar-lo amb una sola pregunta o observació directa. Per aquest motiu, el concepte es desglossa inicialment en dimensions (subdimensions teòriques de menor abstracció) i, posteriorment, en indicadors observables empíricament.

Quan un constructe és especialment complex, cap indicador individual és capaç de recollir-lo íntegrament sense biaix. En aquests casos, es combinen diversos indicadors empírics en una única mesura sintètica anomenada índex compost (o escala sumatòria), el qual agrega la informació de les diferents dimensions.

Com s'observa en l'esquema de traducció empírica, la jerarquia descendent connecta cada nivell teòric amb les seves variables corresponents:

Criteris formals de mesura: exhaustivitat i exclusivitat mútua

Quan s'operacionalitza una variable mitjançant una escala de resposta (ja sigui en un qüestionari d'autoinforme o en un registre policial), les categories o modalitats definides han de complir obligatòriament dos principis lògics per evitar biaixos d'observació:

• Exhaustivitat: tot cas observat ha de poder ser classificat en almenys una categoria de la variable. Si un subjecte no troba cap opció que descrigui el seu estat o conducta, l'instrument genera pèrdua d'informació o dades invàlides.
• Exclusivitat mútua: cap cas no pot pertànyer a més d'una categoria simultàniament. Les modalitats han de ser disjuntes perquè no hi hagi solapaments ni incertesa a l'hora de classificar la resposta.

Qualitat de la mesura: fiabilitat i modalitats de validesa

Avaluar la bondat d'una operacionalització exigeix analitzar dues propietats mètriques diferents que sovint es confonen en la literatura i en les proves d'avaluació: la fiabilitat i la validesa de constructe.

L'alta fiabilitat és una condició necessària però no suficient per a la validesa. Una balança mal calibrada que afegeix constantment 3 kg mesurarà amb gran consistència i precisió (alta fiabilitat), però proporcionarà un pes erroni respecte a la realitat (baixa validesa).

Dins de l'avaluació empírica de la mesura, la validesa de criteri examina com es correlaciona la nostra mesura amb un patró extern de referència ben establert. Aquesta validesa es divideix en dues modalitats:

1. Validesa concurrent: el criteri extern i la mesura s'avaluen en el mateix moment temporal. Per exemple, comparar un qüestionari d'autoinforme sobre conductes delictives recents amb anàlisis toxicològiques o registres policials administrats simultàniament.
2. Validesa predictiva: la mesura s'utilitza per pronosticar un criteri o comportament que tindrà lloc en el futur. Un exemple paradigmàtic en criminologia és l'aplicació d'un protocol de valoració del risc de violència (com l'HCR-20) per predir la reincidència delictiva al cap de dos anys d'haver obtingut la llibertat.

Anàlisi d'ítems i depuració d'escales

Quan es construeix un índex compost o escala psicomètrica (per exemple, per mesurar l'autocontrol o la victimització oculta), és imprescindible comprovar l'aportació individual de cadascun dels reactius mitjançant la correlació ítem-total corregida (la correlació de Pearson entre les puntuacions de l'ítem i la suma de la resta d'ítems de l'escala; vegeu «Tema 4: Anàlisi quantitativa — Correlació i regressió en criminologia»).

• Si un ítem presenta una correlació ítem-total forta i positiva (habitualment $r_{it} > 0{,}30$), indica que mesura en la mateixa direcció que el constructe global i s'ha de mantenir.
• Criteri d'actuació davant d'una correlació ítem-total nul·la o propera a zero ($r_{it} < 0{,}10$ o $r_{it} < 0$): l'ítem és aliè al constructe o està generant soroll de mesura (pot contenir una redacció ambigua, categories invertides mal codificades o fer referència a una altra dimensió no teòrica). L'actuació metodològica exigeix depurar l'escala eliminant o reescrivint aquest reactiu, ja que la seva permanència redueix la consistència interna global (per exemple, fa caure el coeficient alfa de Cronbach).

Idees clau

• La conceptualització defineix teòricament el constructe, mentre que l'operacionalització estableix els procediments concrets per traduir dimensions i indicadors en variables mesurables.
• Un índex compost sintetitza múltiples indicadors empírics per capturar totes les dimensions d'un constructe complex sense biaix de subrepresentació.
• Les categories de resposta d'una variable han de garantir sempre de manera estricta l'exhaustivitat (tot subjecte troba cabuda) i l'exclusivitat mútua (no hi ha solapament entre modalitats).
• La fiabilitat és la precisió o repetibilitat d'una mesura, mentre que la validesa de constructe és el grau en què es mesura allò que vertaderament es pretén mesurar; una alta fiabilitat no garanteix validesa.
• La validesa de criteri pot ser concurrent (quan el criteri extern es recull de forma simultània) o predictiva (quan pronostica una conducta o criteri futur).
• En l'anàlisi d'ítems, un reactiu amb una correlació ítem-total nul·la (r_{it} \tag*{} \textless 0{,}10) o negativa s'ha d'eliminar de l'escala per no degradar la consistència interna del constructe.

Posa a prova el que has après

1. Com s'anomena el pas metodològic que tradueix conceptes abstractes en operacions i variables observables? — Operacionalització
2. Quin requisit formal s'incompleix si un subjecte no troba cap opció que correspongui a la seva realitat? — Exhaustivitat
3. Quina acció s'ha de prendre davant d'un ítem amb una correlació ítem-total nul·la en una escala? — Eliminar-lo o depurar-lo de l'escala
4. La valoració del risc de reincidència mitjançant una eina per anticipar delictes futurs avalua la validesa: — Predictiva