Problemes i pràctiques de càlcul (Part 1)

Matemàtiques II · 1r curs · Grau en Estudis d'Arquitectura · Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Exercicis de Matemàtiques II amb l'enunciat de cada…

Matemàtiques II · Universitat Politècnica de Catalunya · Grau en Estudis d'Arquitectura · 1r curs

98 problemes · Trigonometria i geometria mètrica plana · Funcions de diverses variables: domini, recorregut, corbes de nivell i continuïtat · Derivades parcials, gradient i derivades direccionals · Pla tangent, recta normal i superfícies quàdriques · Polinomis de Taylor i mètodes numèrics · Extrems lliures: punts crítics i matriu hessiana · Extrems condicionats: multiplicadors de Lagrange · Integrals dobles: dominis, canvi d'ordre i canvi de variable · Aplicacions de la integral simple: àrees, polars, longituds i volums

1 - Suma de distàncies mínima. Determineu les coordenades del punt (x, 0) de l'eix OX que fa mínima la suma de distàncies als punts (1, 1) i…

Trigonometria i geometria mètrica plana

Pràctica 1 - Problema 1. Suma de distàncies mínima

Determineu les coordenades del punt (x,0)(x, 0) de l'eix OXOX que fa mínima la suma de distàncies als punts (1,1)(1, 1) i (2,3)(2, 3).

Enunciado: 1 - Suma de distàncies mínima

2 - Punts de Fermat de triangles. Calculeu les coordenades del punt de Fermat per a cadascun dels triangles: a. A = (0, 0), B = (1, 0), C = (0,…

Trigonometria i geometria mètrica plana

Pràctica 1 - Problema 2. Punts de Fermat de triangles

Calculeu les coordenades del punt de Fermat per a cadascun dels següents triangles:

a)

A=(0,0),B=(1,0),C=(0,1)A = (0, 0), B = (1, 0), C = (0, 1)

x=x =

y=y =

b)

A=(0,0),B=(1,1),C=(2,1)A = (0, 0), B = (1, 1), C = (2, 1)

x=x =

y=y =

Enunciado: 2 - Punts de Fermat de triangles

3 - Mesura indirecta d'un edifici. Proposeu un procediment basat en la proporcionalitat geomètrica (triangles semblants) que permeti mesurar…

Trigonometria i geometria mètrica plana

Pràctica 1 - Problema 3. Mesura indirecta d'un edifici

Proposeu un procediment basat en la proporcionalitat geomètrica (triangles semblants) que permeti mesurar l'alçada d'un edifici rodejat per un canal impenetrable que impedeix accedir directament a la seva base.

Enunciado: 3 - Mesura indirecta d'un edifici

4 - Xut de futbol i angle màxim. Un jugador corre sobre la prolongació de la línia lateral de l'àrea gran. Des de quin punt d'aquesta línia…

Trigonometria i geometria mètrica plana

Pràctica 1 - Problema 4. Xut de futbol i angle màxim

Un jugador de futbol corre conduint la pilota per sobre de la prolongació rectilínia de la línia lateral de l'àrea gran del camp contrari. Des de quin punt d'aquesta línia veu la porteria sota un angle màxim per efectuar el llançament a porta?

Dades del camp

amplada de la porteria: 8 iardes; distància des del pal més proper fins al lateral de l'àrea gran: 18 iardes.

Enunciado: 4 - Xut de futbol i angle màxim

5 - Camí mínim tocant eixos coordenats. Trobeu la trajectòria més curta que, sortint del punt A = (5, 1), toqui primer un punt de l'eix OX, després…

Trigonometria i geometria mètrica plana

Pràctica 1 - Problema 5. Camí mínim tocant eixos coordenats

Trobeu la trajectòria més curta que, sortint del punt A=(5,1)A = (5, 1), toqui primer un punt de l'eix OXOX, després un punt de l'eix OYOY i finalitzi en el punt B=(1,7)B = (1, 7).

a)

b)

c)

Enunciado: 5 - Camí mínim tocant eixos coordenats

6 - Camí mínim tocant una recta. Calculeu el camí de longitud mínima que parteix del punt A = (1, 1), passa per un punt de la recta x - 2y + 3…

Trigonometria i geometria mètrica plana

Pràctica 1 - Problema 6. Camí mínim tocant una recta

Calculeu el camí de longitud mínima que parteix del punt A=(1,1)A = (1, 1), passa per un punt de la recta x−2y+3=0x - 2y + 3 = 0 i finalitza al punt B=(4,3)B = (4, 3).

a)

b)

Enunciado: 6 - Camí mínim tocant una recta

7 - Angle de visió d'estàtua. Dos estudiants d'arquitectura d'alçades diferents es troben l'un al costat de l'altre davant d'una estàtua…

Trigonometria i geometria mètrica plana

Pràctica 1 - Problema 7. Angle de visió d'estàtua

Dos estudiants d'arquitectura d'alçades diferents es troben l'un al costat de l'altre davant d'una estàtua situada damunt d'un pedestal de 3 m d'alçària. Quin dels dos tindrà un angle de visió de l'estàtua més gran? Raoneu la resposta.

Enunciado: 7 - Angle de visió d'estàtua

8 - Rotació d'un tap troncocònic. Si r1 i r2 són els radis de les dues bases d'un tronc de con (r1 < r2) i h és la seva alçada, calculeu el…

Trigonometria i geometria mètrica plana

Pràctica 1 - Problema 8. Rotació d'un tap troncocònic

El tap de determinades ampolles té forma de tronc de con. Si es col·loca de cantell sobre una taula plana i se li dóna un lleuger impuls de manera que rodi sense lliscar, descriu una trajectòria en forma d'arc de circumferència. Si r1r_1 i r2r_2 són els radis de les dues bases del tronc (r1<r2r_1 < r_2) i hh és la seva alçada, calculeu el radi de la circumferència que descriu el tap en rodar.

a)

b)

Enunciado: 8 - Rotació d'un tap troncocònic

9 - Teorema de Pitàgores i Fermat. Problema 9: a. Determinar el punt de Fermat d'un triangle equilàter. b. A partir del dibuix donat, demostrar…

Trigonometria i geometria mètrica plana

Pràctica 1 - Problema 9. Teorema de Pitàgores i Fermat

a.

Quin és el punt de Fermat d'un triangle equilàter?

b.

A partir del següent dibuix, demostreu geomètricament el teorema de Pitàgores.

Enunciado: 9 - Teorema de Pitàgores i Fermat

10 - Fermat i façana d'una casa. a. Calculeu les coordenades del punt de Fermat del triangle de vèrtexs (0, 0), (√3, 1) i (1, √3). b. Un…

Trigonometria i geometria mètrica plana

Pràctica 1 - Problema 10. Fermat i façana d'una casa

a.

Calculeu les coordenades del punt de Fermat del triangle de vèrtexs (0,0)(0, 0), (3,1)(\sqrt{3}, 1) i (1,3)(1, \sqrt{3}).

b.

Un arquitecte passeja per un camí i va mirant la façana d'una casa. En quin punt tindrà un angle de visió de la façana màxim?

Dades: amplada de la façana: 20 m; distància des de la façana fins al camí: 5 m; amplada del camí: 2 m. Se suposa que la façana de la casa queda perpendicular al camí i que l'arquitecte camina en línia recta just pel centre del camí.

Enunciado: 10 - Fermat i façana d'una casa

11 - Amplària de carrer amb aparcament. En un carrer s'hi permet aparcar en bateria amb un angle de 45° a la dreta i a l'esquerra, deixant un carril…

Trigonometria i geometria mètrica plana

Pràctica 1 - Problema 11. Amplària de carrer amb aparcament

En un carrer s'hi permet aparcar en bateria amb un angle de 45∘45^\circ a la dreta i a l'esquerra, deixant un carril central lliure de circulació. Quina amplària mínima pot tenir el carrer?

Nota: Considereu les dimensions estàndard d'una plaça de cotxe (L≈4,5 mL \approx 4{,}5\text{ m} de llarg i A≈2,2 mA \approx 2{,}2\text{ m} d'ample) i un carril mínim de pas de C≈3 mC \approx 3\text{ m}.

Enunciado: 11 - Amplària de carrer amb aparcament

12 - Angle de visió d'un cartell. Un cartell publicitari té els seus costats inferior i superior situats respectivament a 2 m i 3 m d'alçària…

Trigonometria i geometria mètrica plana

Pràctica 1 - Problema 12. Angle de visió d'un cartell

Un cartell publicitari té els seus costats inferior i superior situats respectivament a 2 m2\text{ m} i 3 m3\text{ m} d'alçària respecte a terra. A quina distància del cartell s'ha de col·locar una persona d'1,60 m1{,}60\text{ m} d'alçada per tenir un angle de visió màxim?

Enunciado: 12 - Angle de visió d'un cartell

13 - Àrea de polígon per coordenades. Calculeu l'àrea d'un polígon del qual coneixem les coordenades dels seus vèrtexs: A(10, 12), B(13, 15), C(17,…

Trigonometria i geometria mètrica plana

Pràctica 2 - Problema 1. Àrea de polígon per coordenades

Calculeu l'àrea d'un polígon del qual coneixem les coordenades dels seus vèrtexs: A(10,12)A(10, 12), B(13,15)B(13, 15), C(17,20)C(17, 20), D(25,12)D(25, 12), E(15,8)E(15, 8).

Enunciado: 13 - Àrea de polígon per coordenades

14 - Distància i pendent topogràfic. En un plànol a escala 1:5000 la distància mesurada entre dos punts A i B és de 6 cm. L'alçada topogràfica…

Trigonometria i geometria mètrica plana

14 Pràctica 2 - Problema 2. Distància i pendent topogràfic

En un plànol a escala 1:5000 la distància mesurada entre dos punts AA i BB és de 6 cm6\text{ cm}. L'alçada topogràfica dels punts és de 200 m200\text{ m} i 300 m300\text{ m} respectivament. Calculeu la distància real en l'espai entre els dos punts i el pendent de la recta que els uneix.

a)

b)

%

Enunciado: 14 - Distància i pendent topogràfic

15 - Triangles formats per bisectriu. Donat el triangle de costats c = 83,300 m, b = 130,500 m i a = 81,800 m, calculeu l'àrea dels dos triangles…

Trigonometria i geometria mètrica plana

Pràctica 2 - Problema 3. Triangles formats per bisectriu

Donat el triangle de la figura, calculeu l'àrea de cadascun dels dos triangles formats en traçar la bisectriu de l'angle AA (segment AEAE). Les longituds dels costats estan en metres: c=83,300 mc = 83{,}300\text{ m}, b=130,500 mb = 130{,}500\text{ m} i a=81,800 ma = 81{,}800\text{ m}.

a)

b)

Enunciado: 15 - Triangles formats per bisectriu

16 - Segment BN i superfície FABN. A partir de les dades del diagrama, calculeu la distància BN i la superfície de la regió FABN.

Trigonometria i geometria mètrica plana

Pràctica 2 - Problema 4. Segment BN i superfície FABN

A partir de les dades del diagrama, calculeu la distància BNBN i la superfície de la regió FABNFABN.

a)

b)

Enunciado: 16 - Segment BN i superfície FABN

17 - Trapezi circumscrit a circumferència. Calculeu l'àrea d'un trapezi rectangle ABCD amb A = B = 90° i base menor AD = 25 m, circumscrit a una…

Trigonometria i geometria mètrica plana

Pràctica 2 - Problema 5. Trapezi circumscrit a circumferència

Calculeu l'àrea d'un trapezi rectangle ABCDABCD amb A^=B^=90∘\hat{A} = \hat{B} = 90^\circ i base menor AD‾=25 m\overline{AD} = 25\text{ m}, que està circumscrit a una circumferència de 15 m15\text{ m} de radi.

a)

Enunciado: 17 - Trapezi circumscrit a circumferència

18 - Recinte amb arcs circulars. Trobeu l'àrea del recinte de la figura sabent que els angles en O, A i C són rectes i que tant AB com BC són…

Trigonometria i geometria mètrica plana

Trobeu l'àrea del recinte de la figura sabent que els angles en OO, AA i CC són rectes i que tant ABAB com BCBC són arcs de circumferència.

Enunciado: 18 - Recinte amb arcs circulars

19 - Geometria d'un quadrilàter general. Donat el quadrilàter de vèrtexs A = (200, 100), B = (850, 150), C = (900, 600) i D = (400, 750), calculeu la…

Trigonometria i geometria mètrica plana

Donat el quadrilàter de vèrtexs A=(200,100)A = (200, 100), B=(850,150)B = (850, 150), C=(900,600)C = (900, 600) i D=(400,750)D = (400, 750), calculeu la longitud de tots els seus costats, els seus angles interiors i la seva àrea.

1.

2.

Enunciado: 19 - Geometria d'un quadrilàter general

20 - Divisió d'un triangle en proporció. Dividiu un triangle mitjançant un segment rectilini en un triangle i un quadrilàter de manera que l'àrea del…

Trigonometria i geometria mètrica plana

Dividiu un triangle mitjançant un segment rectilini en un triangle i un quadrilàter de manera que l'àrea del triangle resultant sigui exactament 1/51/5 de l'àrea total.

Si es traça una recta paral·lela a la base BCBC que talla els costats ABAB i ACAC en B′B' i C′C', quina fracció del costat ABAB ha de mesurar la distància AB′AB'?

Enunciado: 20 - Divisió d'un triangle en proporció

21 - Segment FG i sector circular. A la figura, calculeu la longitud de la corda FG i la superfície ombrejada S, sabent que el radi és R = 19 m…

Trigonometria i geometria mètrica plana

A la figura següent, calculeu la longitud de la corda FGFG i la superfície ombrejada SS, sabent que el radi de la circumferència és R=19 mR = 19\text{ m} i que AB=8 mAB = 8\text{ m}.

1.

2.

Enunciado: 21 - Segment FG i sector circular

22 - Domini, recorregut i corbes de nivell. Determineu el domini i el recorregut de les funcions següents i descriviu geomètricament les seves corbes de…

Funcions de diverses variables: domini, recorregut, corbes de nivell i continuïtat

22 Pràctica 3 - Problema 1. Domini, recorregut i corbes de nivell

Determineu el domini i el recorregut de les funcions següents i descriviu geomètricament les seves corbes de nivell:

a)

f(x,y)=x2+y2f(x, y) = x^2 + y^2

b)

f(x,y)=69x2−y2f(x, y) = \frac{6}{9x^2 - y^2}

c)

f(x,y)=x2x2+y2f(x, y) = \frac{x^2}{x^2 + y^2}

d)

f(x,y)=x2y2f(x, y) = x^2 y^2

Enunciado: 22 - Domini, recorregut i corbes de nivell

23 - Límits en dues variables. Calculeu els límits següents o demostreu que no existeixen: a) lim ((1+x^2+y^2)/y)*sin(y), b) lim…

Funcions de diverses variables: domini, recorregut, corbes de nivell i continuïtat

23 Pràctica 3 - Problema 2. Límits en dues variables

Calculeu els límits següents o demostreu que no existeixen:

a)

lim⁡(x,y)→(0,0)1+x2+y2ysin⁡y\lim_{(x,y)\to(0,0)} \frac{1+x^2+y^2}{y}\sin y

b)

lim⁡(x,y)→(0,0)1+x+yx2−y2\lim_{(x,y)\to(0,0)} \frac{1+x+y}{x^2-y^2}

c)

lim⁡(x,y)→(0,0)(x+y)2x2+y2\lim_{(x,y)\to(0,0)} \frac{(x+y)^2}{x^2+y^2}

d)

lim⁡(x,y)→(0,0)xyx2+y2sin⁡(1x2+y2)\lim_{(x,y)\to(0,0)} \frac{xy}{\sqrt{x^2+y^2}}\sin\left(\frac{1}{\sqrt{x^2+y^2}}\right)

Enunciado: 23 - Límits en dues variables

24 - Continuïtat de funcions multivariable. Estudieu la continuïtat de les següents funcions: a) f(x,y) = xy/(x^2+y^2) si (x,y)!=(0,0) i 0 altrament; b)…

Funcions de diverses variables: domini, recorregut, corbes de nivell i continuïtat

24 Pràctica 3 - Problema 3. Continuïtat de funcions multivariable

Estudieu la continuïtat de les següents funcions:

a)

f(x,y)={xyx2+y2(x,y)≠(0,0)0altramentf(x, y) = \begin{cases} \frac{xy}{x^2+y^2} & (x, y) \neq (0, 0) \\ 0 & \text{altrament} \end{cases}

b)

g(x,y)={xy2x2+y4(x,y)≠(0,0)0altramentg(x, y) = \begin{cases} \frac{xy^2}{x^2+y^4} & (x, y) \neq (0, 0) \\ 0 & \text{altrament} \end{cases}

Enunciado: 24 - Continuïtat de funcions multivariable

25 - Pla horitzontal i derivades direccionals. Pràctica 3 - Problema 4. Trobar el punt de la superfície z = 3x^2 + 2y^2 - 3x + 4y - 5 que té pla tangent…

Derivades parcials, gradient i derivades direccionals

Pràctica 3 - Problema 4. Pla horitzontal i derivades direccionals

a.

Calculeu el punt de la superfície z=3x2+2y2−3x+4y−5z = 3x^2 + 2y^2 - 3x + 4y - 5 que té pla tangent horitzontal:

x=x = y=y = z=z =

b.

Si f(x,y)=sin⁡2(y)+4x4ln⁡(x2+y2)−1f(x, y) = \frac{\sqrt{\sin^2(y) + 4x^4}}{\ln(x^2 + y^2)} - 1 i v⃗\vec{v} és un vector unitari ortogonal a ∇f(2,3)\nabla f(2, 3), calculeu Dv⃗f(2,3)D_{\vec{v}} f(2, 3):

c.

És diferenciable en (0,0)(0, 0) la següent funció?f(x,y)={4x2y2x2+y2si (x,y)≠(0,0)0si (x,y)=(0,0)f(x, y) = \begin{cases} \frac{4x^2y^2}{x^2 + y^2} & \text{si } (x, y) \neq (0, 0) \\ 0 & \text{si } (x, y) = (0, 0) \end{cases}

Sí

No

Enunciado: 25 - Pla horitzontal i derivades direccionals

26 - Qüestions de continuïtat i diferenciabilitat. Pràctica 3 - Problema 5. Qüestions de continuïtat i diferenciabilitat: justificar si són certes o falses tres…

Derivades parcials, gradient i derivades direccionals

Pràctica 3 - Problema 5. Qüestions de continuïtat i diferenciabilitat

Indiqueu raonadament si les següents afirmacions són certes o falses:

a.

Si f(x,y)=1−x2−y2f(x, y) = \sqrt{1 - x^2 - y^2}, aleshores totes les derivades direccionals de ff en el punt (0,0)(0, 0) valen zero.

Cert

Fals

b.

En el punt (1,0,2)(1, 0, 2) el pla tangent a la superfície z=3−x2−y2+6yz = 3 - x^2 - y^2 + 6y és horitzontal.

Cert

Fals

c.

Si lim⁡x→0f(x,ax)=0\lim_{x \to 0} f(x, ax) = 0 per a tot a∈Ra \in \mathbb{R}, aleshores lim⁡(x,y)→(0,0)f(x,y)=0\lim_{(x, y) \to (0, 0)} f(x, y) = 0.

Cert

Fals

Enunciado: 26 - Qüestions de continuïtat i diferenciabilitat

27 - Derivada direccional màxima. Pràctica 3 - Problema 6. Determinar els valors de a, b, c tals que la derivada direccional màxima de f(x, y,…

Derivades parcials, gradient i derivades direccionals

Pràctica 3 - Problema 6. Derivada direccional màxima

a.

Determineu els valors de aa, bb i cc tals que la derivada direccional de f(x,y,z)=axy2+byz+cz2x3f(x, y, z) = axy^2 + byz + cz^2x^3 en el punt (1,2,−1)(1, 2, -1) tingui un valor màxim de 6464 en una direcció paral·lela a l'eix OZOZ.

Indiqueu una de les dues solucions possibles (per exemple amb a>0a > 0):

a=a = b=b = c=c =

b.

Amb els valors trobats a l'apartat anterior (a=6,b=24,c=−8a = 6, b = 24, c = -8), determineu l'equació del pla tangent a la superfície f(x,y,z)=0f(x, y, z) = 0 en el punt (0,0,1)(0, 0, 1).

Enunciado: 27 - Derivada direccional màxima

28 - Plans tangents i rectes normals. Pràctica 3 - Problema 7. Trobar l'equació del pla tangent i de la recta normal a: a) x^2 + xy^2 + y^3 + z + 1…

Pla tangent, recta normal i superfícies quàdriques

Pràctica 3 - Problema 7. Plans tangents i rectes normals

Trobeu l'equació del pla tangent i de la recta normal a cadascuna de les superfícies següents en el punt indicat:

a.

x2+xy2+y3+z+1=0x^2 + xy^2 + y^3 + z + 1 = 0 en (2,−3,4)(2, -3, 4) (observació: corregit al punt pertanyent a la superfície).

(( ,, ,, ))

b.

z=f(x,y)=xx2+y2z = f(x, y) = \frac{x}{\sqrt{x^2+y^2}} en (3,−4,35)(3, -4, \frac{3}{5}).

(( ,, ,, ))

Enunciado: 28 - Plans tangents i rectes normals

29 - Parcials i derivada direccional. Donada la funció z = x^2 + y^2, calculeu les derivades parcials en el punt P = (2,3), l'equació del pla…

Derivades parcials, gradient i derivades direccionals

Donada la funció z=x2+y2z = x^2 + y^2, calculeu les derivades parcials en el punt P=(2,3)P = (2,3), l'equació del pla tangent en aquest punt, i la derivada direccional en PP segons la direcció del vector v⃗=(3,4)\vec{v} = (3, 4).

1.

∂z∂x(2,3)=\dfrac{\partial z}{\partial x}(2,3) =

∂z∂y(2,3)=\dfrac{\partial z}{\partial y}(2,3) =

2.

3.

Enunciado: 29 - Parcials i derivada direccional

30 - Anàlisi completa de diferenciabilitat. Estudieu el domini, la continuïtat i la diferenciabilitat de les funcions f(x, y) = xy(x-y)/(x^2+y^2) i la…

Derivades parcials, gradient i derivades direccionals

Estudieu el domini, la continuïtat i la diferenciabilitat de les funcions:

a.

f(x,y)=xy(x−y)x2+y2f(x, y) = \dfrac{xy(x-y)}{x^2+y^2}

b.

f(x,y)={xy(x−y)x2+y2si (x,y)≠(0,0)0si (x,y)=(0,0)f(x, y) = \begin{cases} \dfrac{xy(x-y)}{x^2+y^2} & \text{si } (x,y) \neq (0,0) \\ 0 & \text{si } (x,y) = (0,0) \end{cases}

Sí

No

Sí

No

Enunciado: 30 - Anàlisi completa de diferenciabilitat

31 - Domini i corbes de nivell. Donada la funció f(x, y) = e^{-(x^2+y^2)}, trobeu el domini i la imatge (apartat a) i descriviu les corbes de…

Funcions de diverses variables: domini, recorregut, corbes de nivell i continuïtat

Donada la funció f(x,y)=e−(x2+y2)f(x, y) = e^{-(x^2+y^2)}, es demana:

a.

Domini i imatge.

b.

Corbes de nivell. Descriviu la família de corbes de nivell segons els valors de la constant cc.

Enunciado: 31 - Domini i corbes de nivell

31 - Derivades direccionals i pendents. Donada la funció f(x, y) = e^{-(x^2+y^2)}, calculeu les derivades direccionals a l'origen (c), el pendent de…

Derivades parcials, gradient i derivades direccionals

Donada la funció f(x,y)=e−(x2+y2)f(x, y) = e^{-(x^2+y^2)}, es demana:

c.

Derivades direccionals en el punt (0,0)(0,0). Quin és el valor de qualsevol derivada direccional Du⃗f(0,0)D_{\vec{u}} f(0,0) per a qualsevol vector unitari u⃗\vec{u}?

d.

Si anomenem CkC_k a la corba obtinguda en tallar la superfície z=f(x,y)z = f(x,y) amb el pla y=kxy = kx, calculeu el pendent de la recta tangent a CkC_k en el punt (0,0)(0,0).

e.

Hi ha alguna relació entre els apartats c) i d)? Raoneu la resposta.

Enunciado: 31 - Derivades direccionals i pendents

32 - Corbes de nivell rectilínies. Construïu una funció de dues variables f(x, y) les corbes de nivell de la qual siguin rectes que passin per…

Funcions de diverses variables: domini, recorregut, corbes de nivell i continuïtat

Pràctica 3 - Problema 11. Corbes de nivell rectilínies

a.

Construïu una funció de dues variables les corbes de nivell de la qual siguin rectes que passin per l'origen.

Enunciado: 32 - Corbes de nivell rectilínies

32 - Gradient i derivades amb pla horitzontal. Donada una funció diferenciable a l'origen amb f(0,0)=c i pla tangent z = c a (0,0), deduïu el gradient…

Derivades parcials, gradient i derivades direccionals

Pràctica 3 - Problema 11. Corbes de nivell rectilínies

b.

Sigui ff una funció diferenciable en (0,0)(0,0) tal que f(0,0)=cf(0,0) = c i el pla tangent a la gràfica de ff en el punt corresponent a (0,0)(0,0) és z=cz = c. Calculeu ∇f(0,0)\nabla f(0,0) i ∂f∂v⃗(0,0)\frac{\partial f}{\partial \vec{v}}(0,0) per a cada vector unitari v⃗\vec{v}.

Enunciado: 32 - Gradient i derivades amb pla horitzontal

33 - Continuïtat a l'origen. Doneu el valor de f(0,0) per tal que la funció f(x,y) = (y^3 sin x)/(x^2 + y^2) sigui contínua a tot R^2.

Funcions de diverses variables: domini, recorregut, corbes de nivell i continuïtat

Pràctica 3 - Problema 12. Continuïtat, tangent i gradient

a. Doneu el valor de f(0,0)f(0,0) per tal que la funció f(x,y)=y3sin⁡xx2+y2f(x,y) = \frac{y^3 \sin x}{x^2 + y^2} sigui contínua a tot R2\mathbb{R}^2.

Enunciado: 33 - Continuïtat a l'origen

33 - Pla tangent a superfície implícita. Sigui F(x,y,z) = z - e^x sin(yz). Doneu l'equació del pla tangent a la superfície F(x,y,z) = 0 en el punt P =…

Pla tangent, recta normal i superfícies quàdriques

Pràctica 3 - Problema 12. Continuïtat, tangent i gradient

b. Sigui F:R3→RF: \mathbb{R}^3 \to \mathbb{R} definida per F(x,y,z)=z−exsin⁡(yz)F(x,y,z) = z - e^x \sin(yz). Doneu l'equació del pla tangent a la superfície F(x,y,z)=0F(x,y,z) = 0 en el punt P=(ln⁡3,−π2,−3)P = \left(\ln 3, -\frac{\pi}{2}, -3\right).

Enunciado: 33 - Pla tangent a superfície implícita

33 - Derivada direccional màxima. Per a f(x,y) = e^x + sin y, trobeu la direcció en què la derivada direccional és màxima i calculeu aquest…

Derivades parcials, gradient i derivades direccionals

Pràctica 3 - Problema 12. Continuïtat, tangent i gradient

c. Sigui f:R2→Rf: \mathbb{R}^2 \to \mathbb{R} definida per f(x,y)=ex+sin⁡yf(x,y) = e^x + \sin y. Doneu la direcció en què la derivada direccional és màxima i calculeu aquest valor màxim.

Enunciado: 33 - Derivada direccional màxima

34 - Desenvolupaments de Taylor elementals. Trobeu el desenvolupament de Taylor de les funcions següents: a) f(x) = (1 + e^x)^2 en a = 1, n = 3; b) f(x)…

Polinomis de Taylor i mètodes numèrics

Pràctica 4 - Problema 1. Desenvolupaments de Taylor elementals

Trobeu el desenvolupament de Taylor de les funcions següents en el punt i amb l'ordre que s'indica:

a.

f(x)=(1+ex)2f(x) = (1 + e^x)^2; a=1a = 1, n=3n = 3.

b.

f(x)=11+xf(x) = \frac{1}{1+x}; a=0a = 0, n=100n = 100.

Enunciado: 34 - Desenvolupaments de Taylor elementals

35 - Aproximacions numèriques amb fita d'error. Calculeu amb un error menor que 10^-4 els valors de cos((pi+1)/3), e^0.2 i ln(1.05) mitjançant polinomis de…

Polinomis de Taylor i mètodes numèrics

35. Pràctica 4 - Problema 2. Aproximacions numèriques amb fita d'error

Calculeu amb un error menor que 10−410^{-4} els valors de:

a)

cos⁡(π+13)\cos\left(\frac{\pi + 1}{3}\right)

b)

e0.2e^{0.2}

c)

ln⁡(1.05)\ln(1.05)

Enunciado: 35 - Aproximacions numèriques amb fita d'error

36 - Termes de MacLaurin per a sin(1) amb precisió. Quants termes del desenvolupament de MacLaurin de sin(x) cal considerar per calcular sin(1) amb un error…

Polinomis de Taylor i mètodes numèrics

36. Pràctica 4 - Problema 3. Termes de MacLaurin per a sin(1) amb precisió

Quants termes del desenvolupament de MacLaurin de la funció sin⁡(x)\sin(x) cal considerar per tal de calcular el sinus d'1 radiant amb un error més petit que una milionèsima (10−610^{-6})? Justifiqueu la resposta.

a)

b)

Enunciado: 36 - Termes de MacLaurin per a sin(1) amb precisió

37 - Polinomi de Taylor d'arrel cúbica. Calcular el polinomi de Taylor de grau 2 de f(x) = (1+x)^(1/3) en 0 i emprar-lo per aproximar arrel cúbica…

Polinomis de Taylor i mètodes numèrics

Pràctica 4 - Problema 4. Polinomi de Taylor d'arrel cúbica

a.

Calculeu el polinomi de Taylor de grau 2 en el punt 0 de la funció f(x)=1+x3f(x) = \sqrt[3]{1+x}.

b.

Feu ús del polinomi calculat a l'apartat anterior per tal de calcular un valor aproximat de 1.13\sqrt[3]{1.1} i doneu una fita de l'error comès en l'aproximació.

Enunciado: 37 - Polinomi de Taylor d'arrel cúbica

38 - Polinomi de dues variables centrat. Estudiar el polinomi de Taylor d'una funció quadràtica de dues variables f(x,y) = 2xy + y^2 + x + 3y + 2 en…

Polinomis de Taylor i mètodes numèrics

Pràctica 4 - Problema 5. Polinomi de dues variables centrat

Sigui f(x,y)=2xy+y2+x+3y+2f(x, y) = 2xy + y^2 + x + 3y + 2.

a.

Quin és el grau màxim dels polinomis de Taylor de ff?

b.

Escriviu tots els polinomis de Taylor de ff al voltant del punt (0,0)(0,0).

c.

Expresseu f(x,y)f(x, y) en potències de (x−1)(x-1) i (y−2)(y-2).

Enunciado: 38 - Polinomi de dues variables centrat

39 - Taylor d'ordre 3 d'exponencial trigonomètrica. Trobar els termes fins a ordre 3 del desenvolupament de Taylor a (0,0) de f(x,y) = e^x cos y.

Polinomis de Taylor i mètodes numèrics

Pràctica 4 - Problema 6. Taylor d'ordre 3 d'exponencial trigonomètrica

En la fórmula de Taylor en el punt (0,0)(0,0), trobeu tots els termes fins a l'ordre 3 per a la funció f(x,y)=excos⁡yf(x, y) = e^x \cos y.

Enunciado: 39 - Taylor d'ordre 3 d'exponencial trigonomètrica

40 - Termes d'ordre alt en Taylor. Trobar el terme de grau 7 a la fórmula de Taylor a (0,0) per a f(x,y) = x^3 - 2xy^4 + (x-1)^2 y^10.

Polinomis de Taylor i mètodes numèrics

Pràctica 4 - Problema 7. Termes d'ordre alt en Taylor

Quin és el terme de grau 7 en la fórmula de Taylor al punt (0,0)(0,0) per a la funció f(x,y)=x3−2xy4+(x−1)2y10f(x, y) = x^3 - 2xy^4 + (x - 1)^2 y^{10}?

Enunciado: 40 - Termes d'ordre alt en Taylor

41 - Taylor d'ordre 2 en diverses funcions. Trobeu els termes fins a l'ordre 2 a la fórmula de Taylor per a: a. sin(xy) en (0,0) i en (1,π); b. cos(x^2 +…

Polinomis de Taylor i mètodes numèrics

Trobeu els termes fins a l'ordre 2 a la fórmula de Taylor per a les funcions i punts indicats:

a)

sin⁡(xy)\sin(xy) en (0,0)(0,0) i en (1,π)(1,\pi):

b)

cos⁡(x2+y)\cos(x^2 + y) en (0,0)(0,0) i en (0,π)(0,\pi):

c)

(sin⁡x)(cos⁡y)(\sin x)(\cos y) en (0,0)(0,0) (P2(x,y)P_2(x,y)):

d)

x+xy+2y2x + xy + 2y^2 en (0,0)(0,0) i en (1,1)(1,1):

Enunciado: 41 - Taylor d'ordre 2 en diverses funcions

42 - Polinomi d'exp(sin x). Trobeu el polinomi de Taylor de la funció f(x) = e^(sin x) en a = 0 per a n = 3.

Polinomis de Taylor i mètodes numèrics

Trobeu el polinomi de Taylor de la funció f(x)=esin⁡xf(x) = e^{\sin x} en a=0a = 0 per a n=3n = 3.

Enunciado: 42 - Polinomi d'exp(sin x)

43 - Aproximació d'arctangent. Calculeu el valor aproximat d'arctan(1.05) garantint un error absolut estrictament inferior a 10^-4.

Polinomis de Taylor i mètodes numèrics

Calculeu el valor aproximat d'arctan⁡(1.05)\arctan(1.05) garantint un error absolut estrictament inferior a 10−410^{-4}.

Enunciado: 43 - Aproximació d'arctangent

44 - Coeficients per Taylor de segon ordre. Calculeu els valors de les constants a, b i c per tal que el polinomi ay^2 + bxy + bx - by + c sigui el…

Polinomis de Taylor i mètodes numèrics

Calculeu els valors de les constants aa, bb i cc per tal que el polinomi ay2+bxy+bx−by+cay^2 + bxy + bx - by + c sigui el polinomi de Taylor d'ordre 2 de la funció f(x,y)=xey−ysin⁡xf(x,y) = xe^y - y\sin x en el punt (π2,0)(\frac{\pi}{2}, 0).

aa:

bb:

cc:

Enunciado: 44 - Coeficients per Taylor de segon ordre

45 - Estimació del sinus amb fita d'error. Calculeu sin(pi + pi/8) amb un error estrictament inferior a 10^-2.

Polinomis de Taylor i mètodes numèrics

Pràctica 4 - Problema 12. Estimació del sinus amb fita d'error

Calculeu sin⁡(π+π8)\sin\left(\pi + \frac{\pi}{8}\right) amb un error estrictament inferior a 10−210^{-2}.

Enunciado: 45 - Estimació del sinus amb fita d'error

46 - Corbes de nivell i extrems. Traceu un esquema de les línies de nivell per a quatre formes quadràtiques (2x^2 - y^2, 3x^2 + 4y^2, -(4x^2 +…

Extrems lliures: punts crítics i matriu hessiana

Pràctica 5. Exercici 1. Corbes de nivell i extrems

Traceu un esquema de les línies de nivell corresponents a les formes quadràtiques indicades a continuació i indiqueu si el punt origen (0,0)(0,0) constitueix un màxim local, un mínim local o un punt de sella:

a)

q(x,y)=2x2−y2q(x,y) = 2x^2 - y^2

b)

q(x,y)=3x2+4y2q(x,y) = 3x^2 + 4y^2

c)

q(x,y)=−(4x2+5y2)q(x,y) = -(4x^2 + 5y^2)

d)

q(x,y)=y2−x2q(x,y) = y^2 - x^2

Enunciado: 46 - Corbes de nivell i extrems

47 - Punts crítics i extrems de polinomi. Per a f(x,y) = (3 - x)(3 - y)(x + y - 3): a) dibuixeu la regió on f >= 0; b) punts estacionaris i tipologia;…

Extrems lliures: punts crítics i matriu hessiana

Pràctica 5. Exercici 2. Punts crítics i extrems de polinomi

Es considera la funció escalar definida a R2\mathbb{R}^2: f(x,y)=(3−x)(3−y)(x+y−3)f(x,y) = (3 - x)(3 - y)(x + y - 3)

a)

Dibuixeu la regió de punts del pla P={(x,y)∈R2:f(x,y)≥0}P = \{(x,y) \in \mathbb{R}^2: f(x,y) \ge 0\}.

= 0">

b)

Calculeu tots els punts estacionaris de ff i determineu la seva tipologia.

c)

Té la funció ff algun extrem absolut en tot el pla R2\mathbb{R}^2?

No

Sí

Enunciado: 47 - Punts crítics i extrems de polinomi

48 - Cost mínim de conducció d'aigua. Es vol instal·lar una canalització d'aigua per connectar P amb S travessant tres zones de costos 3000 €/km,…

Extrems lliures: punts crítics i matriu hessiana

Es vol instal·lar una canalització d'aigua per connectar el punt PP amb el punt SS. El traçat travessa diferents zones segons l'esquema següent:

Els costos per unitat de longitud depenen del terreny: el tram comprès entre PP i QQ té un cost de 30003000 €/km; el tram entre QQ i RR costa 20002000 €/km; i el tram de RR a SS té un cost de 10001000 €/km. Trobeu els valors de xx, yy i zz que minimitzen la despesa global.

a)

b)

c)

Enunciado: 48 - Cost mínim de conducció d'aigua

49 - Punts d'intersecció més propers a l'origen. Trobeu quins són els punts pertanyents a la corba que resulta de la intersecció de les dues superfícies x² +…

Extrems condicionats: multiplicadors de Lagrange

Trobeu quins són els punts pertanyents a la corba que resulta de la intersecció de les dues superfícies:

x2+y2−xy−z2=1x2+y2=1x^2 + y^2 - xy - z^2 = 1 \qquad x^2 + y^2 = 1

que es troben a distància mínima respecte a l'origen de coordenades.

Punts a distància mínima:

Punt 1:

Punt 2:

Punt 3:

Punt 4:

Distància mínima dd:

Enunciado: 49 - Punts d'intersecció més propers a l'origen

50 - Optimització de dipòsit amb semiesferes. Es pretén dissenyar un dipòsit tancat d'un volum de 1000 litres, format per un cilindre central de longitud l…

Extrems condicionats: multiplicadors de Lagrange

Es pretén dissenyar un dipòsit tancat d'un volum de 1000 litres, format per un cos central cilíndric de longitud ll i radi rr, tancat als dos extrems per dues semiesferes del mateix radi rr. Determineu les dimensions ll i rr requerides per tal que la quantitat de material emprada en la seva construcció (àrea total) sigui mínima.

Enunciado: 50 - Optimització de dipòsit amb semiesferes

51 - Biga de resistència màxima en soca. La resistència a la flexió d'una biga rectangular és proporcional a la seva amplada i al cub de la seva…

Extrems condicionats: multiplicadors de Lagrange

La resistència a la flexió d'una biga de secció transversal rectangular és directament proporcional a la seva amplada i al cub de la seva alçada. Quina és l'amplada de la biga de màxima resistència que es pot extreure d'un tronc cilíndric de 16 cm16\text{ cm} de diàmetre?

Enunciado: 51 - Biga de resistència màxima en soca

52 - Caixa de volum màxim amb pressupost. Es vol fabricar una caixa oberta de volum màxim. La base costa 5 €/m² i els quatre laterals costen 3 €/m²,…

Extrems condicionats: multiplicadors de Lagrange

Es vol fabricar una caixa oberta (sense tapa superior). El material utilitzat per a la base té un preu de 5 €/m25\text{ €/m}^2, mentre que el dels quatre laterals costa 3 €/m23\text{ €/m}^2. Trobeu les dimensions de la caixa de capacitat màxima que es pot construir disposant d'un pressupost total de 540 euros540\text{ euros}.

Enunciado: 52 - Caixa de volum màxim amb pressupost

53 - Paràmetres, Taylor i extrems relatius. Donada la funció f(x, y) = ax³ + x²y + bxy + c·cos(y), determinar els coeficients a, b i c sabent que (1,0)…

Extrems lliures: punts crítics i matriu hessiana

Sigui la funció de dues variables definida per:

f(x,y)=ax3+x2y+bxy+ccos⁡yf(x, y) = ax^3 + x^2y + bxy + c\cos y

a)

Determineu els coeficients aa, bb i cc sabent que el punt (1,0)(1,0) és un punt crític de ff i que el seu polinomi de Taylor d'ordre 2 centrat a (1,0)(1,0) val 3/43/4 al punt (2,1)(2,1).

b)

Fent servir els coeficients trobats a l'apartat anterior, localitzeu i classifiqueu els extrems relatius de la funció en el semiplà superior y>0y > 0.

Enunciado: 53 - Paràmetres, Taylor i extrems relatius

54 - Extrems relatius de diverses funcions. Calculeu els punts estacionaris i classifiqueu els extrems relatius de cadascuna de les funcions següents: a.…

Extrems lliures: punts crítics i matriu hessiana

54 Pràctica 5. Exercici 9. Extrems relatius de diverses funcions

Calculeu els punts estacionaris i classifiqueu els extrems relatius de cadascuna de les funcions següents:

a.

f(x,y)=exsin⁡yf(x, y) = e^x \sin y

b.

f(x,y)=e−(3x2+2xy+3y2)f(x, y) = e^{-(3x^2 + 2xy + 3y^2)}

c.

f(x,y)=x2y2f(x, y) = x^2 y^2

Enunciado: 54 - Extrems relatius de diverses funcions

55 - Habitació rectangular de perímetre mínim. Trobeu quines han de ser les dimensions en planta d'una habitació rectangular d'alçada constant h per tal…

Extrems condicionats: multiplicadors de Lagrange

Trobeu quines han de ser les dimensions en planta d'una habitació rectangular d'alçada constant hh per tal que, tenint una àrea de sòl de 25 m225\text{ m}^2, la superfície total de les quatre parets sigui mínima.

Enunciado: 55 - Habitació rectangular de perímetre mínim

56 - Distància extrema a la hipèrbola. Trobeu els punts de la corba x^2 + y^2 + 6xy = 1 per als quals la distància al punt (1,1) assoleix un valor…

Extrems condicionats: multiplicadors de Lagrange

Trobeu els punts de la corba x2+y2+6xy=1x^2 + y^2 + 6xy = 1 per als quals la distància al punt (1,1)(1,1) assoleix un valor extrem (màxim o mínim local).

P1=(P_1 = (

,,

))

P2=(P_2 = (

,,

))

Enunciado: 56 - Distància extrema a la hipèrbola

57 - Tetràedre de volum mínim circumscrit. Determineu el tetràedre de volum mínim limitat pels tres plans coordenats i un pla tangent a l'el·lipsoide…

Extrems condicionats: multiplicadors de Lagrange

Determineu el tetràedre de volum mínim limitat pels tres plans coordenats i un pla tangent a l'el·lipsoide d'equació:

x2a2+y2b2+z2c2=1\frac{x^2}{a^2} + \frac{y^2}{b^2} + \frac{z^2}{c^2} = 1

en un punt situat al primer octant (x≥0,y≥0,z≥0x \ge 0, y \ge 0, z \ge 0).

Vmıˊn=V_{\text{mín}} =

Enunciado: 57 - Tetràedre de volum mínim circumscrit

58 - Àrea de la intersecció de cercles. Calculeu l'àrea de la regió comuna delimitada per l'interior dels dos cercles següents: x^2 + y^2 = 4 i x^2 +…

Integrals dobles: dominis, canvi d'ordre i canvi de variable

Calculeu l'àrea de la regió comuna delimitada per l'interior dels dos cercles següents:

x2+y2=4ix2+y2=4xx^2 + y^2 = 4 \qquad \text{i} \qquad x^2 + y^2 = 4x

A=A =

Enunciado: 58 - Àrea de la intersecció de cercles

59 - Volum per seccions de triangles equilàters. Trobeu el volum del sòlid que té per base un disc circular de radi 3, sabent que totes les seccions planes…

Aplicacions de la integral simple: àrees, polars, longituds i volums

Pràctica 6. Exercici 2. Volum per seccions de triangles equilàters

Trobeu el volum del sòlid que té per base un disc circular de radi 3, sabent que totes les seccions planes perpendiculars a un diàmetre fixat són triangles equilàters.

Enunciado: 59 - Volum per seccions de triangles equilàters

60 - Àrea sota corba amb arcsinus. Calcular l'àrea compresa entre la gràfica de y = sqrt(1 - x^2) arcsin(x) i l'eix OX (per a x >= 0).

Aplicacions de la integral simple: àrees, polars, longituds i volums

Calculeu l'àrea de la regió del pla compresa entre la gràfica de la corba y=1−x2arcsin⁡xy = \sqrt{1 - x^2} \arcsin x i l'eix d'abscisses OXOX (per a x≥0x \ge 0).

Enunciado: 60 - Àrea sota corba amb arcsinus

61 - Àrea tancada per cardioide. Trobeu l'àrea tancada per la cardioide r = a(1 + cos theta) en coordenades polars.

Aplicacions de la integral simple: àrees, polars, longituds i volums

Trobeu l'àrea tancada per la corba cardioide expressada en coordenades polars per l'equació:

r=a(1+cos⁡θ)(a>0)r = a(1 + \cos\theta) \qquad (a > 0)

Enunciado: 61 - Àrea tancada per cardioide

62 - Volums de revolució de paràbola. Trobar el volum del sòlid de revolució generat per y^2 = 8x i x = 2 en girar entorn de: a) eix OX, b) eix OY,…

Aplicacions de la integral simple: àrees, polars, longituds i volums

Trobeu el volum del sòlid de revolució generat per l'àrea del primer quadrant limitada per la paràbola y2=8xy^2 = 8x i la recta vertical x=2x = 2 en girar entorn de:

a)

b)

c)

Enunciado: 62 - Volums de revolució de paràbola

63 - Volum d'una tremuja piramidal. Calcular el volum d'una tremuja piramidal d'alçada 120 cm amb base inferior quadrada de 25 cm i superior…

Aplicacions de la integral simple: àrees, polars, longituds i volums

Calculeu el volum d'una tremuja de 120 cm d'alçada, la base inferior de la qual és un quadrat de 25 cm de costat i la base superior és un rectangle de mides 70 cm per 120 cm.

Enunciado: 63 - Volum d'una tremuja piramidal

64 - Volum del tor de revolució. Trobeu el volum del tor sòlid generat per la rotació del cercle x^2 + y^2 = 4 al voltant de l'eix vertical…

Aplicacions de la integral simple: àrees, polars, longituds i volums

Pràctica 6. Exercici 7. Volum del tor de revolució

Trobeu el volum del tor sòlid generat per la rotació del cercle x2+y2=4x^2 + y^2 = 4 al voltant de l'eix vertical definit per la recta x=3x = 3.

Enunciado: 64 - Volum del tor de revolució

65 - Longitud de corbes planes. Calculeu la longitud d'arc corresponent a: a) Una circumferència completa de radi r. b) Una volta de…

Aplicacions de la integral simple: àrees, polars, longituds i volums

Pràctica 6. Exercici 8. Longitud de corbes planes

Calculeu la longitud d'arc corresponent a cadascuna de les següents corbes planes:

a)

Una circumferència completa de radi rr.

b)

Una volta completa de l'espiral d'Arquimedes: r(θ)=aθr(\theta) = a\theta per a θ∈[0,2π]\theta \in [0, 2\pi].

c)

Un arc complet de la cicloide parametritzada per x(t)=a(t−sin⁡t)x(t) = a(t - \sin t), y(t)=a(1−cos⁡t)y(t) = a(1 - \cos t) amb t∈[0,2π]t \in [0, 2\pi].

Enunciado: 65 - Longitud de corbes planes

66 - Volum de revolució de lemniscata. Considereu la lemniscata de Bernoulli donada en el primer quadrant per l'equació $y = \sqrt{2\sqrt{1 + 2x^2}…

Aplicacions de la integral simple: àrees, polars, longituds i volums

Pràctica 6. Exercici 9. Volum de revolució de lemniscata

Considereu la lemniscata de Bernoulli donada en el primer quadrant per l'equació:y=21+2x2−(x2+2)y = \sqrt{2\sqrt{1 + 2x^2} - (x^2 + 2)}

Calculeu el volum del sòlid de revolució obtingut en fer girar aquesta corba al voltant de l'eix OXOX.

Enunciado: 66 - Volum de revolució de lemniscata

67 - Àrea d'un arc de cicloide. Trobeu l'àrea compresa entre un arc de cicloide i l'eix OX, parametritzat per x(t) = a(t - sin t), y(t) = a(1…

Aplicacions de la integral simple: àrees, polars, longituds i volums

Pràctica 6. Exercici 10. Àrea d'un arc de cicloide

Trobeu l'àrea compresa entre un arc de cicloide i l'eix OXOX, parametritzat per:x(t)=a(t−sin⁡t),y(t)=a(1−cos⁡t),t∈[0,2π]x(t) = a(t - \sin t), \quad y(t) = a(1 - \cos t), \quad t \in [0, 2\pi]

Enunciado: 67 - Àrea d'un arc de cicloide

68 - Àrea i volums de rotació. Trobeu l'àrea delimitada per la corba y = sqrt(x), la recta x + y = 2 i l'eix OX, i calculeu els volums de…

Aplicacions de la integral simple: àrees, polars, longituds i volums

Pràctica 6. Exercici 11. Àrea i volums de rotació

a.

Trobeu l'àrea delimitada per la corba y=xy = \sqrt{x}, la recta x+y=2x + y = 2 i l'eix OXOX.

b.

Calculeu el volum generat en fer rotar aquesta regió al voltant de l'eix OXOX.

c.

Calculeu el volum generat en fer rotar aquesta regió al voltant de l'eix OYOY.

Enunciado: 68 - Àrea i volums de rotació

69 - Geometria d'el·lipse i el·lipsoide. Calcular l'àrea tancada per una el·lipse de semieixos a i b, i el volum d'un el·lipsoide de semieixos a, b i…

Aplicacions de la integral simple: àrees, polars, longituds i volums

Pràctica 6. Exercici 12. Geometria d'el·lipse i el·lipsoide

a.

Trobeu l'àrea tancada per una el·lipse de semieixos aa i bb.

b.

Calculeu el volum d'un el·lipsoide de semieixos aa, bb i cc.

Enunciado: 69 - Geometria d'el·lipse i el·lipsoide

70 - Integral doble sobre triangle. Calculeu la integral doble de x/(x+y) sobre la regió triangular de vèrtexs (a,0), (a,2a) i (0,a), amb a > 0.

Integrals dobles: dominis, canvi d'ordre i canvi de variable

Pràctica 7. Exercici 1. Integral doble sobre triangle

Calculeu la integral doble següent:∬Dxx+y dx dy\iint_D \frac{x}{x + y} \, dx \, dyon DD és el triangle amb vèrtexs als punts (a,0)(a, 0), (a,2a)(a, 2a) i (0,a)(0, a), essent a>0a > 0.

Enunciado: 70 - Integral doble sobre triangle

71 - Integral doble sobre disc unitari. Calculeu la integral doble de 1/sqrt(x^2+y^2+1) sobre el disc unitari x^2+y^2 <= 1.

Integrals dobles: dominis, canvi d'ordre i canvi de variable

Pràctica 7. Exercici 2. Integral doble sobre disc unitari

Sigui el disc D={(x,y)∈R2:x2+y2≤1}D = \{(x, y) \in \mathbb{R}^2: x^2 + y^2 \le 1\}. Calculeu:∬Ddx dyx2+y2+1\iint_D \frac{dx\,dy}{\sqrt{x^2 + y^2 + 1}}

Enunciado: 71 - Integral doble sobre disc unitari

72 - Canvi de variables en integral doble. Calculeu la integral doble de (x+y)^2 sobre el recinte delimitat per 0 <= x-y <= 1 i 0 <= x+2y <= 2,…

Integrals dobles: dominis, canvi d'ordre i canvi de variable

Pràctica 7. Exercici 3. Canvi de variables en integral doble

Calculeu la integral doble:∬D(x+y)2 dxdy\iint_D (x + y)^2 \, dx dysobre el recinte delimitat per les desigualtats 0≤x−y≤10 \le x - y \le 1 i 0≤x+2y≤20 \le x + 2y \le 2, utilitzant un canvi de variable convenient.

Enunciado: 72 - Canvi de variables en integral doble

73 - Integral amb canvi lineal de coordenades. Apliqueu el canvi de variables escaient per calcular el valor de la integral doble de exp((y-x)/(y+x)) sobre…

Integrals dobles: dominis, canvi d'ordre i canvi de variable

Apliqueu el canvi de variables escaient per calcular el valor de la integral doble:

∬Dexp⁡(y−xy+x)dx dy\iint_D \exp\left(\frac{y-x}{y+x}\right)dx\,dy

on DD és el triangle tancat de vèrtexs (0,0)(0,0), (0,1)(0,1) i (1,0)(1,0).

Enunciado: 73 - Integral amb canvi lineal de coordenades

74 - Integral doble en polars. Expresseu en coordenades polars i calculeu la integral iterada de y^2 / sqrt(x^2+y^2) entre y = sqrt(3)x i y…

Integrals dobles: dominis, canvi d'ordre i canvi de variable

Expresseu en coordenades polars i calculeu la integral iterada:

∫01dx∫3x4−x2y2x2+y2 dy\int_0^1 dx \int_{\sqrt{3}x}^{\sqrt{4-x^2}} \frac{y^2}{\sqrt{x^2+y^2}}\,dy

Enunciado: 74 - Integral doble en polars

75 - Volum entre paraboloide i cilindre. Determineu el volum del sòlid limitat per les superfícies z = x^2 + y^2, x^2 + y^2 = a i el pla z = 0, on a >…

Integrals dobles: dominis, canvi d'ordre i canvi de variable

Determineu el volum del sòlid limitat per les superfícies z=x2+y2z = x^2 + y^2, x2+y2=ax^2 + y^2 = a i el pla z=0z = 0, on a>0a > 0.

Enunciado: 75 - Volum entre paraboloide i cilindre

76 - Integral iterada amb valor absolut. Calculeu la integral iterada de |x + y - 2| respecte de y (de 0 a x) i x (de 0 a 4).

Integrals dobles: dominis, canvi d'ordre i canvi de variable

Calculeu la integral següent:

∫04dx∫0x∣x+y−2∣ dy\int_0^4 dx \int_0^x |x + y - 2|\,dy

Enunciado: 76 - Integral iterada amb valor absolut

77 - Volum d'intersecció de cilindres. Trobeu el volum del sòlid que resulta de la intersecció de dos cilindres del mateix radi R els eixos dels…

Integrals dobles: dominis, canvi d'ordre i canvi de variable

Pràctica 7. Exercici 8. Volum d'intersecció de cilindres

Trobeu el volum del sòlid que resulta de la intersecció de dos cilindres del mateix radi RR els eixos dels quals són perpendiculars i es tallen.

Enunciado: 77 - Volum d'intersecció de cilindres

78 - Integral sobre quadrat amb canvi de variable. Calculeu la integral doble de 4(x+y)e^{x-y} sobre el quadrat de vèrtexs (0,0), (1,1), (0,2) i (-1,1).

Integrals dobles: dominis, canvi d'ordre i canvi de variable

Pràctica 7. Exercici 9. Integral sobre quadrat amb canvi de variable

Calculeu la següent integral doble:∬D4(x+y)ex−y dx dy\iint_D 4(x + y)e^{x - y}\,dx\,dyon DD és el quadrat delimitat pels vèrtexs (0,0)(0,0), (1,1)(1,1), (0,2)(0,2) i (−1,1)(-1,1).

Enunciado: 78 - Integral sobre quadrat amb canvi de variable

79 - Integral sobre disc en polars. Calculeu la integral doble de x^2 + y^2 + 2xy sobre el cercle de centre (0,0) i radi 1.

Integrals dobles: dominis, canvi d'ordre i canvi de variable

Pràctica 7. Exercici 10. Integral sobre disc en polars

Calculeu la integral doble:∬D(x2+y2+2xy) dx dy\iint_D (x^2 + y^2 + 2xy)\,dx\,dyon DD és el cercle de centre (0,0)(0,0) i radi 11.

Enunciado: 79 - Integral sobre disc en polars

80 - Volum de piràmide per integral doble. Determineu el volum d'una piràmide recta d'alçada h i base rectangular de costats a i b mitjançant integració…

Integrals dobles: dominis, canvi d'ordre i canvi de variable

Pràctica 7. Exercici 11. Volum de piràmide per integral doble

Determineu el volum d'una piràmide recta d'alçada hh i base rectangular de costats aa i bb mitjançant integració doble.

Enunciado: 80 - Volum de piràmide per integral doble

81 - Volum d'un cilindre per integració. Trobeu el volum d'un cilindre de radi de la base R i alçada h fent servir integració múltiple.

Integrals dobles: dominis, canvi d'ordre i canvi de variable

Pràctica 7. Exercici 12. Volum d'un cilindre per integració

Trobeu el volum d'un cilindre de radi de la base RR i alçada hh fent servir integració múltiple.

Enunciado: 81 - Volum d'un cilindre per integració

82 - Mètode de Newton per arrels reals. Localitzeu gràficament intervals que continguin les arrels reals de cadascuna de les equacions següents i…

Polinomis de Taylor i mètodes numèrics

Pràctica 8. Exercici 1. Mètode de Newton per arrels reals

Localitzeu gràficament intervals que continguin les arrels reals de cadascuna de les equacions següents i calculeu-les amb una precisió de 0.01 emprant el mètode de Newton-Raphson:

a)

x3−2x−5=0x^3 - 2x - 5 = 0

b)

2x=4x2^x = 4x

c)

2x−ln⁡x−4=02x - \ln x - 4 = 0

d)

ln⁡x=1x\ln x = \frac{1}{x}

Enunciado: 82 - Mètode de Newton per arrels reals

83 - Mètode d'iteració de punt fix. A partir d'una aproximació inicial trobada gràficament, determineu pel mètode d'iteració de punt fix (x_{n+1}…

Polinomis de Taylor i mètodes numèrics

Pràctica 8. Exercici 2. Mètode d'iteració de punt fix

A partir d'una aproximació inicial trobada gràficament, determineu pel mètode d'iteració de punt fix (xn+1=g(xn)x_{n+1} = g(x_n)) les arrels de les equacions següents amb un error inferior a 0.01:

a)

x3−2x−5=0x^3 - 2x - 5 = 0

b)

4x−cos⁡x=04x - \cos x = 0

Enunciado: 83 - Mètode d'iteració de punt fix

84 - Mínim de funció trigonomètrica. Quin valor positiu de x fa mínima la funció f(x) = tan(x)/x^2 en l'interval (0, pi/2)?

Polinomis de Taylor i mètodes numèrics

Quin valor positiu de xx fa mínima la funció f(x)=tan⁡xx2f(x) = \dfrac{\tan x}{x^2} en l'interval (0,π/2)(0, \pi/2)?

rad

Enunciado: 84 - Mínim de funció trigonomètrica

85 - Integració numèrica per trapezis i Simpson. Calcular la integral de 1/x entre 2 i 3 de forma exacta, per Pick, per trapezis (n=6) amb fita d'error, i per…

Polinomis de Taylor i mètodes numèrics

Calculeu la integral definida: ∫231x dx\int_2^3 \frac{1}{x} \, dx

a)

De forma exacta mitjançant una primitiva.

b)

Aproximant l'àrea amb una quadrícula de pas 16×16\frac{1}{6} \times \frac{1}{6} mitjançant el teorema de Pick.

c)

Mitjançant la regla dels trapezis amb n=6n = 6 subintervals i fitant l'error comès.

d)

Mitjançant la regla de Simpson amb n=6n = 6 subintervals i fitant l'error comès.

Enunciado: 85 - Integració numèrica per trapezis i Simpson

86 - Aproximació de pi per trapezis. Avaluar aproximadament la integral de sqrt(1 - x^2) entre 0 i sqrt(2)/2 mitjançant la regla dels trapezis amb…

Polinomis de Taylor i mètodes numèrics

Pràctica 8. Exercici 5. Aproximació de pi per trapezis

Avalueu aproximadament la integral: ∫02/21−x2 dx\int_0^{\sqrt{2}/2} \sqrt{1 - x^2}\,dx mitjançant la regla dels trapezis prenent n=4n = 4. Sabent que el seu valor exacte és 14+π8\frac{1}{4} + \frac{\pi}{8}, utilitzeu el resultat obtingut per aproximar el nombre π\pi i fiteu l'error comès. Quin valor de nn caldria triar per tal que l'error en π\pi fos inferior a 10−610^{-6}?

a)

b)

c)

Enunciado: 86 - Aproximació de pi per trapezis

87 - Mètode de Simpson amb fita d'error. Calculeu aproximadament el valor de la integral de x/(1+x) entre 0 i 1 fent servir la regla de Simpson: a)…

Polinomis de Taylor i mètodes numèrics

Calculeu aproximadament el valor de la integral:∫01x1+x dx\int_0^1 \frac{x}{1+x}\,dxfent servir la regla de Simpson:

a.

Amb una exactitud garantida de 10−410^{-4} (determinant el nombre de passos necessari).

b.

Prenent directament n=10n = 10 subintervals i donant una fita de l'error absolut comès.

Enunciado: 87 - Mètode de Simpson amb fita d'error

88 - Punt d'inflexió numèric. Determineu l'abscissa del punt d'inflexió de la corba y = e^{-x} ln x amb un error estrictament inferior a…

Polinomis de Taylor i mètodes numèrics

Determineu l'abscissa del punt d'inflexió de la corba y=e−xln⁡xy = e^{-x} \ln x amb un error estrictament inferior a 10−610^{-6}.

Enunciado: 88 - Punt d'inflexió numèric

89 - Zeros de polinomi cúbic. Aproximau els zeros reals de la funció polinòmica y = 8x^3 - 2x - 1 amb un error inferior a 10^-4.

Polinomis de Taylor i mètodes numèrics

Aproximau els zeros reals de la funció polinòmica y=8x3−2x−1y = 8x^3 - 2x - 1 amb un error inferior a 10−410^{-4}.

Enunciado: 89 - Zeros de polinomi cúbic

90 - Integrals numèriques amb precisió fixada. Calculeu amb una precisió de 0.01 el valor de cadascuna de les cinc integrals definides donades mitjançant…

Polinomis de Taylor i mètodes numèrics

Calculeu amb una precisió de 0.010.01 el valor de cadascuna de les integrals següents mitjançant algun mètode numèric adequat:

a.

∫01dx1+x\int_0^1 \frac{dx}{1+x}

b.

∫12xln⁡x dx\int_1^2 x \ln x\,dx

c.

∫0πsin⁡xx dx\int_0^\pi \frac{\sin x}{x}\,dx

d.

∫0π/2cos⁡x1+x dx\int_0^{\pi/2} \frac{\cos x}{1+x}\,dx

e.

∫01e−x2 dx\int_0^1 e^{-x^2}\,dx

Enunciado: 90 - Integrals numèriques amb precisió fixada

91 - Extrems condicionats sobre el·lipsoide. Trobeu els extrems condicionats de la funció escalar f(x, y, z) = x^2 + 2y^2 + 3z^2 sota la restricció x^2 +…

Extrems condicionats: multiplicadors de Lagrange

Exercici 1 (Avaluació). Extrems condicionats sobre el·lipsoide

Trobeu els extrems condicionats de la funció escalar:

f(x,y,z)=x2+2y2+3z2f(x, y, z) = x^2 + 2y^2 + 3z^2

sabent que les variables estan sotmeses a la restricció:

x2+y2+2z2=1x^2 + y^2 + 2z^2 = 1

a)

b)

c)

d)

Enunciado: 91 - Extrems condicionats sobre el·lipsoide

92 - Longitud d'arc en forma paramètrica. Trobeu la longitud de l'arc de corba donat per les equacions paramètriques x(t) = e^t cos(t), y(t) = e^t…

Aplicacions de la integral simple: àrees, polars, longituds i volums

Trobeu la longitud de l'arc de corba donat per les equacions paramètriques:

x(t)=etcos⁡t,y(t)=etsin⁡tx(t) = e^t \cos t, \quad y(t) = e^t \sin t

des de t=0t = 0 fins a t=4t = 4.

Enunciado: 92 - Longitud d'arc en forma paramètrica

93 - Volum sota paraboloide el·líptic. Trobeu el volum comprès entre el paraboloide z = 4 - x^2 - 2y^2 i el pla z = 0.

Integrals dobles: dominis, canvi d'ordre i canvi de variable

Exercici 3 (Avaluació). Volum sota paraboloide el·líptic

Trobeu el volum comprès entre el paraboloide z=4−x2−2y2z = 4 - x^2 - 2y^2 i el pla z=0z = 0.

Enunciado: 93 - Volum sota paraboloide el·líptic

94 - Arrel única i mètode de Newton. Proveu que l'equació polinòmica 2x^3 + 6x - 1 = 0 només té una única arrel real, i calculeu-la pel mètode de…

Polinomis de Taylor i mètodes numèrics

Exercici 4 (Avaluació). Arrel única i mètode de Newton

Proveu que l'equació polinòmica 2x3+6x−1=02x^3 + 6x - 1 = 0 només té una única arrel real, i calculeu-la pel mètode de Newton-Raphson amb un error absolut inferior a 0.010.01.

a)

Justifiqueu el nombre d'arrels reals mitjançant els teoremes de Bolzano i de Rolle:

b)

Enunciado: 94 - Arrel única i mètode de Newton

Resuélvelo aquí mismo: corrección automática, pistas y solución paso a paso.

Exàmens, temes i apunts de Matemàtiques II