Introducció a l'Organisme Humà: Anatomia i Fisiologia

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FUNCIÓ DEL COS HUMÀ I Grau en Infermeria Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya AprenAI 2026-2027 Apunts complets d'introducció al cos humà: història biomèdica, plans i cavitats anatòmiques, homeòstasi i tècniques d'imatge clínica per a Infermeria.

APREN.AI Índex 1 Fonaments i Evolució Històrica de la Ciència Biomèdica Concepte d'Anatomia i Fisiologia Evolució Històrica de la Medicina i la Fisiologia Metodologia Científica en Fisiologia 2 Organització Espacial, Terminologia Anatòmica i Cavitats Corporals Posicions Corporals de Referència Termes Direccionals i Plans Corporals Cavitats Corporals i Subdivisions Abdominopèlviques 3 Processos Vitals, Homeòstasi i Sistemes de Retroalimentació Processos Vitals Fonamentals de l'Organisme Líquids Corporals i el Concepte d'Homeòstasi Mecanismes de Control Homeostàtic 4 Mètodes d'Imatge Mèdica i Diagnòstic Visual Principis de les Tècniques per la Imatge Radiografia Convencional i Tomografia Axial Computada (TAC) Ressonància Magnètica Nuclear (RMN), Ecografia, PET i Endoscòpia 5 Resum per repassar Fonaments i Mètode Científic Organització Anatòmica i Cavitats Processos Vitals i Homeòstasi Tècniques de Diagnòstic per la Imatge Cronologia del Desenvolupament Biomèdic Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Introducció a l'Organisme Humà: Anatomia i Fisiologia 1 1 Fonaments i Evolució Històrica de la Ciència Biomèdica EN ACABAR SABRÀS Distingir els camps d'estudi i mètodes de l'anatomia i la fisiologia. Identificar les principals fites històriques de la biomedicina i els seus autors. Diferenciar els procediments de l'exploració física clínica. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Per què va caldre esperar fins al Renaixement perquè la ciència mèdica qüestionés les teories de Galè?

Concepte d'Anatomia i Fisiologia La comprensió del cos humà requereix distingir dues disciplines estretament interconnectades: L'anatomia és la ciència que estudia les estructures corporals. Comprèn branques especialitzades com l'embriologia, la histologia, la biologia cel·lular i l'anatomia patològica. La fisiologia és la ciència que investiga les funcions d'aquestes estructures. Integra disciplines com la neurofisiologia, l'endocrinologia, la immunologia i la fisiopatologia.

L'estudi anatòmic es divideix principalment en anatomia macroscòpica, observable a simple vista (on destaca l'anatomia comparada per distingir estructures entre organismes), i anatomia microscòpica, que utilitza el microscopi per examinar cèl·lules i teixits. En la pràctica clínica, l'exploració física s'estructura en quatre procediments bàsics: exploració visual (inspecció de la marxa o ferides), palpació (detecció tàctil de temperatura, inflor o nòduls), auscultació (audició amb estetoscopi de sons corporals) i percussió (cops suaus per avaluar bosses d'aire o acumulació de líquid). COMPROVA-HO 2 En quina seqüència bàsica es realitza l'exploració física anatòmica en la pràctica clínica?

Evolució Històrica de la Medicina i la Fisiologia El coneixement biomèdic actual és el resultat d'una transformació històrica que va allunyar les creences màgiques del mètode experimental: Figura històrica Cronologia Aportació clau Hipòcrates 460-375 a.C. Considerat el primer metge; va defensar que les malalties sorgeixen de processos interns del cos i no de causes sobrenaturals. Introducció a l'Organisme Humà: Anatomia i Fisiologia 2 Figura històrica Cronologia Aportació clau Aristòtil 384-322 a.C. Va postular que les estructures complexes estan compostes per elements més senzills. Claudi Galè 130-200 d.C.

Va aprendre tractant gladiadors romans; va concebre la ciència com una via de descobriment i va escriure tractats vigents durant segles. Ibn Sina (Avicenna) 980-1037 d.C. Va detectar anomalies en els textos de Galè i va redactar el llibre mèdic de referència per a escoles posteriors. Andreas Vesalius 1514-1564 Va publicar el primer atles d'anatomia l'any 1543, corregint errors clàssics mitjançant la dissecció directa. William Harvey 1578-1657 Va demostrar experimentalment que el sistema circulatori és tancat, impulsat pel cor i independent del fetge. Robert Hooke 1635-1703 Va introduir millores al microscopi i va publicar el primer tractat de microscòpia el 1665. Antony van Leeuwenhoek S.

XVII Va fabricar el microscopi simple i va observar per primer cop microorganismes («animalcles») en aigua d'un llac. Matthias Schleiden i Theodor Schwann 1804-1881 / 1810-1882 Van formular la teoria cel·lular: tots els éssers vius estan formats per cèl·lules i les funcions corporals depenen de l'activitat cel·lular. CRONOLOGIA Fites en el desenvolupament biomèdic Metodologia Científica en Fisiologia La fisiologia s'ha desenvolupat com a disciplina empírica gràcies a dos mètodes d'adquisició de coneixement: 460-375 a.C. Hipòcrates defensa causes naturals i biològiques de la malaltia. 1543 Andreas Vesalius publica el primer atles anatòmic basat en dissecció.

1578-1657 Harvey demostra que el sistema circulatori és tancat i centrat al cor. S.XIX Schleiden i Schwann formulen la teoria cel·lular. Mètode inductiu: acumula un nombre elevat d'observacions concretes per identificar patrons regulars i establir prediccions fiables. 1 Mètode hipotètic-deductiu: planteja una pregunta, formula una hipòtesi coherent amb el saber previ i sotmet aquesta hipòtesi a contrastació experimental per verificar-la o refutar-la. 2 Introducció a l'Organisme Humà: Anatomia i Fisiologia 3 ERROR FREQÜENT Confondre el mètode inductiu amb l'hipotètic-deductiu.

La inducció extreu conclusions generals a partir de patrons repetits observats; el mètode hipotètic-deductiu comença sempre formulant una hipòtesi teòrica prèvia que ha de ser demostrada o refutada amb proves. IDEES CLAU L'anatomia investiga les estructures corporals i la fisiologia explica com funcionen. Hipòcrates va desvincular les patologies de l'origen sobrenatural. Vesalius i Harvey van fundar l'anatomia moderna i la fisiologia experimental mitjançant la dissecció i la demostració del circuit circulatori tancat. La teoria cel·lular de Schleiden i Schwann estableix que totes les funcions vitals deriven del funcionament de les cèl·lules. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3.

Quina diferència metodològica separa l'enfocament de Galè del de William Harvey pel que fa a la circulació? 4. Quines disciplines s'ocupen de l'estudi d'estructures a escala microscòpica? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Qui va publicar el primer atles anatòmic modern basat en disseccions humanes el 1543? 6. Quin científic va descobrir els microorganismes en aigua amb un microscopi simple? 7. Quin enunciat defineix el mètode hipotètic-deductiu?

Robert Hooke a) Andreas Vesalius b) William Harvey c) Claudi Galè d) Antony van Leeuwenhoek a) Robert Hooke b) Matthias Schleiden c) Theodor Schwann d) Acceptar afirmacions clàssiques sense proves a) Descriure visualment només estructures externes b) Formular hipòtesis refutables amb proves c) Acumular dades sense formular preguntes d) Introducció a l'Organisme Humà: Anatomia i Fisiologia 4 8. Quin postulat central defineix la teoria cel·lular? 2 Organització Espacial, Terminologia Anatòmica i Cavitats Corporals EN ACABAR SABRÀS Descriure la posició anatòmica i les modalitats de decúbit. Emprar amb precisió els termes direccionals i els plans de secció corporal.

Localitzar els òrgans en les diferents cavitats i regions abdominopèlviques. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Per què cal definir una posició anatòmica estàndard i no descriure el cos tal com es troba en repòs? Posicions Corporals de Referència La terminologia anatòmica constitueix el llenguatge estandarditzat dels professionals de la salut per descriure l'organisme de manera precisa i sense ambigüitats. La posició anatòmica estàndard és aquella en què el subjecte es troba en bipedestació, mirant cap al front, amb els membres inferiors paral·lels i els membres superiors al llarg del cos amb els palmells de les mans orientats endavant.

Les malalties tenen origen diví a) Tots els organismes són compostos per cèl·lules b) La sang s'origina al fetge c) El cor és el centre metabòlic d) Introducció a l'Organisme Humà: Anatomia i Fisiologia 5 Diagrama de les regions corporals humanes en vistes anterior i posterior. Quan l'individu està estirat, s'utilitzen denominacions de decúbit: Decúbit supí: cos estirat ajagut cap per amunt. Decúbit pron: cos estirat ajagut cap per avall. Decúbit lateral: cos recolzat sobre un dels seus costats (dret o esquerre).

Termes Direccionals i Plans Corporals Per situar estructures corporals en relació amb d'altres s'utilitzen parelles de termes oposats: Terme Significat Terme oposat Significat Superior Cap a dalt o cap al cap Inferior Cap a baix o cap als peus Anterior Cap a la part frontal del cos Posterior Cap a la part dorsal o posterior Medial Propers a la línia mitjana Lateral Allunyat de la línia mitjana Proximal Proper a la unió del membre al tronc Distal Més allunyat de la unió del membre Homolateral Al mateix costat del cos Contralateral Al costat oposat del cos Introducció a l'Organisme Humà: Anatomia i Fisiologia 6 Terme Significat Terme oposat Significat Superficial Proper a la superfície externa Profund Allunyat de la superfície cap a l'interior Intermedi Situat entre dues estructures - - Els talls corporals es realitzen seguint plans geomètrics concrets: Pla frontal (coronal): separa el cos en una meitat anterior i una meitat posterior.

Pla transversal (horitzontal): divideix el cos en part superior i part inferior. Pla sagital: divideix el cos en dreta i esquerra. Si passa exactament per la línia central s'anomena pla mig sagital; si és paral·lel a aquest rep el nom de pla parasagital. Pla oblic: secciona el cos formant un angle en diagonal respecte als altres plans. COMPROVA-HO 10 Quina és la diferència entre el terme «proximal» i «medial»? Cavitats Corporals i Subdivisions Abdominopèlviques L'interior de l'organisme està compartimentat en cavitats corporals que alberguen i protegeixen els òrgans vitals: Esquema de les cavitats corporals cranial, vertebral, toràcica i abdominopèlvica.

Introducció a l'Organisme Humà: Anatomia i Fisiologia 7 Cavitat cranial: delimitada pels ossos del crani, conté l'encèfal. Conducte vertebral: format per la columna vertebral, acull la medul·la espinal i l'inici dels nervis espinals. Cavitat toràcica: integrada per la cavitat pleural (espai entre els fulls parietal i visceral de la pleura pulmonar), la cavitat pericàrdica (espai pericàrdic al voltant del cor) i el mediastí (regió central toràcica compresa entre els pulmons, l'estèrnum, la columna vertebral i el diafragma, que conté cor, tim, esòfag, tràquea i grans vasos).

Cavitat abdominopèlvica: dividida funcionalment en la porció abdominal (recoberta pel peritoneu, conté estómac, melsa, vesícula biliar, intestí prim i la major part de l'intestí gros) i la porció pèlvica (allotja la bufeta urinària, segments finals de l'intestí gros i òrgans reproductors interns). Diagrama dels quadrants i de les nou regions abdominopèlviques.

Clinico-anatòmicament, la regió abdominopèlvica es divideix en 4 quadrants (superior dret, superior esquerre, inferior dret, inferior esquerre) definits per la línia mediana i la línia transumbilical, o en 9 regions delimitades per les línies medioclaviculars, subcostal i transtubercular: hipocondri dret, epigastri, hipocondri esquerre, flanc dret, regió umbilical, flanc esquerre, fossa ilíaca dreta, hipogastri i fossa ilíaca esquerra. ERROR FREQÜENT Confondre els quadrants anatòmics amb el punt de vista de l'observador. El costat dret del pacient sempre correspon a l'esquerra del metge o observador que el mira de cara.

Introducció a l'Organisme Humà: Anatomia i Fisiologia 8 ESQUEMA Cavitats corporals principals IDEES CLAU La posició anatòmica és la referència universal: individu dret, cara al davant i palmells orientats cap endavant. Els plans sagital, frontal i transversal permeten seccionar el cos en tres dimensions. La cavitat toràcica es subdivideix en pleures, pericardi i mediastí. La cavitat abdominopèlvica s'organitza en 4 quadrants o en 9 regions delimitades per línies anatòmiques de referència. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. En quina cavitat corporal i regió concreta s'ubica el cor? 12. Quin pla anatòmic permet separar una estructura en porcions dreta i esquerra? Test Encercla la resposta correcta.

Les solucions són al final. 13. Com es troben les mans d'un subjecte en posició anatòmica estàndard? 14. Com s'anomena la posició del cos ajagut cap per avall? 15. Quin òrgan es troba principalment a la cavitat pèlvica?

Cavitats dorsals Protegeixen el sistema nerviós Cavitat cranial Allotja l'encèfal Conducte vertebral Conté la medul·la espinal Cavitats ventrals Contenen vísceres toràciques i abdominals Cavitat toràcica Pleures, pericardi i mediastí Cavitat abdominopèlvica Compartiment abdominal i pèlvic Palmells dirigits cap al front a) Punts tancats mirant avall b) Palmells tocant les cuixes c) Palmells mirant cap enrere d) Decúbit supí a) Bipedestació b) Decúbit lateral c) Decúbit pron d) Vesícula biliar a) Bufeta urinària b) Estómac c) Melsa d) Introducció a l'Organisme Humà: Anatomia i Fisiologia 9 16. Quin pla divideix el cos en meitats anterior i posterior?

3 Processos Vitals, Homeòstasi i Sistemes de Retroalimentació EN ACABAR SABRÀS Definir els processos vitals bàsics de la biologia humana. Explicar la importància de l'homeòstasi i la compartimentació dels líquids corporals. Comparar els circuits de retroalimentació positiva i negativa amb casos concrets. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Què succeiria a escala cel·lular si els sistemes corporals deixessin de regular el líquid intersticial? Processos Vitals Fonamentals de l'Organisme El funcionament biològic humà es manté mitjançant una sèrie de processos essencials coordinats: Metabolisme: suma de totes les reaccions químiques de l'organisme.

Es divideix en anabolisme (construcció de molècules complexes mitjançant síntesi) i catabolisme (degradació de compostos orgànics complexos en altres de més senzills). Resposta: capacitat de detectar alteracions mitjançant receptors i generar reaccions. Els estímuls poden ser interns (dèficit d'aigua, ingesta d'aliments contaminats, presència vírica) o externs (temperatura ambiental freda o càlida, nivells de llum, situacions de perill). Moviment: desplaçament de tot l'organisme, d'òrgans concrets, estructures cel·lulars o orgànuls.

Creixement: augment de la mida corporal degut a l'increment de volum cel·lular (per exemple, hipertròfia muscular) o a l'augment del nombre de cèl·lules (com el desenvolupament del zigot a fetus). Diferenciació: procés pel qual una cèl·lula no especialitzada es transforma en un tipus cel·lular madur i especialitzat que formarà un teixit determinat. Reproducció: formació de noves cèl·lules destinades al creixement, reparació o recanvi cel·lular, o bé a la generació d'un nou individu. La fallada continuada d'aquests processos condueix a la mort cel·lular.

Líquids Corporals i el Concepte d'Homeòstasi L'homeòstasi és l'estat d'equilibri dinàmic que manté les condicions internes òptimes per al funcionament dels processos vitals de l'organisme davant les alteracions del medi. Pla transversal a) Pla frontal b) Pla sagital c) Pla oblic d) Introducció a l'Organisme Humà: Anatomia i Fisiologia 10 Aquest equilibri depèn estretament de la regulació dels líquids corporals (dissolucions aquoses amb soluts químics): Líquid extracel·lular (LEC): situat a l'exterior de les cèl·lules, representa un terç del volum total dels fluids corporals. Líquid intersticial o medi intern: fracció del LEC que banya directament els espais entre cèl·lules.

Segons la localització corporal també inclou el plasma sanguini, el líquid cefaloraquidi (LCR), el líquid sinovial de les articulacions i l'humor aquós de l'ull. Els diversos aparells corporals col·laboren directament per mantenir aquest equilibri: el sistema tegumentari actua com a barrera física protectora; el respiratori facilita l'intercanvi de gasos; el digestiu capta nutrients i elimina deixalles sòlides; i el sistema urinari filtra la sang per expulsar deixalles líquides. COMPROVA-HO 18 Quina fracció dels fluids corporals totals correspon al líquid extracel·lular i quin nom rep el fluid que envolta directament les cèl·lules?

Mecanismes de Control Homeostàtic El control de les variables fisiològiques s'articula a través de tres components interdependents: Aquests components formen dos tipus de circuits de retroalimentació: Tipus Mecanisme d'acció Objectiu funcional Exemples fisiològics Retroalimentació negativa Reverteix o contraresta el canvi inicial reduint l'estímul Mantenir les variables estables («iguals») en valors òptims Regulació de la temperatura corporal, control del pH sanguini i regulació de la pressió arterial.

Retroalimentació positiva Intensifica o reforça la desviació inicial Promoure un canvi ràpid fins a completar un esdeveniment específic Contraccions uterines del part, coagulació sanguínia i cicle menstrual. ERROR FREQÜENT Pensar que la retroalimentació positiva és la més abundant perquè la paraula té connotacions favorables. En realitat, gairebé tots els paràmetres vitals depenen de la retroalimentació negativa per mantenir l'estabilitat; la positiva és excepcional i només s'activa davant de processos amb un final definit, com el part o la coagulació. Receptor: detecta l'estímul o alteració d'una variable i transmet el senyal al centre de control.

1 Centre de control: generalment localitzat al cervell o sistema nerviós central; avalua la informació rebuda i envia una ordre de sortida. 2 Efector: òrgan o teixit encarregat d'executar la resposta física o química compensatòria. 3 Introducció a l'Organisme Humà: Anatomia i Fisiologia 11 PROCÉS Bucle de control homeostàtic IDEES CLAU El metabolisme engloba l'anabolisme (síntesi constructiva) i el catabolisme (degradació molecular). El medi intern equival al líquid intersticial i representa la via d'intercanvi vital per a les cèl·lules. Un sistema homeostàtic consta de receptor, centre de control i efector.

La retroalimentació negativa contraresta els estímuls per preservar l'estabilitat, mentre que la positiva amplifica el canvi. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Què diferencia la funció del catabolisme de la de l'anabolisme? 20. Per què les contraccions del part constitueixen un procés de retroalimentació positiva? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quin component detecta una alteració en el valor d'una variable fisiològica? 22. Quin procés biològic és regulat mitjançant retroalimentació negativa?

Estímul Modifica la variable controlada 1 Receptor Detecta el canvi i envia informació 2 Centre de control Processa les dades i genera l'ordre 3 Efector Executa la resposta fisiològica 4 Resposta Restableix o modifica la condició inicial 5 Centre de control a) Efector b) Receptor c) Medi intern d) Cicle menstrual a) Coagulació sanguínia b) Temperatura corporal c) Contraccions del part d) Introducció a l'Organisme Humà: Anatomia i Fisiologia 12 23. Com s'anomena la fracció de líquid extracel·lular que envolta directament les cèl·lules? 24. Què implica el procés de diferenciació cel·lular?

4 Mètodes d'Imatge Mèdica i Diagnòstic Visual EN ACABAR SABRÀS Diferenciar els principis físics de la radiografia, el TAC, la RMN i l'ecografia. Identificar les contraindicacions clíniques de les proves d'imatge. Comprendre la utilitat diagnòstica del PET en l'estudi de la fisiologia tissular. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 Per què per estudiar l'activitat funcional d'un teixit no n'hi ha prou amb una radiografia convencional? Principis de les Tècniques per la Imatge Les tècniques d'imatge mèdica permeten avaluar visualment l'interior del cos de manera no invasiva o mínimament invasiva, combinant l'ús de radiacions, camps magnètics, ones sonores o visualització òptica directa.

Radiografia Convencional i Tomografia Axial Computada (TAC) Ambdues modalitats es basen en l'ús de radiació ionitzant: Radiografia convencional: utilitza raigs X d'alta energia i curta longitud d'ona que travessen els teixits i impacten en una placa o pel·lícula radiogràfica per oferir una imatge bidimensional (2D) en escala de grisos: Les estructures denses (ossos o metall) es visualitzen blanques. Les estructures semidenses (múscul, pell, líquids) s'observen en tons grisos. Les estructures buides o amb aire es mostren negres. És una prova ràpida i assequible, però la radiació pot produir dany cel·lular, per la qual cosa està desaconsellada en infants i dones embarassades.

Es poden administrar contrastos per distingir buits i líquids. Humor aquós a) Líquid intracel·lular b) Líquid intersticial c) Líquid sinovial d) L'eliminació definitiva de deixalles metabòliques a) La degradació de compostos químics b) La transformació en una cèl·lula especialitzada c) L'augment del volum cel·lular d) Introducció a l'Organisme Humà: Anatomia i Fisiologia 13 Tomografia axial computada (TAC): és una radiografia assistida per ordinador. Un feix de raigs X rota traçant un arc en múltiples angles al voltant del pacient per obtenir talls d'una secció anatòmica.

Visualitza teixits tous i òrgans interns amb molt més detall que la radiografia convencional i permet la reconstrucció en diversos plans (3D). Comporta risc de dany cel·lular per exposició a radiació i permet l'ús de contrast. COMPROVA-HO 26 Com es diferencien els ossos de les estructures buides en una imatge de radiografia clàssica?

Ressonància Magnètica Nuclear (RMN), Ecografia, PET i Endoscòpia Altres eines diagnòstiques ofereixen informació estructural o metabòlica evitant la radiació ionitzant o registrant la funció cel·lular: Tècnica Fonament físic / Mecanisme Característiques i seguretat Aplicació principal Ressonància Magnètica Nuclear (RMN) Exposició del cos a un camp magnètic d'alta energia; processament per ordinador en 2D o 3D. Segura, no invasiva; procediment lent; prohibida en pacients amb implants metàl·lics. Detall excel·lent de teixits tous; no avalua detall ossi. Ecografia Ones sonores d'alta freqüència reflectides pels teixits corporals i captades pel mateix transductor.

Segura, no invasiva, indolora, sense contrast ni radiació; operador-dependent; temps ràpid o intermedi. Visualització en temps real d'òrgans tous i teixits. Tomografia per Emissió de Positrons (PET) Injecció d'una substància emissora de positrons (càrrega positiva). La col·lisió amb electrons negatius emet raigs gamma. Mostra el consum de la substància injectada: colors blau i negre indiquen activitat mínima; vermell, taronja, groc i blanc assenyalen activitat creixent. Estudi de la fisiologia i metabolisme de les estructures corporals. Endoscòpia Inspecció visual directa de l'interior d'òrgans mitjançant un instrument amb lent i font de llum (endoscopi).

Procediment intervencionista visual directe. Subtipus: colonoscòpia (tub digestiu), laparoscòpia (cavitat abdominopèlvica) i artroscòpia (articulacions). ERROR FREQÜENT Confondre les tècniques que avaluen anatomia morfològica amb les funcionals. La majoria (TAC, RMN, ecografia) mostren estructura; en canvi, el PET reflecteix directament l'activitat metabòlica i funcional dels teixits segons el consum del traçador radioactiu. Introducció a l'Organisme Humà: Anatomia i Fisiologia 14 ESQUEMA Classificació de tècniques diagnòstiques IDEES CLAU La radiografia i el TAC empren raigs X i poden causar dany cel·lular, contraindicant-se en embaràs i edat infantil.

La RMN aprofita camps magnètics i ofereix màxim detall de parts toves, sent incompatible amb implants metàl·lics. L'ecografia utilitza ultrasons sense radiació i depèn de l'habilitat de l'operador. El PET aporta informació funcional i fisiològica determinant l'activitat metabòlica mitjançant raigs gamma generats per positrons. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. Per quina raó una persona amb marcapassos o pròtesis metàl·liques no pot sotmetre's a una RMN? 28. Quina tècnica diagnòstica permet visualitzar directament l'interior d'una articulació mitjançant lents i il·luminació?

Tècniques amb radiació ionitzant Utilitzen raigs X; risc cel·lular Radiografia Imatge 2D plana TAC Seccions axials per ordinador Tècniques no ionitzants Sense raigs X; segures per a teixits RMN Camp magnètic per a teixits tous Ecografia Ones de so d'alta freqüència Tècniques metabòliques i visuals Fisiologia o observació directa PET Emissió de positrons per avaluar activitat Endoscòpia Visualització interna amb òptica directa Introducció a l'Organisme Humà: Anatomia i Fisiologia 15 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quin mètode diagnòstic no utilitza radiacions ionitzants ni camps magnètics sinó ones sonores? 30.

Què reflecteixen els colors vermell, taronja, groc i blanc en un escàner PET? 31. Per què la radiografia convencional no és recomanable en dones embarassades? 32. Com s'anomena la visualització endoscòpica de la cavitat abdominopèlvica? 5 Resum per repassar Fonaments i Mètode Científic Concepte Definició Anatomia Ciència biomèdica dedicada a l'estudi morfològic de les estructures del cos humà. Fisiologia Ciència experimental que investiga les funcions biològiques de les estructures corporals. Mètode inductiu Enfocament que estableix prediccions generals a partir de la repetició de patrons en múltiples observacions.

Mètode hipotètic- deductiu Estratègia científica basada en plantejar hipòtesis prèvies que se sotmeten a verificació o refutació experimental. Teoria cel·lular Principi biològic que estableix que tots els éssers vius estan formats per cèl·lules i les seves funcions en depenen.

Ecografia a) Tomografia per emissió de positrons b) Radiografia de contrast c) Tomografia axial computada d) Presència d'aire a) Dany cel·lular irreversible b) Activitat metabòlica creixent c) Teixit rígid o ossi d) Perquè només mostra imatges 3D a) Pel camp magnètic intens b) Per la radiació ionitzant acumulada c) Perquè necessita anestèsia d) Colonoscòpia a) Laparoscòpia b) Artroscòpia c) Tomografia d) Introducció a l'Organisme Humà: Anatomia i Fisiologia 16 Organització Anatòmica i Cavitats Concepte Definició Posició anatòmica Postura estàndard en bipedestació, cara endavant, membres paral·lels i palmells cap al front.

Pla sagital Pla vertical que secciona el cos en meitat dreta i esquerra (mig sagital si passa per la línia mitjana). Pla frontal Tall vertical coronal que divideix l'organisme en meitat anterior i posterior. Pla transversal Pla horitzontal que separa el cos en una secció superior i una altra d'inferior. Cavitat toràcica Espai delimitat per les costelles que acull les cavitats pleurals, el pericardi i el mediastí. Cavitat abdominopèlvica Compartiment inferior subdividit en abdomen (òrgans digestius) i pelvis (bufeta i òrgans reproductors).

Processos Vitals i Homeòstasi Concepte Definició Homeòstasi Estat d'equilibri dinàmic que preserva les condicions internes òptimes per a la supervivència de l'organisme. Líquid intersticial Fracció del líquid extracel·lular que banya els teixits i constitueix el medi intern cel·lular. Retroalimentació negativa Mecanisme regulador que reverteix una desviació per mantenir estable la condició corporal inicial. Retroalimentació positiva Mecanisme de control que intensifica i reforça el canvi inicial fins a completar un procés fisiològic específic.

Tècniques de Diagnòstic per la Imatge Concepte Definició Radiografia Imatge plana 2D amb raigs X on els ossos apareixen blancs i les cavitats amb aire, negres. TAC Reconstrucció en múltiples angles mitjançant raigs X assistits per ordinador per a teixits tous i òrgans. RMN Exploració amb camps magnètics d'alta resolució per a parts toves, incompatible amb metalls. Ecografia Mètode segur i operador-dependent basat en l'eco d'ones sonores d'alta freqüència. Introducció a l'Organisme Humà: Anatomia i Fisiologia 17 Concepte Definició PET Tècnica de medicina nuclear que mesura l'activitat metabòlica tissular mitjançant radiació gamma de positrons.

Endoscòpia Inspecció visual directa de cavitats o conductes interns mitjançant tubs amb font de llum i lents. Cronologia del Desenvolupament Biomèdic Època / Any Fita històrica 460-375 a.C. Hipòcrates desvincula la malaltia del misticisme i proposa causes naturals internes. 384-322 a.C. Aristòtil postula que les estructures complexes estan compostes per components simples. 130-200 d.C. Claudi Galè tracta gladiadors i estableix l'anatomia com una via d'investigació perllongada durant segles. 980-1037 d.C. Ibn Sina corregeix errors clàssics de Galè i estableix el text mèdic canònic. 1543 Andreas Vesalius publica el primer atles anatòmic modern basat en disseccions empíriques.

1578-1657 William Harvey descobreix la circulació sanguínia com un circuit tancat bombejat pel cor. 1665 Robert Hooke publica el primer tractat complet sobre observacions al microscopi. S. XVII Antony van Leeuwenhoek fabrica microscopis simples i observa microorganismes vius. S. XIX Schleiden i Schwann formulen la teoria cel·lular en botànica i zoologia. Introducció a l'Organisme Humà: Anatomia i Fisiologia 18 Solucions de les preguntes de repàs 1. Perquè durant segles la medicina es va basar en l'acceptació cega de textos antics fins que Vesalius va introduir la dissecció sistemàtica per comprovar els fets directament. 2.

S'inicia amb la inspecció o exploració visual, se segueix amb la palpació tàctil, posteriorment l'auscultació amb estetoscopi i finalment la percussió. 3. Harvey va emprar el mètode experimental per demostrar que la sang circula per un sistema tancat impulsat pel cor, refutant el model clàssic que l'atribuïa al fetge. 4. La histologia i la biologia cel·lular, les quals requereixen microscòpia per analitzar teixits i cèl·lules. 5. b) Andreas Vesalius. Andreas Vesalius va trencar amb els errors tradicionals publicant el primer atles anatòmic el 1543 mitjançant disseccions pròpies. 6. a) Antony van Leeuwenhoek.

Leeuwenhoek va inventar el microscopi simple i va identificar els primers microorganismes lliures en una gota d'aigua. 7. c) Formular hipòtesis refutables amb proves. El mètode hipotètic-deductiu proposa una hipòtesi que cal contrastar i que té el potencial de ser refutada empíricament. 8. b) Tots els organismes són compostos per cèl·lules. Schleiden i Schwann van establir que la cèl·lula és la unitat fonamental de composició i funció de tots els éssers vius. 9. Perquè permet disposar d'un sistema de coordenades universal que evita malentesos diagnòstics quan el pacient canvia de postura. 10.

«Proximal» fa referència a la proximitat al punt d'origen o d'unió d'un membre amb el tronc, mentre que «medial» indica que una estructura és propera a la línia mitjana de l'organisme. 11. S'ubica a la cavitat toràcica, concretament dins de la cavitat pericàrdica situada a la porció del mediastí. 12. El pla sagital (pla mig sagital si és exacte pel mig, o parasagital si és paral·lel). 13. a) Palmells dirigits cap al front. En la posició anatòmica estàndard, les extremitats superiors pengen al costat del cos amb els palmells dirigits cap endavant. 14. d) Decúbit pron. El decúbit pron fa referència a la posició estirada en què el cos mira cap avall. 15. b) Bufeta urinària.

La bufeta urinària i els òrgans interns de reproducció s'ubiquen dins la cavitat pèlvica. 16. b) Pla frontal. El pla frontal o coronal divideix l'organisme en una porció anterior i una altra de posterior. 17. Les cèl·lules perdrien les condicions químiques i tèrmiques estables per funcionar, fet que alteraria les reaccions metabòliques i provocaria la mort cel·lular. 18. El líquid extracel·lular constitueix una tercera part dels fluids totals, i la porció que banya els espais entre cèl·lules s'anomena líquid intersticial o medi intern. 19.

El catabolisme s'encarrega de destruir i trencar compostos complexos en molècules senzilles, mentre que l'anabolisme construeix molècules complexes mitjançant síntesi. 20. Perquè la resposta desencadenada reforça i incrementa la intensitat de les contraccions originals fins que finalitza el part, en lloc de contrarestar-les. 21. c) Receptor. El receptor és l'encarregat de captar el canvi provocat per l'estímul i avisar el centre de control. Introducció a l'Organisme Humà: Anatomia i Fisiologia 19 22. c) Temperatura corporal. La temperatura corporal es manté en un rang estret revertint els canvis de calor mitjançant retroalimentació negativa. 23. c) Líquid intersticial.

El líquid intersticial, també anomenat medi intern, és el fluid que es troba als espais que envolten les cèl·lules. 24. c) La transformació en una cèl·lula especialitzada. La diferenciació és el pas d'una cèl·lula no especialitzada a un tipus madur amb funcions concretes en un teixit. 25. Perquè la radiografia només reflecteix les diferències de densitat anatòmica estructural i no indica el consum ni l'activitat metabòlica cel·lular com fa el PET. 26. Els ossos, en ser estructures denses, es visualitzen de color blanc, mentre que les cavitats o estructures buides amb aire es mostren de color negre. 27.

Perquè la tècnica utilitza camps magnètics d'alta potència que interaccionen perillosament amb els metalls de l'interior del cos. 28. L'artroscòpia, una modalitat especialitzada de l'endoscòpia. 29. a) Ecografia. L'ecografia utilitza ones sonores d'alta freqüència que reboten als teixits corporals. 30. c) Activitat metabòlica creixent. Al PET, la gamma de colors que va del vermell al blanc assenyala una elevada activitat funcional o metabòlica. 31. c) Per la radiació ionitzant acumulada. L'exposició a raigs X comporta radiació d'alta energia que té potencial de provocar dany cel·lular. 32. b) Laparoscòpia.

La laparoscòpia és la modalitat d'endoscòpia dissenyada per explorar l'espai abdominopèlvic. Introducció a l'Organisme Humà: Anatomia i Fisiologia 20