Fonaments de l'Educació: Dimensions, Funcions i Ciutat

I 0 flashcards i 4 preguntes més al document.

Text del document

APUNTS FONAMENTS DE L'EDUCACIÓ Grau en Ciències de l'Activitat Física i de l'Esport Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya AprenAI 2026-2027 Apunts de Fonaments de l'Educació: dimensions, pilars, funcions socials, estructures d'acollida, equitat, relacions educatives i ciutat educadora.

APREN.AI Índex 1 Naturalesa social de l'ésser humà, marcs de pensament i contexts educatius Grups de pertinença i condició relacional La influència del costum de pensament dominant Determinisme i imaginari col·lectiu Anàlisi del context educatiu i construcció de l'experiència 2 Concepcions, dimensions i funcions socials de l'educació Definició i dimensions integrals de l'educació L'educació com a fet social Les set finalitats socials de l'educació Els quatre pilars de l'educació 3 Relacions pedagògiques, pràctiques incapacitadores i estructures d'acollida Àmbits de l'acció educativa i equitat Estructures d'acollida i condició relacional Modalitats relacionals i pràctiques incapacitadores 4 Comunitat, ciutat educadora i desafiaments contemporanis L'educació com a projecte de territori i comunitat Plans educatius d'entorn i xarxa de ciutats educadores Idees trampa: naturalització i individualització dels fets socials Trets estructurals de la societat contemporània 5 Resum per repassar Marc conceptual, pensament i context Dimensions, fet social i finalitats educatives Àmbits, relacions i estructures d'acollida Comunitat, ciutat educadora i desafiaments Solucions de les preguntes de repàs Aquests apunts poden contenir errors o omissions.

Són un material de suport i no substitueixen el temari oficial ni el professorat: contrasta la informació important. Fonaments de l'Educació: Dimensions, Funcions i Ciutat 1 1 Naturalesa social de l'ésser humà, marcs de pensament i contexts educatius EN ACABAR SABRÀS Identificar les característiques i tipologies dels grups de pertinença de l'individu. Desconstruir els biaixos associats al costum de pensament dominant. Diferenciar els conceptes de determinisme social, imaginari col·lectiu i context d'aprenentatge. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 1 Tota experiència viscuda es tradueix automàticament en un aprenentatge formatiu?

Grups de pertinença i condició relacional L'ésser humà és un subjecte de relacions que construeix la seva identitat participant en diversos col·lectius. Cada grup humà es defineix per trets compartits i característiques comunes. La filiació a aquestes comunitats respon a diferents condicions: Escollits o no escollits: certes agrupacions depenen de la voluntat individual, mentre que d'altres s'imposen per circumstàncies biològiques o biogràfiques involuntàries. Continus o discontinus: determinades pertinences acompanyen l'individu de forma permanent durant tota la trajectòria vital, mentre que en altres vincles és factible deixar de formar-ne part.

Criteris d'ingrés: l'adscripció s'articula mitjançant la combinació de factors com el desig, la necessitat o l'obligació. Les persones gaudeixen de multipermanència, és a dir, formen part simultàniament de múltiples col·lectius. Cada individu viu situacions singulars malgrat compartir coordenades temporals o espacials amb altres persones. La influència del costum de pensament dominant La realitat social manifesta una gran complexitat.

Sovint, el marc cognitiu quotidià impedeix copsar aquesta riquesa perquè s'aplica una tradició de pensament hegemònica fonamentada en biaixos metodològics: Biaix de pensament Mecanisme cognitiu Efecte sobre la realitat Lineal Concepció d'accions que segueixen sempre un únic ordre fix successiu. Incapacitat d'entendre processos superposats. Monocausal Atribució d'un fenomen a una única causa exclusiva que condueix a un sol efecte. Invisibilització de la causalitat múltiple. Fonaments de l'Educació: Dimensions, Funcions i Ciutat 2 Biaix de pensament Mecanisme cognitiu Efecte sobre la realitat Dicotòmic Estructuració dual basada en termes oposats i excloents.

Reducció de les situacions a categories extremes. Absolutista Ús de categories universals tancades que anul·len qualsevol matís o dissensió. Imposició dogmàtica que elimina alternatives. Aquests patrons intel·lectuals desemboquen en tres riscos evidents: el reduccionisme, les generalitzacions precipitades i el simplisme analític. COMPROVA-HO 2 Quina diferència metodològica separa l'anàlisi complexa de la realitat del costum de pensament monocausal? Determinisme i imaginari col·lectiu El funcionament social genera representacions que condicionen les trajectòries individuals.

Cal diferenciar clarament dos marcs d'atribució: Determinisme social: convicció que l'origen socioeconòmic o familiar fixa de manera ineludible el destí de les persones, pressuposant que un subjecte farà estrictament allò que el grup espera d'ell. Imaginari social: conjunt de concepcions i valors àmpliament compartits per la ciutadania sense haver estat sotmesos a un debat crític previ. Tot i la seva solidesa aparent, té caràcter dinàmic i es transforma al llarg del temps. ERROR FREQÜENT És un error habitual considerar que les trajectòries humanes estan determinades de forma irreversible pel seu context d'origen.

Els condicionants socials influeixen i generen marcs de possibilitat, però no determinen inexorablement el futur dels individus. Anàlisi del context educatiu i construcció de l'experiència Els participants clau de l'escenari educatiu són els subjectes mateixos, les famílies, els docents i els iguals. L'acció educativa adquireix significació segons les tres dimensions del context: La valoració d'aquests contextos exigeix dos eixos de mirada: l'eix diacrònic, centrat en l'evolució d'un fenomen al llarg del temps, i l'eix sincrònic, basat en la comparació entre diferents moments o situacions temporals contrastades. Dimensió física: l'espai geogràfic i material concret on té lloc la relació.

1 Dimensió simbòlica: els significats culturals, representacions i codis que acompanyen les conductes. 2 Dimensió temporal: el període històric específic en què succeeix l'acte. 3 Fonaments de l'Educació: Dimensions, Funcions i Ciutat 3 Aquesta contextualització permet distingir el fet viscut de l'aprenentatge real: no tota vivència es tradueix en aprenentatge, ja que cal un exercici de reflexió conscient perquè la vivència esdevingui experiència. D'aquí sorgeix la noció d'identitat oberta, entesa com una evolució constant al llarg de l'existència, allunyada de qualsevol temptació de cosificació educativa que tracti l'aprenent com un objecte passiu.

ESQUEMA Biaixos del costum de pensament dominant IDEES CLAU L'ésser humà presenta multipermanència en integrar-se simultàniament en diversos col·lectius de pertinença. El costum de pensament dominant empobreix la lectura del món mitjançant biaixos lineals, monocausals, dicotòmics i absoluts. El determinisme concep el futur com una condició tancada, mentre que l'acció social manté la possibilitat de canvi. Una vivència només es transforma en experiència quan se sotmet a una reflexió conscient. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 3. En quina circumstància una vivència assoleix el rang d'experiència educativa? 4. Com actua l'eix sincrònic en l'anàlisi de la realitat educativa?

Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 5. Com es defineix la facultat de formar part de diversos grups de forma simultània? Pensament lineal Seqüència fixa de passos Pensament monocausal Un sol motiu exclusiu Pensament dicotòmic Divisió dual i excloent Pensament absolutista Paraules que ho abasten tot Cosificació educativa a) Multipermanència b) Determinisme social c) Pensament lineal d) Fonaments de l'Educació: Dimensions, Funcions i Ciutat 4 6. Quin biaix cognitiu fa servir termes oposats i excloents per entendre la realitat? 7. Què distingeix el determinisme social de la realitat educativa? 8.

Què requereix una vivència perquè es converteixi veritablement en una experiència? 2 Concepcions, dimensions i funcions socials de l'educació EN ACABAR SABRÀS Explicar les quatre dimensions humanes que intervenen en el desenvolupament educatiu. Analitzar les set funcions socials atribuïdes històricament a la institució escolar. Distingir les veritables pràctiques educatives d'aquelles basades exclusivament en el control. PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 9 Custodiar els infants en un recinte tancat és el mateix que desenvolupar una acció educativa? Definició i dimensions integrals de l'educació La concepció educativa és la manera particular d'entendre i dur a la pràctica l'acció formadora.

En una mateixa època coexisteixen múltiples concepcions. L'educació consisteix a acompanyar el subjecte en el desenvolupament global de les seves quatre dimensions essencials: Dimensió personal o individual: contempla la singularitat humana a través de tres esferes interconnectades: física, psíquica i espiritual (desitjos, sentit vital, expressió artística i creences). Dimensió social: articulació de vincles personals i desenvolupament de la consciència d'alteritat, reconeixent que no vivim en aïllament sinó en convivència amb els altres. Dimensió política: organització de la vida col·lectiva, sentiment de pertinença a la comunitat i presa de decisions sobre el bé comú.

Dimensió històrica: consciència que els individus són agents actius que intervenen en el seu entorn i construeixen el seu propi esdevenir temporal. Totes quatre dimensions es troben indissolublement lligades i exigeixen una atenció unitària.

Pensament monocausal a) Pensament sincrònic b) Pensament dicotòmic c) Pensament absolutista d) Promou l'adaptació crítica a) Facilita la multipermanència b) Fomenta la identitat oberta c) Imposa un destí ineludible d) Una acreditació acadèmica a) Un procés de reflexió b) La presència d'un docent c) L'existència d'un càstig d) Fonaments de l'Educació: Dimensions, Funcions i Ciutat 5 L'educació com a fet social L'acció educativa constitueix intrínsecament un fenomen de caràcter social per quatre arguments determinants: COMPROVA-HO 10 Per quina raó l'educació no pot limitar-se al conreu exclusiu de les capacitats intel·lectuals?

Les set finalitats socials de l'educació Al llarg del temps, les societats han atribuït diferents funcions prioritàries als sistemes formatius: Funció social Objectiu principal Treball que desenvolupa Custòdia i retenció Control i vigilància de la infància. Retenir els infants en un espai delimitat per retirar-los del carrer. Garantia d'adaptació social Socialització integradora. Facilitar mecanismes d'encaix harmònic en les estructures establertes. Transformació social Construcció d'un món més just. Potenciar les facultats de revisió crítica per modificar la societat. Formació de treballadors Satisfacció del mercat productiu.

Dotar la població de competències laborals segons el sistema econòmic. Formació de dirigents Instrucció d'elits de poder. Seleccionar els grups que han d'assumir càrrecs polítics de governança. Formació de ciutadans Preservació democràtica. Instruir en el coneixement i exercici dels drets i deures cívics. Generació de vida habitable Millora de les condicions humanes. Crear entorns dignes basats en l'escolta, l'habitatge i el benestar. Durant els anys setanta del segle XX, les teories de la reproducció social van denunciar la formació subordinada de mà d'obra i la selecció de càrrecs directius per consolidar la desigualtat existent.

Desenvolupament en el medi col·lectiu: té lloc sempre a la comunitat on resideixen les persones. 1 Origen social dels continguts: els sabers, els codis culturals i el llenguatge són productes col·lectius de caràcter històric. 2 Vulnerabilitat a les influències estructurals: les conjuntures econòmiques, els interessos de poder i les crisis de salut pública condicionen directament les pràctiques educatives. 3 Encàrrec de tasques funcionals: la societat li encomana metes institucionals precises per a la seva supervivència o renovació. 4 Fonaments de l'Educació: Dimensions, Funcions i Ciutat 6 ERROR FREQÜENT Cal no confondre l'acte d'educar amb el control institucional.

L'ús de tarimes a l'aula, l'obligació de passar exàmens immediatament després de llegir un text o la imposició de xantatges i amenaces són pràctiques de control coercitiu, mai d'acompanyament educatiu. Els quatre pilars de l'educació El desenvolupament personal requereix la consolidació de quatre fonaments bàsics vinculats a les dimensions humanes: Aprendre a ser i aprendre a estar (dimensió individual): construcció de l'autoconeixement emocional, la resiliència i l'autoimatge sòlida. Aprendre a fer (dimensió històrica): desplegament d'habilitats pràctiques i accions concretes sobre l'entorn.

Aprendre a aprendre i conèixer (dimensió política): desenvolupament del pensament crític, organització intel·lectual i tolerància constructiva de l'error. Aprendre a viure junts (dimensió social): pràctica de l'empatia, l'autocontrol i la consciència d'alteritat per respectar els altres. ESQUEMA Els quatre pilars de l'educació i les seves dimensions IDEES CLAU L'educació abasta quatre dimensions inseparables: personal, social, política i històrica. L'origen dels sabers i les demandes que rep fan de l'educació un fet eminentment social. Les finalitats socials han oscil·lat històricament entre la custòdia coercitiva i l'emancipació transformadora.

Els quatre pilars educatius garanteixen el desplegament harmònic del subjecte en relació amb el seu entorn. Aprendre a ser i estar Dimensió individual i autoconeixement Aprendre a fer Dimensió històrica i acció pràctica Aprendre a conèixer Dimensió política i reflexió crítica Aprendre a viure junts Dimensió social i alteritat Fonaments de l'Educació: Dimensions, Funcions i Ciutat 7 COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 11. Quines dues funcions socials de l'educació van denunciar les teories de la reproducció social als anys setanta? 12. Amb quina dimensió de la persona es relaciona principalment el pilar d'aprendre a viure junts? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 13.

Quina dimensió educativa fomenta que l'individu es reconegui com a agent actiu del seu entorn? 14. Quin és l'objectiu primordial de la funció educativa orientada a generar vida habitable? 15. Quin mecanisme pedagògic respon al pilar d'aprendre a aprendre? 16. Quin comportament docent constitueix una pràctica de control i no pas d'educació? 3 Relacions pedagògiques, pràctiques incapacitadores i estructures d'acollida EN ACABAR SABRÀS Distingir els tres àmbits de l'educació i les seves interaccions actuals. Contrastar els conceptes de diferència, desigualtat, igualtat i equitat. Identificar les conductes que condueixen a pràctiques incapacitadores i definir les estructures d'acollida.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 17 Ajudar un infant fent-li les feines quotidianes és una bona estratègia educativa?

Econòmica a) Estètica b) Espiritual c) Històrica d) Supervisar exàmens a) Seleccionar governants b) Instruir treballadors fabrils c) Millorar la dignitat humana d) Acceptació positiva de l'error a) Imposició de tarimes b) Aïllament de l'infant c) Ocurrència d'accions mecàniques d) Exercir l'escolta mútua a) Fomentar l'esperit crític b) Promoure la curiositat c) Avaluar mitjançant xantatges d) Fonaments de l'Educació: Dimensions, Funcions i Ciutat 8 Àmbits de l'acció educativa i equitat L'acció educativa es desplega a través de tres grans àmbits: Àmbit formal: integrat pel sistema reglat oficial (escoles i universitats).

Àmbit no formal: activitats intencionals i organitzades fora del marc escolar estricte (activitats extraescolars). Àmbit informal: processos d'adquisició d'hàbits i coneixements sense planificació conscient prèvia, transmesos mitjançant l'espai públic, la convivència de barri o la vida quotidiana. Actualment, les fronteres entre aquests terrenys es dilueixen, i l'àmbit formal tendeix a envair els espais dels altres dos. D'altra banda, cal establir una frontera conceptual taxativa entre diferència, desigualtat, igualtat i equitat: Concepte Naturalesa Implicació pràctica Diferència Tret singular o diversitat inherent a la persona.

Característica personal neutra (com la tonalitat d'una peça de roba). Desigualtat Biaix o asimetria en condicions, recursos o drets. Desequilibri estructural en les oportunitats reals de partida. Igualtat Aplicació del mateix tracte i eines a tothom. Genera exclusió si els punts de partida individuals són asimètrics. Equitat Adaptació dels recursos segons la singularitat de cadascú. Garanteix que cada subjecte rebi l'acompanyament precís per assolir l'objectiu. COMPROVA-HO 18 Per quina raó aplicar un tracte estrictament idèntic a tothom pot generar exclusió?

Estructures d'acollida i condició relacional Una estructura d'acollida és un marc relacional que facilita el desenvolupament educatiu mitjançant el suport de la comunitat. Tot espai d'acollida autèntic exigeix tres requisits fonamentals: Aquestes estructures poden adoptar tres configuracions prioritàries: l'estructura familiar (reconeixement de qualsevol model de vincle familiar), l'estructura de ciutat o entorn (el teixit social i comunitari on s'habita) i l'estructura religiosa o de sentit (marcs simbòlics que donen resposta a preguntes existencials sobre la vida i la pròpia identitat). Reconeixement de la persona: acceptació plena de la seva condició particular i singularitat pròpia.

1 Relació de confiança: construcció d'un lligam bidireccional basat en la seguretat mútua. 2 Espai de seguretat i protecció: garantia d'un refugi físic i emocional contra les vulnerabilitats. 3 Fonaments de l'Educació: Dimensions, Funcions i Ciutat 9 Modalitats relacionals i pràctiques incapacitadores Tota relació humana parteix de la disparitat, és a dir, del fet incontrovertible que els individus són diferents. En la tasca pedagògica es presenten dos models de relació clarament contraposats: Relació de poder o autoritària: asimetria vertical unidireccional fonamentada en la desconfiança envers les capacitats de l'altre. Una part domina i l'altra es manté en submissió.

Relació d'autoritat pedagògica: vincle bidireccional que parteix de la disparitat d'estatus sense fer-ne ús per exercir domini. Es basa en la disposició compartida de donar i rebre. ERROR FREQÜENT Sota el pretext d'ajudar o protegir, sovint es cau en pràctiques incapacitadores: accions en què l'educador fa una tasca en lloc de l'infant (per exemple, cordar-li l'abric sense deixar que ho intenti). Aquestes actuacions sorgeixen de les presses, la impaciència o el desig de control, i anul·len completament el desenvolupament de l'autonomia. Finalment, convé distingir entre metodologia i activitat.

La metodologia designa el camí o procés global mitjançant el qual es construeix l'aprenentatge, mentre que les activitats són només exercicis o tècniques puntuals d'aquest itinerari. PROCÉS Components bàsics d'una estructura d'acollida 1 Reconeixement Acceptació de la singularitat de la persona 2 Confiança Establiment d'una relació bidireccional oberta 3 Seguretat Creació d'un espai de protecció i calma IDEES CLAU L'educació abasta tres àmbits d'acció: el formal, el no formal i l'informal. L'equitat tracta la singularitat de cadascú i corregeix els desequilibris que provoca una falsa igualtat superficial.

Tota estructura d'acollida necessita reconeixement de la singularitat, confiança mútua i un entorn de protecció. Les pràctiques incapacitadores supleixen l'acció de l'infant i bloquegen la conquesta de la seva autonomia. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 19. Quins tres requisits defineixen una veritable estructura d'acollida? 20. En què es diferencia una relació de poder d'una relació d'autoritat pedagògica? Fonaments de l'Educació: Dimensions, Funcions i Ciutat 10 Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 21. Quin àmbit educatiu opera a través d'institucions no reglades com les activitats extraescolars? 22.

Com actua l'equitat davant d'una situació de partida asimètrica entre aprenents? 23. Quin és l'efecte nociu que provoquen les pràctiques incapacitadores en l'infant? 24. Com es defineix el concepte pedagògic de metodologia en relació amb l'activitat? 4 Comunitat, ciutat educadora i desafiaments contemporanis EN ACABAR SABRÀS Analitzar la relació entre educació, territori físic i comunitat humana. Desconstruir els biaixos d'individualització i naturalització en l'explicació dels fenòmens socials. Descriure els impactes de la societat líquida, accelerada i atomitzada sobre l'acció pedagògica.

PENSA-HI ABANS DE LLEGIR 25 L'èxit o el fracàs laboral d'un jove depèn únicament de la seva voluntat individual? L'educació com a projecte de territori i comunitat Tota pràctica educativa s'insereix en dues coordenades contextuals indestriables: el territori (l'espai físic dotat de patrimoni i història) i la comunitat (el teixit humà i relacional). L'educació és sempre una pràctica política, atès que explicita què es prioritza, quines situacions es volen transformar i quins valors es volen preservar col·lectivament.

En aquest marc, la ciutat conté una ineludible dimensió pedagògica que s'expressa a través de tres vies diferenciades: Àmbit no formal a) Àmbit formal b) Àmbit informal c) Àmbit determinista d) Prioritza el determinisme inicial a) Aplica el mateix tracte homogeni b) Redueix els continguts docents c) Ajusta recursos a la singularitat d) Pèrdua d'estructures formals a) Excessiva autonomia personal b) Destrucció de la seva autonomia c) Falta de recursos materials d) La retenció de dades a l'aula a) El camí cap a l'aprenentatge b) Una norma coercitiva de conducta c) Una tasca puntual avaluativa d) Fonaments de l'Educació: Dimensions, Funcions i Ciutat 11 Aprendre a la ciutat: accés i gaudi dels equipaments públics municipals (escoles, biblioteques, teatres, museus i parcs).

Aprendre de la ciutat: sabers derivats de l'experiència ciutadana directa, com utilitzar el transport col·lectiu o afrontar situacions imprevistes. Aprendre la ciutat: estudi conscient del municipi entès com a matèria i contingut d'estudi (la seva memòria històrica, el nomenclàtor o les rutes literàries). Plans educatius d'entorn i xarxa de ciutats educadores Els Plans Educatius d'Entorn (PEE) parteixen dels centres escolars per obrir-se a tot allò que els envolta, trencant l'hermetisme tradicional i reconeixent els sabers de la comunitat.

Articulen la seva tasca a l'entorn de tres grans fites: Al seu torn, el moviment de la ciutat educadora (com el municipi de Vic, adherit des de 1997) concep l'entorn urbà com un ecosistema integral que disposa d'iniciatives transversals dirigides a tota la ciutadania, assumint que educar és una tasca compartida per tothom. COMPROVA-HO 26 Quins són els tres eixos sobre els quals s'edifica el treball d'un Pla Educatiu d'Entorn (PEE)?

Idees trampa: naturalització i individualització dels fets socials L'anàlisi crítica dels problemes socials sovint queda enterbolida per mecanismes discursius que desresponsabilitzen l'entorn: Mecanisme discursiu Mecanisme ideològic Exemple il·lustratiu Naturalització dels fets socials Atribució d'un fet d'origen social a l'ordre biològic de la naturalesa. Porta a la passivitat perquè fa creure que no s'hi pot intervenir. Acceptar l'addicció a substàncies com un simple fet inevitable al marge dels aprenentatges socials. Individualització dels fets socials Culpabilització exclusiva de l'individu afectat, ocultant que l'origen de la problemàtica rau en l'estructura social.

Culpar una noia de divuit anys de la manca de feina ignorant l'atur juvenil estructural. Promoció de la cohesió social: articulació comunitària i convivència compartida. 1 Garantia de l'èxit de tot l'alumnat: facilitació de la participació activa des del respecte a la diversitat. 2 Assegurament de l'equitat: reducció de les bretxes de coneixement atenent la singularitat de les necessitats personals. 3 Fonaments de l'Educació: Dimensions, Funcions i Ciutat 12 ERROR FREQÜENT Atribuir la pobresa exclusivament al fet d'haver nascut en una llar sense recursos és una mostra clara d'individualització i naturalització.

La pobresa és una construcció socioeconòmica col·lectiva, no pas una característica biològica individual. Trets estructurals de la societat contemporània L'exercici educatiu actual enfronta les característiques d'un model social convuls i canviant: Capitalista, mercantilista i materialista: generació de polarització socioeconòmica, consumisme compulsiu i tendència a considerar que qualsevol bé és susceptible de compravenda. Patriarcal i jeràrquica: ordenació basada en el patró masculí de dominació i en relacions de submissió vertical. Líquida i incerta: absència d'estructures sòlides i duradores, circumstància que indueix una forta desorientació.

Societat de la por i de la seguretat: percepció de l'altre des de la desconfiança, fet que multiplica els controls i les tecnologies de vigilància. Societat de la immediatesa: acceleració del ritme vital incompatible amb els temps de maduració i reflexió que demana l'aprenentatge. Individualista i atomitzada: afebliment progressiu dels lligams comunitaris i destrucció dels vincles socials. Societat del coneixement i de les aparences: trànsit de la informació cap a una valoració massiva de dades i de la imatge visible superficial.

ESQUEMA Dimensions educatives de l'entorn urbà Aprendre a la ciutat Ús d'equipaments municipals i serveis Aprendre de la ciutat Experiència quotidiana en l'espai públic Aprendre la ciutat La història i patrimoni com a contingut Fonaments de l'Educació: Dimensions, Funcions i Ciutat 13 IDEES CLAU El territori i la comunitat configuren l'espai pedagògic indispensable on té lloc l'acció educativa. La ciutat educa en una triple dimensió: aprendre a la ciutat, de la ciutat i la ciutat mateixa. La naturalització i la individualització són paranys discursius que emmascaren causes estructurals.

La immediatesa, la incertesa i l'atomització del món actual representen reptes greus per als temps de l'educació. COMPROVA EL QUE HAS APRÈS 27. En què consisteix la trampa discursiva de la naturalització d'un fet social? 28. Per quina raó la societat de la immediatesa entra en conflicte directe amb l'acte d'educar? Test Encercla la resposta correcta. Les solucions són al final. 29. Quina dimensió de la ciutat es treballa quan es fa una ruta literària pels seus carrers? 30. Des de quin any el municipi de Vic està compromès formalment com a ciutat educadora? 31. Quin biaix es comet si s'atribueix la desocupació juvenil exclusivament a la manca de voluntat de la persona? 32.

Com influeix una societat basada en la por en els vincles humans col·lectius?

Aprendre la ciutat a) Aprendre a la ciutat b) Aprendre fora de la ciutat c) Aprendre de la ciutat d) 1970 a) 2023 b) 2000 c) 1997 d) Construcció comunitària a) Individualització d'un fet social b) Naturalització biològica c) Perspectiva sincrònica d) Estimula l'educació lenta a) Genera desconfiança vers l'altre b) Enforteix la igualtat c) Elimina els controls socials d) Fonaments de l'Educació: Dimensions, Funcions i Ciutat 14 5 Resum per repassar Marc conceptual, pensament i context Concepte Definició Multipermanència Capacitat de la persona de formar part de manera simultània de diversos grups de pertinença (escollits o no, continus o discontinus).

Costum de pensament dominant Model cognitiu hegemònic basat en patrons lineals, monocausals, dicotòmics i absolutistes que condueixen al reduccionisme i al simplisme. Determinisme social Convicció que l'origen socioeconòmic o familiar condiciona de manera irrevocable i permanent el destí d'una persona. Imaginari social Conjunt d'idees, codis i representacions compartides per una comunitat que s'assumeixen sense haver estat debatudes críticament. Experiència Coneixement conscient derivat d'una vivència prèvia un cop sotmesa a un procés actiu de reflexió. Identitat oberta Condició humana de desenvolupament i transformació contínua al llarg de tota la vida, contrària a la cosificació.

Dimensions, fet social i finalitats educatives Concepte Definició Dimensions educatives Eixos integrals del subjecte que abasten l'esfera personal (física, psíquica i espiritual), la social (alteritat), la política (vida comuna) i la històrica (agència de canvi). Educació com a fet social Condició de l'acció educativa pel fet de transcórrer en el medi social, nodrir-se de sabers col·lectius, rebre influències estructurals i complir encàrrecs comunitaris. Finalitats socials Funcions històriques encomanades a l'escola: custòdia/retenció, adaptació social, transformació social, formació de treballadors, formació de dirigents, ciutadania i sosteniment de vida habitable.

Pilars de l'educació Fonaments del desenvolupament integral formats per aprendre a ser/estar (individual), aprendre a fer (històric), aprendre a conèixer (polític) i aprendre a viure junts (social). Àmbits, relacions i estructures d'acollida Concepte Definició Àmbits educatius Espais d'aprenentatge dividits en formal (sistema reglat), no formal (activitats organitzades fora de l'escola) i informal (vida quotidiana i entorn). Fonaments de l'Educació: Dimensions, Funcions i Ciutat 15 Concepte Definició Equitat Ajustament de l'atenció i els recursos a la singularitat de cadascú per corregir les asimetries del punt de partida i evitar l'exclusió.

Estructura d'acollida Marc relacional que garanteix el reconeixement de la persona, una relació de confiança mútua i un espai de protecció física i emocional. Relació d'autoritat Vincle pedagògic bidireccional que accepta la disparitat sense utilitzar-la com a mecanisme de poder o submissió. Pràctiques incapacitadores Intervencions docents o familiars en què l'adult fa la tasca en lloc de l'infant, frenant el conreu de la seva autonomia. Metodologia Camí global i intencional mitjançant el qual es construeix l'aprenentatge, diferenciat de les activitats o tècniques aïllades.

Comunitat, ciutat educadora i desafiaments Concepte Definició Dimensions de la ciutat Articulació educativa urbana estructurada en aprendre a la ciutat (equipaments), de la ciutat (experiència quotidiana) i la ciutat (estudi del patrimoni). Plans Educatius d'Entorn Projectes comunitaris arrelats als centres escolars que cerquen la cohesió social, l'èxit de tot l'alumnat i l'equitat educativa. Ciutat educadora Model de ciutat que assumeix la formació integral dels seus habitants com una responsabilitat compartida per tota la comunitat. Naturalització social Parany discursiu que atribueix a lleis naturals o biològiques problemàtiques que tenen un origen estrictament social.

Individualització social Biaix que fa recaure sobre l'individu la culpabilitat exclusiva de problemes estructurals col·lectius com l'atur juvenil. Fonaments de l'Educació: Dimensions, Funcions i Ciutat 16 Solucions de les preguntes de repàs 1. No; perquè una vivència esdevingui una experiència cal aplicar-hi un exercici deliberat de consciència i reflexió. 2. La complexitat assumeix múltiples causes interrelacionades en els fenòmens socials, mentre que el pensament monocausal redueix tot esdeveniment a un sol motiu directe i aïllat. 3. Quan la persona elabora un procés de reflexió conscient sobre el fet viscut, ja que no tot allò que es viu esdevé aprenentatge automàticament. 4.

Examinant i contrastant moments temporals diferents per identificar transformacions i divergències entre situacions. 5. b) Multipermanència. La multipermanència reflecteix la capacitat de pertànyer a més d'un grup humà alhora. 6. c) Pensament dicotòmic. El pensament dicotòmic estructura les idees exclusivament en dues opcions enfrontades. 7. d) Imposa un destí ineludible. El determinisme pressuposa que l'origen social condiciona per complet i per sempre la persona. 8. b) Un procés de reflexió. Cal reflexionar sobre la vivència per tenir-ne consciència i transformar-la en saber. 9.

No; la custòdia és una funció social de control i retenció física, mentre que educar suposa acompanyar el desenvolupament integral del subjecte. 10. Perquè l'educació ha d'acompanyar la persona de manera integral en les seves dimensions personal (física, psíquica i espiritual), social, política i històrica. 11. La formació especialitzada de treballadors i la selecció elitista de dirigents polítics. 12. Amb la dimensió social, ja que promou l'empatia, el respecte i la consciència d'alteritat en la convivència col·lectiva. 13. d) Històrica. La dimensió històrica atorga consciència al subjecte sobre la seva capacitat de fer història. 14. d) Millorar la dignitat humana.

Cerca sostenir condicions vitals dignes, facilitant l'escolta activa i l'accés a l'habitatge. 15. a) Acceptació positiva de l'error. Aprendre a aprendre implica reflexió, obertura mental i comprensió constructiva de l'error. 16. d) Avaluar mitjançant xantatges. Els xantatges, amenaces i la coacció corresponen a patrons de control coercitiu. 17. No; substituir l'infant en comptes d'acompanyar-lo constitueix una pràctica incapacitadora que bloqueja el desenvolupament de la seva autonomia. 18. Perquè si els subjectes tenen punts de partida desiguals, oferir exactament el mateix recurs reprodueix i amplia la desigualtat original; cal aplicar criteris d'equitat. 19.

El reconeixement de la singularitat individual, l'establiment d'un vincle de confiança i la disposició d'un entorn segur de protecció. 20. La relació de poder és vertical, unidireccional i sotmet l'altre per desconfiança; l'autoritat pedagògica és bidireccional i es basa en donar i rebre des del respecte a la disparitat. Fonaments de l'Educació: Dimensions, Funcions i Ciutat 17 21. a) Àmbit no formal. L'àmbit no formal ofereix funcions educatives reconegudes fora del sistema escolar reglat. 22. d) Ajusta recursos a la singularitat. L'equitat adapta el suport segons les necessitats i el punt de partida de cadascú. 23. c) Destrucció de la seva autonomia.

Quan l'adult fa la tasca en lloc de l'infant impedeix que aquest desenvolupi la seva pròpia autonomia. 24. b) El camí cap a l'aprenentatge. La metodologia representa el camí global cap al saber i no pas una simple tècnica o activitat aïllada. 25. No; creure-ho és caure en la trampa de la individualització, ignorant factors estructurals com l'atur juvenil o les crisis econòmiques. 26. La promoció activa de la cohesió social, la garantia de l'èxit per a tot l'alumnat i el compromís amb l'equitat educativa. 27. Consisteix a atribuir un problema generat per la societat a lleis naturals o biològiques per justificar que no es pot transformar. 28.

Perquè l'educació exigeix paciència, espera i temps de reflexió, elements incompatibles amb l'afany d'urgència. 29. a) Aprendre la ciutat. Aprendre la ciutat converteix el territori, la seva història i la cultura en el contingut directe de l'estudi. 30. d) 1997. La ciutat de Vic va signar el compromís institucional com a ciutat educadora l'any 1997. 31. b) Individualització d'un fet social. Consisteix a reduir una qüestió estructural i socioeconòmica a la responsabilitat exclusiva de l'individu. 32. b) Genera desconfiança vers l'altre. La por indueix a percebre l'altre amb recel i fomenta mesures obsessives de control i seguretat. Fonaments de l'Educació: Dimensions, Funcions i Ciutat 18